Ple Municipal 6 de juny del 2012 - Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT
Identificació de la sessió
Núm.: 4
Caràcter: ordinari
Data: 6-6-12
Horari: 21:00 h. a 23:50 h
Lloc: saló de sessions de la casa consistorial
Hi assisteixen:
• Robert Fauria Danés
• Carles Testart Rossell
• Albert Santaugini Homs
• Laura Pagespetit Zamora
• Núria Navarro Pont
• Joan Xandri Ferreras
• Joan Ramon Veciana Martínez
• Jordi Rotllant Cors
• Jennifer Gallardo Bustos
• Jordi Moragas Rotllant
• Joan Garriga Crous
• Anna Soler Turón
• Antoni Pastor Munt
• Màrius Valls Plans, Secretari
Ordre del Dia
1. Aprovació actes sessions anteriors.
2. Assumptes d’interès.
1

3. Reglament i tarifes del servei d’aigua potable.
4. Comptes Generals 2011.
5. Pla local de Joventut.
6. Acceptació ajudes PUOSC 2012 – adquisició baixos de Can Serras.
7. Acceptació ajudes PUOSC 2012 – xarxa clavegueram.
8. Moció del PIG per reclamar el pagament de l’IBI en béns immobles de
titularitat de l’església catòlica i d’altres confessions.
9. Moció d’ERC contra la disminució dels recursos en el PGE als Centres de
Descapacitats.
10. Moció d’ERC contra el rescat de Bankia i per al manteniment dels serveis i
les prestacions a la ciutadania.
11. Moció d’ERC per a instar el manteniment de les polítiques d’ocupació
estatals a Catalunya.
12. Moció d’ERC sobre els recursos per a l’educació no universitària i les
decisions en política educativa.
13. Moció d’ERC per a la gratuïtat de l’AP7 mentre durin les obres de la Nacional
II.Precs i preguntes.
1.- APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS
Sr. Fauria: Benvinguts al Ple ordinari del 6 de juny, benvinguts a la gent que ens
acompanya a la Sala de Plens i a la que ens escolta per la radio, passaríem al
primer punt de l’ordre del dia que és l’aprovació d’actes de sessions anteriors.
Hi ha varies actes per aprovar: una que és del 23 de febrer, l’altra del 28 de març i
una del 10 de maig que és el Ple extraordinari, doncs passaríem a l’aprovació
d’aquestes tres actes
I no havent-hi cap intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per
unanimitat.
2

1.- APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS
Distribuïdes entre els regidors, prèviament a la sessió, les actes de les sessions de
dates: 23-2-12 / 28-3-12 i 10-5-12, els reunits, per unanimitat, adopten el següent
ACORD
Aprovar les esmentades actes corresponents a les sessions celebrades pel Ple
de la Corporació en les següents dates: 23-2-12 / 28-3-12 i 10-5-12.
2.- ASSUMPTES D’INTERÈS
Primer de tot m’agradaria en aquest punt fer referència a la mort que fa poc va
succeir d’en Joaquim Gibert Rovira, que va morir el passat 23 de maig amb 79
anys.
En Joaquim feia més de 20 anys que exercia de Jutge de Pau al nostre poble i des
d’aquesta Sala de Plens crec que li hem de retre aquest petit homenatge.
Una persona que va defensar la seva tasca de Jutge de Pau amb molta dignitat, va
exercir durant tots aquests anys que l’hem conegut amb la feina molt ben feta, amb
moltes ganes de treballar en una tasca que era de voluntat i que al final resolia
molts de problemes de la gent, situacions que poden passar al món real i que no
han d’arribar fins a judici.
Hem d’agrair-li la seva feina per l’Ajuntament i com a responsable del Jutjat de Pau
de Sant Hilari durant aquests vint anys. Doncs, moltes gràcies Joaquim allà on
siguis per la teva labor durant tot aquest temps.
Continuant amb els assumptes d’interès, us detallo els següents:
29/03/2012
29/03/2012
-Reunió Gerent del Consorci de Benestar Social de la Selva.
30/03/2012
30/03/2012
- Reunió de l’ACM
- Reunió Alcalde de Lloret, Romà Codina
3

02/04/2012
02/04/2012
02/04/2012
- Reunió Josep Descamps, Sorea
- Comissió de comptes
03/04/2012
03/04/2012
- Reunió Martí Pujals de la Diputació de Girona
- Reunió Alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga
04/04/2012
04/04/2012
- Reunió Associació de comerç
- Reunió Club de tennis
05/04/2012
05/04/2012
05/04/2012
-Xavier Sors
08/04/2012
08/04/2012
- Sopar Medieval d’Hostalric
- Actes de la Setmana Santa a Sant Hilari
13/04/2012
13/04/2012
-Reunió Carles Fauria, Hispano
15/04/2012
15/04/2012
-Entrega Placa commemorativa 100 anys Constantino Berdoy
-30a Fira Comarcal de Primavera
16/04/2012
16/04/2012
- Reunió Mancomunitat de les Guilleries
-Martí Sels, Serveis Tècnics Diputació de Girona
18/04/2012
18/04/2012
-Visita dels Alumnes del Col·legi Sant Josep a l’Ajuntament
- Reunió Josep Ma. Tura-Sorea
-Entrevista TV Girona
19/04/2012
19/04/2012
-Assemblea General Associació Turisme
-Reunió La Selva Coopera
20/04/2012
20/04/2012
-Reunió Alcaldes de la Selva
-Fira SICT
4

23/04/2012
23/04/2012
23/04/2012
-Reunió Direcció General de Turisme
24/04/2012
24/04/2012
- Reunió agència de Residus de Catalunya
25/04/2012
25/04/2012
25/04/2012
-Viver d’empreses de Forallac
- Reunió Alcaldessa de Palamós
27/04/2012
27/04/2012
27/04/2012
-Reunió La Caixa
-Reunió Casal d’Avis
29/04/2012
29/04/2012
-Fira de Pagès i artesania de Maçanet de la Selva
02/05/2012
02/05/2012
-Reunió Gerent Patronat Turisme, Ramon Ramos
06/05/2012
06/05/2012
-Fira senglar Osor
07/05/2012
07/05/2012
-Reunió Lluïsa i Pep Gesti – Dinamització Econòmica Consell Comarcal
10/05/2012
10/05/2012
-Consorci Forestal (biomassa)
11/05/2012
11/05/2012
-Entrega 35è Concurs de narració curta amb Emili Teixidor
12/05/2012
12/05/2012
-Fira de tractoristes de Vidreres
14/05/2012
14/05/2012
-Visita del Col·legi Guilleries a l’Ajuntament
15/05/2012
15/05/2012
-Reunió amb Miquel Calm, diputat de la Diputació de Girona
5

16/05/2012
16/05/2012
16/05/2012
-Reunió amb Salvador Masnou de Recumàs.
-Reunió amb Josep Vinyes, enginyer
18/05/2012
18/05/2012
-3a Xerrada de Barri
21/05/2012
21/05/2012
21/05/2012
-Reunió Joaquim Ma Puigvert, Vicerector de la Universitat Girona
-Reunió amb Caixa Penedès
-Reunió amb Estanis Vaireda de SUMAR
-15è aniversari de la UVic
24/05/2012
24/05/2012
24/05/2012
-Reunió d’ajuntaments pel PAES (Pacte d’alcaldes i alcaldesses)
25/05/2012
25/05/2012
-Reunió amb l’alcalde de Santa Coloma, Antoni Solà
-Reunió amb el Conseller d’Interior Felip Puig
-Reunió amb Ricard Font, director general de mobilitat
30/05/2012
30/05/2012
-Reunió Cedinsa
-Reunió UFEC
-Reunió Recaptació Consell Comarcal
01/06/2012
01/06/2012
-Reunió Patronat Casal d’Avis
-Sopar graduació 2n Batxillerat IES Anton Busquets i Punset
02/06/2012
02/06/2012
-Programa Ràdio Sant Hilari Residència
-Sopar Bàsquet
05/06/2012
05/06/2012
-Reunió seguretat empresaris
També es dóna compte del Pisos de Can Culí
16 pisos de protecció oficial de lloguer amb opció a compra a partir de
154.73€/mes.
Termini sol·licituds fins el 8 de juny.
6

S’ha repartit propaganda per tot el municipi i esperem que hi hagi gent que
estigui interessada amb aquest lloguer opció compra que encara no s’ha
tancat. Quan tinguem més dades ja us informarem.
3.- REGLAMENT I TARIFES DEL SERVEI D’AIGUA POTABLE
Sr. Fauria: Si el Secretari vol llegir la proposta.
Sr. Secretari: No hi ha transcrit a l’annex el Reglament perquè són vuitanta pàgines
i per no fer carregoses les còpies, però crec que ha estat distribuït i si no més no
una síntesi de les modificacions més essencials que consisteixen en les
incorporacions de les modificacions legislatives del codi tècnic de l’edificació de la
Llei de l’Aigua, de la qualitat de l’aigua i recents, al cànon.
Sr. Testart: Bona nit, en primer lloc parlar del tema del reformulat que s’ha fet en tot
el Reglament que tenim vigent. Es deroga el del 2008 i les principals diferències
que hi ha hagut a nivell tècnic venen donades pel capítol 2 i 3 referents a
escomeses i subministrament que s’adeqüen al nivell tècnic d’edificació, llavors hi
ha una nova incorporació al capítol 4 que això no hi era en l’anterior Reglament,
que és la prestació dels serveis amb polígons i noves actuacions urbanístiques.
Llavors incloure tots els temes sobre la qualitat de l’aigua, els punts o articles núm.
6 i 9 i 10 del nou Reglament.
Llavors referent a la facturació de consum fer uns afegitons a l’art. 52 i 59 que es
canvien una mica els textos.
No entro més amb detalls perquè són de caràcter molt tècnic i simplement és
afegir-hi el nou Reglament que s’està fent.
També l’art. 63 incorpora les noves tecnologies en la comunicació i la gestió entre
client i serveis.
Llavors el capítol 2 també en el subministraments s’incorporen tres articles i a les
infraccions també, al capítol 2, perdoneu, i al 3 els articles 77, 78 i 79.
I per últim també el títol 6è referent al Règim Jurídic aplicable en situació
d’excepcionalitat o d’emergència de sequera.
7

I el títol 7è que també és nou que hi ha una disposició transitòria que és el termini
per acreditar l’existència del document que identifica el client.
Tot això són les modificacions que hi ha hagut referent a la proposta.
La proposta ja se us va enviar. Tu Joan Ramon la vas demanar, en Joan també,
teniu tota la proposta nova, com veieu ha canviat substancialment amb el que hi
havia del 2008 i aquestes són les principals diferències.
Referent al tema de les tarifes es va fer un estudi quan es va fer el conveni amb
Sorea a quatre anys vista de 2008-2011, referent a totes les quotes que s’havien
d’anar aplicant durant cada any, tenint en compte que a partir del 3er i 4rt any hi
havia d’haver un equilibri econòmic entre les despeses i ingressos de l’empresa
que ho gestionava. Malauradament aquest equilibri econòmic no ha estat possible i
llavors l’empresa que gestiona les tarifes de subministrament d’aigua, va enviar
una memòria i un estudi econòmic a la Comissió de Preus de Catalunya que ho va
estudiar, basant-se amb tot un seguit de fets per poder fer les tarifes noves.
Aquestes tarifes es van fer en base a les despeses que hi havia del personal que
augmentava considerablement, pel fet, que tant l’encarregat com l’especialista no
estaven imputats amb el cost real del seu sou; en segon lloc el tema de l’energia
elèctrica també havia pujat considerablement, a efectes de que s’agafava molta
més aigua que provenia dels pous i no s’extreia de captacions superficials; en
tercer lloc també hi havia el tema de conservació i substitució de comptadors que
tampoc estava imputat amb els altres estudis de tarifes que s’havien fet.
Tampoc s’havia tingut en compte l’augment que hi va haver del cost del material de
les canonades de polietilè, ja que són derivats del petroli i l’augment va ser de prop
d’un 25%.
Per últim també l’actualització de les anàlisis completes que feien amb les
analítiques d’aigua també havien pujat molt, i llavors tot el combustible de tot el
tema de transport de l’empresa que gestionava que havia pujat prop d’un 25%.
A resultes d’això amb aquest estudi es va aprovar la Comissió que hem dit de Preus
i es va dir que les tarifes podien ser de 0’6159, evidentment que l’augment era
molt considerable, ja que anteriorment l’última puja que s’havia fet en l’últim estudi
era de 0’4059 per m3.
Llavors l’empresa ens va presentar una proposta de puja que es va fer de la
següent manera: amb data d’1 de juny de 2012 es proposava una puja de 0’52 €
per m3 i l’altra era amb data d’1 gener de 2013, però aquesta, ara a última hora,
hem pogut treballar el tema amb Sorea i hem aconseguit que aquesta puja de
2013 que era de 63 65 pugui ser fraccionada amb dues parts, és a dir amb dues
quotes diferents. Llavors seria la puja d’1 de gener de 2013 que quedaria amb la
8

tarifa de 0’5788 € per m/3, i llavors, amb data d’1 de gener de 2014 quedaria la
definitiva de 0’6365, que aquí també s’imputa el cànon que ha fet de nou l’ACA pel
tema del finançament d’ells.
Val a dir també que ens sembla important fer una mica de comparativa amb el que
són les tarifes que es paguen arreu dels pobles de la comarca i per ex. Santa
Coloma, Maçanet o Arbúcies les tarifes mitges estan per sobre de 0,71 € per m3 i
en altres llocs que s’han fet inversions importants com aquí a Sant Hilari estan per
damunt d’ 1 € /m3, i són llocs com Tossa o Palamós. Per tant doncs el que
pretenem nosaltres és aprovar aquestes noves tarifes amb data 1 de juny de 2012,
1 de gener de 2013 i 1 de gener de 2014.
Sr. Veciana: Bona nit a tothom, evidentment aquest és un tema delicat, la butxaca
de la gent com tot el que són impostos i amb puges tant importants, sabem que és
un tema relliscós i que és difícil per tothom aprovar pujades d’aquesta quantitat.
Abans de venir aquí al Ple nosaltres la primera pregunta que havíem plantejat
,perquè hem vist que ho han fet altres pobles, era si s’havia negociat amb Sorea
alguna mena de rebaixa amb el preu o s’havia acceptat directament el preu que
deia Sorea, pel que ha dit en Robert en aquesta secció d’assumptes d’interès i pel
que ens ha dit ara en Carles veiem que s’ha negociat amb Sorea el tema de quan
es fan les puges, ens ho acaben de donar ara mateix, és a dir, no hem tingut ni
temps de comentar-ho entre nosaltres que la puja es fraccionava, però que no s’ha
discutit en cap cas el preu total.
Pensem que estem en una època que es van apujant impostos per tot arreu, la
ciutadania, vosaltres sabeu millor que nosaltres amb el tema de l’IBI com ha pujat i
no és culpa de l’Ajuntament, és culpa del Decret d’en Rajoy, però la qüestió és que
la gent ha de pagar més. L’electricitat no para de pujar i hi ha moltes coses que no
depenen de nosaltres, però a l’hora de fer o d’aprovar acords de Ple que
repercuteixin directament i de manera important a la butxaca de la gent, ens
agradaria fer alguna consideració.
Hem vist altres pobles com Pals i Les Borges Blanques, Sorea el que fa és una
proposta de preu que l’eleva a la Comissió de Preus de la Generalitat i aquesta li
autoritza o li denega
També hem vist altres pobles com Pals o Les Borges Blanques, que pel seu compte,
com que consideraven que la puja que els hi havia proposat Sorea també, avalada
per la Comissió de Preus de la Generalitat, era massa elevada, van fer un estudi
paral·lel i van veure que realment els números no eren els que tocaven i han
aconseguit rebaixes en el preu total. S’ha de valorar l’esforç de l’Ajuntament de
9

negociar amb Sorea perquè les puges no siguin una ara l’estiu l l’altra el gener de
l’any que ve, però nosaltres creiem que s’hauria de fer una comissió negociadora,
entre tots, analitzar si aquests números pel nostre compte que presenta Sorea, no
perquè vinguin avalats per la Generalitat ja han de ser bons, perquè hi ha altres
pobles que ens ensenyen que no és així, i s’hauria de negociar amb Sorea, potser
es podran negociar tramificacions diferents que els mínims no pugin tant, perquè
els mínims són els que paga tothom, potser hi hauria maneres de negociar que es
pugés amb cinc anys i no amb dos anys.
Nosaltres el que creiem que s’hauria de fer és establir una negociació amb Sorea a
la baixa de preu, analitzant-t’ho tots bé, el que no podem fer és sortir al carrer i que
la gent ens digui que han pujat el preu un 56% de l’aigua, que no és el de la
factura, el de la factura repercutirà en un 30%, però que pugen el preu de l’aigua un
30% de factura, un 56% del servei de l’aigua i jo no està segur que això que hem
aprovat és el màxim que han pogut lluitar pel poble.
També hem de tenir en compte que Sorea va fer un càlcul a quatre anys i que això
a nosaltres ens fa malpensar, que després d’aquests quatre anys, just quan
s’acaba, ells diguin que s’ha de pujar un 56%, quan ja ho van pujar durant aquests
quatre anys gairebé un 50% preu d’aigua, ens fa malpensar una mica dient escolta
aquesta gent ens va fer una trampa, ens la fa ara, és a dir ens la va fer quan va fer
la planificació dels quatre anys i ara s’aprofita.
Potser hauríem de lluitar més tots plegats perquè això no fos així. A nosaltres ens
agradaria votar-hi a favor, més que votar-hi a favor o en contra el que creiem que és
important és lluitar perquè aquest preu potser es pugui rebaixar.
A nosaltres ens agradaria poder col·laborar i saber que quan votem a favor d’aquest
impost nou sigui conscients que hem fet tot el màxim que podíem fer pel poble , i
ara no tenim aquesta sensació, potser ens equivoquem, potser negociem i acabem
tal com està ara, però ens agradaria que es fes un període de negociació, d’anàlisi
amb profunditat dels números per experts que ens diguin si són veritat o no, i
evidentment participar d’aquesta negociació, perquè sinó, no podrem estar mai
segurs que això ha estat prou lluitat o no.
Per altra banda hi ha el tema del cànon que el Conseller de Territori i Sostenibilitat
va dir textualment: que de cap manera la imposició del cànon de l’aigua les
empreses distribuïdores es traduiran un recàrrec de la tarifa que paga els ciutadans
pel servei d’abastament , dit pel Conseller, i aquí s’està incomplint, el Conseller va
mentir o les paraules del Conseller no serveixen de massa per les empreses a l’hora
d’establir criteris a les empreses subministradores.
10

A nosaltres ens agradaria això, ens agradaria entrar en una guerra de si això està
bé o no està bé, entenem l’esforç de l’equip de govern per negociar amb Sorea, ens
agradaria que es fes un pas més i que negociéssim preu a la baixa, analitzant-ho
amb profunditat, o potser diferents tramificacions, o potser una unificació, o potser
alguna cosa, jo crec que l’important és que d’aquí m’agradaria arrencar un
compromís, que establíssim una comissió de negociació per analitzar amb
profunditat aquests números.
En Robert ens deia a la Comissió Informativa: -Si voleu faig una reunió informativa
amb Sorea- està bé, però no es tracta tant d’informar, sinó de reunir-nos nosaltres,
mirar exactament si això està prou acurat i intentar negociar amb Sorea a la baixa.
Si fem això i arribem a aquest resultat segurament ho votarem a favor, però
necessitem fer aquesta Comissió per estar segurs que hem lluitat al màxim els
interessos de la gent de Sant Hilari, perquè és una puja molt important i no creiem
que ho puguem aprovar sense haver fet aquest pas.
Sr. Garriga: Bona nit, com molt bé deia el company quan és hora de pagar més a
tothom ens va molt malament, i més amb els temps que estem corrent.
És veritat que quan es va fer la negociació amb Sorea teníem clar que l’aigua
pujaria, veníem des de l’any 1993 que valia 0,28 el m3, que no s’havia apujat més
des del 2007, segurament que si s’hagués aplicat l’IPC seria segurament el doble o
el 0’56 o el 0’60, però bé, les coses eren com eren i en principi la negociació que
es va fer, quan nosaltres estàvem al govern, és que es mantingués el preu de
l’aigua amb una línea a la baixa i també es va parlar que aquesta línea es
mantingués per sota dels preus de pobles semblants, o de pobles del voltant, o que
es fes una comparativa amb altres pobles i que s’intentés mantenir sempre a la
baixa, tant sols pel que representa per Sorea tenir l’aigua de Sant Hilari, potser la
més representativa del nostre país i això es va poder anar mantenint tal com es
reflexa en aquests quatre anys.
També teníem clar de que la puja seria forta i tot i la puja també veiem, em sembla
que ho deia el regidor, que les mitjanes eren el 0’71, nosaltres hem anat una mica
més i hem agafat uns quans pobles: Santa Coloma hem comprovat que és el 0’71,
Maçanet el 0’79, Palafruguell el 0’79, Vall-llòbrega el 0’95 i Arbúcies 0’60 abans de
puja de preus.
Hem anat fent durant quatre anys una pujada progressiva i més o menys mesurada
i baixa, i ara ens trobem amb una puja de preus molt important, i per sort o per
desgràcia, més aviat per desgràcia, la puja de preus és quan la gent menys
possibilitats té per pagar.
11

Havíem apuntat també coincidint amb la idea dels companys del PIG que potser no
n’hi ha prou que ho digui Sorea ,que el seu punt de equilibri i la compte d’explotació
és tal, sinó que potser s’ho hauria de mirar més d’una persona exactament quin és
el punt d’equilibri d’explotació, i llavors, a partir d’aquest punt d’equilibri s’hi posa
els costos industrials, els costos d’explotació, tot això que fan les empreses, que
des del moment que dones una explotació, una concessió amb una empresa ja
saps que tot això hi és.
No estaria malament, torno a repetir, crec que la idea és bona, nosaltres també
l’havíem parlat, a veure si es podia fer d’alguna manera paral·lela a fer un
seguiment i que segurament és veritat, però almenys poder comprovar que Sorea
ha d’anar aquests preu. És veritat que anàvem a uns preus baixos, com s’ha pogut
comprovar amb els altres pobles, però bé això era una proposta que era des del
moment que se li va fer la concessió de cinquanta anys per la inversió que havia
fet.
També hi ha una part del conveni que diu que els costos variables podran moure
els costos finals. Entenem que l’electricitat ha pujat un 11%, o no sé quant de cop,
més les puges que hi havia abans, i els senyors de l’ACA , senyors per dir alguna
cosa, s’inventen uns cànons per sobreviure que fa que al final sempre els paganos
siguem els mateixos: els usuaris, la gent pobre que va a treballar, o no, i que cada
dia ha de pagar, o cada mes ha de pagar el rebut de l’aigua. Jo també demanaria a
l’equip de govern ja que sembla ser que tot és del mateix color que es negociï amb
l’ACA, no tant sols amb Sorea, que negociï amb l’ACA que hi ha coses que són
inassumibles.
Un dia petarà això, no podem anar reconstruint el país posant més impostos que fa
que les empreses concessionàries apugin preus i que d’alguna manera al final
sempre acabem pagant els mateixos quan ja no tenim més diners per pagar.
Jo crec que per coincidència política demanem que els hi expliqueu als senyors de
l’ACA que ja n’hi ha prou, que es dediquin a fer els compromisos que tenien i que
no apretin tant al personal perquè arribarà un moment que la rosca no dóna per a
més.
Una mica amb aquesta comissió o algú que pogués estudiar la pujada de preus i la
pròpia Sorea també hauria d’explicar exactament quina és i per què d’aquesta
pujada de preus, que no ho sabem, i llavors el que és curiós és que la Comissió de
Preus de la Generalitat Sorea els hi presenta la proposta i automàticament
s’aprova, tampoc pregunten massa res, excepte un punt que algú l’hauria d’explicar
perquè no sé exactament que vol dir que diu: “En prendre aquest acord la comissió
adverteix al sol·licitant, és a dir Sorea, de la necessitat d’esmerçar més recursos a la
millora del rendiment del servei” Sorea també hauria d’explicar què vol dir això. Ni
la Comissió de Preus ni Sorea ho expliquen massa clar.
12

Evidentment, suposo que, hem d’aprovar la puja de preus perquè està aprovada
per la pròpia Generalitat, però això no treu que en un futur es puguin fer més
estudis, que es puguin fer més negociacions, sigui amb Sorea, sigui amb l’ACA, sigui
amb qui sigui, si convé el mateix que les coses s’apugen es poden arribar a baixar, i
des del nostre grup esperem que hi hagin les negociacions amb Sorea, amb l’ACA i
em qui sigui, que hi hagi aquests esforços, que ens mantinguem per sota les
mitjanes dels altres pobles i que a partir d’aquí tinguem un resultat real. Suposem
que ho ha de ser, però que almenys ho puguem confirmar del que realment costa
portar l’aigua a cadascuna de les cases del poble de Sant Hilari.
Una altra cosa, hi ha un problema que és el tema d’inversions que també són els
costos variables que repercuteixen al final a la tarifa del cost de l’aigua, doncs
d’alguna manera buscar, ja sé que cada vegada costa més les subvencions doncs
procurar que les inversions surtin o el cost de les inversions surtin des de
l’Ajuntament, a base de subvencions, a base de recursos propis, a base del que
sigui perquè aquestes inversions es puguin pagar des d’aquesta casa i no
repercuteixin a les tarifes de l’usuari final.
Sr. Testart: Jo simplement Joan i Joan Ramon el tema de que la revisió aquesta que
es va fer de les tarifes del subministrament d’aigua data ja de 26 de maig de 2011,
llavors a partir d’aquí, això ja és una cosa que s’havia fet amb anterioritat, si ens
comprometem un altre dia llavors si ve el cas parlar més tranquil·lament amb
Sorea, però aquesta puja ja està feta a partir de la Comissió de Preus. El que sí que
hem pogut controlar és el tema de que l’última puja pugui anar fraccionada, perquè
no carregui de manera tant directe a les butxaques de la gent, però tot això ja ens
ve fet de l’altra legislatura i nosaltres simplement el que hem fet és agafar aquesta
tarifa i s’ha de tirar endavant.
Llavors també hem de tenir en compte que les factures que arribaven de l’aigua no
s’aplicaven realment tampoc les tarifes que hi ha establertes a l’estudi tècnic que
es va fer i ens trobem que el 2012 hi havia tarifes del 2011 i el 2011 hi havia
tarifes del 2010. El cost s’ha apujat molt més perquè aquestes tarifes tampoc
s’havien aplicat correctament i ara el salt és molt més sobtat, això també ho vull
ressaltar.
Sr. Garriga: Una petita intervenció. Crec que l’Ajuntament ens ho hem de treballar
molt el tema de preus perquè en el conveni l’article 29.4 diu: “L’aprovació de les
tarifes de servei així com la modificació seran competència exclusiva de
l’Ajuntament de conformitat amb les exposicions vigents de cada moment”, però sí
que tinguem aquesta capacitat d’anar-nos movent.
13

Sr. Veciana: Això de l’altra legislatura jo el que he vist és un informe de Sorea del
2010 que ja proposa aquest augment de preus i després la Comissió de Preus ja
autoritza. El que tinc jo el primer plec d’això del 2010 és de Sorea, el del 2012 és el
del cànon, però el primer que jo tinc és del 2010:” Memòria estudi econòmic per a
la determinació de les tarifes del servei de subministrament d’aigua potable a Sant
Hilari Sacalm, agost del 2010”, aquí és quan hi ha la proposta de Sorea i la
Comissió de Comptes se’ls autoritza, però repeteixo, la Comissió de Comptes no és
Déu, la Comissió de Comptes jo pel que veig l’únic que fa és comparar la tarifa de
Sant Hilari amb la dels pobles del voltant i si està més o menys en la mateixa línea
diu que sí, però repeteixo que hi ha hagut pobles que ho han recorregut i han
guanyat i la mateixa Comissió de Preus els hi ha donat la raó a Pals i a Les Borges
Blanques.
També m’estranya si ha pujat tant l’electricitat i si han pujat les canonades de
polietilè que evidentment és així, però que ja el 2010 preveiessin un preu que el
poden mantenir ara al 2012. També s’han apujat els preus de l’electricitat durant
aquests dos anys i les canonades de polietilè i si ho havien previst el 2010 pel
2012 també ho podien preveure del 2008 pel 2012, perquè el que ells van fer va
ser una previsió de quatre anys d’augment que nosaltres ens va costar acceptar i
per després mantenir-ho igual, el que no pot ser és que facin trampes i que et
diguin ara que tot això els hi ha apujat el 2010 ho preveien que els hi pujaria, el
2008 quan van agafar no preveien que els hi pujaria, jo crec que Sorea fa trampa i
nosaltres el que hem de fer és lluitar perquè no en facin.
I el que m’estranya és l’explicació d’Esquerra Republicana, és a dir estem d’acord
en fer una comissió, en analitzar els preus, però votem i ho aprovem, ja ho farem la
propera vegada, això s’hauria de fer ara, això és competència municipal, com diu
exclusiva aprovar aquest preu i no entenc com tenim dubtes de si estan ben fets o
no estan ben fets i que potser es podrien reduir, s’hi voti a favor, realment em
sobre, jo crec que si s’ha de pujar la tarifa, que segur que s’ha de pujar, mirem de
fer-ho el millor possible, i apart de negociar els terminis, negociem i estirem
convençuts que aquesta puja és la que toca.
Nosaltres si no fem aquesta comissió negociadora d’estudi i anàlisi d’aquesta
proposta amb Sorea amb profunditat, ens sap greu, però no podem estar-hi
d’acord.
Sr. Garriga: La proposta del nostre grup que es mantinguin els preus és que en
principi donem el benefici del dubte. Nosaltres vam ser qui vam signar aquest
conveni en el qual diu que la compte d’explotació ha de sortir, si això no és així, no
és que hi estiguem d’acord, també es pot tirar endarrere les coses, nosaltres ho
veiem així, o m’ho imagino, no ho sé. Escolta estudiem-ho, però ara si es presenta a
la Generalitat i tothom hi està d’acord se suposa que està bé, però aquesta
14

suposició s’ha de confirmar. S’han començat les negociacions, que està bé poderho
fer amb tres anys, que al final és allargar, que no tant sols és anar agafant la
tarifa i anar-la estirant amb els anys, sinó és que d’alguna manera i un dia es
comença, i és igual que ara comencem, ja sé que a qui toca pagar, toca pagar, però
encara que ho comencem amb tarifes que marca la Generalitat en aquest cas, les
que fa Sorea aprovades per la Generalitat es puguin tirar endavant i enrere, no ho
sé exactament, segur que es pot fer si les coses no estan bé, si en altres pobles
s’han aprovat aquests diferencials, en principi ens ho hem de creure, sinó ja ens
haguérem triat una altra empresa, i a partir d’aquí totes les coses que vagin sortint,
si hem de rectificar i hem d’anar enrere, anirem enrere, i suposo que la Llei ens
avalarà amb això, nosaltres ho dèiem amb aquest sentit no és que tinguem un gust
especial perquè Sorea en pugi preus o el concessionari que sigui.
Sr. Veciana: Tu realment creus que si ho aprovem ara hi haurà algun moment que
ens posarem a estudiar això seriosament i farem una comissió d’anàlisis
negociadora? Està clar que no, jo crec que el moment de fer-ho és ara, tu dius ens
ho hem de creure, jo prefereixo dubtar-ne i que l’estudi m’ho faci creure.
Sr. Garriga: Segurament no se m’ha entès, el problema no és la comissió
negociadora, perquè jo segurament no sabré fer una compte d’explotació de Sorea,
no sé si vosaltres en teniu idea, més que la comissió negociadora o algú que es
dediqui a mirar aquests preus si són realment i fer la compte d’explotació i veure el
punt d’equilibri on està, i aquest punt d’equilibri més el marge industrial que surtin
els preus que hagin de sortir, jo no la faré pas perquè no en sé, així de clar.
Sr. Veciana: Doncs com a mínim ja que votareu a favor podríeu demanar que
s’inclogués aquest punt en els acords, que hi hagi un estudi per analitzar si aquests
preus són correctes o no, perquè sinó no sé on porta la posició de votar que sí i dir
que potser ja ho mirarem o potser ho arreglarem, però és ara que ho estem
aprovant i tots sabem que les coses una vegada s’aproven, tirar enrere costa molt i
estic convençut que després no es farà, però bé, això cadascú és lliure de fer el que
cregui que és millor pel poble.
Sr. Fauria: Per tancar aquest punt un cop debatut. L’estudi es va fer, es va
presentar i es va valorar, en tot cas ja sé que és un tema complicat i a ningú li
agrada haver de votar a favor i menys amb una puja d’aigua, en tot cas des de
l’equip de govern actual i suposo que abans també, s’ha negociat amb l’empresa,
es van aconseguir coses abans, com són les inversions i ara en aquests moments
s’ha aconseguit endarrerir el pagament i els increments.
Hi ha alguna cosa que heu fet referència que és el cànon de l’aigua, bé el cànon de
l’aigua s’aplica a Sant Hilari i s’aplica a tot arreu . Haig de fer referència que l’ACA
15

té un endeutament brutal que ja ve d’anteriors legislatures i que ara la seva
situació és de suspensió de pagaments com si fos una empresa pública seria de
parar-ho tot. Moltes coses potser s’havien firmat dient que l’ACA donaria
subvencions i tot es firmava i tot es deia que sí, i al final no hi havia els diners.El
que està clar és que cada mes salten molts diners d’interessos, però molts, molts i
ho han parat i ara han fet aquest cànon que el pitjor és que al final ho paguem
entre tots i els ajuntaments són els que reben, això està clar i aquest cànon sí que
és una cosa que s’aplica aquí, via tot Catalunya, en tot cas el que nosaltres hem
mirat, fins l’últim moment, fins i tot el dia de la comissió informativa la proposta era
de fer l’increment, ara el juny i l’1 de gener del 2013, no hem parat aquests dies de
mirar de negociar, de tenir reunions, de parlar-ne i hem aconseguit dividir aquest 1
de gener de 2013 amb 1 de gener de 2014.
Comparar preus d’altres poblacions, ja en agrada que siguem encara més barats, la
veritat és que ens agradaria tenir els preus que teníem, això està claríssim, fins i tot
els preus que havíem tingut, però els preus són els que són, el conveni que ha
aprovat aquest Ajuntament diu que hi ha d’haver un equilibri financer i un equilibri
de gestió i l’estudi hi és, la Generalitat no pot pas entrar una aprovació de preus del
maig del 2012 sense haver fet un estudi, ningú presenta preus sense un estudi,
això està clar, i des d’aquí a l’Ajuntament i nosaltres com a govern mirar de fer el
màxim. Jo el que sí que proposo dins les possibilitats que hi hagin de cara al futur
seguirem lluitant per aconseguir el màxim de cara al poble, i això ho farem.
Sr. Veciana: L’estudi que dius és el de Sorea no és un estudi de l’Ajuntament, és
l’estudi de Sorea, és a dir l’Ajuntament no ha fet cap estudi per saber si està
correcte o no.
I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per majoria absoluta, amb 4 vots desfavorables del PIG-E, 6 vots
favorables de CiU i 3 vots favorables d’Esquerra-AM.
3.- REGLAMENT I TARIFES DEL SERVEI D’AIGUA POTABLE
El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 18 de març de 2008, va aprovar definitivament
el Reglament del Servei de subministrament domiciliari d’aigua potable del municipi
(publicat al BOP d’11 d’abril de 2008), i les tarifes aplicables al servei per a una
vigència de 4 anys.
16

Pel que fa al Reglament, des d’aleshores s’ha produït l’entrada en vigor de
determinades modificacions legislatives generals que justifiquen la seva
incorporació i actualització del text reglamentari.
Pel que fa a les tarifes, una vegada finalitzat el quadrienni de vigència acordada de
les anteriors, d’una banda la Comissió de Preus de Catalunya, per acord de 19 de
maig de 2011, va autoritzar noves tarifes actualitzades, i, per altra banda, amb
posterioritat s’ha produït la modificació legislativa del Cànon de l’aigua que
repercuteix en un increment del cost del servei, en ambdós casos d’acord amb la
justificació jurídico-econòmica que consta en l’expedient.
A la vista de tot el qual, i esdevenint justificades, es preveu una aplicació graduada
dels increments referits entre el segon semestre de 2012 i inicis de 2013.
Per tot això, els reunits, per majoria absoluta, adopten el següent
ACORD
PRIMER.- Aprovar inicialment la derogació del “Reglament del Servei de
subministrament domiciliari d’aigua potable” del municipi aprovat el 18 de març
de 2008, i el nou “Reglament del Servei de proveïment d’aigua potable de
l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm” que ha de substituir l’anterior i quin text
íntegre es transcriu annex al present acord.
Sotmetre a tràmit d’informació pública el nou Reglament per un termini de 30
dies als efectes de la seva consulta i presentació d’al·legacions, i declarar
definitivament aprovades la derogació i nou Reglament esmentats si durant el
termini d’informació pública no es presenta cap al·legació, sense necessitat d’un
nou acord exprés, quina circumstància serà declarada per decret d’alcaldia.
SEGON.- Autoritzar l’aplicació de les tarifes pel servei de subministrament
domiciliari d’aigua potable de Sant Hilari Sacalm que s’indiquen a partir de l’1 de
juny de 2012, essent inferiors a les autoritzades vigents per la Comissió de
Preus de Catalunya; i informar favorablement les tarifes pel servei que
s’indiquen per a ser aplicades a partir de l’1 de gener de 2013:
Data d'aplicació 1-6-12 1-1-13 1-1-14
Mínim de consum 10 m3/u.c./mes
Preu del subministrament
Ús domestic:
Fins 10 m 3/u.c./mes 0,5212 €/m 3
0’5788 €/m 3 0,6365 €/m 3
17

De 10 a 15 m 3/u.c./mes 0,8622 €/m 3
De 15 a 25 m 3/u.c./mes 1,7496 €/m 3
Excés de 25 m 3/u.c./mes 2,6493 €/m 3
Ús Industrial:
Fins 10 m 3/u.c./mes 0,5475 €/m 3
De 10 a 15 m 3/u.c./mes 1,0257 €/m 3
De 15 a 25 m 3/u.c./mes 1,8784 €/m 3
Excés de 25 m 3/u.c./mes 2,6628 €/m 3
Ús hoteler:
a) Hotels de 40 o més habitacions
Fins 10 m 3/u.c./mes 2,4171 €/m 3
De 10 a 15 m 3/u.c./mes 2,4171 €/m 3
De 15 a 25 m 3/u.c./mes 2,4171 €/m 3
Excés de 25 m3/u.c./mes 2,4171 €/m3 b)Hotels de menys de 40 habitacions, bars i
restaurants
Fins 10 m 3/u.c./mes 0,5212 €/m 3
De 10 a 15 m 3/u.c./mes 0,8622 €/m 3
De 15 a 25 m 3/u.c./mes 1,7496 €/m 3
Excés de 25 m 3/u.c./mes 2,6493 €/m 3
b) Conservació d’escomeses i comptadors
ANNEX
0,9960 €/ab/mes
0’9438 €/m 3 1,0254 €/m 3
1’8869 €/m 3 2,0242 €/m 3
2’9150 €/m 3 3,1807 €/m 3
0’6080 €/m 3 0,6686 €/m 3
1’1227 €/m 3 1,2197 €/m 3
2’0257 €/m 3 2,1731 €/m 3
2’9298 €/m 3 3,1968 €/m 3
2’6587 €/m 3 2,9004 €/m 3
2’6587 €/m 3 2,9004 €/m 3
2’6587 €/m 3 2,9004 €/m 3
2’6587 €/m 3 2,9004 €/m 3
0’5788 €/m 3 0,6365 €/m 3
0’9438 €/m 3 1,0254 €/m 3
1’8869 €/m 3 2,0242 €/m 3
2’9150 €/m 3 3,1807 €/m 3
1’1006 €/m 3 1,2053 €/ab/mes
REGLAMENT DEL SERVEI DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE DE
L’AJUNTAMENT DE SANT HILARI SACALM
TÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL I. OBJECTE, ÀMBIT I COMPETÈNCIA
18

Article 1 - Objecte i àmbit del Reglament
El present Reglament té per objecte l’ordenació del servei públic de proveïment
d’aigua potable a tots els subministraments situats en l’àmbit territorial del terme
municipal de Sant Hilari Sacalm.
Així mateix, és objectiu d’aquest Reglament protegir la salut i qualitat de vida, protegir
la qualitat ambiental i sanitària de les aigües litorals i subterrànies del municipi, protegir
les instal·lacions de subministrament d’aigua, així com regular les relacions entre els
usuaris, l’Ajuntament i, si escau, l’entitat que tingui atribuïdes les facultats gestores
d’aquest servei públic.
Article 2 - Règim jurídic del servei
El règim jurídic del servei està integrat per la legislació general en matèria d’aigües, de
sanitat, d’indústria, de defensa dels consumidors i dels usuaris; per aquest Reglament;
i pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, que aprova el Codi Tècnic de l'Edificació,
o les disposicions que les substitueixin, i per les ordenances i reglaments municipals
que no s’oposin a aquest Reglament.
Article 3 - Forma de gestió i titularitat del servei
El servei de subministrament d’aigua potable és de titularitat municipal, sense perjudici
de la forma de gestió que aprovi en cada moment l’Ajuntament, que té en qualsevol
cas les facultats d’organització i decisió.
L’Ajuntament pot prestar el servei de subministrament d’aigua potable mitjançant
qualsevol de les formes previstes en dret, de manera directa o indirecta, d’acord amb
el que estableix la Llei de bases de règim local, el Reglament de serveis de les
corporacions locals, i altres normatives, estatals o autonòmiques, que es dictin en la
matèria.
CAPÍTOL II. DRETS I OBLIGACIONS
Secció 1a - Entitat subministradora
Article 4 - Definició
A efectes d’aquest Reglament, s’entén per entitat subministradora la persona física o
jurídica de qualsevol naturalesa que efectivament faci el subministrament domiciliari
d’aigua potable, vinculada amb l’Administració d’acord amb el que estableix la
normativa vigent.
Article 5 - Drets de l’entitat subministradora
L’entitat subministradora té, a més dels drets que se li assignin en aquest Reglament o
en preceptes legals o reglamentaris, els drets següents:
1. Rebre del gestor corresponent l’aigua en condicions aptes per al consum humà.
2. Facturar l’aigua subministrada i els serveis prestats al client segons les tarifes i
preus aprovats.
3. Percebre directament l’import de la facturació d’acord amb el que preveu l’article 52
d’aquest Reglament.
19

4. Disposar d’una tarifa i d’uns preus suficients per autofinançar el servei de
subministrament. Quan l’equilibri financer pugui no produir-se, té dret a sol·licitar una
nova tarifa suficient o, si no n’hi ha, la corresponent compensació econòmica.
5. Dret a la lectura i comprovació del comptador, i a revisar, amb les limitacions que
s’estableixin en aquest Reglament, les instal·lacions interiors del subministrament en
servei o ús, i pot imposar l’obligació d’instal·lar equips correctors en cas que aquelles
produeixin pertorbacions a la xarxa.
Article 6 - Obligacions de l’entitat subministradora
L’entitat subministradora d’aigua potable està subjecta, excepte en les obligacions que
siguin objecte d’una regulació especial en aquest Reglament, al compliment de les
obligacions següents:
1. Prestar el servei a tot peticionari i ampliar-lo a tot usuari que ho sol·liciti en els
termes establerts en aquest Reglament i en les condicions tècniques i econòmiques
recollides en les disposicions legals aplicables.
2. Mantenir les condicions de pressió i els cabals d’acord amb la normativa vigent
aplicable.
3. Assegurar que l’aigua que subministra mantingui les condicions de qualitat
necessàries per al consum humà fins al lliurament als consumidors, és a dir, fins a la
clau de registre o de pas, d’acord amb el que estableix el Real Decret 140/2003, de 7
de febrer, que aprova els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà
(RD 140/2003).
4. Dur a terme l’autocontrol de la qualitat de l’aigua que subministra en els termes que
estableix el RD 140/2003, i comunicar a l’Ajuntament, sense perjudici de la resta
d’administracions i altres entitats subministradores que puguin resultar afectades,
qualsevol variació puntual o episodi de contaminació que pugui afectar la qualitat de
l’aigua subministrada, així com les mesures correctores i preventives adoptades o que
hagin d’aplicar-se per tal d’evitar qualsevol risc que pugui afectar la salut de la població
subministrada.
5. Mantenir la disponibilitat i la regularitat en el subministrament. No són imputables les
interrupcions d’aquests serveis en els supòsits indicats en aquest Reglament.
6. Efectuar la facturació, prenent com a base les lectures periòdiques del comptador o
qualsevol altre sistema d’estimació previst en aquest Reglament.
7. Aplicar la tarifa en vigor aprovada per l’Ajuntament, i legalment autoritzada per
l’organisme competent, sobre el consum i el servei prestat.
8. Aplicar els preus aprovats per l’Ajuntament per als productes, drets i serveis aliens a
la venda d’aigua afectes al subministrament dins de l’àmbit regulat.
9. Col·laborar amb el client en la resolució de les situacions que el subministrament
pugui plantejar.
10. Mantenir un servei permanent de recepció d’avisos i atendre correctament
qualsevol consulta, reclamació o suggeriment formulats pels clients, i contestar per
escrit els presentats d’aquesta manera.
11. Mantenir i reparar els dipòsits d’emmagatzematge general, les seves instal·lacions,
la xarxa de distribució i els ramals d’escomesa fins a la clau de registre o de pas.
20

12. Elaborar —o informar prèviament a la seva aprovació—, sempre que la normativa
reguladora ho permeti, els projectes de subministrament d’aigua inclosos en els
instruments de planejament o d’execució, pel que fa a la idoneïtat tècnica de l’execució
de les obres de la xarxa de subministrament i distribució d’aigua, en el supòsit que no
hagin estat executades per l’entitat subministradora.
Secció 2a - Receptor del servei o client
Article 7 - Definició
A efectes d’aquest Reglament s’entén per client qualsevol usuari, ja sigui persona
física o jurídica o comunitat d’usuaris o de béns, que disposi del servei de
subministrament en virtut d’un contracte prèviament establert amb l’entitat
subministradora que tingui l’obligació de prestar aquest servei.
Article 8 - Drets del client
1. Subscriure un contracte de subministrament subjecte a les garanties previstes en
aquest reglament i altres normes d’aplicació.
2. Sol·licitar de l’entitat subministradora la informació i l’assessorament necessari per
ajustar la seva contractació a les necessitats reals.
3. Consumir l’aigua en les condicions higienicosanitàries i de pressió corresponents a
l’ús que, d’acord amb les instal·lacions de l’habitatge, indústria o altres, sigui l’adequat i
d’acord amb la normativa legal aplicable.
4. Disposar, en condicions normals, d’un servei permanent sense perjudici de les
interrupcions d’aquest servei en els supòsits indicats en aquest Reglament.
5. Que se li facturin els consums segons les tarifes vigents i rebre la facturació del
consum efectuat d’acord amb les tarifes i preus aprovats a aquest efecte, amb la
periodicitat establerta, llevat de pacte específic amb l’entitat subministradora.
6. Disposar, a més dels rebuts o factures, de la informació necessària que li permeti de
contrastar-la amb la subministrada pel seu comptador.
7. Conèixer l’import de les instal·lacions que hagin de ser executades per l’entitat
subministradora, d’acord amb les tarifes i preus d’aquestes.
8. Ser atès amb la deguda correcció per part del personal de l’entitat subministradora
en relació amb els aclariments i informacions que puguin plantejar-se sobre el
funcionament del servei.
9. Formular les reclamacions administratives que cregui pertinents contra l’actuació de
l’entitat subministradora o el personal autoritzat per aquesta, mitjançant els
procediments establerts en aquest Reglament.
10. Sol·licitar la corresponent acreditació als empleats o al personal autoritzat per
l’entitat subministradora per a la lectura dels comptadors i/o revisió de les
instal·lacions.
11. Sol·licitar a l’entitat subministradora la comprovació particular dels seus sistemes
de mesurament o comptadors i/o sol·licitar la verificació oficial del comptador en cas de
divergències sobre el seu correcte funcionament.
21

Article 9 - Obligacions del client
1. Consumir l’aigua subministrada per als usos contractats.
2. Complir les condicions i obligacions contingudes en el contracte subscrit amb
l’entitat subministradora que no siguin contràries a aquest Reglament, ni a la normativa
vigent.
3. Dipositar la fiança en el moment de formalitzar el contracte de subministrament.
4. Satisfer amb la deguda puntualitat l’import dels càrrecs facturats per l’entitat
subministradora d’acord amb les tarifes i els preus aprovats per l’Administració
competent.
5. Pagar les quantitats resultants de liquidacions per error, frau, escapament o avaria
imputable al client.
6. Fer servir les instal·lacions de manera correcta, mantenir intactes els precintes
col·locats per l’entitat subministradora o pels organismes competents de
l’Administració que garanteixen la inviolabilitat de l’equip de mesurament del consum i
de les instal·lacions d’escomesa en la seva condició de béns del servei públic de
subministrament, i abstenir-se de manipular les instal·lacions del servei i els equips de
mesurament.
7. Portar a terme el manteniment i reparar les avaries que es puguin produir en les
instal·lacions que estan sota la seva responsabilitat, d’acord amb el RD 140/2003, i
garantir en tot moment el compliment dels criteris sanitaris i de qualitat fixats en la
normativa esmentada per a l’aigua de consum humà.
8. En cas de subministrament per aforament amb dipòsits d’aigua i els altres que
s’hagin de dotar de sistemes d’emmagatzematge d’aigua o cisternes, han de complir
amb el que disposa l’article 14 del RD 140/2003 i garantir que els productes que hagin
d’estar en contacte amb l’aigua de consum humà, per ells mateixos o per les
pràctiques d’instal·lació que s’apliquin, no transmetin a l’aigua de consum humà
substàncies o propietats que contaminin o n’empitjorin la qualitat i suposin un
incompliment dels requisits establerts en el RD 140/2003 o un risc per a la salut. A
aquest efecte ha de fer neteges periòdiques amb els productes que la normativa
estableix, neteges que tenen una funció tant de desincrustació com de desinfecció.
9. Impedir el retorn a la xarxa d’aigües provinents de les seves instal·lacions interiors ja
siguin contaminades o no, i comunicar a l’entitat subministradora qualsevol incidència
que pugui afectar el servei.
10. Abstenir-se d’establir o de permetre derivacions en la seva instal·lació per a
subministrament d’aigua, ja sigui temporal o permanentment, a altres locals o
habitatges diferents dels que preveu el contracte.
11. Permetre l’entrada en el local del subministrament, en hores hàbils o de normal
relació amb l’exterior, al personal autoritzat per l’entitat subministradora pertinent per
revisar o comprovar les instal·lacions.
12. Posar en coneixement de l’entitat subministradora qualsevol avaria o modificació
en les seves instal·lacions interiors que pugui afectar la xarxa general de
subministrament o qualsevol dels elements que formen part de la prestació del servei.
13. Notificar a l’entitat subministradora la baixa del subministrament, per escrit o per
qualsevol altre mitjà amb el qual quedi constància de la notificació.
22

14. Disposar el comptador en un lloc de lliure accès per al personal del Servei
municipal de proveïment d’aigua.
CAPÍTOL III. SUBMINISTRAMENT, CARACTERÍSTIQUES I TIPOLOGIA
Article 10 - Prioritat i regularitat del subministrament
L’objectiu prioritari del subministrament domiciliari d’aigua és satisfer les necessitats i
els serveis essencials de la població urbana. La resta de subministraments d’aigua
destinats a satisfer els altres usos, ja siguin industrials, comercials de grans
superfícies, agrícoles i de reg, es donen quan l’objectiu prioritari del subministrament
ho permet.
El subministrament d’aigua als clients és permanent, excepte si existeix pacte en
contrari en el contracte, i no es pot interrompre si no és per força major, causes alienes
a l’entitat subministradora o qualsevol altre motiu previst en aquest Reglament.
Quan existeixin circumstàncies excepcionals que impliquin que la qualitat de l’aigua no
sigui apta per al consum humà, com ara dificultats en el tractament o altres de similars
que ho aconsellin, l’entitat subministradora, prèvia sol·licitud i autorització de
l’Ajuntament, pot suspendre el subministrament d’aigua als seus clients.
Quan es tracta d’una situació de sequera, l’entitat subministradora, prèvia sol·licitud i
autorització de l’Ajuntament, pot restringir el subministrament d’aigua als seus clients.
En aquest cas, l’entitat subministradora queda obligada a informar als clients a través
dels mitjans de comunicació de major difusió, de la manera més clara possible, de les
restriccions així com de la resta de mesures que cal implantar.
Les instal·lacions dels usuaris que hagin d’atendre serveis essencials i crítics de la
població, i específicament els centres sanitaris, per als quals sigui fonamental la
disponibilitat d’aigua en tot moment, han de disposar d’elements destinats a garantir
una reserva d’aigua potable mínima.
Article 11 - Suspensions temporals
1. L’entitat subministradora pot suspendre temporalment el servei quan sigui
imprescindible per mantenir, reparar o millorar les instal·lacions al seu càrrec.
En els talls previsibles i programats l’entitat subministradora ha d’avisar amb una
antelació mínima de vint-i-quatre hores els usuaris, i donar-ne publicitat pels mitjans al
seu abast de tal manera que quedi garantida la informació de la suspensió de
subministrament. Quan el tall afecti un nombre important de persones, l’avís ha de ferse,
també, a través d’un dels mitjans de comunicació de major difusió a la localitat. En
tots els casos, s’ha d’informar de la durada prevista de la suspensió temporal.
2. L’entitat subministradora pot, amb caràcter excepcional, tallar de manera immediata
el subministrament als usuaris en casos en què es detectin avaries o escapaments en
les seves instal·lacions que comportin risc de contaminació a la xarxa general i puguin
afectar de manera greu la salut pública de la població.
En aquests casos, l’entitat subministradora ha de comunicar de manera immediata
aquesta incidència a l’Ajuntament, i aportar les proves que justifiquin aquesta mesura
excepcional; de manera simultània i, a més de les comunicacions que legalment hagi
de fer, ho ha de comunicar al client o clients implicats amb indicació de les causes que
ho justifiquin.
23

Article 12 - Tipologia de subministraments
Els tipus de subministrament vénen definits en el Reial Decret 314/2006, de 17 de
març, que aprova el Codi Tècnic de l'Edificació o en la regulació que el substitueixi. A
aquests efectes, i sense perjudici de la seva modificació, en cas de variació d’aquestes
normes, es poden descriure els següents tipus de subministrament:
1. El subministrament domèstic, que consisteix en l’aplicació de l’aigua per atendre
les necessitats normals d’un habitatge.
2. El subministrament comunitari, que consisteix en l’aplicació de l’aigua per atendre
les necessitats dels elements que integren els serveis comuns d’una comunitat.
3. El subministrament comercial o assimilable. És l’aplicació de l’aigua a les
necessitats de locals comercials i de negocis, com ara oficines, despatxos,
clíniques, hotels, magatzems i indústries, quan sobre la base de l’aigua no
s’estableixi una indústria o no intervingui l’aigua de manera predominant en
l’obtenció, transformació o manufactura d’un producte.
4. El subministrament industrial, que es produeix quan l’aigua intervé com a element
del procés de fabricació per incorporació al producte o com a determinant del
resultat, sense que l’existència d’una indústria en el local determini per si sola
l’aplicació del subministrament industrial.
5. El subministrament agrícola, que es destina al reg per a l’obtenció de productes
agrícoles, incloses les explotacions industrials de floricultura. El prestador del
servei no està obligat a aquesta mena de subministrament.
6. El subministrament per a ús municipal, que es destina als edificis i instal·lacions
municipals i als centres, serveis o dependències que l’Ajuntament determini
expressament i que han de comunicar-se al prestador del servei. L’Ajuntament
autoritza a l’entitat subministradora la instal·lació de comptadors a tots i cadascun
dels punts de subministrament afectats i el prestador del servei ha de facturar els
consums.
7. Els subministraments en casos especials. Es consideren casos especials els no
enumerats en els apartats anteriors. A títol merament enunciatiu, es poden citar els
usos circumstancials o esporàdics per raó de fires, contractes d’aforament per a
una finalitat específica, convenis a un tant alçat i/o subministraments per a clients
sense ànim de lucre que tinguin per activitat un servei gratuït a la societat general, i
tots aquells no inclosos en els diferents apartats abans esmentats o que es puguin
determinar en la corresponent ordenança de tarifes.
8. En els immobles urbans en què existeixi una zona de jardí o hort, no es pot
col·locar per al reg l’aigua contractada per a l’immoble; aquest subministrament ha
de ser objecte d’un contracte especial en què es fixin per comptador els consums
indispensables, segons l’extensió del terreny a regar i els seus cultius. El prestador
del servei, no obstant això, no està obligat a aquesta mena de subministrament.
CAPÍTOL IV - LA PRESTACIÓ DEL SERVEI EN POLÍGONS I NOVES
ACTUACIONS URBANÍSTIQUES
Article 14 - Subministrament en polígons i en noves actuacions urbanístiques
24

A efectes d’aquest Reglament, s’entén per actuacions urbanístiques les que es deriven
de qualsevol mena d’instruments de planejament i execució o aquelles actuacions
urbanístiques de caràcter aïllat que s’hagin de desenvolupar en terrenys, sigui quina
en sigui la qualificació urbanística, i que comportin la creació, modificació o ampliació
de la xarxa de proveïment d’aigua.
L’execució de la xarxa necessària per a la dotació del servei d’aigua és a càrrec del
promotor urbanístic del sòl o de l’edificació o dels propietaris, en els supòsits previstos
en la legislació urbanística, sense perjudici que abans de l’aprovació dels instruments
de planejament i execució urbanística corresponents l’Ajuntament i el promotor
urbanístic sol·licitin a l’entitat subministradora un informe sobre les disponibilitats reals
del subministrament, la redacció del projecte o la validació sobre el projecte a
executar, així com l’execució de les obres citades.
En el supòsit que les obres de la xarxa necessàries per a la dotació dels serveis
d’aigua siguin executades pel promotor urbanístic, l’entitat subministradora té la
facultat d’exigir, en el desenvolupament de les obres i en la seva recepció i posada en
servei, les proves que estimi necessàries per garantir la idoneïtat d’execució.
L’entitat subministradora ha de percebre els drets establerts com a preus aliens en
compensació per la realització d’obres d’ampliació, modificacions o reformes i altres
obres necessàries per mantenir la capacitat del subministrament, així com pels treballs
de supervisió tècnica de les obres i proves per comprovar la idoneïtat de l’execució.
Les instal·lacions executades pel promotor urbanístic, prèvia recepció per
l’Administració competent, s’adscriuen al servei d’aigua.
En els supòsits d’actuacions urbanístiques que comportin la creació, modificació o
ampliació de la xarxa de proveïment d’aigua i no siguin a càrrec del promotor
urbanístic o del promotor de l’edificació o del propietari, i quan així ho consideri l’entitat
subministradora, d’acord amb l’Ajuntament, aquest pot determinar-ne l’execució directa
per l’entitat subministradora amb la percepció dels corresponents drets establerts com
a preus aliens.
Queden fora del que preveu aquest article la implantació i execució de les escomeses
individuals per a cada finca, que tenen la seva regulació en l’apartat corresponent
d’aquest Reglament.
TÍTOL SEGON. ELEMENTS MATERIALS DEL SERVEI. INSTAL·LACIONS
CAPÍTOL I. ELEMENTS MATERIALS DEL SERVEI
Article 15 – Elements materials del subministrament d’aigua
Els elements materials del subministrament d’aigua comprenen:
1. El sistema de subministrament i distribució, és a dir, totes les instal·lacions dins de
l’àrea de prestació del servei que calen per al subministrament d’aigua potable als
clients —concepte que inclou les instal·lacions de recepció d’aigua de la xarxa
regional, regulació, tractament, elevació, emmagatzematge, impulsió i xarxes de
conducció i distribució amb els seus elements de regulació i control (claus, vàlvules,
instruments, etc.)—, situades a l’espai públic o en domini privat, però sempre alienes
als solars o locals dels receptors de la prestació del servei.
25

2. Com a subsistema de l’anterior, la xarxa de distribució és el conjunt de canonades i
elements de maniobra, regulació i control necessaris per proveir l’àmbit de prestació
del servei.
Aquesta ha de disposar dels mecanismes adequats que en permetin l’acotació i
tancament, si cal, per sectors, per tal d’aïllar-la davant situacions anòmales, així com
de sistemes que permetin les purgues per sectors per protegir la població davant
possibles riscos per a la seva salut.
3. Les instal·lacions interiors dels solars o locals receptors del subministrament
d’aigua, constituïdes pel conjunt de canonades i elements de control, mesurament,
maniobra i seguretat (claus, comptadors, etc.).
El sistema de subministrament i distribució i les instal·lacions interiors estan connectats
mitjançant l’escomesa, i el punt de tall entre el primer i les segones s’estableix en la
clau de registre o de pas o, si no n’hi ha, en la intersecció de la canonada amb el pla
de la façana, tanca o límit de propietat. En conseqüència, les instal·lacions interiors
són sempre posteriors a la clau de registre en el sentit de circulació normal del flux
d’aigua.
A efectes d’aquest Reglament, es consideren únicament les escomeses i les
instal·lacions interiors.
Article 16 – Definicions dels elements del subministrament d’aigua
A efectes d’aquest Reglament, interessen particularment els següents elements
materials del sistema de subministrament i distribució:
1. L’escomesa externa, que comprèn el conjunt de canonades i altres elements que
uneixen la xarxa de distribució amb la clau de pas o de registre, inclosa aquesta,
instal·lats en terrenys de caràcter públic o privat prèvia constitució de l’oportuna
servitud i que consta de:
• Dispositiu de presa o clau de presa: es troba sobre la canonada de la xarxa de
distribució i obre el pas de l’escomesa.
• Ramal d’escomesa externa: és la canonada que enllaça la xarxa de distribució
amb la clau de registre.
• Clau de registre o de pas: és la vàlvula que es troba situada al final del ramal
d’escomesa externa, en el sentit de circulació normal del flux d’aigua, en la via
o espai públic i al costat, o tant a prop com sigui possible, del punt d’entrada a
l’immoble o finca per al qual s’hagi contractat l’escomesa.
La clau de registre o de pas constitueix el punt de lliurament d’aigua per part de
l’entitat subministradora al consumidor a efectes del que estableix el Reial decret
140/2003, de 7 de febrer. La clau de registre o de pas és l’element diferenciador entre
les instal·lacions responsabilitat de l’entitat subministradora i les instal·lacions
responsabilitat del propietari o client, però ni aquest ni terceres persones poden
manipular-la ni maniobrar-la.
2. Els elements considerats de les instal·lacions interiors són:
L’escomesa interna, que comprèn la resta d’elements de l’escomesa a partir de la
clau de pas o de registre i que, travessant el mur de tancament de l’edifici, uneix la
clau de registre o de pas i la clau interna. Consta de:
26

• Ramal d’escomesa interna: canonada que uneix la clau de registre amb la clau
interna.
• Passamurs: orifici practicat en el mur que limita l’immoble per passar la
canonada de l’escomesa interna que connecta amb la clau interna. Aquest
orifici permet que el tub quedi solt, la qual cosa en permet la lliure dilatació, si
bé ha de ser reajustat de manera que l’orifici quedi impermeabilitzat.
• Clau interna: clau que permet o impedeix el pas de l’aigua, situada al final del
ramal d’escomesa interna.
Canonada d’alimentació: tub d’alimentació o canonada que comunica la clau
interna amb el sistema de mesurament.
Vàlvula de retenció: vàlvula que s’instal·la al final de la canonada d’alimentació i
abans del sistema de mesurament i que fa impossible el flux invers i consegüent
retorn a la xarxa de distribució de l’aigua procedent de les instal·lacions particulars.
Sistema de mesurament: conjunt d’elements que permeten mesurar de manera
eficient els consums. Està format per:
Comptador: aparell homologat pels organismes competents i seleccionat per
l’entitat subministradora que serveix per mesurar el consum d’aigua de cadascun
dels subministraments.
Bateria de comptadors: bateria o conjunt de canonades que es connecta amb el
tub d’alimentació després de la vàlvula de retenció i permet la instal·lació dels
comptadors individuals. En general, la bateria de comptadors està situada a la
planta baixa de l’edifici i al més prop possible de l’entrada.
Instal·lacions particulars: conjunt de canonades i elements tècnics que formen part
de les instal·lacions interiors particulars que inclou la vàlvula de sortida del
comptador i hi comença, mitjançant les quals cadascun dels receptors o clients del
servei reben el subministrament d’aigua a les dependències que ocupen
particularment, ja siguin habitatges, locals comercials o industrials, incloent tant les
instal·lades en espais comunitaris com les que es troben dins de les seves
dependències particulars.
Desguassos de les instal·lacions interiors: sistema d’evacuació de l’aigua que
accidentalment pugui procedir de pèrdues per evitar danys al client o a tercers.
Dipòsit de reserva: dipòsit per a acumulació preventiva d’aigua destinada a
assegurar una disposició pròpia en situacions d’interrupció del servei de
subministrament.
Article 17 – Responsabilitat de l’entitat subministradora
És responsabilitat de l’entitat subministradora el manteniment, reposició, extensió i
operació del sistema de subministrament i distribució dins del seu àmbit de servei,
d’acord amb les normatives legals, les condicions de la concessió i/o contractuals, les
especificacions d’aquest Reglament, les instruccions tècniques i normes de bona
pràctica i altres disposicions que siguin aplicables, i sota la supervisió i aprovació de
l’Ajuntament.
La responsabilitat de l’entitat subministradora arriba fins a —i inclou— l’escomesa
externa i la clau de registre o de pas, o bé fins al punt de lliurament a un altre gestor.
27

Són també responsabilitat de l’entitat subministradora les atribucions que, sobre els
sistemes de mesurament, independentment del lloc que estiguin ubicats, els atorga
aquest Reglament.
Article 18 – Responsabilitat de l’usuari
1. És responsabilitat de l’usuari la implantació material de totes les instal·lacions
interiors excepte el sistema de mesurament.
L’usuari també ha de portar a terme el manteniment de les instal·lacions interiors a fi
de mantenir-ne la funcionalitat i d’evitar el deteriorament de la qualitat de l’aigua de
consum humà des de l’escomesa fins a l’aixeta.
L’usuari és responsable de la correcta adequació de les instal·lacions interiors. Quan
l’altura de l’edifici, amb relació a les condicions de pressió del subministrament, no
permeti que l’edifici sigui totalment alimentat des de la xarxa, l’usuari ha de preveure la
instal·lació d’un grup de sobreelevació adequat. .
2. També és responsabilitat de l’usuari la conservació i reparació de les avaries en les
instal·lacions interiors, incloent-hi el manteniment en perfecte estat dels desguassos de
les seves instal·lacions interiors per tal que pugui evacuar-se amb facilitat i sense
danys l’aigua que pugui procedir de pèrdues accidentals. En cas de demora o
negligència en la reparació, l’entitat subministradora pot instar el procediment de
suspensió en el subministrament d’aigua a la finca, d’acord amb el procediment que
preveu l’article 68 d’aquest Reglament.
Els danys i perjudicis causats per avaries en instal·lacions interiors són responsabilitat
del propietari o client.
3. El client pot maniobrar la clau interna per a maniobra de l’aigua en la instal·lació
interior de l’edifici.
4. Els usuaris que desenvolupin activitats amb consums que no puguin admetre les
pertorbacions derivades d’interrupcions del servei de subministrament han de disposar
a l’immoble de dipòsits de reserva amb la capacitat suficient per atendre el consum
necessari per efectuar una aturada segura de l’activitat.
En particular, els centres d’assistència sanitària que determini l’organisme competent
de l’Administració han de disposar a l’immoble de dipòsits de reserva amb la capacitat
mínima per a vint-i-quatre hores de consum del període estacional al qual
correspongui el màxim consum diari, i estar censats segons estableix l’article 36.
Article 19 – Execució, conservació i reparació de les instal·lacions interiors
1. La realització de noves instal·lacions interiors, així com la conservació i reparació de
les existents, amb excepció del sistema de mesurament, les ha de dur a terme un
instal·lador autoritzat per l’organisme de l’Administració que correspongui i d’acord
amb la normativa vigent.
2. L’execució de les instal·lacions interiors s’ha de dur a terme d’acord amb les
disposicions vigents d’edificació i construcció, instruccions d’instal·lacions, normes de
bona pràctica i especificacions de l’entitat subministradora, buscant en tot moment la
28

millor qualitat de l’aigua i del servei, i evitant escapaments, pèrdues, possibilitat de
contaminacions i incidències sobre el terreny, les edificacions o els altres serveis.
La instal·lació interior no pot estar connectada a cap altra xarxa o canonada de
distribució d’aigua d’una altra procedència, ni a la que prové d’un altre contracte de la
mateixa entitat subministradora; ni l’aigua pot barrejar-se amb cap altra excepte si ho
fa mitjançant un dipòsit previ. Aquestes precaucions es fan extensives a dipòsits de
regulació o emmagatzematge, que han d’efectuar-se de tal manera que no puguin
admetre aigües de procedències indesitjables.
Igualment, cal preveure les contingències degudes a avaries en l’escomesa o a la
xarxa exterior, per a les quals l’immoble ha d’estar preparat mitjançant la
impermeabilització dels murs o paraments de la façana per tal d’evitar danys a
l’interior.
En les noves instal·lacions interiors la contractació de l’escomesa està condicionada
pel compliment de la condició dels desguassos definida a l’article 16, paràgraf 2.
3. Cal assegurar la coordinació entre el propietari o client i l’entitat subministradora per
tal de garantir la correcta execució dels treballs. Si per efectuar alguna de les
operacions citades en aquest article es requereix maniobrar la clau de pas o de
registre, el propietari o client ha de sol·licitar-ho a l’entitat subministradora.
Article 20 - Revisions d’instal·lacions interiors
1. L’entitat subministradora pot revisar també les instal·lacions interiors existents,
sempre que presumeixi —mitjançant els seus elements de control— l’existència
d’alguna circumstància que pugui significar risc sanitari, malbaratament de l’aigua,
deteriorament de la seva qualitat o disfuncions en la prestació del servei. Si el
propietari o el client es nega a fer la inspecció, i existeix causa justificada per a
aquesta, l’entitat subministradora pot iniciar el procediment per suspendre el
subministrament, i comunicar aquesta situació a l’Ajuntament.
2. Sense perjudici de la superior facultat inspectora de l’Administració, l’usuari pot
acordar amb l’entitat subministradora que faci una revisió de les seves instal·lacions
interiors.
3. Una vegada feta la revisió, si és el cas, l’entitat subministradora ha de comunicar als
propietaris o clients la falta de seguretat de les instal·lacions existents i aquests
queden obligats a adoptar les mesures correctores en la instal·lació en el termini més
curt possible.
Si el propietari o client no compleix allò disposat, l’entitat subministradora pot iniciar el
procediment per suspendre el subministrament, i comunicar aquesta situació a
l’Ajuntament.
4. L’entitat subministradora pot acordar amb l’Ajuntament dur a terme campanyes per
a la revisió sistemàtica de les instal·lacions interiors existents, per tal d’informar els
usuaris del seu estat de funcionament i conservació i/o proposar, si escau, les
mesures de reparació que siguin oportunes.
5. En quant a les instal·lacions existents abans de la vigència del present Reglament i
en l’actualitat en ús, l’entitat subministradora en cas de detectar la manca de seguretat
de les mateixes, ho comunicarà a l’Ajuntament i al client, quedant aquest darrer obligat
29

a realitzar les actuacions necessàries sobre la seva instal·lació de forma que s’adeqüi
a les condicions exigides per la normativa vigent en el termini que fixi l’Ajuntament. De
no procedir el client segons les indicacions de l’entitat subministradora i de
l’Ajuntament, l’entitat subministradora podrà instar el procediment de suspensió en el
subministrament d’aigua, d’acord amb el procediment que preveu l’article 68 d’aquest
Reglament.
CAPÍTOL II. ESCOMESES
Secció 1a - Definició, elements i característiques tècniques
Article 21 – Descripció i característiques de les escomeses
1. L’escomesa comprèn el conjunt de canonades i altres elements que uneixen la
xarxa de distribució amb la instal·lació interior de l’immoble o finca, i en general consta
dels elements que han estat definits a l’article 16.
a) Escomesa externa. Responsabilitat de l’entitat subministradora
Dispositiu de presa o clau de presa
Ramal d’escomesa externa
Clau de registre o de pas
b) Escomesa interna. Responsabilitat del propietari o client
Ramal d’escomesa interna
Passamurs
Protecció del ramal d’escomesa interna perquè en cas d’escapament d’aigua,
aquesta s’evacuï a l’exterior.
Clau interna
2. Les característiques concretes i les especificacions tècniques de cadascuna de les
escomeses les ha de fixar l’entitat subministradora d’acord amb el que estableix el
Reial Decret 314/2006, de 17 de març, que aprova el Codi Tècnic de l'Edificació i
disposicions restants que siguin aplicables, i sobre la base de l’ús de l’immoble que cal
subministrar, consums previsibles i condicions de pressió.
Els contractes d’escomeses des de les xarxes de distribució d’aigua potable es faran
per a cada immoble que físicament constitueixi una unitat independent d’edificació o
solar. Es considera unitat independent d’edificació el conjunt d’habitatges i/o locals
amb portal comú d’entrada i espai comú d’escala, així com els edificis comercials i
industrials que pertanyin a una única persona física o jurídica i en els quals es
desenvolupi una única activitat industrial o comercial.
En qualsevol cas, els locals comercials o de negoci que puguin existir en cada edifici,
encara que no estiguin vinculats a l’accés comú de la finca o solar, han de disposar
d’un subministrament propi derivat de la corresponent bateria general de comptadors
divisionaris de l’immoble, excepte que l’escomesa existent no pugui satisfer les
necessitats dels locals comercials o de negoci, cas en què es podran executar
escomeses diferents per als locals comercials o de negoci. Cal assegurar-se que el
nombre d’aquestes sigui el mínim possible.
Secció 2a - Tipologia d’escomeses
Article 22 – Escomesa divisionària
30

És la dissenyada per subministrar aigua potable, mitjançant una bateria de
comptadors, a un conjunt d’habitatges, locals i dependències d’un immoble.
Article 23 – Escomesa independent
És una escomesa per a ús exclusiu d’un subministrament corresponent a un habitatge,
local, indústria o instal·lació. Aquesta es disposarà de forma que el comptador associat
sigui ubicat a l’exterior de l’immoble en un lloc de lliure accés al personal del Servei
municipal de proveïment d’aigua per tal de permetre la lectura del mateix com les
reparacions i verificacions que calguin dur a terme.
Article 24 – Escomesa d’obra
És una escomesa provisional per a alimentació exclusiva d’obres en curs. Aquesta
escomesa es disposarà de manera que el comptador associat sigui ubicat, en el mur
de tancament del solar o en una arqueta prefabricada de formigó a l’exterior de l’obra,
de conformitat a les indicacions de l’entitat subministradora, de forma que el lloc
d’ubicació sigui de lliure accés al personal del Servei municipal de proveïment d’aigua.
Article 25 – Escomesa d’incendi
És una escomesa per a alimentació exclusiva de boques o altres instal·lacions de
protecció contra incendis.
Secció 3a - Sol·licitud i contractació d’escomesa externa
Article 26 – Dret d’accés a l’ús del servei d’escomesa externa
L’entitat subministradora està obligada a autoritzar l’escomesa externa i posteriorment
el subministrament d’aigua a tot aquell que, prèvia sol·licitud, acrediti complir les
condicions següents:
1. Que l’immoble que es pretén proveir disposi d’instal·lacions interiors adequades a
les normes d’aquest Reglament, a la normativa vigent i les prescripcions de l’entitat
subministradora.
2. Que l’immoble o finca es trobi en zona urbanitzada i que les seves necessitats
s’ajustin a la capacitat de la xarxa prevista en l’actuació urbanística de la zona.
3. Que l’immoble a proveir disposi de sistema d’evacuació d’aigües residuals i pluvials,
i el tingui tècnicament resolt, i que disposi, en aquest cas, de les autoritzacions
oportunes de connexió a les xarxes de clavegueram.
Article 27 – Sol·licitud de les escomeses externes
L’entitat subministradora ha d’informar al peticionari del procediment a seguir des de la
sol·licitud fins a l'execució de l'escomesa, així com de les condicions que ha de
contenir la petició d’acord amb aquest Reglament i de la documentació a presentar.
Les sol·licituds les hauran de fer els peticionaris a l’entitat subministradora en l’imprès
normalitzat que, a aquest efecte, faciliti aquesta. A la referida sol·licitud, s’haurà
d’acompanyar com a mínim, la documentació següent:
• DNI o CIF del sol·licitant, amb indicació de domicili per a efectuar les
notificacions precises.
• Memòria o projecte tècnic subscrit pel tècnic competent, en cas que ho exigeixi
la legislació vigent.
31

• Titularitat de la servitud o dret d’aprofitament parcial que, si s’escau, sigui
necessària per a les instal·lacions d’escomesa en qüestió.
• Llicència i autoritzacions que per normativa hagi d’obtenir el peticionari, davant
les administracions competents.
• Qualsevol altra documentació exigida per l’administració o entitat
subministradora.
Article 28 – Tramitació de les escomeses externes
1. En cas que l’entitat subministradora detecti alguna deficiència en la documentació
aportada en la sol·licitud d’escomesa ha d’indicar al peticionari els possibles dèficits
documentals perquè aquest els pugui solucionar i concedir un termini de trenta dies
hàbils per a la seva compensació. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi
aportat la informació requerida, s’entén prescrita la sol·licitud sense més obligacions
per part de l’entitat subministradora.
A la vista de les dades que aporta el sol·licitant, de les característiques de l’immoble i
de l’estat de les xarxes de distribució, l’entitat subministradora ha de comunicar al
peticionari, en el termini de quinze dies hàbils a comptar des de la data de presentació
de la sol·licitud o des de la data del lliurament per part del peticionari de la
documentació requerida, la seva resolució de concedir o denegar l’escomesa o
escomeses sol·licitades. En cas que la sol·licitud sigui denegada, l’entitat
subministradora ha de comunicar al sol·licitant les causes de la denegació i del termini,
que no pot ser inferior a quinze dies hàbils, per presentar les al·legacions que consideri
oportunes respecte als punts de disconformitat.
En cas d’acceptació, l’entitat subministradora ha de comunicar al peticionari les
circumstàncies a les quals ha d’ajustar-se l’escomesa o escomeses, així com les
condicions de la seva contractació i execució, inclosos els drets econòmics
corresponents.
2. Són causes de denegació de la sol·licitud d’escomesa, a més de les que sorgeixin
com a incompliment del que estableix l’article 26 d’aquest Reglament, les següents:
Que l’immoble no reuneixi les condicions imposades per aquest Reglament.
Inadequació de les instal·lacions interiors a allò previst en aquest Reglament. En
particular, quan l’altura de l’edifici, en relació amb les condicions de pressió del
subministrament, no permeti que l’edifici estigui totalment alimentat directament des de
la xarxa, i no s’hagi previst la instal·lació d’un grup de sobreelevació necessari.
Quan les escomeses, les instal·lacions interiors, o almenys part d’alguna de les dues,
discorrin per propietats de tercers; llevat que s’aporti un document públic d’autorització
del propietari.
3. El sol·licitant està obligat a facilitar a l’entitat subministradora totes les dades que se
li demanin per aquest d’acord amb les previsions d’aquest Reglament.
El sol·licitant es fa responsable de l’exactitud de la seva declaració i no pot reclamar
posteriorment si incorre en un procediment sancionador per raó que alguna
circumstància no concordi amb les dades declarades.
4. Quan se sol·liciti una escomesa per a la construcció d’un nou immoble, cal adjuntar
la documentació suficient d’aquesta nova obra, a fi que l’entitat subministradora
estableixi els punts de connexió i les característiques definitives de les escomeses.
32

Article 29 – Resolució tècnica de les escomeses externes
1. Un cop avaluada la sol·licitud, l’entitat subministradora ha de definir la solució
tècnica adequada, incloent-hi el sistema de mesurament que calgui, d’acord amb el
cabal i ús de l’immoble o solar, segons la informació aportada pel peticionari.
Quan el sol·licitant de l’escomesa ho sol·liciti, l’entitat subministradora ha d’informar
sobre la capacitat de subministrament a la finca respecte del cabal que pot ésser
utilitzat pel conjunt d’usuaris de la finca i sobre les pressions màxima i mínima
orientatives del punt de subministrament i en condicions normals.
2. L’entitat subministradora ha de determinar el punt de connexió amb la xarxa
corresponent, llevat que al peticionari li interessi un punt concret per a l’escomesa; en
aquest cas l’entitat subministradora ha d’acceptar-ho, excepte causa justificada.
3. L’acceptació ferma de la sol·licitud obliga l’entitat subministradora a reservar el cabal
que satisfaci les necessitats demanades pel sol·licitant.
Article 30 – Drets econòmics d’escomesa externa
1. Els drets d’escomesa són la compensació econòmica que han de satisfer els
sol·licitants d’una escomesa externa a l’entitat subministradora com a contraprestació
del valor proporcional de les inversions que calgui fer a la xarxa de distribució per
executar l’escomesa per part de l’entitat subministradora, mantenint la capacitat de
subministrament del sistema de distribució, en les mateixes condicions anteriors a la
prestació del nou subministrament, i sense cap minva per als preexistents.
L’entitat subministradora ha de donar coneixement al peticionari de l’import dels drets
d’escomesa, d’acord amb els preus aliens aprovats per l’Ajuntament, i vigents en la
data de la sol·licitud.
2. La vigència de la valoració dels drets d’escomesa és de trenta dies hàbils.
Transcorregut aquest termini sense que s’hagi subscrit el contracte, o, una vegada
subscrit, sense que s’hagi fet efectiu el pagament corresponent, l’entitat
subministradora pot mantenir la valoració inicialment realitzada o aplicar els preus que
en el moment del pagament siguin vigents.
3. Els drets d’escomesa seran satisfets una sola vegada pel peticionari, i un cop
satisfets quedaran adscrits a la propietat en benefici de la finca o l’immoble que hagi
contractat l’escomesa per la qual es va abonar
Article 31 – Modificacions de les condicions de l’escomesa externa
A més de les restants llicències i permisos requerits, els propietaris o clients han de
sol·licitar autorització a l’entitat subministradora per a:
Fer modificacions en la disposició o característiques de les instal·lacions interiors, o
que impliquin un augment en els cabals contractats de subministrament o una
modificació en el nombre dels receptors.
33

Efectuar operacions de manteniment o reposició que impliquin indirectament
qualsevol modificació en les seves instal·lacions interiors d’un abast similar a l’indicat
en el paràgraf anterior.
L’entitat subministradora disposa d’un termini no superior a trenta dies hàbils per
autoritzar o denegar motivadament les modificacions sol·licitades. Transcorregut
aquest termini, s’entén denegada la modificació sol·licitada.
Secció 4a - Execució i manteniment
Article 32 – Execució i posada en servei de l’escomesa externa
1. Quan s’hagi acceptat el pressupost i s’hagin satisfet les quantitats establertes,
l’entitat subministradora està obligada tant a l’adequació dels elements materials del
servei, com a l’execució de les obres i dels treballs i instal·lacions que calguin per a la
posada en servei de l’escomesa externa d’acord amb la solució tècnica presentada i
en un termini no superior a sis mesos, sense que això suposi cap cost més per al
peticionari.
Aquesta instal·lació d’escomesa només la pot dur a terme i modificar l’entitat
subministradora, sense que el propietari de l’immoble pugui canviar o modificar-ne
l’entorn sense autorització expressa del prestador.
2. Un cop instal·lada l’escomesa i comprovades les condicions de la instal·lació
interior, l’entitat subministradora l’ha de posar en càrrega fins a la clau de registre o de
pas, que no pot ésser maniobrada per donar pas a l’aigua fins a l’inici del
subministrament.
Transcorregut un mes des de l’inici del subministrament sense que s’hagi formulat cap
reclamació sobre el ramal d’escomesa externa, s’entén que el propietari de la finca es
troba conforme amb la seva instal·lació.
3. L’escomesa independent, ha de ser totalment accessible des de la via pública i es
disposarà de forma que les claus de registre o pas i els equips de mesura quedin
allotjats a l’exterior de l’immoble en armari de dimensions suficients, de lliure accés pel
personal adscrit al Servei, de conformitat a les especificacions tècniques lliurades per
l’entitat subministradora.
Article 33 – Millora, conservació i reparació d’escomeses
1. Les modificacions de les escomeses externes, així com les reparacions en cas
d’avaria, són responsabilitat de l’entitat subministradora i són efectuades per aquesta o
per personal per compte d’altri expressament autoritzat.
No obstant això, les millores, modificacions o desviacions del traçat dels ramals
d’escomesa externa promogudes per la propietat de l’immoble donen lloc a una
modificació del contracte, són executades per l’entitat subministradora i el seu import
l’ha d’abonar el propietari.
2. El client o el propietari de l’immoble no pot canviar o modificar l’entorn de la situació
de l’escomesa sense autorització expressa de l’entitat subministradora.
3. La conservació i reparació de les escomeses internes és responsabilitat del
propietari o client i les ha d’efectuar un instal·lador autoritzat, d’acord amb l’article 19.
34

Les avaries que es produeixin en el ramal d’escomesa interna en el tram comprès
entre la clau de pas o de registre i la façana o límit de l’immoble subministrat, poden
ser reparades per iniciativa de l’entitat subministradora, amb la corresponent
autorització del titular de l’escomesa i de la propietat, si escau, per tal d’evitar danys i/o
pèrdues d’aigua. No obstant això, aquesta facultat d’intervenció no implica que l’entitat
subministradora assumeixi responsabilitats sobre els danys a tercers que puguin haver
estat originats per l’avaria.
4. Si l’avaria en l’escomesa interna no ha estat reparada pel propietari o client, l’entitat
subministradora pot procedir al tancament de la clau de pas o de registre.
Finalitzat o rescindit el contracte o tots els contractes de subministrament a un immoble,
el ramal d’escomesa externa queda a la lliure disposició de l’entitat subministradora,
que pot prendre les mesures que consideri oportunes. No obstant això, si no té assignat
un altre ús efectiu, l’entitat subministradora està obligada a desmantellar-lo a la primera
ocasió que se li presenti, sigui per la instal·lació de noves escomeses o altres elements
de la xarxa de distribució, o bé per la realització d’obres d’urbanització al lloc.
Secció 5a - Subministraments especials
Article 34 - Subministrament provisional d’aigua per a obres
Aquest tipus de subministrament té caràcter especial i s’efectua en les condicions
següents:
1. Mitjançant un comptador col·locat a aquest efecte en lloc apropiat especialment
protegit, segons criteri de l’entitat subministradora.
2. El subministrament d’obra ha de deixar-se fora de servei quan acabin oficialment les
obres per a les quals es va sol·licitar, quan se sol·liciti per a l’edifici la llicència de
primera utilització, o quan quedi caducada la llicència municipal d’obres corresponent.
3. Es considera defraudació la utilització d’aquest subministrament per a usos diferents
al d’obres. Si es dóna aquest cas, l’entitat subministradora pot, amb independència de
la sanció que correspongui, tallar el subministrament i anul·lar el contracte, en els
termes previstos en aquest Reglament.
Article 35 - Subministraments per a servei contra incendis
1. Les instal·lacions contra incendis a l’interior d’edificacions, sigui quin en sigui el destí
o l’ús, requereixen l’establiment d’un subministrament d’aigua exclusiu i el compliment,
amb caràcter general, de les condicions que aquest Reglament prescriu per a les
instal·lacions destinades al subministrament ordinari, d’acord amb els criteris següents:
Les instal·lacions contra incendis s’alimenten mitjançant escomeses independents de
les destinades a qualsevol altre fi, i no se’n pot efectuar cap derivació per a un altre ús.
No es pot fer cap presa d’aigua de qualsevol element d’aquestes instal·lacions,
excepte en situació d’incendi, sense l’expressa autorització de l’entitat
subministradora.
L’escomesa per a incendis s’ha de connectar a la canalització de la xarxa que
ofereixi més garantia de subministrament entre les que estiguin més pròximes.
Quan la normativa específica d’incendis exigeixi una pressió en la instal·lació interior
del client que no sigui la que l’entitat subministradora garanteix, és responsabilitat del
35

client establir i conservar els dispositius de sobreelevació que li permetin donar
compliment a la normativa específica esmentada abans.
2. La connexió a la xarxa pública de distribució d’un subministrament contra incendis
requereix la formalització prèvia del contracte de subministrament corresponent entre
l’entitat subministradora i el client.
Aquests contractes tenen la mateixa tramitació i caràcter que els de subministrament
ordinari i estan, per tant, subjectes a les mateixes prescripcions reglamentàries.
Article 36 – Subministraments crítics
1. La caracterització del subministrament com a crític correspon als organismes de
l’Administració amb competència en seguretat, sanitat i protecció civil i, si no n’hi ha, a
l’Ajuntament. En particular, es consideren subministraments d’aigua crítics els
destinats a centres d’assistència sanitària pública o privada, segons determinin les
autoritats sanitàries.
2. Les activitats per a les quals el subministrament d’aigua sigui crític han de disposar
de dipòsit de reserva de la capacitat indicada a l’article 18.4 i, si és funcional i possible,
d’acord amb el corresponent estudi tecnicoeconòmic, de doble subministrament des de
sectors de subministrament diferents.
El client és responsable d’aquest dipòsit i de les instal·lacions que calguin per garantir
la qualitat de l’aigua d’aquests dipòsits per als usos corresponents, així com del seu
manteniment i gestió.
3. Per la seva banda, l’entitat subministradora ha de disposar de les mesures
oportunes perquè el subministrament als usuaris l’activitat dels quals suposi consums
crítics s’efectuï des de la canalització que ofereixi més seguretat de servei entre les
més pròximes al subministrament, i ha d’adequar la xarxa i els seus elements de
control i maniobra de manera que pugui donar un servei amb menys restriccions en
condicions operacionals singulars, tal com es desprèn de l’article 18.4.
A aquest efecte, l’entitat subministradora ha d’elaborar i mantenir un cens en el qual
constin aquests usuaris.
TÍTOL TERCER. CONSUM. SISTEMES DE MESURAMENT I FACTURACIÓ
CAPÍTOL I. APARELLS DE MESURAMENT O COMPTADORS DE CONSUM
Secció 1a - Definició, titularitat i característiques tècniques
Article 37 – Aparells de mesurament. Normes generals
1. El mesurament dels consums que han de servir de base per a la facturació del
subministrament es fa per comptador.
2. Amb caràcter general, cada consum ha de disposar d’un comptador per al seu
mesurament, que pot fer-se amb comptador únic o amb bateria de comptadors
divisionaris, segons el nombre i les característiques dels subministraments:
Comptador únic. S’instal·la quan a l’immoble o finca només existeix un habitatge o
local, en subministraments provisionals per a les obres i en actuacions urbanístiques
en procés d’execució d’obres, sempre que disposin de xarxa de distribució interior.
36

Bateria de comptadors divisionaris. Quan existeix més d’un habitatge o local, és
obligatori instal·lar un aparell de mesurament per a cadascun i els necessaris per a
serveis comuns.
En qualsevol cas, l’entitat subministradora pot disposar, en la instal·lació interior,
abans dels divisionaris, un comptador de control o comptador general amb la finalitat
de controlar i/o facturar els consums globals, que serveix com a base per a la detecció
d’una possible anomalia en la instal·lació interior.
3. Per a l’execució d’obres en les vies públiques, mitjançant boques de reg i amb
caràcter temporal, es pot fer el control de consum per comptador acoblat a la mateixa
boca de reg. No obstant això, l’entitat subministradora pot exigir la instal·lació per
comptador fix quan no es presumeixin les condicions de temporalitat citades abans.
4. El propietari o el client ha de facilitar accés al comptador al personal autoritzat per
l’entitat subministradora.
Article 38 – Homologació
Els comptadors són sempre de model oficialment homologat, seleccionats per l’entitat
subministradora, i degudament verificats amb resultat favorable, i han de ser precintats
per l’organisme de l’Administració responsable d’aquesta verificació.
Article 39 - Selecció, subministrament i instal·lació del comptador
1. El comptador ha de ser d’un sistema aprovat per l’Estat o Administració competent a
aquest fi. L’elecció del tipus de comptador, el seu diàmetre i emplaçament, els fixa
l’entitat subministradora tenint en compte el consum efectiu probable, el règim de la
xarxa i les condicions de l’immoble que calgui proveir, la qualitat de l’aigua, la pressió
de la xarxa i les característiques pròpies del proveïment; però si el consum real,
perquè no correspon al declarat pel client en la pòlissa, no guarda la deguda relació
amb el que correspongui al rendiment normal del comptador, aquest ha de ser
substituït per un altre de diàmetre adequat, i el client s’ha de fer càrrec de les
despeses que això ocasioni.
En els casos de subministraments contra incendis, així com en els casos de
subministraments de tipus especial, els comptadors que s’instal·lin han de ser d’un
tipus i model específic, adaptat a les prescripcions d’aquests subministraments.
2. El comptador l’ha d’instal·lar l’entitat subministradora, encara que sigui propietat del
client.
No s’autoritza la instal·lació de cap comptador fins que el client no hagi subscrit la
pòlissa de subministrament i satisfet els drets corresponents així com, si escau, el preu
del comptador i les despeses d’instal·lació d’aquest.
No obstant, l’entitat subministradora, per tal de permetre el seu desenvolupament
tecnològic, oferirà als futurs clients la possibilitat de contractació per canals que no
requereixin la presència física però que si obliguen a la devolució del contracte signat i
lliurament dels documents exigits en la contractació, així com al pagament de les
despeses d’instal·lació del comptador segons tarifes vigents. De no lliurar el contracte
signat i la documentació requerida al client, transcorreguts 30 dies naturals, l’entitat
subministradora quedarà facultada per rescindir el contracte.
37

3. Si es comprova en algun moment que el consum real d’un subministrament no
domèstic difereix de l’inicialment sol·licitat en un +30% de manera continuada, s'ha de
procurar substituir-lo per un altre de diàmetre més apropiat i modificar el contracte de
subministrament, si és procedent.
Article 40 – Sol.licitud de verificació. Verificació oficial
1. És obligatòria la verificació oficial i el precintatge dels aparells comptadors per part
de l’organisme competent en matèria d’indústria, a través d’un laboratori oficial o
autoritzat, en els següents casos:
• Després de tota reparació del comptador que pugui afectar la regularitat de la
marxa de l’aparell o hagi exigit l’aixecament dels seus precintes. El cost de la
verificació serà a càrrec de qui correspongui el seu manteniment, excepció feta
que el motiu se’n derivi d’una manipulació no motivada de l’entitat
subministradora, en el qual cas el cost recaurà sobre aquesta.
• Sempre que ho sol.licitin els clients, l’entitat subministradora o algun òrgan
competent de l’Administració.
2. Les despeses de comprovació oficial comprendran:
• Despeses de manipulació
• Despeses de desplaçament
El seu import serà fixat per l’Ajuntament cada any, a proposta de l’entitat
subministradora.
3. Quan la comprovació oficial es realitza a instància de l’entitat subministradora, les
despeses que se’n derivin seran a càrrec seu.
4. En cas que la comprovació oficial es realitzi a instància del client, si com a resultat
de la comprovació s’estableix que el comptador funciona correctament o amb
subcomptatge, les despeses que origini la prova seran a càrrec del client. En cas
contrari, seran per compte de l’entitat subministradora.
5. Quan durant el procés de verificació es comprovi que un aparell de mesura ha esta
manipulat amb fins fraudulents, el verificador aixecarà acta als efectes que estableix el
present reglament.
6.En cas que l’aparell de mesura no compleixi les condicions reglamentàries, haurà
d’ésser substituït per un de característiques similars o, si és el cas, reparat i verificat
novament.
Article 41 – Abonament de despeses de comprovació i liquidacions.
1. Si com a resultat d’una verificació oficial, el client queda obligat al pagament de les
seves despeses, haurà d’abonar l’import, en un termini màxim de trenta dies hàbils, a
comptar des de la data de la notificació dels resultats de la verificació oficial.
2. En el cas de liquidacions per volum realment consumit, derivades d’un procés de
verificació oficial del comptador, l’entitat subministradora disposa d’un termini de trenta
dies hàbils per abonar les quantitats cobrades de més com a conseqüència de l’error
del comptador.
38

Secció 2a - Instal·lació i manteniment
Article 42 – Ubicació dels comptadors
1. El comptador o bateria de comptadors s’han d’ubicar en arquetes, armaris o
habitacions construïts o instal·lats pel propietari, promotor o client en zona d’ús lliure.
La seva geometria, característiques i condicions han d’estar d’acord amb el que
preveuen les instruccions tècniques vigents, les normes de bona pràctica i les
especificacions de l’entitat subministradora.
Pel que fa als desguassos de les arquetes, els armaris o les habitacions, han de
complir el que estableix l’article 16, apartat 2.
2. Quan un sol ramal d’escomesa hagi de subministrar aigua a més d’un client d’un
immoble, el seu promotor o propietari ha de procedir a la instal·lació prèvia d’una
bateria de comptadors divisionaris, amb capacitat suficient per a tots els clients
potencials de l’immoble, encara que d’entrada no s’hi instal·lin més que una part
d’aquests possibles usuaris.
3. Quan escaigui substituir el comptador per un altre de més diàmetre i sigui
indispensable ampliar les dimensions de l’armari que el conté, el propietari de
l’immoble o els usuaris han d’efectuar al seu càrrec les modificacions oportunes.
Article 43 – Instal·lació del comptador
1. Sense perjudici del que disposa l’article 39, la primera instal·lació i les ulteriors
substitucions del comptador o aparell de mesurament, l’ha de fer exclusivament
l’entitat subministradora, la qual prèviament ha de comunicar a l’usuari o client
l’operació.
2. De la connexió i desconnexió, manipulació, precintat i desprecintat del comptador o
aparell de mesurament, quan escaigui per raons de manteniment, se’n farà càrrec
l’entitat subministradora.
3. El client o usuari no pot manipular per si mateix el comptador o aparell de
mesurament, ni connectar preses o fer derivacions abans d’aquest equip en el sentit
de circulació de l’aigua. Darrere del comptador s’ha d’instal·lar una clau de sortida,
amb la qual el client pot maniobrar per prevenir qualsevol eventualitat en la seva
instal·lació particular.
Article 44 – Canvi d’emplaçament
La modificació o canvi d’emplaçament del comptador no es pot dur a terme
directament pel client, ha de sol.licitar-ho a l’entitat subministradora.
Qualsevol modificació de l’emplaçament del comptador o aparell de mesurament, dins
del recinte o propietat en què es presta el servei de subministrament sempre és a
càrrec de la part a instància de la qual s’hagi efectuat. No obstant això, és sempre a
càrrec del client qualsevol modificació en l’emplaçament del comptador ocasionat per
qualsevol dels motius següents:
Per obres de reformes efectuades pel client amb posterioritat a la instal·lació del
comptador i que en dificultin la lectura, revisió o facilitat de substitució.
39

Quan la instal·lació del comptador no respongui a les exigències d’aquest
Reglament.
Article 45 – Retirada de comptadors
Els comptadors o aparells de mesurament poden desmuntar-se per qualsevol de les
causes següents:
a) Definitivament, per extinció del contracte de subministrament.
b) Per substitució definitiva per avaria de l’equip de mesurament.
c) Per substitució per un altre, motivada per renovació periòdica, canvi tecnològic,
adequació als consums reals o a un nou contracte, etc. Així mateix, per la substitució
temporal per a verificacions oficials.
d) Per altres causes que puguin ser autoritzades per l’Ajuntament, que ha de
determinar si la retirada és provisional o definitiva, o si cal substituir l’aparell de
mesurament per un altre.
Article 46 - Conservació i maneig de comptadors
1. Els comptadors seran conservats per el gestor del Servei a compte del client,
mitjançant aplicació del preu de conservació vigent en cada moment, i l’entitat
subministradora pot sotmetre’ls a totes les verificacions que consideri necessàries,
efectuar-hi les reparacions que escaiguin, i obligar al client a substituir-los en cas
d’avaria irreparable, trencament o deteriorament per causes alienes al seu
funcionament normal.
El titular de la pòlissa d’abonament pot instar igualment la verificació del
comptador en cas de discrepància amb l’entitat subministradora; en aquest cas, i
sense perjudici del resultat de la verificació que pugui haver efectuat directament
aquesta, cal recórrer a la comprovació i verificació del Servei Territorial d’Indústria
de la Comunitat Autònoma, o organisme competent de l’Administració. Les
despeses que s’ocasionin per aquest motiu són a compte de la part a la qual el
resultat de la verificació resulti advers. Sense perjudici del paràgraf anterior, i en
sol·licitar la verificació, el client està obligat a dipositar l’import previst dels drets de
verificació, que li han de ser reintegrats, si escau, una vegada conegut el resultat
d’aquesta.
2. El client està obligat a facilitar als agents i operaris de l’entitat subministradora
l’accés al comptador, tal com estableix aquest Reglament, tant per prendre lectura
d’aquest com per verificar-lo i per emplenar les ordres de servei que hagi rebut.
3. La bona conservació, tant del comptador per causes alienes al seu funcionament
normal, com de l’armari o arqueta que el conté, és responsabilitat del client que n’ha
de tenir cura del manteniment en perfectes condicions.
4. És obligació del client la custòdia del comptador o aparell de mesurament, així com
evitar qualsevol fet que vagi en contra de la seva conservació; obligació que és
extensible tant a la inviolabilitat dels precintes del comptador com a les seves etiquetes
d’identificació. La responsabilitat que es derivi de l’incompliment d’aquesta obligació
recau directament sobre el client titular del subministrament, llevat de prova en
contrari.
40

5. El client no pot practicar intervencions sobre les instal·lacions interiors que puguin
alterar el funcionament del comptador.
Article 47 – Sistemàtica de detecció de mals funcionaments
L’entitat subministradora ha d’establir i fer els plans necessaris per a la detecció
sistemàtica del mal funcionament dels comptadors.
Les vies de detecció d’anomalies són, entre d’altres, els plans de mostreig, la
comprovació i renovació de comptadors basats en estudis d’envelliment, l’anàlisi de la
sèrie històrica de consums i les reclamacions dels mateixos clients, així com la
instal·lació de comptadors de control.
Els comptadors de control han d’estar instal·lats abans dels divisionaris amb la finalitat
de controlar els consums globals, normalment sense efecte directe sobre la facturació
als clients, la qual cosa serveix com a base per a la detecció d’una possible anomalia
en la instal·lació interior.
Quan es detecti l’aturada o mal funcionament de l’aparell de mesurament, d’acord amb
el que preveu aquest Reglament, la facturació del període actual i la regularització de
períodes anteriors s’ha d’efectuar de conformitat amb l’article 53 d’aquest Reglament.
Secció 3a - Aforaments. Règim transitori
Article 48 – Extinció del subministrament per aforament
El subministrament per aforament s’extingeix i s’admet únicament en règim transitori
per als clients o situacions preexistents o excepcionalment quan les condicions de la
instal·lació no permetin el subministrament per aigua directa, amb el consum mesurat
per comptador.
El subministrament per aforament és incompatible amb el subministrament per
comptador.
Article 49 – Condicions materials dels aforaments
En els subministraments per aforament existents, l’entitat subministradora està
obligada a facilitar al client el cabal diari contractat en un període de vint-i-quatre hores
de subministrament.
L’entrada de l’aigua a l’immoble o local subministrat es regula mitjançant aparell
mesurador o “clau d’aforament”, que ha d’estar homologat, calibrat i graduat en relació
amb el cabal contractat per a tot l’immoble o per a cada usuari, i l’ha de facilitar l’entitat
subministradora. El calibratge de la clau d’aforament s’ha de verificar periòdicament,
amb un termini de vigència que no ha de ser mai superior als vuit anys.
En tota mena de subministrament per aforament, sigui general o fraccionat, el personal
de l’entitat subministradora té accés a les instal·lacions i als dipòsits, per tal de
comprovar si la graduació de l’aforament és correcta.
CAPÍTOL II - FACTURACIÓ DELS CONSUMS
Secció 1a - Determinació de consums i lectura de comptadors
Article 50 - Determinació de consums
Com a norma general, el consum que fa cada client es determina per les diferències
entre les lectures del comptador entre dos períodes consecutius de facturació.
41

Article 51 – Lectura del comptador
L’entitat subministradora està obligada a establir un sistema de lectura periòdica de
manera que per a cada client els cicles de lectura mantinguin, sempre que sigui
possible, una uniformitat en el període de consum.
Les lectures, amb excepció de les instal·lacions que disposin de telelectura, s’han
d’efectuar sempre en hores hàbils o de normal relació amb l’exterior, pel personal
autoritzat expressament per l’entitat subministradora. Quan sigui possible i en cas
d’absència del client, l’entitat subministradora ha de deixar constància d’haver intentat
fer la lectura. En cap cas el client no pot imposar a l’entitat subministradora l’obligació
de fer la lectura fora de l’horari establert a aquest efecte.
L’entitat subministradora ha de facilitar els mitjans, ja siguin telefònics o d’un altre
tipus, perquè els usuaris puguin facilitar la lectura quan ho considerin oportú. La
prestadora del servei tindrà en compte aquesta lectura per a la determinació del
consum a facturar sempre que això sigui possible. Quan el client doni la lectura del
comptador ha de facilitar les dades de la seva pòlissa, que han de ser constatades per
l’entitat subministradora.
Article 52 - Consums estimats i regularització per mal funcionament
1.- Quan no sigui possible conèixer els consums, per absència del client o per altres
causes que impossibilitin la determinació del consum, l’entitat subministradora pot
optar o bé per no facturar consum en la factura corresponent amb l’obligació de
regularitzar-lo en la facturació següent amb consum efectivament mesurat, o bé per fa
a.- El consum efectuat durant el mateix període de temps i a la mateixa època de l’any
immediatament anterior.
b.- En cas que no existeixi consum del mateix període de l’any anterior, cal estimar el
consum d’acord amb la mitjana aritmètica dels tres períodes immediatament anteriors.
c.- En aquells casos en què no existeixin consums mesurats per poder obtenir la
mitjana esmentada en el paràgraf anterior, els consums s’han de determinar prenent
com a base els consums coneguts de períodes anteriors.
d.- En el cas que existeixin dades històriques que permetin identificar que el client té
consums estacionals, es pot facturar un consum estimat d’acord amb la mitjana
aritmètica dels consums dels últims tres anys en el mateix període facturat.
e.- Si no és possible conèixer ni dades històriques ni consums coneguts de períodes
anteriors, cal facturar un consum equivalent al límit previst per al primer tram que
s’estableixi en la tarifa aprovada per als diferents usuaris.
En tots aquests supòsits, en les factures s’han d’incloure les paraules “CONSUM
ESTIMAT” i cal especificar l’última lectura presa i la data en què es va prendre.
Els consums així estimats tenen el caràcter de ferms en cas que no es pugui fer la
lectura real. I en cas que es pugui obtenir la lectura real, té el caràcter de “a compte” i
cal normalitzar la situació, per excés o per defecte, en les facturacions dels períodes
següents, d’acord amb la lectura feta a cadascun d’ells, i dins del període de tres anys
subsegüent a la lectura estimada efectuada, prescrivint un cop complert el termini
indicat qualsevol pretensió al respecte envers dit consum. Transcorregut un any des
de la primera lectura estimada realitzada sense que s’hagi pogut realitzar una lectura
42

eal per l’entitat subministradora es procedirà a la resolució del contracte per
incompliment del mateix al no haver disposat el comptador en un lloc de lliure accés de
conformitat a l’article 9 del present Reglament.
2.- Quan es detecti l’aturada o el mal funcionament de l’aparell de mesura, la
facturació del període actual i la regularització de períodes anteriors s’ha d’efectuar de
conformitat amb el que estableix l’apartat anterior.
En cas d’aturada, la regularització es fa pel temps d’aturada del comptador.
En cas de mal funcionament del comptador o aparell de mesurament la regularització
es fa pel temps de durada de l’anomalia, excepte en les situacions que no en sigui
possible la determinació, cas en el qual la regularització es fa per un període màxim
d’un any.
En cas d’errors de mesurament no compresos dins dels marges de les disposicions
vigents, detectats en les verificacions oficials de comptadors que hagin estat
sol·licitades al Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Comunitat Autònoma,
cal modificar el consum facturat d’acord amb el percentatge d’error. El període de
temps, llevat que es pugui conèixer la durada de l’anomalia, és com a màxim d’un any.
En el cas de subministrament per a usos agrícoles, jardins i altres que permetin
determinar el consum per càlcul o estimació, cal atenir-se a aquesta avaluació com a
base de facturació.
En aquells casos que per error o anomalia de funcionament de l’aparell mesurador o
comptador s’hagin facturat quantitats inferiors a les degudes, cal escalonar el
pagament de la diferència en un termini que, llevat d’acord contrari, ha de ser d’igual
durada que el període al qual s’estenguin les facturacions errònies o anormals amb un
límit màxim d’un any.
Secció 2a - Facturació, tarifes i preus aliens a la venda d’aigua
Article 53 - Objecte i periodicitat de la facturació
L’entitat subministradora del servei ha de percebre de cada titular del subministrament
l’import d’aquest d’acord amb la modalitat tarifària vigent en cada moment.
Són objecte de facturació per l’entitat subministradora els conceptes que procedeixin
del consum de l’aigua en funció de la modalitat del subministrament i de les tarifes
vigents en cada moment.
Així mateix, cal facturar els conceptes no compresos en les tarifes per consum,
sempre que corresponguin a actuacions que hagi de portar a terme l’entitat
subministradora d’acord amb aquest Reglament i amb els preus que hagi aprovat
l’Ajuntament per aquests conceptes o productes aliens a la venda d’aigua.
Si existeix una quota de servei, a l’import d’aquesta cal afegir la facturació del consum
corresponent als registres del sistema de mesurament o altres sistemes d’estimació de
consum que aquest Reglament consideri vàlids.
En el cas d’existència de comptadors divisionaris, si la suma dels consums dels
comptadors individuals més el d’usos comuns, si existís, és inferior al registrat pel
comptador general, la diferència es facturarà entre tots els comptadors individuals de
forma proporcional al seu coeficient de participació en la Comunitat sempre que per
part d’aquesta s’hagi aportat la documentació necessària per acreditar aquests
43

coeficients. En cas contrari, es procedirà a la facturació per parts iguals entre els
comptadors individuals.
Els consums es facturen per períodes de subministrament vençuts i amb una
periodicitat no superior a tres mesos, llevat de pacte específic entre el client i l’entitat
subministradora. El primer període es computa des de la data de posada en servei del
subministrament.
Els subministraments per aforament i, en tot cas, el cànon anual dels
subministraments contra incendis s’han de satisfer per avançat.
En el cas de subministraments eventuals de curta durada, es pot admetre la liquidació
prèvia dels consums estimats.
Article 54 - Factures
La factura ha de contenir els elements necessaris segons la legislació vigent i
especificar tots i cadascun dels diferents conceptes tarifaris, així com les lectures del
comptador en què es comptabilitzi el consum facturat o sistema establert per
determinar el consum en cas que aquest sigui estimat.
En els períodes de facturació en què hagin estat vigents diverses tarifes, la facturació
s’efectua per prorrata entre els diferents períodes.
Article 55 - Terminis i forma de pagament
L’entitat subministradora restarà obligada a lliurar la factura al client pel mitjà que
aquest hagi determinat, ja sigui correu ordinari o de forma telemàtica, amb indicació
dels terminis per fer-la efectiva. El client ha de fer el pagament de la factura dins d’un
termini de vint dies naturals comptats des de la data d’emissió d’aquesta.
El client pot optar per domiciliar el pagament de la factura en una entitat financera o bé
per fer-lo efectiu directament a l’entitat subministradora, que ha de posar a disposició
dels titulars dels contractes els mitjans i les formes d’efectuar el pagament que permeti
el seu desenvolupament tecnològic.
En aquells casos en què per error o anomalia s’hagin facturat quantitats inferiors a les
degudes, es pot acordar escalonar el pagament de la diferència en un termini que,
llevat d’acord contrari i quan l’import així ho justifiqui, ha de ser d’igual durada que el
període al qual s’estenguin les facturacions errònies o anormals, amb un període
màxim d’un any.
Article 56 - Tarifes
Les tarifes del servei de subministrament domiciliari de l’aigua estan sotmeses al règim
d'autorització o comunicació prèvia, regulat al Decret 149/1988, de 28 d'abril, sobre
règim procedimental dels preus autoritzats i comunicats i normes que el substitueixin i
despleguin, i per tant la seva aprovació, estructura, establiment, modificació i
pagament, les ha d’aprovar l’Ajuntament i posteriorment la Comissió de Preus.
Article 57 - Preus aliens al consum d’aigua
L’entitat subministradora factura als clients tots els conceptes aliens al consum d’aigua
i que formen part de la prestació del servei, d’acord amb els preus i conceptes que
prèviament hagi aprovat l’Ajuntament.
44

Article 58.- Tributs i altres conceptes de la factura
L’entitat subministradora ha d’incloure per al seu cobrament en la factura els tributs i
els preus públics per compte de les entitats públiques, quan així ho estableixin les
normes que els regulin.
Article 59.- Facturació supòsits fuita en instal·lació interior de l’habitatge
En els supòsits en els quals es produeixi una fuita per un fet fortuït, de difícil detecció,
no atribuïble a la negligència del client, i sempre i quan el client acrediti que ha
solventat la incidència aportant a l’entitat subministradora la documentació, expedida
per instal·lador homologat, justificativa de la reparació de la fuita, l’entitat
subministradora aplicarà en la factura corresponent les mesures reductores
autoritzades per l’Ajuntament, consistents en facturar amb la tarifa de preu mitjà de
tarifa als m³ corresponents a la fuita.
Aquesta mesura reductora de caràcter excepcional no es podrà aplicar a un mateix
client més d’un cop, en un període de dos anys.
TÍTOL QUART. CONTRACTACIÓ DEL SUBMINISTRAMENT
CAPÍTOL I. CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT
Secció 1a - Naturalesa, objecte i característiques
Article 60 - Objecte, característiques i forma de la contractació
Tot subministrament ha de tenir com a base un contracte entre l’entitat
subministradora i el receptor d’aquest, que s’ha de formalitzar per escrit. Només es pot
subscriure contracte de subministrament amb els titulars del dret a l’ús de la finca,
habitatge, local o indústria, o amb els seus representants.
No obstant això, i prèvia petició verbal o per qualsevol canal de comunicació, l’entitat
subministradora pot facilitar el servei sol·licitat, amb la qual cosa el sol·licitant queda
subjecte a l’acreditació efectiva davant aquella del compliment de les condicions per
formalitzar el contracte i a la comprovació de les seves instal·lacions interiors per part
de l’entitat subministradora, en les condicions i per les causes previstes en aquest
Reglament.
L’entitat subministradora pot exigir a l’usuari que vulgui fer la contractació del servei o
bé la modificació de les condicions d’aquest que acrediti mitjançant el corresponent
document emès per l’instal·lador homologat que les instal·lacions interiors compleixen
amb les prescripcions d’aquest Reglament i d’altres que siguin aplicables.
En cas que el sol·licitant es negui a facilitar al prestador els documents acreditatius de
la seva condició d’usuari o propietari de la finca a subministrar o bé es negui a
permetre la comprovació de les seves instal·lacions interiors, d’acord amb el paràgraf
anterior, l’entitat subministradora, prèvia aplicació del procediment previst a l’article 68
d’aquest Reglament, pot suspendre el servei fins que el client compleixi amb els
requeriments efectuats.
En els supòsits de subministraments industrials, l’entitat subministradora ha de
sol·licitar al client, abans de la firma del contracte, que aquest acrediti haver sol·licitat a
l’Administració competent la corresponent autorització d’abocament d’aigües residuals.
45

En tot cas, s'exigirà la prèvia formalització per escrit del corresponent contracte entre
l’entitat subministradora i el client per aquells subministraments especials que
requereixin clàusules contractuals que, sense oposar-se al present reglament, no
estiguin previstes en el mateix.
Les condicions especials no inclouen cap precepte contrari a la bona fe contractual ni
a la normativa vigent, ni preus superiors a les tarifes autoritzades ni recàrrecs no
autoritzats en aquestes tarifes.
L’entitat subministradora contracta el subministrament d’aigua a tot peticionari que el
sol·liciti i compleixi la normativa vigent.
Article 61 - Contracte únic per a cada subministrament
Cada servei i ús ha de tenir un contracte.
El contracte de subministrament s’estableix per a cada habitatge o local independents,
encara que pertanyin al mateix titular del dret d’ús i siguin contigus, sense perjudici
dels actuals contractes de subministrament per comptador o aforament general,
supòsits que estan formalitzats en un sol contracte a nom del propietari. En aquest
darrer cas s’aplicarà sobre aquest sol contracte general tantes quotes de servei o
mínima com habitatges, locals o dependències què, susceptibles d’abonament, se
serveixin mitjançant el subministrament general.
En el cas de subministrament per a ús comunitari de l’immoble, cal subscriure un
contracte independent.
Article 62 - Causes de denegació del contracte
L’entitat subministradora pot negar-se a subscriure contractes d’abonament en els
casos següents:
a.- Quan la persona o entitat que sol·liciti el subministrament no accepti en la seva
integritat aquest Reglament.
b.- Quan les instal·lacions receptores del peticionari no compleixin les prescripcions
legals i tècniques que han de tenir. L’entitat subministradora, en aquest cas, ha de
comunicar els incompliments al peticionari per tal que pugui procedir-ne a la
compensació.
c.- Quan el peticionari no presenti la documentació que exigeix la legislació vigent, que
sigui compressiva de tots els extrems requerits legalment per permetre l’emissió de les
corresponents factures pel subministrament.
d.- Quan es comprovi que el peticionari del subministrament ha deixat de satisfer
l’import corresponent a l’aigua consumida en virtut d’un altre contracte amb l’entitat
subministradora i fins que no aboni el seu deute.
e.- Quan el peticionari de subministrament industrial no hagi sol·licitat la corresponent
autorització d’abocament per a les aigües residuals d’acord amb la normativa vigent.
Secció 2a - Formalització, durada i cessió del contracte
Article 63 - Formalització dels contractes
Els contractes són estesos per l’entitat subministradora i signats per les dues parts
interessades per duplicat, perquè contenen drets i obligacions recíprocs, i un exemplar
queda en poder del client, degudament emplenat. Per facilitar la contractació per via
46

telemàtica, la forma de contracte pot efectuar-se per via electrònica o telefònica amb
gravació del consentiment d’acord amb el que estableix la legislació vigent sobre
comerç electrònic.
Article 64 - Durada del contracte
Els contractes es consideren estipulats pel termini fixat en aquests i s’entenen
tàcitament prorrogats, llevat que el client comuniqui a l’entitat subministradora,
mitjançant els canals de comunicació establerts, la seva intenció de donar-lo per
acabat.
Els subministraments per obres, espectacles temporals en locals mòbils i, en general,
per activitats esporàdiques, es contracten sempre amb caràcter temporal i per temps
definit, que ha de constar en el contracte.
Article 65 - Modificacions del contracte
Durant la vigència del contracte, aquest s’entén modificat per acord de les dues parts o
sempre que ho imposin disposicions legals o reglamentàries i, en especial, en relació
amb la tarifa del servei i el tipus de subministrament, que s’entén modificat en l’import i
condicions que disposi l’autoritat o els organismes competents.
La modificació de l’estat existent de les instal·lacions interiors i/o les característiques
del subministrament requereix una modificació del contracte amb la finalitat d’adequarlo
a la nova situació.
Article 66 - Canvi de titularitat per cessió del contracte de subministrament
El canvi de titularitat es fa a petició del nou ocupant de l’habitatge o local objecte de
subministrament. Per fer-ho, ha d’acreditar la seva condició de propietari, arrendatari o
titular del dret d’ús d’aquest habitatge o local.
El canvi de titular només s’efectua si el subministrament no està resolt i si la instal·lació
existent és suficient per satisfer les necessitats del nou usuari, sense perjudici que
quan es faci el canvi de titularitat s’actualitzin les característiques del subministrament.
Quan es produeix el canvi de titularitat, el nou titular es subrogarà en els drets i
obligacions de l'anterior titular .En aquests casos com a condició essencial caldrà que
l’anterior titular estigui al corrent de pagament o bé que el nou titular es subrogui en el
deute mitjançant declaració expressa formulada a l’efecte.
La fiança es retornarà a l’anterior titular si aquest ho exigeix expressament amb
caràcter previ a l’efectivitat del canvi de nom, exigint-se, en aquest cas, el dipòsit d’una
nova fiança al nou titular. Pel cas de no produir-se l’esmentat requeriment previ
operarà la subrogació automàtica.
Article 67 - Subrogació
Quan es produeix la defunció del titular del contracte, el cònjuge o la seva parella de
fet, descendents, fills adoptius plens, ascendents i germans que hagin conviscut
habitualment, almenys amb dos anys d’antelació a la data de la defunció, poden
subrogar-se en els drets i obligacions del contracte. No calen els dos anys de
47

convivència per als sotmesos a la pàtria potestat del difunt, ni per al seu cònjuge ni per
a la seva parella de fet.
L’hereu o legatari pot subrogar-se si succeeix al causant en la propietat o l’ús de
l’habitatge o local. Les entitats jurídiques només se subroguen en els casos de fusió
per absorció.
El termini per subrogar-se és, en tots els casos, de quatre mesos a partir de la data del
fet causant i, si escau, de l’acceptació de l’herència o llegat, es formalitza per
qualsevol mitjà admès en dret, i queda subsistent la mateixa fiança.
Article 68 - Fiança
L’entitat subministradora exigeix una fiança en garantia del pagament de les factures
del subministrament, la qual ha de ser dipositada pel client en el moment de la
contractació. L’entitat subministradora l’ha de dipositar en l’organisme corresponent de
l’Administració.
La fiança té per objecte garantir les responsabilitats pendents del client a la resolució
del seu contracte, sense que pugui exigir el client, durant la seva vigència, que
s’apliqui a aquesta el reintegrament dels seus descoberts.
En cas que no existeixin responsabilitats pendents en el moment de la resolució del
contracte, l’entitat subministradora ha de tornar la fiança al titular d’aquesta o al seu
representant legal. Si existeix responsabilitat pendent, l’import de la qual és inferior al
de la fiança, la diferència resultant l’hauria de tornar directament l’entitat
subministradora.
CAPÍTOL II. SUSPENSIÓ DEL SUBMINISTRAMENT I EXTINCIÓ DEL
CONTRACTE
Secció 1a - Suspensió del subministrament
Article 69 - Causes de suspensió
L’entitat subministradora pot instar el procediment per suspendre el subministrament
als seus clients o usuaris, sense perjudici de l’exercici de les accions d’ordre civil o
administratiu quan la legislació vigent ho empari, en els casos següents:
1. Quan l’Administració competent, per causes justificades d’interès públic, ordeni a
l’entitat subministradora la suspensió de subministrament, aquesta ha d’informar els
seus clients pels mitjans més adequats de les causes que provoquen el tall de
subministrament.
2. Per incompliment del client de qualsevol de les obligacions detallades en aquest
Reglament, l’entitat subministradora està facultada per instar el procediment per
suspendre el subministrament previst a l’article següent.
3. Si l’entitat subministradora comprova l’existència de derivacions clandestines, pot
inutilitzar-les immediatament, i n’ha de donar compte a l’organisme competent de
l’Administració pública.
Article 70 - Procediment de suspensió del subministrament
Excepte en el cas previst a l’apartat 2 de l’article 11, l’entitat subministradora pot
suspendre el subministrament d’aigua als seus clients per autorització de l’Ajuntament
obtinguda d’acord amb el procediment següent:
48

1. L’entitat subministradora ha de comunicar al client, en el domicili fixat per aquest,
pels mitjans apropiats i de forma diligent, els motius i fets que justifiquin la suspensió o
tall de subministrament, així com el termini, que no pot ser inferior a quinze dies
naturals, perquè el client procedeixi a la compensació dels motius i fets que l’originen o
presenti les seves al·legacions.
L’Ajuntament ha de rebre una comunicació detallada dels clients i les causes per les
quals se sol·licita l’autorització per suspendre el subministrament. Les dues
comunicacions han d’efectuar-se simultàniament.
La comunicació de tall de subministrament que ha d’efectuar-se al client ha d’incloure,
com a mínim, els punts següents:
a.- Nom i adreça del client. L’entitat subministradora ha de dirigir-se al domicili en què
es trobi el subministrament, llevat que el client fixi en el contracte o posteriorment un
altre domicili per rebre notificacions.
b.- Identificació del contracte de subministrament, que ha d’incloure l’adreça en la qual
es presta el subministrament i el número de contracte o pòlissa.
c.- Data a partir de la qual es podria produir el tall de subministrament, que en cap cas
pot ser inferior a quinze dies naturals des que hagi rebut la comunicació el client.
d.- Detall dels motius i fets que originen el procediment de tall de subministrament.
e.- Informació detallada sobre les maneres en què poden corregir-se les causes que
originen la suspensió amb indicació d’horaris, si escau, i referències necessàries.
f.- Així mateix, la comunicació ha d’incloure una referència al dret, la forma, els
terminis i els efectes per a qualsevol reclamació del client en cas de discrepància en
relació amb els fets que originen el tall o suspensió del subministrament.
2. Transcorregut un mes des de la comunicació al client i a l’Ajuntament prevista en
l’apartat anterior, l’entitat subministradora queda autoritzada per suspendre el
subministrament, si no rep abans de dur a terme efectivament el tall de
subministrament cap resolució expressa de l’Ajuntament en contra.
3. Si el client formula alguna al·legació o reclamació a la comunicació efectuada
d’acord amb els apartats anteriors, que podrà presentar davant l’Ajuntament, l’entitat
subministradora no el podrà privar de subministrament, ni fer cap reclamació en via
executiva al client, mentre no recaigui una resolució expressa o presumpta d’acord
amb els procediments i terminis establerts en aquest Reglament. Si l’interessat
interposa recurs contra la resolució de l’Ajuntament o l’organisme competent de
l’Administració pública, se’l pot privar de subministrament mentre no dipositi l’import de
les factures que van justificar la petició de suspensió de subministrament, si aquest és
el cas, i de les successives facturacions que es produeixin fins que no finalitzi el
procediment en via administrativa. L’entitat subministradora ha d’obrir un compte
especial per a aquests conceptes.
4. La suspensió del subministrament d’aigua per l’entitat subministradora, excepte en
el cas previst a l’apartat 2 de l’article 11, no pot fer-se en dia festiu o en un altre que,
per qualsevol motiu, no hi hagi servei complet administratiu i tècnic d’atenció al públic
a efectes de la tramitació completa de restabliment del servei, ni la vigília del dia en
què es doni alguna d’aquestes circumstàncies.
49

5. El restabliment del servei s’ha de fer el mateix dia, o almenys, el següent dia hàbil
en què hagin estat esmenades les causes que van originar el tall de subministrament i
l’usuari o client ho hagi comunicat a l’entitat subministradora.
Article 71 - Renovació del subministrament
Prèviament a la reconnexió del subministrament, el client ha d’haver esmenat les
causes que originen la suspensió del subministrament, sempre que el client resulti ser
el responsable de la suspensió per incompliment del contracte, i a més s’hagi seguit el
procediment establert a aquest efecte a l’article anterior.
Les despeses originades per la suspensió de subministrament, així com les despeses
de reconnexió o reobertura, l’import de les quals ha d’aprovar l’Ajuntament, les ha de
fer efectives el client prèviament a la reconnexió del subministrament, a excepció que
el gestor del Servei disposi un altre termini.
Secció 2a - Extinció del contracte de subministrament
Article 72 - Extinció del contracte
El contracte de subministrament d’aigua s’extingeix per qualsevol de les causes
següents:
1. A instàncies del client.
2. A instàncies de l’entitat subministradora en els casos següents:
a) Pel transcurs de dos mesos des de la suspensió del subministrament o del tall
previst a l’apartat 2 de l’article 11, sense que el client hagi esmenat qualsevol de les
causes per les quals es va procedir a la suspensió d’aquest, a l’empara del que
disposa l’article 1124 del Codi civil.
b) Pel compliment del termini i condició del contracte de subministrament i previ acord
amb el client.
c) Per rebre el subministrament sense ser el titular contractual d’aquest una vegada
obtinguda l’autorització de l’Ajuntament, després del procediment que estableix l’article
68.
d) Per no disposar de document identificatiu del client que acompleixi amb els requisits
legals que permetin emetre les corresponents factures pel subministrament (número
d’identificació fiscal atribuït per l’Administració espanyola o, en el seu cas, per la d’un
altre Estat membre de la Unió Europea), un cop obtinguda l’autorització de
l’Ajuntament i després del procediment establert a l’article 77.
La represa del subministrament després que s’hagi extingit el contracte per qualsevol
de les causes assenyalades anteriorment només pot efectuar-se mitjançant nova
subscripció d’un contracte i el pagament dels drets corresponents, excepte en l’apartat
c), cas en el qual es pot efectuar d’acord amb el que preveu l’article 64 d’aquest
Reglament.
TÍTOL CINQUÈ. RECLAMACIONS I INFRACCIONS
CAPÍTOL I.- CONSULTES I RECLAMACIONS DEL RECEPTOR DEL SERVEI
Article 73 - Consultes i reclamacions
50

El client pot dirigir a l’entitat subministradora qualsevol consulta o reclamació que
consideri oportuna derivada de la prestació del servei, així com sol·licitar informació
prèvia de la tarifa o del preu aplicable de les instal·lacions referents al subministrament
que hagi d’executar l’entitat subministradora. L’entitat subministradora ha de donar
resposta a totes elles pels canals de comunicació que tingui establerts, i contestarà per
escrit (carta, e-mail o SMS) les així presentades, en el termini màxim d’un mes.
El client ha de rebre informació puntual, ja sigui en la seva facturació o pels
mecanismes establerts per l’entitat subministradora, de qualsevol incidència que pugui
ajudar-lo a detectar un consum anormal o excessiu d’aigua.
Les reclamacions no paralitzaran el pagament de les facturacions o liquidacions que
en són objecte excepte ordre municipal en contra. Una vegada resolta la reclamació,
l’entitat subministradora realitzarà la corresponent liquidació.
CAPÍTOL II – FRAUS EN ELS SUBMINISTRAMENT
Article 74 – Inspecció d’utilització del servei
1. L’entitat subministradora està autoritzada per a vigilar les condicions i forma en què
els clients utilitzin el servei d’abastament d’aigua.
2. L’actuació del personal inspector acreditat per l’entitat es reflectirà en un document
que adoptarà forma d’acta i en la que quedaran reflectits el nom i domicili del client
inspeccionat, dia i hora de la revisió i els fets contrastats. Una còpia d’aquesta acta
signada per l’inspector serà lliurada al client.
3. Els inspectors a aquest efecte hauran d’instar al client, personal que depengui
d’aquest o qualsevol altra persona que el representi, que es presenti a l’inspecció i
signi l’acta; el client podrà fer constar, amb la seva signatura, les manifestacions que
estimi oportunes. La negativa a fer-ho no afectarà la tramitació i conclusions que
s’estableixin posteriorment. El client podrà dirigir-se posteriorment a l’entitat
subministradora, encara que dins dels quatre dies següents, amb les al.legacions que
estimi oportunes.
4. Quan el personal de l’entitat trobi derivacions en les seves xarxes amb utilització
sense cap contracte; és a dir, realitzades clandestinament, o situacions que presentin
perill de contaminació en la xarxa de distribució, el personal de l’entitat
subministradora podrà efectuar el tall immediat del subministrament.
5. La negativa a facilitar l’entrada en hores hàbils a persona autoritzada per l’entitat
subministradora per efectuar la inspecció es justificarà mitjançant la presència d’un
agent de l’autoritat a l’efecte de testimoniar la negativa.
Article 75 - Incompliments i frau per part del client
1. Es considera que l’usuari incorre en frau quan duu a terme alguna de les accions
que es descriuen a continuació amb un ànim de lucre il·lícit i amb un perjudici
econòmic per al servei en general:
a) Utilitzar aigua del servei i negar-se a subscriure el corresponent contracte de
subministrament.
b) Executar escomeses sense haver acreditat el compliment dels requisits previstos en
aquest Reglament.
51

c) Falsejar la declaració d’ús del subministrament i, per tant, induir l’entitat
subministradora a facturar menor quantitat de la que s’hagi de satisfer.
d) Modificar o ampliar els usos als quals es destina l’aigua sense comunicar aquestes
modificacions a l’entitat subministradora.
e) Treure els comptadors instal·lats sense comunicació prèvia a l’entitat
subministradora, o sense autorització, si escau, trencar els precintes o qualsevol
element que integri els aparells de mesurament del subministrament i provocar
perjudicis en el servei general.
f) Establir o permetre ramals o derivacions que puguin comportar un ús fraudulent de
l’aigua per part de l’usuari o de tercers.
g) Introduir modificacions o fer ampliacions en la instal·lació, sense autorització prèvia.
h) Revendre l’aigua procedent d’un subministrament amb contracte o subministrar
aigua a qui no tingui contractat el servei, fins i tot quan no s’obtingui benefici econòmic
per la revenda.
I) Utilitzar aigua dels subministraments contraincendis per a altres fins diferents dels
d’apagar un incendi.
Article 76 – Liquidació de frau
1. L’entitat subministradora, en possessió de l’acta, formularà la liquidació de frau,
considerant els casos següents:
Cas 1. Que no existeixi contracte pel subministrament d’aigua i s’estigui consumint
sense cap aparell de mesura o comptador.
Cas 2. Que per qualsevol procediment s’hagi manipulat o alterat el registre del
comptador o equip de mesura.
Cas 3. Que es realitzin derivacions del cabal, permanent o circumstancial, abans dels
equips de mesura.
Cas 4. Que s’utilitzi l’aigua potable per a usos diferents dels contractats, afectant la
facturació dels consums segons la tarifa a aplicar.
Cas 5. Que es manipuli un comptador prèviament precintat per l’entitat
subministradora.
2. L’entitat subministradora practicarà la corresponent liquidació, segons els casos, de
la següent forma:
Cas 1. Es formularà una liquidació per frau, que inclourà un consum equivalent a la
capacitat nominal del comptador que reglamentàriament hagués correspost a les
instal·lacions utilitzades per a l’acció fraudulenta, amb un temps de tres hores diàries
d’utilització ininterrompudes i durant el termini que es comprovi que ha durat la situació
fraudulenta, amb un màxim de divuit mesos.
Per als casos no previstos en la normativa en vigor per a instal·lacions interiors, es
considerarà un cabal igual al que transportaria la conducció sobre la qual s’ha realitzat
la derivació amb una velocitat de 0,5 m/seg, amb un temps de tres hores diàries
d’utilització ininterrompudes i durant el termini que es comprovi que ha durat la situació
fraudulenta amb un màxim de divuit mesos.
Cas 2. Si s’han falsejat les indicacions del comptador o aparell de mesura instal·lat, per
qualsevol procediment o dispositiu que produeixi un registre anormal, es prendrà com
a base per a la liquidació de la quantia del frau el cabal nominal del comptador, i es
52

computarà el temps a considerar en tres hores diàries des de la data de l’ultima
verificació oficial del comptador, amb un màxim de divuit mesos, es descomptaran els
consums que durant aquest període de temps hagin estat abonats per l’autor del frau
sense que això pugui generar liquidació negativa.
Cas 3. Si el frau s’ha afectat derivant el cabal abans de l’aparell comptador, es
liquidarà com en el cas primer, de no existir contracte de subministrament, i sense ferse
descompte per l’aigua mesura pel comptador.
Cas 4. En aquest cas, la liquidació de la quantia de l’aigua utilitzada en forma
indeguda es practicarà a favor de l’entitat subministradora; s’aplicarà al consum la
diferència existent entre la tarifa que en cada període correspongués a l’ús real que
s’està donant a l’aigua, i les que, en tal període, s’han aplicat sobre la base de l’ús
contractat. El període màxim a considerar serà de divuit mesos.
En cas de no existir comptador (subministrament de protecció contraincendis o
instal·lació singular) es formularà la liquidació de frau segons el Cas 1.
Cas 5. Es facturarà el consum registrat i, pel concepte de precintat i reconnexió del
comptador, tantes segons preus aprovat, com s’hagin tingut que realitzar.
3. Per els altres casos de frau no previstos en els preceptes anteriors, la liquidació
s’efectuarà per mitjà de proposta de l’entitat subministradora a l’Ajuntament.
4. En tots els casos, l’import del frau deduït d’acord amb els preceptes establerts en
els paràgrafs anteriors, estarà subjecte als impostos, cànons o taxes que li fossin
repercutibles.
5. Les liquidacions que formuli l’entitat subministradora, seran notificades als
interessats que, contra aquestes, podran formular reclamacions davant de l’entitat
subministradora en el termini de quinze dies naturals a comptar des de la notificació de
la liquidació, si després d’haver presentat reclamació a l’entitat subministradora, la
contestació no és satisfactòria per al client, aquest podrà dirigir la seva reclamació
contra l’Ajuntament, que la resoldrà.
6. Quan les actuacions que donin origen a la liquidació per frau per part de l’entitat
subministradora puguin constituir delictes o faltes, sense perjudici del corresponent
expedient administratiu, cal comunicar-ho a la jurisdicció competent.
CAPÍTOL III.- INFRACCIONS I SANCIONS
Article 77 – Organisme Sancionador
Correspon a l’Ajuntament de DE SANT HILARI SACALM exercir les activitats de
control i adoptar les mesures complementàries, cautelars o correctores que siguin
necessàries, així com incoar i resoldre els expedients sancionadors que provinguin
d’infraccions del present Reglament.
Els procediments sancionadors que s’instrueixin en aplicació d’aquest Reglament es
tramitaran d’acord amb el que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim
Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú; el
Decret 278/1993, de 9 de novembre, i, supletòriament el Reial Decret 1398/1993, de 4
d’agost, que aprova el Reglament del Procediment per a l’exercici de la potestat
sancionadora.
Article 78 – Qualificació de les infraccions
53

1. Tindrà la consideració d’infracció, l’incompliment per part dels clients o per terceres
persones de les obligacions establertes en el present reglament.
Les infraccions es classifiquen per la seva entitat en lleus, greus o molt greus.
2. Són infraccions lleus les vulneracions del present reglament no tipificades com a
greus o molt greus.
3. Són infraccions greus:
A) Causar danys indegudament en els elements de les xarxes municipals
d’abastament d’aigua.
B) Alterar la qualitat o les condicions sanitàries de l’aigua.
C) Utilitzar indegudament boques de reg i contraincendis.
.Contravenir les disposicions administratives quant a economia i usos de l’aigua.
D) Utilitzar l’aigua del servei sense autorització o contracte d’abonament.
E) Treure els comptadors instal·lats sense comunicació prèvia a l’entitat
subministradora, o sense autorització, si escau, trencar els precintes o
qualsevol element que integri els aparells de mesurament del subministrament i
provocar perjudicis en el servei general.
F) Establir o permetre ramals o derivacions que puguin comportar un ús fraudulent
de l’aigua per part de l’usuari o de tercers.
G) Introduir modificacions o fer ampliacions en la instal·lació, sense autorització
prèvia.
H) Revendre l’aigua procedent d’un subministrament amb contracte o subministrar
aigua a qui no tingui contractat el servei, fins i tot quan no s’obtingui benefici
econòmic per la revenda.
I) Cometre una infracció lleu quan es doni la circumstància de reincidència.
4. Són infraccions molt greus les tipificades com a greus quan es doni la circumstància
de reincidència.
Article 79 – Sancions
1. Les infraccions regulades en aquest capítol es sancionaran de la següent manera:
A) Infraccions lleus: multa de fins a 750 euros.
B) Infraccions greus: multa de 750’01 fins a 1.500 euros.
C) Infraccions molt greus: multa de 1.500’01 fins a 3.000 euros.
2. Es tindran en consideració com a circumstàncies modificadores de la responsabilitat
a efectes de graduació de les sancions, les següents:
a) La incomoditat o els perjudicis dels danys causats.
b) La importància o la categoria de l’activitat econòmica del infractor.
c) La incidència respecte dels drets de les persones en matèria de protecció de la
salut i la seguretat i dels interessos econòmics.
d) El benefici il·lícit obtingut.
e) La reincidència.
3. A la proposta de resolució de l’expedient sancionador s’haurà de justificar
expressament la concurrència i l’aplicació de les esmentades circumstàncies que
modifiquen la responsabilitat.
4. Seran responsables de les infraccions els qui per acció o per omissió hi hagin
participat d’aquestes o s’hagin beneficiat de la seva comissió.
54

5. Quan s’afecti la qualitat de l’aigua de forma generalitzada o pugui suposar risc per a
la salut dels consumidors, s’aplicarà la normativa sanitària específica.
6. Els valors de les sancions establerts en el present article han estat fixats d’acord
amb la Llei 57/2003 de 16 de desembre de mesures per a la modernització del govern
local, la seva actualització serà automàtica conforme s’aprovin noves disposicions
legals que modifiquin o deroguin l’esmentada Llei.
TÍTOL SISÈ.- REGIM JURÍDIC APLICABLE EN SITUACIÓ
D’EXCEPCIONALITAT O D’EMERGÈNCIA DE SEQUERA
Article 80.- Àmbit temporal d’aplicació
El present títol s’aplicarà en aquells períodes d’excepció i/o d’emergència declarats per
la normativa de la Generalitat de Catalunya o de l’Estat, per tal de reduir la utilització
dels recursos hídrics.
Conforme s’apliquen les mesures establertes en aquest títol restarà en suspens totes
aquelles prescripcions contemplades en el reglament,així com les clàusules del
contractes de subministrament que s’oposin a l’establert en aquelles.
Article 81.- Òrgans competents
Correspon a l’Alcalde de l’Ajuntament, en els termes establerts en les normes i
instruccions que l’Administració competent aprovi, adoptar les mesures excepcionals
contemplades en l’article 83 d’aquest Reglament, així com d’altres que puguin sorgir
orientades a gestionar convenientment el subministrament domiciliari d’aigua potable
als municipis compresos dintre del seu àmbit d’acord amb les prioritats que preveu
l’article 10 d’aquest Reglament.
També correspon a l’Alcalde adoptar les mesures extraordinàries que puguin afectar a
la regularitat del subministrament establert en l’article 10 del present reglament.
L’alcalde haurà de donar compte al Ple de l’Ajuntament d’aquelles resolucions que
prengui en compliment d’aquest reglament.
Article 82.- Prohibició i restriccions d’ús d’aigua potable
En compliment de les prescripcions que pugui dictar l’Administració competent en
matèria d’utilització dels recursos hídrics s’acordarà, en els períodes declarats
d’excepcionalitat i d’emergència, aquelles mesures adreçades a assegurar l’estalvi
d’aigua i l’ús racional següents:
a) Fixar un límit o prohibir l’ús d’aigua potable per a reg de jardins, prats, horts,
zones verdes i esportives, de caràcter públic o privat.
b) Fixar un límit o prohibir l’ús d’aigua potable per neteja de vials, carrers, sendes i
voreres, sense perjudici de la necessitat del manteniment de les condiciones
higièniques i sanitàries adients.
c) Fixar un límit o prohibir l’ús d’aigua potable per l’emplenament de piscines
estanys i fonts , privades o públiques.
d) Regular, delimitar o prohibir l’ús d’aigua potable per les fonts que no disposin
d’elements automàtics de tancament.
e) Prohibir l’ús d’aigua potable pel rentat de tota mena de vehicles exceptuant
l’efectuada per una empresa dedicada a aquesta activitat.
55

f) Establir objectius d’estalvi en el consum en funció dels límits percentuals
d’estalvi que es determini per l’Administració competent. L’incompliment
d’aquests objectius tindran la consideració de consum excessius.
g) Qualsevol altre ús de l’aigua potable no previst en aquest article i que
l’Administració competent determini la seva prohibició o limitació.
En situació d’emergència a demés de les mesures establertes anteriorment també es
podran adoptar les següents:
a) Establir restriccions temporals per al consum humà, industrial i
comercial, així com d’interrupció dels subministraments durant les
franges horàries que es determinin en funció dels escenaris que
l’Administració competent estableixi. L’adopció d’aquesta mesura
implicarà automàticament l’autorització a l’entitat subministradora per a
executar aquelles maniobres en les xarxes que siguin necessàries. A
aquests efectes, l’entitat subministradora haurà de posar en
coneixement de l’Ajuntament totes les actuacions desenvolupades en
relació amb aquesta mesura, en un termini màxim de dues hores.
b) Qualsevol altre mesura no prevista en aquest apartat i que
l’Administració competent determini la seva prohibició o limitació.
Pel que fa els subministraments crítics, com els centres d’assistència sanitària,
s’estarà al que es disposa en els Plans de Contingència aprovat per l’Ajuntament i
revistat per l’Agencia Catalana de l’Aigua sens perjudici de la seva obligació d’adoptar
les mesures contemplades en l’article 36 d’aquest reglament, relatiu als
subministraments crítics.
Al tractar-se de situacions excepcionals en escenaris d’emergència per manca d’aigua,
derivades de l’aplicació de l’article 31.2.c del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de
novembre, de legislació en matèria d’aigües a Catalunya, i l’article 58 del Reial Decret
Legislatiu 1/2001 de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós d’aigües estatal, les
mesures indicades en aquesta norma, pel seu caràcter general i pel seu caràcter
excepcional per la causa que les provoca, no donen lloc a indemnització per part dels
afectats de les indicades mesures.
Article 83.- Obligacions de les entitats subministradores
L’entitat subministradora restarà obligada a informar els usuaris pels mitjans de
comunicació de major difusió tant audiovisual i premsa escrita, d’acord amb el que
preveu l’article 11 d’aquest reglament, sobre l’obligació d’informar pels mitjans de
comunicació de major difusió als clients i tan clarament com sigui possible les
restriccions, així com de la resta de mesures que caldrà implantar, d’acord amb les
Instruccions que a l’efecte li seran donades per l’Ajuntament.
L’entitat subministradora restarà obligada a prestar la col·laboració necessària a les
autoritats i al personal municipal, a l’objecte de permetre el compliment de les
disposicions d’aquesta norma.
Article 84.- Infraccions
Es consideraran infraccions administratives qualsevol acció o omissió que vulneri el
que disposa l’article 80 d’aquest Reglament.
56

Les infraccions es consideraran molt greus, greus i lleus. La graduació de les
infraccions va en funció de l’aigua que s’utilitza, mesurada en funció de la superfície on
s’utilitza, així com en la reincidència del fet objecte d’infracció:
a) Tindran la consideració d’infraccions lleus, les accions o omissions que
infringeixin qualsevol dels apartats de l’article 80, quan s’hagin acordat la
limitació o la prohibició en l’ús de l’aigua potable per aquestes activitats.
Específicament es contemplen com infraccions lleus les accions següents:
a. Rentar vehicles.
b. Regar jardins d’una superfície menor de 1000 metres quadrats.
c. Omplir piscines d’una superfície màxima de 72 metres quadrats.
d. El consum excessiu d’aigua en cas d’estar limitat per a ús domèstic.
e. El consum excessiu d’aigua en cas d’estar limitat per altres usos
sempre que no sobrepassi un 10% del límit fixat.
b) Tindran la consideració d’infraccions greus, les accions o omissions que
infringeixen qualsevol dels apartats de l’article 80, quan s’hagin acordat la
limitació o prohibició en l’ús d’aigua potable per aquestes activitats.
Específicament es contemplen com infracció greu les accions següents:
a. Regar jardins d’una superfície superior a 1000 metres quadrats i inferior
a 3000 metres quadrats.
b. Omplir piscines d’una superfície entre 72 metres quadrats i de 300
metres quadrats.
c. El consum excessiu d’aigua, en cas d’estar limitat per a usos diferents
dels domèstic, sempre que s’excedeixi entre 10% i un 25% del límit
fixat.
d. La reincidència per haver comes en el termini d’un mes una actuació
sancionada com a lleu per resolució ferma.
c) Tindran la consideració d’infraccions molt greus les accions u omissions que
infringeixen qualsevol dels apartats de l’article 80, quan s’hagi acordat la
prohibició o la limitació de l’ús d’aigua potable per aquestes activitats.
a. Regar jardins d’una superfície superior a 3000 metres quadrats.
b. Omplir piscines d’una superfície superior a 300 metres quadrats.
c. El consum excessiu d’aigua, en cas d’estar limitat per a usos diferents
dels domèstic, sempre que s’excedeixi del 25% del límit fixat.
d. L’obstaculització o desatenció dels requeriments que realitzi
l’Ajuntament.
e. La reincidència per haver comes en el termini d’un mes una actuació
sancionada com a greu per resolució ferma.
Article 85.- Sancions
Les infraccions previstes a l’article anterior seran sancionades, conforme als límits
establerts a l’article 140 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases de règim local en la
seva versió donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre amb les multes següents:
a. Infraccions lleus: fins a 750 euros.
b. Infraccions greus: fins a 1500 euros.
c. Infraccions molt greus: fins a 3000 euros.
57

Article 86.- Graduació de les sancions
Sense perjudici que les sancions es graduaran d’acord amb la gravetat del fet
constitutiu de la infracció, dels perjudicis produïts, de les circumstàncies del
responsable, de la repercussió de la prohibició infringida, de la situació greuge
respecte a altres usuaris de l’abastament, del benefici obtingut, de l’existència
d’intencionalitat i de la reincidència quan hagi estat declarat així en una resolució
expressa.
Per la graduació de la sanció i dins de cada infracció s’estarà, entre altres elements
esmentats, a la superfície regada o superfície i volum de la piscina omplerta o consum
d’excés realitzat.
En qualsevol cas es considerarà circumstancia atenuant l’adopció per part de l’infractor
de mesures immediates correctores de la infracció.
En cap cas la imposició d’una sanció no pot ésser més beneficiosa per al responsable
que el compliment de les normes infringides d’acord amb l’establert a l’article 131.2 de
la Llei 30/92, de 26 de novembre.
Article 87.- Denuncies
Les denuncies que es formulin a l’Ajuntament donaran lloc a que aquest obri les
diligències corresponents, amb la finalitat de que es comprovin els fets denunciats i en
el seu cas, quan escaigui, per a que l’Ajuntament incoï l’expedient sancionador.
En el supòsit de denuncies formulades pels particulars, aquests hauran de facilitar
totes les dades necessàries per la comprovació del personal d’inspecció municipal dels
fets denunciats.
Article 88.- Persones Responsables
Són responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques que per acció u
omissió executin els fets constituís de la infracció, encara que sigui títol de simple
inobservança, i en concret les següents persones:
a) El titular del contracte de subministrament, o en el seu cas l’usuari de
l’abastament.
b) La persona o persones que manipulen els elements d’abastament amb la
finalitat d’eludir el compliment de les mesures contra la sequera establertes en
el present Reglament.
Article 89.- Procediment sancionador
Per tal de donar efectivitat al compliment a les ordres, procediments urgents i
específics que puguin afectar les condicions de prestació del servei, correspon a
l’Ajuntament la potestat sancionadora, amb subjecció al procediment sancionador
previst a la Llei 30/92, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions
públiques i del procediment administratiu comú i demés normes de desenvolupament.
L’òrgan competent per la resolució dels expedients sancionadors i la imposició de
multes i de mesures aparellades a les sancions, serà l’Alcalde.
58

El control i vigilància del compliment de les previsions d’aquesta norma es realitzarà
per inspectors o policia local de l’Ajuntament i personal de l’entitat gestora del
subministrament d’aigua.
Contra la resolució de l’Alcalde que posa fi a la via administrativa, es pot interposar
recurs de reposició potestatiu davant l’òrgan que ha dictat la resolució en el termini
d’un mes comptat des del dia següent a la recepció de la notificació, el qual es podrà
entendre desestimat per resolució presumpta transcorreguts un mes des de la seva
interposició sense que es dicti resolució.
Tanmateix i sense necessitat del recurs previ de reposició, en el termini de dos mesos
comptats des del dia següent al de la recepció de la notificació de la resolució
sancionadora es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el jutjat
contenciós administratiu de Santa Coloma de Farners. Tot això sense perjudici de la
interposició de qualsevol altre recurs que considerin oportú en defensa dels seus
interessos.
Article 90.- Altres mesures en cas d’infracció
Sense perjudici de la imposició de les sancions que correspongui, es poden adaptar
les següents mesures:
a) En el supòsit de detectar consums d’aigua que durant un període d’un mes
incompleixen els objectius d’estalvi que en cada moment s’hagin establert,
qualificats d’excessius, es podrà ordenar la instal·lació a costa de l’usuari de
dispositius limitadors del cabal subministrat.
b) Quan es detectin actuacions qualificades com a infraccions molt greus, es
podrà accedir a la suspensió del subministrament, una vegada comprovada la
infracció en el corresponent expedient sancionador.
c) Les normes contemplades en els paràgrafs anteriors seran igualment
aplicables als supòsits que, tot i complir els objectius d’estalvi establerts, el
consum superi en un vint-i-cinc per cent al consum estàndard per persona i
mes que s’hagi determinat.
d) A l’objecte de poder realitzar un millor control i seguiment dels objectius
d’estalvi en el consum regulat en aquest reglament, es podrà ordenar a les
companyia subministradora la reducció dels períodes de lectura i facturació.
Article 91.- Mesures cautelars
Sense perjudici de la imposició de les sancions que correspongui, un cop
detectades activitats contràries a l’establert i en el si del corresponent procediment,
es podrà adoptar les mesures següents:
a) Ordenar la limitació de subministrament mitjançant la instal·lació a costa de
l’usuari de dispositius limitadors del cabal subministrat o mitjançant la
interrupció durant determinades franges horàries.
b) Ordenar la suspensió del subministrament.
O qualsevol altre encaminada a assegurar la sanció
59

TÍTOL SETÈ.- DEL REGLAMENT
Article 92.- Obligatorietat del seu compliment
El present reglament serà aplicable tant als contractes que es formalitzen com als
existents en el moment de la seva entrada en vigor.
Article 93.- Vigència del reglament
El present reglament entra en vigor a l’endemà de la seva publicació.
Article 94.- Jurisdicció
Totes les qüestions d’índole civil o penal, derivades del servei de subministrament
d’aigua que es suscitin entre els clients i l’entitat subministradora seran competència
dels tribunals i jutjats amb jurisdicció a la vila de Sant Hilari Sacalm.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA.- Termini per acreditar l’existència de
document identificatiu del client.
A partir de l’entrada en vigor del present Reglament, l’entitat subministradora durant el
termini de cinc anys, podrà realitzar els corresponents requeriments als clients que
hagin contractat la pòlissa de subministrament d’aigua amb anterioritat a la vigència
del present Reglament, per tal que acreditin que es troben en possessió del
corresponent document identificatiu, que acompleix amb els requisits legals que
permetin emetre les corresponents factures pel subministrament.
Una vegada efectuat l’anterior requeriment, si en el termini de 30 dies següents al
mateix, no s’ha recepcionat per part de l’entitat subministradora la comunicació del
document identificatiu a què fa referència l’apartat anterior, l’entitat subministradora
podrà iniciar el procediment de suspensió previst a l’article 68 del present Reglament.
Si en el termini de cinc anys no s’hagués pogut regularitzar la situació de la totalitat
dels clients, la present disposició transitòria es podrà prorrogar per iguals terminis de 5
anys, fins a la completa acreditació per part de tots els clients dels documents
identificatius, que permetin emetre les corresponents factures.
4.- COMPTES GENERALS 2011
Sr. Fauria: Ens vam reunir la Comissió de Comptes de l’Ajuntament, és una cosa
tècnica no sé si hi ha alguna intervenció.
Sr. Veciana: Nosaltres ens vam abstenir i ens abstindrem, ja ho vam dir, per ser
coherents amb el que vam parlar el dia dels pressupostos que hi havia algun
desajust entre la liquidació tècnica i liquidacions que ens havien passat els
regidors, us ho vam dir el dia del Ple, no ens vàreu respondre, per coherència ens
vam abstenir el dia de la Comissió de Comptes, ja ho vam fer aquell dia i avui farem
el mateix.
60

Sr. Garriga: De fet estem aprovant els comptes d’un pressupost que el vam generar
nosaltres, de fet és una mecànica comptable, nosaltres l’aprovarem, perquè al final
la vam generar nosaltres, tot i així podríem fer millores, és un pressupost generat
per nosaltres, per tant ens el mengem fins al final.
Sr. Fauria: Jo agraeixo la responsabilitat d’aprovar aquests comptes generals
perquè al final vam estar la meitat cadascun.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per majoria absoluta, amb 4 abstencions del PIG-E, 6 vots favorables de
CiU i 3 vots favorables d’Esquerra-AM.
4.- COMPTES GENERALS 2011
Atesa la documentació comptable que es dirà i havent estat dictaminada
favorablement per la Comissió Especial de Comptes, sotmès l’expedient a tràmit
d’informació pública sense que s’hagi presentat cap reclamació ni suggeriment i
trobada conforme, els reunits, per majoria absoluta, adopten el següent
ACORD
PRIMER.- Aprovar els Estats i Comptes Generals del Pressupost i annexos i
justificants dels mateixos amb la liquidació adjunta i les operacions referents
als moviments de despesa i d’ingrés; tots ells corresponents a l’exercici de
2011; que a nivell de resum ofereixen el resultat que s’indica annex.
SEGON.- Trametre una còpia dels Comptes Generals, Estats i annexos a la
Sindicatura de Comptes pel seu examen i fiscalització.
61

COMPTE GENERAL PRESSUPOST 2011
RESULTAT PRESSUPOSTARI
Drets reconeguts nets........................................................... 6.140.476,18 €
Obligacions reconegudes netes .......................................... 5.921.909,18 €
Resultat pressupostari ......................................................... 218.567,00 €
Crèdits gastats finançats romanent tresoreria ................ 0’00 €
Resultat pressupostari ajustat ............................................. 218.567,00 €
ROMANENT LÍQUID TRESORERIA
Deutors pendents de cobrament ...........................................1.087.548,94 €
Creditors pendents de pagament ......................................... 2.763.089,04 €
Fons líquids de tresoreria...................................................... 1.942.824’82 €
Saldo dubtós cobrament ....................................................... 93.092,11 €
Romanent tresoreria despeses generals ... ......................... 174.192’61 €
5.- PLA LOCAL DE JOVENTUT 2012-2015
Sra. Pagespetit: Bona nit a tothom. El Pla Local de Joventut és un document
d’anàlisi i planificació de la realitat juvenil del municipi entorn a un seguit d’eixos
proposats per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. La
validesa d’aquesta tipologia de plans és per un període de quatre anys i actualment
és pel període 2012-2015, per tant el Pla Local de Joventut de Sant Hilari serà el
full de ruta que marcarà les polítiques de joventut durant aquests quatre anys
propers en el nostre poble.
L’estructura de l’anàlisi d’aquest tipus de Pla ve determinat per la Direcció General
de Joventut de la Generalitat de Catalunya i més concretament pel Pla Nacional de
Joventut de Catalunya, que és un document d’anàlisi i planificació que planteja com
abordar les polítiques de joventut en el territori català, els temes a tractar es
divideixen en dos grans eixos: emancipació, dins d’aquest hi ha formació, treball,
habitatge, salut, cultura, cohesió social i mobilitat i participació.
62

L’estructura del Pla Local de Joventut de Sant Hilari, com a la resta de Plans Locals
de Joventut té dues parts fonamentals: una és la part destinada a l’anàlisi i la
diagnosi que és el recull d’interpretació de dades i l’altra la part destinada a
suggerir línies d’intervenció genèriques per tal d’atendre la joventut del municipi. A
partir de la interpretació i organització de les dades anteriors es suggereixen línies
d’intervenció i algunes possibles accions per realitzar en matèria de joventut al
municipi.
-Quines dades hem utilitzat per fer el Pla Local?- Per tal d’elaborar aquest Pla
s’exigeixen dades quantitatives i àrees qualitatives de cadascun dels eixos a
treballar. En aquest sentit hem tingut accés a totes aquestes informacions a través
de diferents fonts: dades quantitatives, hem utilitzat l’Idescat, informes d’EDE,
documentació d’estudi d’abast comarcal com el Pla Comarcal de Joventut, o el Pla
d’Inclusió Social de la Comarca de La Selva i dades qualitatives, hem fet entrevistes
a professionals i experts del territori i sessions participatives amb joves del
municipi.
El mètode que hem utilitzat ve determinat pel procediment promogut per la Direcció
General de Joventut de la Generalitat de Catalunya on s’especifica que la
metodologia emprada ha de ser la participativa, per tal d’incloure la veu dels joves
del municipi en el procés d’elaboració del Pla.
A Sant Hilari Sacalm s’ha desenvolupat a banda de les entrevistes d’experts
diferents trobades amb joves per tal de fer-los partícips en l’elaboració d’aquest Pla
en les dates següents: el 13 i el 14 de gener hi va haver una sessió de treball
destinada a la diagnosi, aquestes dues sessions es van desenvolupar a través
d’una dinàmica en que es preguntava els i les joves que exposessin la seva visió
entorn a cadascun dels eixos a tractar en el Pla Local de Joventut i se’n va prendre
nota i es va fer un retorn a la propera sessió i hi van participar trenta joves
El 20 de gener es va fer un retorn de la visió aportada pels joves de la sessió
anterior i a partir d’aquí se’ls va demanar que pensessin en propostes realistes que
ells creguessin que es podien desenvolupar al seu municipi, per tal de millorar la
situació que ells mateixos havien descrit, i hi van participar uns deu joves.
I el 16 de març hi va haver el retorn de tota la informació elaborada amb la
informació extreta de les taules per afegir-la al Pla Local, amb una participació
també d’unes deu persones.
Les entrevistes que es van fer per tal de tenir en compte les seves opinions van ser
a en Ricard Madrià, director de l’IES Anton Busquets i Punset, la Neus Monfort,
tècnica d’immigració de llavors, l’Àngels Puig, tècnica de dinamització econòmica,
63

la Vanesa Romero, treballadora social de Sant Hilari Sacalm, la Tina Galofré,
educadora social de Sant Hilari Sacalm, la Laura Masó, tècnica de participació de la
Coordinació Territorial de Joventut de Girona, en Joan Mimó, tècnic d’esports de
Sant Hilari Sacalm i en Manel Clemente, tècnic de cultura de Sant Hilari Sacalm.
En l’últim Ple de 28 de març no es va aprovar aquest document degut a que s’havia
donat a conèixer els regidors d’Esquerra i del PIG pocs dies abans del Ple, fet que
no va permetre que en fessin una bona lectura i anàlisi per falta de temps. Des del
consistori demanem disculpes per haver entregat aquest document amb poc
temps. Cal dir que vam entregar-lo tant bon punt va estar finalitzat i vam creure
convenient que s’aprovés en l’últim Ple ja que esperàvem que la subvenció de
joventut sortiria pocs dies després del Ple.
Després del Ple del 28 de març vam fer dues reunions per presentar i explicar
detalladament com s’ha realitzat aquest document, quina metodologia hem
utilitzat, com ha estat la participació amb els joves, com s’ha tingut en compte
l’opinió dels professionals que treballen amb joves. Doncs s’han pres les dades
quantitatives, etc. i quins han estat els resultats.
La primera reunió vam fer-la el 5 d’abril, on van assistir regidors d’Esquerra, en
Joan Garriga i l’Anna Soler, la tècnica que va realitzar el Pla Local, la Marta Masó, el
tècnic de joventut de Sant Hilari, en David Miralpeix i la regidora de joventut, jo
mateixa, i va ser una reunió que va durar unes tres hores i trenta minuts.
La segona reunió va ser el 16 d’abril i van assistir els regidors del PIG en Jordi
Rotllant, en Jordi Moragas, la tècnica que va realitzar el Pla Local, la Marta Masó, el
tècnic de joventut altra vegada, en David Miralpeix i la regidora de joventut, jo
mateixa, i aquesta reunió va durar gairebé quatre hores.
El PIG fa uns dies m’han demanat una segona reunió per aclarir altres dubtes que
els hi havia sorgit, en veure que no era possible convocar aquesta reunió per
disponibilitat horària, abans del Ple d’avui, he demanat que em passin aquests
dubtes i els he mirat de respondre i aclarir tant bé com he pogut per correu
electrònic. Arribats aquest punt crec que ara sí tots els regidors tenim la informació
necessària per aprovar aquest Pla Local de Joventut que serà el full de ruta que
marqui les polítiques en matèria de joventut del nostre poble.
Sr. Moragas: Bona nit a tothom, com bé dius ja vam ser crítics en l’anterior Ple
nosaltres, sobretot en com vam rebre tota la informació, entre tots plegats vam
aconseguir que s’ajornés l’aprovació d’aquest Pla Local fins el Ple d’avui i
tinguéssim dos mesos per treballar-ho tots plegats una mica i votar amb més
coneixement l’aprovació, o no, d’aquest Pla local.
64

Vam fer aquesta reunió, que t’agraïm perquè ens vas posar en contacte amb els
tècnics, va ser una reunió molt llarga com has dit i crec que molt constructiva i molt
positiva per tots plegats, això ens va poder permetre tornar a revisar el Pla amb
més coneixement, ens van explicar alguns canvis estructurals que hi havia hagut
dels anteriors models, en fi que ens va permetre conèixer millor el disseny final del
Pla Local.
Ens ho vam tornar a estudiar, ens van sortir uns dubtes, per això fa un mes vam
demanar poder-nos tornar a reunir, ens hagués agradat haver demanat a qui va
redactar aquest Pla Local que ens hagués pogut tornar atendre una estoneta per
solucionar aquests dubtes, no ha pogut ser, ho lamentem, però ens vas donar
l’opció com dius de passar-te’ls per e-mail i ahir al vespre vam rebre la resposta, tot
plegat una mica complicat per poder valorar amb tot el coneixement possible
aquest Pla Local.
Crec que hem de reflexionar una mica tots, sempre us demanem un canvi d’actitud,
l’ordre de les coses l’hem fet molt malament, s’intenta que aprovem un Pla Local i
al final hem d’acabar fent una reunió perquè algú ens expliqui tècnicament com
funciona.
Després l’ordre hagués estat el més normal que se’ns hagués reunit als dos partits
de l’oposició, se’ns hagués intentat vendre el producte i explicar com estava fet
aquest Pla Local, perquè no estava ben fet i després d’aquestes explicacions i la
solució dels dubtes que se’ns poguessin generar es pogués sotmetre a votació .
Tornem a demanar una vegada més aquest canvi d’actitud i que se’ns faciliti
sempre la informació per poder votar amb més coneixement, dit això el Pla Local
tenim moltes ganes d’aprovar-lo, és una eina que ens la creiem, creiem que és molt
útil per donar resposta a les problemàtiques dels joves i sobretot en les moments
que vivim. Tenim ganes d’aprovar-lo però sí que creiem i trobem a faltar que
s’inclogui el projecte final, ja ho hem parlat alguna vegada, però és que ens sembla
necessari. Es fa el Pla Local, es fa un diagnòstic i es busquen els problemes, es
redacten un conjunt de solucions possibles marcades en uns eixos i a partir d’aquí
s’haurà d’escollir quines són les actuacions que prioritzaran, quines seran les més
importants, per què comencem per unes i per què no per les altres i tot aquest
projecte final que en la reunió vam estar parlant que ja començàveu a redactar no
forma part del Pla Local.
Al cap i a la fi això és el que rebran els joves i els hilariencs en definitiva i és una
cosa que s’obvia en aquest Pla Local i no podem entendre com podem votar tot
l’anàlisi, totes les possibles solucions i no es permeti que també passem per Ple el
resultat final i les actuacions concretes que se’n derivaran.
65

Nosaltres tenim ganes de votar-hi a favor i us demanem que incloguem aquest
apartat en l’aprovació del Pla Local.
Sra. Soler: Bona nit a tothom. Com ja s’ha comentat abans a l’últim Ple s’havia
deixat aquest tema sobre la taula perquè també es volia parlar més bé , perquè es
volia mirar millor ja que no hi havia hagut temps abans, havia estat tot molt just.
Molts pocs dies després ja vas concretar les reunions, per separat amb el PIG i amb
nosaltres, amb Esquerra, amb els tècnics de joventut que jo crec que van fer una
explicació excel·lent i que va ser una llàstima que aquesta xerrada informativa del
Pla Local no s’hagués fet abans, perquè suposo que ara ja per part nostra ja estaria
aprovat perquè allà es van aclarir dubtes, es va veure com funcionava realment
aquest Pla Local.
D’altra banda també hem estat consultant amb altres municipis i l’opinió general és
molt positiva i com que des d’Esquerra creiem que és necessari i creiem que és
una bona proposta per treballar aquest Pla de Joventut votarem a favor.
Sra. Pagespetit: Per respondre a en Jordi, és que s’ha de separar, una cosa és el
Pla Local i l’altra cosa és el projecte que es demana per rebre la subvenció. El Pla
Local és el que és important de veritat, que és el full de ruta d’aquests quatre anys
que és el que marcarà les polítiques de joventut de Sant Hilari, això és el que és
important, l’altre és el projecte que es demana per la subvenció. El Pla Local s’ha
d’aprovar per Ple, així ho dicta la Direcció General mentre que el projecte no s’ha
d’aprovar per Ple.
-Quin és el criteri per triar el projecte?- Val a dir que tots els projectes són
importants perquè tots els projectes surten de l’anàlisi de la realitat juvenil i tots els
projectes s’han de portar a terme, el que passa és que en triem un perquè la
Direcció General de Joventut només dóna diners per un projecte, tant debò que
donés més diners per a tots els projectes, per tant presentem-ne un., per tant –
Quin és el criteri per triar aquest projecte?- Hem estat assessorats i sabem que des
de Direcció General hi ha diners per unes determinades línies que van
completament relacionades amb el moment econòmic actual, i és per això que hem
triat aquest projecte, però això no vol dir que els altres projectes els deixem de
banda, els farem igualment, però d’aquests projectes, aquest és el projecte pel
qual ens donaran diners, els altres els farem igualment, no sé si he respòs una
mica.
Sr. Moragas: Bé, jo no sé si s’ha o no s’ha, però en tot cas segur que es pot incloure
i es pot passar per Ple el projecte final. Dius que el més important és el Pla Local,
tant important és el Pla Local com el projecte entenc a més a més si és el que
proporcionarà una subvenció, serà el que prioritzaràs per això. La resta dius que es
faran, no hi ha partida pressupostària per joventut, no sé com està previst que es
66

facin, això que ens expliques ara que us heu assessorat de quines són les línies,
que crec que és el que havíem de parlar tots plegats, que ens hauríeu d’explicar i
que podríem passar per Ple i poder participar nosaltres de les prioritzacions ,o no ,
d’aquests projectes, que al cap i a la fi serà el que primer rebran els joves de Sant
Hilari.
Sr. Fauria: Un cop debatut la regidora ja ha donat les explicacions. Tampoc entenc
gaire la postura del PIG que sempre igual, sempre que es fan reunions encara que
siguin de quatre hores, encara que fossin de deu o vint-i-cinc hores sempre hi
hauria- És que no ens heu reunit prou- Jo crec que la mateixa manera que has
demanat un canvi d’actitud, Jordi, jo també la demanaria perquè hi ha la voluntat
de parlar sempre que calgui, el que passa que també suposo que a nivell de
regidors també cansa que a vegades parles i resulta que després es busca l’excusa
que un cop parlat i encara es busquin revolts per aprovar un Pla Local de Joventut
que ha estat molt ben redactat, que sí que l’altra vegada faltava informació i en
vam ser conscients i sempre que veiem que les coses no són correctes estem
disposats a seguir-ne parlant, i tal com ha dit la regidora considerem que el Pla
Local de Joventut és el que és important, avui s’aprova, i que les propostes que es
demanaran de subvenció són les propostes que l’equip de govern i la regidoria creu
ella que ha de prioritzar i que mirarà de consensuar amb les persones que elaboren
el Pla Local de Joventut, on hi haurà: participació ciutadana o on la mateixa gent ha
prioritzat les propostes, no ha estat una proposta ni ha estat una prioritat de la
regidora en tot cas ha estat una proposta de tot el col·lectiu de joves de Sant Hilari
o amb els que hi ha volgut participar.
Jo aquesta actitud de sempre de que ens hem reunit poc, jo crec que ja ha quedat
prou clar que hi ha hagut la voluntat de reunir-se les vegades que fes falta, però
sempre hi ha aquesta actitud que un cop reunits resulta que busquem retrets, jo
espero que l’actitud la canvieu vosaltres, nosaltres ja mirem d’anar-la canviant i
sempre us dic que si hi ha alguna cosa que es veiem malament, en el mateix Ple ho
vam veure i no hi ha cap problema en rectificar, però jo també demanaria aquest
canvi d’actitud.
Sr. Veciana: Només dir on intentes portar el debat, és a dir, nosaltres vam haver de
forçar aquí una discussió, en el Ple, que ens vàreu gosar dir irresponsables per
poder perdre una subvenció, només per fer una reunió per explicar el Pla local de
Joventut, una vegada fem la reunió del Pla Local de Joventut , els tècnics ens diuen:
“És que nosaltres ja ens volíem reunir amb vosaltres i explicar-vos-ho, però l’equip
de govern no volia que ens reuníssim amb vosaltres”, això ens diuen els tècnics.
L’únic que demanem després de tota l’explicació, entenem que el Pla una vegada
ens l’han explicat estem disposats a aprovar-lo i l’únic que diem és que, si us plau,
67

que els projectes que es tirin endavant, que es passin per Ple o que se’ns
comuniquin, és a dir, estem d’acord amb tot l’altre, que durant un mes els tècnics
no hagin tingut temps de reunir-se una hora amb nosaltres, això d’aquí ja no ho
tenim ni en compte, que ens sembla trist, que durant un mes, des del 10 de maig,
fins el 6 de juny, no hi hagi hagut una hora, que fins i tot hem dit que nosaltres
baixàvem a Santa Coloma a reunir-nos amb els tècnics, però això ja no ho posem
amb dubte, tots els dubtes que vam fer a la Laura ens els ha respost i donem les
respostes, les compartirem o no, però les donem per bones, l’únic que diem és que,
si us plau, tenim ganes de votar a favor i que si és que sempre anem demanant
coses d’aquestes, que són tonteries, però que per a nosaltres són importants
perquè ens ajuden a fer millor la nostra feina, i l’únic que demanem és que al final,
el Pla pel que es demana la subvenció, fins i tot fem una reunió i el debatem,
encara que no el passem per Ple i que el debatem en una reunió, l’únic que
demanem és que ja que aprovem el Pla local de Joventut tenim la responsabilitat
també sobre el que es derivi d’aquest Pla.
El que no podem fer és votar i després rentar-nos les mans. Nosaltres volem votar i
saber que la conseqüència també va amb la mateixa direcció.
Vosaltres el que voleu és que votem perquè pugueu fer més o menys lliurament el
que vulgueu i jo crec que la responsabilitat, que nosaltres la tenim, és ser
conscients i conseqüents amb els seguiment d’allò que s’aprova.
Imaginat que l’únic que demanem és això, que se’ns digui, que el projecte es faci,
que ens reunirem, us explicarem els criteris, el debatrem i triarem, entre tots, el
projecte, vosaltres sabeu millor les línies de subvenció que nosaltres, tindreu més
informació i nosaltres podem aportar el que bonament puguem. L’únic que
demanem és això, i fins i tot això us negueu.
Sr. Fauria: M’ha quedat molt clar que l’únic que demanes és això, entenc que el Pla
Local de Joventut no l’aprovareu, perquè aquesta és la postura del vostre partit.
La regidora ha explicat prou clar, prou bé i ha volgut mirar d’arribar amb acords
amb tots els grups, amb un bon Pla Local de Joventut que esperem que doni els
fruits en aquests propers anys tal com hem debatut i no he volgut portar el debat a
altres llocs, el debat a altres llocs ja l’ha iniciat el regidor que ha fet l’exposició, fent
retrets a la regidora que va tenir la voluntat de parlar tantes vegades com volia.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per unanimitat.
68

5.- PLA LOCAL DE JOVENTUT 2012- 2015
Atès el Pla Local de Joventut 2012–2015 de Sant Hilari Sacalm, elaborat pels
Serveis de l’Oficina Jove del Consell Comarcal de La Selva, i considerat
favorablement, els reunits, per unanimitat, adopten el següent
ACORD
Aprovar el Pla Local de Joventut 2012-2015 de Sant Hilari Sacalm.
6.- ACCEPTACIÓ AJUDES I NORMATIVA PUOSC – ADQUISICIÓ PLANTA BAIXA EDIFICI
CAN SERRAS
Sr. Secretari: Com bé sabeu el Ple va acordar en el seu dia anticipar aquesta
actuació, cosa que el Pla ja permet, va ser autoritzada en aquest sentit però com
que estava inclosa a l’any 2012 és ara quan toca acceptar la subvenció, tot i que ja
veieu en les cinc partides per les cinc anualitats en que va distribuïr el pagament de
la inversió.
Sr. Fauria: Això correspon a la planta baixa de l’edifici conegut a Can Serras, és un
projecte que ve de l’any 2008, diferents anys hi ha hagut aportació pressupostària i
aquest any arriba el Pla d’Obres i Serveis l’ajuda de la Generalitat de 123.000 €,
l’única cosa que es tracta és d’aprovar aquesta ajuda de 123.000 € per poder fer
front a la despesa que va suposar l’adquisició d’aquest espai.
Sr. Rotllant: Bé, res a dir, que evidentment que ho aprovarem, és com dius, acabar
de rebre aquesta ajuda que a més ja està contemplada en el pressupost, i només
també dir que no per tenir aquesta adquisició que ja ens ve des del 2008, ara sigui
un nou fons d’abocar-hi diners, les coses estan com estan, la compra està feta,
però tampoc estem per abocar-hi diners encara que sigui el que requereixi el local.
Sr. Garriga: Una mica la pregunta en el mateix sentit, evidentment hi votarem a
favor del Pla d’Obres i Serveis que es va demanar en vida nostra, i la idea era com
està l’edifici i si hi ha algun projecte fet, com molt bé diu el company no és pas ara
el temps per fer cap projecte en allà, i potser si fos ara tampoc es compraria
l’edifici, però una mica com està des del punt de vista immobiliari.
69

Sr. Fauria: Des del punt de vista immobiliari està complicat, les obres han quedat
paralitzades i hi ha tot el que són els pisos i el que és l’adquisició d’aquest espai
que està per acabar les obres i sembla ser que el promotor que va fer les obres
difícilment continuarà, sembla ser, encara no tenim constància.
També ens consta i ens ha arribat que l’edifici passarà a ser de La Caixa, si és que
el promotor no continua, no puc assegurar-ho en aquests moments, però els trets
van per aquí. El que sí que a la planta baixa té dos espais, un és l’espai de l’edifici
antic i l’altre que era de l’espai del garatge, allò se condicionarà per magatzem
quan estigui l’espai una mica arreglat.
En Jordi em demanava de no gastar-hi recursos i en Joan no m’ha fet aquest
comentari però difícilment no hi haurem de destinar recursos, perquè segurament
que ens quedarà aquest espai tal com està, quedarà empantanegat i el que sí crec
que tots plegats hi estarem d’acord que l’edifici de Can Serras és un edifici
emblemàtic del poble i tampoc el podem deixar malmès, s’haurà de fer alguna
cosa.
Suposo que quan sapiguem de qui és, de qui ha quedat, mirar de negociar per
acabar l’edifici, perquè tampoc queda tant per fer i mirar a veure que s’hi fa.
El projecte clar de veure que s’hi fa no el tenim, perquè la planta baixa és una
vivenda, hi ha: una cuina, un menjador, una habitació, l’espai de la dreta sí que és
més garatge, però l’altre espai difícilment es pot utilitzar per altra cosa que per
vivenda, o per alguna exposició petita perquè l’espai tampoc dóna molt de sí,
perquè és un edifici antic que hi ha parets mitgeres que fan que difícilment es
puguin fer espais molt amples, la cosa està així, no sé si ha quedat prou clar.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per unanimitat.
6.- ACCEPTACIÓ AJUDES I NORMATIVA PUOSC – ADQUISICIÓ PLANTA BAIXA
EDIFICI CAN SERRAS
El Pla Únic d’Obres i Serveis corresponent a l’anualitat de 2012 incorpora l’actuació
nº 2012/997 “Adquisició planta baixa edifici Can Serras” amb una despesa de
330.000,00 € i una subvenció de 123.000,00 € del Programa General.
70

Ateses les bases reguladores del Pla, els reunits, per unanimitat, adopten el
següent
ACORD
PRIMER.- Acceptar les ajudes incloses en el Programa esmentat per finançar
l’obra descrita, i la normativa aprovada per desenvolupar el Pla.
SEGON.- Que de conformitat amb l’informe d’intervenció, en la partida
pressupostària especificada a continuació hi ha una consignació suficient per
atendre el finançament d’aquesta actuació.
Dades de la partida pressupostària
Número Any del pressupost
62203.453.09 2008
62203.453.09 2009
62200.334.09 2010
62200.334.09 2011
62200.334.09 2012
7.- ACCEPTACIÓ AJUDES I NORMATIVA PUOSC – RENOVACIÓ XARXA CLAVEGUERAM
Sr. Fauria: L’acceptació d’aquestes ajudes són 100.000 € que vindran per
renovació de xarxa clavegueram, ja que tenim en Tei aquí s’ha d’agrair la tasca que
s’ha fet en anteriors legislatures amb una aposta de millora del clavegueram.
Val a dir que s’ha fet ja molta obra, tant al C/Vallclara, el C/Joan Serras , el
C/Piscina, el C/Nen Jesús de Praga i s’ha avançat aquesta obra d’unes necessitats
que tenia el municipi i ara rebrem aquests diners i aquesta subvenció.
Pot ser que quedi una part, un cop liquidat, perquè et trobes que el poble de Sant
Hilari, a nivell de col·lectors i clavegueram la xarxa està com està, i tant en Joan ara
com el responsable d’obres, com en Tei en el seu moment saben que la situació no
és fàcil i s’ha d’anar fent les obres amb el que es pot i hi ha una partida destinada
aquest any que s’ha de mirar un cop tancat, a veure que ens sortirà finals d’any, en
tot cas aquesta ajuda de 100.000 € amb aquest programa general benvinguts per
71

a destinar-lo a les millores de la xarxa de clavegueram que any rere any s’han
d’anar fent.
Sr. Rotllant: Només dir que tal com dius sí que és veritat que abans deia que en
allà no hi aboquéssim diners, aquí sí que val la pena abocar-n’hi o almenys intentar
buscar subvencions i recursos per anar actuant i anar millorant aquesta xarxa i
poder anar instaurant sistemes separatius i millorar la xarxa, això sí que és mirar
pel futur, per tant crec que apart d’aquets 100.000 € val la pena seguir treballant
en aquest sentit.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per unanimitat.
7.- ACCEPTACIÓ AJUDES I NORMATIVA PUOSC – RENOVACIÓ XARXA
CLAVEGUERAM
El Pla Únic d’Obres i Serveis corresponent a l’anualitat de 2012 incorpora l’actuació
nº 2012/996 “Renovació xarxa de clavegueram” amb una despesa de 200.019,96
€ i una subvenció de 100.000,00 € del Programa General.
Ateses les bases reguladores del Pla, els reunits, per unanimitat, adopten el
següent
ACORD
PRIMER.- Acceptar les ajudes incloses en el Programa esmentat per finançar
l’obra descrita, i la normativa aprovada per desenvolupar el Pla.
SEGON.- Considerar garantida la seva capacitat de gestió administrativa i
tècnica perquè les obres s’executin amb normalitat i designar la persona
següent:
Nom i cognoms del director facultatiu de les obres o responsable de l’actuació
Ricard Canela i Ballesteros
Títol professional: arquitecte superior
TERCER.- Es compromet a solucionar, al seu càrrec exclusiu, qualsevol
incidència que sobrevingui abans de l’inici de les obres o durant la seva
execució.
72

QUART.- Que el projecte tècnic o la documentació tècnica corresponent a
aquesta actuació s’ha sotmès a la tramitació reglamentària i, s’ha aprovat amb
caràcter definitiu.
CINQUÈ.- Que aquesta corporació disposa en ferm dels terrenys, i dels serveis,
així com també de les autoritzacions i concessions administratives necessàries
per a l’inici i execució de l’actuació, així com la seva posada en servei.
SISÈ.- Que de conformitat amb l’informe d’intervenció, en la partida
pressupostària especificada a continuació hi ha una consignació suficient per
atendre el finançament d’aquesta actuació.
Dades de la partida pressupostària
Número Any del pressupost
60901.161.02 2012
8 - MOCIÓ DEL PIG PER RECLAMAR EL PAGAMENT DE L’IBI EN BÉNS IMMOBLES DE
TITULARITAT DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA I D’ALTRES CONFESSIONS
Sra. Gallardo: llegeixo la part més important de la introducció i després els acords.
Us passo un acords que ens ha passat Esquerra Republicana per complementar. Jo
explicaré els nostres i els altres que els expliqui Esquerra.
La justificació des del nostre punt de vista és que són moments complicats per a
tothom, llavors cal que tots hi col·laborem. Nosaltres creiem que l’església també hi
hauria de posar el granet de sorra en aquest aspecte de l’IBI, tothom que té un bé,
un immoble, una casa o el que sigui paga aquest impost, que el pagui tothom
diguéssim, és una manera d’aconseguir ingressos i de posar de relleu i l’accent en
la igualtat entre tots els que paguen IBI i els que fins ara no n’han pagat, de
manera més justificada o no, però que potser és moment de solucionar-ho.
Ara si Esquerra vol explicar els seus acords, llavors direm si els compartim i què
n’opinem.
Sr. Garriga: Esquerra com hem comentat abans ho vol posar en dues bandes:
primer és obvi que l’església, especialment la catòlica, ha anat acumulant molt de
73

patrimoni al llarg dels anys, immobiliari i d’altra mena, amb herències, convenis,
urbanístics, permutes i algun hi havia trossos de cel.
Bona part d’aquest patrimoni immobiliari ha quedat fora d’usos, dels usos normals
de l’església i dediquen a treure’n rendiments econòmics, perquè els lloguen,
perquè els convenien amb altres empreses i al final és com una empresa més, que
de fet el Vaticà se suposa que és una empresa.
Creiem com un estat confessional laic com el nostre no pot alliberar d’una part de
tributació a les societats particulars que pengen de l’església, per molt religioses
que siguin, que al final són per buscar un rendiment, anirien en contra de la pròpia
licitat a l’Estat.
Basades amb la titularitat, però no exclusivament amb el servei que donen, són una
sèrie de privilegis que s’han de treure i que evidentment han de tributar l’IBI tots
aquests locals, habitatges, solars, aparcaments, tot el que tenen. Però per altra
banda també hem de dir que hi ha entitats i persones que estan vinculades a
l’església que en treuen molt bon profit, de molts pocs recursos, i no gaire lluny en
tenim un exemple, més que qualsevol altra persona o altre organisme públic o
privat, amb molts pocs diners hi ha gent vinculada a l’església o pròpia gent de
l’església que han donat resposta a problemes socials que ara són molt forts,
problemes socials de tota mena fent evident com diuen ells d’una manera
sorprenent, aquest miracle dels pans i els peixos de forma solidària, però per això
també demostra la solidaritat no tant sols es paga amb gestos es paga una mica
més enllà.
També el que s’intentaria és que aquestes mocions serveixin per mantenir o per
elaborar un nou marc de transparència de manera que es pugui obtenir des de la
Direcció General del Cadastre, la quantitat, la tipologia d’aquest patrimoni que no el
sabem, no el sap gairebé ningú, doncs que sigui el propi cadastre que ens avisi i
ens digui quin és aquest patrimoni i perquè es fa servir aquest patrimoni. Si és
social, si és religiós o és purament un negoci com un altre. També hauríem d’instar
al govern espanyol, modificar aquests acords amb el Vaticà, per assegurar que està
licitat de l’Estat i exigir les reformes vigents que permeten l’església catòlica,
registrar els immobles mitjançant una immissió d’un propi certificat, sense passar
per cal notari, i això ja val, doncs això també s’hauria d’abolir.
Tal com diuen els propis religiosos ara no és temps per avarícia sinó és temps
d’exercir el deure cristià de la solidaritat i en temps de crisis és fonamental que els
qui més tenen més aportin i algun sector de l’església té molt.
La redistribució de la riquesa ha de servir per garantir la justícia social , per tant és
hora que tothom, l’església inclosa, pagui el seu IBI com a gest públic de solidaritat,
74

però també volem deixar clar que quedi molt diferenciat, tal com deia abans els
usos religiosos i socials dels usos que són purament de negoci o de tinença de cert
patrimoni, encara que estigui encantat, per això necessitem, tal com dèiem abans
que algú faci aquest inventari o que sigui el propi Cadastre que digui què és, què hi
ha i que fan. Això és l’afegitó que hi volem posar.
Sr. Fauria: Nosaltres no l’aprovarem perquè és una moció que està plena de
contradiccions. A vegades pots estar, o no, d’acord amb la moció, amb els acords
que es prenen. Amb el que no pots estar d’acord és amb aprovar mocions que
estan plenes de contradiccions.
Aquestes modificacions que ha fet Esquerra les acabem de rebre ara i m’agrada
dir-ho això, les acabem de rebre però un cop analitzades i mirades hi ha dues coses
importants. En el punt primer l’afegitó que ha fet Esquerra resulta que ja és el que
diu el BOE núm 300 del 15 de desembre de 1979, per això dic que hi ha
contradiccions. En aquest BOE hi ha l’acord que va fer l’Estat amb la Santa Sede i
històries d’aquell temps, deia: ho diré amb castellà perquè està amb castellà, és un
BOE, és un Boletín Oficial de la Provincia, diu: “excepción total i permanente de la
contribución territorial urbana de los siguientes inmuebles “, això era entre
l’església i l’Estat, i l’Estat que és qui ha d’aplicar tota la Llei. Diu: “los templos y
capillas destinados al culto asimismo sus dependències o edificios locales anejos
destinados a la actividad pastoral, la residencia de los obispos, de los canónigos y
de los sacerdotes y de los curas, los locales destinados a oficinas, la curia
diocesana y otras oficinas, los seminarios destinados a la formación del clero
diocesano religioso, las universidades eclesiásticas y los edificios destinados
primordialment a casas, conventos, órdenes, congregaciones religiosas”, -LLegint
això Esquerra diu que afegim: instar al Congrés dels Diputats que per a l’exercici de
2013 , que hi podríem estar d’acord, fins aquí, la Llei d’Hisendes Locals excepció
del’IBI, fins aquí hi podríem estar d’acord fins aquí, però és clar si afegim això i tots
els seus béns patrimonials, inclòs la rectoria, excepte les d’ús públic per actes
religiosos o socials amb el compromís escrit que aquests establiments estan a
disposició pública laico-social, concerts per a l’església o banc d’aliments, per
exemple, però tots aquests ja hi entren, ho enteneu, si fiquem aquest afegitó que fa
Esquerra, aquests ja hi entren.
Després resulta que la Llei i aquest BOE del 15 de desembre de 1979, va estar
modificat amb un altre BOE del 24 de desembre del 2002, que és el BOE núm. 307
que és la Llei núm.49/2002 del 23 de desembre de Règim Fiscal de las ”Entidades
sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales de almazenazgo“ que diu que es
consideren sense guany lucratius: les fundacions, les associacions declarades
d’utilitat pública, les organitzacions no governamentals, les delegacions de les
fundacions estrangeres, les federacions esportives, les federacions i associacions
75

de les entitats sense béns lucratius i afegeixen també que “estaran excentos de los
impuestos del IBI las entidades sin fines lucratives excepto los afectados de
exportacions económicas no excentas de impuestos sobre sociedades” Vol dir que
apart de l’església, molta gent s’hi va apuntar al carro, fins i tot els partits polítics,
tots.
És clar exempt d’IBI, hi ha molta gent que està exempt d’IBI. Si fem aquest acord i
hi afegim això d’Esquerra, és un contrasentit – M’enteneu?.- Pots estar d’acord, o
no amb el que diu la proposta, però és un contrasentit. Jo no dic que estiguem, o
no, d’acord, el que passa és que si fem contrasentit, després és una mica
embolicat, i llavors que s’elabori un cens al municipi dels béns immobles rústics i
urbans. Ja el podem fer, però està clar que aquí a Sant Hilari béns de l’església
que no siguin l’església, alguna capella i la rectoria, difícilment ara jo pensant ràpid
i sense haver fet aquest cens, difícilment jo crec que n’hi hagi d’altres.
Aprovar aquestes coses queden molt bé perquè els partits ho demanen i perquè ho
fa tothom i des de Iniciativa ho estan fent a tots els ajuntaments, ja ho entenem tot
això, però és clar, després t’has de posar al poble teu i de la mateixa manera que
l’església aquí a Sant Hilari cedeix l’església, la proposta que no hi ha aquest
afegitó, que Esquerra diu: -Home que almenys no entri els actes religiosos- Ja que
anem allà quan hi ha un enterrament o quan hi ha un casament o quan hi ha
alguna celebració, o un concert de música, bé que hi anem allà i no paguem un
duro, doncs almenys afegim-hi això, però és que si afegim això després ja és un
contrasentit, per això nosaltres hi pots estar d’acord o no, però inclús el nostre grup
hi hauria gent que votaria a favor de la moció inicial, però és clar si afegim això ja
és un poti poti, nosaltres votarem en contra, en tot cas entenem les postures que
des dels partits demanen.
Sr. Garriga: Com que has parlat de l’afegitó, jo no hi veig cap contrasentit. Primer
has llegit la legislació, si el que volem és que es canviï la legislació i els acords que
hi ha, les fundacions, etc.. És veritat has dit les fundacions, aquestes dues vessants
les hem d’aplicar no tant sols a l’església catòlica o a les altres confessions
religioses, sinó a totes les altres fundacions, totes.
Per mi tothom ha de pagar, ara aquí, ens hi hem d’arrimar tots, el que no se salva,
parlant de temes religiosos, no s’ha de salvar ni Déu, no és cap contrasentit perquè
un lloc intenta explicar exactament que hi ha gent que està fent una feina social,
però religiosa, que en certa manera també és social, perquè hi ha gent que ho
necessita i que hi creu i l’altra demana que es canviï la legislació, i la tercera es
demana que s’elabori un cens o que el faci el propi Cadastre perquè si que
nosaltres veiem les esglésies, però és sabut que s’han venut terrenys i que potser
encara existeixen i que potser ni l’Ajuntament no ho sap, doncs que algú es mogui,
76

que això també han de tributar. Jo no li veig el contrasentit enlloc, per això ho hem
posat.
Sra .Gallardo: Nosaltres contrasentit, contrasentit, tampoc, és veritat que es pot
mal interpretar, podríem justificar que siguin d’ús públic o social amb un
percentatge molt elevat de la seva activitat, per ex. concerts a l’església, és clar si
se’n fan tres a l’any doncs no ho sé, si se’n fan dos-cents és una altra història, tot
és veure amb quina quantitat s’utilitza per a ús social i amb quina quantitat no, el
banc d’aliments està molt clar que sí, és permanentment per a ús social, llavors
aquí no hi ha dubte
Nosaltres amb els acords que ha afegit Esquerra excepte aquest apunt que acabo
de fer amb l’exemple dels concerts a l’església o altres exemples que es puguin
confondre estem d’acord, que s’elabori el cens i no té gaires béns, més ràpid es
farà el cens, és bastant simple que tothom pagui IBI.
Voleu que posem que les fundacions també, val, -Què a Sant Hilari n’hi ha unes
quantes?- A mi em sembla que no. –Ho voleu posar? Posem-ho. –Que pagui
tothom? Ho posem, la qüestió és que nosaltres volíem centrar-nos amb el poble el
que ens pot afectar a nosaltres, no estem en contra del que voleu afegir i apart
d’aquest apunt que acabo de dir per nosaltres la resta és correcte.
Sr. Fauria: Jo només dic que és un contrasentit. Hi ha un punt que diu “excepte les
d’usos públics per actes religiosos”, -Això queda clar- És a dir instarem el Congrés
dels Diputats que suprimeixin per l’exercici 2013, perquè això no és competència
municipal, d’entrada, que la gent ho sàpiga, l’exempció del l’IBI, excepte els béns
patrimonials d’ús públic per actes religiosos o socials, amb compromís escrit per
aquests establiments que estan a disposició pública: laica o social, concerts a
l’església diu aquí, això ho diu aquí, no ho dic jo, o banc d’aliments, per exemple,
però això quedarà exempt, l’església quedarà exempta, les parròquies que hi ha
escampades del poble també quedaran exemptes de demanar que l’Estat
suprimeixi per l’exercici 2013, això és el que jo dic que és el contrasentit perquè ja
queda exempta amb el BOE núm.300 del 15 de desembre del 1979, que només
diu que queden exemptes, no diu aquí que hi ha altres tipus d’exempcions, només
els temples i les residències de Bisbes i els locals destinats a oficines diocesanes i
tot això, i llavors que s’elabori el cens al municipi, bé, ja ho valorarem però com que
no hi haurà res que no sigui esglésies, i és clar quan fas una moció has de saber
per què. Si afegim això.. cadascú que faci el que vulgui.
Sr. Veciana: El primer punt com que és instar al Congrés dels Diputats si això arriba
al Congrés dels Diputats ja hi haurà tot aquest debat que estem fent aquí, que
potser sí que és sobrer, si el que porta conflicte és l’afegitó en el primer punt i
77

l’altra està bé , traiem l’afegitó del primer punt que ha fet Esquerra i mantenim els
altres i la sotmetem a votació d’aquesta manera.
Sr. Garriga: Aquest afegitó en el primer punt era per reforçar més que es diferenciés
què és de l’ús públic i què és de l’ús privat o de negoci. Nosaltres el que potser
tenim més ganes que s’aprovi seria de que canviï una mica la legislació, aquesta és
la part i que ja sabem que aquí potser el cens serà petit , potser sí , potser no,
perquè això com deia abans que es pugui aportar un no sé que , sense el notari, jo
tampoc me’n acabo de refiar massa, però bé és igual. Entenc bé que el punt 1
repeteix una mica podríem treure aquest afegitó però que el punt dos i el punt tres
es quedin i ja està, no en parlem pas més.
Sr. Fauria: Queda clar que els béns patrimonials també es fan fora.
Sr. Veciana: Perdó, el primer punt queda “així com la seva organitzacions i centres
d’ensenyament religiós” i aquí s’acaba el primer punt i després els altres punts
queden igual .
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per majoria absoluta, amb 4 vots favorables del PIG-E, 3 vots favorables
d’Esquerra-AM i 6 vots desfavorables de CiU.
8 - MOCIÓ DEL PIG PER RECLAMAR EL PAGAMENT DE L’IBI EN BÉNS IMMOBLES
DE TITULARITAT DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA I D’ALTRES CONFESSIONS
El darrer 31 de desembre es publicà el Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de
desembre de 2011 de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i
financera per a la correcció del dèficit públic. Una de les principals mesures en
matèria tributària adoptades és l’augment de l’IBI (Impost sobre Béns Immobles) i
és una de les “mesures temporals i progressives” del govern de Rajoy.
L’article 62 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el
text refós de la Llei Reguladora de las Hisendes Locals, parla de les exempcions de
l’IBI. I en el punt “c” diu que estaran exempts “Els de l’església Catòlica, en els
termes previstos en l’Acord Espanyol i la Santa Seu sobre Afers Econòmics, de 3 de
gener de 1979, i els de les associacions confessionals no catòliques legalment
reconegudes, en els termes establertes en els respectius acords de cooperació
subscrits en virtut d’allò dispost en l’article 16 de la Constitució.” Aquesta exempció
78

total i permanent de la contribució territorial urbana afecta a temples i capelles,
residències de bisbes i retors, oficines, seminaris i convents.
L’església catòlica probablement sigui el més important propietari immobiliari del
país, més, fins i tot, que algunes empreses del sector de la construcció. Així que
mentre l’augment d’aquest impost afecta a tota la ciutadania, al major propietari de
béns immobles no li afectarà perquè disposen d’aquest privilegi. Es calcula que es
podrien recaptar al voltant de 3.000 milions d’euros.
Per tot això, els reunits per majoria absoluta, adopten els següents
ACORDS:
1. Instar al Congrés dels Diputats a que suprimeixi, per a l'exercici de 2013
de la Llei d'Hisendes Locals, l'exempció de l'IBI (impost de béns immobles
rústics i urbans) a l'església catòlica i altres confessions religioses, així
com a les seves organitzacions i centres d'ensenyament religiós.
2. Instar al Govern i a les Corts Generals, a que es facin les modificacions
pertinents en els Acords de l’Estat espanyol amb la Santa Seu, en la Llei
d’Hisendes Locals, en la Llei de Mecenatge i Fundacions i altres normes i
lleis estatals i autonòmiques, per evitar injustificables exempcions de
l‘IBI i d’altres impostos a l’església catòlica i a altres entitats jurídiques.
3. Que s’elabori un cens, al municipi, dels béns immobles rústics i urbans
(locals, habitatges, solars...) que estan censats i registrats a nom de
l’església catòlica i d’altres confessions religioses, així com de les seves
entitats i associacions afins que no estiguin afectats directament per
l’activitat religiosa.
4. Donar trasllat als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i al
president del Govern i a l’associació Europa Laica.
9.- MOCIÓ D’ERC CONTRA LA DISMINUCIÓ DELS RECURSOS EN EL PGE ALS
CENTRES DE DESCAPACITATS
Sr. Garriga: No cal que la llegim tota. Aquesta podria lligar una mica amb l’altra
moció que presentem de manteniment de polítiques d’ocupació, però defensarem
les dues.
79

Com bé sabeu la reducció dels Pressupostos Generals de l’Estat respecte a l’any
2011 és una rebaixa del 56% sobre les entitats socials catalanes i els col·lectius
que tenen aquestes entitats socials, la gravetat d’aquesta decisió és que afecta
especialment als col·lectius que estan més malament, tots els col·lectius més
vulnerables, per tant són els col·lectius que necessiten més protecció, especialment
en una època de crisis com la que tenim ara.
Les retallades del Ministeri de Treball i les polítiques d’ocupació acaben amb la
discriminació positiva i fan cada cop més complicat la inserció dels discapacitats
que ja per sí soles habitualment és molt complex. Si el mercat laboral està
malament la inclusió social de les persones amb discapacitat viurà amb molts mals
moments amb aquesta rebaixa dels Pressupostos Generals de l’Estat.
L’impacte sobre els usuraris afectarà s’ha calculat a 11.897 persones amb algun
tipus de discapacitat que ara estan treballant en centres d’acollida i que
segurament deixaran de ser inserits al món del treball per discapacitats, 2.510
treballadors discapacitats amb trastorn mental d’aquests centres especialitzats de
treball també podran ser acomiadats, ja hi ha gent que ja hi és.
Es calcula que 908 professionals d’aquestes entitats al rebaixar el nombre
d’usuaris per qüestió pressupostària també s’han acomiadat,. 212 entitats socials
estan afectades d’una manera o altra per aquesta reducció pressupostària, 22
entitats d’aquestes es calcula que faran fallida i hauran de tancar, llavors sempre
ens fem la mateixa pregunta. Hi ha diners vint i no sé quants milions per rescatar
un banc i no hi ha pels discapacitat o per la gent que està en risc d’exclusió social.
A més hi ha una cosa que és molt important , segons un estudi entre el col·lectiu de
persones amb discapacitat torna prendre força el sentiment d’inferioritat, era un
sentiment que en la feina feta durant aquests darrers anys que s’anava treien però
ara com que es donen compte que no hi ha diners de que els tornen a tractar com
vint anys endarrere, o s’han de tractar, llavors s’agafen dient que no són gaire
competitius, i agafen molts prejudicis del passat que ara tornen a ser vigents i que
tornen a ser molt poc productius per la gent que tenen problemes , per això de
manera resumida volem que s’aprovi els acords.
(A continuació el Sr. Garriga fa lectura dels acords)
En resum hem d’evitar que aquesta gent que estan fent tota aquesta feina per la
gent discapacitada tinguin les eines i tinguin els pressupostos necessaris perquè
això tiri endavant.
80

I, no havent-hi cap intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova
per unanimitat.
9.- MOCIÓ D’ERC CONTRA LA DISMINUCIÓ DELS RECURSOS EN EL PGE ALS
CENTRES DE DESCAPACITATS
Atesa la gravetat del que representarà la disminució dels recursos destinats en els
Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2012, recentment aprovats, en
polítiques actives d’ocupació sobre les entitats socials catalanes i els col·lectius
especials que atenen.
Atesa la gravetat d’aquesta decisió que afecta especialment els col·lectius més
vulnerables i, per tant, que necessiten major protecció, especialment en un època
de greu crisi econòmica.
Atesa que aquesta reducció en els Pressupostos Generals de l’Estat representa una
rebaixa del 56% respecte la dotació de l’any 2011.
Atès que es calcula, segons dades de la Taula del Tercer Sector, que l’efecte sobre
el nombre d’usuaris que deixaran de ser atesos a Catalunya en cas de tirar
endavant serà de 34.124 persones distribuïdes de la següent manera: en
programes de formació, 13.306; en programes d'orientació (IPI), 12.192; i en
programes de foment de la inserció en l'empresa ordinària (Point+Treball amb
suport), 8.626.
Atès que l’impacte sobre el nombre d'usuaris afectarà a 11.897 persones que
deixaran de ser inserits al mercat de treball.
Atès que 2.510 treballadors discapacitats i/o amb trastorn mental dels Centres
Especials de Treball poden ser acomiadats si no es prenen mesures
compensatòries.
Atès que es calcula que 908 professionals de les entitats socials seran
acomiadats.
Atès que 212 entitats socials poden ser afectades en diferent grau per aquesta
reducció pressupostària.
81

Atès que 22 entitats socials faran fallida o podrien haver de tancar.
Per tots aquests motius, els reunits, per unanimitat, adopten el següent
ACORD
PRIMER. Manifestar el reconeixement del consistori a la tasca que
desenvolupen les entitats del tercer sector i les empreses que atenen, orienten i
acompanyen les persones discapacitades en el seu procés d’inserció laboral i
afirmar que la seva feina en aquests moments és més necessària que mai. En
aquest sentit, el consistori de Sant Hilari Sacalm dóna suport al model català
d’inserció de les persones amb discapacitats.
SEGON. Traslladar al Govern de Catalunya la necessitat de:
a) Exigir al Govern de l’Estat el manteniment del programa d’inserció laboral de
persones amb discapacitat amb la mateixa dotació com a mínim que el
2011 i amb una distribució de fons proporcional al nombre de llocs de treball
creats d’inserció de persones amb discapacitat, tot establint un protocol
d’actualització de les dades i el compliment de la normativa sobre serveis
d’inserció laboral per a persones amb discapacitat.
b) Mantenir els ajuts als Centres Especials de Treball d’iniciativa social,
assegurant la subvenció del cost salarial corresponent al lloc de treball de
fins al 75% del salari mínim interprofessional per als treballadors amb
discapacitat amb dificultats especials i garantir els recursos necessaris que
els nous llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat amb
dificultats especials s’hi puguin acollir.
c) Mantenir i estendre clàusules socials en la contractació pública de
l’administració per potenciar la compra de serveis i productes que produeix
el tercer sector i, en particular, els Centres Especials de Treball d’iniciativa
social.
d) Consensuar amb totes les organitzacions del sector, un pla estratègic per als
Centres Especials de Treball que, a partir de la singularitat i l’especificitat
d’aquests centres a Catalunya, inclogui mesures per a mantenir-ne la
sostenibilitat, reestructuració i revitalització amb l’objectiu de garantir-ne la
viabilitat financera i la competitivitat econòmica per mitjà de l’impuls de
línies de negoci viables, formació i inversió. Alhora, aquest pla també ha de
preveure un model integral que inclogui les quanties de les subvencions en
funció dels graus de discapacitat, característiques empresarials dels centres
i localització territorial dels centres.
82

e) Realitzar les gestions oportunes davant les entitats bancàries que han
absorbit caixes catalanes per a què mantinguin el compromís que tenien les
obres socials d’aquestes amb el tercer sector.
f) Garantir l’estabilitat del tercer sector que col·labora en la inserció de
persones amb discapacitat establint marcs contractuals de caràcter
plurianual.
TERCER. Fer arribar els acords a la Presidència de la Generalitat de Catalunya,
al departament d‘Empresa i Ocupació de la Generalitat i a tots els grups
parlamentaris del Parlament de Catalunya.
10.- MOCIÓ D’ERC CONTRA EL RESCAT DE BANKIA I PER AL MANTENIMENT DELS
SERVEIS I LES PRESTACIONS A LA CIUTADANIA:
Sr. Garriga. En aquest Ple Esquerra ha estat una mica productiu amb el tema
mocions. Al final de totes aquestes mocions d’una manera o altra van lligades unes
amb les altres, la falta de diners i la mala distribució d’aquests diners.
Hem vist en aquestes últimes setmanes, dies, com el govern Estatal, el govern del
PP destina provisionalment 23.000 milions d’euros però com que ja començàvem
per una quantitat inferior d’aquí en endavant poden ser molts més, a un banc
fraudulent com és el Bankia, i a la vegada s’aprova una important retallada a tots
els sectors, com el que dèiem abans, a l’ocupació, al social, educatiu, al sanitari,
les prestacions socials, amb tot, i llavors et preguntes- I com és possible que els
gestors d’unes caixes que van començar amb perill de fallida que es van fusionar i
que van crear un nou banc, un banc com he dit abans fraudulent, que li demana el
mercat 4.000 milions d’euros i les primeres decisions que prenen és posar-se un
sou estratosfèric i blindant-se durant dotze anys per si el tiren al carrer, perquè de
dolents ho són, quan la resta dels mortals se’l hi exigeix moderació, sacrifici per
sortir de la crisis? - Els que haurien de donar exemple i haurien de ser austers són
els que no ho són i aquestes suposades dificultats financeres serveixen i
demostren la seva desvergonya per beneficiar-se dels calers del poble.
Resulta que el govern del PP, que teòricament ha de salvar-nos de la crisi, però de
moment no ho ha aconseguit i veig que ja li costarà, la meitat dels seus afiliats
s’estan beneficiant del caler públic de Bankia. D’aquesta injecció de caler públic
perquè una part que s’han publicat més d’una llista, membres importants del PP
estan a dins de Bankia com l’ex cunyat de Rodrigo Rato, el cosí de l’Esperanza
83

Aguirre, el col·laborador de la Faes, un conseller del PP de la Comunitat de Madrid,
l’ex-secretari del PP de la Comunitat de Madrid, la senyora del Conseller d’Afers
Socials del Govern de l’Esperanza Aguirre, la senyora del Secretari General del PP
de Madrid, el famós ex-ministre Àngela Cebes, l’exdirector del gabinet de Rodrigo
Rato quan era ministre, la cunyada del vice-president del govern d’Esperanza
Aguirre, la filla de Eduardo Zaplana i una llista impressionant.
Aquesta llista d’amigotes és la llista de la vergonya del PP perquè els hem de pagar
entre tots quan a nosaltres se’ns demana sacrificis, per això aquesta moció té la
pretensió de possessionar aquest Ajuntament i tots els altres que l’han presentat o
que la presentaran, perquè està bastant estesa, anar en compte amb la gran
quantitat de diners que es destinen en aquesta operació mentre es redueixen els
serveis i les prestacions a la ciutadania, i deixen caure descaradament, sense cap
ajuda, la petita, la mitjana empresa que és qui dóna treball al nostre país i que
permet que les famílies tirin endavant, i que moltes d’aquestes famílies que han fet
una hipoteca, que segurament contractada la pròpia Bankia, que aquest sistema
no permeti que aquestes famílies quedin al carrer, sense llar i sense un lloc per
viure, per això exigim i demanem que s’acordin els punts que és manifestar el
rebuig d’aquest Ajuntament a l’operació multimilionària del rescat del grup Bankia,
mentre simultàniament s’impulsen les grans retallades, els serveis bàsics i les
prestacions socials dels nostres ciutadans i demanar la depuració dels
responsables de l’entitat bancària que han provocat aquesta situació.
I que es traslladi això al Govern Espanyol, als partits polítics, al Congrés dels
Diputats i tothom que ens vulgui fer una mica de cas.
I no havent-hi cap intervenció, es passa a la votació d’aquets punt, que s’aprova per
unanimitat.
10.- MOCIÓ D’ERC CONTRA EL RESCAT DE BANKIA I PER AL MANTENIMENT
DELS SERVEIS I LES PRESTACIONS A LA CIUTADANIA:
El Govern espanyol acaba de posar a disposició 19.900 milions d’euros públics per
a rescatar el grup Bankia, liderat fins fa pocs dies pel dirigent del PP Rodrigo Rato.
Una decisió intolerable , ja que és absolutament injusta i genera una gran
indignació entre la immensa majoria de la població
84

Bankia significa el dèficit ocult i els interessos de la Comunitat de Madrid, la T4, les
autopistes de la M30 i M40, el 23% d'Iberia, obres públiques deficitàries i Ifema, la
fira de Madrid.
El sr. Rato abandona l’entitat i s’emporta una indemnització milionària.
I per acabar de reblar el clau, el PP i el PSOE es neguen rotundament a obrir una
comissió d’investigació que pugui buscar responsables d’aquest tèrbol assumpte
on hi ha implicats dirigents bancaris i polítics de Madrid i de l’entorn del PP.
Una nova demostració que la crisi ens la fan pagar a la majoria, mentre
personatges de l’elit mantenen els seus privilegis i no assumeixen cap
responsabilitat per una crisi que han provocat ells.
Es necessita tenir barra per a destinar 19.900 milions d’euros (una xifra de
moment provisional i que augmenta cada dia que passa) a rescatar una entitat
bancària mentre s’impulsen retallades en serveis bàsics i prestacions socials dels
ciutadans i transferències que, dirigides a les comunitats autònomes, haurien de
servir per a mantenir una mínima qualitat de vida per a moltes famílies.
Tot plegat posa en evidència un PP que obliga les CCAA a viure amb l’amenaça de
la intervenció i a retallar en educació i sanitat; que permet que famílies que no
poden pagar la hipoteca es quedin sense llar i al carrer; però que al mateix temps
si que disposa de diners públics o una manera de generar-los per a reflotar aquest
banc.
Aquests fets no fan més que justificar la indignació dels ciutadans i ciutadanes i fer
créixer la desafecció per la política.
Per tots aquests motius, els reunits, per unanimitat, adopten el següent
ACORD
1. Manifestar el rebut del nostre Ajuntament a l’operació multimilionària de
rescat del grup Bankia, mentre que simultàniament s’impulsen grans
retallades dels serveis bàsics i de les prestacions socials als nostres
ciutadans.
2. Demanar la depuració dels responsables de l’entitat bancària que han
provocat aquesta situació.
85

3. Donar trasllat d’aquest acord al Govern espanyol i a tots els partits
polítics amb representació al Congrés de Diputats.
11.- MOCIÓ D’ERC PER A INSTAR EL MANTENIMENT DE LES POLÍTIQUES
D’OCUPACIÓ ESTATALS A CATALUNYA
Sr. Garriga: És semblant a les polítiques d’ocupació per gent discapacitada, doncs
és una mica amb tot, aquesta moció també va contra els retallades del govern de
l’Estat a les polítiques actives d’ocupació, les quals han afectat les transferències
a les Comunitats Autònomes i per extensió a tots els ajuntaments que molts hem
tingut i se segueixen tenint programes d’ocupació, escoles-taller, cases d’oficis,
tallers d’ocupació, centres especials de treball que desenvolupen un pla formatiu
sobretot per donar més oportunitats a la gent jove i no tant jove per la seva inserció
en el mercat de treball.
L’eliminació d’aquestes transferències, evidentment fa perillar totes aquestes
entitats, totes aquestes associacions, tots aquests ens locals que han intentat o
intentem donar sortida, donar resposta a la problemàtica de l’atur en la nostra
mesura, formant persones aturades, donant-los-hi feina i intentant que s’incorporin
al mercat laboral.
Els recursos que l’Estat hauria de transferir a Catalunya ens permetrien
acompanyar, quan vam fer això, 638.247 aturats, ara em sembla que han baixat,
en el seu procés de reinserció i de generació d’ocupació.
Tal com deia abans la cohesió social està amb risc. Catalunya hem perdut
exactament 278 milions d’euros pel tema de l’ocupació, ocupació que ens donaria
una resposta, o una de les respostes a la sortida de la crisis, perquè la pobresa ve
perquè no hi ha ocupació. Malauradament només hem sentit al conseller Mas
Colell reclamar modestament aquests diners, per això aquesta moció també vol
esperonar la resta del govern de Catalunya que no els hem sentit a dir mai res, que
es mogui en aquest sentit.
Esquerra entenem que si no es fan polítiques de reactivació per aturats no podem
construir una recuperació de la crisis.
Presentem també aquesta moció perquè la Comissió Europea ho recomana,
recomana forçar les polítiques d’ocupació, però no recomanava fer una reforma
86

laboral com aquesta que ha fet el PP i que incomprensiblement CiU de Madrid li va
donar recolzament, i que al final només ha servit perquè l’atur, o els
acomiadaments s’apugessin un 74% respecte al que hi havia abans de l’aprovació
d’aquesta famosa Llei Laboral, per això demanem instar al Govern de l’Estat a
mantenir les transfarències en matèria de polítiques d’ocupació i formació i que ho
tinguin en compte en els Pressupostos Generals de l’Estat, i també instar a la
Generalitat de Catalunya que defensi fins a les últimes instàncies polítiques
judicials, les seves competències en matèria d’ocupació i que no es deixi passar pel
cim per la gent que no ens dóna mai ni un duro.
I també instar i donar suport al Govern de la Generalitat de Catalunya, prioritzar la
seva agenda, les polítiques actives d’ocupació que passin a formar part, o que
siguin prioritàries a davant d’altres despeses, i com sempre diem traslladar aquests
acords al Ministerio de Empleo y Seguridad Social, a la Conselleria d’Ocupació i als
Grups Parlamentaris del Govern d’aquí i d’allà.
I no havent-hi cap intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per
unanimitat.
11.- MOCIÓ D’ERC PER A INSTAR EL MANTENIMENT DE LES POLÍTIQUES
D’OCUPACIÓ ESTATALS A CATALUNYA
Davant de la situació macroeconòmica que preveu a l'Estat més de 5,5 milions
d'aturats, -amb unes dades d'atur registrat a Catalunya el març de 2012 de
638.247 persones, 267.617 de les quals no perceben cap prestació i una caiguda
de l'activitat econòmica molt acusada- el govern del Partit Popular redueix en el seu
Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2012 (PGE2012) en més de
1.500 milions d'euros els programes destinats a polítiques actives d'ocupació.
Cal posar de manifest que els Ajuntaments en els darrers anys han destinat molts
esforços a desenvolupar polítiques actives d'ocupació, especialment en els darrers
anys en què la crisi ha generat un important creixement de les persones
desocupades. Perquè són considerades polítiques prioritàries per a la ciutadania i
per a la cohesió social, i perquè els ens locals han pogut comptar amb un
finançament sostingut en aportacions de l'Estat i de la Generalitat, en el cas de
Catalunya, per executar aquest tipus de polítiques. És cert, que en ocasions el nivell
de competències ha estat molt alt i el nivell de finançament molt baix, per la qual
cosa els Ajuntaments han hagut de cofinançar part de les accions. Malgrat tot, fins
87

ara s'han pogut desenvolupar i cobrir en major o menor mesura la demanda
d'aquest tipus d'actuacions amb un alt grau d'eficiència i eficàcia.
En els darrers temps s'estan començant a viure situacions especialment difícils
donada la reducció del nombre de convocatòries de la Generalitat de Catalunya per
optar a la gestió de programes que permetin desenvolupar una oferta de serveis
ajustada a les necessitats de cada territori. Unes convocatòries que, a més, han
anat acompanyades en l'últim període d'un descens de la seva dotació econòmica,
amb la qual cosa els Ajuntaments, i per extensió, la ciutadania n'està patint les
conseqüències.
D'aquesta manera, per als Ajuntaments es planteja una perspectiva molt
complicada, fins i tot desoladora per poder continuar prestant els serveis adreçats
a les persones que més ho necessiten, fet que pot posar en risc així la cohesió
social.
Així doncs, el projecte de pressupostos de l'Estat per al 2012 i també el Reial
Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per la reforma del mercat
laboral, desmantellen el conjunt dels serveis per a l'ocupació, precisament quan
l'atur és més elevat i més falta fa, alhora que es produeix la recentralització a
escala estatal de les polítiques d'ocupació. Tot plegat en un context de paralització
del Servei d'Ocupació de Catalunya el darrer any i mig.
Davant d'aquesta situació i les greus conseqüències que pot tenir en el conjunt de
persones aturades i empreses del nostre poble, els reunits, per unanimitat,
adopten el següent
ACORD
Primer. Instar el Govern de l'Estat a mantenir les transferències en matèria de
polítiques actives d'ocupació, formació i foment de l'ocupació en els PGE2012
amb les mateixes xifres que a l'exercici anterior donat l'increment de l'atur i de
les persones sense cobertura que s'està produint al llarg del 2012.
Segon. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya que defensi, fins a les
últimes instàncies polítiques i judicials, les seves competències en matèria
d'ocupació, formació i autoritat laboral:
A. Recuperant les transferències dels recursos econòmics al nivell que li
correspondria referits a les dades de població activa i d'atur de Catalunya.
88

B. Reduir l'impacte que suposen les previsions dels PGE2012 en matèria de
polítiques actives d'ocupació, recuperant els recursos que es preveuen
disminuïts i afegint-hi, si fos necessari, el cofinançament per part de la
Generalitat de Catalunya.
C. Treballar per buscar el consens entre els partits i tots els agents implicats
per establir les prioritats de les polítiques d'ocupació davant l'amenaça
de la disminució de recursos que preveuen els PGE2012.
Tercer. Instar i donar suport al Govern de la Generalitat de Catalunya a prioritzar
en la seva agenda les polítiques actives d'ocupació i formació per davant d'altres
despeses públiques, revisant en profunditat les polítiques d'ocupació, els
dispositius i la xarxa per abordar-les, comptant amb la llarga i exitosa
experiència dels Serveis locals de Promoció Econòmica i Ocupació dels
ajuntaments de Catalunya i de les entitats Tercer Sector Social.
Quart. Traslladar aquests acords al Ministerio de Empleo y Seguridad Social, a la
Conselleria d'Empresa i Ocupació i als grups parlamentaris del Parlament de
Catalunya i del Congrés dels diputats.
12.- MOCIÓ D’ERC SOBRE ELS RECURSOS PER A L’EDUCACIÓ NO UNIVERSITÀRIA I
LES DECISIONS EN POLÍTICA EDUCATIVA
Sra. Soler: Aquesta moció és per impulsar el suport al model educatiu català davant
la intromissió que representa l’aprovació del Reial Decret Llei 14/2012 del 20
d’abril de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit
educatiu.
Aquesta moció també reclama a la Generalitat que no redueixi l’assignació
pressupostària que ha de destinar al manteniment de places en llars d’infants
municipals, les subvencions per escoles de música municipals i que es vetlli el
manteniment pressupostari estatal de reforç educatiu per escolars amb
problemàtiques, i és que sempre estem amb el mateix que es torna a retallar sobre
un dels pilars bàsics de la societat del benestar com és l’educació.
Les polítiques integrals d’atenció a la infància de 0 a 3 anys sobretot, han estat,
fins ara pràcticament inexistents i també inexistents han estat les polítiques de la
conciliació de la vida personal i laboral, mancats de polítiques de conciliació.
Catalunya arrossega una demanda de places de llars d’infants i escoles bressol a
89

uns preus assequibles i ponderables. Aquesta situació va motivar el Parlament de
Catalunya a aprovar la Llei 5/2004 originada arran d’una iniciativa legislativa
popular de creació de més de 30.000 places noves de llars d’infants de titularitat
pública, amb la intenció de fer un primer pas cap a una oferta pública i ajustada a
la demanda real.
Aquest servei educatiu és doncs el producte d’un pacte legislatiu i reclamat per la
societat, amb el que es fa front diverses necessitats que es consideren prioritàries .
El Departament d’Educació , tenint en compte les característiques de cada
municipi, va establir en els ajuntaments unes fórmules de finançament perquè
poguessin desenvolupar eficaçment la seva gestió i es va incrementar aleshores
fins a uns 700 € anuals per contribuir a les despeses de funcionament de les Llars,
però l’actual situació econòmica i social i fruit també de la reducció dels fons que
estan destinats a la primera infància, el govern ha anunciat una disminució
significativa de la seva aportació amb una quantia que dificulta la viabilitat
financera de bona part de les Llars d’Infants municipals dels país.
Així doncs amb una situació de crisis generalitzada tampoc podem permetre que
una deslleialtat de compromisos adquirits suposin l’aprimament dels indicadors de
qualitat d’atenció o el tancament del servei des de 0 a 3 anys. Amb l’excusa de les
retallades no hi pot haver consens polític per castigar la primera infància, ni
nadons, ni famílies, ni tampoc professionals educatius implicats.
Del 0 a 3 anys ha de ser vist com un sector prioritari evitant recular amb una
velocitat de vertigen en la situació dels anys vuitanta. L’aprovació del sistema no
pot excloure els més petits, que en realitat són els més vulnerables, per tant no
podem permetre la invisibilitat de tots aquests infants i de les seves famílies, i des
d’Esquerra reclamem com és el nostre deure els seus drets.
A part de la millora pel desenvolupament integral de les capacitats dels nens i
nenes i de la seva socialització, també les escoles bressol donen la oportunitat a
les dones de realitzar-se en el seu treball i obtenir uns ingressos propis i des
d’Esquerra també creiem que la incorporació a les dones al treball, cosa que
encara queda molt per fer, però les Escoles Bressol han aconseguit fer molt més
que moltes campanyes publicitàries de llenguatge sexista i de maltractaments, per
tant presentem aquesta moció.
I no havent-hi cap intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per
unanimitat.
90

12.- MOCIÓ D’ERC SOBRE ELS RECURSOS PER A L’EDUCACIÓ NO
UNIVERSITÀRIA I LES DECISIONS EN POLÍTICA EDUCATIVA
L’educació en la primera infància ha despertat en els darrers anys un interès
creixent que ha portat al convenciment col·lectiu que les llars d’infants, des d’una
perspectiva educativa i social, era el millor model que aquest país podia haver
adoptat. Des d’aquesta perspectiva, l’escola bressol ha estat qualificada com a
espai
educatiu, ample i flexible, que permet atendre adequadament tant els interessos
dels infants com els de les famílies i de la comunitat.
Els ajuntaments han estat una institució clau en el desenvolupament de polítiques
educatives de proximitat, de manera especial, en l’àmbit dels serveis educatius a la
petita infància i a les seves famílies.
En aquest context, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2004, originada
arran d’una iniciativa legislativa popular, de creació de 30.000 noves places de
llars d’infants de titularitat pública, amb la intenció de fer un primer pas cap a una
oferta pública ajustada a la demanda real. Aquest servei educatiu és, doncs, el
producte d’un pacte legislatiu, reclamat per la societat, amb el que es fa front a
diverses necessitats prioritàries: educatives, de conciliació laboral, d’inclusió i
vertebració social, d’equilibri territorial del país...
El Departament d’Educació va elaborar posteriorment el Mapa de 0-3, tenint en
compte la complexitat i les característiques de cada municipi, i va establir les
fórmules de finançament per als ajuntaments per tal de facilitar la creació i el
manteniment de les places previstes a la Llei. Així, es va considerar que el
finançament local era essencial per garantir que els ajuntaments poguessin
desenvolupar eficaçment la seva gestió, i s’incrementà, a partir del curs 2005-06,
els 1.100 € d’aleshores fins als 1.800 € anuals per contribuir a les despeses de
funcionament de les llars.
L’any 2009 la Llei d’Educació de Catalunya va regular l’àmbit competencial, tot
establint respecte els convenis amb els ens locals per a l’educació infantil, que
“restin garantides les condicions bàsiques de qualitat que garanteixin la prestació
d’aquest servei públic”, afegint que aquests convenis “han de prendre com a
referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat”.
En l’actual conjuntura econòmica i social en la que ens trobem, i fruit també de la
reducció dels fons de l’Estat destinats a la primera infància, el Govern ha anunciat
una disminució significativa de la seva aportació amb una quantia que dificulta la
viabilitat financera de bona part de les llars d’infants municipals del país. Tot i ser
91

conscients de la situació econòmica i financera de la Generalitat, creiem que cal
prioritzar el manteniment de les llars d’infants perquè els ajuntaments han de
continuar disposant dels recursos que els permetin exercir les polítiques educatives
a la primera infància, amb l’objectiu de contribuir a la millora social i al foment de la
convivència.
Per tots aquests motius, els reunits, per unanimitat, adopten el següent
ACORD
PRIMER. Constatar la deslleialtat institucional del Ministeri d’Educació per
haver imposat unes normes a l’Administració educativa catalana per mitjà del
Reial decret llei 14/2012, del 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització
de la despesa pública en l’àmbit educatiu; la manca de respecte cap a la
voluntat i la capacitat de la Generalitat d’exercir polítiques educatives pròpies, i
la ineficàcia de les mesures del dit Reial decret llei i la seva afectació sobre la
qualitat educativa.
SEGON. Instar el Govern a sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre la possible inconstitucionalitat del Reial decret llei 14/2012,
del 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en
l’àmbit educatiu, d’acord amb la moció aprovada en el Parlament de Catalunya
el passat 10 de maig. En cas de confirmar-se’n la inconstitucionalitat o
antiestatutarietat, demanar al Govern que actuï d’acord amb el dictamen amb
l’objectiu d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal
Constitucional.
TERCER. Instar el Govern a quantificar i lliurar als grups parlamentaris la xifra de
l’impacte en la despesa que suposaria per al Departament d’Ensenyament
l’aplicació de les previsions del Reial decret llei 14/2012, del 20 d’abril, de
mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu i
de les previsions de revisió a la baixa de la Llei de Pressupostos de la Generalitat
per al 2012.
QUART. Reclamar al Govern a atendre de manera urgent les demandes sobre el
finançament de les escoles bressol adreçades el proppassat 20 d’abril
conjuntament per l’ACM i la FMC al Departament d’Ensenyament per resoldre la
situació crítica del món local respecte de la viabilitat dels centres educatius de
0-3 anys:
92

a) Disposar els recursos necessaris, suficients i correctes, d’acord amb la Llei
d’Educació de Catalunya, per a mantenir les actuals escoles bressol municipals
creades per acord parlamentari i, així, fer front a les necessitats educatives de
les nostres ciutats i pobles en benefici de les famílies i del benestar social de la
ciutadania.
b) Dotar fins a 1.600€ euros la bestreta de 1.300€ anunciada pel Departament
d’Ensenyament per al curs 2011-12, i mantenir aquest import per als cursos
següents.
c) Atendre la voluntat de les entitats municipalistes de fer sostenible la provisió
pública de serveis educatius d’infància mentre s’estableixi un marc estable de
col·laboració i coresponsabilitat entre les administracions educatives.
d) Trobar les mesures necessàries que permetin la sostenibilitat i l’optimació del
model de llars d’infants.
CINQUÈ. Instar el Govern a convocar l’ordre d’ajuts als ajuntaments titulars de
llars d’infants per a l’escolarització de nens de zero a tres anys en situacions
socioeconòmiques desfavorides per a aquest curs i mantenir com a mínim
l’import per alumne en 735,00 euros del curs passat.
SISÈ. Instar el Govern a concretar abans de la fixació de les taxes i preus
municipals i la inscripció per al curs vinent la quantia i el termini d’abonament
del 50% restant de la transferència per a les escoles de música i dansa
municipals i a comprometre’s a iniciar de manera immediata la planificació
conjunta de futur tant pel que fa al mapa dels ensenyaments artístics com al
finançament en els propers anys que garanteixi la sostenibilitat, la continuïtat i
qualitat de les escoles municipals de música i dansa.
SETÈ. Instar el Govern a vetllar per tal que la dotació de la partida del Fons
estatal per a la Integració, Acollida i Reforç Educatiu dels Immigrants del 2012
compti, almenys, amb els mateixos recursos que els destinats el 2011.
VUITÈ. Instar el Govern a comunicar per escrit de manera immediata els canvis
per al curs 2012-2013 del sistema de gestió i del sistema de beques i de
bonificacions a les llars d’infants titularitat del Departament d’Ensenyament i a
garantir els recursos suficients per al manteniment del suport a les famílies amb
necessitats econòmiques, de les instal·lacions i de la qualitat educativa.
93

NOVÈ. Fer arribar els acords a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a
la Federació de Municipis de Catalunya, al Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya i a tots els grups parlamentaris del Parlament de
Catalunya.
13.- MOCIÓ D’ERC PER A LA GRATUITAT DE L’AP7 MENTRE DURIN LES OBRES DE
LA NACIONAL II
Sr. Garriga: Aquesta moció és amb solidaritat amb els pobles que estan al costat de
la Nacional II però que al final també ens afecta a tots. D’Olot a Girona dèiem que
teníem la carretera de la vergonya però em sembla que tenim una altra gran
vergonya que se’n diu la Nacional II, fins i tot la taula d’enginyeria de les comarques
gironines va sumar aquest clam per demanar a l’Estat la inversió necessària perquè
d’una vegada per totes s’acabi el desdoblament de la Nacional II. Això es va sumar
a les diferents reivindicacions en diferents àmbits perquè la Nacional II passi a ser
una carretera digna.
Com va dir algú la Nacional II és una necessitat social per les persones, les
persones que més o menys estem al voltant d’aquesta Nacional i que ens genera
estalvi econòmic i perquè també les bones comunicacions al final són sinònim de
creació de riquesa.
Ara mateix les condicions de la carreta tal com està i ho podem veure cada dia en
els diaris són causa i efecte d’una de les principals causes de mort, de ferits i
diversos accidents.
Jo crec que no hi ha cap país que es pugui considerar civilitzat, que tingui una
carretera internacional, perquè de fet és la carretera que ens porta a Europa o que
a Europa els pot portar cap aquí, que estigui en un estat tant deplorable com la
pròpia Nacional II , i segurament algú dirà la culpa d’aquets desgavell és que al
final la Nacional II es planifica a 750 km. d’aquí, i ara pel que sembla ja ni es
planifica.
Jo crec que no hi ha cap regió al món que hagués permès el tracte que se’ns ha
donat des de l’Estat espanyol cap a Catalunya amb el tema d’aquesta carretera, i el
trist és que amb certa mesura hi ha hagut el vist i plau d’alguns governs catalans
94

que han anat fent això: d’ara toca, ara no toca i al final volent o sense voler es fan
còmplices d’aquesta espoliació.
Aquí també ens ensenya una cosa ben clara que la negociació amb Espanya no
funciona i cada vegada és més clar quin és l’únic amic que ens queda, algú que se
l’imagini, i no podem perdre el temps negociant pactes econòmics que al final no
compliran, infraestructures que no s’acabaran i no saps bé com encaixar com
formar part d’un país , que la resta del món no se’l creu i que a nosaltres ens
prenen el pèl.
Tot i això sí que els hi demanem coses, amb aquesta moció volem adherir-nos a
aquesta campanya que han fet els diferents pobles del voltant de la carretera,
aquesta campanya per demanar la gratuïtat de l’AP7 mentre durin les obres i no
estigui en funcionament el 100% com a via alternativa de la Nacional II, i esperem
també que aquesta moció serveixi per reforçar la campanya contra els peatges que
s’està portant a terme.
Per això ens agradaria que es prenguessin els acords d’instar al Ministerio de
Fomento quan més aviat millor la gratuïtat als peatges de l’autopista P7, entre els
accessos de Maçanet de La Selva i la frontera de França, mentre durin les obres de
construcció i millora de la variant de la carretera Nacional II, amb l’objectiu d’evitar
els problemes de circulació i millor seguretat en aquesta via i també facilitar el
desenvolupament de les comarques gironines i traslladar aquest acord al Ministerio
de Fomento, i a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, i als Grups Parlamentaris
de Catalunya i el Congrés dels Diputats.
I no havent-hi cap intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per
unanimitat.
13.- MOCIÓ D’ERC PER A LA GRATUITAT DE L’AP7 MENTRE DURIN LES OBRES
DE LA NACIONAL II
Donat que les obres de desdoblament de la carretera nacional A2 entre Tordera i
fins a la frontera francesa estan totalment aturades a conseqüència de les
decisions preses per Fomento.
Atès que el desdoblament d’aquesta carretera és una de les demandes més
reiterades des de les comarques gironines i una urgència vital per al seu
desenvolupament econòmic. Tot i així és la infraestructura que ha patit més
95

endarreriments i incompliments i ara, per acabar d’agreujar la situació, la total
paralització de les obres dels trams que falten executar.
Fruit d’aquest perjudici han aparegut reiterades peticions de solució,
reivindicacions des del territori, intervencions i preguntes de diferents grups polítics
dirigides als responsables del Ministerio i, la darrera, una demanda unànime de
tots els sectors econòmics, polítics i socials de les comarques gironines reclamant
solucions immediates.
La manca d’una via ràpida i gratuïta de comunicació viària ha creat un greu
perjudici a les comarques gironines, els seus residents i la seva economia - a banda
del greuge comparatiu amb altres territoris de l’estat- que hem de considerar molt
greu i no pot subsanar-se de cap de les maneres.
No obstant és possible minimitzar aquest greu impacte mentre duri la situació de
paralització de l’A2 i aquesta mesura passa perquè l’Autopista AP-7 – la via ràpida
paral·lela a l’A2 – pugui ser utilitzada com a alternativa lliure de pagament mentre
durin les obres de construcció de l’autovia.
Davant d'aquesta situació, els reunits, per unanimitat, adopten el següent
ACORD
1. Instar al Ministerio de Fomento a acordar, com més aviat millor, la gratuïtat
dels peatges de l'Autopista AP-7 entre els accessos de Maçanet de la Selva i la
frontera amb França mentre durin les obres de construcció i millora de la variant
de la carretera nacional A-2 amb l'objectiu d'evitar problemes de circulació i
millorar la seguretat en aquesta via, com també facilitar el desenvolupament de
les comarques gironines.
2. Traslladar aquest acord al Ministerio de Fomento, a la Conselleria de Territori
i Sostenibilitat i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del
Congrés dels diputats.
14.- PRECS I PREGUNTES
Sr. Veciana: Bona nit de nou, jo tinc tres preguntes. la primera: El solar on hi havia
l’Hotel Mimó he vist que ho esteu arreglant, nosaltres allà en l’altra legislatura
també volíem fer algun canvi, no havíem trobat el propietari. – Així heu trobat el
96

propietari? I a quin acords heu arribat? I que s’hi fa? I quin tractes hi ha per poderho
fer? .
Sr. Fauria: La veritat és una mica el que hem explicat abans de Can Serras, a Can
Mimó passa el mateix, el propietari que havia fet els pisos aquí i que havia fet una
hipoteca suposo amb algun banc i que no farà res, no té intenció de fer res i
aquest solar segurament quedarà en bancs, a mans bancàries.
De la manera que estava aquest solar, que era al mig del poble, que estava brut,
vam demanar al propietari actual que diu que no farà res, però que de moment és
el propietari i també vam demanar a La Caixa, que segurament serà la propietària,
com podem netejar o almenys condicionar que es vegi una mica arreglat, l’acord és
aquest, verbal, no hi ha res escrit, netejat i arreglat, que almenys al mig del poble
estigui una mica acondicionat.
Sr. Veciana: la segona pregunta, el Pla Director de Participació Ciutadana es va
aprovar la moció en l’últim Ple, es va dir que s’acabaria de redactar i que se’ns
passaria la proposta i que se’ns diria com està el tema, si es pensa fer passats dos
mesos, si es pensa fer amb breu o no.
Sra. Pagespetit: És quelcom que ho tenim present, però encara que potser no t’ho
creguis la feina al dia, dia, tenim les agendes molt apretades i hem d’anar fent de
mica en mica, sense pressa, però sense pausa, ho tenim present .
Sr. Veciana: Creure-m’ho sí he esta quatre anys regidor ja sé la feina que porta,
només és un acord de Ple demanant la màxima celeritat possible perquè es faci.
I tercer un prec: el tram de la ruta de la Font Vella a la Font d’en Gurb, just al final
només està senyalitzat en un sentit, però és el més lògic, quan arribes a baix a
l’últim tros, Carles, que fas quan passes la mina i ja que fas aquell corriol per tirar
cap a la Font Vella, allò després de les pluges de la primavera estava molt
malament, com que és una ruta molt maca, el poc recorregut que fas i l’aprop que
està del poble està molt bé a veure si es podria condicionar ara de cara a l’estiu.
Sr. Testart: Sí, en principi no hi ha cap problema perquè es va arribar a un acord
amb el propietari de que es podia fer l’arranjament de la ruta, llavors en breu es
farà, ja està signat el conveni entre propietari i Ajuntament per poder-la arreglar.
Sr. Moragas: Albert, m’ha arribat un comentari que no sé fins a quin punt és un
problema més greu, si n’esteu al corrent, si està solucionat, no ho sé, si més no
97

perquè n’estigueu al corrent de la piscina, de la gran, la climatitzada sembla ser
que hi ha sorra dins, ens ha arribat aquesta queixa, que no sé si n’esteu al cas.
Sr. Santaugini: Des de fa quinze dies que vam tenir una averia en el filtre gran de la
piscina més gran climatitzada, vam tenir un problema que s’ha rebentat una
crepina que és el que fa la filtració i al haver-se rebentat aquesta crepina s’ha filtrat
la sorra que es diu sílex que és el que fa que realment filtri.
Quan vam detectar el problema el que s’ha fet, com que l’averia segurament serà
bastant costosa econòmicament, una valoració amb diversos tècnics per veure
quina ha estat la causa del problema i un cop trobada ara és buscar una solució i
que no torni a passar.
Aquesta ha estat una mica la tardança, però s’ha fet inclús una petita modificació
perquè no torni a passar més, perquè l’estructura de la filtració està feta amb dos
filtres i el que hem fet ha estat separar-los per detectar quin era el que estava
rebentat dels dos, un cop hem detectat quin era, com que ara els tenim separats
s’està treballant amb el filtre bo i el filtre dolent s’està realitzant la reparació de
l’averia. Des de la regidoria ha estat una cosa bastant incòmode, però vull fer saber
a tots els usuaris de la piscina que si s’ha tardat ha estat perquè s’ha fet una gran
investigació a través dels tècnics perquè no creiem lògic que passés el que ha
passat i menys amb una instal·lació tant recent, i crec que les mesures adoptades
són les convenients perquè no torni a passar.
Sr. Moragas. Estàvem amb el tema de la piscina, em sembla que ja t’ho vaig
demanar en un Ple. Ha canviat una mica la relació contractual entre la UFEC i
l’Ajuntament, suposo que això s’ha recollit en algun conveni i d’alguna manera si
ens ho podeu passar.
Sr.Santaugini: Sí ja ho passarem, s’ha reflectit en un conveni i quan el tinguem ja
us el farem arribar, no hi ha cap problema.
Sr. Moragas. L’últim tema d’immigració i acció social no tenim tècnic, em sembla, a
veure com funcionarà a partir d’ara aquest tema.
Sra. Navarro: El dia 18 tenim una reunió amb una proposta perquè quan ens va
plegar la tècnica, que amb principi va acceptar quedar-se, però llavors ens va enviar
un correu dient que no, que plegava. Llavors el dia 18 tenim una reunió entre
Consorci, Ajuntament per parlar del tema de serveis socials, de moment es va fer el
traspàs de tasques amb el Consorci i per temes urgents com els informes
d’arrelament, l’estrangeria i tot això la tècnica del Consorci atendre les sol·licituds
98

d’aquestes persones, però fins el dia 18 no sabrem ben bé com acabem de
reestructurar-ho tot, ja us ho farem saber.
Sr. Rotllant. En el primer Ple d’aquesta legislatura vam presentar una moció
demanant la creació de l’espai Moragues, suposo que la recordareu, no es va
aprovar per part d’Esquerra que s’argumentava que hi havia l’Associació Moragues
que ja tenia un projecte i l’Ajuntament que estava treballant i que ja treballava pel
seu compte. El 30 d’abril sortia una notícia que deia que Solidaritat Catalana per a
la Independència ha reclamat la protecció de la casa natal del General Moragues,
justament diu la notícia com exemple de la necessitat de donar valor i sentit al
patrimoni austriacista de cara a la celebració del tercer centenari del 1714,
justament és el que nosaltres demanàvem en aquella moció, si ho recordeu i per
tant que creiem que valia la pena incidir perquè quan arribés el pastís estigués
repartit, sembla que ja hi ha moviments en aquest sentit, almenys Solidaritat ho ha
portat al Congrés i el Congrés ha apostat per aquí, a veure si des de l’Ajuntament
s’han iniciat tasques amb aquest sentit, si s’està treballant pel 1714 i si Sant Hilari
hi estarà present.
Sr. Fauria. Evidentment que sí, des de l’Ajuntament hi ha la voluntat de que es facin
dins d’aquest centenari actes importants i a més tenint la figura del General
Moragues fill d’aquí a Sant Hilari. S’ha començat a treballar i també s’ha treballat a
nivell comarcal, fins i tot, hi ha una moció que s’està presentant a nivell comarcal i
en Joan ja ho va reflectir amb aquell Ple que es discutia que també a nivell
comarcal es vol treballar aquest tema perquè no solament ha de ser amb àmbit de
Sant Hilari sinó que hem de fer una difusió comarcal, però en tot cas jo crec que sí
que després tots plegats ho haurem de treballar, però encara queda temps.
Sr. Rotllant: Carles portem un any parlant de la depuradora. La resposta sempre ha
estat que no hi havia partida pressupostària, suposo que ara la tindrem, perquè es
va aprovar el pressupost en l’últim Ple, espero que s’ha previst arreglar els
desperfectes.
Sr. Testart: La previsió hi ha estat sempre d’arreglar-los, el que passa és que tot
això s’ha hagut de passar a l’ACA pels problemes que comportava la depuradora, sí
que hem fet un informe justificatiu per via d’urgència per tal d’arreglar el tema, s’ha
pogut fer una visita ocular dins la propietat on hi ha la zona afectada, s’ha fet una
valoració i això s’ha presentat a l’ACA, estem pendents també que un tècnic de
l’ACA pugui venir aquí a veure-ho in situ com està el tema i se li plantejaria tota la
situació, ara, com hem dit abans l’ACA no té ni un duro, així de clar t’ho dic.
99

Nosaltres hem presentat l’informe. Jo si vols te’l puc ensenyar, s’han fet totes les
gestions que s’havien de fer, a partir d’aquí si hi haurà subvenció o partida per això
no t’ho puc assegurar. Que pinta molt malament amb l’aspecte econòmic sí, ara
l’informe està presentat i per part del propietari tampoc hi ha cap inconvenient per
arreglar tots els desperfectes, inclús per mirar de treure el meandre del que és la
riera i adreçar-la altra cop en l’estat natural, perquè el problema que tenim allà, és
que molta part del que és el prat se l’està menjant l’aigua, ara jo assegurar-te en
aquest moments si hi haurà partida, no ho sé, nosaltres el que volem ara és que
vingui un tècnic de l’ACA aquí i que se’n prengui constància de com està el tema i
posar fil a l’agulla, ara no depèn de nosaltres sols.
Sr. Rotllant: Jo portava un any entenent que el problema és que no teníeu diners
per solucionar el problema. Jo estic parlant dels col·lapses dels pous d’entrada.
Suposo que fer un informe i presentar-lo amb un tècnic també ho podíem haver fet
un any enrere, suposo, perquè la resposta sempre era que no hi havia diners per
solucionar-ho.
Sr. Testart: El fet de desviar tots el tema de la riera, era competència de l’ACA,
nosaltres per partida nostra no podíem fer-ho de la nostra manera, per això s’ha
hagut de fer aquest informe i fer una valoració amb l’empresa que està gestionant
la depuradora -M’entens que vull dir?-I SOREA sempre ens ha dit que el problema
de l’entrada de sorres pot venir amb tot el tema del col·lector que hi ha dins
d’aquesta propietat, llavors es faria tot amb aquest informe, es tocaria el tema de
l’entrada de sorres i al mateix temps es miraria d’arreglar tot el tema del cablejat
elèctric que està malmès i la veritat és que necessita un arreglo.
Sr. Rotllant: Ara sí ja per acabar aquest tema, però l’entrada de sorres SOREA està
demanant que es passi una càmera justament per detectar d’on prové, jo entenc
això, que ells no saben d’on ve per això estant demanant, insistentment a cada
informe mensual que es passi aquesta càmera per detectar el problema.
Sr. Testart: És que a partir d’aquí on tenim el forat que és on es veu el col·lector i a
partir d’aquí és on mirarien l’entrada que hi ha de sorres, que adjudiquen que és el
tros que va des d’on hi ha aquesta avaria fins al final de la depuradora. Tot i així
s’estan fent visites oculars a altres parts del col·lector, ja sigui el que és polígon
industrial de Mas Garriga i altres zones que no pugui provenir d’allà, però això
s’està fent de manera més directa.
Sr. Rotllant: Ja per acabar, Joan, amb un altre Ple també havíem comentat els
problemes que hi havia d’enllumenat, que sovint hi ha problemes a Cal Sastre, n’hi
havia hagut a la plaça Lluís Companys, a la Plaça Guilleries, ahir mateix hi havia
100

tota la zona del Verge dels Dolors i Carrer Alzines sense llum, per tant només deixar
constància que aquests problemes es van continuant i no són sempre localitzats
sinó que afecten a tot el municipi.
Sr. Xandri: Sí, estic d’acord amb el que dius, cada dia tinc constància del que passa
ja m’informen diàriament, ahir van passar aquests dos casos, com dius tu i amb
l’enllumenat tenim problemes en diferents llocs, sinó cada dia bastant sovint.
Ho estem arreglant en la mesura del que podem, el que podem arreglar-ho ho
arreglem. Allà a Cal Sastre hem trobat ara en poc temps que ens han robat cables
d’enllumenat en una zona que estava morta, doncs l’han robat. Avui mateix m’han
passat un parte d’aquesta nit passada i s’ha trobat dinou fanals que no cremen en
diferents carrers, ho anem repassant i ho anem mirant i anem arreglant tot el que
podem.
Sra. Gallardo: Pregunta del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal el POUM, com
coneix tothom. –S’ha fet alguna cosa des de que es va aprovar l’encàrrec? O hi ha
hagut algun moviment?
Sr. Fauria: Sí s’ha aprovat pel Ple, s’ha enviat l’acord al Consell Comarcal que ja ha
fet l’acceptació i a partir d’aquí ja hem començat a treballar, no s’ha començat el
treball de reunions però sí que el mecanisme va en marxa, s’ha de tenir en compte
que la tasca és de tres anys. Ja vam explicar els treballs com anirien.
Sra. Gallardo: Bé, el Ple d’encàrrec ja va ser problemàtic, havia de ser el gener, es
va endarrerir pel febrer, perquè hi havia pressa, pressa que no es va justificar, han
passat quatre mesos, no s’ha fet res. El conveni per ex. s’ha començat a parlar
perquè ens vàreu dir que primer s’aprovava l’encàrrec i llavors el Consell Comarcal
ho accepta i llavors es fa el conveni - No s’ha començat a fer ni això, per exemple?
Sr. Fauria: No, no, el conveni i l’acceptació de la delegació de competències el
Consell ja l’ha acceptat ja us el farem arribar, si voleu el conveni, això sí.
Sra. Gallardo: El conveni no s’ha d’aprovar pel Ple de l’Ajuntament?
Sr. Fauria: No
Sra. Gallardo: En tot cas ens el feu arribar. -Ha estat una feina llarga, o difícil, o
alguna cosa? Com que han passat quatre mesos, ens sembla estrany que com que
hi havia pressa, vam pensar que potser és que ja teníeu coses pensades, com que
101

els tècnics eren tant bons potser ja hi havia coses tirades endavant, no ho s. En tot
cas si hi ha el conveni, si realment hi és ens el feu arribar, si us plau.
Sr. Fauria: Farem arribar el conveni.
Sra. Gallardo: Següent pregunta, les instàncies de la comunicació amb l’Ajuntament
és complicada, ja ho he dit varies vegades, em sap greu tornar-ho a dir. Amb un any
hem entrat divuit instàncies, ens n’han contestat vuit, no ens n’han contestat deu,
no sé si és perquè no es pot, o perquè no es vol, no diré el que penso, les enumero
perquè se sàpiga: contractes, dues instàncies amb data 30 de desembre de l’any
passat, passa el mes de gener, no n’entrem cap perquè es deixi temps per
respondre, instància per veure expedients amb exemples reals de la tresoreria
ordinària de l’Ajuntament del 8 de febrer, deixem un parell de setmanes també, no
rebem resposta; instància preguntant per Can Culí, per sort ara ja ens n’hem
assabentat, que sí que estava tirat endavant amb data 17 de febrer; acaba de
passar el mes de febrer instància per demanar les memòries i projecte d’estudi de
la UFEC, perquè recordo que era un tema de Ple, sinó m’equivoco, data de la
instància 21 de febrer; acaba de passar el mes de febrer comença març demanem
que se’ns passin els decrets d’alcaldia i les juntes de govern, cada dues setmanes
que es quan es celebra la junta de govern per tenir la informació de manera
paulatina i no tota de cop abans del Ple, data de la instància 2 de març, bé n’hi ha
unes quantes més.
Ens agradaria que hi hagués un altre tipus, jo no sé si dir d’actituds, perquè diràs
que tu també la demanes, però és que és fonamental, si no tenim la informació no
sé que hi fem aquí, si no ens la doneu no sé com demanar-la. Si haig d’estar cada
dia a l’Ajuntament no crec que sigui el més adequat, jo m’imagino que n’heu
atrafegats i malament de feina i amb l’agenda apretada, el personal deu tenir molta
feina, jo ho entenc tot, però és que hi ha dues instàncies del desembre, n’he parlat
amb el personal de l’Ajuntament, hi ha hagut comentaris, però hauria de ser una
mica més seriós tot plegat.
Sr. Fauria: Al final és un prec el tema de les instàncies, però jo també et faig un
altre prec de les instàncies que fas.
El personal de l’Ajuntament no pot estar a la teva disposició i a l’última instància no
posarem una persona perquè tu cada vegada demanis papers, el personal de
l’Ajuntament està sempre a la teva disposició sempre que ho sol·licitis i aquesta és
l’obligació i així tu sempre que demanis una atenció personal, i sempre ha estat
així, del personal de l’Ajuntament estarà a la teva disposició, ara el que tu nos pots
pretendre és que cada mes el personal de l’Ajuntament et porti això perquè tu ho
102

demanes. Nosaltres gestionem i jo com a màxim responsable el funcionament d’un
ajuntament, tenim una responsabilitat, tenim una atenció a la gent, i hi ha coses
que es poden demanar però tampoc hem de caure a l’exageració.
Les coses s’han de fer amb sentit com, fins i tot hi ha respostes que s’han fet al
mateix Ple i que es torna a demanar una instància, i al final la gent s’enfada, jo no
sé si et contestaré el que vols, jo et contesto honestament el que penso. Potser sí
que alguna que has demanat, com és el cas d’aquesta de la piscina de la UFEC no
se t’ha passat, estem d’acord, t’ho farem arribar, però hi ha l’última que has
demanat, bé, sempre que has demanat els serveis tècnics de l’Ajuntament estan a
la teva disposició quan tu vulguis.
Jo crec que pots demanar que et vols venir a reunir per demanar la informació, és
que que menys, això tots els regidors en tenen dret, ara el que no es pot pretendre
és que els serveis de l’Ajuntament estiguin a la teva disposició, perquè escolteu
que això és un poble i sinó lloguem gent, en lloguem vint-i-cinc més per a les teves
instàncies, ara jo també he exagerat, com que tu també has exagerat, jo també ho
faig
En tot cas, tot el que tu demanes tens tot el dret de venir a demanar-ho perquè el
personal de l’Ajuntament està a la teva disposició i sempre que vulguis pots venir i
demanar hora- Escolta vull veure això, quin dia pic venir?- I és que a vegades no ho
has de demanar ni al polític, demanar-ho als serveis de l’Ajuntament, o persona
que ho porta, és que no podem denegar-ho, per Llei no podem . Jo no et puc
denegar res. Ara el que sí que no puc fer és donar-te papers cada mes. És que no
podem, ho heu d’entendre, els papers també heu de venir aquí i demanar-los- Vull
això i em faig la fotocòpia, per Llei jo no et puc denegar res, el que no puc fer és
donar-ter papers cada mes, és que no podem -Ho enteneu?- els papers també els
heu de demanar, no podeu demanar fotocòpies de tot, això és de sentit comú, Jeni
jo també et demano aquest sentit comú i veuràs que després no m’hauràs de fer
aquest retret.
Sra. Gallardo: Apuntar un número final perquè la gent ho valori amb dotze mesos
de govern divuit instàncies, sinó arribem ni a una instància i i mitja cada mes, que
vols que et demani, llavors diguem que t’haig de demanar i ja demanem
directament això, és una problemàtica bastant estèril o no té res i la relació fos
normal no t’estaria demanant això, fixat tu el temps que he trigat en demanar-te
que em responguis, mesos, fins i tot n’hi ha del desembre.
No és que et critiqui ni digui m’ho heu de contestar immediatament, és que des del
PIG volem consultar molta informació ,moltes vegades i no podem fer-ho, o bé
103

perquè no se’ns dóna, o bé perquè ens arriba just abans del Ple i no hi ha temps
material o bé pel que tu vulguis justificar, pots tenir més raons o menys no diré el
que penso, però que aquestes instàncies no me les has contestat és veritat, que
amb dotze mesos n’hem demanat divuit també és veritat, la resta que la gent pensi
el que vulgui .
Sr. Garriga: Una pregunta anava sobre senyalització, que em sembla que ja n’ha
sortit una altra, no sé si t’hi vaig dir o no, el tema de la senyalització de la Roca d’en
Pla a baix a la carretera de Santa Coloma, aquests caminadors encara l’altra dia
m’ho van dir.
Sr. Testart: M’han comentat des de turisme, la Carme, que s’ha d’acabar de mirar
la senyalització ben ve a la cruïlla que és on hi poden haver problemes, però ja
n’estem al corrent i s’anirà per solucionar el tema.
Sr. Garriga: A la regidora de noves tecnologies, al principi de legislatura vam parlar
de la Wimax municipal.- S’ha fet alguna cosa?
Sra. Pagespetit: La implantació de la Wimax municipal ja està amb procés, falta
acabar d’ajustar una antena , molt poca cosa, ben aviat podrem gaudir de la Wimax
municipal.
Sr. Garriga: No, no la pregunta era si seria purament interna de l’Ajuntament, els
gestors d’expedients i totes aquestes coses que es poden fer a través de la Wimax,
o tindrà sortida als usuaris del poble.
Sra. Pagespetit: Sí, hi ha les dues vessants, la vessant interna de l’Ajuntament i
també els usuaris del poble en podran fer-ne un ús, ja hi ha algun usuari del poble
que l’està provant i ben aviat farem la promoció i ja serà per a tothom.
Sr. Garriga: Per en Xandri , estàs aquí al darrere. Em sembla que era en l’últim Ple
que vas dir que tenies les senyeres i l’estelada no sé on, em faig voluntari de venir
amb tu, quedem dia i hora, per anar-la a penjar. – Està penjada? – Retiro la
pregunta doncs.
Sr. Xandri: Sí senyor, ha anat així això i ha vingut ben just, perquè va arribar justa.
La vam encarregar amb temps. Vam encarregar una senyera en una casa que fa
senyeres, és una estelada, apart d’estelades en fan d’altres i d’aquesta no en tenia
cap, ens l’han feta i ha trigat dos dies més per això, perquè ens l’han fet, això és el
que ens van dir, no en tenien cap. De totes maneres està penjada l’estelada.
104

Sr. Garriga: Hauré de donar la volta en aquella rotonda, en vés de passar per fora ja
ho veig .
Una altra pregunta, vam entrar una proposta d’ordenança de subvencions, que vam
dir que deixaríem sobre la taula, és qüestió de posar-hi data , perquè no ho podem
pas deixar d’allargar més temps i sinó pressionarem perquè sigui, sí o sí.
Sr. Fauria: Sí ho tenim present hem de fer una reunió properament per mirar-ho..
Sr. Garriga: Properament vol dir molt properament, ja us faré memòria.
Llavors també, no sé si era a principis de legislatura vam quedar que, no sé qui ho
va exposar, tota aquesta feinada que fem com ara avui de les mocions, es va dir
que es miraria el registre de les mocions quan surten i el retorn que se sol fer de
les parts implicades a veure si realment arriba on arriba i retorna d’on ha de ser
retornada, el que demanem des del nostre grup és poder veure aquest registre de
sortides de les mocions i a les que hi hagi retorn, quin retorn hi ha, a vegades diem
el govern d’aquí i el govern d’allà, a veure si el d’aquí retorna i el d’allà no o al
revés.
Sr. Fauria: Ens comprometem des del departament que toqui fer això.
Sr. Veciana: Ja que ho havíem demanat i no se’ns ha fet arribar, ja que ho demana
Esquerra i els hi dieu que sí, també ens ho feu arribar a nosaltres
Sr. Fauria: Ho farem arribar per a tots els grups ja s’entenia la pregunta.
Sr. Garriga: Ja farem que ho pregunti en Joan a la propera vegada, així ja ens en
sortirem abans, com que amb ell veig que li feu més cas veig.
Sr. Pastor: Bona nit, amb referència al carrer Joan Miró, núm. 2 s’ha d’agrair, a
mitges, que hagin subsanat la vorera i els contenidors d’escombraries que han
col·locat a diferent lloc i a millor accés, i dic a mitges perquè l’aigua del Joan Miró,2
de les terrasses continua caient a la vorera, no cal que contesteu, si no vols no cal.
Sr. Xandri: Carrer Joan Miró, 2, la part de l’esquerra pujant ha quedat arreglat, una
mica la vorera, els contenidors fora, sembla que així evitem l’hora d’anar a tirar les
deixalles sembla que els cotxes no hi ha tant perill per la gent que hi va i la vorera
també ha quedat més ben arreglada i la gent hi pot passar a peu que estava molt
malmesa.
105

En quan a l’altre costat Joan Miró, 2 el bloc de pisos que l’aigua continua baixant
cap allà, ja he parlat amb els veïns d’aquell edifici, amb el representant, han de fer
una assemblea de veïns, però sembla ser que ja han aprovat d’arreglar-ho, que
suposo que en poc temps estarà arreglat.
Sr. Pastor: Amb referència a la Font del Pic, al darrera, al Passeig també s’ha
d’agrair, a mitges, que hagin posat la barana, a mitges, que no s’ha acabat i suposo
que continuarà cap a la Font Vella.
Sr. Xandri: Sí, sí anirem tirant amunt, tot el que està malament ho anirem arreglant.
No és que ho fem a mitges, ho fem com podem, anem fent, no es podem dedicar
un dia o tres dies a fer el mateix perquè aquí és l’Ajuntament, la brigada és la
brigada i a vegades surten altres coses més immediates que no pas això i ens hi
anem dedicant, anem fent, intentarem que abans de poc temps, jo vaig comptar
que potser a finals de juny estaria fet, a veure si serà així que ho puguem tenir
acabat, depèn de les circumstàncies que tinguem i dels problemes que ens surtin
entremig, però hi anem treballant.
Sr. Pastor: Me n’alegro.
La carretera de Vic continua essent perillosa.
Sr. Xandri: La carretera de Vic, sí estic d’acord, si a cada Ple m’ho has preguntat, hi
estic treballant amb això, estem fent un estudi d’això per poder-ho arreglar
decentment, sense gastar-nos massa diners , perquè et vaig dir que el problema
d’allò és que és carretera i si l’Ajuntament ens hi emboliquem gaire ens faran fer
coses que no les podrem pagar i que no es podran fer, però estic fent uns estudis
amb l’arquitecte municipal, que suposo que m’ho presentarà aviat per veure si
podem arreglar, almenys, dels dos costats, un, el de la banda del Solterra que
quedi planer i que es pugui passar decentment, “estoy en ello”.
Sr. Pastor: I després parlarem del “xiringito”. M’agradaria saber primer qui és el
regidor responsable per haver donat el permís per posar el xiringito de la Placeta,
per felicitar-lo o per criticar-lo, pel que sigui, perquè la gent m’atura a mi i em
pregunten què és allò i no sé a qui els haig de dirigir .
Sr. Testart: El permís el vam donar l’Ajuntament, tot l’equip de govern, però el
responsable com a governació sócj. És un punt de venda de gelats, se’ns va
demanar per part d’una persona que té un establiment en allà, vam creure
convenient, per donar una mica més de vida al que és la plaça, és a dir donar un
valor afegit al que és la Placeta i ens va semblar interessant donar el permís en
106

aquesta persona. Si veiéssim que de cara a altres anys hi ha més demanda, llavors
es faria un concurs públic, a fi i efecte que tothom hi pogués participar.
Sr. Pastor: La gent pregunta a veure si ja hi posem la platja també. Bé bromes a
part, el que sí que voldria saber és saber si aquest xiringito reuneix les condicions
higièniques sanitàries i els permisos adequats.
Sr. Testart: Sí, en principi sí, perquè l’empresa que ho proporciona són aquests
xiringitos estàndard que es munten a qualsevol lloc, llavors inicialment l’empresa
que subministra aquest xiringito ja està al corrent pels temes de normatives.
Sra. Soler: Jo només és una curiositat, és de Setmana Santa i justament llavors
acabàvem de fer l’últim Ple. Tinc entès que Divendres Sant van venir alguns
representants d’altres municipis convidats per l’Ajuntament d’aquí a Sant Hilari, no
sé si m’ho han explicat bé o no. La meva pregunta és això a veure si representa que
nosaltres hem convidat a altres càrrecs, tant regidors, com alcaldes d’altres
municipis amb temps que estem dient sempre que estem en crisis i que ens hem
d’ajustar i estem convidant a altra gent- Per què? Per quedar bé? – No sé és la
meva pregunta i és la meva curiositat , si entre tots hem pagat en aquestes
persones incentivant-les a venir aquí a veure el Via Crucis, que està molt bé, però
que hi facin el negoci aquí, llavors seria com si s’hagués canviat el Sant Sopar per
un gran sopar.
Sr. Fauria: -Què és un prec o una pregunta? Això no ho sé jo, això és una recepció
que sempre es fa als Ajuntaments. Nosaltres hem convidat perquè el Via Crucis
perquè em sembla que és la festa més important d’aquí a Sant Hilari i a nivell
protocol·lari sempre s’ha convidat als pobles veïns i a la gent que celebra Via Crucis
a venir aquí, això s’ha fet sempre, i jo com alcalde de Sant Hilari també em
conviden a altres llocs, em sembla que l’explicació que he fet a assumptes
d’interès m’han convidat, no s’ha fet res d’especial, ni cap despesa, és que no sé la
pregunta. Sí que s’ha convidat a gent a assistir a veure el Via Crucis, és clar l’horari
que és si fos a les 10 del matí ja no s’hauria de fer res, però és clar, penseu que la
gent ve a les 7 i acaben a la 1 ó 2/4 de 2 de la nit. És que no entenc la pregunta
per on va, Anna, no sé si vols dir -Que hem gastat diners amb un sopar? Tenir la
gent a peu dret fent-los un cafè , potser no vindran més un altre any. Jo crec que
com a Ajuntament de Sant Hilari havíem de fer una deferència si ve algun alcalde o
així i no passa res.
Sra. Soler: Més que res saber si hi havia molts representants i si se’ls havia pagat
un gran sopar, no, més que res perquè em van arribar algunes veus, i com que
s’està dient que s’ha de retallar per a tots costats i per altres bandes ens els estem
107

gastant amb gent de fora que suposo que també poden pagar-s’ho ells i ja està, res
més.
Sr. Veciana: Una coseta referent al que ha dit en Toni. No estic aquí com a
responsable del xiringito, però com que en un poble tots ens coneixem és evident
no em posaré en si és maco o lleig, perquè evidentment maco no ho és, també és
veritat que ens va arribar, bé a la Sandra li va arribar en molt males condicions, va
fer fotos i es va demanar que es pinti i que s’adecenti una mica la imatge exterior,
com a mínim, però pel tema de les condicions interiors no hi ha absolutament cap
problema, podem discutir l’estètica, o no, però està tot tal com ha d’estar més
tenint en compte que es tracta d’un producte gelats, és difícil que les condicions no
siguin les adequades, la Sandra vetlla perquè siguin les adequades, podem discutir
l’estètica, però, si us plau, no discutim les condicions higièniques de dins perquè no
té cap fonament.
Sr. Fauria: En contestació una mica al que ha dit l’Anna per acabar el tema aquell,
en tot cas, a vegades el que diu la gent també exagera, vull dir que els rumors
poden ser una exageració, en tot cas l’Ajuntament de Sant Hilari sempre ho farà de
convidar la gent i a més penseu que el Via Crucis es comença a les 7 de la tarda i
s’acaba a la 1 ó 2/4 de 2 vull dir que és clar, i després la gent fan una mica de pica
pica, i a nosaltres ens agrada que vingui gent d’altres llocs a veure el Via Crucis.
Sr. Pastor: Totes les empreses són llogades amb els controls sanitaris, apart de tots
els permisos, no sé si el xiringito també necessita d’aquests permisos que suposo
que sí, sobretot el de sanitat.
Sr. Veciana: Es necessita i ens poden venir a fer inspeccions quan vulguin com a
qualsevol altre establiment evidentment.
I no havent més assumptes a tractar en la sessió del Ple, l’Alcalde aixeca la sessió
essent les 23:31 hores, de la qual, com a Secretari, estenc aquesta acta.
Sr. Fauria: Acabades les intervencions i acabat el Ple passaríem a les intervencions
del públic. Pensem que quan hi hagi una intervenció del públic ens agradaria que
es donés el nom de la persona.
Sóc en Dani Duran: Jo volia fer un prec i una pregunta. Un prec en la línia de l’últim
punt. Instar a tots els partits polítics que facin una moció conjunta amb suport al
moviment civil no vull pagar i una altra moció per declarar persones no grates a la
108

família reial espanyola. Estudieu com vulgueu però el pròxim punt seria interessant
aquestes dues mocions.
I la pregunta és per la regidora de joventut. –Com valora l’assistència del jovent,
per mi escàs, a les xerrades que es van fer per aplicar aquest Pla?.
Sra. Pagespetit: Jo valoro molt positivament l’assistència perquè trenta persones
que van assistir a la primera sessió, unes deu a la segona sessió, sempre passa
igual, comparat amb altres pobles és molt bona assistència, pensa que hi ha pobles
que hi han anat 5 ó 6 persones. Tant de bo que hagués vingut més gent, clar que
sí, però ja podem considerar positivament l’assistència.
Sr. Duran: Creus que es va fer tota la publicitat que es podia fer?
Sra. Pagespetit: Jo crec que sí, vam fer tot el possible.
Sr. Duran: Jo amb aquest tipus de xerrades sempre hi he vist el mateix tipus de
jovent, en Robert Andreu.
Sr. Fauria: Alguna altra pregunta?
Hola sóc en Tei: L’acord de Ple que heu pres per la puja de l’aigua, veig que
bàsicament deu ser més o menys comptant-ho així és el 20%, una puja lineal, a mi
m’agradaria saber si ara es vol fer una revisió, si s’intenta fer alguna revisió el per
què, abans ho era i amb la puja ho torna a ser, amb els hotels de més de quaranta
habitacions, tant els hi val si gasten 10 l. d’aigua com 25, tots tres trams tenen el
mateix preu, cosa que no passa ni amb les vivendes, ni a les indústries ni amb
l’altre tipus d’hotels ni bars.
Sr. Testart: Aquests temes ja els hem debatut amb tot el referent a les tarifes aquí
al Ple, llavors concretar amb aquests temes ara tampoc t’ho podria concretar més,
vull dir que s’ha de repassar ja ho farem.
Sr. Tei: Jo només ho dic perquè és una tarifa lineal. Jo crec que els quatre trams els
ha de pagar tothom, no pot ser que un sí que els pagui i l’altra no. Ja no dic a les
vivendes, perquè un hotel de 35 habitacions ha de pagar els quatre trams i un hotel
de 40 habitacions no els ha de pagar.
Això també permetria per altra banda reduir si és que realment són costos
d’empresarials, seria reduir-los .
109

Hem parlat del POUM, fa molt temps que en parlem, jo no sóc pas propietari de cap
terreny, no tinc pas propietats, però sí que m’afecta com a ciutadà. El POUM l’hem
donat a redactar al Consell Comarcal però resulta que aquí hi ha hagut
intervencions dels partits polítics de l’oposició preguntant com estava el POUM i la
resposta sempre ha estat que ja l’estaven fent els tècnics, però jo em pregunto una
cosa que per a mi és el més important –Qui fa el plantejament del poble que volem
i necessitem perquè els tècnics del Consell Comarcal comencin a fer el projecte
que després ens presentaran per fer tot el procés?.
Sr. Fauria: Això és una resposta molt llarga, jo demano que vinguis aquí a consultar
l’expedient, el dia que vulguis, tenim els serveis de l’Ajuntament perquè el consultis
el dia que vulguis. Veuràs el cronograma, veuràs totes les coses que s’estan fent.
Penseu que el POUM no es fa ambdós mesos, hem estat des de l’any 1996,
Secretari, sense POUM o 1994, 1994 i s’ha de treballar. El dia que vulguis t’ho
explicarem. Veuràs el cronograma, els tècnics del Consell Comarcal estan recollint
informació i després s’ha de fer participació ciutadana, la gent del poble ha de dir la
seva i hi ha molta cosa a fer. El dia que vulguis t’expliquem el que faci falta.
Sr. Tei: Potser no m’he explicat prou bé, jo només t’he dit que els tècnics del
Consell Comarcal per fer la seva feina , hi ha d’haver algú i jo crec que això els
partits polítics des dels seus punts de vista donen la informació del poble que
necessitem cap allà on volem, per ex. una cosa que és ben senzilla els tècnics del
Consell Comarcal suposo que algú els hi ha de dir si a Sant Hilari volem un poble de
6.000 habitants o en volem un de 12.000 habitants; volem un poble que se’ns
converteixi turístic o que se’ns converteixi en industrial, volem un poble que vagi
cap a un cantó o que vagi cap a l’altre; que volem en un sector de poble anar-hi les
noves construccions que es prevegin i l’altra sector de poble si és que el
mantindrem verge perquè ens interessa verge, tot això als tècnics algú o altre els hi
ha de dir, el que no pot ser és que aquí els partits polítics a l’oposició, tots dos
desconeixen i almenys si ho coneixen aquí al Ple diuen públicament que del que
governa no els hi ha dit res, de res, és per això, a més pensa una cosa qualsevol
dimecres vindré a veure els tècnics, si realment puc venir, després el teu oferiment
veurem com està l’expedient perquè realment em preocupa com a ciutadà, com a
ciutadà responsable fins fa un any d’aquest tema.
Sr. Fauria: Com que tens aquesta preocupació ja t’he comentat el dia aquest per
venir-lo a veure. Has fet tantes preguntes que és molt difícil respondre i a més a
més un POUM, com tu saps que és un tema molt llarg, d’anys i pots venir a veure
l’expedient, veuràs el cronograma i ho veuràs tot com funciona.
110

Sr. Tei: Tornem a parlar de la caseta del Josep Ximeno, ja us podeu imaginar el que
jo penso de la caseta, fins i tot fa mal d’ulls les casetes que estan posades a la
platja, però a mi no em preocupa que faci mal d’ulls, els bons ulls és el qui governa
qui decideix. M’agradaria saber per quant temps s’ha donat permís perquè estigui
la caseta posada al C/Ximeno i després el que més em preocupa és que -No
penseu que és un precedent que altra gent que tenen establiments públics puguin
sol·licitar el mateix en qualsevol carrer perquè allò és un carrer?.
Sr. Fauria: Bé Tei, que tu em diguis marcar un precedent no m’ho pots dir, tu eres
regidor fa poc i el vas fer tu el precedent, i a vegades els precedents creen
precedents. No es pot dir tu sí i tu no, perquè el precedent no el vaig fer jo, quan es
busquen les pessigolles hem de veure on van a petar. Hi ha coses que a mi tampoc
m’agraden i suposo que els responsables també són conscients que ho faran i que
ho miraran de fer ve. Però és clar a la que s’ha fet un precedent després no pots dir
aquell sí, aquest lloc m’agrada i aquest no . El que sí ens comprometem aquí des
de l’equip de govern veient que hi ha molta gent interessada i mirant que pot ser
una aposta bona, l’any vinent fer un concurs públic on tothom s’hi pugui presentar
allà on vulgui perquè estem utilitzant espai públic. Però el precedent no l’hem fet
nosaltres Tei.
Sr. Tei: M’agradaria saber com s’ha fet la tria del nou tècnic de joventut. Tinc entès
que hi ha un nou tècnic de joventut aquí a Sant Hilari, això és el que s’ha dit i s’ha
dit en el Ple, no és que ho hagi dit el Ple, s’ha dit el nou tècnic de joventut que
estava a les reunions per informar com a tècnic de joventut.
Sra. Pagespetit: El tècnic de joventut va agafar una excedència i era imminent
agafar un altre tècnic de joventut i el que hem fet és contractar un tècnic compartit
del Consell Comarcal.
Sr. Fauria: És un servei comarcal, que a vegades hi haurà un tècnic i a vegades
d’altres, és un servei i això ja s’ha debatut en aquest Ple.
Sr. Tei: En falta una, aquesta una no l’heu de contestar. L’altre dia va arribar una
propaganda de l’edifici de Can Culí perquè la gent anés a Can Culí, ja estava bé era
correcte però venia de l’Ajuntament si no hi havia intervingut al 100% hi havia
l’anagrama i hi posava Ajuntament de Sant Hilari, com ja hi ha de ser, però resulta
que aquella propaganda estava parlant de la ubicació d’allà on estava, la ubicació
estava malament en el planell i estava parlant dels dos carrers: C/Sant Benet i
C/de Vic. Resulta que aquells dos edificis tenen l’entrada principal per un carrer
que ja existeix i té nom.
111

Sr. Fauria: El fulletó no l’hem fet nosaltres i les dades que tenen a la Generalitat
són d’aquests dos carrers.
Som l’Eva Serra i la Marta Catasús: Volem fer unes preguntes i segons les
respostes uns precs. Ens han arribat veus de que hi ha una residència clandestina
d’avis, unes noies que tenen iaios a casa, aquesta és la primera. I la segona com
això de les normes ara com el dels contractes de les dones de fer feines i tot això,
que ara se subvencionaran uns cursets a 15 hores i al mateix preu de qui neteges
el vàter, li netegin el pompis al iaio, i volem saber què és veritat i què no és veritat,
per no agafar idees equivocades, perquè nosaltres ens hem embrancat amb una
cosa molt grossa, perquè te la prenguin així.
Sr. Fauria: Jo ho desconec, no sé si la regidora. Residència clandestina, nosaltres
tenim la residència pública municipal que funciona des de fa molts anys molt bé i
em consta també la feina que feu vosaltres que me la vàreu venir a explicar i
celebro que hagueu pres aquesta iniciativa empresarial i us animo a que sigueu
així. A vegades les coses que fa la gent l’ajuntament no té perquè tenir-ne
coneixement, moltes vegades la gent fa coses sense que l’Ajuntament en tingui
coneixement, difícilment podem saber si algú té un avi a casa seva, oficialment
aquí no sabem res, el que passa que des d’aquesta posició com Ajuntament en dir
que tenim constància de que hi hagi residències clandestines no puc dir que sí, jo
no en tinc constància, no ha entrat cap document oficial a l’Ajuntament per poder
fer aquesta feina.
Sres Serra i Catasús: No és normal que entri un document oficial de que hi ha una
residència. Són dues noies que tenen a dos iaios a casa.
Sr. Fauria: La veritat és que no ho puc contestar perquè no ha entrat res a
l’Ajuntament dient que es fes aquesta tasca. Jo de l’única cosa que tinc constància
és de la vostra feina que feu, apart d’aquesta no em consta res més, això no vol dir
que no hi hagin dues noies que ho estiguin fent, no ho sé, jo ho desconec.
Sres. Serra i Catasús: I per què ho coneguis que hem de fer nosaltres? Perquè ens
sembla indecent.- Què hem de fer denunciar-ho? Venir i portar-te una adreça?
Quines gestions s‘han de fer?.
Sr. Fauria: Passeu la informació a l’Ajuntament i després valorarem.
Sres. Serra i Catasús: I la del curs?
112

Sr. Fauria: El curs- Saps alguna cosa tu Núria?. Ho contestarà l’Antoni Pastor que ho
sap més bé que jo, has va fer una xerrada des del Casal dels Avis.
Sr. Pastor: Quan tingueu un moment passeu, tinc la documentació que ens van
prometre que portarien que no la van portar i us la donaré.
Sres. Serra i Catasús: Però és que aquella reunió va ser una propaganda total, allà
no donaven cap solució de com se contractava el personal de la llar, ni molt menys,
anàvem a dir nosaltres tenim una empresa de treballadores, si teniu una noia ens
la porteu que us la contractem.
Sr. Pastor: Ha de ser de serveis
Sres. Serra i Catasús: Bé treballadores de la llar.
Sr. Pastor: Allà t’ho ofereixen els dos serveis, el servei d’advocat, per si tens
problemes i lògicament també és una empresa de contractació de personal, però
bé la documentació que ens han enviat i que tenim per donar-vos està tot explicat
com funciona.
Sres. Serra i Catasús: Es confonia una mica el que és l’auxiliar de la llar, que és
pròpiament una persona que fa neteges domèstiques amb el que és un treballador
familiar,la formació, la responsabilitat de la gestió que està fent en el domicili
penso que no es pot comparar, i que no pot ser que aquesta persona que li donem
un títol, per salvar-nos els espatlles en la situació de crisis que estem immersos, i
de pas que està fent això ens cuiden al personal gran, o jove o el que sigui, perquè
centrem la feina en una persona gran i estem preparats per a tot l’àmbit de la
població, no només una persona gran.
Sr. Pastor: Això estic d’acord amb tu.
Sres. Serra i Catasús: Se li ha de donar la medicació, com mobilitzes aquesta
persona, segons les mobilitzacions li pots fer mal, pots fer un esquinç, pots fer
moltes coses.
Sr.Pastor: Ells contemplen les dues possibilitats i a part d’això de curset no en
parlen. Veniu a recollir la documentació que és tota la normativa que hi ha i totes
les possibilitats.
Sres. Serra i Catasús: Gràcies.
113

Sr. Fauria: En tot cas sabeu que l’Ajuntament estem a la vostra disposició per
aclariments i a vegades amb el Ple que és precs i preguntes és difícil de donar
explicacions molt llargues perquè seria molt complicat, en tot cas teniu la regidora
de benestar social per totes els explicacions que calguin.
Sóc Sandra Torras: Disculpeu-me he deixat a mig sopar, perquè suposo que per
al·lusions del Sr. Pastor no esperava una cosa així, vinc a justificar-me davant del
poble i diguem-ne per muntar una cosa per donar una mica d’alegria a la Plaça,
potser sí que no és la millor caseta que podem trobar, jo ni dic caseta, jo no n’hi dic
xiringito, el xiringito és més amunt, allò és la caseta, nosaltres ni diem “La Bola”, us
ho faig saber, públicament faig saber que es diu “La Bola”, tot ve quan se m’acut
que haig de tirar endavant El Celler, deixeu-me que us ho expliqui així, haig de tirar
endavant el Celler, un cop de mà –Com ho puc fer?- fer una terrassa?- Trec feina, -
Fer una caseta de gelats? No en ven ningú, com que jo no hi podré ser donaré dos
llocs de feina, i uns llocs de feina que poden perdre perquè una persona parla de la
sanitat i encara no hi ha anat, potser . Cada dia quan obrim mirem temperatures, si
són totes correctes, tots els congeladors, si hi ha mai cap problema truquem a la
casa.
És que no ho entenc, no entenc el daltabaix que ha fet la caseta de gelats.
Disculpem Robert perquè crec que per al·lusions i amb el que han dit, crec dues
persones han parlat de la caseta de gelats. Un és regidor de l’Ajuntament i ha pogut
tirar endavant un negoci on hi treballen dues persones en els temps de crisis que
corren crec que no és just i l’Ajuntament no m’ha posat cap impediment per posar
la caseta de gelats. M’ha estat difícil però no m’ha posat cap impediment.
Simplement crec que per al·lusions he deixat a mig sopar, perquè crec que per
al·lusions podem tirar daltabaix un negoci que acabo d’obrir i amb il·lusió, i això
poques vegades passa avui en dia i tinguem-ho en compte.
Sr. Fauria: En tot cas estem en l’apartat de precs i preguntes i demanaria cenyir-nos
una mica a prec i pregunta ja s’ha contestat . I l’última intervenció del regidor que
ho demana i deixarem el tema acabat.
Sr. Pastor: No sé perquè dius al·lusions perquè jo no sabia ni de qui era el xiringito.
No tinc perquè informar-me de res, jo veig una cosa allà, la gent del poble em
critica l’assumpte i jo he preguntat qui és el responsable, perquè la gent del poble
si té alguna queixa que vagi al regidor que correspongui, jo no en tinc cap culpa, i a
part d’això l’únic que volia saber, i que sí que considero que és interessant i me
n’alegro molt que ho feu és el control sanitari que hi ha d’haver, res més, però per
al·lusions no, perquè ja et dic que no sabia ni de qui era.
114

Bé doncs, moltes gràcies a tothom donem per acabada la sessió d’avui essent les
23:50 h.
El Secretari Vist i Plau
L’Alcalde
115