El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

La restauració artificial d’una població és una actuació que és proposada
sovint ràpidament, segurament perquè els gestors de la fauna subestimen la
dificultat d’aquesta tasca. Existeixen diversos estudis que mostren que només
un petit percentatge dels programes de reintroducció amb espècies amenaçades
finalitzen amb èxit. En un d’ells van estudiar els resultats de gairebé
200 translocacions i només el 46% dels programes realitzats amb espècies
amenaçades van ser completament exitosos. Els projectes amb un èxit significativament
major van les translocacions fetes amb molts individus, procedents
exclusivament d’animals salvatges i reintroduïts en hàbitats òptims.
Dos investigadors suïssos (Urs i Christine Breitenmoser) van estudiar els
resultats de 24 reintroduccions de carnívors a Europa (entre elles, el Projecte
Llúdriga). El 29% d’aquests projectes van reeixir i el 33% van fracassar,
però el 38% encara estaven en curs. Els dos factors que, en la seva opinió,
més van pesar en el fracàs dels programes van ser l’alliberament de un
nombre d’individus molt petit i els conflictes amb els humans, ambdós
aspectes cabdals en les reintroduccions de carnívors.
Dels 145 projectes de reintroducció estudiats per Beck, únicament l’11%
van reeixir, encara que no tota la resta van ser fracassos complets, ja que en
alguns projectes es van obtenir beneficis indirectes de la reintroducció, com
recolzament de l’opinió pública cap a la conservació, formació de professionals,
protecció de l’hàbitat i augment del coneixement científic. Alguns
autors han assegurat que els programes de reintroducció són llargs, costosos
i complexes, però el cert és que també serveixen per recolzar aspectes
menys atractius de la conservació, com la millora de la gestió i protecció
dels hàbitats, com és el cas del segon objectiu del Projecte Llúdriga.
Efectivament, els beneficis de la reintroducció van més enllà del simple
retorn d’una espècie, ja que pot influenciar les actituds de la població humana
i tenir impacte en l’economia local i la qualitat dels espais naturals.
Així, el retorn d’una espècie emblemàtica pot ser emprat com a bandera per
a una campanya d’educació ambiental per a la conservació de l’ecosistema
sencer. O la reintroducció de certes espècies cinegètiques pot incrementar
les rendes locals. Finalment, les actuacions de conservació i restauració
dels hàbitats fetes per al retorn d’una espècie, pot beneficiar a moltes altres
(en aquests casos, parlem d’una espècie-paraigües, veure 7.1).
L’increment en el nombre de reintroduccions va portar a la UICN a formar
un Grup d’Especialistes en Reintroduccions, que han redactat unes
directrius que han de servir de guia per a l’execució d’aquest tipus de projectes.
En aquestes directrius se subratllen alguns dels aspectes més importants
en la planificació i execució de reintroduccions:
• cal realitzar un estudi previ que avaluï la viabilitat del projecte.
• cal tenir finançament i suport a llarg termini.
• cal comptar amb l’acceptació i el suport de la població local.
• cal seguir els individus alliberats, amb especial atenció a les causes de
mortalitat.
• cal donar informació a l’opinió pública i al món científic.
• és important comptar amb equips multidisciplinars.
2.4. Reintroduccions de llúdrigues al món
Les primeres reintroduccions de llúdrigues es van fer als Estats Units amb
la llúdriga marina (Enhydra lutris) al 1965. Durant les dècades dels 1980s
i 90s, molts estats d’aquell país (Arizona, Colorado, Indiana, Iowa, Kansas,
Kentucky, Minnesota, Missouri, Nebraska, New York, Oklahoma, Ohio,
Pennsylvania, Tennessee o West Virginia) van iniciar translocacions de llú-
El retorn de la llúdriga 21
Reintroducció:intent d’establir una
espècie en una zona que va ser part
de la seva àrea de distribució històrica,
però de la qual va ser extirpada
o es va extingir.
Translocació: moviment deliberat
i planificat d’individus salvatges a una
població existent de conespecífics.
Taula 2.1. Definició dels termes reintroducció i
translocació segons la UICN – The World
Conservation Union.