revista taxi núm. 172 - Institut Metropolità del Taxi

TAXI-LLEURE
El gener del 2000 un publicàvem aquí mateix un
article sobre el Bar Salvador, un magnífic exemple
d’honestedat, de criteri i de qualitat.
Ara, al cap de pràcticament set anys, hi tornem
per constatar l’esplèndida continuïtat de l’establiment
i fer-nos ressò de la seva subtil evolució, dels
canvis imposats pel pas del temps i que no afecten,
en aquest cas, la línia de la casa.
El canvi més evident ha estat sens dubte el
relleu a la cuina. La Pepi, la mestressa, ha deixat
el dur dia a dia des del mes de març d’aquest any
dos-mil sis, atorgant-se una millor qualitat de vida
i delegant en la Clara, la seva ajudant des de fa uns
sis anys, la responsabilitat dels fogons.
La Pepi segueix inspirant l’estil del local —el
visita gairebé cada dia— i la nova xef segueix treballant
amb fidelitat a la manera de fer d’un lloc
tan emblemàtic.
La continuïtat és evident a l’hora d’escollir el
que menjarem: els plats de tota la vida segueixen
en papers protagonistes a la pissarra i a les cartes
del Bar Salvador, tant pel que fa als esmorzars com
als dinars.
Els macarrons, melosos i magnífics de sabor, el
modest però boníssim arròs dels dijous, els
“callos” amb cigrons, les faves, el trinxat i, com a
peça emblemàtica de la casa, el seu famós jarret
de vedella: un “lligat” de carn que aquí assoleix un
insuperable nivell de qualitat i del qual mai no he
trobat l’equivalent a cap altre lloc. Les postres de
l’establiment segueixen presidides per la no menys
famosa coca de crema elaborada al proper forn
Vilamala, un altre dels establiments capdavanters
d’aquesta part de la ciutat.
Menjar de tres forquilles
El Bar Salvador,
un cop més
“Cada matí s’omple de gom a gom de
parroquians a l’hora d’esmorzar i
cada migdia es reprodueix el prodigi
per dinar, sempre a preus de repte”.
Bar Salvador
Canvis, 8 08003 Barcelona
Tel. 933 101 041
Un altre dels mínims canvis apreciables es produeix
amb els vins. Cal recordar que un dels enòlegs
i negociant de vins més influents de l’Estat, en
Quim Vila, té la seu del negoci a dues passes del
Bar Salvador, del qual és client assidu. Aquest veïnatge
té conseqüències benèfiques, i així, la breu
oferta de vins de la casa s’ha eixamplat lleugerament,
i proposa ara mateix set o vuit vins a imatge
de l’establiment: bons i econòmics.
Com fa cinc anys, el negoci al qual ens referim
avui gaudeix d’una salut envejable. Cada matí
s’omple de gom a gom de parroquians a l’hora
d’esmorzar i cada migdia es reprodueix el prodigi
per dinar, sempre a preus de repte: hi esmorzem
per menys de cinc o sis euros i hi dinem amb una
qualitat gens habitual al voltant dels dotze. Tot plegat
de dilluns a divendres i només per a l’esmorzar
o el dinar.
La sala segueix dirigida pel Miquel, el fill de la
Pepi, que ja se’ns ha casat i es pare conseqüent,
orgullós i feliç.
Els dos ajudants habituals de sempre li donen
suport, convertint cada servei en un espectacle ric,
cridaner, divertit i perfectament orquestrat. Una
proposta absolutament mediterrània, vital, optimista
i a prova de dies ennuvolats o de mals resultats
del Barça, l’equip sense el qual el Bar Salvador no
seria el que és.
Com ja suposeu, us recomano que hi aneu. De
llocs així, ja no se’n troben.