núm. 41 - Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona

març - abril 2004
41
La Comissió d’Exercici Lliure fa el
balanç de les activitats 2003
En el decurs de l’any passat la Comissió del CETIG va
organitzar i potenciar una gran diversitat de propostes
per promoure l’activitat dels enginyers dins el sector
gironí, millorant i ampliant els serveis que el Col·legi
ofereix als seus col·legiats.
2
3
4
5
8
10
11
12
Presentació
L’estat espanyol ocupa la quarta posició
europea quant a nombre d’euroenginyers
Gran èxit de la conferència del Dr. Viedma
sobre la Gestió del Coneixement, que va
organitzar el Col·legi
Entrevista a Joan Coll
El Degà alerta de les mancances
d’infraestructures gironines i les seves
repercussions futures
Resum de les activitats de la Comissió
d’Exercici Lliure en el decurs del 2003
S’organitza el 2n Congrés d’Enginyeria en
Llengua Catalana, que tindrà lloc a
Andorra la Vella
Notes

Edita:
Col·legi d’Enginyers Tècnics
Industrials de Girona
c/ Barcelona, 33 1r
17002 GIRONA
Tel. 972 20 74 44
Fax 972 20 01 25
cetig@cetig.es
www.cetig.es
D.L.: GI-747-97
Redacció, Disseny i Realització:
Iglésies Associats
Filmació:
Casas
Impressió:
Marquès Tallers Gràfics
2 Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
P r e s e n t a c i ó
Canvi de presidència en
el Consell
El Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de
Catalunya és una corporació que agrupa els sis col·legis del
país. Aquesta institució té la funció de vetllar per la
coordinació de les actuacions i impulsar polítiques conjuntes a
favor de tots els col·legiats catalans davant de l’administració i
d’altres organismes afins. Com cada any, el Consell de
Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya ha fet el
canvi de presidència i s’ha ratificat a favor meu, com a
president del Col·legi de Girona. Cal recordar que durant el
2003 les funcions de president les va exercir Antoni Carrillo,
degà del CETIB.
Com a president del Consell considero que s’haurà de
potenciar l’activitat de la institució per aconseguir donar a
conèixer a Catalunya el repte de l’organització des de l’òptica
acadèmica i professional de l’enginyeria tècnica industrial;
caldrà implicar-hi grans esforços per arribar a un ampli
consens social. Amb les accions i esforços que es realitzin es
pretén posicionar la corporació, i agafar una certa notorietat
dins el món tecnològic.
Tanmateix, s’ha de tenir present que tot el que s’obtingui de
les campanyes de reconeixement que es realitzin a través del
Consell és enriquidor per a cadascun dels col·legis d’enginyers
tècnics industrials que el formen.
Amb el ressò públic que s’aconsegueixi a través del Consell és
important que el CETIG ens en beneficiem associant-lo a
l’activitat pròpia del nostre Col·legi.
Josep Bosch
Degà

L’estat espanyol ocupa la quarta posició europea quant a
nombre d’euroenginyers
La FEANI emet l’únic carnet d’euroenginyer
reconegut en l’àmbit europeu. Per obtenir-lo
cal tenir una titulació universitària en
enginyeria tècnica i acreditar una experiència
professional d’almenys quatre anys.
La F.E.A.N.I. (Fédération Européenne d’Associations
Nationales d’Ingénieurs) és una entitat privada i no oficial,
molt reconeguda a Europa principalment en la relació
laboral empresa-enginyer. Aquesta entitat emet el
certificat EUR ING per poder exercir com a enginyer en
l’àmbit europeu. L’organització considera que l’evolució és
lenta, encara que manté l’esperança de fer de l’acreditació
EUR ING un passaport real que permeti als enginyers
exercir la seva professió per tot Europa i també a d’altres
països de tot el món. Per obtenir el carnet d’EUR ING es
requereix un nivell d’educació bàsica, una suficiència
professional mínima acceptable i una experiència
professional mínima.
Els requisits mínims que exigeix el Diari Oficial de la UE per
sol·licitar l’acreditació com a euroenginyer són els
següents:
1. Un elevat nivell d’educació secundària, atorgat per un o
més certificats oficials, obtinguts al voltant dels 18 anys
d’edat (per exemple: batxiller).
2. Una formació de set anys, que inclou com a mínim tres
anys de formació teòrica universitària en un centre
reconegut per la F.E.A.N.I.
3. Dos anys d’experiència professional demostrada en
enginyeria. Cal subratllar que la F.E.A.N.I. no considera
la docència una experiència pròpia d’enginyeria, a
excepció de la impartida a escoles universitàries i en
temes d’enginyeria i/o tecnologia.
Complint les condicions anteriors l’enginyer podrà ser
inscrit en el Registre F.E.A.N.I. com a ENGINYER
EUROPEU, i tindrà dret a ser considerat com tal en
l’idioma del país d’origen i utilitzar l’acreditació EUR-ING.
L’acreditació com a EUR ING suposa un reconeixement
professional avalat reconegut dins el sector tant a escala
A r t i c l e
nacional com internacional, que implica una preparació i
experiència suficients en quantitat i qualitat per a la seva
acreditació i intercanvi en vint-i-set països europeus. El
Col·legiat que sol·liciti la seva incorporació en el Registre ha
de tenir una recomanació de la seva Associació Nacional i
ser acceptat per la Comissió Europea de Control per
obtenir el Diploma EUR ING de F.E.A.N.I.
Documentació necessària per a la tramitació del carnet
EUR ING:
1. Instància de sol·licitud del carnet degudament omplerta,
a màquina
2. Dues fotografies carnet
3. Xec nominatiu al I.N.I.T.E., per l’import de 139 €
4. Certificat de col·legiat del CETIG
5. Fotocòpia compulsada del títol d’Enginyer Tècnic
Industrial
6. Certificats de treball originals que acreditin un mínim de
quatre anys d’experiència professional com a enginyer
tècnic industrial
7. Els col·legiats que es dediquin a l’exercici lliure hauran
d’adjuntar una certificació del CETIG.
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
3

4
El reconegut Dr. Viedma va pronunciar una interessant conferència
sobre la Gestió del Coneixement i Competitivitat
El 20 de gener passat, a la sala d’actes del CETIG,
el doctor en Enginyeria Industrial Josep Maria
Viedma Martí, llicenciat en Ciències Econòmiques
i professor d’Administració i Direcció d’Empreses
a la Universitat Politècnica de Catalunya, va
impartir una interessant conferència sobre la
importància dels intangibles per a l’increment dels
avantatges competitius.
L’assistència a la conferència del Dr. Viedma va ser diversa:
hi havia col·legiats i també estudiants de l’Escola Politècnica
Superior de Girona. El Dr. Viedma va presentar els
elements clau per a la Gestió del Capital Intel·lectual en el si
de les empreses i organitzacions. El conferenciant ha estat
pioner en l’àmbit mundial en gestió dels intangibles i gestió
del capital intel·lectual, amb aportacions singulars en
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
A r t i c l e
Imatge de la 4a conferència Gestió del Coneixement
aquest camp, no només en els aspectes teòrics sinó també
dins de les aplicacions pràctiques. Un dels punts més
importants que va tractar va ser el del coneixement, la seva
potenciació i estímul, que s’ha convertit en el millor actiu
per generar valor empresarial i competitivitat econòmica
en el món globalitzat actual. Dins el sector de l’enginyeria
es remarca el factor innovació com a resultat d’una
correcta gestió dels intangibles i específicament del capital
humà d’una empresa. Els enginyers són els treballadors del
coneixement que en el si de les empreses han d’aprendre a
gestionar les seves habilitats i potencialitats amb la finalitat
de generar un valor afegit continu.
També es va reflexionar sobre el fet que actualment ens
trobem en una època en què les tecnologies de la
informació i de les telecomunicacions tenen cada vegada
més importància en la configuració de la societat del nostre
temps. No obstant, les tecnologies de la informació i de les
telecomunicacions no són més que un mitjà per transmetre
continguts i per gestionar de manera eficaç el coneixement,
que és la font principal d’avantatges competitius
sostenibles en la societat del nostre temps i en les
empreses actuals. Però cal tenir en compte que el camp de
l’enginyeria és un dels sectors empresarials que ha de tenir
més present la gestió del coneixement.

E n t r e v i s t a
“La gran diferència entre l’enginyeria del sector privat i públic es
troba més en les formes que en el fons”
Joan Coll, enginyer tècnic de l’Ajuntament de
Figueres, va realitzar els estudis d’enginyer tècnic
elèctric a la Universitat de Girona. És membre de
la Comissió d’Exercici Lliure del Col·legi
d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona.
Quan es va començar a interessar per l’enginyeria
tècnica? I què va impulsar-lo a dedicar-se a
l’enginyeria municipal?
Em vaig interessar per aquesta professió quan en els estius
previs a començar la carrera vaig estar treballant en una
oficina tècnica de Figueres. Em va agradar el que feien i el
tracte directe amb la gent. Un altre factor que va influir-me
per escollir enginyeria és que el meu pare va estar
treballant tota la seva vida professional a la companyia
elèctrica, la Hidro.
El fet de dedicar-me a l’enginyeria municipal va ésser una
mica per casualitat perquè, com gairebé tothom que sortia
de la Politècnica, vaig començar a treballar a l’empresa
privada, però per diferents circumstàncies vaig haver de
deixar l’empresa al cap de pocs mesos. Llavors va sortir una
50%
plaça de tècnic municipal a l’Ajuntament de Figueres, m’hi
vaig presentar i la vaig treure. D’això ja fa una colla d’anys.
Ha estat treballant al sector privat? Quines
diferències hi troba respecte a les necessitats del
sector públic?
Sí, com ja he comentat anteriorment, crec que hi ha una
gran diferència entre els dos sectors, potser més en les
formes que en el fons. En els dos sectors, els objectius a
aconseguir o allò que s’exigeix al tècnic és el mateix, però la
manera de portar-ho a terme és diferent. En el món privat
això és molt més directe: és el tècnic que directament
aconsegueix allò que se li exigeix. En canvi, en el sector
públic hi intervenen molts més factors a l’hora
d’aconseguir-ho.
Com descriuria o definiria el sector on treballa?
Jo el descriuria com un repte continu, perquè per arribar a
concretar un treball has d’haver convençut tothom:
primer, els companys de feina, després els polítics, i tot
seguit els ciutadans o els habitants del poble. Aquests últims
potser són els més difícils de tots. Algunes vegades pots
trobar una solució que tècnicament pot ésser molt bona,
però si no has convençut la gent potser no la podràs portar
a cap.
Col·legi
d’Enginyers Tècnics Industrials
de Girona
Col·legiat núm.
66.744.897-Z
En Eudald Casadesus Puig
Girona, 11 de febrer de 1998
D.N.I.
33.446
El titular El Degà
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
5

Des del punt de vista d’enginyer de l’administració
municipal, com valora el paper del Col·legi
d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona dins el
sector?
El paper del Col·legi en el sector és fonamental, atenent
tres criteris. El primer és que pràcticament el 90 % dels
municipis de la província de Girona disposen d’un enginyer
tècnic a la seva plantilla, que es troba diàriament amb
problemes semblants, i sense un criteri únic i definit per
resoldre’ls. El segon criteri és que, al mateix temps, tots els
enginyers tècnics que es dediquen a l’exercici lliure i que
han de presentar projectes a l’administració no disposen
d’una informació definida a l’hora de conèixer, per
exemple, les diferents ordenances que regeixen en el
municipi, per tal d’evitar-se els annexos de documentació. I
el darrer és que tot el col·lectiu d’enginyers tècnics
municipals units té també més força davant d’altres
administracions, per tal d’aconseguir criteris únics i
perfectament definits.
Com a professional de l’administració municipal,
com valora el paper que la comissió de
l’Administració del Col·legi fa dins el seu sector?
La comissió està començant a caminar, però, segons el que
6 Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
E n t r e v i s t a
he exposat amb anterioritat, crec que el paper que ha de
fer és fonamental.
El Col·legi d’Enginyers Tècnics no és una entitat
individualitzada, sinó un col·lectiu de professionals que
treballen en diferents sectors i que tenen característiques
comunes de treball. En aquest moment al Col·legi
existeixen dues comissions que caminen per separat, però
amb una mateixa finalitat. Una és la comissió d’exercici
lliure, i l’altra la de l’administració. La finalitat de totes dues
és aconseguir amb el col·lectiu el que no es pot aconseguir
individualment, però això només pot dur-se a terme amb la
implicació de tothom.
És molt important potenciar aquestes iniciatives, ja que és
l’única forma de fer-nos sentir amb més força.
Quina és la conducta o reacció dels professionals en
relació a aquesta comissió?
La veritat és que costa una mica tirar endavant aquestes
iniciatives. Tots plegats anem prou atrafegats i amb un
volum de feina massa gran com per poder-nos-hi dedicar.
Des d’aquestes ratlles voldria animar-vos que col·laboreu
en el que us sigui possible per tal de fer que aquesta
comissió, que de moment està formada per cinc persones,
pugui ampliar-se en un breu termini.

autopodium
(anunci Audi - Policia)

8
El Degà alerta que cal donar una empenta a les
infraestructures de les comarques gironines
Josep Bosch adverteix de les greus mancances
que veu, des del seu punt de vista, en les
infraestructures gironines, i fa una aposta clara
per potenciar el transport ferroviari.
El 8 de desembre passat el Diari de Girona va publicar la
següent entrevista al degà del CETIG:
Vostè considera que Girona necessita més sòl
industrial.
Sí, necessitem buscar espais per fer polígons. Ens pensàvem,
primer, que els polígons havien de ser el més a prop possible
de les ciutats, i ara veiem que és una equivocació. Barcelona
ho ha demostrat, per exemple. A Girona hem de buscar nou
sòl industrial, perquè en tenim mancança, però ja no a prop
de la ciutat de Girona, sinó que hem d'ampliar, si volem
créixer.
Això va estretament lligat a les comunicacions...
És clar. Hi ha d'haver comunicacions. No en farem res de fer
polígons on sigui si després hi ha problemes per anar-hi. Fixa't
el que s'ha trigat per fer l'accés al de Riudellots de la Selva, on
hi havia un greu problema, perquè s'havia de creuar la N-II i
això generava un risc. Per tant, necessitem terrenys
industrials, necessitem polígons fora de Girona, però les
infraestructures són vitals.
Tot i les mancances en carreteres i en la xarxa
ferroviària a les comarques gironines, sembla que ara
mateix la gran preocupació és el Tren d'Alta Velocitat
(TAV). Per què?
Molta gent, sobretot el comerç i el sector immobiliari, creu
que el TAV portarà unes 40.000 persones a Girona, i jo crec
que el «boom» de l'edificació ve per aquí. Si s'endarrereix és
una inversió que queda aturada i que no dóna rendibilitat. I és
cert que el TAV serà bo per a les persones, que es podran
desplaçar amb més rapidesa, però hem de pensar en les
mercaderies, i sembla que ningú no hi pensa.
Què vol dir?
Els camions col·lapsen les autopistes, i passa el mateix en un
altre exemple que coneixem tots: l'Eix Transversal. Donava
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
A r t i c l e
gust passar-hi quan es va inaugurar, però ara no m'atreveixo a
agafar-lo. Els camions han descobert que per anar a Lleida, un
centre neuràlgic de la fruita, tenen menys quilòmetres, no
paguen peatges i s'estalvien un grapat de diners al dia.
Va ser una manca de previsió no haver fet d'entrada
l'Eix desdoblat?
Possiblement. Ningú no va pensar que els camions, quan
descobrissin aquesta panacea que és passar per l'Eix,
provocarien aquests problemes als conductors de turismes,
que no ens atrevim a avançar, perquè hi ha pocs llocs on ferho.
O es desdobla o es busca una solució a través d'un tren de
Lleida a la frontera...
Vostè aposta fort pel tren com a mitjà de transport...
Em sembla que sí.
També per a les mercaderies?
Sobretot. Jo entenc els camioners, els fabricants i els centres
neuràlgics de càrrega i descàrrega de mercaderies, i entenc
que és un problema carregar i descarregar. Però Suïssa ens ha
donat un exemple: allà fan grans combois en els quals els
mateixos camions són carregats damunt de trens especials, i
així alliberen les carreteres. Estudiem-ho. Si aquí es fes una
cosa similar entre Lleida i la frontera francesa, segurament
l'Eix Transversal quedaria net i potser no caldria desdoblar-
lo.
Caldria un Eix Transversal ferroviari?
Podria ser, també, però és clar, una de les solucions és
ferroviària. L'altra és explotar més l'aeroport. Ryanair em
sembla que està col·laborant amb aquest desenvolupament.
Però només per a passatgers.
Sí, però també és important. Jo, per exemple, pel meu càrrec
he d'anar sovint a Madrid, perquè hi fem reunions els
dissabtes a les 10 del matí. I és un problema. T'has d'aixecar a
les cinc o les sis del matí per anar a Barcelona... Quan hi havia
l'avió a Madrid des de Girona m'anava molt bé.
Del que diu es desprèn que Girona, que per la seva situació
geogràfica hauria de ser una de les zones més ben

comunicades de l'Estat espanyol, es troba força aïllada.
Érem una zona molt ben comunicada, i estàvem molt bé, fa
uns anys. Però hem anat quedant desfasats, i la famosa frase
que tothom diu, allò de «Girona rai», està tocant fons. O ens
espavilem amb les infraestructures per als desplaçaments,
amb els polígons industrials, i amb la formació de la gent, o la
província de Girona tindrà problemes.
N'ha tingut, ja?
Hem tingut problemes derivats de la competència que han
tingut moltes indústries de treball convencional, clàssic, per
part d'altres països com la Xina, que tenen primera matèria
barata i mà d'obra barata. Aquí, o desenvolupem la
tecnologia punta, com han fet a Europa, o abans de deu anys
les empreses hauran d'anar a fabricar a l'Europa de l'Est o a
d'altres indrets del món. De fet, ja hi ha empreses que han
hagut de marxar.
És a dir, que a més del problema de les infraestructures
també hi ha el problema dels costos. Sí, aquí s'ha encarit
el producte. Fa deu anys vaig anar a obrir mercat al Marroc i
vaig quedar sorprès, perquè molts clients que tenim al sud de
França estaven fabricant allà, encara que després hi posessin
«Made in France». A Europa la mà d'obra és caríssima i en la
primera matèria estem també en un nivell una mica alt. I tot
això afecta segons quins sectors, com el tèxtil o el del cuir. I
pot passar en alguns sectors del ram metal·lúrgic en els quals
no es necessiti tecnologia punta. Tot el que sigui tecnologia
convencional, aquests països de moment ho dominaran.
Al marge d'aquests factors sobre els quals és difícil
d'influir, què considera prioritari fer per evitar aquesta
situació de col·lapse que vaticina?
El tercer carril de l'autopista, buscar una solució per al
transport ferroviari de mercaderies i fer també connexions
de rodalies del tren per als passatgers.
Vostè també defensa que cal potenciar els ports.
El port de Palamós sembla que n'està agafant, però hi ha
indústries de Girona que han d'anar a descarregar a
Tarragona. Si ho poguéssim fer a Palamós, el transport seria
més barat.
Josep Bosch en la presentació del llibre “Catalunya, un país industrial”
I es potenciaria l'activitat econòmica a la localitat.
Exacte, donaríem vida a una comarca gironina i en canvi hem
d'anar a donar vida a Tarragona. Això es podria fer aquí
perquè tenim ports, però no estan preparats.
Potser el problema seria portar les mercaderies de
Palamós als polígons, perquè les comunicacions per
carretera amb la costa no són les millors...
Com que no hi ha infraestructures, penses que és millor anar
a Tarragona, que hi ha autopista i arriba fins aquí. Tot va lligat.
Girona s'està quedant enrere en infraestructures, en general.
Toques un tema i trobes problemes. I no descarreguis cap
vaixell a l'estiu, perquè t'hi pots morir...
Només el turisme ja col·lapsa les carreteres...
Per això s'ha d'anar amb compte i desenvolupar tots aquests
aspectes si volem posar-nos al nivell que té Barcelona i
província, i no parlem d'Europa.
Hi ha sensibilitat per part de les administracions per
resoldre aquests problemes?
Sí, en una recent reunió que vam tenir a la Cambra de
Comerç, els responsables del Ministeri de Foment em van
semblar conscienciats i sensibilitzats sobre el problema de les
infraestructures a Girona, perquè si l'administració hi està en
contra, malament.
Aquests problemes ja fa temps que duren, i que es
demanen solucions que no arriben...
Potser ara a través de la Cambra de Comerç i de la Mesa
d'Infraestructures que s'hi està impulsant, tot això podrà tirar
endavant. Hi veig bona predisposició per part de tots els
estaments oficials.
El problema pot ser, com sempre, la manca de diners...
Possiblement, però a través de la Unió Europea es poden
obtenir ajuts, i pel que fa a la resta, crec que si es fes en poc
temps s'amortitzaria, perquè desenvoluparíem de tal manera
la zona... Ja ho vam veure a Barcelona. Van venir els Jocs
Olímpics, es va fer de tot i ja ha quedat petit perquè la gent s'hi
ha abocat. Si ho féssim a Girona aixecaríem el vol, que creiem
que està caient.
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
9

Resum de les activitats de la Comissió d’Exercici
Lliure en el decurs del 2003
En el transcurs del 2003, la Comissió d'Exercici Lliure del
CETIG va mantenir les corresponents reunions mensuals amb
l'assistència dels seus membres, que són: Jordi Bertran, Josep
Bosch, Pere Costa, Jordi Fabrellas, Joan Ribas, Julio Sanz i Josep
Vila.
Dins els temes tractats durant l'any passat, cal destacar
l'aprovació d'uns honoraris orientatius per a la professió que
estan a l'abast de tots els col·legiats que ho desitgin. A
continuació es descriuen totes les accions que es van realitzar.
Des de la Comissió s'ha potenciat definitivament la introducció
del sistema de visat electrònic al Col·legi per tal que sigui
operatiu el més aviat possible. Actualment es troba en procés
de proves internes.
Amb l'objectiu de ser presents al sector i fomentar la professió
en tots els àmbits possibles, el CETIG va participar a
FIRAHABITATGE amb un estand propi.
La Comissió amb la intenció d'impulsar l'activitat del Col·legi,
va renovar el conveni amb el Gremi d'Instal·ladors i en va signar
un de nou amb el Gremi de Promotors i Constructors
d'Habitatges per fer presents les capacitats professionals dels
Enginyers Tècnics Industrials (ETI) en aquests dos sectors.
Seguint les mateixes intencions també es va editar un tríptic
explicatiu amb totes les funcions que els EIT poden oferir a la
societat i al món empresarial.
Per fer més presents les necessitats de tots els col·lectius
d'enginyers i per realitzar un lobby conjunt es va iniciar el
procés de constitució, com a iniciativa del CETIG, de la Taula
d'Enginyeria de Girona, conjuntament amb el Col·legi
d'Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers de
Camins i Ports de Catalunya i el Col·legi d'Enginyers Tècnics
Agrícoles de Catalunya. Aquest organisme pretén donar a
conèixer la figura de l'enginyer davant de les diverses
problemàtiques i temàtiques professionals afins a tots aquests
col·lectius.
Es va impulsar la presència dels seus professionals en àmbits
sectorials de les comarques gironines. Algunes de les activitats
públiques en què han participat enginyers professionals són,
per exemple, la Taula constituïda al Consell de la Selva, Taula
sobre Planejament i Construcció Sostenible o les diferents
Taules sectorials de la Cambra de Comerç de Girona, com
urbanisme, medi ambient i indústria. El CETIG es va adherir al
10 Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
A r t i c l e
manifest dels àrids que va promoure la Cambra davant de la
problemàtica que va detectar. Conjuntament amb la Cambra
va col·laborar en una jornada de Prevenció de Riscos Laborals,
i també es van reunir amb el Cap de Bombers per demanar la
unió de criteris entre els tècnics de la seva divisió.
Es va promoure la compra per part del Col·legi de diverses
fitxes tècniques, normes UNE, i aparells de mesura amb
l'objectiu de millorar els serveis que ofereix el CETIG.
Respecte al tema que afecta tots els col·legiats d'exercici lliure,
com són les pòlisses de responsabilitat civil, el Col·legi va
negociar amb diverses entitats per obtenir les millors
condicions possibles de contractació, i es van augmentar les
subvencions als col·legiats en funció de l'import dels seus
visats. Sobre el tema d'instruccions a l'hora de visar projectes
es va acordar la necessitat de disposar del curs superior en
prevenció de riscos laborals per a temes relacionats amb la
coordinació d'habitatges. També es van actualitzar els
honoraris per realitzar peritatges d'ofici.
Es va augmentar el nombre de conferències i cursos sobre
Energia solar tèrmica aplicada a l'edificació, Urbanisme,
Reglament de Baixa Tensió...
Es van resoldre sis casos presentats pel Secretari Tècnic sobre
peticions de visat o denúncies de diversos col·legiats.
La Comissió va redactar i aprovar els protocols per als aparells
de lloguer, per a les fitxes tècniques reduïdes de vehicles així
com per als visats de projectes administratius, projectes
bàsics, dictàmens oficials, designació de coordinador de
seguretat i salut, i aprovacions d'actes de plans de seguretat.
Cal recordar que també es van redactar i presentar diverses
al·legacions a projectes de noves normatives.
Es van realitzar dues accions al Consejo de Madrid, una sobre
els coordinadors de seguretat i salut, en defensa del nostre
col·lectiu, així com una altra sobre la proposta del Reglament
d'Instal·lacions electròniques de protecció de seguretat
privada.
I finalment, com a element lúdic i per fomentar les bones
relacions socials de tot el col·lectiu, es van realitzar dues
sortides festives al Delta de l'Ebre i a Vilanova i la Geltrú.
També s'havia organitzat un viatge al Canadà, que fou suspès
per l'aparició de la pneumònia atípica, tot i que havia estat un
èxit de participació.

N o t e s
2n Congrés d’Enginyeria en
Llengua Catalana
L’Associació Enginyeria i Cultura Catalana (EiCC) organitza
el segon Congrés d’Enginyeria en Llengua Catalana, que
tindrà lloc del 19 al 21 de novembre al centre de
Congressos i Exposicions d’Andorra la Vella.
L’any 2000 tingué lloc a Manresa el primer Congrés
d’Enginyers de Llengua Catalana, que va reunir més de 300
professionals per debatre les relacions entre l’enginyeria i la
sostenibilitat i entre l’enginyeria i la societat de la
informació i el coneixement.
Aquesta segona edició del congrés se centrarà en
l’enginyeria, desenvolupament territorial i globalització.
L’acte pretén aplegar els enginyers que treballen en el marc
d’empreses i institucions de l’Arc Mediterrani (País
Valencià, Catalunya, Andorra i Illes Balears). Reunirà els
professionals de les diverses especialitats d’enginyeria que
estan interessats a aprofundir interdisciplinàriament en la
repercussió social de la seva activitat professional.
El Congrés té els objectius de debatre tècnicament i
professionalment les implicacions de l’enginyeria en el
territori català i l’evolució de la societat a principi del segle
XXI; aprofundir sobre les repercussions socials i
ambientals de projectes i infraestructures concretes del
nostre territori, en un món globalitzat que tendeix cap a la
deslocalització de l’activitat econòmica; analitzar el paper
de l’enginyeria en la construcció europea i en el procés de
20 nous col·legiats
El darrer mes s’han incorporat un total de 20 nous col·legiats al CETIG. Els nous membres són:
17963 BAULIDA ESTADELLA, Manel
17964 IGLESIAS PIÑEIRO, Mònica
17965 ARCEGA del VAL, Jordi
17966 TEIXIDOR CABELLO, Yolanda
17967 MOLINA GARRIDO, Xavier
17968 MORERA SALA, Jordi
17969 PULIDO VALOIX, Antonio
17970 ANGUERA TORRELL, Roger
18037 AÑÓN MOLINA, Jesús
18038 BAULIDA CUNILLERA, Eduard
Imatge del cartell 2n Congrés d’Enginyeria en Llengua Catalana
globalització mundial; i, finalment, vol posar en comú les
experiències professionals d’enginyers dels diversos
àmbits territorials. L’acte es configura amb la voluntat de
créixer i conformar una àmplia xarxa de professionals de
l’enginyeria amb il·lusió i sentit de la responsabilitat social,
ètica i cultural. Per a més informació podeu consultar la
pàgina web http://www.celc.net/php/web/index.php
18039 VALLS MIRÓ, Roger
18040 IBÁÑEZ ESCUDER, Guadalupe
18041 ESTANYOL RUSTULLET, Jordi
18042 CENTELLES SÁNCHEZ, David
18090 PUIG MOLINS, Josep
18091 JUANOLA FREIXAS, Jordi
18092 TORRENT COLLELL, Jordi
18093 PAGÈS ALIVÉS, Marc
18094 RUSTULLET GRABOLOSA, Pere
18095 MOLINA MUÑOZ, Diego
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
11

12 Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
N o t e s
El CETIG assisteix a la 2a edició de Firahabitatge
El CETIG tornarà a participar a Firahabitatge, la segona
edició de la qual tindrà lloc del 26 al 28 de març, organitzada
per Punt de Venda i Fira de Girona.
El Col·legi és present a FIRAGRI de Figueres i a la Fira de Ripoll
El CETIG i la Cambra de Comerç realitzaran un estand
conjunt i assistiran per invitació de l’Ajuntament de
Figueres a la sisena edició de la FIRAGRI, Fira agrícola i
ramadera de les comarques gironines. S’efectuarà del 12 al
14 de març al recinte firal de la ciutat. Una altra fira en què
participaran el Col·legi i la Cambra de Girona és la
tradicional Fira de les Quaranta Hores de Ripoll, que es farà
del 26 al 28 de març.
L’argument dels estands que s’exposaran serà “Els invents
que han canviat la història”, el mateix que el de les darreres
Fires de Girona, i s’hi exposaran les maquetes d’aparells,
realitzades per Ramon Magem, dels més famosos i
reconeguts invents, com la màquina de vapor, l’electricitat,
el motor elèctric, la màquina d’enregistrament del so, el
telèfon, el zoòtrop, la ràdio, la televisió, el motor de
combustió... fins arribar a uns 20 aparells, que donen una
ràpida visió de l’evolució de la ciència i la tècnica dels segles
dinou i vint.
Tots els aparells són operatius, i inclouen una explicació del
En aquesta edició la Fira preveu comptar amb la
col·laboració de promotors, immobiliàries i entitats
financeres, a més de gremis i col·legis professionals
relacionats amb el procés de la construcció, com el CETIG.
Amb la intervenció del Col·legi, doncs, es vol informar els
visitants sobre els projectes que fan o poden oferir els
enginyers tècnics al sector de l’habitatge. Segons el degà,
Josep Bosch, “el professional d’enginyeria tècnica industrial
és un gran desconegut en el sector de l’edificació i només
s’associa a temes industrials, tot i que la nostra feina abasta
un camp més ampli”. L’organització de Firahabitatge va
concebre aquest esdeveniment anual perquè sigui el punt
de trobada entre els diferents agents del sector de
l’edificació i els seus clients.
El dia de la inauguració, 26 de març, a la seu de la Fira el sr.
Bosch, degà del CETIG, participarà en la taula rodona
“Infrastructures i noves tecnologies del sector turístic”.
seu funcionament, així com el nom de l’inventor i l’any
d’origen.
Els interessats en assistir a les fires, poden aconseguir
entrades gratuites trucant al col·legi.

Cicle de conferències sobre el
nou Reglament de Baixa Tensió
El Col·legi organitzarà un cicle de jornades informatives
sobre el nou Reglament de Baixa Tensió. L’objectiu és
aprofundir en la divulgació i coneixement del nou
Reglament de Baixa Tensió puntualitzant-ne matisos i
aspectes diversos. Les jornades seran impartides per
diferents col·legiats coneixedors de diferents àmbits, com
edificis d’habitatges, locals de pública concurrència,
cablatges i conduccions, enllumenat públic i local amb risc
d’incendis i d’explosius.
Les jornades es faran durant els mesos de maig i juny.
S’informarà més endavant de les dates exactes. Si algun
col·legiat té interès a exposar els seus coneixements sobre
La gestión de la innovación y la
tecnología en las organizaciones
Autor: Antonio Hidalgo Nuchera
Editorial: Ediciones Pirámide, s.a.
Amb freqüència, els petits i
mitjans empresaris se senten
desconcertats quan es fa referència
a la innovació, i a la majoria
dels casos pensen que han de
modificar la forma de gestionar el
seu negoci i que la seva organització
no és òptima per competir
als mercats actuals.
L'objectiu principal del llibre és contribuir a la creació
d'aquesta cultura innovadora a través d'un ampli conjunt de
temes relacionats amb la gestió de la innovació i la
tecnologia. Els continguts s'han dissenyat tractant
d'introduir conceptes innovadors a les matèries analitzades
i afegint, a tots els casos en què ha estat possible, exemples
pràctics que han succeït o estan passant a la vida
empresarial.
aspectes del Reglament cal que es posi en contacte amb el
Col·legi per estudiar-ho, a través de la direcció
cetig@cetig.es.
L l i b r e s
Metodología del diseño
industrial
Autor: Francisco Aguayo González
Editorial: RA-MA
En aquest llibre es presenten un
conjunt de tècniques i procediments
per a dissenyar, implantar,
explotar i millorar l’entorn
d’Enginyeria Concurrent, en el
qual es potencia la integració de
disseny, desenvolupament i
fabricació del producte sota
l’enfocament del cicle de vida. A
més, aquests mètodes de disseny permeten l’obtenció
d’un producte més competitiu gràcies a la reducció de
temps de posada al mercat, preu de venda, costos del
procés i assegurament de qualitat. La finalitat del llibre és
donar un nou pas a la millora contínua de la creació i foment
de nous productes o dels ja existents, així com de les
formes d’elaborar-los per reforçar la seva posició
competitiva en mercats globalitzats.
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
13

14
Visat electrònic a través
d’internet
El CETIG esta posant en marxa les primeres proves del
sistema de visat electrònic per internet amb la finalitat
d’oferir els màxims serveis als col·legiats i de facilitar-los les
tramitacions de les gestions. L’objectiu d’adaptar el nou
sistema a les característiques del Col·legi és solucionar
problemàtiques de gestió. El sistema es troba en aquests
moments en fase experimental i es preveu que serà
totalment operatiu en els propers mesos.
El CETIG proposa una sortida
al teatre
La comissió social del Col·legi organitza una sortida per
assistir a una representació teatral a Barcelona. La proposta
és per anar a veure una obra de teatre a la ciutat comtal
d’entre aquelles amb què el CETIG té un conveni de
col·laboració. En un principi es preveu fer la sortida un
divendres al vespre i tornar després de l’espectacle.
Cal que els associats us dirigiu a la secretaria del Col·legi, al
telèfon 972 207 444 o al cetig@cetig.es per inscriure-us i
expressar les vostres preferències respecte a les diverses
obres en cartellera, per tal que el Col·legi pugui decidir
l’espectacle que té més acceptació per part dels col·legiats.
Animeu-vos!
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
N o t e s
Col·lecció en CD-ROM sobre
homologació de vehicles
El Col·legi ha adquirit una col·lecció de CD-ROM de fitxes
reduïdes sobre l’homologació de vehicles. Aquesta nova
adquisició pot ser de gran interès per a tots els col·legiats, i
per aquesta raó aquestes fitxes podran ser consultades a la
seu del CETIG, directament a l’ordinador, per tots els
associats que necessitin obtenir les característiques sobre
vehicles que han de passar la ITV. També podran obtenir les
dades corresponents a les fitxes prèvia sol·licitud a través
de l’imprès que es pot trobar a la web, i en un termini de 48
hores rebran la informació sol·licitada.
D i s p o s i c i o n s
JEFATURA DEL ESTADO
BOE número 298 (13/12/03)
Prevención de riesgos laborales.- Ley 54/2003, de 12 de diciembre,
de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos
laborales.
MINISTERIO DE ECONOMÍA
BOE número 310 (27/12/03)
Energía eléctrica. Tarifas. Real Decreto 1802/2003 de 26 de
diciembre, por el que se establece la tarifa eléctrica para 2004.
MINISTERIO DE CIENCIA Y TECNOLOGÍA
BOE número 20 (23/01/04)
Instrucciones técnicas complementarias. Corrección de errores
del Real Decreto 836/2003, de 27 de junio, por el que se aprueba
una nueva Instrucción técnica complementaria “MIE-AEM2” del
Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a
grúas para obras u otras aplicaciones.
MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES
BOE número 27 (31/01/04)
Real Decreto 171/2004, de 30 de enero, por el que se desarrolla el
artículo 24 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de
Riesgos Laborales, en materia de coordinación de actividades
empresariales.

Auditoria del sistema de gestió
de prevenció de riscos laborals
El CETIG ha organitzat el curs d’auditoria del sistema de
gestió de prevenció de riscos laborals pensant en tots
aquells tècnics especialitzats dins el ram interessats en un
coneixement aprofundit i pràctic de les tècniques
d’auditoria del sistema de gestió de prevenció de riscos
laborals. El programa formatiu té una durada de 64 hores,
12 de les quals es dedicaran a l’exercici pràctic domiciliari.
Les classes començaran el 26 de març, i es preveu que
finalitzaran el 28 de maig. El temari és el següent:
1. Estudi del marc legal de referència
2. Conceptes generals d’auditoria
3. Reglamentació tècnica de prevenció
4. Metodologia d’auditoria SGPRL
5. Sistemes de gestió/auditoria del sistema
6. Relació amb les auditories de qualitat i
mediambientals
7. Tècniques estadístiques aplicades a l’auditoria
8. Auditoria, per a les PYMES de la UE, de la vigilància
de la salut, en una activitat química, hospitalària, de
construcció i de serveis
9. Criteris de l’administració laboral
10. Com s’autoritza una entitat auditora
Curs de Fotografia Digital
Davant del gran èxit que ha tingut el curs de Fotografia Digital
impartit el gener-març passat, El Col·legi n’ha programat una
segona edició, que tornarà a dirigir en Pep Iglesias com a
fotògraf professional. Les classes es realitzaran del 15 d’abril
al 17 de juny i es faran cada dijous de les 19.00 a les 21h. El
curs té l’objectiu d’introduir al llenguatge fotogràfic i
l’aplicació de tècniques digitals a la fotografia.
F o r m a c i ó
Curs especialitat en ergonomia i
psicosociologia aplicada
El proper abril començarà el cicle formatiu dirigit als tècnics
de nivell intermedi i que, en possessió d’un títol universitari,
vulguin obtenir la titulació de tècnic superior en Prevenció
de Riscos Laborals, especialitat en ergonomia i
psicosociologia aplicada. El director serà Jordi Fabrellas i
Payret, i els coordinadors seran Ricard Sánchez i Reig-
Pujadas i Albert Testart Guri. El curs té una durada de 300
hores, i s’impartirà a la seu del Col·legi del 16 d’abril al 19 de
juny. Les classes es faran els divendres de les 16 h a les 21 h i
els dissabtes de les 9 h a les 14 h.
El programa se centra en els dos blocs següents:
I. Especialització: àrea d’higiene laboral
II. Realització d’un treball o activitats preventives en un
centre de treball a l’àrea d’ergonomia i psicosociologia
aplicada
Soroll ambiental
Aquest cicle formatiu està dirigit a tots aquells tècnics
interessats en un coneixement aprofundit i pràctic de les
problemàtiques, tècniques i solucions relacionades amb el
soroll ambiental per tal de poder ser aplicades
correctament en el seu treball quotidià. El curs s’engloba en
deu jornades i s’impartirà a les aules del Col·legi, del 20
d’abril al 20 de maig de 2004. Les classes es faran els dimarts
i dijous de les 18.00 h a les 21 h.
El programa del curs inclourà aquest contingut
1. Bases físiques del soroll
2. Instrumentació i aparells de mesura
3. Normativa i reglamentació sobre contaminació
acústica
4. Anàlisi de fonts de soroll d’àmbit territorial, industrial
i urbà
5. Eines i software per a la modelització del soroll
6. Transmissió i percepció de soroll en habitatges
7. Pantalles acústiques, aïllaments i condicionament
acústic de locals
8. Aspectes fisiològics: audiometries i dosimetries
Per a més informació podeu consultar la web
www.cetig.es o bé trucar a les oficines del CETIG.
Tècnics
núm. 41 març - abril de 2004
15

El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona treballa constantment per ampliar i millorar els serveis que ofereix a
tots els seus col·legiats. A continuació reproduïm els més destacats:
Assegurances / Mútua - Mupiti. Assegurances d’automòbil, de
vida i accidents i de responsabilitat civil.
Assessorament. Assessoria fiscal-comptable, jurídica i laboral
Biblioteca. Fons bibliogràfic i de normatives tècniques
Borsa de Treball
Equips de Mesura. Disposem de diversos equips de mesura per
al llliure ús per part dels col·legiats.
Secretaria Tècnica. Informació de les noves disposicions
tècniques que afecten la labor professional de l’enginyer tècnic
Pàgina web: www.cetig.es
Beques i subvencions.
professionals i tècniques
Convenis i descomptes
Cursos tècnics externs i Fires
El CETIG ha signat diversos convenis amb fundacions, entitats i
empreses que ofereixen descomptes i un tracte preferent als
Col·legiats:
Establiments i empreses
· Stein Papereria Tècnica-Copisteria
· Stein Color
· Adroher Germans
· PROTEC-Girona Sistemes de seguretat
· Llibreria Pla-Dalmau
· Llibreria Díaz de Santos
10% de descompte en la compra de llibres i publicacions
especialitzades. www.diazdesantos.es
Convenis comercials
· Tecnocrèdit / Banc de Sabadell
Convenis de col·laboració
· Associació Tècnics de Prevenció Associats-TPA
Cultura i lleure
· Museu d’Art de Girona
50% de descompte en el preu de l’entrada.
www.museuart.com
· Teatre Nacional de Catalunya
10% de descompte en el preu de l’entrada a la
majoria d’espectacles. www.tnc.es
· Fundació Teatre Lliure
Descomptes en l’entrada d’espectacles de
producció pròpia: 20% la primera setmana de
la representació i 10% a partir de la segona
setmana. www.teatrelliure.com
· Teatre Condal, Teatre Romea i
Barcelona Teatre Musical
Dtes. d’entre el 20% i el 50% en el preu de
l’entrada, segons dia i espectacle. www.focus.es
· Auditori i Orquestra OBC
Dtes. del 10% a l’Auditori i fins el 25% en
l’OBC. www.auditori.org