revista taxi núm. 172 - Institut Metropolità del Taxi

CINE
TAXI-LLEURE
CASINO ROYALE
Se temió que este nuevo James Bond fracasaría, entre otras profundas razones,
por ser rubio y un pelín basto; en efecto, Daniel Craig no posee el carisma
de Sean Connery ni la gracia de Roger Moore y puede que tampoco sea
tan guapo como Pierce Brosnan, pero a la taquilla le ha importado poco y
Casino Royale se ha convertido en la entrega más exitosa de la saga de 007.
Como los números mandan, Craig ha vuelto al gimnasio a cuidar los bíceps
que luce una y otra vez –las curvas de las chicas no se ven tanto, para mi
decepción- y ya está rodando otra aventura al servicio de Su Majestad
Británica.
Dicho todo esto, ganada toda esta pasta, añadiré que la película es sosa.
La culpa no es de Craig, que le da al personaje una estoicidad atlética muy
adecuada, sino de un guión sin nervio, que mete por medio una partida de
cartas interminable. Casino Royale es el origen de la saga, nos enteramos del
nacimiento de 007 igual que en La amenaza fantasma asistíamos a la conversión
de Annakin Skywalker en Darth Vader, pero algo falla, nos quieren
vender un Bond enamorado y flojito cuando lo que queremos es un macho
sin fisuras que se las beneficie a todas y los mate a todos.
DVD: CORRUPCIÓN
EN MIAMI
Qui no es recorda de Corrupción
en Miami? Qui no es recorda d’en
Crockett, Tubbs i el teniente
Castillo, aquell de la cara picada
de verola i que no somreia mai?
Qui no es recorda de les americanes
pistatxo combinades amb corbates
verdes, dels Ferraris
Testarrossa i els iots de quaranta
metres? Corrupción en Miami va
durar cinc temporades, de 1985 a
1989, i és una veritable icona dels anys 80: cocaïna, música
tecno i colors cridaners. Quan Hollywood es queda sense
idees –els passa tot sovint– tira dels còmics o de les sèries
mítiques de televisió; tenim els exemples recents de Los
ángeles de Charlie, Starsky i Hutch o Los duques de Hazzard.
Aquesta pel·lícula, no obstant aixó, va de dura, sense conyes;
de fet, és tan dura que van rodar-la durant l’huracà Katrina i
van contractar autèntics ‘pandilleros’ com a servei de seguretat.
Com que estic segur que tots recorden la sèrie, no
m’estendré sobre la pel·lícula: cocoters, cotxassos, narcotraficants
i ulleres de sol que costen el sou d’un mes. Una “de
lladres y serenos”, que solia dir-se.
50 REVISTA TAXI 172 • NOVEMBRE-DESEMBRE 2006
DVD: CARS
Marc Sanchís
Ara que tenim el
Nadal a sobre la
Disney, sempre atenta
a les necessitats
paternes,
treu en video aquesta fàbula mecànicainformàtica que va
recaptar 244 milions de dòlars a tot el món... i 248 més als
Estats Units i Canadà. Cars conté tota la sabiduria nord-americana
en animació per ordinador i una historieta senzilla i tendra
de voluntat, superació i amistat. És una fórmula infal·lible,
com ja ho han demostrat suficientment Toy Story o Buscando
a Nemo. La cosa va d’un cotxe de carreres que rebenta un
pneumàtic en la cursa decisiva i acaba perdut en un poblet del
desert, rodejat d’altres cotxes que no són, ni de bon tros, tan
ràpids ni espectaculars com ell però que li ensenyaran una o
dues lliçons sobre la vida. Com a curiositat –que els nens no
apreciaran però alguns pares potser sí– el personatge del
Governador està representat per un tot terreny Hummer, en
clara al·lusió a Arnold Schwarzenegger, que a la vida és el
governador de Califòrnia i està –o estava, fins tot el merder de
la contaminació i el petroli de l’Iraq– molt cofoi del seu enorme
4 x 4.