4. Avaluació econòmica del Pla Parcial i Justificació de la seva ...

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE
DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
ÍNDEX GENERAL
1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
1.1. Introducció
1.2. Situació i àmbit
1.3. Estat actual. Topografia i usos
1.4. Situació respecte del planejament vigent
1.5. Situació respecte de les infraestructures i els serveis
1.6. Estructura de la propietat
2. MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ
2.1. Justificació de la conveniència i l’oportunitat del pla
2.2. Objectius i criteris de l’ordenació
2.3. Descripció de l’ordenació
2.3.1. Estructura general de l’ordenació
2.3.2. Sistema viari i aparcaments
2.3.3. Sistema d’espais verds
2.3.4. Sistema d’equipaments
2.3.5. Sistema de serveis tècnics
2.3.6. Sòl susceptible d’aprofitament privat
2.3.7. Aprofitament mitjà
2.3.8. Xarxes de serveis
2.4. Pressupost de les obres i dels serveis
2.5. Pla d’etapes i divisió poligonal
2.6. Justificació de les determinacions respecte de la mobilitat sostenible
2.7. Definició del sistema d’actuació
3. QUADRES DE DADES
4. AVALUACIÓ ECONÒMICA DEL PLA PARCIAL I JUSTIFICACIÓ DE LA SEVA
VIABILITAT
5. NORMES REGULADORES D’ÚS I D’EDIFICACIÓ DEL SÒL
6. JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC
SOSTENIBLE I DE LES DIRECTRIUS PER AL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
(Art. 3 i 9 del decret 1/2005, de 26 de juliol)
7. MEMORIA SOCIAL
8. PLÀNOLS
ANNEXOS PLA PARCIAL
1. FIXTES CADASTRALS
2. NOTES REGISTRALS
3. SOL·LICITUD CAERTIFICAT SUBMINISTRAMENT A.POTABLE

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
1. Memòria de la informació
____________________________________________________________________________

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
ÍNDEX
1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
Introducció
Situació i àmbit
Estat actual. Topografia i usos
Situació respecte del planejament vigent
Situació respecte de les infraestructures i els serveis
Estructura de la propietat

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
1.1. Introducció
El Pla Parcial del sector urbanitzable delimitat SUD-I al terme municipal de Golmés, forma part
del desenvolupament del POUM vigent en aquest municipi.
El planejament superior és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Golmés,
aprovat definitivament per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Lleida en sessió de data 13
de setembre de 2006, donant conformitat al text refós en sessió de data 4 de desembre de
2007 i publicat a efectes d’executivitat al DOGC núm. 4826 de data 21 de febrer de 2007.
Concretament aquest Pla Parcial està subjecte a les determinacions establertes en l’article 122,
Sector SUD-I (anterior SAU-I industrial Est de les NNSS de l’any 1991)
El desenvolupament d’aquest sector es convenient i oportú tant per la seva ubicació, molt
propera a Mollerussa; com per la seva situació en relació a l’antiga carretera N-II i a l’autovia
A-2 de Lleida a Barcelona, a pocs metres de la rotonda que comunica Mollerussa amb la
carretera de Linyola (la LV-3322, quedant justificat pels interessos públics i privats concurrents.
Aquests han estat els principals motius que provoquen la demanda de sòl industrial dins els
nuclis urbans de Mollerussa, Golmés i a la zona d’actuació.
1.2. Situació i àmbit
L’àmbit del sector SUD-I objecte del present Pla Parcial està situat a l’oest del municipi de
Golmés i delimitat per nord amb la línia del ferrocarril de Lleida a Barcelona, pel sud amb la
carretera N-II, per l’oest amb sòl industrial ja consolidat i per l’est amb terrenys de conreu.
La superfície de l’àmbit desprès de realitzar un amidament topogràfic és de 83.959,37 m 2 .
Aquesta superfície es un 0,97 % superior a l’especificada al Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal de Golmés i s`ha produït com a conseqüència de la transposició de las coordenades
dels eixos del límit del sector marcades al POUM vigent sobre el terreny, donant aquesta petita
variació de la superfície.
Veure el plànol núm. 4: “Estructura de la propietat”, en aquest Pla Parcial.
Els plànols del Pla Parcial, han estat confeccionats sobre una base topogràfica.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
1.3. Estat actual. Topografia i usos
Els terrenys corresponents al sector industrial SUD-I són sòls urbanitzables delimitats i tenen
una topografia molt planera, amb una lleugera pendent de sud a nord i d’est a oest. En l’extrem
sud-est del sector es troba el punt més alt, amb una cota de terreny de 260,91 m, i la zona amb
el punt més baix es troba en el nord-oest del sector on la cota del terreny és de 258,79 m.
Més aviat cap a la banda nord del sector hi trobem dues edificacions que es demoliran
prèviament a l’execució de les obres d’urbanització.
Els terrenys compresos dins el sector estan dedicats a l’agricultura.
1.4. Situació respecte del planejament vigent
La delimitació de l’àmbit, la definició dels paràmetres urbanístics i les condicions d’ordenació i
parcel·lació aplicables al sector que es desenvolupa en aquest Pla Parcial, es troben dins el Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal de Golmés vigent, com hem dit, en el seu article 122.
S’ha de fer esment que en els terrenys adjacents al sector que ens ocupa, per la banda oest, hi
trobem un sector industrial ja consolidat.
1.5. Situació respecte de les infraestructures i serveis
1.5.1. Vialitat
L’accés al sector està assegurat ja que pel sud limita amb l’antiga N-II, des de la que es
projecta un accés directe. A més, donada la proximitat de l’autovia A-2 al sector, l’accés des
d’aquesta via, a través d la N-II, és ràpid i senzill.
Per accedir al sector es farà un accés nou i únic per al polígon objecte del present pla parcial i
per al polígon ja desenvolupat annex per la part oest del present, tancant l’accés des de la
carretera N-II donant continuïtat a la vorada i el paviment existent al separador actual.
Per la banda nord, el sector limita amb una carretera paral·lela a la línia de ferrocarril de Lleida
a Barcelona.

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
1.5.2. Energia elèctrica
Dins l’àmbit del Pla Parcial no es troba afectada cap línia elèctrica, ni aèria, ni soterrada.
1.5.3. Xarxa d’aigua potable
En l’àmbit del Pla Parcial no s’hi troba cap canonada d’aigua potable. L’aigua potable la trobem
a les voreres de la zona industrial ja consolidada en la banda oest del sector i per la part nord
del sector, per on circula la canonada d’aigua potable general que dona servei al nucli urbá de
Golmés des de on es farà la connexió per donar servei al sector.
Dins el sector existeix un clorador a la part nord-oest del mateix, que es conservarà ja que la
seva ubicació es compatible amb el planejament proposat.
1.5.4. Clavegueram
Les aigües residuals recollides dins el sector industrial en projecte es preveu connectar-les Al
col·lector d’aigües residuals que discorre per la part nord del polígon, i que porta les aigües
residuals generades pel nucli urbà de Golmés cap a la depuradora de Fondarella. En quant a
les aigües pluvials es connectaran amb la xarxa de sanejament existent al polígon annex pels
carrers 3, 5 i 6. Aquest polígon fa la seva connexió d’aigües pluvials a la canonada de diàmetre
600 que discorre per la part nord de polígon i son conduïdes fins a l’arqueta de sobreeixidor que
verteix les aigües al Corb.
Tota la xarxa de clavegueram que es posarà dins el sector serà del tipus separatiu.
1.5.5. Telecomunicacions
Dins l’àmbit del sector es troba una línia aèria de telefonia, que es preveu soterrar en el seu pas
per l’àmbit. Des d’aquest punt, sortirà la línia que donarà servei al polígon.
1.6. Estructura de la propietat
L’estructura de la propietat es formalitza en tres propietaris, amb una distribució de les
parcel·les de forma força regular, poc fragmentades, i amb accés tant des del nord com des del
sud de l’àmbit.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
La relació de les parcel·les, és la que figura al plànol número 4 d’estructura de la propietat de la
documentació gràfica del Pla Parcial, on també hi consten les dades de cada propietari.
Tot seguit s’adjunta quadre amb una relació dels propietaris i superfícies afectades per sector.
Parcel·la Ref. cadastral Titular Superf. % partic.
1 6412103CG2161S0001IR Hs. Cándido Carrera Rabarte 25.790,55 30,72%
2 6412101CG2161S0001DR PLAURSA SA 52.595,18 62,64%
3 * 25128A012000840000AI FINPACA SL 5.573,64 6,64%
SUPERFICIE TOTAL 83.959,37 100,00%
* Aquesta finca no participa en la seva totalitat
Dins l’annex 1 s’adjunten les fitxes cadastrals de cada propietari. Dins els plànols del Pla
Parcial hi ha el plànol núm. 5: “Plànol de cadastre”, amb la distribució segons cadastre de les
parcel·les incloses dins el Pla Parcial.
En quant a la distribució de les finques segons el registre de la propietat es la següent:
Parcel·la Núm. Finca Tom Llibre Foli Titular Sup.Registral
1* 3075 2004 39 188
* La superfície registral de les finques no coincideix amb la realitat física de les mateixes
** Aquesta finca no participa en la seva totalitat
Dins l’annex 2 s’adjunten les notes registrals de cada finca .
Ramona Carrera
Rosa Mª Carrera
27.157 m²
2* 1458 2004 39 86 PLAURSA, SA 51.570 m²
3 **
1437 2266 48 195 4.358 m²
800 2266 48 198 1.816 m²
801 2266 48 201 1.815 m²
FINPACA, SL
116 2266 48 204 5.447 m²
117 2266 48 207 5.447 m²
1318 2266 48 210
1.815 m²

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
____________________________________________________________________________
2. Memòria de l’actuació
____________________________________________________________________________

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
2. MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ
2.1. Justificació de la conveniència i l’oportunitat del pla
2.2. Objectius i criteris de l’ordenació
2.3. Descripció de l’ordenació
2.3.1. Estructura general de l’ordenació
2.3.2. Sistema viari i aparcaments
2.3.3. Sistema d’espais verds
2.3.4. Sistema d’equipaments
2.3.5. Sistema de serveis tècnics
2.3.6. Sòl susceptible d’aprofitament privat
2.3.7. Aprofitament mitjà
2.3.8. Xarxes de serveis
2.4. Pressupost de les obres i dels serveis
2.5. Pla d’etapes i divisió poligonal
2.6. Justificació de les determinacions respecte de la mobilitat sostenible
2.7. Definició del sistema d’actuació

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
2. MEMÒRIA DE L’ ACTUACIÓ
Justificació de la conveniència i l’oportunitat del pla
a) Situació estratègica del sector dins del Pla d’Urgell, just a la vora de Mollerussa, s’està
traduint en l’actualitat en una forta demanda de sòl industrial, localitzada
fonamentalment en l’àrea on es troba el sector a desenvolupar ja que es troba junt a
zones industrials ja consolidades.
b) Atès la situació del sector industrial en relació a l’antiga carretera N-II, es fa necessari el
desenvolupament del sector per tal de donar continuïtat a la zona industrial existent i
augmentar l’oferta de sòl industrial en la zona.
c) Executar les previsions del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Golmés vigent.
Objectius i criteris de l’ordenació
Els criteris i els objectius de l’ordenació són els següents:
a) Donar compliment a les determinacions de desenvolupament urbanístic del planejament
vigent.
b) Desenvolupar un sector que articuli un àmbit industrial desenvolupat en un pla parcial, i
que per la seva situació respecte a la població de Mollerussa i respecte de la via
d’accés, l’antiga N-II, i la xarxa viària local esdevé estratègic.
c) Relligar el teixit urbà existent, donant continuïtat a les diferents xarxes de serveis
existents en la zona industrial existent, racionalitzant al mateix temps la seva
implantació.
a) L’actuació preveu millorar la qualitat de la zona, definir la ubicació de les cessions i
reserves del sòl establertes pel decret 1/2005, de 26 de juliol, i pel decret Llei 1/2007,
de 16 d’octubre, així com millorar la imatge del sector, projectant carrers i voreres
adequats, considerant els volums dels nous edificis a construir, millorant la qualitat
arquitectònica de l’edificació i la seva interrelació amb els espais lliures que quedaran.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Descripció de l’ordenació
Estructura general de l’ordenació
Segons marca el punt 4 de Condicions d’ordenació i usos principals i compatibles de l’article
122 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Golmés vigent, que fa referència al sector
SUD-I “Colomer Centre”, l’aprofitament privat previst en aquest tipus de s’ol urbanitzable permet
els dos tipus d’ordenació aïllada o alineada a vial segons criteris que justifiqui el Pla Parcial.
Donada la demanda actual en la zona de petites indústries i la voluntat de l’Ajuntament de
Golmés de desplaçar els tallers i magatzems existents enmig de la població a zones industrials,
s’ha cregut més convenient i oportú definir la zona de clau 5b en tot l’aprofitament privat del
sector SUD-I. Els paràmetres d’ordenació, de parcel·lació i d’edificació corresponents a la clau
5b s’ajusten millor al programa de necessitats actuals plantejat.
En l’ordenació proposada hi ha sis zones verdes. D’aquestes, una es troba ubicada al sud-oest
del sector, amb una superfície de 1.244,65 m 2 ; tres es troben ubicades en el límit est del sector,
de superfícies 2.366,07 m 2 , 1.456,80 m 2 i 1.274,78 m 2 respectivament; dues més es troben al
nord de l’àmbit, una en l’illa nord-est, amb 1.890,62 m 2 de superfície, una altra a l’illa del nordoest,
amb una superfície de 600,00 m 2 .
Per veure l’estructura de zones verdes de l’àmbit, veure el plànol núm. 7: Ordenació proposada.
Els equipaments es troben dividits en dues parcel·les de superfícies 2.520,82 m2 i 1.684,83 m2,
respectivament, situades a la part nord de l’àmbit, a la vora de les dues zones verdes
esmentades en el paràgraf anterior.
Es preveuen cinc zones destinades a serveis tècnics; la T1, situada al nord de la zona
d’equipaments E1, i de 391,02 m 2 de superfície; la T2, situada al sud de la zona de la zona
verda P2 que disposa d’una superfície de 193,51 m 2 ; la T3 que ocupa la part central de la
rotonda existent al centre del sector amb una superfície de 706,86 m², la T4, situada a la part
nord-est de la zona verda P6 i amb una superfície de 38,39 m² i per últim la T5 situada al sud
de la zona veda P5 de 100,00 m² .

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
Sistema viari
Es projecten set carrers dins del sistema viari del sector. Els carrers 3, 4, 5, 6 i 7 donen
continuïtat als carrers existents en la zona industrial consolidada a l’oest de l’àmbit. Els carrers
1 i 2 vertebren l’àmbit de nord a sud. La superfície total destinada a vialitat és de 28.081,02 m 2 .
Tots els carrers interns del sector són de doble sentit per facilitar la mobilitat interna del sector
menys els carrers 4 en la seva part sud i el carrer 1 per afavorir l’entrada i sortida de vehicles
dins el polígon d’una forma mes segura.
Les amplades dels carrers es troben dins els paràmetres per donar compliment a l’article 6 del
Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionats urbanístics i de protecció contra incendis
en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/96.
L’aparcament esta previst dins la vialitat , amb un total de 284 places d’aparcamet.
Sistema d’espais de parcs i jardins
Els terrenys de cessió obligatòria destinada a zones verdes i espais lliures, s’han procurat
reservar seguint les premisses següents:
a) Unificar una part de les cessions de les zones verdes amb part dels equipaments i
serveis tècnics per tal de formar una illa sencera d’ús públic pel seu major aprofitament
b) La distribució equitativa d’aquestos espais de parcs i jardins per tol l’àmbit fent que
aquestos facin de límit amb altres sectors del municipi i que permetin la seva ampliació
per la seva situació en el desenvolupament d’aquestos.
La superfície total destinada a zones verdes dins del pla parcial és de 8.732,92 m 2 , que suposa
el 10,40 % del sector, i es correspon a la superfície destinada a zona verda segons el decret
1/2005.
Aquesta cessió es divideix en sis zones verdes, P 1 amb una superfície de 600,00m 2 , la P 2
amb una superfície de 1.890,62 m 2 , la P 3 amb una superfície de 1274,78m 2 , la P 4 amb una
superfície de 1.456,80 m 2 , la P 5 amb una superfície de 2.366,07 m 2 i la P 6 amb una
superfície de 1.244,65 m 2 .
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Sistema d’equipaments
Els equipaments es troben dividits en dos grans parcel·les, la parcel·la E 1 amb una superfície
de 2.520,82 m² i E 2 amb una superfície de 1.684,83 m² situades a la part nord de l’àmbit, amb
accessos des de dos carrers i equivalents al 5,01 % de la superfície ordenada.
Segons el decret 1/2005 es destina com a zona d’equipaments 5 m 2 sol/25 m 2 sostre construït,
això suposa una superfície de 4.203,96 m 2 de sòl.
Sòl susceptible d’aprofitament privat
Les àrees de sòl per a ús privat, és situen a les illes que determina la xarxa viària i els sistemes
de cessió obligatòria, de tal manera que totes tinguin un accés fàcil al vial públic.
La superfície total d’aprofitament privat és de 41.510,00 m 2 , que correspon a un 49,44 % del
total del sector.
Tota aquesta superfície es destinarà a l’ús industrial tal i com queda marcat al POUM del
municipi de Golmés.
Aprofitament mitjà
La superfície corresponent a la cessió del 10% d’aprofitament mitjà, d’acord amb allò que es
determina al decret 1/2005 d’Urbanisme de Catalunya, és del 10% de la superfície de cada
zona i/o subzona, la qual cosa es justifica al quadre següent:
L’aprofitament mig segons estableix el decret 1/2005 d’Urbanisme, correspon al 10 % del sostre
dels diferents usos del sector, en aquest cas com tot el sector te el mateix ús, aquesta cessió
es correspon :
Clau Zona
5.b
Industrial en
filera
Sostre total
zona (m 2 st)
Sostre a cedir
(m 2 st)
Percentatge
Coeficient
d’Aprofitament
50.375,62 5.037,56 10,00 % 1

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
En el quadre anterior s’estableix tal com marca el reglament d’urbanisme els coeficients
d’aprofitament dins la zona. Degut a que tot l’àmbit està destinat al mateix ús, s’ha aplicat un
coeficient d’aprofitament de 1.
Xarxes de serveis
Les característiques de les xarxes d’infraestructures i serveis a implantar al sector, es
reflecteixen en un avanç als plànols del pla parcial i amb més detall als plànols del projecte
d’urbanització, juntament amb els corresponents plànols de detalls. Als amidaments i a la
memòria del projecte d’urbanització, s’especificaran en detall les descripcions dels materials a
emprar.
- Reg: Es projecta una xarxa de reg per l’enjardinament de les zones verdes previstes. En el
plànol número 17.- “ Xarxa reg per l’enjardinament “ es pot veure el traçat i característiques de
la xarxa prevista, que s’haurà de definir de manera més concreta en el corresponent projecte
d’urbanització.
- Clavegueram: En tot cas, es complirà amb les especificacions contingudes en el “Reglament
de l’ús del clavegueram i d’abocament de les aigües residuals” del municipi de Golmés.
Implantació d’una xarxa separativa de recollida d’aigües residuals i pluvials amb canonades de
diàmetres mínims de 315 mm de polietilè corrugat. Tota la xarxa d’aigües residuals es preveu
connectar-les al col·lector d’aigües residuals que discorre per la part nord del polígon, i que
porta les aigües residuals generades pel nucli urbà de Golmés cap a la depuradora de
Fondarella. En quant a les aigües pluvials es connectaran amb la xarxa de sanejament existent
al polígon annex pels carrers 3, 5 i 6.
- Aigua: El subministrament d’aigua potable es preveu fer-lo a partir de la canonada que de
500mm de diàmetre de fibrociment que discorre per la part nord del polígon i que dona servei
d’aigua potable al nucli urbá de Golmés. La connexió amb la xarxa del sector SUD-1 amb una
canonada de polietilè de diàmetre 110 mm de PEAD PN-10 atm. La resta de canonades són
de diàmetre 110 mm i 63 mm de PEAD PN-10. També es contempla la col·locació de boques
de reg, hidrants i una sèrie de vàlvules distribuïdes per tot el sector per deixar sense aigua
diferents parcel·les en cas d’avaria.
S'instal·larà una xarxa d' hidrants aprofitant la canonada de diàmetre 110 mm soterrada, de
manera que des de qualsevol punt de les façanes dels edificis a nivell de rasant, es trobi a
ENGINYERIA INALBA, S.L.
menys de 100 metres d'un hidrant. Es distribuiran de manera que la distància entre ells
mesurada per espais públics no sigui en cap cas superior a 200 metres. Per donar compliment
al Decret 241/1994, de 26 de juliol sobre condicionants urbanístics i de protecció contra
incendis en els edificis.
El diàmetre del hidrant serà de 100 mm, el cabal mínim per a un hidrant serà de 1000 l/min i
una pressió de sortida mínima de 35 m.c.a., característiques que s'hauran de mantenir com a
mínim, amb la hipòtesi de posada en servei dels dos hidrants més pròxims a qualsevol possible
incendi durant dues hores, tal i com s’estableix en l’article 3.1 del Decret 241/1994, de 25 de
juliol.
- Electrificació: Es preveu una potencia de 50 W / m² de sostre. En quant al subministrament
elèctric del sector es farà amb 6 nous transformadors, el primer a la zona de Serveis Tècnics 5,
el segon a la zona de Serveis Tècnics 4, ambdós al sud del polígon , tres mes a la zona de
Serveis Tècnics 3 situada a la rotonda de confluència dels carrers 5 i 2 i l’últim transformador a
la zona de Serveis Tècnics 2 situat junt a la zona verda P3 a l’oest del sector. La línia de mitja
tensió s’anirà a connectar a l’estació transformadora del polígon industrial col·lindant al sector
SUD-1.
- Enllumenat: És preveu la connexió de llumeneres i columnes equipades amb làmpades de
150 W i 9 metres d’alçada, per a les zones verdes làmpades de 100 w i 4 metres d’alçada i per
l’enllumenat de la rotonda con es creuen els carrers 5 i 2 es preveu una columna de 16 metres
d’alçada amb làmpades de 250 w. Dins el plànol núm. 14 del present pla parcial es grafia la
xarxa d’enllumenat públic on es marca on van situades les làmpades.
- Telecomunicacions: Està formada per primes de formigó de 4 tubs de diàmetre 110, de 2 tubs
de diàmetre 110 , i 2 tubs de diàmetre 63, tots ells formigonats. La xarxa es completarà amb
armaris de distribució i pericons tipus M, H i D i armaris en pedestal.
Pressupost de les obres i dels serveis
El pressupost d’execució material estimat pel projecte d’urbanització és de 2.225.952,84 €.
El pressupost d’execució de la contracta ( 16% IVA inclòs ) estimat per la realització de les
obres, és de 2.582.127,33 €.

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
Pla d’etapes i divisió poligonal
La gestió i l’execució de les obres descrites en aquest document es preveu realitzar en un únic
polígon i una única etapa. Es preveu que l’execució del present Pla Parcial s’executi en un
termini màxim de 10 anys a partir de la seva aprovació deninitiva.
Justificació de les determinacions respecte de la mobilitat sostenible
El sector a desenvolupar, està ben comunicat amb el nucli de la població, ja que es troba al
costat d’una zona industrial ja consolidada i a peu de la carretera N-II, al tram que uneix les
poblacions de Golmés amb Mollerussa i a poca distància dels accessos a la autovia A-2, per
tant es pot considerar un sector molt be comunicat.
A pesar de que el polígon pertany a la població de Golmés es troba mes pròxim al municipi de
Mollerussa, capital del Pla d’Urgell, amb comunicacions tan per ferrocarril com per autobús no
només amb Lleida i Barcelona sinó amb altres importants poblacions com Igualada o Manresa.
Determinació del sistema d’actuació
D’acord amb allò que es determina als articles 115 i posteriors del decret 1/2005 d’Urbanisme
de Catalunya, en especial als article 133 i 134 i 135, i al decret 1/2007 per a la gestió del Pla
parcial es fixa el sistema d’actuació urbanística de reparcel·lació en la seva modalitat de
compensació bàsica .
ENGINYERIA INALBA, S.L.

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
____________________________________________________________________________
3. Quadre de dades
____________________________________________________________________________

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
3. QUADRES DE DADES
Superfície del sector _____________________ 83.959,37 m 2 (100,00%)
Cessions per a sistemes
Sòl de cessió obligatòria per sistemes _______ 42.449,37 m 2 (50,65%)
Zona verda 8.732,92 m 2 (10,40%)
Equipaments 4.205,65 m 2 (5,01%)
Serveis Tècnics 1.429,78 m 2 (1,70%)
Sistema viari i aparcaments 28.081,02 m 2 (33,45 %)
Aprofitament privat
Sòl susceptible d’aprofitament privat____41.510,00 m 2 (49,44%)
Industria en filera ( Clau 5.b ) 41.510,00 m 2 (100,00%)
Sostre
83.959,37m² * 0,60 m 2 st / m² = 50.375,62 m 2 st
Edificabilitat neta
- Ien: 1,21357 m 2 st/m 2 s
Cessió del 10% d’aprofitament mig
Industria en filera (5.b) 5.037,56 m 2 st (10,00%)

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
____________________________________________________________________________
4. Avaluació econòmica del Pla Parcial i
Justificació de la seva viabilitat
____________________________________________________________________________

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
4. AVALUACIÓ ECONÒMICA DEL PLA PARCIAL I JUSTIFICACIÓ DE LA SEVA
VIABILITAT
Tal com s’ha dit al punt corresponent el pressupost d’execució material de les obres
d’urbanització és 2.225.952,84€.
La repercussió dels costos d’urbanització per metre quadrat de sòl privat és de:
2.225.952,84 €./ 41.510,00 m2 = 53,62 €/m2
La repercussió dels costos d’urbanització per metre quadrat de sostre edificable és de:
2.225.952,84 €./ 50.375,62 m2st = 44,19 €/m2st
A continuació es realitza una estimació econòmica que es fa només per a la promoció del sòl
urbanitzat, per tant, no s´estima el procés immobiliari subsegüent que suposa la construcció de
l´edificació.
S’han aplicat les dades i hipòtesis següents:
1.- Estimacions econòmiques aplicables al sector.
a) Dades Generals:
-Cessions: Les corresponents a sòl qualificat d’ús públic així com la derivada de la cessió
del 10% d´aprofitament a l´Administració actuant.
-Superfície sector. 83.959,37 m2
b) Hipòtesis financeres:
-Taxes d’inflació i actualització general: 2,30 % i 3,00 %
-Taxes de finançament i de reinversió: 5,00 % i 4,00 %
-Taxa interna de retorn: 20,50 %
ENGINYERIA INALBA, S.L.
c) Despeses de compra-venda:
Despeses de notari i registrals: 2,00 %
Despeses de gestió de venda: 5,00 %
d) Despeses sobre el cost:
Direcció d’obres d’urbanització: 1,70 %
Llicències d’obres de construcció: 3,00 %
Direcció d’obres de construcció: 2,10 %
e) Despeses d´execució (EUROS):
-Topografia 4.400,00
-Inf. Ambiental 4.700,00
- Estudi de Mobilitat 3.200,00
-Pla Parcial: 18.600,00
-Reparcel·lació (inclòs tràmits): 9.600,00
-Projecte d’urbanització: 26.000,00
-Direcció d’obra 27.900,00
-Cost d’urbanització: 2.225.952,84
__________________
Total despeses d´execució 2.320.352,84 €
El cost d’urbanització per metre quadrat de sostre és:
2.320.352,84 €/ 50.375,62 m2st = 46,06 € / m 2 st
f) Superfícies edificables.
Industria en filera 50.375,62 m2 st
g) Despeses de construcció (en funció de la tipologia de les construccions):
Naus industrials en filera 675 Euros/m2 st

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
h) Valor en venda de les construccions:
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Naus industrials en filera 1.300 Euros/m2 st
i) Costos globals:
Es calcula aplicant la formula següent:
((Vs * Cc) + Cu + Cct) * K = C essent:
Vs = Valor del sòl = 50 €/m 2 sòl
Cc = Coeficient de cessions = 1,98
Cu = Costos d’urbanització
Cct = Costos de construcció
K = Valor d’oportunitat dels beneficis
C = Costos
Costos naus industrials en filera = ((50*1,98) + 46,06 +675) * 1,4) = 1.148,08 € / m 2 st
j) Beneficis del promotor:
Benefici naus industrials en filera: 1.300 – 1.148,08 = 151,92 € / m 2 st

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
____________________________________________________________________________
5. Normes Reguladores d’ús i d’edificació del sòl
____________________________________________________________________________

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
5. NORMES REGULADORES D’ÚS I D’EDIFICACIÓ DEL SÒL
5.1. Disposicions generals
Art. 1. Àmbit d’aplicació
Aquestes ordenances són d’aplicació a la totalitat de l’àmbit del Pla Parcial del Sector
Urbanitzable Delimitat SUD-1 , del municipi de Golmés,segons queda delimitat als plànols que
s’adjunten.
Aquest Pla Parcial entrarà en vigor l’endemà de la publicació de l’acord de l’aprovació definitiva
en el Diari Oficial de la Generalitat i mantindrà la vigència indefinidament mentre no es
procedeixi a la seva revisió o a la del Pla d’ordenació Municipal vigent.
Art. 2. Marc legal de referència
Aquest Pla Parcial s’ha redactat d’acord amb allò que amb caràcter general es disposa als
articles 65 i 66 del decret 1/2005, de 26 de juliol, d’Urbanisme de Catalunya i a l’article 79, 80 i
81 del decret 305/2006, de 18 de juliol, i desenvolupa les determinacions de planejament
urbanístic establertes al vigent Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Golmés.
En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat en aquestes ordenances o sigui de
dubtosa interpretació, s’estarà al que es determini el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de
Golmés per aquest sistema.
Art. 3. Desenvolupament del Pla Parcial
Aquest Pla parcial, d’acord amb allò establert a l’article 65 i 66 del Decret 1/2005, de 26 de juliol
pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i el, i els articles 84, 85 i 86 del Decret
305/2006, de 18 de juliol pel qual es desenvolupa el Reglament de la Llei d’Urbanisme de
Catalunya, incorpora la documentació de projecte i de detall de la urbanització.
Igualment, incorpora amb caràcter indicatiu la parcel·lació del sòl susceptible d’aprofitament
privat, per tal de servir d’orientació al projecte de reparcel·lació o, si és el cas, sigui assumida
per aquell.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Art. 4. Modificacions del Pla parcial
Les modificacions d’aquest Pla Parcial hauran de respectar les determinacions, per ordre de
jerarquia, establertes al POUM de Golmés i s’ajustaran al que prescriu a l’article 94 del decret
1/2005, d’Urbanisme de Catalunya.
Es permetrà la reordenació de volums mitjançant el corresponent pla especial sempre i quan
afecte a una o més illes i no alteri els màxims permesos d’ocupació, edificabilitat i volumetria
d’aquest pla parcial.
No seran supòsit de modificació les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la
millor adaptació sobre el terreny del projecte d’urbanització,sempre que no suposin
modificacions superiors al 5% en la superfície.
5.2. Règim urbanístic del sòl
Art. 5. Qualificació del sòl
1. El sòl comprès en l’àmbit d’aquest Pla Parcial es qualifica en zones i sistemes.
2. S’entén per zona aquella part del terreny dins de la qual, i atenent a les previsions d’aquest
Pla Parcial, es poden exercir els drets relatius a l’aprofitament privat.
3. S’entén per sistemes, els terrenys que en virtut de l’aplicació dels articles 34 i 35 del decret
1/2005 d’Urbanisme de Catalunya, constitueixen l’estructura del sector i són de cessió
obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament de Golmés.
Art. 6. Zones
El Pla Parcial defineix les següents zones, les quals es localitzen gràficament en el plànol núm.
07 d’ordenació proposada.
Zona Industrial en filera (Clau 5b)
Veure plànol núm. 06: Planejament vigent

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
Art. 7. Sistemes
El Pla Parcial defineix els següents sistemes, els quals es localitzen gràficament en el plànol
núm.07 planta d’ordenació proposada.
o Sistema Viari (Clau V)
o Sistema d’Espais Lliures de parcs , jardins i zones verdes (Clau P)
o Sistema d’Equipaments (Clau E)
5.3. Normes particulars per a sistemes
Sistema viari
Art. 8. Definició
El sistema viari comprèn els espais i instal·lacions reservats per a la xarxa viària i
exclusivament dedicats a l’ús de vialitat i aparcament amb l’objectiu de mantenir els nivells
convenients de mobilitat i accessibilitat entre els diversos sectors del territori ordenat. Està
format pel sistema de xarxa viària i és en el que es realitzen les funcions de drenatge de les
aigües, accés a les edificacions, il·luminació i pas de les xarxes de servei.
La xarxa viària que defineix aquest Pla Parcial està constituïda per a les vies que fixen els
plànols d’ordenació núm.07 “Ordenació Proposada”, amb el traçat, alineacions i rasants que
figuren en els plànols 09 i 19 “ Planta cotes rasant i perfils longitudinals”.
Art. 9. Usos admesos
Destinada essencialment a la distribució del trànsit local i mantenir els nivells convenients de
mobilitat, d’accessibilitat i estacionament entre les diferents zones del Pla Parcial. Aquesta
zona es distingeix al plànol d’ordenació núm.07.
L’ample també es defineix en el plànol núm. 7 del present Pla Parcial i les seccions del
sistema viari s’indica específicament al plànol núm. 21 “Seccions tipus” del Pla Parcial, inclòs
en aquest document.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Art 10. Normes Generals d’aplicació
La xarxa viària definida en aquest Pla, s’executarà d’acord amb les especificacions que es
contenen en el present Pla Parcial i en el corresponent projecte d’urbanització.
El Pla Parcial determina les rasants dels diferents carrers dins el plànol núm.09: Planta cotes
rasant, així com les xarxes de sanejament, aigua potable, baixa i mitja tensió, enllumenat
públic, telecomunicacions i enjardinament, encara que serà el corresponent projecte
d’urbanització que determinarà aquestes xarxes definitivament.
Per tot allò que no s’especifiqui en aquestes ordenances envers el sistema viari, s’estarà al
que disposa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Golmés per aquest sistema.
Serà d’estricte compliment el que disposa el decret 135/1995 de 24 de març de
desplegament, de la Llei 20/1991 de 15 de novembre de l’accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques i d’aprovació dels Codi d’accessibilitat.
També s’haurà de donar compliment al Decret 241/1994, de 26 de juliol sobre condicionants
urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, a l’hora de dimensionar l’aigua
potable, s’ha tingut en compte totes les premisses de la llei.
Sistema d’equipaments públics.
Art. 11. Definició
Formen en sistema d’equipaments els terrenys assenyalats per les normes a aquesta
finalitat i que es destinen a titularitat y ús públic.
La delimitació d’aquests sòls s’efectua al plànol d’ordenació núm.07 “Ordenació proposada”.
Art. 12. Usos i condicions de l’edificació
L’ edificació haurà d’ajustar-se a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al
paisatge, a l’organització general del teixit urbá en què se situen les condicions ambientals
del lloc.

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
Els paràmetres urbanístics que han de regir la seva construcció són:
La tipologia de l’edificació serà la mateixa que la de les parcel·les veïnes, adaptant-se a la
forma d’ordenació de les zones confrontants.
Ús assignat. Esportiu, educatiu, sanitari-assistencial, socio-cultural, religiós, administratiu i
cementiri
Art 13. Normes Generals d’aplicació
Per allò que no especifiquin aquestes ordenances envers el sistema d’equipaments públics ,
s’estarà al que disposa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Golmés per
aquest sistema.
Sistemes de Serveis Tècnics
Comprèn els terrenys destinats a la titularitat pública per a la dotació d’infraestructures i la
prestació de tota classe d’instal·lacions per dotar a l’àmbit del Pla Parcial els serveis tècnics
de depuració d’aigües terminals, de clavegueram del sector, d’aigua potable o altres serveis
necessaris per generar la seva activitat.
Art. 14. Usos i condicions de l’edificació
El tipus d’ordenació és el de volumetria específica, ajustada a la reglamentació tècnica
especifica.
Només es permetran les construccions i edificacions directament vinculades al servei
Art 15. Normes Generals d’aplicació
Per allò que no especifiquin aquestes ordenances envers el sistema de serveis tècnics ,
s’estarà al que disposa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Golmés per
aquest sistema.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Sistemes d’espais lliures de parcs, jardins i zones verdes
Art. 16. Definició
Formen part del sistema d’espais lliure, de parcs, jardins i zones verdes, tots aquells espais
lliures, parcs i tot l’espai lliure destinats a l’esbarjo i expansió de les persones i la zona
esportiva pública.
La delimitació d’aquest sòl s’efectua al plànol d’ordenació núm. 07 “Ordenació proposada”.
Art. 17. Usos permesos
Es permet exclusivament l’ús de parc o jardí.
Art. 18. Usos i regulació de les condicions d’edificació de les zones verdes
L’ús fonamental de les zones verdes és el del descans, el passeig i l’esbarjo de la població, i
per tant en seu pendent mitjà serà inferior al 10 %, l’amplària mínima serà de 12 metres i
sols s’admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi.
Temporalment s’hi admetin la instal·lació de firetes i atraccions que no malmetin els espais
enjardinats.
En cap cas, s’admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d’aquest espais. No
obstant això s’admet, al subsòl d’aquest sistemes s’admet que s’hi situïn serveis públics,
mantenint la titularitat pública sempre que es garanteixi l’enjardinament de la superfície.
Art 19. Normes Generals d’aplicació
Per allò que no especifiquin aquestes ordenances envers el sistema d’espais lliures de parcs
i jardins, s’estarà al que disposa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de
Golmés per aquest sistema.

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
5.4. Normes particulars per a zones d’aprofitament privat
Disposicions de caràcter general
Art. 20. Norma general
Els conceptes utilitzats en la definició i descripció de les ordenances particularitzades
d’edificació i altres circumstancies relatives als sòls amb aprofitament urbanístic privat, són
els mateixos que els del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Golmés, a més de les
precisions introduïdes per les presents Ordenances Particulars.
Per tal de protegir l’entorn, caldrà tramitar les llicències municipals d’acord amb el que
preveu la Llei 3/1998 de 27 de febrer de la intervenció integral de l’Administració ambiental i
el Decret 136/1999 de 18 de maig pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament
d’aquella i s’adapten els seus annexos.
Per a la regulació de sorolls i vibracions, s’observarà allò que disposa la Resolució de 30
d’octubre de 1995 per la qual s’aprova una ordenança municipal reguladora del soroll i les
vibracions (DOG núm. 2126 de 10/11/95).
Art. 21. Tipus d’ordenació de l’edificació
Els terrenys pertanyents al present Pla Parcial que resultin edificables, es regularan
mitjançant els tipus d’ordenació i paràmetres específics que es definiran per la zona següent:
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Zona Industrial en filera (Clau 5b)
Determinacions per a la zona industrial en filera (Clau 5b)
Art. 22. Definició
Aquesta zona ordena les construccions industrial entre mitgeres
Tenir en compte que la parcel·lació indicada al plànol núm.08 “Planta parcel·lació “ és
orientativa.
Art 23. Condicions de la parcel·lació
Superfície de parcel·la mínima: 500,00 m 2 s
Façana mínima de parcel·la: 12,50 m
Fons mínim de parcel·la : 30,00 m
Art 24. Condicions d’edificació
Edificabilitat neta: 1,2136 m 2 st/m 2 s
Ocupació màxima: 100%
Separació Llindars: Edificació fins a límit de parcel·la amb l’excepció
de l’illa 4 on es podrà edificar fins al límit de la
zona de protecció d’edificació marcada als
plànols
Alçada reguladora màxima: 10,50 m
Nombre màxim de plantes: PB+2PP.
Edificacions auxiliars: No es permet
Aparcament: 1 plaça / 200 m² de sostre o fracció, equivalent a
un total de 252 places d’aparcament a l’espai
públic.
Dins l’aprofitament privat mínim 2 places per
parcel·la mínima.
Tanques: L’alçada de la tanca serà d’un màxim de 2,00 m
Els primers 0,60 m seran massissos i la resta
reixat o vegetal fins l’alçada màxima en tots els
límits de la parcel·la .
Cobertes: Pendent màxima 30%. En cobertes de baixa
pendent, s’admet planxa metàl·lica o zenc, en
color natural no brillant.
Cossos sortints No s’admeten cossos sortints tancats o
Compartimentació
semitancats
Es permetrà la compartimentació dels edificis
construïts en una única parcel·la en diversos
establiments, cada un dels quals podrà contenir
activitats diferents. La titularitat de les entitats
resultants serà en règim de propietat horitzontal.
Per tal d’autoritzar la compartimentació, s’haurà

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
Art 24. electrificació
ENGINYERIA INALBA, S.L.
de sotmetre a prèvia llicència municipal una
sol·licitud que vagi acompanyada d’un projecte
tècnic que justifiqui les condicions següents:
a) El projecte de les edificacions serà unitari
i respectarà les condicions generals i
particulars de l’edificació i l’ordenació
fixades en aquestes ordenances.
b) En el cas d’haver-hi vials interns ,
aquestos seran d’obligada conservació
pels titulars de les entitats resultants,
tindran una amplada mínima de 6m i
condicions homogènies de traçat.
c) La superfície mínima de cada activitat
serà de 200 m²
Les edificacions resultants tindran una electrificació máxima de 50W/ m² de sostre.
Art 25. usos principals i compatibles
Els usos principals o globals són:
Magatzem, indústria, oficines i serveis privats, que compren les activitats
administratives de caràcter públic o privat amb una proporció màxima del 100 %.
Com a ús compatible s’admetran els següents:
o L’ús comercial que es limitarà al vinculat a l’activitat principal i la seva superfície
ocuparà com a màxim el 50% de la construïda en la parcel·la. Aquest
s’adequarà a la normativa del PTSEC i a l’ordre de 26 de setembre de 1997.
o S’admet l’ús hoteler (bar i restaurant) amb una ocupació màxima del 50 % del
sostre de la parcel·la.
5.6. Condicions d’higiene, salubritat i seguretat
Art. 26. Condicions generals
Pel que fa al tractament de les aigües residuals, el tractament de residus industrials, la pol·lució
atmosfèrica i els sorolls, serà d’obligat compliment la Normativa comunitària, l’estatal,
l’autonòmica i la municipal, vigent en cada moment de la qual tot segui se’n fa una relació no
exhaustiva:
R. D. 1163/1986, de 13 de juny, pel qual es modifica la Llei 42/75, de 19 de novembre,
“sobre desechos y residuos sólidos urbanos”.BOE núm. 149, de 23 de juny de 1986.
L. 20/1986, de 14 de maig, “básica de residuos tóxicos i peligrosos” (BOE núm.. 120,
de 2 de maig de de 1986) i el R.D. 833/1988, de 20 de juliol, del Reglament d’execució
de la Llei 20/86 (BOE núm. 182, de 30 de juliol de 1988).
D.L de 26 de setembre, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents sobre
residus industrials.
D. 142/84, d’11 d’abril, de desplegament parcial de la Llei 6/83, de 7 d’abril, sobre
residus industrials. (DOGC núm. 440, de 6 de juny de 1984).
Ordre de 17 d’octubre de 1984 sobre l classificació de residus industrials DOGC núm.
495, de 19 de desembre de 1984.
Ordre de 17 d’octubre de 1984 sobre les Normes tècniques per als abocadors
controlats de residus industrials (DOGC núm. 501 de 4 de gener e 1985)
Ordre de 17 d’octubre de 1984 sobre el contingut dels models de documents i
procediments a utilitzar per a diverses tramitacions de la Llei 6/83, de 7 d’abril. (DOGC
núm. 512, e 13 de novembre de 185).
Ordre de 9 d’abril de 1987 sobre impermeabilització d’abocadors. ( DOGC núm. 833
de 29 d’abril de 1987)
Ordre de 6 de setembre de 1988 sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels
olis usats. ( DOGC núm. 1055, de 14 d’octubre de 1988)

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
Directiva del Consejo 91/ 156 CEE, de 18 de març de 1991, per la qual es modifica la
Directiva 75/442 CEE, relativa als residus (DOCE L/78, de 36 de març de 191), la qual
està pendent de transposició al dret intern.
Directiva del Consejo 91/689 CEE, de 12 de desembre de 1991, relativa als residus
perillosos (DOCE L 377, de 31 de desembre de 1991), la qual està pendent de
transposició al dret intern.
Decret 786/2001, de 6 de juliol, reglament de seguretat contra incendis en
establiments industrials. (BOE núm. 181, 30 de juliol de 2001)
Art. 27. Aigües residuals.
1. Característiques de les aigües residuals.
Amb caràcter general, les aigües residuals que es generin com a conseqüència dels processos
industrials, compliran les següents condicions:
- No contindran substàncies que puguin originar la mort de la fauna en els canals
públics on es vessin.
- No contindran gèrmens patògens de carbúric bacterià, tuberculosi i tifus.
- La temperatura de l’aigua serà igual o inferior a 35°.
- El PH de l’aigua estarà comprès entre 6 i 9.
- Les aigües no contindran substàncies que originin mals olors.
- Les aigües no contindran substàncies colorants.
- Les aigües no contindran substàncies tòxiques de tipus químic, que no són
eliminades pel tractament. Els límits de toxicitat seran els que s’estableixen al
“Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la
intervenció integral de l'administració ambiental”
- L’article 6.5 del Decret 130/2003 de 13 de maig pel qual s’aprova el Reglament dels
Serveis Públics de Sanejament estableix que “les obres d’escomesa al sistema de
sanejament estan subjectes a les prescripcions de la normativa urbanística”
Així doncs, una vegada considerada viable aquesta connexió, s’iniciaran els tràmits
per a obtenir el Permís d’Abocament.
Destacar que el primer pas de la tramitació del Permís d’Abocament, i atenent que el
present expedient és de caire urbanístic, serà la subscripció del “Conveni de
ENGINYERIA INALBA, S.L.
2. Control
Sanejament” (el qual es sol·licitarà a l’Agència Catalana de l’Aigua), amb l’objectiu
de que el promotor assumeixi els costos econòmics de la seva part proporcional
d’inversió per a totes les infraestructures del sistema de sanejament: col·lectors en
alta, estacions de bombament, tancs de retenció, fases de tractament de la
depuradora i l’emissari terrestre.
El Conveni de Sanejament es subscriurà entre el Promotor, l’Ajuntament, l’Agència
Catalana de l’Aigua i Ens Gestor, d’acord amb el model de Conveni que figura a
l’Annex 7 del PSARU 2005, amb la finalitat d’executar el sanejament amb les
adequades condicions per a que pugui ser recepcionat per l’Ajuntament.
La tramitació del Conveni de Sanejament serà prèvia a l’obtenció del Permís
d’Abocament.
L’Ajuntament establirà les mesures necessàries per al control dels vessaments a la xarxa, de
les quals derivaran les corresponents resolucions i sancions.
La inspecció i control a què es refereix aquest article, comprèn els següents aspectes:
a) Revisió de les instal·lacions.
b) Comprovació d’elements de mesura instal·lats
c) Pressa de mostres instantànies o integrades per a posteriors anàlisis
d) Realització “in situ” dels mesuraments i anàlisi adequats.
Art. 28. Residus industrials
1. Definició.
S’entén per residus, als efectes d’aquesta norma, qualsevol material sòlid, pastós o líquid,
resultant d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja, el
productor o posseïdor del qual es destina a l’abandonament o té obligació de destinar-lo.
S’exclouen expressament els afluents gasosos que s’emeten a l’atmosfera i els que s’eliminen
com aigües residuals.
Tots els productors de residus estan obligats a emprar les tecnologies disponibles més idònies
per reduir-ne la producció i el contingut de matèries o substàncies perilloses. Igualment, estan
obligats a valorar els residus mitjançant les tècniques de reciclatge i tractament. Aquesta

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
valoració es durà a terme preferentment en origen en les instal·lacions del mateix polígon o en
instal·lacions externes degudament autoritzades.
Només es podran eliminar els residus no susceptibles de valoració. Aquesta eliminació es durà
a terme, preferentment, en origen en les instal·lacions del mateix polígon o, en el seu cas, en
plantes externes degudament autoritzades.
Els productors de residus estan obligats a gestionar-los a través de les instal·lacions del mateix
polígon sempre que així sigui possible, d’acord amb les normes de gestió d’aquestes
instal·lacions.
2. Objecte i classificació.
I. La regulació de l’ús d’altres usos, quant als residus produïts, deriva de la necessària
gestió d’aquest prèvia a la seva classificació.
II. S’entén a l’efecte que són residus industrials els productes no aprofitables que no
són evacuables a l’atmosfera ni com aigües residuals, l’evacuació de les quals ha de
fer-se pels mitjans adequats a centres de tractament, d’eliminació o dipòsit.
III. En funció del seu tractament, eliminació o dipòsit, els residus industrials es
classificaran en:
a) Assimilables a escombraries.
b) Inerts
c) Perillosos
d) Molt perillosos
IV. Són assimilables a escombraries els residus que per la seva naturalesa puguin rebre
tractament conjunt amb els residus domèstics.
V. Són residus inerts els que, per la no solubilitat en aigua, ni ser volatilitzables, ni
inflamables, ni tòxics, no comporten perillositat cap el mitjà natural.
VI. Són residus industrials perillosos el que en raó de les seves característiques
tòxiques i/o la concentració suposen risc greu per el mitjà natural. Són tots aquells
materials o mescla d’ells que puguin ser letals, que no són biodegradables, que són
susceptibles de biomagnificació, els corrosius, els irritants i els tòxics, els
ENGINYERIA INALBA, S.L.
inflamables, els explosius, els radioactius, els que són dissolvents de substàncies
tòxiques insolubles a l’aigua, els productes d’efectes crònics o a llarg termini i els
acumulatius de la cadena tròfica.
VII. Són residus industrials molt perillosos els que en contacte amb el ser humà poden
ocasionar lesions o mort.
3. Control previ.
Les indústries queden obligades a comunicar a l’ajuntament, conjuntament amb la sol.licitud de
llicència d’activitat, i prèviament a qualsevol modificació en la producció de residus sòlids, els
següents aspectes:
I. Quantitat i característiques dels residus a que donarà lloc l’activitat.
II. Forma d’emmagatzematge previ en els terrenys propis, i mesures de seguretat per a
la protecció del medi ambient i de les persones, i per a l’actuació en cas d’accident
lligat a la producció dels residus, o provocat pel seu emmagatzematge i manipulació.
III. Mesures de seguretat previstes en relació a les operacions de càrrega i descàrrega
de residus i en els accessos d’entrada i sortida.
4. Gestió de residus no perillosos
Les indústries queden obligades a comunicar a l’ajuntament, conjuntament amb la sol.licitud de
llicència d’activitat, i prèviament a qualsevol modificació en la producció de residus sòlids, els
següents aspectes:
I. L’ajuntament adoptarà respecte als residus industrials perillosos una de les mesures
següents:
a) L’obligació d’una evacuació regular i periòdica d’una planta de tractament
específic fora del límit de la indústria, segons un pla d’evacuació aprovat d’acord
amb les determinacions de l’apartat següent.
b) L’obligació d’implantar dins del límit de la mateixa indústria una instal.lació de
tractament específic per a la neutralització total de la seva perillositat, o bé com a
tractament previ per a l’evacuació, segons el que disposa el següent apartat.

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
En ambdós casos s’establiran les mesures de seguretat per fer front a
incompatibilitat entre matèries i per fer front al transport i manipulació dels
contenidors.
II. L’ajuntament adaptarà respecte als residus industrials molt perillosos, la mesura
d’obligació d’un pla d’evacuació aprovat, que ha de ser redactat per aquesta, d’acord
amb les determinacions següents:
a) Punt de destinació dels residus.
b) Declaració del tipus de residu i de la seva composició química, assenyalant la
seva naturalesa mitjançant un certificat que demostri el grau de perillositat de
forma molt expressa.
c) Quantitat de pes i volum dels residus a evacuar.
Art. 29. Pol·lució atmosfèrica
1. Definició
Totes les activitats que s’exerceixin en el polígon amb focus emissors de fums i gasos, estan
obligades a limitar els nivells d’emissió als límits admissibles fixats per la normativa vigent i, en
el seu cas, als que siguin necessaris per mantenir els objectius de qualitat de l’aire establerts en
la zona d’influència i a complir les prescripcions tècniques sobre combustions, depuracions i
altres que resultin aplicables.
Per aquells contaminats que no tinguin fixat legalment el límit d’emissió regiran els nivells que
es determinin, en el seu cas, en la llicència per a l’exercici de l’activitat.
2. Prohibició
Els fums, gasos i vapors no pol.lucionaran l’atmosfera ni desprendran pols que formi dipòsits en
el sòl. Es prohibeixen totes les emanacions de fums i gasos nocius. A aquest efecte és
preceptiu el que s’estableix a la llei 3/98, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’administració ambiental i els seus Decrets, i en el seu cas, per allò que determini la normativa
sectorial en matèria de protecció del medi ambient.
3. Pols
La quantitat de pols continguda en fums i gasos no serà superior a 100 mg per m3 . El pes total
de pols emès per una mateixa indústria serà, en tot cas, inferior a 50 Kg per hora.
La pols no contindrà compostos de cadmi, mercuri, berili o plom.
La pols no perjudicarà, en cap cas, la vegetació ni causarà efectes irritants en les persones o
els animals.
4. Gasos
Els gasos, fums i vapors no seran nocius. Es prohibeixen expressament les emanacions de gas
que siguin superiors en la seva composició als següents percentatges:
- Més del 2% d’anhídric sufurós (S02) mesurat en volum
- Més del 2% de monòxid de carboni (C0), mesurat en volum.
Quedaran reduïdes al mínim les concentracions d’òxids de nitrogen (N02), clor, àcid sufhídric
(SH2) i hidrocarburs gasosos.
No es permetran gasos o vapors metzinosos.
No es permeten gasos o vapors susceptibles de crear mescles explosives.
5. Combustible
Es prohibeix l’ús de combustibles sòlids o líquids que continguin més del 2% de sofre.
Art. 30. Sorolls i vibracions.
1. Sorolls
Per a totes les activitat s’estableixen els límits màxims de soroll en decibels, mesurats a l’eix de
la via pública a la qual doni front la parcel·la; la mesura del nivell sonor s’efectuarà a petició de
qualsevol afectat per les molèsties de la indústria.
Els límits d’immissió sonors màxims mesurats a 2 m. Dels límits exteriors de la instal.lació,
establerts amb caràcter general són els següents:
2. Vibracions
- Entre les 8 i les 22 hores 65 decibels
- Entre les 23 i les 7 hores 55 decibels
Tota màquina o òrgan mòbil susceptible de produir vibracions, ancorat a sòls o estructures,
caldrà que s’instal·li mitjançant la interposició de dispositius antivibratoris adequats.

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
El paràmetre que s’utilitzarà com a indicatiu del grau de vibració serà el valor eficaç de
l’acceleració vertical de m/sec ², en terços d’octaves entre 1 i 80 Hz, es simbolitza per la lletra
A.
Els límits de vibració admissibles en la immissió, mesurats en els habitatges més propers,
seran els valors que prengui A, segons la relació següent:
LA = 20 log A/Ao
Essent A la intensitat de vibració mesurada en m/sec i terços d’octava i A el valor de referència
en m/sec² en les diferents freqüències.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Ao = 2.105 f - ½ per (1< f

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
____________________________________________________________________________
6.Justificació dels objectius del
desenvolupament urbanístic sostenible i de les
directrius per al planejament urbanístic (art. 3 i 9
del decret 1/2005, de 26 de juliol)

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
6. JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC
SOSTENIBLE I DE LES DIRECTRIUS PER AL PLANEJAMENT URBANÍSTIC.
El desenvolupament d’aquest sector es convenient i oportú tant per la seva ubicació, molt
propera a Mollerussa; com per la seva situació en relació a l’antiga carretera N-II i a l’autovia A-
2 de Lleida a Barcelona, a pocs metres de la rotonda que comunica Mollerussa amb la
carretera de Linyola (la LV-3322, quedant justificat pels interessos públics i privats concurrents.
Aquests han estat els principals motius que provoquen la demanda de sòl industrial dins els
nuclis urbans de Mollerussa, Golmés i a la zona d’actuació. A més a més permetrà que moltes
petites industries situades dins el nucli urbá es puguin traslladar a aquesta zona
homogeneïtza’n l’utilització del territori.
En aquest pla es troba prou justificat el desenvolupament urbanístic sostenible, per la utilització
de manera racional del territori. Això es pot veure dins el plànol d’emplaçament, on la ubicació
del sector continua la xarxa industrial ja existent, evitant la dispersió dins el territori i afavorint la
cohesió social. Es continuen carrers existents i totalment consolidats, creant de nous per
afavorir la mobilitat. A part, es comuniquen totes les xarxes de serveis amb les ja existents, i
tota la xarxa viària del nou sector s’urbanitza amb la xarxa de clavegueram, xarxa d’aigua
potable i incendis, xarxa de baixa i mitja tensió, xarxa de gas natural i d’enllumenat públic.
Es pot comprovar dins els plànols, com es manté i es continua una mobilitat sostenible de tot el
sector i dels seus voltants. En les zones verdes es planten varietats d’arbres compatibles amb
la climatologia de Golmés per donar una mica de contrast cromàtic dins el sector.
Tots els punts anteriors fan que en conjunt s’adopti un desenvolupament sostenible, per
assegurar a tots els veïns de la zona afectada una qualitat de vida adequada, controlant els
factors ambientals, la qualitat del recursos hídrics, el paisatge i sobre tot el consum del sòl,
malbaratant el mínim i economitzant el màxim.
L’accessibilitat de les zones verdes i dels equipaments està prou justificada veien la distribució
interior del polígon, ja que està ben comunicat amb la continuació dels carrers existents i amb la
seva possible ampliació en el desenvolupament de sectors adjacents.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Es col·loquen papereres i contenidors en diversos punts dels carrers, i es destinen dos llocs per
la recollida d’escombraries selectiva, facilitant així el reciclatge als habitants de la zona.
La distribució volumètrica que es proposa dins el Pla Parcial, es considera que es sostenible
amb el medi i amb la resta d’edificis d’aquesta zona de Golmés, seguin les pautes
urbanístiques marcades per les Normes i l’estètica de les construccions del municipi.
També es realitza una utilització racional dels recursos hídrics del sector. Es projecta una
conducció separativa per les aigües pluvials i les residuals. Tota la xarxa d’aigües residuals es
preveu connectar-les al col·lector d’aigües residuals que discorre per la part nord del polígon, i
que porta les aigües residuals generades pel nucli urbà de Golmés cap a la depuradora de
Fondarella. En quant a les aigües pluvials es connectaran amb la xarxa de sanejament existent
al polígon annex pels carrers 3, 5 i 6.
Per tots aquests apartats anteriors es demostra que es produeix un desenvolupament
urbanístic sostenible, racionalitzant l’ús del territori, cuidant el medi ambient, ja que de les
conclusions obtingudes al l’Informe Ambiental que acompanya el present Pla Parcial no s’extreu
cap efecte negatiu i preservant els recursos hídrics de la zona, entre altres. També es
compleixen totes les directrius del planejament urbanístic que determina lel decret 1/2005, de
26 de juliol i el decret 1/2007 de 16 d’octubre.

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
____________________________________________________________________________
7. Memòria social

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
7. MEMÒRIA SOCIAL.
L’Ajuntament de Golmés ha destacat en aquests últims anys per realitzar diverses promocions
d’habitatges dins el sòl urbà, i també el desenvolupament de diversos planejaments derivats per
permetre un creixement racional i sostenible de tot el tramat urbà del municipi. La demanda de
nou sòl urbanitzable es conseqüència de la solució al dèficit d’habitatge produït pel fenomen
migratori de les ciutats grans cap a zones més tranquil·les i menys poblades. D’altra banda,
dins el municipi hi ha una necessitat de sòl industrial, tant per petites com per grans empreses
donada la seva proximitat a Mollerussa i a la seva manca de sòl per aquest fi.
Aquest Pla justifica el seu interès a l’efectuar una oferta nova de sòl industrial en las proximitats
del municipi i del municipi de Mollerussa, el desenvolupament d’aquest sector suposa una
continuïtat de terrenys industrials ja consolidats i la seva estupenda comunicació amb l’autovia
A-2 juntament amb la proximitat a Lleida fan que la seva posta en marxa estigui totalment
justificada.
El Pla comportarà la construcció de 83.959,37m 2 de sòl brut industrial. D’aquests, 41.439,68 m 2
són d’aprofitament privat. S’establirà la tipologia d’indústria entre mitgeres lo que permetrà
l’instal·lació de petites empreses i donarà sortida a petits establiments situats dins el nucli urbà
de Golmés afavorint la concentració d’aquestes.
La distribució volumètrica que es proposa dins el Pla Parcial, es considera que es sostenible
amb el medi, es continua la traça de carrers existents al polígon consolidat i la distribució tan de
zones verdes com de serveis permet l’ampliació racional dels mateixos
En aquest pla es troba prou justificat el desenvolupament urbanístic sostenible, per la utilització
de manera racional del territori. Això queda reflexat dins el plànol d’emplaçament del Pla
Parcial, on la ubicació del pla inclou una zona amb indústries ja existents. Es comuniquen totes
les xarxes de serveis amb les ja existents de la població, i tota la xarxa viària del nou sector
s’urbanitza amb la xarxa de clavegueram, xarxa d’aigua potable i incendis, xarxa de baixa i
mitja tensió i d’enllumenat públic.
Es pot comprovar dins els plànols del Pla Parcial, com es manté i es continua una mobilitat
sostenible de tot el sector i dels seus voltants.
ENGINYERIA INALBA, S.L.
En resum, aquesta memòria social intentar explicar els motius pels quals dins el municipi de
Golmés necessita aquest sòl industrial, a més, es justifica el desenvolupament sostenible j la
mobilitat de tot el territori dins aquest àmbit, millorant l’accés al polígon existent des de la
carretera N-II , s’intenta adoptar un desenvolupament sostenible, controlant els factors
ambientals, la qualitat del recursos hídrics, el paisatge i sobre tot el consum del sòl, malbaratant
el mínim i economitzant el màxim.
Mollerussa, octubre 2009
El Consultor: L’Enginyer Redactor:
Esteve Niubó Mir Fernando Usón Guardiola
ENGINYERIA INALBA, S.L. Enginyer de C.C.P., núm col·legiat 9.029

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
8. Plànols

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
ÍNDEX PLÀNOLS
1. SITUACIÓ I ÍNDEX
2. EMPLAÇAMENT
3. PLANTA TOPOGRÀFICA
4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
5. PLÀNOL CADASTRE
6. PLANEJAMENT VIGENT (APROVACIÓ DEF. SETEMBRE 2007)
7. ORDENACIÓ PROPOSADA.
8. PLANTA PARCEL·LACIÓ
9. PLANTA ENDERROCS
10. PLANTA PAVIMENTACIÓ I COTES RASANT
11. PLANTA XARXA DE SANEJAMENT
12. PLANTA XARXA AIGUA POTABLE I INCENDIS
13. PLANTA XARXA BAIXA I MITJA TENSIÓ
14. PLANTA D’ENLLUMENAT PÚBLIC
15. PLANTA XARXA DE TELECOMUNICACIONS
16. PLANTA MOBILIARI URBÀ I ENJARDINAMENT
17. PLANTA REG PER ENJARDINAMENT
18. PLANTA INFRAESTRUCTURA VIÀRIA I SENYALITZACIÒ
19. PERFILS LONGITUDINALS
20. SECCIONS TIPUS

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Annex 1.- Fixes cadastrals

Impresión del mapa
(325,612 ; 4,611,723)
(325,612 ; 4,610,683)
Oficina Virtual del Catastro
CARTOGRAFÍA CATASTRAL
Provincia de LLEIDA
Municipio de GOLMES
Proyección: U.T.M. Huso: 31
ESCALA 1:8,000
100m 0 100 200m
(327,532 ; 4,611,723)
(327,532 ; 4,610,683)
Coordenadas del centro: X = 326,572 Y = 4,611,203 Este documento no es una certificación catastral © Dirección General del Catastro 13/02/08
https://ovc.catastro.meh.es/Cartografia/CroquisPDF.aspx?prefijo=SDE25.&mapa=271,72&xmin=325899.474576271&ymin=4610808.0...
Página 1 de 1
13/02/2008

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Annex 2.- Notes Registrals

PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA, S.L.
Annex 3.- Sol·licitud Certificat Subministrament
d’aigua potable

INFORME AMBIENTAL DEL SECTOR
URBANITZABLE DELIMITAT SUD-1
AL TM DE GOLMÉS

ÍNDEX GENERAL
MEMÒRIA
ANNEXOS
1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS
2. LEGISLACIÓ APLICABLE
3. ESTAT DEL MEDI
3.1. Medi físic
3.1.1. Àmbit territorial
3.1.2. Clima
3.1.3. Geologia i geomorfologia
3.1.4. Aigües superficials i subterrànies
3.1.5. Atmosfera
3.2. Medi biològic
3.2.1. Vegetació
3.2.2. Fauna
3.2.3. Espais d’interès natural
3.3. Medi humà
3.3.1. Paisatge
3.3.2. Soroll
3.3.3. Patrimoni històric-cultural
3.3.4. Usos del sòl
3.3.5. Aspectes socioeconòmics
4. DESCRIPCIÓ DEL PLA PARCIAL
5. RECOMANACIONS MEDIAMBIENTALS AL PLA PARCIAL
6. IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES EFECTES
7. VALORACIÓ DELS POSSIBLES EFECTES AMBIENTALS
8. MESURES CORRECTORES
9. PLA DE VIGILANCIA AMBIENTAL
9.1. Objectius
9.2. Verificació de l’avaluació inicial dels impactes
9.3. Control d’aplicació de les mesures correctores
9.4. Realització d’informes
9.5. Realització d’un informe fotogràfic
10. CONCLUSIONS
ANNEX 1: ESTUDI D’INUNDABILITAT
ANNEX 2: DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA

Memòria
____________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________
1. Introducció i antecedents
____________________________________________________________________________

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
ENGINYERIA INALBA, SL
1.- INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS
Aquest document conté l’Informe Ambiental del Pla Parcial corresponent a l’àmbit del Sector
SUD-1 al Terme Municipal de Golmés. L’ordenació i el desenvolupament urbanístic d’aquest
sector es farà mitjançant la redacció del Pla Parcial que s’adjunta en aquest document. El Pla
Parcial del sector SUD-1 forma part del desenvolupament del POUM vigent en aquest
municipi.
El planejament superior és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Golmés,
aprovat definitivament per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Lleida en sessió de data 13
de setembre de 2006, donant conformitat al text refós en sessió de data 4 de desembre de
2007 i publicat a efectes d’executivitat al DOGC núm. 4826 de data 21 de febrer de 2007.
Concretament aquest pla parcial està subjecte a les determinacions establertes en l’article 122,
sector SUD-1 (anterior SAU-1 industrial Est en les NNSS de l’any 1991).
L’àmbit principal d’aquest estudi està situat a l’oest del municipi de Golmés i delimitat pel Nord
amb la línia del ferrocarril de Lleida a Barcelona, pel Sud amb la carretera N-II, per l’oest amb
sòl industrial ja consolidat i per l’est amb terrenys de conreu La superfície total de l’àmbit
correspon a 83.959,37 m 2 .
Per últim, s’ha d’indicar que el desenvolupament d’aquest sector és convenient i oportú tant
per la seva situació en una zona privilegiada dins de la comarca, just al costat de Mollerussa,
com per la seva situació en relació a la carretera N-II i l’autovia A-2, al costat d’un nucli
industrial plenament desenvolupat i queda justificat pels interessos públics i privats
concurrents. Aquests han estat els principals motius que provoquen la demanda de sòl
industrial dins els nuclis urbans de Mollerussa, Golmés i a la zona d’actuació.
1

____________________________________________________________________________
2. Legislació aplicable
____________________________________________________________________________

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
2.-LEGISLACIÓ APLICABLE
Per a la realització d’aquest informe es tindrà en compte la normativa existent i vigent,
obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació al mateix.
La normativa actualment vigent i aplicable que tindrem en compte en la redacció d’aquest
informe ambiental és la següent:
ATMOSFERA
Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.
(Correcció d’errades en el DOGC núm. 406, p. 276, de 10.2.1984).
Llei 7/1989, de 5 de juny que modifica la Llei 22/1983, de 21 de novembre,
de protecció de l’ambient atmosfèric. DOGC 385, de 30.11.1983 i DOGC
406, de 10.2.1984.
Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de
novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric.
Decret 398/1996, de 12 de desembre, regulador del sistema de plans
graduals de reducció d’emissions a l’atmosfera.
Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a
la protecció del medi nocturn.
Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia.
Reial Decret 2/12/2002, de 22 de febrer, pel que es regulen les emissions
sonores a l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure.
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
Decret 198/2003, de 26 d’agost, de creació de la Comissió Catalana del
Canvi Climàtic.
Decret 82/2005, de 3 de maig, pel que s’aprova el Reglament de
desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental
de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a
l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.
RESIDUS
Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus.
Decret 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre general de gestors
de residus de Catalunya.
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus
de la construcció.
ENGINYERIA INALBA, SL
Número de
DOGC/BOE
DOGC 385
DOGC1153
DOGC 2223
DOGC 2294
DOGC 3407
DOGC 3524
BOE núm. 52
DOGC 3675
DOGC 3963
DOGC 4378
DOGC 4507
DOGC 1776
DOGC 1904
DOGC 1931
Data de
publicació
30.11.1983
09.06.1989
28.06.1996
18.12.1996
12.06.2001
29/11/2001
01.03.2002
11.07.2002
08.09.2003
05.05.2005
10.11.2005
28.07.1993
03.06.1994
08.08.1994
DOGC 3414 21.06.2001
Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el catàleg de residus de
Catalunya.
Decret 217/1999, de 27 de juliol, sobre la gestió de vehicles fora d’ús.
Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol,
reguladora dels residus.
Ordre MAH/394/2006, de 27 de juliol, per la qual es crea el Consell per a la
Prevenció i Gestió dels residus a Catalunya.
ESPAIS NATURALS
Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals.
Decret 378/1986, de 18 de setembre, sobre establiment de plans de
prevenció d’incendis en els espais naturals de protecció especial.
Decret 123/1987 de 12 de març, declaració de reserves naturals parcials
per a la protecció d’espècies animals en perill de desaparició a
Catalunya.
Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental.
Ordre de 6 de juny de 1988, de desplegament parcial del Decret 343/1983,
de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a
les activitats extractives.
Decret 299/1988, de 12 de setembre, sobre declaració de les Reserves
Naturals Parcials.
Decret 261/1989, de 12 de setembre, de modificació del Decret 239/1986,
de 4 d’agost, sobre el Consell de Protecció de la Natura.
Ordre de 23 de desembre de 1991 d’establiment de mesures necessàries
per al manteniment d’animals salvatges en captivitat.
Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències
sobre els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural.
Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais
d’Interès Natural.
DOGC 2166
DOGC 2865
DOGC 3017
DOGC 2945
DOGC 3915
DOGC 4692
DOGC 556
DOGC 803
DOGC 833
DOGC 1000
DOGC 1007
DOGC 1062
DOGC 1215
DOGC 1542
DOGC 1651
DOGC 1714
DOGC 2448
DOGC 3062
DOGC 3456
DOGC 3663
DOGC 3810
09.02.1996
12.04.1999
17.11.1999
04.08.1999
01.07.2003
07.08.2006
28.06.1985
13.02.1987
29.04.1987
03.06.1988
26.06.1988
03.10.1988
06.11.1989
17.01.1992
30.09.1992
01.03.1993
05.08.1997
24.01.2000
21.08.2001
25.06.2002
29.01.2003
2

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 12/1985,
de 13 de juny d’espais naturals.
Decret 84/1997, d’1 d’abril, sobre la gestió del règim d’autonomia
econòmica dels espais naturals de protecció especial adscrits al
Departament de Medi Ambient.
Ordre de 7 de juny de 1995 de regulació de les explotacions ramaderes a
allotgin espècies cinegètiques per reproducció, producció o repoblació.
Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’adhesió i l’ocupació.
Resolució MAH/534/2005, d’1 de març, per la qual es fa públic l’Acord del
Govern de 8 de febrer de 2005, pel qual es designen com a zones
d’especial protecció per a les aus ( ZEPA ) alguns dels espais
proposats a las Xarxa Natura 2000 com a llos d’importància
comunitària.
Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d’arbres monumentals i
d’actualització de l’inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès
comarcal i local.
Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de
modificació de les lleis 3/1998 i 22/2003 , relatives a la protecció dels
animals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei
4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència
ambiental.
FLORA
Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora
autòctona amenaçada a Catalunya.
Ordre de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes
monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres i les arbredes
d’interès comarcal i local.
Ordre de 19 d’abril de 1991, per la qual es declaren arbres monumentals i
es dóna publicitat a l’inventari dels arbres declarats d’interès local.
Decret257/1992, de 26 d’octubre de 1992, per la qual es prohibeix la venda
de l’alga Caulerpa taxifolia.
Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d’arbres monumentals i
d’actualització de l’inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès
comarcal i local.
ENGINYERIA INALBA, SL
DOGC 1927
DOGC 2367
DOGC 2065
DOGC 3556
DOGC 4337
DOGC 4393
DOGC 4690
DOGC 493
DOGC 1262
DOGC 1440
DOGC 1667
DOGC 4393
29.07.1994
09.04.1997
21.06.1995
18.01.2002
07.03.2005
27.05.2005
03.08.2006
12.12.1984
02.03.1990
08.05.1991
02.12.1992
27.05.2005
ACTIVITATS CLASSIFICADES
Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte
ambiental.
Real Decreto 1131/1988, de 30 de septiembre, por el que se
aprueba el Reglamento para la ejecución del Real Decreto
Legislativo 1302/1986, de evaluación de impacto
ambiental.
Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’Administració ambiental.
Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el
Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de
27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració
ambiental.
Real Decreto-Ley 9/2000, de 6 de octubre, de
modificaciones del Real Decreto Legislativo 1302/1986,
de 28 de junio, de evaluación de impacto ambiental.
Resolució de 28 de novembre de 2000, per la qual s’aprova
una ordenança municipal tipus reguladora de la
intervenció administrativa de les activitats en el marc de
la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’administració ambiental i disposicions que la despleguen.
Ley 6/2001, de 8 de mayo, de modificació del Real
Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de
evaluación de impacto ambiental.
Llei 13/2001, de 13 de juliol, de modificació de la Llei
3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’Administració ambiental.
Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció
del patrimoni arqueològic i paleontològic.
Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret
136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament
general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de
febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental.
DOGC 1000
BOE 239
DOGC 2598
DOGC 2861
DOGC 3437
DOGC 2894
BOE 241
DOGC 3282
BOE 111
DOGC 3437
DOGC 3594
DOGC 3911
03.06.1988
05.10.1988
13.03.1998
06.04.1999
24.07.2001
21.05.1999
06.10.2000
11.12.2000
09.05.2001
24.07.2001
13.03.2002
25.06.2003
3

____________________________________________________________________________
3. Estat del medi
____________________________________________________________________________

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
3.- ESTAT DEL MEDI
Una primera premissa fonamental per a dur a terme una obra com la projectada, d’una forma
ambientalment compatible, és el coneixement complet de l’estat inicial del medi.
El següent inventari ambiental s’ha realitzat utilitzant les bases de dades que es detallen a
continuació:
• Cartografia ambiental disponible en la web del Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya.
• Dades estadístiques sobre els municipis de Mollerussa i Golmés disponibles en la web
de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
• Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
• Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (web del Centre de Recerca Ecològica i
Aplicacions Forestals).
3.1. Medi físic
3.1.1. ÀMBIT TERRITORIAL
El municipi de Golmés pertany a la comarca del Pla d’Urgell, i té una densitat de 76,8 hab/km 2
(font: Ajuntament, 2006). El terme es divideix físicament en dos sectors: la part que inclou el
municipi de Golmés, amb el 25% de la seva superfície i situada al nord, és la zona més
urbanitzada incloent sòl industrial, la resta del municipi correspon a sòl rústic bàsicament. El
terme municipal delimita al nord amb el terme de Vila-sana, a l’est amb els de Castellnou de
Seana i Vilanova de Bellpuig, al sud amb el de Miralcamp i a l’oest amb el de Mollerussa.
L’altitud del terme oscil·la entre els 260 i 350 m.
ENGINYERIA INALBA, SL
El terrenys del Sector SUD-1 estan situats al nord-oest del municipi limitant, com hem dit, al
nord amb la línia de ferrocarril de Lleida a Barcelona, al sud amb la carretera N-II, a l’est amb
terrenys de cultiu i a l’oest amb zona industrial ja consolidada.
Propera al sector i per la banda nord, hi circula l’autovia A-2.
Com a infraestructures hidràuliques destaquen el Canal Auxiliar d’Urgell (situat una mica
apartat al Nord-oest del sector), la Sèquia General (situada al nord de la zona d’actuació) la
Sèquia Gran (situada al sud-oest del terme municipal), la Sèquia del Comú (situada a l’est del
terme municipal) i la Sèquia Tercera al sud. En el seu extrem sud-oest estan ubicats el Pantà
de la Serra i el Pantà dels Regants. Com a cursos naturals destaquen al nord la Riera del
Serradal, al nord-est el riu Corb.
A continuació, per tal d’ubicar geogràficament la zona d’estudi, s’adjunten els següents
plànols:
Plànol núm. 1: Situació
Plànol núm. 2: Ortofotomapa.
Plànol núm. 3: Emplaçament
Plànol núm. 4: Infraestructura viària
4

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
3.1.2. CLIMA
El coneixement del clima en els estudis de l’estat inicial del medi físic és un dels factors més
importants a tenir en compte atès el caràcter actiu que té sobre el propi medi físic i natural.
Per una part és un condicionant d’aquest medi, en determinar en gran part la geomorfologia, la
tipologia del sòl, el tipus de formació vegetal, la hidrologia, el potencial faunístic... i per altra
part, actua com a condicionant de les formes de vida i els usos del sòl per part de l’home.
El clima de la zona d’estudi és de tipus mediterrani amb tendència continental de terra baixa.
Segons l’índex d’humitat de Thornthwaite (

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
La climatologia d’aquesta àrea es caracteritza per unes precipitacions migrades, distribuïdes
irregularment al llarg de l’any, i per un règim de temperatures molt contrastat.
L’hivern llarg i dur, es contraposa a un estiu llarg i calorós (tres mesos amb temperatures
mitjanes semblants o superiors a 20ºC: (juny , juliol i agost). Només els mesos d’abril, maig i
octubre tenen una temperatura mitjana que es pot considerar temperada.
Aquesta acusada continentalitat tèrmica, és acompanyada d’una pluviositat baixa, 285,50 mm
de precipitació anual (any 2007). El règim pluviomètric es reparteix irregularment al llarg de
l’any, el màxim correspon a la primavera, sobretot el mes d’’abril que ens proporciona 116 mm
de precipitació. L’estiu és una estació poc plujosa.
A l’hivern quan les temperatures arriben a baixar sota zero, la boira, que es forma a la plana
des del final de la tardor i durant tot el període hivernal, es converteix en gebre sobre el terra i
les plantes.
S’adjunten a continuació els següents plànols:
Plànol núm. 5: Tipus de clima
Plànol núm. 6: Temperatura mitjana anual
Plànol núm. 7: Precipitació mitjana anual
ENGINYERIA INALBA, SL
6

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
ENGINYERIA INALBA, SL
3.1.3. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
La topografia no presenta grans desnivells, amb cotes compreses entre els 250 i 350 m. La
zona on s’ubica el projecte es característica per les grans planes amb caiguda fins als
principals rius, compartimentades per les seves terrasses.
Els rius més importants són tributaris pirenaics de l’Ebre, com el Segre i el seu afluent el
Noguera Ribagorçana al nord-oest de la zona d’estudi. Existeixen altres rius menors, de cabdal
més reduït, com es el cas del Corb i Sió tots ells afluents de l’Ebre.
Els materials terciaris corresponen a dipòsits continentals que van formar la Depressió Central
Catalana (part oriental de la Conca de l’Ebre) durant el Pleistocè. Els materials quaternaris
corresponen a dipòsits al·luvials associats a terrasses a la zona del Segre, sediments al·luvials
associats a cons de dejecció antics i dipòsits associats a glacis antics.
Es disposen còdols sub-angulosos heretats de les Calcàries de Tàrrega, de fins a 25-30 cm i
tamany mig de 4.5 cm, envoltats per una matriu lutítica de tons ataronjats. Les graves
presenten bases acanalades i estratificacions encreuades grolleres tant planars com en solc.
Poden incloure llentions sorrencs o llimosos d’uns quants dm de potència. Són ventalls
al·luvials que constitueixen la major part del recobriment quaternari del Plà d’Urgell.
S’interpreten com dipòsits de ventall al·luvial amb desenvolupament de canals trenats
reomplerts per barres longitudinals de fins a 7m.
Desprès de consultar la cartografia de la web del Departament de Medi Ambient, s’ha
comprovat que en tot el terme municipal de Golmés no es troba cap zona inclosa dins el
Patrimoni Geològic de Catalunya.
S’adjunten a continuació els següents plànols:
Plànol núm. 8: Geològic
Plànol núm. 9: Geomorfològic
7

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
ENGINYERIA INALBA, SL
3.1.4. AIGÜES SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES
L’àrea d’estudi es troba dins de la conca hidrogràfica de l’Ebre en la subconca del riu Segre, la
llera del qual transcorre a uns 32 km a l’est de l’àmbit d’estudi. Es tracta d’una zona amb
poques estribacions i turons àrids de poca alçada.
El terme municipal de Golmés és creuat per diferents cursos artificials d’aigua. Els més
importants són la Sèquia General situada al Nord de la zona d’actuació i la Sèquia Tercerca
que creua el Terme Municipal en sentit Sud-est. Una mica més allunyat queda el Canal Auxiliar
d’Urgell al Nord-oest de la zona d’actuació. Com a cursos naturals trobem per la zona Nord del
terme municipal la riera Lo Regueret i per la zona Nord-est el Riu Corb.
Segons la zonació d’Àrees Hidrogeològiques de Catalunya del Servei Geològic de Catalunya
(1992), ens situem en la unitat hidrogeològica número 206, corresponent a l’Àrea de l’oligocè
detrític de Lleida i dins la conca hidrogràfica del Segre. Aquesta àrea se circumscriu en el
sector hidrogeològic segon, és a dir, en les anomenades àrees centrals. A grans trets, es
tracta d’aqüífers en formacions de conglomerats, gresos i margues (subunitat E12) i segons el
medi litològic podem considerar-la una zona poc permeable amb aqüífers locals. Tanmateix, i
segons la zonació esmentada, constitueix una zona amb una potencial afecció per adobs
agrícoles en àrees de regadiu.
S’adjunta a continuació el plànol:
Plànol núm. 10: Hidrologia superficial
8

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
3.1.5. ATMOSFERA
El nivell d’incidència dels contaminants atmosfèrics en un indret està relacionat sobretot amb
dos factors:
• El grau d’activitat del territori (indústria, serveis, agricultura, població, etc..), és
directament proporcional a la capacitat d’emissió de contaminants. L’activitat a
l’entorn on s’ubica la urbanització està determinada per la situació a peu de la
carretera N-II, l’autovia A-2 i la línia de ferrocarril Lleida-Barcelona.
• La dispersió més o menys ràpida dels contaminants per variables meteorològiques,
com ara vents.
Els efectes que produeix a l’atmosfera la presència de les diferents infraestructures viàries,
sobretot de la autovia A-2, s’originen per l’emissió de gasos i partícules de vehicles. Els més
significatius són el monòxid de carboni (CO), el diòxid de sofre (SO2), els hidrocarburs en
suspensió (CxHy) i òxids de nitrogen (NOx).
Aquests efectes queden compensats per una zona oberta, que afavoreix la presència de vents,
els quals dispersen aquests contaminants.
Tot i no disposar de mesures directes de la qualitat de l’aire de Golmés, disposem de les
dades d’una estació propera, Lleida, que es troba a una distància de 30 km. Les dades
d’aquesta estació durant el període 16/04/2008 al 22/04/2008 mostren una qualitat bona, amb
un valor mig setmanal de 48, essent el dissabte, diumenge i dilluns els dies amb el nivell de
qualitat més alt i el dimecres dia 16 el més baix, sense cap incidència a destacar.
La taula següent representa els valors de qualitat atmosfèrica a Lleida en el període
16/04/2008 al 22/04/2008:
ENGINYERIA INALBA, SL
Qualitat de l'aire:
Bona Millorable Pobra
Excel·lent
:75 ≤ ICQA ≤ 100
Satisfactòria :
50 ≤ ICQA < 75
Acceptable
:25 ≤ ICQA ≤ 50
Baixa : 0 ≤ ICQA < 25
Deficient : -50 ≤ ICQA < 0
Molt deficient : ICQA ≤ -
50
ICQA diari 16/04/08 17/04/08 18/04/08 19/04/08 20/04/08 21/04/08 22/04/08 ICQA setmanal
Lleida 36 O3 50 O3 49 O3 53 O3 53 O3 53 O3 43 O3 48
Resum diari 16/04/08 17/04/08 18/04/08 19/04/08 20/04/08 21/04/08 22/04/08 Resum setmanal
ICQA màxim 36 50 49 53 53 53 43 53
ICQA mitjà 36 50 49 53 53 53 43 48
ICQA mínim 36 50 49 53 53 53 43 36
Estacions amb incidències 0 0 0 0 0 0 0 0
Estacions amb dades 1 1 1 1 1 1 1 1
SO2: Diòxid de sofre NO2: Diòxid de nitrogen PST: Partícules en suspensió totals O3: Ozó CO: Monòxid de carboni PM10:
Partícules en suspensió (PM10)
Distribució dels valors diaris de l'ICQA
per categories de qualitat de l'aire
Excel·lent 0,0 %
Satisfactòria 57,1 %
Acceptable 42,9 %
Baixa 0,0 %
Deficient 0,0 %
Molt deficient 0,0 %
Resum de l'ICQA:
Distribució dels valors diaris de
l'ICQA per contaminant crític
SO2
0,0%
NO2
0,0%
PST 0,0%
O3
100,0%
CO 0,0%
PM10 0,0%
Distribució dels valors mitjans setmanals de l'ICQA
per categories de qualitat de l'aire
Excel·lent 0,0 % 0
Satisfactòria 0,0 % 0
Acceptable 100,0 % 1
Baixa 0,0 % 0
Deficient 0,0 % 0
Molt deficient 0,0 % 0
La qualitat de l'aire durant aquest període setmanal ha estat bona.
L'Índex mitjà setmanal es calcula a partir de tots els Índex diaris de totes les estacions.
Evolució de l'ICQA diari:
Tot i l'augment de la temperatura, les precipitacions han fet que la qualitat de l'aire es mantingués
bona.
9

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
3.2. Medi biològic
3.2.1. VEGETACIÓ
Respecte a la proporció de coberta vegetal, els conreus de regadiu representen més del 85%
del total (sobretot cultius herbacis i fruiters que han estat implantats per l’home). Les tècniques
d’irrigació artificial han modificat el paisatge de la zona pel que no resta cap indici de la
vegetació climàcica que li és pròpia i que correspon a la de tipus mediterrani amb domini del
carrascar (Quercetum rotundifoliae).
Com a espècies arbòries troben peus dispersos de Pinus halepensis en quan a coníferes. Els
planifolis estan igual de poc representats havent-hi peus de Acer monspessulanum, Arbutus
unedo, Olea europaea o Phillyrea latifolia, destacant els peus de Quercus Ilex o Quercus
faginea.
L’estrat arbustiu està format per Buxus sempervirens, Erica multiflora, Globularia alypum,
Juniperus oxycedrus, Pistacia lentiscus, Rosmarinus officinalis o Thymus vulgaris.
En els ambients agrícoles, degut a la irrigació continua i l’enriquiment de la terra amb adobs,
s’han establert les comunitats arvenses de regadiu. Entre la vegetació de marges de les
sèquies i canals vora dels horts trobem espècies de canyissars vinculats a l’exercici agrari
(Arundo). Als herbassars de marge, a les zones no cultivades, podem trobar les bardisses
(Pruno-Rubion ulmifolii) que el mateix pagès instaura com a tanca natural. A les vores
fangoses de les sèquies es formen grans herbassars resistents al trepig i que probablement
pertanyen a l’aliança Paspalo-Polypogonion semiverticillati.
En el cas dels ambients ruderals, les comunitats vegetals que trobem estan formades per
espècies nitròfiles, espècies molt resistents a les agressions físiques i molt bones indicadores
del contingut de nitrats al sòl. Abunden les plantes amb espines com a defensa eficaç contra el
trànsit i la depredació d’herbívors, així com plantes amb òrgans subterranis persistents, o
capaces de produir ràpidament quantitats de llavors que assegurin la seva reproducció. Als
ENGINYERIA INALBA, SL
runams i solars suburbans s’hi localitzen bleterars (Chenopodion muralis), en camins i llocs
transitats trobem herbassars de vorada de camí (en sòls frescos l’aliança Silybo-Urticion,
Urtica dioca, Urtica dubia conformen herbassars ufanosos (ortigues)).
En esquerdes de l’asfalt, camins de terra compactada s’instal·len teròfits reptents (Polygonion
avicularis) com lletereses minúscules (Euphorbia prostata, E. Serpens....) En camins trepitjats
però una mica més humits domina el gram (Cynodon dactylon).
3.2.2. FAUNA
La fauna a la zona d’estudi és de caràcter eminentment mediterrani, corresponent al biòtop
agrícola associat principalment als conreus de regadiu (fruiters, horts...). La mecanització de
les feines del camp i l’ús i abús de productes fitosanitaris i adobs químics també ha comportat
canvis en la fauna, que al llarg dels segles d’agricultura tradicional s’havia adaptat a viure entre
conreus. Entre les espècies que més han sofert aquests canvis hi trobem algunes d’especial
importància en els ecosistemes mediterranis ja que són les espècies-presa típiques de bona
part dels depredadors mediterranis. El conill (Oryctolagus cuniculus) i la perdiu (Alectoris rufa)
han sofert una davallada en les seves poblacions degut, entre d’altres causes, a un important
deteriorament de la qualitat del seu hàbitat en les zones de conreu.
En l’àmbit del projecte trobem aquelles espècies d’avifauna més pròpies de les zones de
conreu com són els tudons (Columba palumbus), els cucuts (Cuculus canorus), els mussols
(Athena noctua), els abellerols (Merops apiaster), les puputs (Upupa epops), les cogullades
(Galerida cristata), les cueretes (Motacilla alba), els tords (Turdus philomelis), els estornells
(Sturnus vulgaris), les garses (Pica pica), els pinsans (Fringilla coelebs) i els passerells
(Parduelis cannabina).
Els mamífers característics són la guineu (Vulpes vulpes), així com diversos micromamífers
insectívors com la musaranya vulgar (Crocidura russula), rosegadors com el ratolí mediterrani
(Mus spretus) i el domèstic (Mus musculus). També trobem la rata comuna (Rattus norvegicus)
i el talpó comú (Microtus duodecimcostatus).
10

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
Els amfibis poden ser abundants a les basses, pous, canals de reg i sèquies, on troben les
condicions adequades per a la seva reproducció. El gripau comú (Bufo bufo) i la granota verda
(Rana perezi) que acudeixen als punts d’aigua per a reproduir-s’hi.
3.2.3. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL
Un cop revisada la informació contemplada en el Pla d’Espais d’Interès Natural (Decret
328/1992 de la Generalitat de Catalunya) es constata que la zona objecte d’estudi no ocupa
cap àrea protegida en el mencionat pla d’espais. Fora de l’àmbit d’estudi i dels termes
municipals de Mollerussa o Fondarella es troben diversos Espais d’Interès Natural que es
convenient destacar. Al Sud-oest i dins del Terme Municipal de Torregrossa, es troben els
Tossals de Torregrossa, al Nord-est, al Terme Municipal de Vila-sana, l’Estany d’Ivars-
Vilasana i al Sud-est, al Terme Municipal de Belianes, els secans de Belianes. Tots aquestos
espais es troben a una distància inferior als 10 km de la zona d’actuació. Més lluny es troben
els Plans de Sió al Nord-est o Granyena al Sud-est
Tampoc es troben en la zona espais pertanyents al LIC, al ZEPA o al ENPE.
Respecte als hàbitats d’interès comunitari i més enllà dels límits dels termes municipals de
Golmés o Mollerussa es localitzen diversos espais. Els més destacats són els prats
mediterranis rics en anuals (Thero-Brachypodietea) i els matollars halonitròfils (Pegano-
Salsoletea).
A continuació s’adjunta les característiques d’aquests hàbitats:
HABITAT 1
Codi (segons Directiva 67/97/CE): 1430
Nom: Matollars halonitròfils (Pegano Salsoletea)
Coordenades UTM (X,Y): 330166-4616474
Perímetre (projecció): 2954.8 m (3.0 km)
Àrea (projecció): 179012.5 m 2 (17.9 ha)
ENGINYERIA INALBA, SL
>
Prioritat: No prioritari
Recobriment: 20%
Superfície (ha): 3.58
HABITAT 2
Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6220
Nom: Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Theri-Brachypodietalia)
Coordenades UTM (X,Y): 320017-4609329
Perímetre (projecció): 5376.3 m (5.4 km)
Àrea (projecció): 427316.5 m 2 (42.7 ha)
>
Prioritat: Prioritari
Recobriment: 20%
Superfície (ha): 8.55
HABITAT 3
Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6220
Nom: Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Theri-Brachypodietalia)
Coordenades UTM (X,Y): 322445-4607233
Perímetre (projecció): 1637.0 m (1.6 km)
Àrea (projecció): 75722.4 m 2 (7.6 ha)
>
Prioritat: Prioritari
Recobriment: 100%
Superfície (ha): 7.57
HABITAT 4
Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6220
Nom: Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Theri-Brachypodietalia)
Coordenades UTM (X,Y): 323151-4606657
Perímetre (projecció): 735.8 m (0.76 km)
Àrea (projecció): 34512.1 m 2 (3.5 ha)
>
Prioritat: Prioritari
Recobriment: 100%
Superfície (ha): 3.45
HABITAT 5
Codi (segons Directiva 67/97/CE): 1430
Nom: Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)
Coordenades UTM (X,Y): 322396-4605420
Perímetre (projecció): 2239.8 m (2.2 km)
11

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
Àrea (projecció): 168163.8 m 2 (16.8 ha)
>
Prioritat: Prioritari
Recobriment: 20%
Superfície (ha): 3.36
3.3. Medi humà
3.3.1. PAISATGE
El paisatge de la zona és marcadament de tipus agrícola i més aviat panoràmic, amb un
mosaic d’extensions de conreus de cereals, alfals i finques de fruiters de regadiu. Pel Terme
Municipal de Golmés passen diversos cursos d’aigua superficial, els més importants pel que fa
a la proximitat de la zona d’estudi, són la Sèquia General, la Sèquia Gran i el Canal Auxiliar
d’Urgell. Es pot considerar que ens trobem davant d’un paisatge on l’empremta humana és
perceptible, ja que la zona objecte d’aquest estudi es troba dins del municipi de Golmés
limitant pel Nord amb la línia del ferrocarril de Lleida a Barcelona, pel Sud amb la carretera N-
II, per l’oest amb sòl industrial ja consolidat i per l’est amb terrenys de conreu.
L’alçada de la vegetació existent al municipi és de 30 a 250 cm. Hi ha presència de molts
fruiters que remarca l’estacionalitat i el contrast cromàtic de la vegetació (tardor-hivern més
rovells i primavera-estiu més verds).
En els darrers temps, les expectatives de desenvolupament sobre els terrenys afectats han
derivat en l’abandonament de moltes de les finques i l’arrencada i crema de la brossa
d’algunes de les plantacions existents, cosa que suposa una degradació del paisatge i
perjudica ara la qualitat de la visió.
ENGINYERIA INALBA, SL
3.3.2. SOROLL
El soroll ambiental està constituït per un conjunt de naturalesa molt diversa, amb intensitats i
freqüències que poden adoptar valors dins d’un interval molt ample.
Els nivells sonors de base o de fons de l’àrea d’estudi venen condicionats, per una banda, pel
trànsit a la autovia A-2 i la N-II i la circulació de trens per la via Lleida-Barcelona i, per l’altra,
l’activitat urbana a l’interior de la població de Mollerussa.
Dins el Terme Municipal de Golmés, existeixen diferents tipologies de sorolls:
• Infrastructures viàries: soroll corresponent a les zones més pròximes a la carretera
N-II i l’autovia A-2. En aquesta zona el trànsit és mitjà-alt, on els nivells sonors poden
arribar a ser alts.
• Zona límit definida per la via de ferrocarril Lleida-Barcelona. En aquest tipus de via la
circulació es considera baixa ja que es tracta d’una línia de trens regionals que
passen a intervals horaris amplis.
• Zones pròximes a nuclis urbans i industrials: aquí el soroll és degut al trànsit dels
vehicles pel carrer i a l’activitat quotidiana.
• Zones agrícoles: aquí el soroll no és elevat, degut a que el desenvolupament de les
tasques agrícoles o el pas dels tractors no són alts.
Cal dir, que la zona d’estudi, haurà de presentar uns valors dins els nivells màxims admesos
per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Aquests valors
es representen en la següent taula:
12

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
Taula núm. 2. Valors màxims de soroll admesos per la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica
ENGINYERIA INALBA, SL
Zona de sensibilitat
Valors límit d’immissió
LAr en dB(A)
Valors atenció
LAr en dB(A)
Dia Nit Dia Nit
Alta 60 50 65 60
Moderada 65 55 68 63
Baixa 70 60 75 70
3.3.3. PATRIMONI HISTÒRIC-CULTURAL
No s’ha trobat cap element pertanyent al terme de Golmés inclòs en els inventaris del
Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura. Dins del municipi de Mollerussa destaca
la Capella de Sant Isidori. Dins del municipi de Golmés destaquen l’Església Parroquial de
Sant Salvador, el Carrer Major, Cal Felip que és la casa més antiga del municipi i la font Salt
del Duran. Cap element d’interès històric-cultural dels municipis de Mollerussa o de Golmés es
troba en la zona d’influència de l’àrea en estudi.
3.3.4. USOS DEL SÒL
Els terrenys objecte d’aquest estudi estan situats al límit nord-oest de la població de
Mollerussa dins del terme municipal de Golmés i formant part del sector industrial SUD-1.
Si es parla d’una manera general, referint-se a l’ús majoritari que es fa del sòl al terme
municipal de Golmés, s’ha de dir que aquest ús és principalment agrícola. A l’any 1999 la
superfície agrícola utilitzada en tot el municipi de Golmés fou de 952 Ha, de les quals un 3%
eren de secà i un 97% eren de regadiu. Un 50% dels cultius són herbacis, on el 42%
correspon a blat, un 3% a ordi i un 57% és blat de moro. Pràcticament totes les explotacions
de fruiters són de regadiu i representen el 48% del total de la superfície agrícola (un 55%
correspon a pomera, un 41% a perera i el 4% restant a presseguer i cirerer), el 2% restant està
representat per 1 Ha d’oliverar de regadiu i 1 Ha de cultiu inclòs en la categoria d’altres.
L’ús forestal entès com aprofitament del bosc no té lloc a l’àrea estricta d’estudi donada la
manca de formacions arbòries.
Altre tipus d’ocupació o ús del sòl és l’urbà, que es concentra a les poblacions de Mollerussa,
Golmés i les zones industrials. També hi ha diverses edificacions corresponents a
urbanitzacions localitzades dins dels límits del terme municipal.
S’adjunta a continuació el plànol:
Plànol núm. 11: Usos del sòl
13

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
ENGINYERIA INALBA, SL
3.3.5. ASPECTES SOCIOECONÒMICS
L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, predominant els conreus de regadiu: ordi, blat, blat
de moro i arbres fruiters. Dins de la ramaderia, trobem explotacions d’espècies bovina, ovina,
porcina i aviram.
El territori d’aquest municipi, que és molt planer, té com a cursos artificials la Sèquia Gran, la
Sèquia General i el Canal Auxiliar d’Urgell, donat que el 97% dels cultius són de regadiu.
L’evolució des de l’any 1982 fins l’any 1999 ha estat una disminució de la superfície agrícola,
passant de 1009 a 952 Ha. Aquesta minva es deu principalment al conreu de fruiters, conreus
farratgers d’alfals i el blat de moro.
El nombre d’explotacions s’ha vist també disminuït entre el 1982 i el 1999 en 26 tot i que es va
incrementar al 1989 que van pujar en 30. Malgrat tot, la superfície utilitzada ha passat de 1009
a 592, on la major part de les explotacions tenen un tamany de 5 a 20 ha. Respecte la
ramaderia, destaca en unitats ramaderes (UR) el sector porcí amb 4704 unitats en 14
explotacions, seguit del boví amb 318 UR en 5 explotacions, el sector oví amb 19 UR en 2
explotacions i l’aviram amb 2100 UR ramaderes en 2 explotacions. Tots els sectors, excepte
l’oví, han vist augmentades les seves existències respecte de l’any 1982, de tal forma que el
boví ha passat de 206 UR a 318, el porcí de 1713 a 4704 i l’aviram de 1088 a 2100. El sector
oví ha disminuït en 4 UR respecte del 1982.
La densitat de població al municipi de Golmés és de 76,8 hab./km 2 . El sector que més població
activa ocupa és la indústria. En els últims anys, ha anat creixent el sector de la construcció,
l’hostaleria i els transports. Al les zones industrials, trobem indústries d’emmagatzematge i
venda de la construcció, fusteria i subministrament per a hosteleria.
14

____________________________________________________________________________
4. Descripció del Pla Parcial
____________________________________________________________________________

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
4.- DESCRIPCIÓ DEL PLA PARCIAL
Es redacta el document adjunt per a definir l’ordenació de la superfície total de l’àmbit del
sector SUD-1. L’ordenació establerta en aquest pla parcial es justifica per evitar el buit entre el
teixit urbà de Golmés i el límit de terme amb Mollerussa, constatant amb la urbanització
d’aquests terrenys la consolidació d’un sector de sòl industrial a l’oest del projectat.
Aquest Pla Parcial està subjecte a les determinacions establertes en l’article 122, Sector SUD-
1 (anterior SAU-1 industrial Est en les NNSS de l’any 1991).
La superfície del sector objecte d’estudi és de 83.959,37 m 2 , dels quals 41.439,68 m 2 són
susceptibles d’aprofitament privat i 42.519,37 m 2 és sòl de cessió obligatòria per sistemes
(Sistema de zones verdes, sistema d’equipaments, serveis tècnics i vialitat i aparcaments).
El diferents usos que tindrà el sòl seran:
Espais lliures i zones verdes 8.732,92 m 2
Equipaments 4.205,65 m 2
Vialitat 28.081,02 m 2
Serveis tècnics 1.429,78 m 2
Sòl susceptible d’aprofitament privat 41.510,00 m 2
TOTAL SECTOR 83.959,37 m 2
El Pla Parcial contempla les diferents xarxes d’infraestructures a implantar al sector com són:
clavegueram, aigua, electrificació, enllumenat, reg i telecomunicacions.
Un punt bàsic de definició en l’ordenació d’aquest pla el constitueix la xarxa viària establerta i
que cal respectar d’acord amb les determinacions del planejament que connecta amb els
ENGINYERIA INALBA, SL
teixits urbans adjacents i el límit del terme municipal. Així s’estableix una amplada de vials
variable de 20 a 14 m, amb voreres de 2,5 m.
Al nord del sector es disposen dues zones verdes i una zona de serveis tècnics marcant el
límit amb la via de ferrocarril, resultant compatible amb la zona d’influència del sistema
ferroviari i establint una barrera de protecció mediambiental.
Aquesta mateixa barrera es reprodueix a l’est del sector on es distribueixen tres grans zones
verds al llarg del límit del sector que el separen visualment dels terrenys de conreu adjacents i
del nucli de la població.
La tipologia edificatòria esta basada en les edificacions de naus adossades unes amb les
altres i alineades a vial i ordenades a partir de la clau edificatòria 5b.
15

____________________________________________________________________________
5.Recomanacions mediambientals al Pla Parcial

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
ENGINYERIA INALBA, SL
5.- RECOMANACIONS MEDIAMBIENTALS AL PLA PARCIAL
Després de fer una descripció general de la zona es creu necessari especificar determinats
aspectes:
- L’actuació en les zones verdes definides al nord del sector de 600,09 i 1.890,62 m 2
s’estableix mitjançant la plantació amb arbrat i la col·locació de mobiliari urbà (bancs,
papereres, etc). Es recomana establir un enjardinament orientatiu plantant espècies diferents
per tal de generar variablitat cromàtica. Com a possibles combinacions es poden plantar
pruneres de la varietat pissardi (Prunus cerasifera var. pissardi), el castanyer d’ìndies
(Aesculum hiponocastanum) i l’encina (Quercus Ilex) .Les pruneres i el castanyer son de fulla
caduca i l’encina es una espècie de fulla perenne. Així s’assegura l’existència d’ombra a l’estiu
i a l’hivern, a més, gràcies a l’existència dels arbres perennes, l’efecte visual d’enjardinament
serà més notori. També es pot combinar l’arbrat amb la plantació d’arbustos a la zona limítrof
amb els camps de conreu per fer mes espessa la barrera visual. Aquestos arbustos poden ser
per exemple adelfas ( Nerium Oleander ).
- Serà convenient la definició d’una tanca arbrada amb la plantació d’una filera d’arbrat o
arbustos en el límit de la zona en el punt de contacte amb els terrenys de conreu adjacents.
- La xarxa de sanejament és de tipus separatiu, amb una conducció d’aigües residuals i una
altra de pluvials de tal forma que es controla perfectament les aigües generades i s’eviten
contaminacions. La xarxa d’aigües residuals es conduirà mitjançant canonada de pe de
diàmetre 315 mm fins a connectar amb el col·lector d’aigües residuals que transcorre per la
part nord de polígon i que transporta les aigües residuals generades per nucli urbà de Golmés
fins a l’estació depuradora de Fondarella. Les aigües pluvials es connectaran amb la xarxa de
sanejament existent al polígon del costat i que ja es troba en funcionament.
- Es col·locaran contenidors de recollida selectiva de les escombraries, així com papereres
distribuïdes per la zona d’actuació en consonància amb les definides als voltants del sector.
16

____________________________________________________________________________
6. Identificació dels possibles efectes

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
6.-IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES EFECTES
En el quadre següent es mostra com afecta el desenvolupament urbanístic del sector SUD-1
als aspectes mediambientals més importants i posteriorment es descriu quins són aquests
efectes.
ENGINYERIA INALBA, SL
Taula núm.3.- Identificació dels possibles efectes.
1
Aspectes
socioeconòmics
A
Industrial
2 Sòl X
3 Usos de sòl X
4 Vegetació X
5 Fauna X
6
Espais d’Interès
Natural
7 Atmosfera X
8 Soroll X
9 Aigua X
10 Paisatge X
11 Patrimoni Cultural
A1: L’efecte és positiu, ja que hi ha possibilitats d’augmentar el sòl d’ús industrial, i amb
l’establiment de les industries, la creació de nous llocs de treball propers a les poblacions de
Mollerussa i de Golmés..
X
A2: Modificació de la capa superficial del sòl, en transformar-se el terreny de zona de conreu a
sòl apte per urbanitzar.
A3: Hi ha un canvi en l’ús del sòl. És passa de terrenys de cultiu o zona erma a terrenys amb
ús urbanístic.
A4: Hi ha un canvi en la vegetació, ja que es perd aquesta zona de conreu. Tot i així es creen
zones verdes dins del sector i barreres verdes protectores.
A5: Els hàbitats de la fauna es veuen modificats, però no es tracta d’una superfície gran i a
menys de 100 m existeixen ubicacions similars a l’actual. Apart, es creen nous hàbitats per la
fauna.
A7: Pot donar-se un augment de les emissions a l’atmosfera degut a l’augment de circulació de
vehicles al sector sobretot durant les obres de construcció. De totes formes la barrera de
protecció arbrada que s’estableix per la zona de contacte amb la via de ferrocarril farà
disminuir els nivells d’emissió.
A8: Els nivells sonors es poden veure augmentats degut a l’augment de circulació de vehicles
al sector.
A9: L’aigua deixa d’infiltrar-se al sòl, però serà reconduïda a través del clavegueram.
A10: L’efecte paisatgístic és negatiu ja que passem d’una zona rústica a una zona per
urbanitzar, tot i que al trobar-se just a la vora d’un sector industrial ja consolidat, quedarà
integrat en l’entorn i el seu efecte negatiu es redueix.
17

7. Valoració dels possibles efectes ambientals

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
7.- VALORACIÓ DELS POSSIBLES EFECTES AMBIENTALS
Per valorar cada un dels impactes identificats en l’apartat anterior, es fa servir un sistema
qualitatiu, anomenat METODRI, extret del llibre Diagnóstico ambiental de los
aprovechamientos hidráulicos del Grupo ENDESA.
Aquest mètode es basa en una valoració de sis característiques de forma independent a través
d’unes escales de puntuació, que permeten obtenir un nivell d’impacte mitjançant una
expressió matemàtica. En la taula següent es mostren les característiques i la puntuació amb
que es valora cada una d’elles.
ENGINYERIA INALBA, SL
Taula núm. 4.- Quadre de valors qualitatius utilitzats en el mètode METODRI
Característica Puntuació Significat
Magnitud 1/3/5 Baixa / moderada / alta
Extensió 1/3/5 Reduïda / moderada / extensa
Temporalitat 0.5/1/3 Ocasional/freqüent/permanent
Oportunitat 1/2 No inoportú / inoportú
Distribució 0.5/2 Heterogènia / homogènia
Reversibilitat 1 /2 Reversible / irreversible
IMPACTE:
I = (M·(T·O) + (E·D))·R
1-50
1

8. Mesures correctores

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
8.- MESURES CORRECTORES
L’actuació prevista al Sector SUD-1 implica una sèrie d’accions mediambientalment positives,
que juntament amb les recomanacions realitzades en aquest document composen les mesures
correctores.
A continuació es descriuen les mesures previstes per a prevenir, reduir i compensar qualsevol
efecte negatiu important en el medi ambient i medi social conseqüència del Pla Parcial del
Sector SUD-1 al Terme Municipal de Golmés.
1.- Sobre l’atmosfera i durant l’etapa de construcció:
• Reducció de la velocitat dels vehicles que circulin per la zona.
• Retirada del material format per acumulació de pols.
• Situació dels acopis de productes susceptibles d’emetre pols, en zones abrigades
de l’acció del vent.
• Aplicació de regs lleugers, sobre els acopis de materials i vials de trànsit.
• Bon manteniment de la maquinària que pugui generar sorolls.
• Adequada orientació del front per reduir la propagació del soroll.
2.- Sobre l’aigua superficial:
• Tal com s’especifica al pla s’implanta xarxa separativa d’aigües residuals i pluvials
que es connectarà a les xarxes existents de recollida d’aigües de sanejament. Les
aigües residuals es portaran a l’estació depuradora.
• Ordre i neteja de totes les operacions de manteniment que s’hagin de realitzar a la
maquinària de moviment de terres.
• Drenatges als acopis dels materials disgregables per l’aigua.
• Reducció de les pendents en els talussos si el terreny és poc consistent.
ENGINYERIA INALBA, SL
3.- Sobre el sòl:
• Retirada i conservació del material edàfic de les zones afectades per l’explotació.
• Dimensionament dels talussos per evitar despreniments.
4.- Sobre la vegetació:
• Definició concreta de les zones verdes per incrementar la variabilitat cromàtica.).
On s’escaigui, es sembrarà gespa formada per una barreja de llavors adients al
clima.
• Establiment d’un front fixe de plantació d’arbrat que faci de límit visual amb els
camps de conreu adjacents i en consonància amb les espècies plantades a la zona
verda definida en el Pla Parcial.
5.- Sobre el paisatge:
• Recomposició morfològica del terreny amb productes propis de la zona on calgui.
• Reducció dels fronts d’explotació i dels acopis.
De forma general:
• Es disposarà de contenidors de recollida selectiva, que es situaran a zones de fàcil
accés.
• Pel que fa al tractament de les aigües residuals, al tractament de residus
industrials, la pol·lució atmosfèrica i el soroll, es complirà la normativa especificada.
• Serà necessari el compliment de totes les normes reguladores d’aquest informe
ambiental.
En definitiva serà necessari el compliment de totes les normes reguladores del Pla Parcial del
Sector SUD-1 al Terme Municipal de Golmés.
19

9. Pla de vigilància ambiental

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
9.- PLA DE VIGILANCIA AMBIENTAL
9.1. Objectius
El Pla de Vigilància Ambiental (P.V.A) té uns objectius que es concreten en:
• Verificar l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant en detall els paràmetres
de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.
• Controlar l’aplicació de cadascuna de les mesures correctores.
9.2. Verificació de l’avaluació inicial dels impactes
L’Informe Ambiental ha definit tots els impactes previstos en l’execució de l’actuació del Pla
Parcial al Sector SUD-1 al Terme Municipal de Golmés. S’ha realitzat l’avaluació dels mateixos
i s’ha definit un seguit de recomanacions ambientals.
S’ha de tenir en compte l’aparició de nous impactes no previstos pels quals s’hauran de definir,
d’immediat, les mesures correctores adients.
L’avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres de qualitat dels
vectors ambientals afectats.
Per llur presència en l’espai i el temps, el P.V.A considera els següents vectors:
- Qualitat atmosfèrica
- Soroll
- Aigua
- Sòl
ENGINYERIA INALBA, SL
- Fauna
- Vegetació
- Paisatge
- Usos del sòl
- Aspectes socioeconòmics
- Espais d’interès natural
9.3. Control d’aplicació de les mesures preventives i correctores
El seguiment dels paràmetres dels vectors ambientals mostraran el grau d’aplicació de les
mesures.
El control es realitzarà tant en fase de construcció com en la d’explotació de l’obra, de tal
manera que llur evolució en l’espai i el temps serà reflexada per la direcció de l’obra en un
cronograma de mesures correctores que palesarà en cada moment l’estat i el grau d’aplicació
de les mateixes.
En el cas de la ineficàcia de les actuacions preventives i correctives previstes, es procedirà a
la redefinició de noves mesures correctores.
Per la redacció d’aquest pla partim del fet que la majoria dels impactes que es produiran, al
realitzar-se les diferents actuacions, han estat previstos. Som coneixedors, tanmateix, que és
durant l’execució de les diferents obres quan s’ha de tenir especial atenció i cura sobre el
medi.
El criteri seguit al redactar el pla es farà d’acord amb la premissa que la millor mesura
correctora de l’impacte és no produir l’impacte i que quan s’ha de prendre, aquesta, en
general, s’ha de dur a terme el més aviat possible per tal d’evitar impactes secundaris no
desitjats.
20

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
9.3.1. QUALITAT ATMOSFERICA
Els règims de prevenció i control als quals estaran sotmeses les activitats a implantar seran,
segons s’escaigui, els previstos en la llei 3/98, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’administració ambiental i pels seus Decrets, i en el seu cas, per allò que determini la
normativa sectorial en matèria de protecció del medi ambient.
En el moment d’execució de les diferents obres d’urbanització, es produirà un increment en
l’emissió de les partícules. Per pal·liar aquest impacte s’haurà de regar permanentment la zona
transitada per maquinària pesant. El període d’actuació d’aquesta mesura es preveu en
qualsevol època de l’any. La freqüència de reg vindrà determinada per cada un dels plans
parcials o projectes urbanístics que es portin a terme.
Tanmateix, les activitats que es duguin a terme al sector s’hauran d’ajustar a l’especificat al Pla
Parcial en matèria de contaminació atmosfèrica.
9.3.2. SOROLL
La zona d’estudi haurà de presentar uns valors dins els nivells màxims admesos per la Llei
16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
També hauran de complir l’especificat a les normes subsidiàries vigents.
9.3.3. AIGUA
Es vigilarà el correcte dimensionament i funcionament del clavegueram, així com la substitució
del petit ramal de reg situat dins el sector.
S’intentarà mantenir la qualitat de les aigües, aconseguint un canvi mínim de les seves
característiques fisico-químiques.
ENGINYERIA INALBA, SL
9.3.4. SÒL
Es produeix una modificació de la capa superficial del sòl en transformar el terreny agrícola en
sòl apte per urbanitzar.
Durant les obres d’urbanització s’hauran de redistribuir les terres vegetals de manera
immediata, així com evitar l’afecció de terrenys agrícoles no urbanitzables delimitant de forma
clara la zona urbanitzable de la resta de zona.
9.3.5. FAUNA
De cara a reduir al mínim els efectes sobre la fauna existent, s’hauria d’intentar realitzar les
obres d’urbanització fora de l’època de zel i cria, atès que aquesta és una de les èpoques més
sensibles per moltes espècies presents en la zona. L’època més adequada en aquest sentit
seria a partir de maig-juny i fins al desembre.
Per altra banda, per reduir el risc d’atropellaments durant la fase d’execució s’hauria d’evitar
accedir a les instal·lacions en hores nocturnes i, en tot cas, caldrà restringir la velocitat màxima
permesa.
L’alteració d’hàbitats faunístics agrícoles, es compensarà mitjançant la creació de zones
verdes que aportaran nous hàbitats per la fauna.
9.3.6. VEGETACIÓ
Els terrenys compresos dins el sector estan dedicats a l’agricultura. S’haurà de realitzar el
seguiment de la creació de zones verdes i de la plantació de diverses espècies arbòries i
arbustives.
21

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
9.3.7. PAISATGE
El seguiment ambiental de l’afecció al paisatge es centrarà en la integració de les noves
construccions dins el seu entorn. Alguns dels aspectes que es sotmetran a control són els
següents:
- La utilització dels materials de construcció que s’especifiquen en el Pla Parcial.
- Utilitzar materials i productes com a acabats i revestiments de façana que no
representin un impacte negatiu pel paisatge.
- Utilització de vegetació autòctona en les zones verdes. Atenent a una distribució el
més aleatòria possible, per tal d’evitar l’efecte d’artificialitat que provoca un marc de
plantació regular.
En tot cas s’hauran de realitzar les operacions de restauració paisatgística simultàniament a
les operacions d’obra.
9.3.8. USOS DEL SÒL
L’impacte sobre l’ús del sòl és degut al canvi que comporta la urbanització de sòls agraris.
En aquest cas, s’haurà de fer un seguiment dels terrenys utilitzats com superfície d’ocupació
temporal, evitant afeccions a sòl no urbanitzable, o en cas de no ser possible reduint-los al
màxim. En els períodes d’obra, caldrà sotmetre a seguiment o control la reposició i
manteniment de tots els serveis originaris (accessos, canals de reg, ....).
9.3.9. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL
L’afecció sobre els Espais d’Interès Natural és nul·la.
ENGINYERIA INALBA, SL
9.4. Realització d’informes
Durant l’execució del Pla Parcial s’elaborarà un informe per part del director de les obres on
s’avaluarà l’estat actual de les mesures correctores i la seva evolució al llarg del temps. Per tal
efecte s’elaborarà:
a) Quadre resum on s’inventariaran i relacionaran les tres variables més significatives:
medis impactats, impactes ocasionats en cadascun dels medis i mesures correctores
previstes.
b) Un balanç comparatiu on es posarà de manifest l’actuació de les mesures correctores
previstes i les realitzades durant l’obra. En el cas d’existir divergències entre ambdues
actuacions es proposaran mesures correctores de major eficàcia.
c) Una valoració de les condicions en què s’han efectuat les mesures correctores
respecte les incidències estacionals.
d) Una descripció de possibles impactes esdevinguts durant la realització de les obres i no
controlats. Es proposaran, d’immediat noves actuacions correctives.
9.5. Realització d’un informe fotogràfic
Es realitzarà un informe fotogràfic durant l’actuació a la zona en estudi.
En aquest document quedarà palès l’estat inicial del medi abans de l’execució de les obres,
servint de model comparatiu amb l’estat d’aquest un cop iniciades les activitats. Es definirà
com un sistema d’avaluació visual de l’evolució de les obres
22

10. Conclusions

INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS.
ENGINYERIA INALBA, SL
10.- CONCLUSIONS
Un cop estudiats els possibles efectes produïts per l’execució del Pla Parcial del Sector SUD-
1, es conclou que no tenim cap efecte negatiu sever o crític i els impactes positius estan
valorats com a notables.
Es recomana seguir el Pla de Vigilància exposat en aquest estudi, per la regiduria de Medi
Ambient, perquè es vetlli pel compliment del Pla Parcial, les normes subsidiàries i les
recomanacions donades en aquest informe.
Finalment, cal indicar que no és necessari la redacció d’un ESTUDI D’IMPACTE
AMBIENTAL, ja que es pot considerar els efectes negatius del Pla Parcial com a moderats.
Mollerussa, setembre de 2009
L’enginyer redactor
ESTEVE NIUBÓ MIR
Enginyeria Inalba, SL
23

Annexos

Annex 1.- Estudi d’inundabilitat

ANNEX 1: ESTUDI D’INUNDABILITAT
INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
1. SITUACIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI
Els terrenys objecte d’aquest estudi es troben definits pel Sector SUD-1 situat a l’oest del
municipi de Golmés i delimitat pel Nord amb la línia del ferrocarril de Lleida a Barcelona, pel
Sud amb la carretera N-II, per l’oest amb sòl industrial ja consolidat i per l’est amb terrenys de
conreu La superfície total de l’àmbit correspon a 83.959,37 m 2 .
Els rius més importants són tributaris pirenaics de l’Ebre, com el Segre. Existeixen altres rius
menors, de cabal més reduït, com es el cas del Corb o el Sió, tots ells afluents de l’Ebre. Molt
proper es troba el Canal Auxiliar de l’Urgell i diverses sèquies que abasteixen el municipi com
la Sèquia General o la Sèquia Gran.
La metodologia emprada per caracteritzar les zones inundables ha seguit tres línies bàsiques:
- Delimitació de zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics.
- Identificació de punts/trams crítics.
- Delimitació de les zones inundables per a períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys.
2. ESTUDI DE PUNTS CRÍTICS
Tenint en compte la informació existent sobre punts o trams problemàtics, s’ha realitzat una
recerca d’aquests des de diferents prismes:
- Buidat i síntesi de la documentació tècnica existent.
- Entrevistes amb tècnics i inspectors coneixedors de la zona àmbit d’estudi.
- Treball de camp per a inventariar estructures que poden suposar restriccions
hidràuliques al flux normal de les aigües en els trams on es realitza el model hidràulic.
En la tabla de la pàgina següent es detalla una llista de les zones més pròximes, tot i que
queden molt lluny per a ésser possibles causes d’inundabilitat. Aquests punts es classificaran
ENGINYERIA INALBA S.L.
en tres tipologies de perill (alt, mig o baix), fet que permet fer un seguiment de les zones
conflictives.
El plànol num. 1 representa els riscos de inundabilitat i els punts crítics pròxims a la zona
d’estudi. Es pot observar com ni a la zona d’estudi ni a les seves proximitats no hi ha riscs
d’inundació.
1

ANNEX 1: ESTUDI D’INUNDABILITAT
INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
CODI MUNICIPI AFFECIÓ I OBSERVACIONS RIU PERILL
CO-L25168-
55-01
CO-L25158-
55-01
CO-L25252-
55-01
CO-L25252-
55-07
CO-L25252-
55-08
CO-L25252-
55-06
CO-L25252-
55-04
CO-L25252-
55-05
CO-L25252-
55-03
CO-L25252-
55-01
CO-L25252-
55-02
CO-L25252-
55-03
EL POAL
EL PALAU
D’ANGLESOLA
VILA-SANA
VILA-SANA
VILA-SANA
VILA-SANA
VILA-SANA
VILA-SANA
VILA-SANA
VILA-SANA
VILA-SANA
VILA-SANA
ENGINYERIA INALBA S.L.
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
Altres
Possible afecció al canal auxiliar d’Urgell
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
Inundacions en zones rústiques
Segons enquesta municipal, afecció a habitatges aïllats.
Inundacions en zones rústiques
Segons enquesta municipal, afecció a habitatges aïllats.
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
Inundacions en vies de comunicació
Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de
retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció.
CORB MIG
CORB BAIX
CORB ALT
CORB MIG
CORB BAIX
CORB MIG
CORB MIG
CORB MIG
CORB BAIX
CORB MIG
CORB ALT
CORB BAIX
CODI MUNICIPI AFFECIÓ I OBSERVACIONS RIU PERILL
NR-L25078-
55-02
SG-L25078-
55-01
SG-L25012-
55-01
SG-L25012-
56-01
SG-L25078-
56-01
CORBINS
CORBINS
ALCOLETGE
ALCOLETGE
LLEIDA
Inundacions en zones
urbanitzades
Avingudes d’elevat període de
retorn. Poden afectar a finques i
zones habitades
Altres
Les inundacions poden afectar la
sèquia i l’escullera
Inundacions en vies de
comunicació
Estructura amb capacitat inferior al
cabal Màxim de riuades de període
de retorn 500 Anys i/o perill
potencial d’obstrucció
Fenòmens geomorfològics
Tram amb secció irregulars que
provoquen erosions als marges
dels cultius
Altres
Les inundacions poden afectar la
sèquia i l’escullera
Noguera
Ribagorçana
Alt
Riu Segre Mig
Riu Segre
Alt
Riu Segre Alt
Riu Segre Alt
2

ANNEX 1: ESTUDI D’INUNDABILITAT
INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
3.- ZONES INUNDABLES PER A PERÍODES DE RETORN DE 50, 100 I 500 ANYS.
Al plànol núm.2 es pot observar la representació en planta de les àrees inundades per a
períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, necessàries per l’anàlisi de la Directriu Bàsica de
Protecció Civil. Aquestes línies varien segons la geomorfologia del terreny.
Cal remarcar que la determinació de les zones inundables a la província de Lleida ve
condicionada per la manca de capacitat per avingudes no ordinàries d’alguns dels cursos
fluvials, que poden produir fluxos de tipus difús i arribar en alguns casos a ultrapassar per
sobre de la divisòria de la conca.
Dins de l’àmbit d’estudi, no s’observa cap zona on hi hagi riscos d’inundabilitat pels períodes
de retorn estudiats.
4. PLÀNOLS
A continuació s’adjunten els plànols esmentats anteriorment. Aquests plànols han estat extrets
del document “Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT Conques
Intercomunitàries”, elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
ENGINYERIA INALBA S.L.
3

Annex 2.- Documentació fotogràfica

ANNEX 2:DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA
INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA S.L.
1

ANNEX 2:DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA
INFORME AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR URBANIZABLE DELIMITAT SUD-1 AL TM DE GOLMÉS
ENGINYERIA INALBA S.L.
2