El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

Sant Pau
de Seguries Castellfollit
de la Roca
Olot
Santa Pau
Maçanet de Cabrenys
Besalú
Sant Llorenç
de la Muga
Banyoles
La Jonquera
Perelada
Navata
Bàscara
riu Muga
Figueres
riu Fluvià
ció sembla trobar-se ben establerta i es troben rastres de llúdriga a la totalitat
de l’àrea de reintroducció.
A Holanda, el Ministeri d’Agricultura i el centre d’investigació Alterra,
van iniciar un projecte de reintroducció, després de molts anys d’esforços de
restauració dels hàbitats, dragant sediments tòxics d’algunes zones humides,
construint passos de fauna i creant nous corredors biològics. Finalment, el
2002, després de 14 anys d’absència, van ésser alliberats els primers tres exemplars,
dos procedents de Bielorússia i un de Latvia. L’objectiu de la reintroducció
és aconseguir una població viable a les zones humides del NO de Overijssel
i el SE de Fryslan, alliberant 38 individus en 4 anys. Si bé, en un principi,
les llúdrigues havien de ser salvatges, ara sembla que també arribaran
exemplars procedents de la cria en captivitat en zoos polonesos. Totes les llúdrigues
són alliberades amb emissors, però també es recullen periòdicament
excrements per realitzar anàlisis d’ADN i hormonals. Fins ara, s’han alliberat
un total de 15 exemplars i sembla que la reintroducció està essent un èxit.
Existeixen d’altres programes de reintroducció proposats (o iniciant-se)
a Àustria, República Txeca, França, Alemanya, Itàlia i Israel. A Alsàcia (França),
el Centre des Loutres de Hunawihr va alliberar dues llúdrigues nascudes
en captivitat i les va radioseguir durant força mesos, com a preparació de la
probable reintroducció de 20 llúdrigues en quatre anys. Als Abruzzos (Itàlia),
una parella de llúdrigues van ser alliberades a l’estiu del 2001, també
amb radiotransmissors, i es preveia alliberar dues més en els mesos següents.
A la conca del riu Roine existeix un projecte en preparació, gestionat per la
Compagnie Nationale du Rhöne, FRAPNA i CORA.
2.5. Inicis del Projecte Llúdriga
Com hem vist a l’inici d’aquest capítol, el naixement del Projecte Llúdriga
és un pas més en tota una sèrie de projectes de restauració d’espais i reintroducció
d’espècies, portats a terme al Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà des de la seva creació, sota la direcció de Jordi Sargatal, en el
període 1984 - 1997.
Castelló
d’Empúries
Llançà
badia
de Roses
Sant Pere Pescador
L’Escala
El retorn de la llúdriga 23
Roses
ESTAT DE L’HÀBITAT
Molt ben conservat
Ben conservat
Mitjanament conservat
Mal conservat
Molt mal conservat
Figura 2.4. Estat de l’hàbitat a 144 trams
de les conques Muga i Fluvià, segons el primer
estudi realitzat en el marc del Projecte Llúdriga
(Saavedra i Sargatal, 1993).