El jardí abandonat. Quadre poemàtic en un acte. Decorat amb ...

•
EL JARDí ABANDONAT

EL JARDÍ ABAN
DON A T, quadro poemati en
-
un acte, per SANTIAGO RUSINOL.
Decorat arn 111usica per J O A N G
Barcelona, $900 Tipografia «L'Avenç'), de Massó,
Casas, Capo & C.' .J& Ronda de l'Universitat, 20.

PERSON A TGES
LA MARQUESA. Setanta anys. R et rat noble de senyora de comen­
çaments de sigle. Blanca de cera, sedosos els
cabells, abundants i ondulats. Disti nció here­
dada de multes generacions. Veu dolça i afina­
da. Patina mate de quadro de museu.
AL'RORA . . . . . La seva néta . L'ltim rebrot d'una familia noble.
Color de rosa palida, ma ns commagnolies, ulls
de blau d'ombra, vestit de colors suaus har­
monisant arn l'envellutat dels arbres.
ER EST .. . . . Cosí d'Aurora. Trenta anys. Pintor de gustos
LLUís
delicats. Distinció mascle . Abandono de bon
gust en el vestir. Temperament somniador.
Vinticinc anys. Enginyer. Jove a la moderna.
Tem perament actiu, practi c i ambiciós. Ves·
teix correctament la moda de tot-hom.
GERTRUDIS . . . Seixanta cinc anys. Vella serventa com comple­
ment de la casa. Figu ra arrancada d'un esgrafiat
del palau. SOllvrel/e envellida entre l'ambient
ceremoniós de noblesa i distinció , Avesada a
viure reclosa , parla baix i am temorosa pru­
dencia , Sa missió és de segon terme i no se
surt mai del lloc que li ha correspost. Sembla
viure per ordre de la Marquesa i mori rà quan
li mani,

L'escella representa 1lI1 jardí descuidat, Ull jardí cI.1Ssic, am
plalltes 1lobles. emmalaltides pel descuit, i cOllsen/ant el segell
disli/1gil ql/e 120 tell ell els jardins i1llproJlisats,' 1111 ja/'dí a1ll pa/illa
de JJellesa, modelat pels besos del temps i impregnat de la tristesa
que dOllel1 els arbres antics i les plantes arrelades . .i 1/11 cos/a t,
l/lla glorieta de xiprers l'e la lla ls am simetria: al fOlis, I/Ila gra­
deria de marbre pilltada pel' la molça i a1ll les lloscs esgrogui­
des; a la dreta, el palau, am figures esgrafiades mig des/ell 'ides
per la pll/ja; desmais i xiprers al /lully; ell primer terme, 1111
sortidor d'aig1Ïes quietes i som or/es .
(Se selltirà IlII chor al l/Ully, i CI mig chor s'aixecarà la
corlilla.)

li RUSIÑOL-GAY
PRELUDI

EL JARDÍ ABANDONAT 7
,--- -

8 RUS¡ÑOL-GAY

EL JARDÍ ABAXDONAT
l;-í?'d¡,m. t - -:- --¡---:J- li]
r =i===#== L=;==lJ -===t- ;:::¡ !?
1
C
- --I. I Il. 2
-
f-r .-- -11-. --r31
:t---:=--t-J:=E-§JEE' ! - __ J :.
--- --I-o-----;t:::lL------
__ I __ I = I
.--.---1;.- - --'$:5=-
-r
llir
,--- -- -- -- --
=-1_- : _ =c -I . =-=. , 1I_-_lI 1
I -r-:"
r-& - t f-f-- í li
r-=-r-
-> , I _ J .J-J -
E-1-- -- =U=:--- l J
ï:Ï2 -.- -l -.=. 1-' =-----
p - - -- - --j -- ---
_ OlI _ L . li -li - 1. o ---
I I j -:;. -rT :;
I
9

10 RUSIÑOL-GAY

EL JARDí ABANDONAT 11

12
nCSIÑOL- GAY
14 1 111 I ---- '.
•. l", -§ï
EE-- ---
' 1_- tJi- 1-J_J_.c1::
-- -:: -! -tJ=_ ,===-
- - ==--==-- -==F==r1:S::2¡-- -
- ----.f1 -fI--'"---
'--
§--E=E3¡:¡;;'¡=-- l r- ::=::j
g =-SF;
... ;: :;;. I
l'l' .L
]
-==---=-

EL JARDí ABANDOl'

I, RUS¡ÑOL-GA Y
r--1====:::: :¡:=
F-ft-===1 -
=j -J_L-t -+'
F=i ¡::: :=
-:::c;J-_- --- -- :
-F==--- -1-- ::===-.=-- ---- :t=
I
===-
-
:I-

EL JARDí ABANDONAT
------
..

16 RUSIÑOL- GA Y

EL JARDí ADANDOi'>AT 17

RUSJOL-GAY

I
EL JARDÍ AB,\NDONAT 19
7JP --=::: ::::
::=- p
: -G_ f::-r-=-¡t -t:.J1 ;=...,,:l::;'::: :-;!tl-
I to
____ f±== - :r; ?-- - -±:t== -
- ri.l_ Somic, In - Jes fe - sant al fonsJclsnr-l'rcs fos - COS, In lIe-
t1==1-K I= 7=-
I
I PI'
::::=- :::: ::=- l'
Ili=i=ll=- :- JJ- -
I -j€4i ;-'"_;¡; ';":j

20
RUS¡ÑOL-GAY
• •• , •••• N ........... • •••••• , ......... , •••••••••• •••••••• ,....... • ••••••••• _ •• • ••••• ••••••••••••• ,., •••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••
r --==b=t==v-I=S O rr-tI a-D:-
--=:: -=E- --
tl3= ---t

.................. ..... ......... - .... ..... _ ...•.... , .. .
EL JARDí ABANDONAT 21
d i s III. ::::
-f=4j:t .---=T=j=t.-·--"'--==:1
_" _
__ -li . __ D:--1=?"
dim un dol . ç po · e . si . :\.
==± _ _ ___ =.::j
:= =- --
Més llel/'c
_

22 RUSIÑOL- GAY

EL JARDl ABANDONAT
CHOR DE FADES
Dels vells jardins del món
som la veu cadenciosa,
som l'eco d'altres temps
ploran t on tot reposa.
Dels sortidors aixuts
guardem el cant de I·aigua,
escol tan t-ne la veu
de lo que'ns conta l'a ire.
Som el ressò apagat
de la vella memoria;
som l'antiga cançó
contada per l'histo ria.
Som les fades resant
al fons dels arbres foscos,
la llegenda contant
que ·ns expliquen els boscos.
Jardins abandonats,
serviu-nos de garida,
que en lloc del món gaudim
. ta n'I dolça poesia.

RUSIÑOL-GAY
ESCENA l
LA MARQUESA, L'AuRORA, L'ERNEST I GERTRUDIS
(Al descobrir-se r escella l'Enusl estarà pin/allt sota la glot·iela.
Dall de la grade1'ia l'Aurora, amb el mocador, se despedirà
d'algú que ja 1IO'S v.eu. Després vi1ldrà a primer terme, fins
a trobar la Marquesa, que eslm'à asseguda a la dreta. Gertrudis
sellrà més al fOlis. )
AURORA
Un altre que'ns abandona, avia.
MARQUESA
Sí, filla meva: tot-hQm fuig de les ruïnes. Ell, a la guerra,
que és la seva carrera; uns, darrera la gloria; al tres, darrera
de la fortuna; tot-hom ens deixa; tot-hom abandona l'aban­
dono.
AURORA
Com és, avia, que la nostra casa 'ls espanta?
MARQUESA
Perq uè l'olor de ruïnes, l'olor de noblesa caiguda, els
sembla flaire de tomba, an els homes d'avui, que no senten
la dolçor de la poesia, ni l'aroma de les flors al desfullar-se.
Tot-hom, tot-hom ens deixarà, poncella meva.

L...JlD: :l l .... oo.o ..... oo ....... _........ " o •• •
EL JARDÍ ABANDONAT
AURORA
Tot-hom, menos la vostra Aurora.
GERTRUDIS
Ni aquesta pobra vella que aquí ha plantat arrels i aquí
ha de morir.
MA RQUESA (agafant les 1I/allS d'A "l'ora)
Tu també, quan m'arribi la posta, que no pot trigar gaire.
Tu ets l'ultima full a d'aquesta noble casa i el vent se t'endurà.
l quina fulla, Aurora del meu cor ! Delicada i hermosa com
una flor d'ombracul. M ira-t les mans (agafa1lt-Ies-hi), blanques
i llargues com d'estatua de marbre; mira-t el rostre, palid i
també blanc com les plantes d 'estufa ; mira-t els ulls en el
mirall de l'aigua: una blavor de posta n'aureola les nines. El
que't vulgui esposar ha d'estimar-te l'ànima i lon rostre malalt,
tant ple de poesia.
AURORA
El qui'm volgués a mi tindria d'esposar aquests arbres
groguencs i aquests marbres verdosos, acceptant el meu dot,
que són aq uestes ruïnes.
Oh belles ¡l'lusions!
MARQUESA
AURORA
No vui que en mi estimi sols la groga poncella: vui que
4

26
RUS1ÑOL-GAY
estimi'l jardí; vui que estimi aquests arbres, i les parets
que'ns \'olten, i la pell d ' e i xes lloses.
MARQUESA
Jo soc molt vella , Aurora; quasi tant vella com Ics parets
que vcus; i com més anys vaig fent, més oviro per tot la
soletat. La soletat és companya que no deixa a les ruïnes, i jo
l'he vista creixer, creixer més cada dia, fins a viure arn
nasal tres.
No sempre hi ha viscut.
GERTRUDlS
MARQUESA
No sempre. Un moment va fu gir : al casar-se aquell angel
que fou la teva mare. Els salons de la casa, deserts ara i polsosos,
vessa ven alegria; Ics lIanlies entelades, eren rams de
claror ; i els caminals deserts, eren plens de parelles, de CI ilS
d'amor i de rialles. No eren Ics aus de nit les que cantaven
allavores, com ara sento cantar: eren cançons d'enveja que
voltaven el niu dels teus pares ditxosos,
Quins temps aquells !
, GERTRUDIS
MARQUESA
ns temps que 110 van durar gaire. M orí la teva mare, i
així com la tardor se n'emporta les fulles, la ventada de mort

EL JARDí ABMIDO, AT
allunyà les parelles, les allunyà per sempre, TOIes venien a la
llum de la sort, tOIes, í ni una'n quedà a la vora del lumbol.
Jo ja prou vella, i tu reia poc nascuda, com un nu\'ol d'hivern
tornà la quielut, i aquest casal immens va semblar un panteó
que'ns tancava a tOls tres: a tu ja qU

8 RUSIÑOL-GAY
tritl ... però mai la mort IOrri la mort del mltcis cor 2m nobles:. mi. d Cn:a. ni lul 1.1 md2n¡:i.l hol • nlr:'lt
III cp C"3.W com va. entrar :I us:¡ nOltí.l. Tot el jardí plorava. Aquelts dClm3i' que "CUl, ptnj:r.'en
«1l"'0t. que rcicl'l pcnl: dJ xipren s'cnnc=rlrt'n. lel Ron le delrullaren, I·aiw. elel IOrtidor Icmblan

EL JARDí ABANDONAT
.n 'I.lI de lI:agrim:s.. Fiu clJ Jucclll call:ucn i rdca el teU .;11 .ameut q1M'b nlulhl_
MARQUESA
Sí: pobre d'ell i pobres de nosaltres' Mai el dolor ha marcat
a la cara més ratlles de tri stesa ; però mai la mort sofrí la
mort del mateix cor arn noblesa més digna, ni mai la melangia
ha entrat a cap casal com va enlrar a casa nostra. TOL el
jardí plorava. Aquests desmais que veus penjaven esllanguits
que feien pena; els xiprers s'ennegriren, Ics nors se desrullaren,
l'aigua del sortidor semblava un vas de lIagrimes. Fins
els aucells callaren i feien el seu niu amagant quc'ls veiessin.
I quina quietut!
AUROIlA
MAIlQUESA
Allavores entrava, i ell no volia veure-la, no volia sentir-la.
Tant la temia, que, sentint-la venir, que sentint el seu cor

RUS¡ÑOL- GA Y
que s'anava parant, que estava condemnat a morir a una hora
fixa, va convidar an els amics, a tots aquel ls amics que bavieQ
desaparegut a l'entrar aquí la tristesa ; i al tenir-los reunits i a
l'esser als brindis d'un dinar que am agava l'alegria, se va alçar
com un fantasma, i arn la copa a Ja mà, groc i fred com un
mort, va brindar: «Senyors,-els hi va dir;-sento morir-me,
i no vui morir sol. Si us he convidat a venir an aquesta festa,
ha sigut enganyant-vos, Així haveu vingut esperant divertir­
vos, que si us hagués dit que jo anava a morir-me, lots
m'haurieu deixat. Ara tinc companyia. No trigaré a morir.
Ara soc jo qui us deixo. No teniu temps d'anar-vos-en.
Buidem l'última copa i veniu-me a enterrar.»
Déu meu!
AURORA
MARQUESA
Sí, filla meva: així morí'l teu pare, tement la soletat i dei­
xant-la a nosaltres.
7Jeprtssa (D.Carq.J ..... Buh.lem ¡'ultima cop:. \cnlu·mc '2 entrrr:u.

EL JARDÍ ADANDO 'AT
._ ._._ ••• _ ••••• •••• _ ••••••• _._ •••••• _ ••••••••••• _ ••• ___ - 0'0 _ _ __ •• ____ ._ _. _____ ._ ••• _ •• ____ _
------4 i ,:=J.d= d:J.J -"' -,
J
r I I lJÓI -: .. ·
I -J fi -
-
E
¡
ï-;_-_- --·-- -- =1
:,"'. :;;-----:::1
=:----- -------------
(dllr.) Diu ..... !
irlrl;lrfirlrr-f
! ' . ' . I ! . ' : ! \ I
. (Afnr'l.J Si, filla meu: .així mOli'l teu p.ue, lr:rnc:nl In IOlcllll I clciunt·la • noIallrte.
¡:83-. 1
r¡r==- -==-¡f-· r-=-- ---
I i
-e- disJII.
l'P
.. 1
FF3= -o---=r-=l:¡:'- l-=---z;f­
f± ::t:==::===--==I==3-=--==-E_
J

RUSlÑOL -GAY.
AURORA
Penyora que jo estimo i amor que guardaré, avia del cor.
Ombra suau i noble que'ns ha transmès l'historia d'aquests
jardins que han d'esser el meu fossar.
MARQUESA
Sí, ombra i res més, Aurora , te deixem del passat.
Però és ombra que venero.
AURORA
MAI\QUESA
Ja has vist com tots ne fugen, fins aquells q ue't voldrien.
Ara n'ha marxat un. Aon? A la guerra entre'ls homes. Aquí
hi ha'l teu cosí (senyalant a l'En/est) somniant arn son art.
Avui i demà'n veuras passar d'altres, i, orfena sense fortuna,
no més amb el sol dot d'una herencia gloriosa, cap d'ells
veurà en ton front la noble poesia d'aquesta última flor d'un
j ardí ple de ruïna.
Encara hi ha poesia.
AURORA

EL JARDí ABANDONAT
MARQUESA
Prou voldria sentir-la. Prou voldria , Déu meu, que la
nostra caiguda no t'hagués empolsat de la pols de la ruïna;
que aquesta pobra vella, que ja quasi no hi vcu, te vegés ben
ditxosa; però no sé, filla meva, miro arreu i no veig més que
ombra.
AURORA
També'n veig jo; però és ombra delitosa. No és rosquedat
lo que veig : és claror de cap-vespre; ni és negror de cova ,
sinó mantell de nit; i quan sc té'l cor jove, com més negra
és la nit més cstrelles s'hi veuen.
MARQUESA
Déu n'ompli'lteu cel. (Sen Ilan pel· la dI ela.)
Solemnial
s
33

RUS l OL -GAY
ESCENA II
AURORA
Si: Déu l'ompli de consol i a mi no m'abandoni. Què
sen to en el meu cor? Què sento a l'ànima, que ai x í 'm fa viure
trista? Per què no tinc amigues? Per què no ric com les
altres? No voldria esta r trista, no voldria plorar, i el consol
de les Ilagrimes és balsem del meu cor, d'aquest pobre cor
meu que les reb com rosada que ca u damunt d'unes mïnes.
Pobres ruïnes meves! Entre elles he nascut, i elles han de
(.-Inr.) Pubrcs ruines me".:,!
guardar-me. Soc una flor d'esquerda, potser, o potser soc
d'aquelles flors malaltes que viuen del silenci, que la claror
mala i que'l frel mustiga. No més visc de quietut, d'olor s

EL JARl>Í ADANDONAl'
adormidores i d'ombres de desmais, sense amor, sense vida,
ni sense amor de viure. No'm cerqueu, no, aimadors, que no
podria co rre r alli aon correu vosaltres, i vosaltres moririeu de
fret i d'anyorança en aquesta presó feta d 'a rbres i plantes, en
questa presó que estimo arn tota l'ànima sense donar-men
acompte. (Se queda escollant la peu del sortidor.)
(-IUI.) Xu'm C'nlueu. nt) a m lo A.
que nQ ;lo.!r::l. torr r lll¡ aon correli \'n·.;¡Uru. i "o",1,tr- mor:rieu de rrtl i d'21nyaran,'- e' :u:"r''''
....- -- -- -. .. .

I
RUSl OL - GA Y
porno Il'la d':arbrn I p::m1Ct. con :aqu 1It-n prc que clitlmo :lm I 1:1 1'30'n1:;1 sc:nlt don2r·mc:n compte.
.=k!= i-4=-rfhtn
-... .. ..
",- -... .. ..
t It lj
I I I I I i

EL JARDÍ ABANDONAT 37
que'm deixes somniosa. Si poguessis contar-me, clara com
ets, lo que m'ha de passar! Si'm traguessis de dubtes! ï
aquesta veu de perles aclarís els meus somni! (Se queda
S 011111 ¡osa.)
r J J(m I JJ J i J$ i
t:::
:r-=f' I
--
-
(1-- ", ,-. . ,
I I
j
I
I =d

8 nt:SlOr.- CA Y
I
"t -----.- - - - 1--- -_ -_ -J-_-_
r:I-=- - -:- f-
I
I ili 1F=i r :i¡i i F=9
! i! ! ! ! I! ! ! I! ! I ! i I
1'_--
-o ,------- 0-'
-
:l?-!.--- ---t-----
r - ....
.. .". .
1------
I

-
EL J.\RDÍ ,\BANDO AT
ï--= -f
:::=-
E1-.-------1:E·---- - ·-1
39

40
RUS¡ÑOL-GAY

1.atL l
__
EL JARDÍ ABANDOAT .p
l-----lfg;g--- J
(lIDñ-=-F
l p
-=-
-,--- --
-- 1 --====
T-o-:---==-_ _ _
-:=.::: :=1

R SlÑOL -"GA Y

EL JARD{ ABANDONAT
ESCEA. lI[
No'm vols dir res, Aurora?
A RORA l ERNEST
ERNEST
AURORA
Tu ets el que calles. El teu art t'acapara i no veus a ningú.
ERNEST
Prou que't veia, però no volia desfer ci grupo hermós que
formaveu lu i la marquesa, tenint el palau per fondo. Scmbla
veu figures de la llegenda.
-13

44
Que bé t'excuses!
RUSl RoL' GAY
AURORA
EI

EL JARDí ABANDONAT
ERNEST
1\l'agrada per lo hermosa, i m'agrada molt més per la mà
que l'ha duta. Porta l'aroma teva i porta la seva olor. Aquesta
morirà aviat, però l'altra .. , Que ets bella, Aurora I
Al'HORA
Pobra de mi! Vols tornar-me la flor?
ERNEST
No, Aurora, T'ho dic perquè no puc guardar-m'ho. No
hi fa re que t sofoquis: sols així se ' t coloreix el rostre, aquesta
blancor pura com fulla de magnolia, Si'¡ vesessis caminar
davant del vellut dels arbres, com s'enfosqueixen els arbres
per fer-te d'aureola, i quin aire de deessa, de nimfa de jardí,
pren la teva figura! Si poguessis mirar, pujant els graons de
marbre, com se torna catifa la verd or de les lloses, i com al
caminar prens figura de lOrtora arn moviments de cigne I
Ernestl ...
AURORA
ERNEST
AI mi rar el sortidor i al veure-t retratada, com si fossis
gelosa, t'agafaria gelo s de la que veus a dintre! Gelos de lU
mateixa!
Calla, p r Déu!
AUROR.\

RUSIÑOL-GAY
ERNEST
l al trepitjar Ics fulles, te vegessis voltada d'unes fulles
que són les Ilagrimes dels arbres, d'unes fulles que corren als
teus peus tant petits pera sentir-ne'} caliu, que hermosa, Aurora,
que hermosa que't veuries! Ho ets, d'hermosa; ho ets
an els meus ulls, i an els ulls de l'aigua, i an els ulls de les
estrelles!
•
- .--====.
b p
(Em.) ..... quc hrlllos;l quC'\ "cu,ics! llo CIS, d'hermos,'; ho cts ;Ili
I
I I
--...
.==-=r=---=r _.
I 1 I L I"... L ïj i·
I ... = :!: Z¡,_ ... 1. .
- - -- -- .-- , t= fL -10 -- -- ..J
4 . ==t== ====1= -r== F · -
A III O I -ÓS
I,i
c'·esc. i exp/'. :=:=-- I.
. =I- %J==E=d
-

EL JARDí ABANDONAT
AURORA
Sols per la soletat podria esser·ho.
Per què de la soletat ?
ERNEST
AURORA
Perquè m'he criat amb ella , m'ha vist desde petita, i ella
i jo 'ns esti mem,
ERNEST
Doncs an ella he de combatre.
AURORA
Ai, Ernest! Ella m 'esti ma sempre, i l'amor que tu'm por­
tes és sols amor d'artista, vell per rebre·l l'orella, però trist
per l'esperança. Tu m'estimes una miqueta més que la blancor
dels cig nes, i la verdor dels arbres, í el mirallar de l 'aigua ,
i els colors que somnies, i m'ho dius de vell modo. M'esti­
mes com figu ra en el fondo, potser una mica més, pe rò no
gaire. Quan acabis el q uadro i quan sigui pintada , te l1'aniras
amb el quadro i et semblarà que'm robis.
. I si no me n'anés?
ERNEST
AURORA
Però te n'aniras. Jo sé llegir el pervindre. Si't quedessis,
47

RUS¡ÑOL-GAY
dugues ombres fugiri en rosegades d'enveja: la soletat que ' m
volta i l'art que tant estimes,
ERNEST
L'estimo fins a morir per ell.
A UROR A
I jo a la soletat, fins a mor ir · me amb ella.
I quin amor hi trobes?
ERNEST
AURORA
El mateix que tu sents per l'art que no conec, però que'm
ra end avinar l'amor boirós que sento , La buidor i quietut
que surt d'aquests jardins és buidor solament pel qui no sap
sentir-los, Poden callar pels altres, aquestes soques velles i
aquestes branques mortes: per mi no callen. Cada camí om­
brejat, cada estatua polsosa, cada font estroncada, me parlen
a tola hora d'un passat que jo sento que corre a dintre meu,
de Ja sava d'uns heroes que jo'n só l'uI tim rebrot. Me parlen
de passions enterra des i secrets misteriosos, i de tot lo que ' m
diuen jo men sento orgl,;llosa, perquè, pobra de mi !, al sentir
dintre meu que d 'aquell esplendor jo'n só l'ultima deixa,
m 'escolto la quietut, i estimo la quietut perq uè ella m 'estim a ,
I si ¡'aimessim junts?
ERNEST

EL JARDí ABANDONAT
AURORA
Ai! Callaria. o parlen els jardins am testimonis.
ER1\EST
Bé hi nien els auc ells, i són artistes.
Però emigren.
Però tornen.
Tornen am nous amors.
o sen va n a parelles.
At;RORA
ER1\EST
AlRORA
ERNEST
!lL'RORA
Però mentres canta ell cançons de llibertat, ella mor
d'anyorança. Jo, Ernest, encara que soc jove, parlo dintre de
l'ànima l'envelliment de raça, i tu, més vell que jo, hi por­
tes, espurnant, tot un món d'esperances.
ER:-1EST
Aurora, quan te veig tinc desig de robar·tc, quan te
sento'm raspor.
7

50
Por et faig?
R SIOL-GAY
AURORA
ER:>IEST
No és por: és temença, Te veig tant delicada, que temo
dintre meu q ue'l vent de la paraula 't desfull i i mustigui; te
veig tant tendra i fina, que l'aire foraster' em fa por que't
fereixi lluny d'aquest reliquiari,
IIURORA
Entenc lo que vols dir, i crec que'ns avenim, Vols dir
que aquesta casa és com un llibre vell, i jo com una flor que
ha de morir assecada entre'ls dos darrers fulls, Veritat que
\'015 dir això?
No és ben bé aixó,
ERNEST
IIURORA
Sí que ho és, i no m'estranya que ho pensis, perquè
també ho somnio, Així com tu fas l'art que dius que no pot
viure allí on tindria de viure, ane mi també'm fa falta un
no sé què de força que'm fa témer an els homes, No'm puc
moure d'aquí; no puc viure sinó aguantant-me arn l'eura,
ERNEST
l per aixó't temo, Aurora; i per aixó't temem tots els que
venim polsosos del camí de la vida. Tu ets tota olor, tota en-

E L J,\HDi ABANDONAT
cens de les flors; i no gosem cullir-Ia, aquesta mà delicada,
d ' u na puresa d'alga , els que venim del món.
A RO ll A
Sí, Ernest! Endavino lo que penses. T'estimaries més emportar-tem
a seguir ses roderes, que aturar-te a l'ombra d'a­
quest frondós passat.
El camí és la vida.
ERNEST
A RORA
Ho és pels aturdits , però no pels somniadors.
EllNEST
No ets dòna com les altres . Estimar-te és e stimar una ombra
que un tem que s'esvaneixi.
AURORA.
Deus voler dir, potser, que és estimar una posta que li
van posar Aurora. Sí: una posta de vida, o de raça, com diu
l'avia sovint.
ERNEST
Estimar-te ane tu és estimar abraçant la mateixa poesia.
Jo'm sento prosa, Aurora. Te veig idealisaua, te veig en vers,
i f i ns no sé llegir-te,

Tant complicada soc?
Potser de tan t senzi lla.
R US1Ñ OL - GA Y
AURORA
ERNEST
A t: RORA
Ernest , quan acabes el quadro?
ERNEST
Arn poc temps que hi treballi l'acabo.
AURORA
Poc temps d'a mor me queda.
Per què poc temps?
ERNEST
AURORA
Tens raó. Quan no'm tinguis ane mi estimaras ao ella.
Ane qui?
ERNEST
AURORA
A la pintada en el quadro. An aquesta 00 la tems , que,
essent jo, és filla teva. Ara ve l'avia.

EL JARDÍ ABANDONAT

ESCENA IV
L'Al RORA, L' ERNEST, LA MARQUESA I GERTR UDIS
Són allí, Marq uesa .
Ont ets, Aurora?
GERTRUDIS
:lIA RQUESA
AURORA
Som aq uí. A propeu-vos, avia, Soc aq uí arn l 'Ernest, que
està acabant el quadro, (L'Aurora la l'a a buscar, l'acompallya
ap"op de la glorieta i l'ajuda a assew·e-s .)
ERNEST
Aquí estavem, Marquesa : jo, robant el jardí; l'Aurora
donant claror al meu quadro.
MARQUESA
La claror q u e a mi' m fa lta, fills meus, Aveiam, ensenya-m
Ja teva obra. Que hi veig poc, Déu meu! i que hermós me
represento 'l quadro ! No ve i g més que xiprers, xiprers i fo sca ,
i al mig . . . sí, al mig . . , hi veig un lliri.

tres.
Si soc jo, avia!
EL JARDÍ ,\BANJ)ONAT :'5
AURORA
ERNEST
És ella, i si la preneu per un lliri la ,"eieu més que nosal­
MARQCESA
Tot sem fa fosc, tot negre. A mida que'm faig vella veig
com un vel de dol, una glaça que puja i abriga aquest jardí.
fs el color dels arb res.
ERNEST
MARQl"ESA
És el color que's fon i el mantell de la mort que s'acosta
depressa . A mida que'm fa ig vella, aquests xiprers s'ap ropen,
se men vénen a sobre ; el cel, que deu esser blau, me sembla
tot boirós; les parets de la casa, abans tant lluminoses, mc
se mbl en taques negres ; i fins el blanc dels marbres i cI morat
de la sorra p renen colors de to m ba.
ERNEST
Marquesa, tenint a l'Aurora aprop, com pot fe r-sc de nit?
IIIA RQUESA
Tens raó, Ern est : és l'unic llum quc ' m q u eda. Perquè no
són els ullsque hi veuen fo sc i negre : és la foscor de l'àni mu,

56 RIJSIÑOL - GAY
és la cl a ror del cor la que s'apaga a d i n t re . No sa beu pas lo
que és l'anar-se tornant vell, no d'anys, sinó de penes; no
acotar-se ni ajupir·se pe l pes que duu la vel lesa, si nó pel pes
dels records; no veure-h i ja arn la mirada, ni tampoc arn la
memoria, i sentir com tot s 'al l u nya dies enllà de la v i da .
vista.
ERNEST
Quan se té l'imaginació com vós te n i u , ella serveix de
MARQUESA
Sí : mol tes coses valdria més no veure-les. Lo no vist és
més herm ós que lo que's veu . Tu, que ets artista , me comprens.
El passat és molt més bon ic que'l present. Per això hi
miro, i m'aconsolo mirantrhi. El pervindre no és pera'ls cors
que estan marcits. Ja hem com pl er t la nostra tasca. Les parets
de la noblesa no p od e n apuntalar·se, i caient desmoronades
han d'enterrar-nos dintre. Jo m'apago, Ernest ; sento'l llum
de la m e v a ànima com tremola dintre meu, i vol fu gir del
meu cós. Sento') rellotge del cor com s'atura, s 'at u ra a poc a
poq u e t , i m'avisa que demà, que potser a\"ui, que potser
dintre poca estona, se deturarà pera sempre.
Avia 1. ..
larquesa ! ...
AURORA
ER:-lEST

Senyora 1. ..
EL JARDl ABANDOXAT
GERTRUDIS
¡\I A RQ L" ESA
Dó·m el braç, Ernest, i lu queda·lo (. t l'A urom.) i\nem a
voltar el jardí, abans que la nit se n'entri, Tinc d'anar-me
despedint de cada arbre que conec, de cada recon e t d'ombra,
de cada fu lla que cau . Tinc d'aprofitar els moments pera resar
per aquella santa memoria, i tinc d'apcndre a mori r. (SCII
Mil per la dreta seguits de Gertrudis.)
8

ss
R U SIXOL- G AY.
ESCENA V
AURORA
, Se queda plorant.) Déu meu ! Com arriba, com s ' apropa,
com cumpleix la soletat heretada, venint a cau re al s meus

EL JARDí ¡\ll¡\.¡oONAT 59
braços! Com inonda Ja meva ànima I Que depressa que
s'apropa, i que acova rdada'm sento ! Déu del ccl, deu-me vida
pera rebre-Ja i pera guardar-la! Déu dels tristos, deu-me force ,
deu-me amor per recullir aquesta herencia, aquesta deixa del
cor, aq uesta fredor q ue sen to, que fins me glaça les lIagri mes!
(.11//'.) Deli dels tristos, deu-me forces, deu-me amor per recll llir .lqueSl.\ herclh:i.l.
. ¡-2iW?J)=r W --=
• '6'-' . i1t-·. - .
A pass i o llat c re! c.
..;:-' -
-M- _ F

60 RL SIOL-GA Y
Esteu sola, Aurora ?
ESCEI A \ I
AURORA I LLuís
(El! Lluís arribarà pel {o 11 do.)
LLUís
AURORA
Vós, Ll uís? No estic sola : l'avia és cnllà del jardí.
Us sorprenc i abuso ?
LLUís
AU RORA
j o, Lluís. (Pe1lsant.) Quasi us es perava, i quasi endavino
per què venia a trobarme: de segur que veniu a despedir-vos.
LLU ís
És estrany! Com podeu saber-ho ?
AU RORA
L' n pressentiment que tinc. Hi han aires d'emigració i
avui corren pels ca minals de ]a casa. Al matí ha marxat el

EL JARDí ABANDONlT 6 1
jardiner: vo l i a arrencar aquests arbres pera plantar-h i tro ncs
novells que portes in vida nova ; ahir va marxar el se rvei
dient que 's migrava i v olia joventut; ra poc que al t res han
marxat desarrelats pel nou vent; i ara ...
LI. ís
No, Aurora : no marxo encara ; però no he de trigar gaire,
quasi venia pera dir-vas-ho.
Ho veieu, Ll uís?
AURORA
LLll ís
Marxo perquè soc jove , me se nto ales i voldria dei. ondirles
i extendre-les arra n de la te rra o enlairar-l es fi ns als nuvols.
Veig en somn i s la fo rtuna i tinc dalil de seguir-la. Me
sento ambiciós, Aurora .
AURORA
Ric co m sou, i sentiu tanta ambici ó!
Ll.uís
Heredo més ambició que riquesa . Somnio esser ric, molt
ric ; somnio esser poderós ; som nio sentir el domini dels mi­
mats de la fo rtun a.
AURORA
Tots corrent darrera del seu ideal I

RUSIÑoL- GA Y
LLuís
Sí, Au ro ra , sí. Tots dintre nostre hi portem una passió.
L'Art no m 'at re u ni tinc ambició de gloria; i per mi la poesia
és la fo rça del poder, sentir el chor d'adu lació que s'arrocega
i es doblega a l'entorn dels triomfants, senti r el crit d'admi­
ració dels que's queden endarrera, i fins l'udol de l'en veja que
segueix als poderosos. Això és lo que jo ambiciono. I no és
sols per egoisme, no és sols pera gaudir-ne jo, que Ja desitjo la
riquesa .
Pe ra qui, doncs?
AU RORA
LLUís
Podeu presumir-ho, Aurora. No s'obre'l cor co m ara l 'obro
sinó a qui pot compendre-l .
AURORA
Visc tant lluny d 'aquests ensomnis, Lluís! El vostre llen­
guatge és tant nou, tant diferent del que he escoltat nns ara,
que'm sembla una llengua nova .
desa?
LLUís
No heu sentit mai dintre vostre l'afany de viure arn gran

_ . .. _ .... .. . - .........• _ .... -....... _ .... _ .. .... _ . ... .
EL J ARDí ABANDONAT
AURORA
Sí que'l sento ; però és de gra nde sa diferent.
LLUís
No heu se ntit mai el desig d'enlairar-vos so bre' ls arb re?
AURORA
Ai, Lluís ! És tant hermosa i sagrada l'ombra que ells me
regalen ! •
No us diu re l'esperança?
Sento molt més el record .
I el m ó n no us atreu ?
LLds
AU RORA
LLUís
AURORA
El món és massa ample pera que l'abraci'] meu cor. El
,"astre món té perspectiva : el meu món és pe titet, és un m6n
úl tim ; reduit, però ple d'aroma ; arracerat i quie t, però ple
de poesia.
.
LLUís
I per quç no heu de trobar.la lluny d'aquí?

RusrÑoL-GAY
AURORA
Perquè no podr ia entendre-la. Fa molt temps que aquests
arbres me parlen de la matei xa manera i em diuen els seus
sec rets i em conten les seves penes. Sé quan ploren arn la
pluja, sé quan sospiren arn l'aire, sé lo que diuen quan par­
len, i endavino lo que callen .
LLULs
Tot se renova en el món, tot carn bía. Ells ja cauen de vellesa
i vós neixeu a la vida. Per què mirar-los morir quan
tot just comenceu a viure?
AU RORA
Perquè no soc jove, Lluís. Soc el rebro t d'una raça, no
soc un arbre novell, i he de morir-me arn la soca .
LLUís
Ven iu a la vida, veniu, que'l món no s'acaba. Veureu arn
quin esplet que brota, veureu quin cel més hermós, quin aire
de matinada ; quina serena blavosa , quin sol d'or, quina au­
bada, quin halè de primave ra, quin goig de viu re i d'amor
sentireu córrer en les v en es . Deixeu les ruïnes envolquellades
arn l'eura, i veniu al jardí del món, que altres aucells més
alegres cantaran himnes de fe sta al reparar vostra hermosura,
AURORA
1\0, Lluís. 1 ¡'I sol d'or, ni l'aubada, ni l'hal è de primayra
de c¡ u e ' m parleu falten en aquest oasi , en aquest niu d e

EL JARDÍ ABANDONAT 65
verdor. El nou món s'ha d :o mpl ir de nova gent, de gent que
miri endavant, de gent que esperi i desitgi, i no d'àni mes que
rsin, que conte m pl i n i so m n i in . Els jardins abandonats són
cementiris frondosos pera adormir-s' hi les races; són ultimes
planes de lli bres pera acabar-s'hi l'historia ; són illes mi terio­
ses, voltad es del mar del món pera gaudir-h i i sospi rar-hi
l'agre-dolç de 1 'anyorança.
Què dieu ara?
LLl:ÍS
AURORA
Sí, Lluís. Jo aquí visc en posta de sol eterna. No valgueu
torbar la pau ni'l silenci del cap-vespre . Correu, corre u món
enllà, planteu jardins de verd tendre i de nova ili uenta fu lla,
q ue també 's tornaran illes aon reposar e l s cors cançats, els
cors tristos, els cors malalts com el meu. També hi creixe­
ran xiprers i molça i verdor de tomba, quan hagin complert
llur via.
LLU(S
Que trist és així aturar la vida !
ACRORA
l que trist ei persegu ir una ambició!
Q ui viu sense esperança ?
LL is
9

66 RLlS ¡'l'O L - G AY
AURORA
Tant lluny és mirar al passat com mirar vers el pervin­
o dre : per lot arreu l'infinit!
Però l'amor és endavant.
LLUís
AUIlORA
L'amor del desig, però no l'a mor ideal .
L 'amor que dóna la vida.
LLUís
AURORA
No'l sento, Llu ís. El meu cor és una platja ont hi moren
les onades, les onades que fa segles que ca minen.
I jo un naufrec ?
LLUís
AURORA
No ho serieu si volguessiu navegar arn mi. A l'un í a l'al­
tre 'ns deixaria ¡'escuma sobre la d a u rada arena .. Deixeu·m 'hi
sola, a sobre del llit finíssim, ja que m'hi porta'l destí, i na­
vegue u a vela extesa, vós que us sen ti u amb ales pera volar
tant lluny com siga .

EL JARDÍ ABAN DO 'AT 67
l. l.u Ís
Ho fa ré. Pe rò és tant trist el volar sense parella, se nse en­
dur-sen un record !
ACRORA (buscanl IlIlajlo/' i dOlla/li-li )
Te niu. És l' ultima fl or que'm que da_ No la mireu, men­
tres aneu endavant : contempleu-la al at u ra r-vos. Po t-ser sa
flaira esmortu ida calmaria la vostra pobra a mbició. Po t -se r
serà u n balsem recordar desde la guerra aquest rcconct
de pau.
l.L l is
Sí, que ho serà , Aurora. Sa Ilaira miteriosa '111 po rt a r,\ a
la memoria Ja vostra m i ste riosa fi gura, el vost rc pe nsamcJl t
misteriós, Ja vostra reJigió estranya, que m a t re u sense expli­
ca r-mc-Ja.
ALRORA
Per allí ve l'avia. Déu meu, que depre 5a's mor !

68 RUSI ÑOL -Gt\Y
(.\[nrq.) De IO l vaig despedir-me, tim dels sorolls del
cap'\'espre i d'estrelles q ue no veig, pe rò que 110 fa1tn :\ sortir.
(La Ma rquesa :cada vegada ¡ca milla alll més dificultat i veiellt-s'hi
me/lOs. Ve dOllant el braç a l'Erllest i seguida
sempre de la Gertrudis. L'A urora i en Lluís )Iall a trobar-los.
L'Enzesl saluda all ell Lluís amb el cap .)

EL JARDÍ .\llANOONAT
ESCE:\A "lI
L'AcRORA, EN LLUís, LA MARQt.:ESA, L'ERNET I LA GERTIU' Ol.
MARQUESA ( a l'Emesi)
De tot vaig a despedir-me, fins dels so rol l s del cap-v:.pre
i d'estrelles que no veig, però que n o fa lten a sortir.
AGRORA
Avia! En Llui s , en Ll u ís, que us vol veure !
No : en Ll u ís, que vol que us retireu, pe rquè 'l vespre sen
ve a sobre.
MARQUESA
En Lluís? Veniu, Lluís. Que me n'alegro! ( l'; tocaïs cabells.)
Que guapo ! (Li loca les espatlles.) Que jove, que ben
plantat ! l, jo, que morta, Lluís!
LLl is
Retire u-vos, marquesa ; retireu-vos, per fa vor I
MAI!Ql l:::'A
No. Ja. que us en aneu, al menos vui acompanyar-vos.
Vui que'm veieu al marxar, pera guardar·mc a l a memoria.

7°
RUSI ÑOL- GAY
Serà l'ulli ma vegada I (Li dÓ/Ia'l braç i sell vall pel fOlls del
jardí, segllits de la Gertrudis.)
-p[GTI=--r=I---[--g
A III {lLe
(Aur.) El sol sen va " 13
...
---- -- -- -- -- -- -- -

EL JARDÍ ABA:.IDO 'A T 7 1
posta, Ernest. Si vols 3c3bal el quadro, queda poca c1Qror.
r: E3=n1 M4:i: . m
- - "
___ "'7" __ I I I I
--- -..
--
-.Q!.--
ESCENA VIII
L'AuRORA I L'ERNEST
AURORA
(Se queda I/lirallt a la Ma rquesa d'una mallem pells.¡t;J'a i dil/:)
El sol sen va a la posta, Ernest. Si vols acabar el quadro,
queda poca claror.
ERNEST
A tu t'espero . Queda poca claror, peTó és la que escau
mello r a la teva figura. Els colors del cap·vespre, aq u es ts co­
lors somorts, sembla que siguin fe ts pera fe r· te d'aureola.
-.
...

2 Rl!SJÑOL-GAY
AURORA
Són colors de despedida, veritat?
ERNEST
Prou deuen esser-ho, quan s'escorren tant tristos sobre la
teva roba i quan tant s'enfosq ueixen per dintre del meu ser.
No hi són a la pa leta 'Is colors de tristesa. ' Els reflexos de
fò ra's poden imitar : reflexen lo que veuen ; però 'ls que vénen
de dintre, els colors de les llagrimes, surten sense color. No són
els ulls, que'ls veuen, que és el cor, que'ls pressent. Aurora,
tornem a quedar sols per ultima vegada, i per ultim moment
te demano que m'obris el teu cor, que'm donguis esperança o
m'allunyis pera sempre.
AURORA
Escolta bé lo que't dic, que és el meu pensament. Feia
temps que dubtava ; fe ia molt tem ps que veia passar en somnis
boirosos el camí de ma vida, que anava a les palpentes
cercant la meva sort. Avui, aquesta tarda mateix, s'han apa­
gat els meus dubtes i he vist la meva ruta. Tres flors he donat,
l'una darrera l'altra ; tres fl ors que quedaven en el meu
pobre jardí; tres penyo res d'adéu, rel iquies arrencades del
ramell d'il·lusions. L'una sen va a la guerra, i morirà desfeta,
que aquell que se l'emporta no podria cuidar-l a sense 'l fu m
de victoria; l'altra morirà op resa sota'l pes dels diners, i en­
tre'ls bitllets de banc s'aplanaran ses fu lles : aquell que se l'ha
enduta sols l'estima daurada, i aquí s'hi migraria ; l'altra tu
te l'emportes, i l'encens de gloria l'anirà desfullant. Tu't

EL JARDí ABANDONAT
moriries, Ernest, si no pogués segu i r-tc,
moure.
I per què?
ERN EST
AURORA
73
jo ja no'm puc
Sapigues-mc, doncs, i respecta, per Déu , lo quc'm diu la
meva ànima . Considero l'hercncia com pcnyora sagrada. Si
hagués heretat gloria, guardaria la gloria com ci m és gran
tresor; si fo rtuna, la fo rtuna se ria u n s pe rgamins de pluta ;
heredo soletat, sole ta l de noblesa caiguda, ruïnes, fo nts cal l ades,
salons de quietut i ca m b res despoblades. DonC", bé : la
soletal que heredo vui guardar-la pera mi: l'acccpto a ili tot
el cor. És el tresor que'm deixa qui 110 ' n te nia d'al tres,
I viuras sempre aq uí?
ERNEST
AURORA
I hi moriré, vols dir. (Com parla/ll i sOJllnia/l l sola . ) Els
jardins com aq ucst són un claustre . El claustre dels rccords.
Jo professo 'ls jardins, i els profcsso arn la fe quc m'inspira
aquest temple, que és un tcmple que cau, però que cau am
grandesa. No vui torbar una mort quc ve tant majestuosa,
no la vui allunyar; no vui remeis ni adobs : vui q ue'! vel de
verdor m'acotxi quan s'enfo nzi ; vui morir d'antigor dintre
d'aquest re1.iquiari ; i em fa ig monja d'aquestcs naus fr o ndoses,
del sagrat monestir de pau immaculada. No vui que
10

74
RUSI.-OL - GAY
quedi sola l'ombra que van deixar-me, Men fa ig digna expo­
sant-la, i que ella m'íl'lumini,
ERNEST
Respecto la teva ànima i respecto'l te u vot . Pe rdona-m,
M'he aturat un moment a respirar l'aroma d'una flor de ruïnes,
Jo vol ia emportar-rne-la, aquesta flor olorosa ; la volia
portar pels carn ins de la terra ; la volia arrencar de la molça
sagrada pera ensenyar-la al món, on, esllanguida i mústiga,
s'hauria doblegat fe rida d'anyorança ; la volia arrencar d'allí
ant està arrelada i viu de sa va antiga; tot volent-la fe r viure,
la volia matar, Tens raó, Aurora, de sentir-te enllaçada als
n'erv is i esperi t d'aq uestes branques vives : són teves, i tu ets
d'elles, que han passat massa anys entre la llum que'ls dónes
i l'ombra que't regalen, perquè puguis deixa r-les, N o't mo­
guis, no't moguis d'aquest cla u st re fins a cumplir amb el
temps, i deixa a un caminant que hi deixi'l seu exvot, q ue hi
deixi 'l pobre quadro arrencat d 'aq uest temple,
L 'accepto am tot el cor .
AU RORA
ERNEST
1, ara, adéu, dòna ideal, monja de poesi a , darrer esperit i
ànima d ' una noble llegenda, Recorda·t devegades dels que
a nem entre prosa,

EL JARDí ABANDONAT
AURORA
Guarda bé aquella fl or, que'ls jardins van morint·sc, com
va mori nt el dia.
Adéu, pe r sempre més.
Adéu per sempre.
ERNEST
AURORA
(Erl/ .) I. :\1'"', adéu. t1bn.J. Ideall monjA dI' ro«' .a, dur re ¡M'ril l ).nlm=- d'una noU U,. n.U
[ Rt"Cor.I .... ' IIn'\ C-IOc:l dcll Ilut aDIDI .uhf' ('" ,
(Aur.) Guard:!. bé :.quC'lIa no,., que'J. j;ardhlJ '''aH morinl 'M, com « morlnl ci tl\., (E".,) }d'u, ptr

76
r tjemrr mi:. (A nI' .) ,\ déu Iltr Iem, fe; Soletat que ClllCr:I\':l ;¡quí'm Ien, :t lon ombro:.: Aqu['m tnlb.
Jarchnl! El meu \"01 \";1 n c u1II 1111 • e l al IUC'U l ri.Jl c::lS:lLll ni 10011 hi ,'I ndreu \"Ol.JUru, tsln!!lIcs 5Ol1t:tries j \'01:11·
Ir'J que sabeu lo que és viurc :\ll un)':\ucJ ; \'os:t1tnlt que c.Icu lIum :t l'ombra m itcrlos:l. llumenctes del cel que
pp
---- -- -. .. ..
---- -- --. .. ..
ijd
més p
q-. -- - =· ====rc=
deu c1:nor :1I1 ullll

Chor de Fades
EL JARDí ABANbONAT
du,"_
..--
"-:- . -:-
E---ffi----=--l=" " l -::--"-1-;=- " -;-;- .
r I
¡: r; ---=t=-=\i=? .. v-=' -- _ _ _
77
I- I Y I I
-iLH- -r -=-::- - ¡ f
Fi . lla dels vells jo< • dins, 110 plo · ris d'. nyo
=-;::-i -I1 I-=;=J' ¡j
#-}'::-: "a ': - ;-";
---'-i . == ¡--=----=
¡----- f' ----
I

RUSIÑOL-GA Y

f FT--
rau - ça.
EL JARDí ABANDONAT
79
l - --.
==== -l - ! - - - ! l
r=== :1 jI" -- -f=-f - . r=r_:. -1
F
ê[ -
-6) -:::3 __ _
ra n - ça. .
l'P :=-
molt
- Lj=-=l::.
t=I-= - ---!-...:
§-==1±E [""1_ -
.
1
r' -- lr-=f-f -r - -
- - - ... -' - - - . ,-
lligat
r---
_ _ ji:t== ==t=- __ - ==. -
_- - - l't - - -- - r I--I-
r'
-I_
•
I

80 R S¡ÑOL-GAY
dUI1I.

EL J.\RDÍ ABANDONAT
ESCENA IX
A ' ROM
( Se queda pel/Satilla)
Soletat q ue esperava, aqui'm tens a ton ombra. Aqui'm
teniu, jardins! El meu vot va a complir-sc i al meu tril cnsa-
1 1

R SIOL-GAY
ment sols hi vindreu \osaltres, estrelles solitaries ; vosaltres,
que sabeu lo que és viu re allu nyades; vosal tres, que deu llu m
a l'ombra misteriosa, llumenetes del cel que deu claror als
ulls !
LES FA DES
Filla dels vells jardins,
no ploris d'anyorança :
vine al niu de verdor,
que és ci niu d'esperança.
ESCENA X
L'AuRORA, LA MARQt.:ESA I LA GERTRCDIS
(Del fO lis del ja l'dí slirl la Gertrudis sostellillt a la Ma rquesa,
desmaiada . )
A u rora !
Avia!
Marquesa, Marq uesa !
GERTRUDIS
AURORA
GERTRUDIS

Avia del cor, retorni·s !
EL JARDí ABAN DONAT
AURORA
(La Gertrudis i l'Aurora apropen la Marquesa a p" jmer
terme i l'asseuen en l/n a cadira . La Gertrlldis li sosl ;',
cap i l'Aurora s'asseu als seus pel/s.)
lII ARQUESA (retorllant·se IlII li/oment
Déu m e u ! Que somnio? Ets tu r El lU, Aurora mcva r
No'm despene u, no ' m desperteu, que sento COI11 m e vaig
adormint, i m'adormo per sempre. La claror torna. Torno a
veu re la llum; però una llum d'al t res terres, una llum ms
hermosa que l a que he vist fi ns ara, una llum sempre cncesa,
Adéu, Aurora meva !
jo t'espero, No visquis en el món, que" món

no és peca nosaltres .
V;ne .
_ RUSIÑOL-GAY
. .
R=
' "ne av;at u ' S .
' . eguetx pel meu
.
I blanc co m na nit sere
=-=-a
g:1-j"tl--=--=-JI
_-_- _ - _ - _ :e=:O =!-
. , .-.=
• • J
'
carn i que es ' clar i hermó s
na. (Se 11701" ) '
(La G ,, " [rudlS ' veient . la M a/'quesa I llorta se
. .
vel s el J OIlS.)
Socors ! Assistencia!
GERTRUDIS
, n va corrent

EL JAROÍ ABANOONAT 85
(Gu.) Socors! Assistel1cial

6
f
dis/II.
RlJSIOI.-GAY
pp
AU RORA (als peus de la Ma rquesa)
No corri s, no! No demanis socors ! La soletat ta nt sols
vin drà a ajudar-nos. La soletat que viu, la soletat que estimo,
la sol eta t que' m mata. Vine arn mi, soletat! T'adoro arn tota
l'ànima! Arn tu vi uré morint-me, arn tu viuré somniant, fins
a mon darrer som ni!
Filla dels vells ja rdins,
no ploris d'anyorança :
vine al niu de verdor,
que és el niu d'esperança ,

, Clror de Fades
EL JARDí ABANDONAT
-,, - .!}- - -- t---
:jf::..c ,-=1l_L-_ :=:- --1-===
- = "
t:::=t=:.t" - I T -' -' - - -- -- -L==t== "
Fi - lIa ddswll, ¡.I r - dins, no
1 r'§--4-- - l . - - -fI
- .1; - _ --l _
__
_-=_-:=. -__ -- _ _
-1-
- ... - fl. - 1-
- , " I? _ _
vl-nc .ll uiu dC dor, q I uin.
.1'( li - I
-t== -_J=¿J j
8-1- -- - - j- -" - - -
I " -¡---r==--==I--
- . - - -- -
... ... --"=l- -... '" ... - J -
r.I I' - ç.\ : , i ·ncJllIiu dc \'cr · dor, quecs cI nUl

RUSI ÑOL - GAY
- -- - - - -
-- -- ...-
1- - 19---.- _______
----
I
-
,
3
t-+---+
nn . ça . I
--Í
- J
------
- ==-- "'----=----3
- j-""-=l -
ra n · ça.
:==:--
--t.
7!f
pp
-j$j
iZl
I t
+f
---
-
-
- ,
ff± So lemnial
id
I I I -
-F-=--- -i
- -
I

F.L JARDí AB.\NDOXAl'

OBRES DEL MATEIX AUTOR
Desde el molino, ilustracions dè R. c.\ s,", $, publi-
cat per La [Tt1llguardia .
L'home de l'orga, monokc .
A ndalusia vista per un català, col1(en:nci.l .
Anant pel món (agotat) .
Impresiones de artet ilu tr:lcion de I. Zl'I. AG.\,
MAs y FO}\TDE\"ILA) OU.ER Y Rl'Sl };OL, reg:llo de
La Va l/guardia .
Oracions, ilustracions de MIQl.1 FI. UTIULW, ll1usic:l
d'ENRIC MORERA.
L'alegria que passa (agotant-sc), uram:l liric,
music:!. d'Enric Morer:!. .
Els caminants de la terra (agotat), pOl'111a en
pros:!..
Fulls de la vida, ilustracions de PICHOT.
EN PREPARACIÓ
El Cau Ferrat, ilustracions de L.>\.BARTA.