El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

26 El retorn de la llúdriga
Fotografia 3.1. Riu Fluvià al seu pas per Orfes
(Pla de l’Estany), tram d’aigües netes i bosc de
ribera ben conservat. © Deli Saavedra
ri no definiríem com a bons per la llúdriga. A Extremadura, per exemple,
molts rius tenen tantes llúdrigues com hi caben segons la quantitat d’aliment
i el seu comportament territorial, i els joves es veuen obligats a abandonar
el territori matern i viure a embassaments, rierols petits i, fins i tot,
canals de regadiu, on subsisteixen alimentant-se de cranc americà.
D’altra banda, a la Península Ibèrica es troben llúdrigues des del nivell del
mar – vivint a la costa i pescant al mar - fins a l’alta muntanya (2.400 metres
com a màxim al Pirineu).
3.2. Pot tornar la llúdriga a les conques Muga i Fluvià?
L’estudi de viabilitat d’un projecte de reintroducció ha de determinar si
aquest és factible i si compleix les directrius de la IUCN. En el cas de la
llúdriga, calia provar els aspectes següents:
1. Que l’àrea de reintroducció és part de la seva àrea de distribució original.
2. Que les causes d’extinció han estat identificades.
3. Que aquestes causes han estat eliminades.
4. Que les probabilitats d’una recolonització natural són escasses o nul·les.
5. Que la zona de reintroducció té prou capacitat de càrrega per suportar
una població viable.
6. Que l’extracció d’individus per a la reintroducció no amenaça la població
donant.
7. Que la població donant és propera genèticament a la població nativa
original.
8. Que el projecte de reintroducció és entès, acceptat i compta amb el
suport de les comunitats locals.
Els apartats 3 i 5 són els que requerien estudis més exhaustius. Com podíem
sabem que les causes d’extinció ja no es donaven? Algunes causes, com
el trampeig, era força obvi que ja no es donaven, però i la contaminació?
Quins eren els nivells de metalls pesants, per exemple? Servia analitzar l’aigua,
o també havíem d’analitzar el contingut d’aquestes substàncies en els