El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

24 El retorn de la llúdriga
Fotografia 2.3. Jorge de Pallejà, Jordi Sargatal i
Deli Saavedra en una imatge recent presa a
Barcelona. © Salvador Garcia-Arbós.
Però, concretant, el Projecte Llúdriga neix a començaments de 1993, quan
Jorge de Pallejà, naturalista i escriptor, que ja havia aportat junt amb les
seves dues germanes diners per la construcció de l’aguait Pallejà, es va oferir
a col·laborar econòmicament en algun altre projecte del Parc. Se li va
proposar iniciar un estudi sobre les possibilitats de reintroduir llúdrigues i
ell hi va accedir encantat.
Així, durant la primavera i estiu de l’any 1993 vam recórrer els estanys,
rius i rierols dels Aiguamolls i de les conques de la Muga i del Fluvià. Es van
prospectar 144 trams, buscant rastres de la presència de llúdrigues i prenent
nota de l’estat de l’aigua i la vegetació, així com de la quantitat de peixos, tot
seguint una clau qualitativa (és a dir, molt abundant, poc abundant, escàs,...).
Els resultats de l’estudi, finalitzat la tardor de 1993, van ser clarificadors.
Per una banda, no hi havia ni rastre de llúdrigues a la zona estudiada. Del
Bassegoda a Empúria-brava, d’Olot a Sant Pere Pescador, de Requesens a
l’Escala, la llúdriga s’havia extingit a l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la
Garrotxa. D’altra banda, els rius semblaven trobar-se en millor estat que
quan la llúdriga havia desaparegut als vuitanta: les aigües estaven prou netes,
excepte alguns punts negres, la vegetació de ribera estava prou conservada
com per servir de refugi a la llúdriga i es veien grans quantitats de peixos,
excepte a les parts altes dels rius.
Com es va veure més endavant, en consultar diversos especialistes i responsables
de l’administració, aquest estudi era un primer pas, però no es
podia considerar com a definitiu per provar la viabilitat de la reintroducció.
No s’havien estudiat els nivells dels contaminants bioacumulables, els
més perillosos per a la llúdriga, aquells que, com ja s’ha esmentat, havien
provocat el declivi generalitzat de l’espècie a Europa. D’altra banda, calia
anar més enllà de l’estudi qualitatiu i esbrinar quines eren les densitats de
peixos, a través d’un estudi quantitatiu més detallat i costós.
Aquest segon estudi – que considerem realment l’estudi de viabilitat – es
va portar a terme durant l’any 1994 i es va presentar a començaments del
1995. Els seus resultats es resumeixen al capítol següent.