Dr. Jordi Casabona Barbarà Hospital Universitari Germans Trias

QUANTIFICACIÓ I CARACTERITZACIÓ EPIDEMIOLÒGICA DELS
SEROCONVERSORS PEL VIH MITJANÇANT LA TÈCNICA
SEROLOGICAL TESTING ALGORITHM FOR RECENT HIV
SEROCONVERSION (STARHS)
Investigador principal: Dr. Jordi Casabona Barbarà
Centre: Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Durada: 3 anys
MEMÒRIA FINAL
1. Resum
El coneixement del nombre i les característiques dels contagis recents pel
VIH són cabdals per entendre les característiques i la dinàmica de
l’epidèmia i, per tant, per poder determinar les intervencions preventives
corresponents d’una manera més efectiva. Per tal de conèixer el nombre
de nous contagis cal recórrer a estudis de cohorts en les quals se segueix
un nombre elevat de persones amb risc, per tal d’identificar el moment en
què s’infecten. Aquests estudis són llargs i costosos i habitualment no
formen part dels sistemes d’informació per al monitoratge de l’epidèmia.
L’any 1994 als EUA es va descriure una tècnica (Elisa Dual o STARHS,
sigla en anglès que significa “algoritme estandarditzat per a recents
1

infectats pel VIH“), que permetia, emprant una sola mostra de sèrum,
identificar les que corresponien a persones que s’havien infectat durant els
anteriors 180 dies. Aquest projecte s’emmarca en un projecte
internacional de control de qualitat d’aquesta tècnica (FDA/BB-IND#8193)
i en representa la introducció en el nostre entorn.
Els objectius principals del projecte són:
1) Calcular el percentatge de recents infectats, entre els nous diagnòstics
VIH realitzats en una xarxa de laboratoris.
2) Descriure les característiques epidemiològiques de la infecció entre els
recent contagiats pel virus del VIH.
3) Calcular la incidència d'infecció pel VIH entre les poblacions que es fan
les proves de detecció d'anticossos antiVIH.
Els objectius secundaris són :
1) Descriure els subtipus circulants del VIH.
2) Quantificar i descriure les resistències primàries als tractaments
antiretrovirals circulants.
Disseny:
Es tracta d’un estudi transversal de tres anys de durada, per identificar i
descriure les infeccions recents entre els nous diagnòstics d’infecció pel VIH.
Població d’estudi i centres participants:
Tots els pacients, les mostres de sèrum dels quals hagin estat
identificades com a positives per a la infecció del VIH per primer cop i
sense cap evidència de diagnòstic previ anterior als sis mesos des de
l’obtenció de la mostra, als laboratoris dels centres i les xarxes
participants. Els centres participants provenen de: a) laboratoris clínics
d’hospitals, b) laboratoris d’Atenció Primària, c) centres alternatius
2

(serveis de consell assistit i cribratge anònim), i d) centres de malalties de
transmissió sexual.
Criteris d’inclusió:
Totes les mostres que durant el període d’estudi s’identifiquin com a
positives per a la infecció del VIH per primer cop en cada un dels
laboratoris dels centres i les xarxes participants.
Criteris d’exclusió:
Mostres que el laboratori participant hagi identificat prèviament a aquella
determinació com a positives; mostres provinents de persones amb un
diagnòstic previ conegut d'infecció pel VIH; i, mostres corresponents a
persones d'edat inferior als 18 mesos.
Mostres biològiques: 3 a 6 ml (segons disponibilitat) de sèrum alíquota
per ml residual.
Variables clinicoepidemiològiques:
Les variables clinicoepidemiològiques es recolliran mitjançant dos
instruments: a) un formulari de laboratori per a totes aquelles mostres
identificades com a nous diagnòstics, i b) un segon formulari en el qual es
recollirà la informació epidemiològica d’aquests nous diagnòstics. Les
mostres i els qüestionaris s’identifiquen amb un codi irreversible i d’una
manera dissociada amb les dades dels pacients, que no surten dels
centres assistencials.
Pla de treball:
La distribució de tasques es du a terme per mitjà d’un centre perifèric que
identifica les mostres, guarda les alíquotes de sèrum i emplena el
formulari del laboratori. L’enllaç clínic és el responsable d’emplenar o, en
3

tot cas, proporcionar al coordinador de camp la informació necessària per
omplir el formulari epidemiològic. El centre coordinador és el responsable
del disseny i la implantació de l’estudi, i de l'anàlisi i difusió de les dades.
Finalment el CDC (Centers for Disease Control) actua com a assessor del
projecte, tant pel que fa al rendiment dels assaigs, com respecte de
continuar proveint els panells de control de qualitat per a l'assaig
Vironostika-LS. El pla de treball va de gener de 2003 a abril de 2006.
Primer any: definició dels instruments i circuits de recollida d’informació,
creació de les corresponents bases de dades, inici de la recollida de
mostres i qüestionaris. Segon any: recollida de dades i inici de l’anàlisi
STARHS. Tercer any: manteniment de la recollida de dades i anàlisi
biològica; anàlisi epidemiològica i estadística de les dades. Durant tot el
període d’estudi, el laboratori continuarà participant en el programa de
control de qualitat del CDC.
2. Resultats
Quantificació dels casos recent infectats pel VIH.
De les 3.560 mostres analitzades pel laboratori de microbiologia, es van
identificar 717 casos d’infecció recent pel VIH. Per tant, el percentatge
general de recent infectats que s’obté és del 20,14%. Aquest percentatge
varia lleument quan s’analitza centre per centre i agrupem segons tipus.
Així, per exemple, als hospitals de Catalunya la proporció mitjana de
recent infectats que trobem és del 18,9%, mentre que als hospitals de la
resta de l’Estat espanyol és del 13,9%. Als centres d’atenció primària de
Catalunya la proporció mitjana és del 19,9% i als centres de cribratge
alternatiu del 21,0% .
4

Caracterització dels recent infectats pel VIH.
Un cop exclosos els casos duplicats i tenint en compte sols les mostres de
les quals es va aconseguir informació clinicoepidemiològica, la població
d’estudi va ser de 577, sent el 78,92% homes, amb una edat mediana de
33,6 anys (rang interquartílic: RIQ: 28,5-39,7) i el 21,08% dones, amb
edat mediana de 31,9 (RIQ: 25,9-39,2). Entre els homes, el grup de
transmissió majoritari és l’homo-bisexual (58,6%), seguit dels usuaris de
drogues per via intravenosa (UDI) (12,63%) i de l’heterosexual (11,87%).
En les dones, el grup de transmissió majoritari és l’heterosexual
(72,29%), mentre que les UDI són minoritàries (12,05%) Tot i que cal
tenir en compte que el percentatge de risc no qualificat està al voltant
d’un 15%, podem dir que en els dos sexes la via de transmissió
majoritària del VIH és clarament la sexual (70%).
El 22,7% dels recent infectats són d’origen immigrant. El temps mitjà que
duen residint a Espanya, en el cas dels homes és de 3,1 anys de mitjana i
en les dones de 4,1 anys, dades que ens indiquen que molt probablement
han adquirit el VIH a l’Estat espanyol. Pel que fa a la distribució dels
grups de transmissió segons sexe i origen de naixement, en els homes
immigrants la via sexual és lleument major que en els espanyols;
l’heterosexual és 9,5% en espanyols i 21,7% en immigrants, l’homosexual
és el 58,2% en espanyols i 63,9% en immigrants. Respecte de les dones,
cal destacar que no trobem cap cas de dona immigrant infectada pel VIH
per mitjà de l’ús de drogues per via parenteral, mentre que la via
heterosexual arriba al 84,2% en les immigrants i en les espanyoles és
d’un 62,2%.
Una altra dada d’interès són les malalties de transmissió sexual que ha
patit el pacient durant l’any anterior al moment del diagnòstic de la
infecció pel VIH, ja que moltes malalties de transmissió sexual faciliten la
infecció pel VIH i a més serveixen com a indicador de conductes de risc.
Es troba un 24,1% d’homes i un 22,6% de dones que han tingut una
5

infecció sexual durant l’últim any, essent la sífilis la infecció de transmissió
sexual més freqüent tant en homes (41,7%), com en dones (58,3%).
3. Rellevància i possibles implicacions clíniques dels resultats
finals obtinguts
El projecte, per una part, ha facilitat de continuar participant amb el grup
de laboratoris internacionals que han seguit col·laborant amb els CDC pel
que fa a la tècnica STARHS; i per una altra, ha significat la introducció
d’aquesta tècnica per primera vegada a l’Estat espanyol. La participació
dels centres i els bons resultats en el programa de control de qualitat han
demostrat, per tant, que la utilització de la tècnica al nostre context és
acceptable i viable. Els resultats han permès caracteritzar les formes de
transmissió actuals del VIH, essent la transmissió sexual la primera; han
permès identificar noves poblacions vulnerables, com els immigrants; han
permès respondre a una pregunta clau, tant tècnicament com social, com
és que la major part de les infeccions en aquest col·lectiu no són
importades; i finalment, han permès identificar un determinant de
transmissió rellevant i susceptible de ser intervingut, com són les
coinfeccions de transmissió sexual i en particular la sífilis. Si aquests
resultats s’incorporen als diferents programes i campanyes de prevenció i
control del VIH i les ITS, el projecte haurà contribuït també a fer disminuir
el nombre de nous contagis per aquestes patologies.
L’estudi també ha permès identificar les dificultats de comptar amb
denominadors suficientment estables per al càlcul de la incidència
(objectiu que en aquesta primera fase no s’ha pogut aconseguir) i
constatar la necessitat d’una excel·lent col·laboració entre els laboratoris
de microbiologia i els clínics de cada centre. S’han identificat, doncs,
aspectes logístics i metodològics que permetran millorar la implantació de
la tècnica en el futur. De fet, arran dels resultats de l’estudi i de la
6

demostració de la seva viabilitat als hospitals catalans, el Departament de
Salut ha acceptat finançar la tècnica i incloure-la d’una manera
sistemàtica com a sistema d’informació complementari en el monitoratge
del VIH a partir del 2006.
4. Publicacions
Martró E, Suligoi B, González V, Bossi V, Esteve A, Mei J, and the Recent
HIV Infections Study Group.
Identification of recent HIV infections in single serum sample: Comparison
between the avidity index method and the serologic testing algorithm for
recent HIV seroconversion (STARHS).
Journal of Clinical Microbiology, vol. 43, No. 12, 2005. p. 6197-6199.
Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya (CEESCAT).
Sistema integrat de vigilància epidemiològica del l’HIV/ITS a Catalunya
(SIVES).
Informe anual 2005. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament
de Salut, 2004. Document tècnic CEESCAT, 18.
Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya (CEESCAT).
Sistema integrat de vigilància epidemiològica de l’HIV/ITS a Catalunya
(SIVES).
Informe anual 2004. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament
de Salut, 2003. Document tècnic CEESCAT, 17 (disponible en
http://www.ceescat.org/Documents_Esp1.htm).
7