Memoria de Actividades. - Casal dels Infants

El círculo de la pobreza se puede romper
Artículo de opinión publicado en El Periódico de Catalunya,
el 17 de octubre de 2011
Hoy es el día internacional contra la pobreza. Al igual que hay
un día para la lucha contra Alzheimer, contra el cáncer, contra
el sida… La pobreza no es una enfermedad, pero también
tiene solución y se puede combatir. A menudo olvidamos
que la mayoría de nosotros estamos expuestos a formar parte
del 20,4% de pobres de nuestro país. No hace falta que pasen
grandes catástrofes a nuestra vida para vernos abocados.
Cada día leemos cifras muy duras sobre la realidad en nuestro
país. Y no podemos permitir que, de tanto leerlas, dejen de
afectarnos. Cada uno del millón y medio de ciudadanos que
viven bajo el umbral de la pobreza tiene nombres y apellidos.
Como Aisha. Llegó aquí hace 21 años, tuvo un negocio con su
marido, una casa y tuvieron cuatro hijos. Pero las cosas se torcieron.
La llegada de la crisis se llevó el pequeño negocio y su
matrimonio se acabó. En un abrir y cerrar de ojos, se encuentra
sin trabajo, vive en un piso del ayuntamiento y recibe una
ayuda de 600 euros para ella y sus cuatro hijos. Hoy la he conocido.
Me mira con ojos pequeños, que se iluminan cuando
habla de sus hijos. El pequeño ha empezado P3, tiene beca de
comedor y hoy será el primer día que se podrá quedar a comer
en la escuela. Ella respira. Hace meses que va a buscar de
comer a una entidad del barrio. Que los niños y niñas que peor
lo están pasando puedan comer en la escuela tiene que ser
prioritario. Comer en la escuela garantiza que coman y permite
a los padres tener tiempo para buscar trabajo, para reorientarse,
para mirar de salir de esta situación límite.
«Si pudiese cambiar una sola cosa –me dice– querría hacer
desaparecer la preocupación y la angustia que tienen mis
hijos». La pobreza genera tensión y esto se vive en casa, es
inevitable que este ambiente acabe
contagiando los más pequeños.
Los hijos de Aisha cuando la ven más
preocupada le dicen que estudiarán tanto,
que podrán tener una casa más grande. Tienen claro que
sacarse bien la escuela es para ellos prioritario. Y tienen razón.
Tenemos que luchar contra el fracaso escolar. Tenemos que
tener especial cura de los niños que parten en desventaja.
Compensar su situación de partida, ayudarlos en el ritmo escolar,
facilitarles espacios de relación, de experiencias de éxito, de
promoción... acompañarlos.
DILLUNS
32 17 D’OCTUBRE DEL 2011
Les protestes 2.0 3 Al món
10
Memoria 2011
La premsa mundial obre els ulls
davant el nou fenomen global
Les mobilitzacions
ocupen les portades
dels diaris, excepte
a França i els EUA
a
EL PERIÓDICO
BaRCELONa
mb dures crítiques als autors
dels incidents violents
–de «goril·les», els titllaven
ahir diversos diaris–
la premsa italiana lamentava
ahir que Roma hagués estat pràcticament
l’única excepció registrada
en la mobilització pacífica del 15-0.
Milions de persones van sortir al carrer
a tot el món per expressar el seu
descontentament. L’endemà de la
protesta global es va viure de forma
desigual a cada país.
ITÀLIA
Crítiques a la policia per
frenar tard la violència
El balanç dels aldarulls que van
avortar la manifestació dels més de
200.000 indignats italians és d’un
milió d’euros en danys materials,
100 ferits i 12 arrestos. Però la pitjor identifiquen la violència amb l’esmunicació nord-americans. Enca-
patacada se la va emportar la imatge querra. «No hi té res a veure», afirra que tots li dediquen un espai a
inicialment pacífica de la protesta. ma el titular d’Interior, que admet les pàgines interiors, ni USA Today,
La violència d’uns 400 brètols con- que es va tractar de «criminals infil- ni The New York Times o The Washingtra
els quals la policia va intervenir trats». «Somiàvem amb la plaça de ton Post el van portar en portada ni
tard «assenyalen un abans i un des- Tahrir i Wall Street i hem vist l’in- li van dedicar cap dels editorials del
prés», van escriure ahir diversos difern», van lamentar els manifes- dia. El diari de la capital o la CNN
aris. El ministre d’Interior, Roberto tants. R. DOMÈNECH
van interpretar els actes de dissab-
Maroni, compareixerà al Parlament
te com la repetició global del que
per explicar els fets. «Haurà de dir-
està passant als EUA. «Ocupa Wall
nos per què els violents, la presèn-
Street es torna global», titulava el
cia dels quals estava anunciada, no
Post. Tampoc hi ha hagut massa re-
van ser neutralitzats abans», reclaaccions
polítiques. Després d’hama
l’oposició. «Roma devastada» i
ver-se referit als indignats com «una
«Infern a Roma» són alguns titulars La protesta global del 15-O ha pas- turba», el republicà Eric Cantor va
de premsa. Els més afins al Govern sat de puntetes pels mitjans de co- dir ahir que s’equivoquen al culpar
A
vui és el dia internacional
contra la pobresa. Igual
que hi ha un dia per la lluita
contra l’Alzheimer, contra
el càncer, contra la sida… La pobresa
no és una malaltia, però també té
solució i es pot combatre. Sovint oblidem
que la majoria de nosaltres estem
exposats a formar part del 20,4%
de pobres del nostre país. No cal que
passin grans catàstrofes a la nostra vida
per veure’ns-hi abocats.
Cada dia llegim xifres molt dures
sobre la realitat al nostre país. I no podem
permetre que, de tant llegir-les,
deixin d’afectar-nos. Cadascun del
milió i mig de ciutadans que viuen
sota el llindar de la pobresa té noms
i cognoms. Com l’Aisha. Va arribar a
casa nostra fa 21 anys, va tenir un negoci
amb el seu marit, una casa i van
tenir quatre fills. Però les coses es van
torçar. L’arribada de la crisi es va endur
el petit negoci i el seu matrimoni
es va acabar. En un obrir i tancar
d’ulls, es troba sense feina, viu en un
33 Milers de manifestants ocupen la cèntrica Times Square, a Nova York, dissabte passat.
ESTATS UNITS
‘Ocupa Wall Street’
s’endú tots els mèrits
Tribuna
Daniel Jorquera Sánchez
PRESIDENT DEL CaSaL DELS INfaNTS PER L’aCCIó SOCIaL aLS BaRRIS
El cercle de la pobresa
es pot trencar
No conec una sola
persona que la seva
aspiració sigui cobrar
una ajuda ni ningú
que no vulgui
tirar endavant
pis de l’ajuntament i rep un ajut de
600 euros per a ella i els seus quatre
fills. Avui l’he conegut. Em mira amb
ulls petits, que s’il·luminen quan parla
dels seus fills. El petit ha començat
P3, té beca de menjador i avui serà
el primer dia que es podrà quedar
a dinar a l’escola. Ella respira. Fa mesos
que va a buscar menjar a una entitat
del barri. Que els nens i nenes que
pitjor ho estan passant puguin dinar
a l’escola ha de ser prioritari. Dinar a
Pàgines 30 a 32 LLL
Hace unos meses Aisha participó en un proyecto en el barrio
que fomenta los espacios de ayuda mutua entre personas que
lo están pasando mal. Tambien se ha inscrito en un programa
de autoempleo en costura. Se ilusiona. Y esto es imprescindible.
No desfallecer, no dejarse llevar. No conozco una sola
persona que su aspiración sea cobrar una ayuda. No conozco
nadie que no se quiera salir adelante por él mismo.
La familia, la escuela y el barrio donde los niños crecen es
donde se ganan o se pierden oportunidades. Si los reforzamos,
si compensamos las carencias con acciones específicas, si les
damos confianza y apoyo, garantizaremos el máximo de opciones
porque puedan romper el círculo de la pobreza.
Aisha y yo nos miramos a los ojos. Me despido con la promesa
que explicaré el que ella y un millón y medio de personas más
viven aquí, en nuestra casa. Mirando a los ojos a quienes sufren
y poniéndonos en su piel, estamos haciendo el primer paso
para erradicar la pobreza.
REGNE UNIT
EMMaNUEL DUNaND /afP
Campament davant la
catedral londinenca
l’escola garanteix que mengin i permet
als pares tenir temps per buscar
feina, per reorientar-se, per mirar de
sortir d’aquesta situació límit.
«Si poguéS canviar
una sola cosa –em diu– voldria fer
desaparèixer la preocupació i l’angoixa
que tenen els meus fills». La
pobresa genera tensió i això es viu a
casa, és inevitable que aquest ambient
acabi contagiant els més petits.
Els fills de l’Aisha quan la veuen més
preocupada li diuen que estudiaran
tant, que podran tenir una casa més
gran. Tenen clar que sortir-se’n a l’escola
és per a ells prioritari. I tenen raó.
Hem de lluitar contra el fracàs escolar.
Hem de tenir especial cura dels infants
que parteixen en desavantatge.
Compensar la seva situació de partida,
ajudar-los en el ritme escolar, facilitar-los
espais de relació, d’experiències
d’èxit, de promoció... acompanyar-los.
L’Aisha fa uns mesos que participa
pitalistes s’estenen per tot el món».
L’especialista en economia de la
BBC, Paul Manson, explicava al seu
bloc que aquest moviment pretén
«limitar el poder del capital financer
i construir una societat més igualitària».
«Molta gent s’adona ara que són
ells, i després els seus fills», els que
pagaran per la crisi dels bancs, afirma
Manson. B. aRCE
ALEMANYA
Desallotgen indignats
davant del Bundestag
La premsa va elogiar ahir l’organització
i la falta d’incidents que van
protagonitzar les més de 50 marxes
que es van celebrar per tot Alemanya.
Motiu de més perquè la premsa
i alguns polítics i intel·lectuals germànics
es postulessin a favor del que
ahir van corejar milers d’indignats
per tot el país i critiquessin així mateix
el paper de les autoritats que,
en algun cas com Berlín, van actuar
de forma implacable per desallotjar
els indignats que de forma pacífica
van decidir passar la nit davant
del Bundestag. «No puc entendre el
desallotjament, ja que és una forma
més de protesta democràtica», va assegurar
Katja Kipping, vicepresidenta
del Partit de l’Esquerra. R. GóMEZ
DEL BaRRIO
FRANÇA
Ressò discret al país
de Stéphane Hessel
Wall Street dels problemes econòmics.
R. MIR DE fRaNCIa
A la pàtria de l’inspirador del 15-M,
Stéphane Hessel, el moviment dels
indignats hi té un ressò discret. A
França, on l’esperit de protesta és
molt destacat, la mobilització només
va reunir uns centenars de
persones a París, malgrat que just
A Londres, un petit grup d’indignats aquest dia se celebrava a la ciutat
van muntar un campament als vol- una reunió de ministres de finantants
de la molt turística catedral de ces del G-20. Organitzat bàsicament
Sant Pau. Aquí hi havia ahir unes 70 per espanyols residents a França, el
tendes, amb una mica més de mig moviment s’ha vist pressionat per
miler de persones. La premsa domi- la policia des del principi i es troba
nical britànica, com The Observer, su- amb moltes dificultats per consolibratllava
que «les protestes anticadar-se. E. ROS
Dani Jorquera, presidente del Casal
d’un projecte al barri que potencia els
espais d’ajuda mútua entre persones
que ho estan passant malament. També
s’ha inscrit en un programa d’autoocupació
en costura. S’il·lusiona. I
això és imprescindible. No defallir,
no deixar-se endur. No conec una sola
persona que la seva aspiració sigui cobrar
una ajuda. No conec ningú que
no se’n vulgui sortir per ell mateix.
La família, l’escola i el barri on els
infants creixen és on es guanyen o es
perden oportunitats. Si els reforcem,
si compensem les mancances amb accions
específiques, si els donem confiança
i suport, garantirem el màxim
d’opcions perquè puguin trencar
el cercle de la pobresa. I sabem que
aquest cercle es pot trencar.
L’Aisha i jo ens mirem als ulls.
M’acomiado amb la promesa que explicaré
el que ella i un milió i mig de
persones més viuen aquí, a casa nostra.
Mirant als ulls a qui pateix i posant-nos
a la seva pell, estem fent el
primer pas per eradicar la pobresa. H