El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

3.1. Riu Fluvià al seu pas per Orfes (Pla de l’Estany), tram d’aigües
netes i bosc de ribera ben conservat.
3.2. Prenent la longitud i el pes dels peixos d’un tram del riu Muga.
4.1. Col·locació de paranys acotxats per llúdriga en un riu de l’Alentejo
(Portugal).
4.2. Moment en que es dispara el dard anestèsic a una llúdriga
capturada a Astúries.
4.3. Revisió de la llúdriga realitzada en el moment de la captura.
4.4. Transport en avió de dues llúdrigues procedents d’Astúries.
4.5. Operació d’implant de l’emissor al Parc Zoològic de Barcelona.
4.6. Radiografia d’una llúdriga, on s’aprecia la situació de l’emissor
implantat dins del cos.
4.7. Alliberament de dues llúdrigues al riu Fluvià.
4.8. Alliberament d’una llúdriga a l’estany de Vilaüt.
4.9. Alliberament d’una de les primeres llúdrigues, al 1995.
4.10. Alliberament d’una llúdriga al riu Ricardell.
5.1. Radioseguiment al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
5.2. Primeres petjades de llúdriga trobades a la platja dels Aiguamolls,
al 1995.
5.3. Llúdriga travessant un rierol a plena llum del dia.
5.4. Tot i ser un mamífer semiaquàtic, la llúdriga pot realitzar
desplaçaments per terra per passar d’una conca a una altra.
5.5. Els atropellaments són la causa principal de mortalitat de les
llúdrigues a tota Europa.
5.6. Llúdriga ofegada en un barbol.
5.7. Vista aèria del rec Sirvent.
5.8. Bassa de Sant Pere Pescador, antic meandre del riu Fluvià on va
criar la llúdriga Celta
5.9. Col·lector de dades de ràdioseguiment, unit al receptor.
5.10. Les llúdrigues varien el seu comportament quan un tram de riu
s’asseca.
5.11. Els excrements de llúdriga contenen l’ADN de les seves preses,
però també d’elles mateixes.
5.12. Recollida d’excrements frescos de llúdriga per l’anàlisi genètic.
6.1. Pas de fauna construït al pont sobre el rec Corredor, als Aiguamolls
de l’Empordà.
6.2. La llúdriga millora la seva situació a Catalunya, arribant a rius on
feia molts anys que s’havia extingit.
7.1. Un clar exemple gràfic de la teoria de la seducció ambiental.
7.2. Sembla que els humans tenim tendència a identificar-nos més amb
els animals que utilitzen les extremitats anteriors per manipular
objectes o preses.
7.3. El “Joc dels Rius” va ser dissenyat i fabricat pels educadors del
Projecte Llúdriga.
7.4. La sortida al riu era el complement pràctic a la visita dels educadors
a l’escola.
7.5. Exposició de la feina feta pel Grup Llúdriga de Sant Mori, a la festa
dels Grups Llúdriga de Figueres.
7.6. Grup Llúdriga de Pont de Molins, després d’una jornada de treball
i abans de la festa infantil.
7.7. L’activitat de recollida selectiva es desenvolupava en un riu
artificial.
7.8. Els escolars de Peralada mostren les escombraries recollides al riu
Llobregat d’Empordà.
El retorn de la llúdriga 109