revista taxi núm. 172 - Institut Metropolità del Taxi

–Un fet gens divulgat fins i tot ara que es recupera la
memòria històrica?
A mi m’ha motivat impulsar la sortida d’aquest llibre el
fet que precisament ara els mitjans de comunicació
tracten temes de la memòria històrica del país i hi surten
tots els polítics, però mai es recorden del paper que
va tenir el taxi. Si els dirigents del PSUC ara morts
poguessin parlar contarien segurament com els fèiem
de xofers i els trèiem clandestinament en moments
conflictius. Molts dirigents que van participar en l’Assemblea
de Catalunya i més tard van passar a formar
part del PSC, del PSUC o de CiU van ser traslladats per
l’organització del taxi en moments difícils. El taxi era
un transport ideal perquè passava desapercebut.
—Qui ha col·laborat en la realització d’aquest llibre?
Hem pogut accedir a una subvenció per editar-lo que
atorga la Conselleria de Relacions Internacionals de la
Generalitat de Catalunya. L’IMT s’ha compromès també
a ajudar-nos. El llibre es regalarà a tothom que el vulgui.
No hi volem fer negoci perquè té un caràcter divulgatiu.
—Quina persona de l’espectre polític català hauria de
tenir el llibre?
Molts... Raimon Obiols, Jordi Solé Tura, Antoni Gutiérrez
Díaz, que ens va deixar aquest any i segurament
parlaria sobre el paper del taxi; Gregori López Raimundo,
a qui els taxistes van portar moltes vegades; Jordi
Pujol, que era a l’Assemblea de Catalunya i a qui vam
posar a disposició un taxi per treure’l d’alguna manifestació;
a Salvador Capdevila, una bona persona, militant
de CiU que com a director d’administració local en
l’època de la UCD també ens va ajudar en l’aprovació
del Reglament de 1979.
—I de l’àmbit espanyol?
A Francisca Sauquillo, dirigent socialista, que va viure
amb nosaltres la Matanza de Atocha. L’enviaria a Martín
Villa, que va ser ministre d’Interior amb UCD, i a qui
van fer una vaga per l’aprovació del Reglament de Taxi
1979 que finalment va haver de signar... En fi, enviaria
el llibre a moltes altres persones i, a partir d’aquí,
segur que es recordarien de nosaltres...
P. Rocío Terán
Publicitat
Bar Álamo, on els taxistes feien les seves reunions polítiques.
El llibre Una aproximació a la història del sindicalisme en el
taxi va ser escrit amb la col·laboració de la periodista
Meritxell Díaz, que també és redactora i coordinadora de la
revista Taxi Lleure editada pel Sindicat del Taxi de Catalunya
(STAC). L'edició del llibre ha estat a càrrec de Debarris, sccl.
REVISTA TAXI 172 • NOVEMBRE-DESEMBRE 2006 49