núm. 41 - Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona

comunicades de l'Estat espanyol, es troba força aïllada.
Érem una zona molt ben comunicada, i estàvem molt bé, fa
uns anys. Però hem anat quedant desfasats, i la famosa frase
que tothom diu, allò de «Girona rai», està tocant fons. O ens
espavilem amb les infraestructures per als desplaçaments,
amb els polígons industrials, i amb la formació de la gent, o la
província de Girona tindrà problemes.
N'ha tingut, ja?
Hem tingut problemes derivats de la competència que han
tingut moltes indústries de treball convencional, clàssic, per
part d'altres països com la Xina, que tenen primera matèria
barata i mà d'obra barata. Aquí, o desenvolupem la
tecnologia punta, com han fet a Europa, o abans de deu anys
les empreses hauran d'anar a fabricar a l'Europa de l'Est o a
d'altres indrets del món. De fet, ja hi ha empreses que han
hagut de marxar.
És a dir, que a més del problema de les infraestructures
també hi ha el problema dels costos. Sí, aquí s'ha encarit
el producte. Fa deu anys vaig anar a obrir mercat al Marroc i
vaig quedar sorprès, perquè molts clients que tenim al sud de
França estaven fabricant allà, encara que després hi posessin
«Made in France». A Europa la mà d'obra és caríssima i en la
primera matèria estem també en un nivell una mica alt. I tot
això afecta segons quins sectors, com el tèxtil o el del cuir. I
pot passar en alguns sectors del ram metal·lúrgic en els quals
no es necessiti tecnologia punta. Tot el que sigui tecnologia
convencional, aquests països de moment ho dominaran.
Al marge d'aquests factors sobre els quals és difícil
d'influir, què considera prioritari fer per evitar aquesta
situació de col·lapse que vaticina?
El tercer carril de l'autopista, buscar una solució per al
transport ferroviari de mercaderies i fer també connexions
de rodalies del tren per als passatgers.
Vostè també defensa que cal potenciar els ports.
El port de Palamós sembla que n'està agafant, però hi ha
indústries de Girona que han d'anar a descarregar a
Tarragona. Si ho poguéssim fer a Palamós, el transport seria
més barat.
Josep Bosch en la presentació del llibre “Catalunya, un país industrial”
I es potenciaria l'activitat econòmica a la localitat.
Exacte, donaríem vida a una comarca gironina i en canvi hem
d'anar a donar vida a Tarragona. Això es podria fer aquí
perquè tenim ports, però no estan preparats.
Potser el problema seria portar les mercaderies de
Palamós als polígons, perquè les comunicacions per
carretera amb la costa no són les millors...
Com que no hi ha infraestructures, penses que és millor anar
a Tarragona, que hi ha autopista i arriba fins aquí. Tot va lligat.
Girona s'està quedant enrere en infraestructures, en general.
Toques un tema i trobes problemes. I no descarreguis cap
vaixell a l'estiu, perquè t'hi pots morir...
Només el turisme ja col·lapsa les carreteres...
Per això s'ha d'anar amb compte i desenvolupar tots aquests
aspectes si volem posar-nos al nivell que té Barcelona i
província, i no parlem d'Europa.
Hi ha sensibilitat per part de les administracions per
resoldre aquests problemes?
Sí, en una recent reunió que vam tenir a la Cambra de
Comerç, els responsables del Ministeri de Foment em van
semblar conscienciats i sensibilitzats sobre el problema de les
infraestructures a Girona, perquè si l'administració hi està en
contra, malament.
Aquests problemes ja fa temps que duren, i que es
demanen solucions que no arriben...
Potser ara a través de la Cambra de Comerç i de la Mesa
d'Infraestructures que s'hi està impulsant, tot això podrà tirar
endavant. Hi veig bona predisposició per part de tots els
estaments oficials.
El problema pot ser, com sempre, la manca de diners...
Possiblement, però a través de la Unió Europea es poden
obtenir ajuts, i pel que fa a la resta, crec que si es fes en poc
temps s'amortitzaria, perquè desenvoluparíem de tal manera
la zona... Ja ho vam veure a Barcelona. Van venir els Jocs
Olímpics, es va fer de tot i ja ha quedat petit perquè la gent s'hi
ha abocat. Si ho féssim a Girona aixecaríem el vol, que creiem
que està caient.
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
9