El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

consideraven unes competidores. Eren mortes a trets, amb trampes, verí o
gossos. A Espanya, la tristament famosa “Junta de Extinción de Alimañas”,
pagava una quantitat per cada animal mort i no va ser fins el 1973
que es va declarar espècie protegida.
1.4.2. La destrucció de l’hàbitat
Les llúdrigues necessiten llocs segurs a les vores dels rius on descansar i criar.
El bosc de ribera és el millor hàbitat, però dècades de canalitzacions, extracció
de graves i construcció d’embassaments es van cobrar com a víctima
molts quilòmetres de boscos de ribera, afectant ben segur a l’espècie. Cal
tenir en compte que disposar de rius ben conservats no és només necessari
per a la llúdriga, sinó també per a les poblacions de peixos, el seu aliment
principal, que requereixen de llocs on refugiar-se i pondre els ous.
També les zones humides, un altre hàbitat essencial per a la llúdriga, van
ser assecades o contaminades. A casa nostra, algunes maresmes costaneres van
desaparèixer colgades sota les urbanitzacions construïdes a partir del “boom”
del turisme de sol i platja i d’altres, com els Aiguamolls de l’Empordà, van ser
greument mutilades, perdent-se per sempre zones que ara, convertides en
marines residencials, reben el nom d’Empúria-brava o Santa Margarita.
Per últim, l’aigua és un bé escàs als hàbitats mediterranis, i l’ús abusiu per
part de l’home encara van reduir més la seva disponibilitat per la llúdriga i
la resta de la fauna. Els regadius i els usos turístics malversadors, com els
camps de golf, van deixar llargs trams de rius secs a l’època estival.
1.4.3. Contaminació
Dos tipus diferents de contaminació van afectar la llúdriga. La contaminació
orgànica (aigües negres de les poblacions, detergents i adobs) exhaureix
l’oxigen dissolt en l’aigua i, com és sabut, sense aquest oxigen els peixos es
moren, privant de retruc a les llúdrigues de la seva principal font d’aliment.
En segon lloc, i probablement responsable del declivi generalitzat de la llúdriga
a tota Europa, la contaminació química derivada de la ingestió de
substàncies tòxiques a través de la dieta. Les pitjors foren els compostos que
s’anomenen bioacumulables, és a dir, que es van acumulant en els éssers
vius amb el menjar.
La llúdriga 15
Fotografia 1.1. La urbanització de Santa
Margarita va enterrar, per sempre, un dels
millors aiguamolls costaners empordanesos.
© Deli Saavedra