El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

2. El Projecte Llúdriga
Ens semblava molt important tenir dades de primera mà del
poblament de llúdrigues a les conques de la Muga i del Fluvià
abans de la seva extinció.Aquestes només es poden aconseguir
parlant amb gent gran de la zona i, dins del Projecte Llúdriga,
ens proposem realitzar el major nombre possible d’enquestes.
Hem preparat un petit qüestionari, on demanem el nom i
edat de l’enquestat, el lloc de naixement, quantes vegades ha
vist llúdrigues i, tot seguit, que ens expliqui les seves trobades
amb l’animal.
La primera enquesta, la de prova, la fem la Marta i jo.Anem a
veure a en Narcís Porxas, de 74 anys, encarregat durant
dècades de la resclosa d’Esponellà, al riu Fluvià. Ja jubilat, viu en
un petit xalet prop de Banyoles. Plou i fa molt fred per ser una
tarda de mitjans d’abril, i la seva dona ens fa passar fins al
menjador, amb l’estufa de butà engegada, mentre crida en
Narcís que ja estan aquí els nois de les llúdrigues.
L’avi, de veu rogallosa i pausada, fa un somriure d’orella a
orella quan li faig la primera pregunta:
- Què quants cops he vist la llúdriga? Molts, molts, fill meu -. I
sense haver-li de demanar més detalls, comença el seu relat,
com si es tractés d’una vella llegenda contada ja repetides
vegades.
- La casa on hem viscut una part important de la nostra vida
– pronuncia suaument, mirant a la seva dona que seu al seu
costat – està situada just sobre la resclosa. Molts vespres
sentíem les llúdrigues xiular sense parar, i algunes nits de lluna
Quan el Projecte Llúdriga comença a caminar, fa ja més de 10 anys
que no se’n veu cap exemplar als Aiguamolls de l’Empordà. En
aquest temps, però, han succeït moltes coses en aquest espai: ha
estat protegit en forma de Parc Natural, s’han restaurat i reinundat diverses
llacunes i estanys, s’han reintroduït amb èxit espècies desaparegudes feia
molt temps, com la cigonya i la polla blava, i milers de visitants gaudeixen
dels itineraris pensats per a observar i entendre la fauna i el paisatge.
És amb tot aquest bagatge en forma d’experiències positives que es planteja
el “Projecte de reintroduccció de la llúdriga (Lutra lutra) als Aiguamolls
de l’Empordà i a les conques dels rius Muga i Fluvià”, que serà conegut amb
la versió comprimida de Projecte Llúdriga.
Els objectius principals del projecte eren dos:
1. Recuperar una espècie extingida a la zona.
2. Promoure la conservació de rius i aiguamolls mitjançant una espècie
emblemàtica.
El primer objectiu és obvi. El segon, no tant però, com veurem, és molt
útil per la conservació de l’espècie i el seu hàbitat a llarg termini.
2.1. Àrea geogràfica del projecte
Si bé en un principi es va pensar en reintroduir la llúdriga al Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà (de fet, des d’on s’impulsava el projecte), de
seguida es va veure que aquesta zona era massa petita per encabir, per si sola,
una població prou nombrosa de llúdrigues. Una llúdriga pot recórrer en
una sola nit més de 20 km de rius i, per tant, un sol exemplar podia teòricament
travessar el Parc Natural en una sola nit. Per això el projecte de rein-
El Projecte Llúdriga 17
plena les vèiem nedant i jugant a les aigües quietes de la
resclosa. Només quan el temps anava a canviar apareixien
durant el dia, sobretot cap al migdia.Aquest era un dels signes
més clars de l’arribada del mal temps: mai fallava.
Mentre en Narcís continua el relat no puc deixar d’envejar-lo,
per haver pogut viure i retenir en la seva memòria unes imatges
tan fantàstiques i singulars.
- Les darreres llúdrigues les vaig veure a començaments dels
setanta – prossegueix en Narcís. Recordo que, devia ser al
1970, van aparèixer una llúdriga grossa i dues de joves a la
resclosa, després d’una riuada. Suposo que els devia negar el
cau. Crec que vaig veure la llúdriga per darrer cop el 1973. Un
dia vam buidar la resclosa per netejar-la i dues llúdrigues van
passar corrent sobre del fang, deixant un rastre de petjades que
va romandre allà fins que vam tornar a omplir-la. Després, un
desastre. El riu va començar a baixar molt contaminat, pels
escorxadors i les pelleteries, segons em van dir, i el peix va
desaparèixer. I ja et pots imaginar, xicot, sense peix no hi han
llúdrigues.
El to de la darrera frase amaga un sentiment de tristesa, que
s’esvaeix quan, després d’agrair-li que ens hagi dedicat aquella
estona i mentre ens acompanyava cap a la porta, assegura:
- De totes maneres, xicots, ara quan baixo al riu estic
content, perquè està més net que abans i es veuen peixos de
totes mides. Crec que les llúdrigues que voleu portar estaran
bé per aquesta zona. Us desitjo molta sort.
Figura 2.1. Quadre de Toni Llobet, col·locat al
centre d’informació del Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà al 1993, i que va marcar
l’inici del Projecte Llúdriga.