La Marató 2003 - Televisió de Catalunya

Suma d’esforços per
a l’èxit de La Marató
L’onzena edició de La Marató de TV3 ha estat el resultat del
treball en equip dels professionals que hi ha darrere d’aquest
projecte, però sobretot ha pogut transmetre el missatge
científic i humà de les malalties inflamatòries cròniques
gràcies a l’estreta col·laboració que en el decurs del 2002
hi ha hagut amb les dues associacions de malalts –la Lliga
Reumatològica Catalana i l’Associació de Malalts de Crohn
i Colitis Ulcerosa– i amb els metges especialistes en artritis
reumatoide, malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. Aquesta
és l’opinió dels principals implicats en la lluita diària contra
aquestes malalties.
El conjunt del programa de La Marató 2002 i el resultat obtingut, ¿han respost a les expectatives que us havíeu plantejat?
Fina Lladós
Presidenta de l’Associació de Malalts
de Crohn i Colitis Ulcerosa
Crec que no és qüestió d’expectatives,
perquè sempre hi ha coses que es poden
millorar i n’hi ha d’altres que surten molt
millor del que et pensaves.
Des del punt de vista divulgatiu, com a
consecució del programa televisiu, crec
que s’ha fet una tasca molt important
i necessària per a tots nosaltres. S’ha
aconseguit que molta població conegui
el que són les nostres malalties i ens
comprenguin una mica més. Els malalts
s’han sentit amb més suport, en veure
que no són els únics que pateixen
malaltia de Crohn o colitis ulcerosa i,
el que és més important i la fita de La
Marató de TV3, amb els diners que s’han
recaptat i la recerca que es podrà dur
a terme, se’ns ha obert una llum
d’esperança perquè es trobi un
tractament més eficaç per a les nostres
malalties i o –tant de bo!– una solució
definitiva.
També vull aprofitar aquestes línies per
manifestar el meu agraïment a tots els
qui han fet que això sigui possible, pel
seu suport, la seva tasca i el seu interès
vers les nostres malalties.
Sebastià Berga Carrera
President de la Lliga Reumatològica
Catalana
Quan la Lliga es va plantejar la sol·licitud
de dedicar-hi La Marató de TV3, ens vam
trobar davant d'un somni que ens
il·lusionava de veure acomplert. Més
endavant, quan vam rebre la notícia que
es confirmava, aquest somni es va transformar
en un esclat d'il·lusió, malgrat
la por i la precaució que també sentíem
davant d'un esdeveniment tan significatiu
com important, pensant en la malaltia,
com també per a l'Associació.
D'ara endavant és un repte que tots tenim:
cal aprofitar l'immens impacte que ha
representat La Marató. No podem deixar
passar aquesta ocasió històrica, ni la gran
tasca realitzada des de la nostra Lliga.
Ara és el moment de saber-la rendibilitzar.
Pel que fa a La Marató, s'ha de dir que
ha estat tot un èxit. Per a nosaltres,
La Marató té dos objectius clars:
- El primer és la informació i la divulgació
d'una malaltia. Hem comprovat que
l'artritis ja no és, per fi, aquella malaltia
ni desconeguda ni confusa.
- El segon és la recaptació de donacions,
fruit de la generositat i la solidaritat de tots.
A hores d'ara podem dir que aquesta
Marató ha batut tots els registres anteriors.
Sens dubte, podem afirmar que hem
assolit un èxit sense precedents, tant per
a La Marató, com per a la nostra Lliga
i en la lluita contra l'artritis.
Dr. Julià Panés
Responsable de malalties inflamatòries
intestinals
Hospital Clínic
La Marató va tenir una repercussió força
positiva en el conjunt de pacients amb
malaltia inflamatòria intestinal per
diverses raons. Probablement, les més
poderoses van ser veure que aquesta
patologia, de la qual molts no havien
sentit mai parlar fins al moment del
diagnòstic, afecta una proporció no gens
menyspreable de la població de
Catalunya, i que hi ha una consciència
social per satisfer les necessitats de
suport als pacients. Aquesta voluntat va
quedar ben palesa el dia de La Marató
per la generositat de les aportacions,
i per la difusió que des de Televisió de
Catalunya es va fer de les associacions
de pacients i de les unitats hospitalàries
especialment dedicades a l’atenció
d’aquestes malalties, creades els darrers
anys als hospitals de referència.
Un altre aspecte d’ajuda per als pacients
va ser el testimoni d’altres malalts, que
han sabut mantenir una vida plena en
aspectes tan importants com són el
familiar, social i laboral, tot i patir una
malaltia de curs especialment agressiu.
Finalment, la difusió per mitjà del programa
de La Marató i en altres espais
de TV3 de les noves perspectives de
diagnosi i terapèutiques que s’estan
obrint, i que sens dubte el finançament
de La Marató acceleraran, ajuden a
plantejar el pronòstic d’aquests
processos amb força més optimisme
que fins fa poc temps. Crec que
associacions de pacients, metges
i la ciutadania catalana en el seu conjunt
van transmetre clarament, als malalts
amb malaltia inflamatòria intestinal,
un missatge: que no estan sols.
Dr. Xavier Tena
President de la Societat Catalana
de Reumatologia
El repte plantejat era difícil, però en
conjunt el programa de La Marató 2002
i el resultat obtingut han respost a les
expectatives plantejades. M’agradaria
remarcar-ne tres aspectes.
En primer lloc, la dificultat de plantejar
en comú dues malalties aparentment tan
dispars, com l’artritis reumatoide i la
malaltia de Crohn. De la mà dels professionals
de la informació, amb l’assessorament
científic apropiat, el programa va
aconseguir reflectir adequadament els
seus punts de trobada: una etiologia
desconeguda, una inflamació crònica, les
incapacitats que generen, la repercussió
sobre la qualitat de vida i la necessitat
de suport familiar i social.
En segon lloc, es va aconseguir trobar
el punt intermedi, i sempre delicat, per
sensibilitzar els teleespectadors sense
caure en el dramatisme; el testimoni
dels malalts que van desfilar pel plató
va ser la clau.
En darrer lloc, el resultat econòmic
també va ser satisfactori, vista la
dificultat d’obtenir recursos destinats
a la investigació.
En resum, es va fer honor al nom de l’especialitat
de Reumatologia –en grec rheumatismós
significa flux o corrent–, en establirse
un triple flux: d’informació i divulgació
de dues malalties cròniques, un corrent
d’empatia cap als malalts i associacions
de malalts i un lligam de solidaritat.
23