REPORTS DE LA RECERCA A CATALUNYA 1996 - 2002 ...

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
REPORTS DE LA RECERCA A CATALUNYA
1996 - 2002
Comunicació i informació
Report elaborat sota la coordinació de Josep Maria Casasús i Guri,
amb la col·laboració de Daniel E. Jones, Lluís Codina Bonilla,
Alfons Medina Cambron i Maria Macario Serrano
DOCUMENT EN PROCÉS DE REVISIÓ (FINS EL 16 DE MAIG de 2004)
Si teniu cap comentari, podeu adreçar-lo a secretaria.cientifica@iecat.net
Barcelona, març 2004
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
1

Report de la recerca en Comunicació i informació a Catalunya
Sumari
Secció Pàgina
1. Metodologia 3
2. Oportunitats 7
3. Entorn institucional 9
4. Professionalització i difusió de la recerca 19
5. Resultats 22
6. Conclusions 52
7. Bibliografia 59
8. Resum per a Contributions To Science 61
Annexos 65
Índex analític 77
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
2

1. Metodologia
En aquest report es presenta una panoràmica de l’evolució de la investigació en el
camp acadèmic de la comunicació i la informació d’abast social a Catalunya en el
període comprès entre els anys 1996 i 2002, ambdós inclosos, i s’expliquen quins han
estat els canvis que s’han donat en els actors protagonistes: les institucions —docència,
documentació, recerca i revistes acadèmiques— i els teòrics de les diferents branques 1 ,
amb especial èmfasi als llibres, articles acadèmics, tesis doctorals i treballs de recerca de
doctorat.
Per tal de preparar aquest report, es va procedir a definir un conjunt d’àmbits i
sectors. Els àmbits són les diverses disciplines o marcs teòrics des dels quals s’estudia la
comunicació. Però, a més a més d’enfocaments o d’aproximacions des de diverses
perspectives teòriques, el fenomen de la comunicació es pot estudiar a partir dels
diversos sectors que el conformen; d’aquí la doble perspectiva utilitzada en aquest
report.
En concret, després d’una sèrie d’anàlisis inicials i mitjançant refinaments
successius, es va arribar a establir la llista d’àmbits teòrics i de sectors de la comunicació
que s’indica en les dues taules que es presenten a continuació, amb les categories
internes ordenades alfabèticament.
1 Avaluacions anteriors sobre la investigació a Catalunya es poden trobar en els textos de Gifreu (1988),
Casasús (1993, 2002), Espinet i Burunat et al. (1993), Berrio et al. (1997), Giner et al. (1997), Jones
(1997), Jones-Baró (1997) i Jones (2000).
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
3

Taula 1a. Àmbits teòrics en els estudis de la Comunicació
N. Denominació
01 Anàlisi de continguts
02 Didàctica de la comunicació
03 Disseny audiovisual
04 Disseny gràfic
05 Documentació periodística
06 Dret de la comunicació
07 Economia de la comunicació
08 Estructura de la comunicació
09 Ètica i deontologia de la comunicació
10 Història de la comunicació
11 Periodística
12 Polítiques de comunicació
13 Psicologia de la comunicació
14 Semiòtica
15 Sociologia de la comunicació i Estudis de gènere
16 Tecnologies de la informació (usos socials)
17 Teoria de la comunicació
Taula 1b. Sectors de la comunicació
N. Denominació
01 Cinema
02 Editorial
03 Fonografia
04 Internet
05 Multimèdia
06 Premsa
07 Publicitat
08 Ràdio
09 Relacions públiques
10 Telecomunicacions
11 Televisió
12 Videografia
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
4

Com es pot veure, es va determinar un grup de 17 àmbits o aproximacions
teòriques i de 12 sectors en els quals s’articula l’activitat comunicativa. És evident que,
en els dos casos, es tracta d’un nombre discrecional. No seria difícil establir una llista
amb qualsevol altre nombre més ampli o més reduït. Únicament seria qüestió o bé de
preparar una classificació de “gra” més gruixut (i aleshores, per exemple, els àmbits 07 i
08 es podrien considerar un de sol); o bé de utilitzar un classificació de gra més fi (i
aleshores, disciplines com la 16) es podrien subdividir en diverses especialitats. El
mateix raonament es podria repetir en relació als sectors.
Per tant, la raó per la qual finalment es va optar per aquest conjunt concret
d’àmbits va ser per motius operatius. Atesa la producció científica habitual en el camp
de la comunicació, va semblar oportú en els dos casos
optar per unes classificacions que mantenen un equilibri adequat als objectius d’anàlisi
d’aquest report.
A partir d’aquesta doble classificació del fenomen comunicatiu, es va procedir a
realitzar una sèrie d’estudis de la producció científica, considerada aquesta
principalment en forma d’articles, llibres, treballs de doctorals i tesis doctorals. Aquesta
producció fou analitzada d’acord amb diversos paràmetres que es presenten més
endavant.
Igualment, es va fer una anàlisi de les característiques de les diverses ofertes
docents de les universitats catalanes en primer, segon i tercer cicle, i també es van
analitzar les característiques de les unitats de recerca del sector (departament, instituts,
etc).
Es va estudiar la presència de publicacions d’autors d’institucions catalanes en
bases de dades. En concret, es va escollir una base de dades internacional (Institut for
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
5

Scientific Information, E.U.) i una base de dades espanyola (CSIC) per tal de disposar
d’elements de comparació de la presència en el context espanyol i internacional. En els
dos casos, es tracta de les bases de dades de referència a nivell internacional i espanyol
respectivament.
Es va demanar a 22 d’experts en comunicació de les diverses universitats
catalanes la seva opinió sobre l’estat de la recerca en comunicació a Catalunya.
Per últim, s’han considerat diversos estudis i publicacions sobre els estudis en
comunicació, i també s’han utilitzat les diverses fonts d’informació posades a l’abast
d’aquest equip per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Va caldre també, per tal de poder preparar alguns dels indicadors utilitzats aquí,
determinar a qui hauríem de considerar autor o investigador català. Després d’una fase
inicial de debat, aquest equip va considerar que, a efectes d’aquest report convenia
adoptar la següent definició d’autor o d’investigador català: la persona que desenvolupa
la seva activitat principal en una unitat de recerca (p.e., una universitat) de Catalunya.
Aquest criteri ens permet obviar el lloc de naixement de l’autor i centrar-nos en el lloc
en el qual desenvolupa el seu treball. Atesa la naturalesa d’aquest report, que intenta
determinar l’estat de la recerca en comunicació a Catalunya, ens ha semblat que era la
definició més oportuna.
No s’han inclòs dades de centres de recerca d’altres àrees de coneixement
malgrat que despleguin línies d’investigacions afins, com és el cas de l’Institut de
Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra en el camp de l’Anàlisi del
Discurs.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
6

2. Oportunitats
La conformació del camp acadèmic de la comunicació i la informació socials a
Catalunya (com al conjunt espanyol) ha estat més lenta que a la resta d’Europa i, per
suposat, que als Estats Units i a Alemanya. La raó és comprensible si es té en compte el
llarg període franquista, que no va afavorir, precisament, el desenvolupament de la
recerca en aquest camp, molt vulnerable a les intervencions dels poders dictatorials,
encara que en el primer terç de segle s’haguessin publicat ja alguns textos doctrinals
d’interès, sobretot en els camps de la premsa i de l’opinió pública i, en menor mesura, en
els de la cinematografia, la radiodifusió, el disseny i la publicitat.
De totes maneres, l’arrencada actual de la investigació acadèmica catalana és
posterior al franquisme —particularment els anys vuitanta i noranta—, sobretot gràcies
a la consolidació de les facultats de Ciències de la Informació o de la Comunicació que
s’han anat implantant pel país.
A causa del nombre d’institucions, persones, recursos, recerques i editors, i del
poder polític centralitzat, Madrid ha estat tradicionalment el principal pol de l’Estat en el
camp de la comunicació i la informació. S’hauria de recordar, a títol indicatiu, la tasca
desenvolupada en els darrers anys per algunes institucions claus com ara la Universidad
Complutense de Madrid, FUNDESCO/Fundación Telefónica o l’IORTV, i per tot tipus
d’instituts privats especialitzats en màrqueting comunicacional —estudis d’audiència i
inversions publicitàries—, productors d’informació comercial de valor estratègic.
Aquesta situació ha determinat que Catalunya s’hagi trobat quasi sempre amb un
cert desavantatge respecte a Madrid —encara que molt millor situada que la resta de
comunitats autònomes espanyoles—, per a la realització de qualsevol tipus d’estudi de
caràcter empíric o aplicat que requereixi grans inversions en recursos tècnics i humans,
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
7

especialment en aquells relacionats amb les noves tecnologies de la informació.
A partir de la transició política i la restauració de la Generalitat, Catalunya ha
desenvolupat els seus propis mitjans de comunicació audiovisual, fruit de la seva
vitalitat social i també amb la finalitat d’afermar l’autogovern i reafirmar la identitat
nacional, que s’havia vist molt amenaçada durant quaranta anys de règim franquista. Per
aquests i altres motius, des de finals dels anys setanta existeix un gran interès en els
ambients culturals, intel·lectuals, acadèmics i polítics per consolidar un sistema
comunicatiu propi —de televisió, cinema, ràdio i premsa, principalment—, que no
depengués d’instàncies exteriors i que sobretot promogués la cultura catalana i
generalitzés (i normalitzés) l’ús de la llengua pròpia.
Com ja s’ha dit, la primacia de Madrid en la promoció oficial i en la gestió
assistida de recursos i definició de les polítiques de comunicació i de recerca, sumat a les
necessitats de Catalunya per retrobar-se, reconèixer-se i autoafirmar-se en el
redreçament cívic i social, ha determinat en gran mesura els estudis d’aquesta
especialitat que s’han anat realitzant en aquesta nació en els darrers anys. Per això, de
manera preferent s’han inclinat per perspectives de caràcter nacional, regional i local, en
una proporció molt superior als esforços que s’han dedicat, per exemple, a l’anàlisi de la
realitat espanyola, europea, americana o internacional.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
8

3. Entorn institucional
3.1. Canvis a les institucions
3.1.1. Augment quantitatiu de la docència
Les institucions catalanes dedicades a l’estudi dels diferents àmbits de la
comunicació i la informació han sofert uns canvis importants al llarg dels anys noranta,
ja que s’han consolidat i ha augmentat considerablement el seu nombre, sobretot en el
cas de les institucions de docència. Al començament de la dècada només existia la
Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB), que des de 1992 ofereix tres especialitats: Periodisme, Comunicació Audiovisual
i Publicitat-Relacions Públiques.
Però, gradualment s’ha anat diversificant l’oferta docent i l’any 2003 hi ha altres
universitats amb facultats també especialitzades en aquests estudis: Periodisme i
Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Periodisme,
Comunicació Audiovisual i Publicitat-Relacions Públiques a la Universitat Ramon Llull
(URL); Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona (UBA), i Periodisme a
la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), entre les més importants.
Conseqüentment, com a mínim s’ha duplicat no només el nombre d’estudiants de
primer, segon i tercer cicle d’aquestes especialitats, sinó que també ha augmentat
considerablement el nombre de professors dedicats a temps complet o parcial a tasques
docents en les diferents branques de la comunicació i la informació. Així mateix, molts
professors —sobretot els més joves— han accedit als cursos de doctorat i alguns d’ells
han obtingut el grau de doctor o estan en vies de fer-ho (en la taula i el gràfic següents
queda recollida l’oferta d’aquest tipus d’estudis en el curs 2002-2003).
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
9

Taula 2. Oferta docent de primer, segon i tercer cicle en Comunicació Social de les
universitats de Catalunya (curs 2002-2003)
Universitat 1r. i 2n cicle 3r cicle (doctorat) Total
UAB Comunicació Audiovisual Comunicació audiovisual i
7
Periodisme
publicitat
Publicitat i Relacions Publiques Periodisme i ciències de la
comunicació
Percepció, comunicació i
temps
Psicologia de la comunicació:
interaccions educatives
UB Cinema i Audiovisuals Art i representació. Expressió i 6
Publicitat i Relacions Públiques comunicació visual
Comunicació Audiovisual Art, territori i cultura del mèdia
Lingüística i comunicació
UPF Periodisme
Doctorat en Comunicació
3
Comunicació Audiovisual Social
UdG Graduat en Realització
Audiovisual i Multimèdia
Publicitat i Relacions Públiques
Tecnologies de la informació 3
UOC Comunicació Audiovisual Societat de la Informació i el
Coneixement
2
URV Publicitat i Relacions Públiques - 1
URL Comunicació Audiovisual Comunicació i Humanitats
4
Periodisme
Publicitat i Relacions Públiques
Política, Mèdia i Societat
UIC Periodisme - 1
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
10

Gràfic 2. Oferta docent agregada (1r, 2n, 3r cicle) en Comunicació Social de les
universitats de Catalunya (curs 2002-20003)
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Oferta docent 2002-2003
UAB UB UPF UdG URL UOC URV UIC
Titulacions
Per altra banda, han continuat la seva tasca altres centres universitaris catalans
dedicats a la docència en alguna de les facetes de la Comunicació: fotografia i vídeo, a la
Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB); història del cinema, a les
Facultats de Geografia i Història de la UB, de la UAB i de la Universitat de Girona
(UdG); relacions públiques, a les escoles universitàries de Relacions Públiques de la UB
i de la UdG, i documentació (que s’ha diversificat molt) ha adquirit el rang de
llicenciatura i ara s’imparteix a la UB, UAB i Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Al mateix temps, altres especialitats com ara la Psicologia, la Sociologia, la Pedagogia
de la Comunicació i la Comunicació Científica, han entrat a la universitat catalana,
sobretot a les facultats d’aquestes especialitats.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
11

Paral·lelament, en diverses facultats de Ciències de la Comunicació, així com en
altres de les citades, es poden cursar estudis de postgrau, tant de master —en diferents
especialitats— com de doctorat, i en aquests moments existeixen a Catalunya més de
tres-cents doctors en alguna de les especialitats de la comunicació i la informació,
preferentment Periodisme (Jones et al., 2000).
L’oferta de masters és en l’actualitat força abundant a la universitat catalana.
Entre d’altres poden citar-se els següents: Comunicació Interactiva: Telecomunicacions
i Multimèdia, Comunicació Empresarial i Institucional, Teoria i Pràctica del
Documental Creatiu, Escriptura per a la Televisió i el Cinema, i Comunicació i
Educació (a la UAB); Periodisme, Direcció de Comunicació en les Organitzacions i
Comunicació Digital en les Organitzacions (a la UB); Comunicació Empresarial:
Especialitat Tecnologies Digitals, Comunicació Científica, i Direcció d’Empreses de
Comunicació i Grups Multimèdia (a la UPF), i Gestió d’Empreses de Comunicació (a la
URL).
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
12

Taula 3. Oferta docent de postgrau en matèries relacionades amb la Comunicació
en Universitats de Catalunya (2002-2003)
Universitat Autònoma de Barcelona (www.uab.es)
Diplomatures de postgrau
Comunicació creativa
Comunicació i estratègia política
Fotoperiodisme
Internet per a empreses i publicitat
La comunicació dels conflictes i la pau
Producció i gestió de la comunicació local
Màsters d’especialització
Comunicació i educació
Direcció de comunicació empresarial i institucional
Direcció i gestió d’empreses radiofòniques
Escriptura per a la televisió i el cinema
Gestió de la comunicació política i electoral
Imatge digital:especialitat fotografia
Màster internacional d’animació audiovisual
Pedagogia i comunicació interculturals
Tecnologies de la informació geogràfica
Teoria i pràctica del documental creatiu
Cursos d’especialització
Curs d’especialització en comunicació corporativa
Implementació de la tecnologia digital en la pràctica de la fotografia
Universitat de Barcelona (www.ub.edu)
Postgraus i màsters (Ciències Humanes i Socials)
Antropologia i comunicació audiovisual
Cultura històrica, comunicació i noves professions
Estudis sobre la cultura visual
Expressió-comunicació i llenguatges a la pràctica educativa. Creació de projectes.
Addicionalment, hi ha diverses ofertes sobre comunicació en la secció de “Formació continuaformació
oberta”.
Universitat Pompeu Fabra (www.upf.es)
Màsters
Animació orientada a la realització de curtmetratges
Comunicació científica
Comunicació empresarial
Disseny periodístic
Direcció d’empreses de comunicació i grups multimèdia
Documentació Digital
Creació de videojocs
Diplomes de postgrau
Comunicació científica
Comunicació empresarial
Direcció d’organització i sistemes d’informació
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
13

Cursos de postgrau i de perfeccionament
Comunicació medioambiental i biotecnologia
Comunicació mèdica
Comunicació mèdica (semipresencial)
Universitat de Girona (www.udg.es)
Cursos de postgrau de la Facultat de Comunicació
Curs d’especialització en Gestió de Petites Publicacions
Diploma de postgrau en Protocol i Relacions Públiques
Diploma d’especialització en Guió i Direcció de Cinema
Diploma d’especialització en Protocol i Organització d’Actes
Diploma d’especialització Integral en Ràdio
Cursos de postgrau de la Facultat d’Humanitats i Ciències Socials
Curs d’especialització en Comunicació Cultural i Patrocini
Curs d’especialització en Eines i Recursos Informàtics per a la Comunicació i la Crítica d’Art
Curs d’especialització en Estratègies i Mitjans de Comunicació Audiovisual. Comunicació de
Masses i Comunicació Interactiva.
Curs d’especialització en la Comunicació Cultural
Curs d’especialització en Taller de Gabinets de Premsa
Diploma de postgrau en Comunicació de l’Art i de la Cultura
Màster en Comunicació i Crítica d’Art
Màster en Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a Professionals de les Humanitats
i les Ciències Socials.
Universitat Oberta de Catalunya (www.uoc.edu)
Formació de postgrau
Societat de la Informació
1. El Periódico. Periodisme digital: convergència de mitjans i producció multisuport
2. Redacció on-line i recursos multimèdia
3. Edició: processos editorials i edició digital (on line i off line)
4. Processos editorials
Tecnologies de la Informació i la Comunicació (hi ha alguns cursos que poden interessar)
Universitat Rovira i Virgili (www.urv.es)
Universitat d’estiu (juliol 2002)
Documentals històrics: moda o necessitat
Comunicar la justícia
Universitat Ramon Llull (www.url.es)
Màsters i postgraus
Comunicació digital
MBA en Gestió d’Empreses de l’Audiovisual
Postgrau en Composició de text
Postgrau en Comunicació Audiovisual Digital
Postgrau en Direcció d’Actors per al Cinema i la Televisió
Postgrau en Entendre la Societat Digital: empresa, cultura i comunicació
Postgrau en la Crítica de Cinema i Música Pop
Postgrau en Periodisme Digital
Postgrau en Planificació Estratègica de la Comunicació Empresarial
Postgrau en Producció Publicitària i Below-The-Line
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
14

Postgrau en Publicitat Digital
Postgrau en Realització Audiovisual (Cinema i Televisió)
Postgrau en Reporterisme
Postgrau en Comunicació de l’Entreteniment
Postgrau en Comunicació Política i Relacions Institucionals
Postgrau en Noves Tendències en el Periodisme d’Investigació
Postgrau en Creació de Projectes Audiovisuals amb Viabilitat Comercial
Postgrau en Comunicació i Mecenatge Social a l’Empresa i a les Entitats No Lucratives
Postgrau en Producció i Comunicació Cultural
Postgrau en Noves Tendències del Periodisme Esportiu
Universitat Politècnica de Catalunya (www.upc.es)
Cursos de postgrau
Graduat en Fotografia i Creació Digital
Graduat en Multimèdia
Disseny d’aplicacions multimèdia
Disseny i producció de continguts digitals
La pràctica del gènere documental en vídeo
La producció audiovisual i multimèdia
3.1.2. Evolució dels recursos documentals
Els anys noranta s’ha produït a Catalunya un rellançament d’antigues institucions
documentals i se n’han creat de noves, encara que també se n’han tancat altres que
s’havien fundat anteriorment. Quant a les biblioteques, la més important del país
continua sent la de Ciències de la Comunicació de la UAB (amb gairebé cinquanta mil
volums de llibres i més de vuit-cents títols de revistes especialitzades), encara que se
n’han anat creant d’altres a les noves facultats (sobretot les de la UPF i la URL).
Altres biblioteques especialitzades han estat potenciades, com és el cas de la del
Col·legi de Periodistes de Catalunya, la del Centre d’Estudis i Recursos Culturals
(CERC, dependent de la Diputació de Barcelona) i la del Centre d’Estudis Olímpics i de
l’Esport (CEOiE, de la UAB), a més d’altres gestionades per la Generalitat de
Catalunya, com és el cas de la Bergnes de las Casas (especialitzada en el camp del llibre)
i la Delmiro de Caralt (en el camp del cinema).
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
15

No obstant, des de 1988 existia el Banc de Dades COMCAT, que va posar en
marxa el Centre d’Investigació de la Comunicació (CEDIC, dependent de la Generalitat
de Catalunya), que va tancar l’any 1997, amb més de dotze mil referències
bibliogràfiques dels Països Catalans, dos mil referències sobre investigadors catalans,
espanyols i iberoamericans, i un miler de referències d’institucions catalanes,
espanyoles, europees i americanes. Cap altra institució ha continuat la seva tasca
documental, encara que el citat CEOiE i l’Institut de la Comunicació (InCom, de la
UAB) han posat en marxa els seus respectius bancs de dades especialitzats, que poden
ser consultats en línia a través del Portal de la Comunicació.
3.1.3. Diversificació de la recerca
De fet, la institució pluridisciplinar que manté una trajectòria més significativa en
el camp de la recerca en comunicació i informació continua sent la Facultat de Ciències
de la Comunicació de la UAB. No només pel nombre de tesis doctorals llegides (unes
96, entre 1996 i 2002), sinó pel volum de llibres i ponències a congressos elaborats pels
seus professors.
Els departaments de comunicació social de les noves universitats, la UPF i la URL
han posat en marxa amb rapidesa els seus tercers cicles i, al cap de pocs anys, ja han
donat les seves primeres tesis doctorals, i altres facultats de diferents universitats (tant
antigues com de nova creació) han efectuat també una labor investigadora destacada,
sobretot en el camp de la Historiografia, la Pedagogia, la Semiòtica o la Sociologia. Més
recentment, per al curs acadèmic 2000-01, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha
posat en marxa el seu doctorat sobre Societat de la Informació i el Coneixement, pioner
a Europa.
Dins de l’àmbit universitari sobresurt clarament la labor desenvolupada els darrers
anys per centres de recerca de la UAB (el CEOiE, l’InCom, el Centre de Documentació
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
16

sobre la Comunicació, l’Euromónitor i l’USAmónitor), que en pocs anys han portat a
terme una tasca investigadora important, que trascendeix les fronteres catalanes, ja que
algunes d’elles s’han fet en col·laboració amb d’altres investigadors i institucions
europees i d’arreu del món. Destaca l’Informe de la Comunicació a Catalunya (2000 i
2002), elaborat per un equip multidisciplinar, i que és un dels estudis més importants
realitzats al Principat en aquest camp durant el període aquí analitzat. També cal parlar
de l’Institut Universitari de l’Audiovisual, de la UPF, especialitzat sobretot en l’estudi i
la promoció de les arts digitals, i dins d’aquella mateixa universitat l’Observatori de la
Comunicació Científica, el Centre de Disseny Periodístic Barcelona 95, i l’Aula
d’Història del Periodisme Diari de Barcelona.
Fora de la universitat, diferents entitats privades o públiques han realitzat
directament, o bé les han promocionat, investigacions en aquest camp. En aquest sentit,
cal citar especialment durant els anys noranta la Societat Catalana de Comunicació
(SCC, filial de l’Institut d’Estudis Catalans), la Fundació Jaume Bofill, el Centre
d’Estudis de Planificació, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Film Historia o el
CEDIC.
Especialment, el CEDIC (1987-97) va suposar un motor per a la recerca en
comunicació a Catalunya, encarregant més d’un centenar d’estudis a professors
universitaris del país, publicant més de setanta llibres i promovent els Premis a la
Investigació en Comunicació de Masses. Des de 1997 existeix el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya (CAC, també adscrit a la Generalitat), que, encara que es
dediqui fonamentalment a altres activitats, ha promogut i finançat algunes recerques en
el camp de la comunicació audiovisual, ha editat revistes, llibres i informes, i ha
mantingut els esmentats premis.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
17

3.1.4. Consolidació de les publicacions acadèmiques
Al llarg dels darrers anys s’han anat consolidant diferents revistes acadèmiques
catalanes, promogudes per institucions universitàries o bé per altres actors públics o
privats. Les diferents revistes poden emmarcar-se perfectament dins dels models
internacionals, encara que, en general, no tinguin una repercussió important més enllà de
les terres de parla catalana a causa sobretot de la llengua generalment utilitzada, ja que
aquest tipus de revistes s’han caracteritzat sobretot per tractar temes d’interès propis del
país i per defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes.
La de major solera i qualitat és Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura,
fundada l’any 1980 per l’actual Departament de Periodisme i de Ciències de la
Comunicació de la UAB, que en els onze números publicats entre 1996 i 2002 ha
comptat amb bones col·laboracions tant d’autors catalans com d’altres països,
especialment llatins.
La Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va
fundar el 1989 la revista Periodística, que ha publicat en el període estudiat dos números
dedicats als estudis sobre teoria i història del periodisme. La mateixa entitat va posar en
circulació el 1991 una altra revista acadèmica anomenada Treballs de Comunicació, que
en els seus onze números editats entre 1996 i 2002 ha donat a conèixer les activitats de
la institució, a més dels treballs teòrics produïts pels seus membres (que han passat de 75
l’any 1990 a 115 a l’actualitat).
Altres institucions privades han promogut, també, les seves revistes teòriques.
L’Escola Elisava publica, des del 1986, Temes de Disseny, dedicada preferentment a
qüestions de disseny gràfic, imatge corporativa, Semiòtica, Teoria de la Comunicació i
cultura de masses, i va treure set números durant el període estudiat. L’associació Film
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
18

Historia publica des del 1991 la revista Film Historia, que acull articles acadèmics sobre
història i teoria cinematogràfiques, tant de films nacionals com estrangers.
Més recentment, des de l’any 1995, l’Observatori de la Comunicació Científica,
de la UPF, ha publicat setze números de Quark: Ciencia, Medicina, Comunicación y
Cultura, dedicada a l’estudi teòric de la divulgació científica a través dels mitjans de
comunicació. Des del 1996, la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la
URL ha publicat ja tretze números de Trípodos: Llenguatge, Pensament, Comunicació,
que acull articles dels professors del centre, així com col·laboracions d’altres
procedències. Al mateix temps, el CAC ha editat des del 1998 setze números de
Quaderns del CAC, que suposen una font important sobre aspectes legals i sociològics
de la radiotelevisió a Catalunya i a la resta d’Europa.
L’any 1997 es va posar en circulació, només en suport digital a través d’Internet,
el primer número de Formats: Revista de Comunicació Audiovisual, promoguda pels
Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF, que va publicar un segon número el
1999, i ofereix articles acadèmics sobre aquest camp específic.
4. Professionalització i difusió de la recerca
4.1. Trets generals
Des dels anys vuitanta s’ha produït una expansió important —tant qualitativa com
quantitativa— dels estudis sobre comunicació i informació, d’acord amb l’evolució
política, social, econòmica i cultural del país, i amb el desenvolupament dels propis
sistemes mediàtic i cultural.
Aquest apogeu obeeix a una sèrie de causes diverses, entre les quals es poden
apuntar les següents: consolidació de les llibertats públiques, transformacions
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
19

tecnològiques, aparició de nous béns i serveis mediàtics, i creixement del mercat
comunicatiu, sobretot per l’aparició i multiplicació de la televisió privada i la irrupció
del fenomen multimèdia i d’Internet. Conseqüentment, s’ha produït un major interès
social per aquests temes i un augment de la demanda per part de joves interessats en
dedicar-se a alguna de les especialitats de la comunicació i la informació. De forma
paral·lela, la universitat catalana (com el conjunt de l’espanyola) s’ha transformat i ha
exigit al seu personal docent una major especialització i dedicació acadèmica, i li ha
demanat la realització de treballs d’investigació per a poder consolidar la seva situació
laboral o la seva carrera acadèmica.
Aquests fenòmens de caràcter divers i heterogeni han provocat un creixement
numèric i una major professionalització per part dels investigadors catalans. Com a
resultat, s’ha produït un augment del nombre de treballs de recerca de doctorat i de tesis
doctorals, una proliferació de tot tipus de congressos, jornades i simposis, una major
edició de llibres especialitzats i, com s’ha vist, l’aparició i consolidació d’algunes
revistes acadèmiques.
En els darrers anys s’han celebrat centenars de jornades, simposis, encontres i
col·loquis de caràcter acadèmic i professional. Malauradament, amb excepcions, no hi ha
continuïtat, ni hi ha tampoc una gran convocatòria anual dels investigadors en aquest
camp, ni a Catalunya ni al conjunt espanyol.
Existeixen diferents editorials privades que disposen de col·leccions específiques
sobre comunicació i informació, i que publiquen en total algunes dotzenes de llibres
anuals, tant d’autors catalans com d’espanyols i estrangers. Entre les que publiquen
bàsicament en llengua castellana s’han destacat els anys noranta Paidós, Ariel, Bosch i
Gedisa i, en menor mesura, Feed-Back Ediciones, CIMS, Icaria, Anagrama, Flor del
Viento i ESRP-PPU. Lògicament, els seus llibres (sobretot els manuals professionals o
els de caire teòric més general) es comercialitzen al conjunt d’Espanya i als diferents
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
20

països llatinoamericans.
Però no passa el mateix entre les que hi publiquen especialment en català, on
destaca Pòrtic —encara que també cal parlar de Llibres de l’Índex, Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, Barcanova, Dèria Editors, Edicions 62, Proa, Els Llibres de la
Frontera, Columna, Rafael Dalmau Editor i la valenciana Edicions 3 i 4, entre d’altres—,
que arriben amb prou feines al conjunt de terres de parla catalana. Al mateix temps,
diferents institucions públiques han comptat amb una producció bibliogràfica important
en aquesta llengua, com ara el desaparegut CEDIC, la UAB (en col·laboració amb
d’altres universitats), el CAC, diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, les
diputacions provincials i diversos ajuntaments (especialment el de Barcelona). Entre les
institucions privades destaca sens dubte el Col·legi de Periodistes de Catalunya, a més de
l’Institut d’Estudis Catalans o la Fundació Jaume Bofill.
De totes maneres, existeix una escassa repercussió a l’estranger de la labor
desenvolupada per la investigació catalana sobre comunicació i informació, tant sigui en
català com en castellà. Això s’adverteix en una sèrie d’indicadors, com, per exemple,
que pràcticament no es tradueixen llibres d’autors catalans a d’altres llengües, que
aquests dirigeixen poques investigacions internacionals i que a penes participen en
aquest tipus de treball col·lectiu i, a més a més, que no publiquen gaire en revistes
acadèmiques internacionals.
4.2. Progressió de les tesis doctorals
Dins la diversitat de la recerca feta durant els anys noranta a Catalunya (en
diferents universitats i centres específics, feta a títol individual o en equips) i que ha estat
difosa sobretot a través de llibres i revistes acadèmiques i també de ponències en
congressos especialitzats, destaca l’elaboració de tesis doctorals llegides a diferents
universitats del país. Encara avui suposen una tasca personal que porta a l’investigador
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
21

alguns anys d’estudi i treball continuat. De totes maneres, hi ha hagut un creixement
sostingut del nombre de tesis doctorals al llarg de les darreres dècades, sobretot des dels
anys setanta i, d’una manera especial, durant els anys vuitanta i noranta, amb un fort
augment tant pel que fa a Catalunya com al conjunt espanyol (Jones et al., 2000). Les
tesis doctorals d’universitats catalanes han suposat aproximadament una cinquena part
del total estatal, taxa que es troba per damunt de la del nombre d’habitants del Principat.
5. Resultats
5.1. Evolució quantitativa de la recerca (1996-2002)
Per tal de conèixer millor l’evolució de la recerca en comunicació i informació a
Catalunya els darrers anys, s’ha fet una anàlisi quantitativa a partir de la producció
bibliogràfica autòctona (llibres, articles en revistes acadèmiques, tesis doctorals i treballs
de recerca de doctorat) entre els anys 1996 i 2002. Els resultats són significatius, ja que
ens donen dades força objectives (dins de les limitacions que presenta la cerca i estudi
d’un material tan ampli, dispers i heterogeni), i es poden fer comparacions entre els dos
sexes, els anys de publicació, les universitats de lectura de tesis i treballs de recerca, les
llengües utilitzades, els diferents sectors comunicatius analitzats, les disciplines i
especialitats científiques emprades en la recerca, i finalment els territoris als quals en fan
referència com a objecte d’estudi.
La producció anual de llibres entre 1996 i 2002 té força dalts i baixos, encara que
la d’articles de revistes acadèmiques és més estable (vegeu la taula 4). Al mateix temps,
la producció de tesis doctorals i treballs de doctorat també es manté estable, amb una
taxa de creixement (vegeu la taula 5).
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
22

Taula 4. Evolució dels llibres i articles, 1996-2002 2
Anys Homes Dones TOTAL
Llibres Articles Llibres Articles Llibres Articles
1996 53 42 13 8 66 50
1997 60 48 5 18 65 66
1998 74 80 8 19 82 99
1999 100 42 18 17 118 59
2000 94 63 21 26 115 89
2001 79 59 18 18 97 77
2002 60 66 16 19 76 85
TOTAL 520 400 99 125 619 525
En les figures següents (4a, 4b, 4c) es presenta de manera gràfica (primer segregada per
gènere per gèneres i desprès de manera conjunta) les informacions de la Taula 4:
2 Hi ha un total de 724 títols de llibres referenciats en el període 1996-2002, dels quals 105 són
d’autors diversos i no d’autor individual.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
23

Gràfic taula 4a. Evolució dels llibres i articles, 1996-2002 - Homes
120
100
80
60
40
20
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Gràfic 4b. Evolució dels llibres i articles, 1996-2002 - Dones
30
25
20
15
10
5
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
Llibres
Articles
Llibres
Articles
24

Gràfic 4c. Evolució dels llibres i articles, 1996-2002 - Total
140
120
100
80
60
40
20
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Llibres
Articles
El sexe clarament predominant entre els investigadors acadèmics a Catalunya és el
masculí —gairebé tres quartes parts d’homes enfront a una de dones en el cas de llibres
i articles de revistes—, i allò no obstant l’augment de la presència femenina en les
carreres de ciències socials des de la dècada dels vuitanta (vegeu la taula 4). No obstant,
els dos sexes s’equiparen respecte als documents universitaris: tesis doctorals i treballs
de doctorat (vegeu la taula 5). El lògic hauria de ser que en un futur s’anés equilibrant
també la producció de llibres i articles.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
25

Taula 5. Evolució de les tesis i treballs de doctorat, 1996-2002 3
Anys Homes Dones TOTAL
Tesis Treballs Tesis Treballs Tesis Treballs
1996 13 15 7 9 20 24
1997 16 16 5 16 21 32
1998 7 12 6 17 13 29
1999 12 18 6 19 18 37
2000 9 22 6 11 15 33
2001 11 18 5 20 16 38
2002 19 24 20 26 39 50
TOTAL 87 125 55 118 142 243
A l’igual que en l’anterior taula, en les figures següents es presenten de manera gràfica, i
primer segregada per gènere per gèneres i desprès de manera agregada, la informació de
la Taula 5:
3 Hi ha nou tesis de les quals no es coneix el sexe del seu autor. A més a més, hi ha doctors amb
més d’una tesi.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
26

Gràfic 5a . Evolució de les tesis i treballs de doctorat, 1996-2002 - Homes
30
25
20
15
10
5
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Gràfic 5b. Evolució de les tesis i treballs de doctorat, 1996-2002 –
Dones
30
25
20
15
10
5
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
Tesis
Treballs
Tesis
Treballs
27

Gràfic 5c. Evolució de les tesis i treballs de doctorat, 1996-2002 -Total
60
50
40
30
20
10
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Tesis
Treballs
Pel que fa a les universitats on s’han presentat els treballs acadèmics, cal dir que
la UAB —sens dubte, gràcies a comptar amb la Facultat de Ciències de la Comunicació
més antiga— i la UPF són els llocs on s’han llegit més tesis doctorals i també més
treballs de doctorat. Per tant, la distribució de la recerca per universitats es troba encara
molt desequilibrada (vegeu la taula 6 i el gràfic corresponent). Cal assenyalar, en aquest
sentit, que els programes de doctorat són relativament nous en la major part de les
universitats. La producció de la resta d’universitats hauria d’anar pujant en els propers
anys.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
28

Taula 6. Universitats de lectura de tesis i treballs de doctorat, 1996-2002
Tesis
Treballs
TOTAL
Universitat Autònoma de Barcelona 96 190 286
Universitat Pompeu Fabra 17 42 59
Universitat Ramon Llull 9 11 20
Universitat de Barcelona 13 … 13
Universitat de Girona 3 … 3
Universitat Politècnica de Catalunya 2 … 2
Universitat de Lleida 1 … 1
Universitat Oberta de Catalunya 1 … 1
TOTAL 142 243 385
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
29

Gràfic 6. Universitats de lectura de tesis i treballs de doctorat, 1996-2002
350
300
250
200
150
100
50
0
UAB UPF URL UB UdG UPC UdL UOC
Treballs
Tesis
Pel que fa a les llengües, encara que s’ha evolucionat cap a la publicació de textos
acadèmics escrits majoritàriament en català, hi ha una preeminència de la llengua
espanyola en el cas de tesis doctorals i treballs de doctorat, i això és a causa, entre
d’altres, de la presència d’estudiants llatinoamericans a les universitats catalanes. D’altra
banda, el fet que les principals editorials de l’àmbit de la comunicació publiquin en
castellà és un altre factor que s’ha de tenir en consideració. Entre les llengües
estrangeres es troben l’anglès, el portuguès, el francès i l’italià (vegeu la taula 4).
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
30

Taula 7. Llengua utilitzada, 1996-2002
Llibres
Articles Tesis Treballs
TOTAL
Català 377 403 59 77 916
Espanyol 339 118 80 164 701
Anglès 6 4 2 1 13
Portuguès 1 … … 1 2
Francès … … 1 … 1
Italià 1 … … … 1
TOTAL 724 525 142 243 1.634
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
31

Gràfic 7. Llengua utilitzada, 1996-2002
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Català
Espanyol
Anglès
Portuguès
Francès
Italià
Llibres
Articles
Tesis
Treballs
Entre els diferents sectors comunicatius analitzats en l’ambli ventall que
composen els fenòmens comunicatius i informatius, destaquen, pel nombre de
referències existents entre 1996 i 2002, els massius, com ara la cinematografia, la
televisió, el sistema mediàtic en el seu conjunt, la premsa i la radiodifusió, a més de nous
mitjans tecnològics com ara Internet i el multimèdia, i d’altres llenguatges tradicionals
com ara la publicitat comercial i la propaganda política (vegeu la taula 8).
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
32

Taula 8. Sectors comunicatius, 1996-2002
Tesis Treballs TOTAL
Llibres Articles
Cinematografia 135 87 17 18 257
Televisió 68 56 29 66 219
Sistema mediàtic 88 60 10 16 174
Internet 52 68 10 38 168
Premsa 43 91 26 6 166
Radiodifusió 24 64 6 22 116
Publicitat 47 7 10 22 86
Multimèdia 12 20 9 8 49
Propaganda política 4 20 1 12 37
Telecomunicacions 4 16 8 4 32
Relacions públiques 4 4 3 16 27
Editorial 19 4 … … 23
Fonografia 15 3 4 … 22
Fotografia 11 3 3 … 17
Videografia 4 4 … … 8
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
33

Gràfic 8. Sectors comunicatius, 1996-2002
160
140
120
100
80
60
40
20
0
Cinematografia
Televisió
Sistema mediàtic
Internet
Premsa
Radiodifusió
Publicitat
Multimèdia
Propaganda política
Telecomunicacions
Relacions públiques
Editorial
Fonografia
Fotografia
Videografia
Llibres
Articles
Tesis
Treballs
En relació amb les principals disciplines i especialitats científiques bàsiques
d’anàlisi dels fenòmens comunicatius i informatius, destaca —a gran distància de la
resta— la Historiografia 4 , seguida per la Tecnologia de la Informació, la Periodística, la
Política de la Comunicació, la Semiòtica i la Sociologia de la Comunicació. Són quasi
testimonials les aproximacions jurídiques, documentals, filosòfiques, psicològiques i
econòmiques (vegeu la taula 9 i el gràfic relacionat).
4 Aquest fet pot indicar que, a més de voler recuperar i reconstruir el passat dels fenòmens comunicatius
del país, les investigacions es troben en una fase en la qual són difícils els estudis més actuals, sobretot de
tipus sociològic, polític, econòmic o tecnològic.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
34

Taula 9. Disciplines i especialitats científiques, 1996-2002
Tesis Treballs TOTAL
Llibres Articles
Història de la Comunicació 175 115 13 10 313
Tecnologia de la Informació 60 92 30 55 237
Periodística 59 55 26 46 186
Política de la Comunicació 40 92 15 34 181
Semiòtica 75 43 16 30 164
Sociologia Comunicació 40 44 23 36 143
Anàlisi de Contingut 24 52 16 29 121
Didàctica de la Comunicació 43 39 7 16 105
Estructura Comunicació 20 60 3 19 102
Ètica i Deontologia Com. 27 51 5 8 91
Disseny Gràfic i Audiov. 12 16 20 23 71
Economia Comunicació 12 36 6 6 60
Psicologia Com. Social 11 15 11 16 53
Teoria de la Comunicació 12 28 2 7 49
Documentació Periodística 19 8 2 12 41
Dret de la Comunicació 4 32 1 … 37
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
35

Gràfic 9. Disciplines i especialitats científiques, 1996-2002
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
Història de la Comunicació
Tecnología de la Informació
Periodística
Política de la Comunicació
Semiòtica
Sociologia de la Comunicació
Anàlisi de Contigut
Didàctica de la Comunicació
Estructura de la Comunicació
Ètica i Deontologia de la Com.
Disseny Gràfic i Audiovisual
Economia de la Comunicació
Psicologia de la Com. Social
Teoria de la Comunicació
Documentació Periodística
Dret de la Comunicació
Llibres
Articles
Tesis
Treballs
Finalment, pel que fa als territoris concrets 6 analitzats a les diferents
investigacions acadèmiques, destaca d’una manera especial Catalunya (amb l’excepció
de les tesis doctorals), seguida a una certa distància per Espanya 7 . A continuació es
troben els Estats Units i Europa i, en menor mesura, l’Amèrica Llatina, els Països
Catalans i el Tercer Món. Són escassos, de totes maneres, els estudis sobre el panorama
internacional, amb l’excepció de l’àrea occidental (vegeu la taula i el gràfic 9).
6 És cert que no tots els estudis fan referència explícita a un col·lectiu específic, sobretot en obres de
caràcter teòric no pròpies de disciplines com ara la Historiografia, la Sociologia, l’Economia, el Dret o la
Ciència Política.
7 S’han inclòs en el terme “Espanya” tots aquells documents que fan referència al conjunt de l’Estat.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
36

Taula 9. Territoris als quals en fan referència com a objecte d’estudi, 1996-2002
Llibres
Articles Tesis Treballs
TOTAL
Catalunya 315 194 30 55 594
Espanya 78 69 45 36 228
Estats Units 75 42 5 14 136
Europa 21 44 18 20 103
Amèrica Llatina 1 4 10 21 36
Territoris parla catalana 18 4 7 6 35
Tercer Món 1 12 2 4 19
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
37

Gràfic 9. Territoris als quals en fan referència com a objecte d'estudi, 1996-2002
350
300
250
200
150
100
50
0
Catalunya
Espanya
5.2. Unitats de recerca
Estats Unitats
Europa
Amèrica Llatina
Territoris parla catalana
Tercer Món
Llibres
Articles
Tesis
Treballs
A Catalunya, com a la resta d’Espanya i a bona part del països europeus, l’actor
principal de la recerca científica i acadèmica en comunicació solen ser les universitats.
És ben cert que, segons quina sigui la definició que es doni al terme recerca es podrien
identificar altres actors, per exemple, si considerem els estudis d’audiència. Ara bé, no
és aquest el context ni el sentit que correspon atorgar aquí al terme.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
38

En aquest, sentit, s’han identificat un total de 36 unitats de recerca. Es consideren
com a tals, els grups formalment establerts (com ara Departaments universitaris) i que, al
menys en el curs 2002-2003 estaven actius. La convenció que hem utilitzat ha estat força
simple (més endavant presentarem les dades del DURSI com a element de comparació
amb aquest criteri): hem considerat unitats de recerca en primer lloc als departaments i
instituts universitaris, però també a altres figures amb denominacions diverses (“centre”,
“grup”, etc.), sempre que aquestes unitats s’hagin donat a conèixer formalment com a
tals unitats de recerca.
Taula 10. Unitats de recerca identificades (actives al curs 2002-2003)
N. Unitat Org.
01 Àrea de Recerca i Creació Audiovisual UPF
02 Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona UPF
03 Cátedra Internacional d’Olimpisme UAB
04 Càtedra UNESCO de Comunicació UAB
05 Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport UAB
06 Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Gen.
(Abans, i fins 1997: Centre d’Investigació de la Comunicació) Catalunya
07 Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat UAB
08 Departament de Comunicació Social URL
09 Departament de Periodisme URL
10 Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació UAB
11 Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual UPF
12 Disseny Periodístic Barcelona 95 UPF
13 Departament de Publicitat i Relacions Públiques URL
14 Dona a Dona URL
15 Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya UB
16 Escola Superior de Relacions Públiques UB
17 Estació de la Comunicació UPF
18 Facultat de Formació del Professorat UB
19 FILM-HISTORIA Centre for Cinematic Research UB
20 Grup d’Estudis Internacionals de Televisió UAB
21 Grup d’Experimentació en Comunicació Interactiva UPF
22 Grup de recerca en Imatge, So i Síntesi UAB
23 Grup de Recerca Terminològica en Comunicació Empresarial URL
24 Grup de Tecnología Musical UPF
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
39

25 Grup de Tecnologies Interactives UPF
26 Imatge i Discurs URL
27 IN3 Internet Interdisciplinary Institut UOC
28 Institut de la Comunicació (INCOM) UAB
29 Institut Universitari de l’Audiovisual UPF
30 Observatori de la Comunicació Científica UPF
31 Observatori de la Comunicació Local UAB
32 Observatori de Polítiques de la Comunicació UAB
33 Societat Catalana de Comunicació IEC
34 Technology, Economics and Diversity in the Periphery URL
35 Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual UPF
36 Violencia i Televisió URL
Gràfic 10. Unitats de recerca (curs 2002-2003)
12
10
8
6
4
2
0
Unitats
UPF UAB URL UB UOC Altres
Unitats
Algunes qüestions que cal assenyalar a propòsit de les dades presentades en la
taula 10 són les següents: en primer lloc, no és gens fàcil dibuixar el mapa real dels
grups i unitats de recerca. La raó és perquè alguns grups, o bé són de facto, sense cap
figura legal o formal que els identifiqui, o bé tot i disposar en alguns casos d’algun grau
o nivell de formalització, no s’han donat a conèixer d’una manera pública com a tals
grups.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
40

Per tant, el significat de les dades anteriors no és el d’un intent de dibuixar els
grups o unitats de recerca existents de facto; sinó d’identificar els actors estructurals més
importants, és a dir, aquells grups que gaudeixen al menys del grau de formalització
suficient (p.e., departaments d’universitats) a partir de l’anàlisi de la informació que es
pot trobar en les pròpies universitats (principalment, però no únicament, a través dels
llocs web de les universitats catalanes).
Un cop fetes aquestes observacions prèvies, una segona constatació és la
importància que mostren, novament, les dues universitats més actives en el nostre àmbit:
UAB i UPF. En aquest cas, el nombre d’unitats de recerca identificades és sensiblement
similar (11 en la UPF i 10 en la UAB). Ara bé, cal assenyalar que aquesta similitud en el
nombre no és necessàriament indicadora de la intensitat investigadora o de la capacitat
de productivitat científica.
Tot i que la mera existència d’un unitat de recerca més o menys formalitzada és
sempre significativa, els indicadors de productivitat científica s’han de valorar
combinant altres indicadors ja observats en apartats anteriors (p.e., treballs de recerca i
tesis doctorals, articles, etc.). La raó de que no hi hagi una relació directa és que les
unitats de recerca poden agrupar a nombres molts diversos d’investigadors. Per exemple,
algunes universitats opten per agrupar les seves activitats de recerca en un nombre
limitat d’unitats però amb un gran nombre de participants.
En aquest sentit, es pot mencionar el casos molt notables de la UOC amb l’IN3,
que inclou subgrups; el de la UAB amb l’INCOM, que aplega a un bon nombre de grups
de recerca i de l’IUA de la UPF, amb una situació molt similar d’agrupament d’altres
subgrups, per mencionar únicament tres casos de tres universitats diferents. No són, no
obstant, els únics casos, d’aquí que hem de refermar el caràcter convencional de
qualsevol categorització de unitats de recerca, incloent la que hem presentat aquí en la
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
41

taula 10. En el següent apartat considerarem les dades sobre la mateixa qüestió que
presenta el DURSI i que ens serviran de contrast amb les elaborades per aquest report.
5.2.1. Unitats d’R+D en Comunicació segons el DURSI
En concret, y per tal de presentar una altra categorització particularment
significativa, si consultem la informació oficial del Departament d’Universitats, Recerca
i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (DURSI), en l’any 2003 sota
la categoria “Comunicació i Informació”, trobem quinze unitats de recerca (Unitats
d’R+D en la terminologia del DURSI), en comptes de les 36 que hem identificat
nosaltres. El DURSI classifica les unitats de recerca en tres categories: Grups de
Recerca, Centres de Recerca i Departaments. Els presentem a continuació.
En primer lloc, entre les quinze unitats d’R+D existents en comunicació segons
les dades del DURSI trobem els següents cinc Grups de Recerca: (1) Grup d'Estudis
Internacionals de Televisió, Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació,
Universitat Autònoma de Barcelona. (2) Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi,
Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Universitat Autònoma de
Barcelona. (3) Grup ÒLIBA, On Line Information Background Applications. Internet
Interdisciplinary Institute, IN3, Universitat Oberta de Catalunya. (4) Observatori de la
Comunicació Científica, Universitat Pompeu Fabra. (5) UNICA, Unitat d'Investigació en
Comunicació Audiovisual, Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual,
Universitat Pompeu Fabra.
En segon lloc, i sempre segons les dades del DURSI, hi ha tres Centres de
Recerca, que són els següents: (1) Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport, Universitat
Autònoma de Barcelona. (2) Institut Universitari de l'Audiovisual, Universitat Pompeu
Fabra. (3) Internet Interdisciplinary Institute, IN3, Universitat Oberta de Catalunya.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
42

Per últim, en el seu cens d’unitats de recerca (o Unitats d’R+D) el DURSI inclou
set departaments vinculats amb comunicació social de sis universitats catalanes (una
universitat repeteix): (1) Departament de Biblioteconomia i Documentació, Universitat
de Vic. (2) Departament de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Pompeu Fabra. (3)
Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Universitat Autònoma de
Barcelona. (4) Departament de Comunicació Social, Universitat Ramon Llull. (5)
Departament de Filologia Catalana, Universitat Autònoma de Barcelona. (6)
Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació, Universitat Autònoma de
Barcelona. (7) Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual, Universitat
Pompeu Fabra
Per últim, correspon mencionar encara una altra forma d’enfocar el tema de les
unitats de recerca d’acord amb les dades del DURSI. Ens referim a la figura oficial de
Grup de Recerca Consolidat. Com es sabut, aquesta és una figura legal que serveix per a
reconèixer grups de recerca relativament amplis (és a dir formats per diversos
investigadors) que han consolidat a través de diversos indicador (publicacions i
projectes, principalment) la seva activitat investigadora. En aquest sentit es especialment
significatiu que, en el període 1996-2002, únicament apareixen dos grups de recerca
consolidats: (1) Grup d’Estudis Internacionals de Televisió, de la UAB i (2) Unitat
d'Investigació en Comunicació Audiovisual, UNICA, de la UPF. Per tant, únicament
dues unitats de recerca (o, vist d’una altra forma, dues universitats, --UAB, UPF--) ha
obtingut algun ajut en les convocatòries efectuades entre els anys 1996 i 2002 de
reconeixement de grups de recerca consolidats en l’àmbit de la comunicació.
Per tant, això no és sinó una mostra més de les dificultats d’identificar unitats de
recerca significatives sense fer referència a alguna convenció prèvia, per simple que
sigui (i que sempre serà discutible). Mentre que la taula 10 ens ha permès identificar 36
unitats de recerca i les dades del DURSI rebaixa aquestes unitats a 15, la consideració
únicament de grups de recerca consolidats les redueix finalment a 2!
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
43

Per si tot això, fos poc, cal assenyalar també que, tot i que els departaments i
instituts d’universitats són, amb diferència, l’actor més important i significatiu en les
unitats de recerca (com es pot comprovar fàcilment consultant la taula 10 i les dades del
DURSI), es evident que, de facto, no s’esgoten aquí tampoc les figures de recerca.
En primer lloc, cal mencionar que la Generalitat de Catalunya te al menys una
unitat força significativa en aquest camp, com és el Consell de l’Audiovisual de
Catalunya. Aquest Consell és el continuador (en part) del ja mencionat Centre
d’Investigació de la Comunicació, que va desaparèixer el 1997.
En segon lloc, hi ha unitats, com el mateix Institut d’Estudis Catalans que, a través
de la seva Secció de Filosofia i de Ciències Socials, promou activitats de recerca com
aquest report i el Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya, que també impulsa i
promou estudis, trobades i congressos sobre el sector de la comunicació.
La nostre conclusió en aquest apartat és que les tres xifres manipulades aquí en
relació a les unitats de recerca (36, 15, 2) són igualment adequades, en tant cadascuna
d’elles parteixi d’una convenció ben identificada i sigui vàlida per a diferents propòsits.
Si es vol conèixer la realitat de facto o la realitat “social” de la recerca, hem
d’acceptar la xifra de les 36 unitats. Si, en canvi, ens volem limitar a considerar les
figures vinculades amb la universitat, les dades del DURSI són les adequades (15
unitats); però, si per algun motiu, volem considerar exactament quines universitats han
considerat adequat i convenient promoure el reconeixement de grups de recerca
consolidats i han tingut èxit en aquesta promoció, aleshores correspon considerar la
última xifra (2).
La “reducció” d’unitats de 36 a 2 (passant per 15) a mesura que incrementem la
formalització i el rigor de la convenció adoptada pot tenir diverses lectures. La dels
autors d’aquest report queden reflectides en l’apartat de les conclusions.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
44

5. 3. Presència en bases de dades científiques
A més dels indicadors que s’han presentat i avaluat abans, hi ha una forma
complementària d’intentar determinar la capacitat científica d’un sector. Aquesta forma
consisteix en examinar la presència de publicacions (referències) en bases de dades.
Atès que les bases de dades científiques són, d’alguna forma, un reflex de la
producció en una o més àrees de coneixement, la presència relativa d’autors d’una nació,
d’una universitat, d’un grup de recerca o d’una regió en la mateixa pot donar algun
indicador de la seva capacitat d’influència. La raó és perquè els productors d’aquestes
bases de dades acostumen a seleccionar per a la seva inclusió a les mateixes o bé a les
publicacions que tenen un més alt índex d’impacte o bé a les publicacions de caràcter
més científic i acadèmic. Per contra, en aquesta classe de bases de dades, no
s’acostumen a ressenyar, per exemple, ni els treballs de doctorat, ni els articles de
publicacions que no es consideren acadèmiques per no acomplir alguns dels requisits
d’aquestes 5 .
L’índex d’impacte que hem mencionat mesura el grau en el qual els articles d’una
determinada publicació són citats pels autors. És a dir, si una publicació gaudeix d’un alt
índex d’impacte, això significa que els autors que publiquen a la mateixa seran citats
sovint en els treballs dels seus col·legues. Per tant, és aquesta capacitat de divulgació de
resultats i d’influència relativa de la producció científica d’una universitat (o d’una
nació) la que ajuden a estimar, tot i que de manera parcial, la presència de referències
bibliogràfiques en bases de dades.
5.3.1. CSIC: el context de l’Estat espanyol
En primer lloc, examinarem en la taula i el gràfic 11 la presència de referències
bibliogràfiques d’autors d’universitats o unitats de recerca de Catalunya en la base de
dades produïda pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC):
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
45

Taula 11. Referències en revistes de la base de dades del CSIC - 1996-2002
Universitat Referències
UAB 43
URL 22
UB 7
UPF 4
UOC 2
UdL -
UdG -
Altres 5
Gràfic 11. Referències d’autors de Catalunya en publicacions CSIC 1996-2002
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Referències
UAB URL UB UPF UOC UdL UdG Altres
Referències
Les dades anteriors, s’han obtingut a partir d’una cerca en la mencionada dada pel
descriptor “comunicación” i revisant totes les referències d’articles o publicacions en les
quals la institució de l’autor era un organisme de Catalunya (una universitat,
generalment, però no sempre com es pot comprovar en el gràfic). En aquest sentit, cal
destacar una major presència d’autors de les universitats UAB i URL i, en menor mesura
d’autors de les altres universitats.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
46

Òbviament, això s’ha de contrastar amb altres indicadors de productivitat, com els
mostrats en apartats anteriors ja que, si be en el cas de la UAB aquesta presència és
consistent amb la resta d’indicadors, no és així amb tos els casos. El què ens està
indicant això no és necessàriament que els autors de les universitats amb menys
presència siguin menys productius, sinó que els autors d’aquestes universitats, al menys
en el període considerat, han tingut tendència a publicar altres tipus de treballs (p.e,
llibres o articles en revistes no acadèmiques, p.e, en revistes de divulgació).
Addicionalment, el que ens està indicant aquesta classe de dades, és que pot
formar part de les polítiques científiques d’una universitat afavorir la publicació en
revistes que són buidades en bases de dades de referència, com la mencionada base de
dades del CSIC. També és perfectament possible que als autors d’universitats catalanes
els perjudiqui el fet de publicar en revistes acadèmiques que no han formalitzat ni el seu
sistema de revisió i acceptació d’originals ni s’hagin preocupat per ser buidades en bases
de dades. Els dos factors haurien de ser objecte de revisió en el futur a la vista d’aquestes
dades.
5.3.2. ISI: el context internacional
En aquesta apartat, considerarem les referències que apareixen en la categoria
communication de la base de dades Social Sciences Citation Index, produïda per
l’Institut for Scientific Information (Estats Units).
En aquest cas, presentem les publicacions ordenades pel seu Factor d’Impacte en
2001 (una informació calculada per aquesta mateixa base de dades) i que sembla oportú
en aquest cas mostrar comparant les referències d’autors d’universitats de Catalunya i
Espanya (s’han considerat tot tipus de documents: articles, ressenyes, editorials,
proceedings, etc.).
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
47

Taula 12a. Publicacions en revistes ISI: Social Sciences Citation Index (1996-2002)
Revista FI Autors Autors
Catalunya Espanya
Discourse & Society 1,725 2 6
Technical Communication 1,105 - -
International Journal of Language &
Communication Disorders
0,981 - -
Communication Research 0,926 - -
Public Opinion Quarterly 0,787 - -
Journal of Health Communication 0,756 - 1
Journal of Social And Personal Relationships 0,732 - 2
Public Culture 0,690 - -
Journal of Communication 0,689 - 3
Journal of Advertising 0,688 - -
Communication Theory 0,649 - 1
Health Communication 0,643 - -
Political Communication 0,643 - 5
Telecommunications Policy 0,625 - 5
Research on Language and Social Interaction 0,600 - 1
Public Understanding of Science 0,591 1 4
Learned Publishing 0,542 - -
Journal of Advertising Research 0,522 - -
Journal of Broadcasting & Electronic Media 0,517 - -
Media Culture & Society 0,465 1 2
Science Communication 0,455 - 2
Critical Studies in Media Communication 0,444 - 0
Narrative Inquiry 0,441 - -
Journalism & Mass Communication Quarterly 0,427 - 1
Public Relations Review 0,417 - 2
Human Communication Research 0,415 - -
Communication Monographs 0,391 - -
Written Communication 0,375 - -
Western Journal of Communication 0,318 - -
International Journal of Public Opinion Research 0,317 - 4
International Journal of Conflict Management 0,312 - 2
Journal of Business and Technical
Communication
0,259 - -
Journal of Media Economics 0,241 - -
European Journal of Communication 0,237 1 4
Language & Communication 0,333 1 2
Critical Studies in Mass Communication 0,192 - -
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
48

Quarterly Journal of Speech 0,190 - -
Journal Of Applied Communication Research 0,171 - -
Harvard International Journal of Press-Politics 0,169 - -
Communication Education 0,148 - -
Media Studies Journal 0,048 - -
Publishing Research Quarterly 0,036 - 1
Javnost-The Public 0,019 - 2
Total 6 50
FI: Factor d’Impacte en 2001
Taula 12b. Procedència dels Autors (universitats)
UAB 4
UPF 2
És fàcil observar en aquest cas un presència de treballs produïts per autors
d’institucions de Catalunya en l’àmbit identificats per la paraula clau communication
que està, clarament, molt per sota de l’autentica capacitat (i realitat) productiva del
col·lectiu investigador. És obvi, que una producció total de sis referències o treballs
científics al llarg del període considerat significa dues coses: primer, que els autors
d’institucions de Catalunya prefereixen publicar en la seva llengua (català o castellà).
Segon, que el criteri de consideració l’ISI sobre què és una publicació científica, com ja
s’ha discutit sovint en altres àmbits, afavoreix clarament les publicacions en llengua
anglesa (i editades per organismes anglosaxons) en detriment de les publicacions en
altres llengües (i editades en països no anglosaxons).
L’evidència anterior no hauria d’anar en contra de considerar la conveniència de
promoure polítiques científiques per part de les universitats catalanes en un doble sentit.
En primer lloc, afavorir la publicació en publicacions internacionals i, en segon lloc,
d’afavorir l’edició de publicacions pròpies, de tipus multilingüe, amb articles amb anglès
de cara a aconseguir la inclusió de publicacions editades en Catalunya en bases de dades
com la de l’ISI, ja que, a nivell internacional, es la institució de referència que prenen en
consideració organismes i governs a nivell internacional.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
49

6. Conclusions
6.1. Conclusió general
Les dades i les observacions tractades en aquest report permeten avaluar i
interpretar l’evolució de la recerca en comunicació i informació a Catalunya entre els
anys 1996 i 2002.
Com a conclusió general, es pot concloure que algunes perspectives teòriques
s’han anat desenvolupant força, com ara la Tecnologia de la Informació, la Política i
Estructura de la Comunicació, la Història de la premsa i del cinema, la Periodística, la
Sociosemiòtica i les Anàlisis de Contingut, a més de la Publicitat, les Relacions
Públiques, la Comunicació Científica, i la Comunicació Institucional i Empresarial.
També estan avançant els estudis sobre l’ecologia, la salut, la dona, el disseny i l’esport
en relació amb el sistema comunicatiu i informatiu.
Però existeixen altres línies que encara es troben poc desenvolupades, com per
exemple les perspectives econòmica, psicològica, estètica o antropològica; tampoc no
s’han fet estudis importants sobre comunicació popular, alternativa, comunitària, urbana
i rural, ni han prosperat investigacions de tipus comparatiu (entre mitjans, entre
empreses, amb altres comunitats autònomes o amb altres països).
També pot concloure’s que la investigació sobre els fenòmens comunicatius i
informatius a Catalunya està especialment centrada en el sistema mediàtic. Això és així a
causa dels condicionants que concorren en la pròpia creació i evolució de les facultats de
Ciències de la Informació o de la Comunicació, dedicades a la formació professional de
comunicadors socials. Aquest fet ha afavorit, per exemple, els estudis de tipus
hemerogràfic o històric i les anàlisis de contingut, d’audiències i d’efectes dels mitjans,
descuidant-se altres facetes importants de la comunicació social o humana.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
50

En resum, es pot dir que el balanç dels últims anys d’investigació sobre
comunicació i informació a Catalunya és força positiu —sobretot des del punt de vista
quantitatiu— i que els resultats dels diferents tipus d’anàlisis realitzats són plenament
homologables amb els de qualsevol altre país d’Occident. Però encara queden molts
àmbits i perspectives teòriques per estudiar, així com diversos períodes històrics per
cobrir.
Catalunya ha canviat molt al llarg dels darrers anys noranta. Ara ens trobem
davant d’una societat més moderna, dinàmica, multicultural i multiètnica, més integrada
dins la Unió Europea però també dins dels processos de concentració econòmica i de
transnacionalització, amb un sistema mediàtic molt més desenvolupat i diversificat
(encara que a la vegada més dependent d’instàncies exteriors) i amb uns processos en
curs de digitalització de tot l’entramat tecnològic del país. Cal, doncs, aprofundir en la
recerca en comunicació i informació per poder donar respostes pròpies a aquests reptes
actuals i futurs de la societat catalana, que trascendeixen tot tipus de fronteres.
En aquest sentit, caldrà una major col·laboració entre els diferents departaments
universitaris que estudien alguna faceta de la comunicació i la informació, per tal
d’emprendre projectes comuns que suposin un avenç teòric i un trencament de barreres
que són cada vegada més obsoletes. En definitiva, es tracta de promoure estudis
interdisciplinars, però també internacionals, dues línies no només necessàries sinó
imprescindibles, tractant-se d’uns fenòmens cada vegada més complexos, polifacètics i
globals.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
51

6.2. Conclusions concretes.
6.2.1. Llista de punts forts en el període 1996-2002
- Creixement quantitatiu i major professionalització dels investigadors
catalans.
- Manteniment d’una posició primicera en l’edició de llibres especialitzats
respecte al conjunt d’Espanya i de la seva àrea d’influència cultural
(Amèrica Llatina).
- Consolidació -com a resultat del punt anterior- de la projecció cap a
Espanya i Amèrica Llatina de l’obra bibliogràfica d’investigadors
catalans.
- Augment progressiu del nombre de tesis doctorals llegides i defensades a
les universitats catalanes, i també de la presentació de treballs de recerca
de doctorat.
- Increment de l’interès d’estudiants estrangers, principalment d’Amèrica
Llatina i de països de l’Est d’Europa, per a fer el doctorat o cursos de
postgrau en els centres universitaris catalans de recerca.
- Desenvolupament de perspectives teòriques més avançades en els camps
de Tecnologia de la Informació; Polítiques i Estructura de la
Comunicació; Història del Periodisme, de la Premsa i del Cinema;
Periodística; Sociosemiòtica; Anàlisi de Contingut i Anàlisi del Discurs.
- Desclosa de la recerca teòrica en els camps emergents d’Ètica i
Deontologia de la Comunicació; i Economia de la Comunicació.
- Impuls incipient de les recerques en Comunicació Institucional i
Empresarial, Comunicació Científica i Disseny Periodístic, potenciades
per una massa crítica professional i una sòlida demanda empresarial
reflectides en l’àmplia oferta de màsters en aquestes especialitats.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
52

- Continuïtat d’una tradició universitària catalana en el camp de la
comunicació caracteritzada per una recepció positiva de la recerca
estrangera més validada.
- Enfortiment de les estructures i les infrastructures universitàries de suport
a la recerca.
- Formació, encara incipient, però, d’equips de recerca potencialment
competitius a escala internacional.
- Reconeixement fora de Catalunya del lideratge d’investigadors catalans
en algunes matèries específiques.
- Aportacions renovades d’investigadors individuals reconeguts sobretot en
els camps més teòrics.
- Desplegament reeixit d’investigacions empíriques sobre la realitat
comunicacional catalana.
6.2.2. Llista de punts febles en el període 1996-2002
- Escassa repercussió a l’estranger de la recerca catalana, reflectida, entre
altres indicatius, en les dades de traduccions d’obra i en la inclusió
d’articles en revistes internacionals.
- Manca de bancs de dades sobre recerca específica actius, centralitzats i
integrats.
- Insignificant convocatòria de congressos especialitzats.
- Poca producció de recerca en altres llengües fora del català i del castellà.
- Dispersió dels centres de recerca i dèbil coordinació entre ells.
- Fragmentació i precarització de grups i d’iniciatives de recerca.
- Dificultats per aconseguir l’entrada de referències de la recerca catalana
en bases de dades com la del CSIC i l’ISI.
- Absència en les revistes acadèmiques catalanes d’estructures i de
mecanismes (comitès científics, processos de revisió, criteris de selecció
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
53

d’originals, etc.) que facilitin la seva acceptació oficial com a
publicacions científiques de referència.
- Mancança d’una política institucional de recerca en comunicació.
- Falta de reconeixement de la recerca individual.
- Incoherència en les decisions de l’administració educativa catalana i
espanyola en el suport a la recerca.
- Insuficient participació en els projectes de R+D de les empreses.
- Dificultats per a gestionar l’obtenció de recursos de finançament oficial
davant les administracions públiques d’Espanya i de la Unió Europea.
- Desconfiança o menysteniment residuals dels àmbits professionals de la
comunicació respecte a la tasca de recerca universitària específica.
6.2.3. Recomanacions i suggeriments
- Articular fórmules de coordinació per a la recerca específica entre
universitats, centres, equips i investigadors individuals.
- Recuperar el model de banc de dades COMCAT que la Generalitat de
Catalunya va promoure i recolzar entre 1988 i 1997.
- Sol·licitar que la comunicació i la informació s’incorporin als catàlegs de
línies de recerca prioritàries potenciades expressament per la política
científica a escales catalana, espanyola i europea.
- Concentrar esforços universitaris i institucionals d’edició, ara dispersos,
en una revista dotada dels requisits necessaris per a convertir-se en una
publicació científica de referència internacional.
- Demanar al DURSI que, en coherència amb els enunciats del Govern en
matèria de política lingüística, no es descriminin negativament, com es fa
ara, les revistes acadèmiques en llengua catalana en les avaluacions per a
l’acreditació del professorat i per als plans de recerca amb finançament
oficial.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
54

- Demanar al DURSI, d’acord amb l’argument de la recomanació anterior,
que el reconeixement oficial de l’anomenat Doctorat d’Excel·lència no es
limiti, en matèria de llengua, a premiar l’ús exclusiu de l’anglès.
- Atreure a empreses i institucions cap a fórmules de col·laboració en
projectes de R+D amb universitats i investigadors.
- Sol·licitar la inclusió dels projectes de recerca amb empreses i els
convenis de recerca amb institucions i administracions públiques dins
dels criteris per a l’avaluació de la recerca que afecten a l’acreditació del
professorat i a la concessió de trams de producció o de recerca als cossos
docents.
- Potenciar la projecció internacional afavorint la publicació de treballs
d’investigadors catalans en revistes foranes de referència i l’edició en
versió anglesa d’una revista catalana que reuneixi els requisits esmentats
en una recomanació anterior.
- Dotar la investigació individual (necessària i inevitable en camps com la
història o la periodística) d’un reconeixement i d’un estatut que facilitin
la coordinació en línies de recerca i la seva inclusió en censos de recerca i
estadístiques universitàries.
- Formular projectes de recerca més oberts, pluridisciplinaris i integradors.
- Fomentar estudis teòrics que aportin una visió més global als canvis
comunicatius, culturals i socials.
- Aportar a la recerca interdisciplinària desplegada en col·laboració amb els
àmbits de les enginyeries (informàtica i telecomunicacions,
principalment) la dimensió del coneixement humanista, social i ètic.
- Potenciar amb recerques innovadores les capacitats de la massa crítica
catalana en els camps on és reconeguda internacionalment (iniciativa
empresarial, disseny gràfic, divulgació científica) i en el marc de la nova
societat de la informació i del coneixement.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
55

7. Bibliografia
Berrio, Jordi (dir.) (1997), Un segle de recerca sobre comunicació a Catalunya: estudi
crític dels principals àmbits d’investigació de la comunicació de massa,
Bellaterra, UAB, 335 p.
Casasús, Josep Maria (1993), Periodística catalana comparada, Barcelona, Pòrtic, 288
p.
Casasús, Josep Maria (2002), “Ciències de la comunicació social”, a Les idees i els dies.
Un segle de filosofia i ciències socials als Països Catalans, per Pere Lluis Font
(coordinador), Barcelona, Proa, 18 p.
Espina-Pahí, Josep Maria (ed.) (2003) Converses amb Wifredo Espina. Barcelona
(edició de l’autor), 114 p. (ISBN 84-607-9441-5).
Espinet i Burunat, Francesc et al. (1993), “Evolució dels estudis d’història de la premsa
a Catalunya: 1939-1993”, a Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, núm.
15, Bellaterra, UAB, p. 129-148.
Gifreu, Josep (1989), “La investigació de la comunicació a Catalunya: assaig de
periodització”, a Anàlisi, núm. 12, Bellaterra, UAB, setembre, p. 9-65.
Gifreu, Josep (1990), “La recerca en comunicació social”, a La recerca científica i
tecnològica a Catalunya, 1990, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans / CIRIT, p.
289-295.
Giner, Salvador et al. (1997), Reports de la recerca a Catalunya: les ciències socials:
antropologia, ciència política, comunicació i sociologia, Barcelona, Institut
d’Estudis Catalans, 23 p.
Jones, Daniel E. (coord.) (1997), Bibliografia Catalana de la Comunicació, 1796-1996,
Barcelona, CEDIC, 2 vol.
Jones, Daniel E. ; Jaume Baró i Queralt (1997), “Tesis doctorals i treballs de recerca
universitaris sobre comunicació als Països Catalans, 1954-1996: aproximació
bibliomètrica”, a Anàlisi, núm. 20, Bellaterra, UAB, p. 157-187.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
56

Jones, Daniel E. (2000), “Investigació sobre comunicació a Catalunya els anys noranta”,
a Treballs de Comunicació, núm. 13-14, Barcelona, Societat Catalana de
Comunicació (IEC), desembre, p. 41-55.
Moragas, Miquel de (1997), “Las ciencias de la comunicación en la ‘sociedad de la
información’”, a Retos de la Sociedad de la Información, Salamanca, Universidad
Pontificia de Salamanca, p. 149-156.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
57

8. Resum per a Contributions to Science
La conformació del camp acadèmic de la comunicació i la informació socials a
Catalunya (com al conjunt espanyol) ha estat més lenta que a la resta d’Europa i, per
suposat, que als Estats Units i a Alemanya. La raó és comprensible si es té en compte el
llarg període franquista, que no va afavorir, precisament, el desenvolupament de la recerca
en aquest camp, molt vulnerable a les intervencions dels poders dictatorials, encara que en
el primer terç de segle s’haguessin publicat ja alguns textos doctrinals d’interès, sobretot en
els camps de la premsa i l’opinió pública, i , en menor mesura, en els de la cinematografia,
la radiodifusió, el disseny i la publicitat.
De totes maneres, l’arrencada actual de la investigació acadèmica específica
catalana és posterior al franquisme –particularment l’enregistrada als anys vuitanta i
noranta-, sobretot gràcies a la consolidació de les facultats de Ciències de la Informació o
de la Comunicació que s’han implantat pel país. Malgrat tot, a causa del nombre
d’institucions, persones, recursos, recerques i editors, i del poder polític centralitzat, Madrid
ha estat tradicionalment el principal pol de l’Estat en el camp de la comunicació i la
informació.
Aquesta situació ha determinat que Catalunya s’hagi trobat quasi sempre
amb un cert desavantatge respecte a Madrid –encara que molt millor situada que la resta de
comunitats autònomes espanyoles- per a la realització de qualsevol tipus d’estudi de
caràcter empíric o aplicat que requereixi grans inversions en recursos tècnics i humans,
especialment en aquells relacionats amb les noves tecnologies de la informació.
A partir de la transició política i de la restauració de la Generalitat,
Catalunya ha desenvolupat els seus propis mitjans de comunicació audiovisual, fruit de la
seva vitalitat social i també amb la finalitat d’afermar l’autogovern i reafirmar la identitat
nacional, que s’havia vist molt amenaçada durant quaranta anys de règim franquista.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
58

Per aquests i altres motius, des de finals dels anys setanta existeix un gran
interès en els ambients culturals, intel·lectuals, acadèmics i polítics per consolidar un
sistema comunicatiu propi –de televisió, cinema, ràdio i premsa, principalment- que no
depengués d’instàncies exteriors i que sobretot promogués la cultura catalana i generalitzés
(i normalitzés) l’ús de la llengua pròpia.
Com ja s’ha dit, la primacia de Madrid en la promoció oficial i en la gestió
assistida de recursos, i en la definició de les polítiques de comunicació i de recerca, sumat a
les necessitats de Catalunya per retrobar-se, reconèixer-se i autoafirmar-se en el
redreçament cívic i social, ha determinat en gran mesura els estudis d’aquesta especialitat
que s’han anat realizant en aquesta nació en els darrers anys.
Les institucions catalanes dedicades a l’estudi dels diferents àmbits de la
comunicació i la informació han sofert uns canvis importants al llarg dels anys noranta, ja
que s’han consolidat i ha augmentat considerablement el seu nombre, sobretot en el cas de
les institucions de docència.
Al començament de la dècada només existia la Facultat de Ciències de la
Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però gradualment s’ha anat
diversificant l’oferta docent, i a l’any 2003 hi ha altres universitats amb facultats i
departaments especialitzats en aquests estudis: Universitat Pompeu Fabra, Universitat
Ramon Llull, Universitat de Barcelona i Universitat Internacional de Catalunya, entre les
més importants.
Conseqüentment, com a mínim s’ha duplicat no només el nombre
d’estudiants de primers cicles d’aquestes especialitats, sinó que també ha augmentat
considerablement el nombre de professors dedicats a tasques docents i de recerca en les
diverses branques de la comunicació i la informació.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
59

En aquests moments hi ha a Catalunya més de tres-cents doctors en alguna
de les especialitats de la comunicació i la informació, preferentment en Periodisme.
Entre les revistes científiques i acadèmiques destaca Anàlisi, fundada l’any
1980 a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb onze números publicats entre 1996 i
2002. La Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va
fundar l’any 1989 la revista Periodística, que en el període estudiat ha publicat, amb la
col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, dos números dedicats als estudis sobre teoria
i història del periodisme.
Des dels anys vuitanta s’ha produït una expansió important –tant qualitativa
com quantitativa- dels estudis sobre comunicació i informació, d’acord amb l’evolució
política, social, econòmica i cultural del país, i amb el desenvolupament dels propis
sistemes mediàtic i cultural.
Aquest apogeu obeeix a una sèrie de causes diverses, entre les quals es
poden apuntar les següents: consolidació de les llibertats públiques, transformacions
tecnològiques, aparició de nous béns i serveis mediàtics, i creixement del mercat
comunicatiu, sobretot per l’aparició i multiplicació de la televisió privada i la irrupció del
fenomen multimèdia i d’Internet.
Conseqüentment , s’ha produït un major interès social per aquests temes i un
augment de la demanda per part de joves interessats en dedicar-se a algunes de les
especialitats de la comunicació i de la informació. De forma paral·lela, la universitat
catalana s’ha transformat i ha exigit al seu personal docent una major especialització i
dedicació acadèmica, i li ha demanat la realització de treballs d’investigació per a poder
consolidar la seva situació laboral o la seva carrera acadèmica.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
60

Aquests fenòmens de caràcter divers i heterogeni han provocat un
creixement numèric i una major professionalització per part dels investigadors catalans.
Com a resultat, s’ha produït un augment del nombre de treballs de recerca de doctorat i de
tesis doctorals, una proliferació de tot tipus de congressos, jornades i simposis, una major
edició de llibres especialitzats i, com s’ha vist, l’aparició i consolidació d’algunes revistes
acadèmiques.
Entre els diferents sectors comunicatius analitzats en l’ampli ventall que
composen els fenòmens comunicatius i informatius, destaquen, pel nombre de referències
existents entre 1996 i 2002, els massius, com ara la cinematografia, la televisió, el sistema
mediàtic en el seu conjunt, la premsa i la radiodifusió, a més de nous mitjans tecnològics
com ara Internet i el multimèdia, i d’altres llenguatges tradicionals com la publicitat
comercial i la propaganda política.
En relació amb les principals disciplines i especialitats científiques bàsiques
d’anàlisi dels fenòmens comunicatius i informatius, destaca –a gran distància de la resta- la
Història especialitzada, seguida per la Tecnologia de la Informació, la Periodística, la
Política de la Comunicació, la Semiòtica, i la Sociologia de la Comunicació.
Les universitats més actives en la recerca en tots aquests àmbits i sectors són
la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.
L’escassa presència internacional de la recerca catalana en comunicació i en
informació es pot atribuir bàsicament a que els investigadors catalans prefereixen publicar
en la seva llengua i sobre aspectes de la realitat comunicativa que afecten a la pròpia
comunitat i a la pròpia cultura, i que el criteri de consideració de què és una publicació
científica per part de l’ISI és clarament favorable a les publicacions en llengua anglesa i
editades per organismes anglosaxons.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
61

En el període objecte d’aquest report algunes perspectives teòriques s’han anat
desenvolupant força, com són els casos de la Tecnologia de la Informació, la Política i
Estructura de la Comunicació, la Història de la Premsa i del Cinema, la Periodística, la
Sociosemiòtica i les Anàlisis de Contingut, a més de la Publicitat, les Relacions Públiques,
la Comunicació Institucional i Empresarial, la Comunicació Científica, i el Disseny
Periodístic.
També es pot concloure que la investigació sobre els fenòmens
comunicatius i informatius a Catalunya està especialment centrada en el sistema mediàtic.
Això és així a causa dels condicionants que hi ha en la pròpia creació i evolució de les
facultats universitàries específiques, dedicades a la formació professional de comunicadors
socials. Aquest fet ha afavorit , per exemple, els estudis hemerogràfics, històrics i d’anàlisis
de contingut, d’audiències i d’efectes dels mitjans.
El balanç dels últims anys d’investigació sobre comunicació i informació a
Catalunya és força positiu –sobretot des del punt de vista quantitatiu-, i els resultats dels
diferents tipus d’anàlisis realitzats són plenament homologables amb els de qualsevol altre
país d’Occident. Però encara queden molts àmbits i perspectives teòriques per estudiar, així
com diversos períodes històrics per cobrir.
Catalunya ha canviat molt al llarg dels darrers anys noranta. Ara ens trobem
davant d’una societat més moderna, dinàmica, multicultural i multiètnica, més integrada
dins la Unió Europea, però també dins dels processos de concentració econòmica i de
transnacionalització, amb un sistema mediàtic molt més desenvolupat i diversificat (encara
que a la vegada més dependent d’instàncies exteriors) i amb uns processos en curs de
digitalització de tot l’entramat tecnològic del país.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
62

Annex 1. Enquesta qualitativa a experts sobre recerca en Comunicació
Es va enviar les quatre preguntes indicades a un grup de 22 experts. Pel seu interès, aquí es recullen les respostes
dels 10 experts que la van respondre.
Preguntes
N. Pregunta
1 Quina opinió global li mereix l’estat de la recerca sobre comunicació a Catalunya o be, que destacaria mes de la recerca
sobre comunicació a Catalunya?
2 Com situaria la recerca en comunicació a Catalunya en relació al context espanyol i internacional?
3 Podria assenyalar entre un i tres punts forts i entre un i tres punts febles de la recerca en comunicació a Catalunya?
4 Quina opinió li mereixen les polítiques científiques (p.e.: avaluació, trams de recerca, finançament de projectes de recerca,
etc.) de les Administracions catalana i espanyola?
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
63

Taula: Respostes experts
Expert Pregunta1 Pregunta2 Pregunta3 Pregunta4
Alsius, Hi ha un problema clau en el cercle viciós -
- -
Salvador que es genera: les temàtiques
(UPF) específiques del país no es consideren de
prou interès general, això comporta
manca d’ajuts institucionals, la manca
d’ajuts perjudica el reconeixement de
l’activitat investigadora dels professors,
això genera o desànim o derivació cap a
temàtiques que no són prou específiques
de la realitat catalana, etc
Gifreu, Em referiré només al que s’entén per En relació al context espanyol, Per ser molt telegràfic, remarcaria A Catalunya no hi ha cap política de
Josep "comunicació social". Al meu parer, la recerca catalana en
aquests punts:
recerca en comunicació que mereixi
(UPF) l’estat actual de la recerca en
comunicació pot
Punts forts
aquesta consideració. Això no significa
comunicació a Catalunya presenta un considerar-se força ben dotada - Unes estructures i infraestructures que no hi hagi algunes iniciatives i
panorama
i situada. En general, les universitàries que permeten una certa mesures, i que no s’hi destinin alguns
que qualificaria de complex, ric i aportacions dels investigadors dedicació a la recerca en comunicació diners. Però, en el millor dels casos, el
contradictori. Complex, perquè s’estan espanyols de la comunicació - Uns equips d’investigadors,
reconeixement de mèrits (beques, grups
duent a terme una àmplia gamma no compten en el rànking diversificats i ben formats, que poden consolidats, trams...) és totalment
d’iniciatives i d’estudis que comprenen la internacional d’aquesta competir a nivell internacional subsidiari dels paràmetres i mesures
majoria dels sectors i subsectors de la disciplina. I els catalans, - Una bona recepció de la recerca establerts des de Madrid.
comunicació, amb uns resultats globals tampoc. Hi ha algú que ha internacional.
difícils d’avaluar com un tot. Ric, perquè aconseguit de publicar alguna Punts febles:
podem parlar ja d’una tradició catalana cosa en els circuits de prestigi - Manca d’una política de recerca en
consolidada de recerca en comunicació al europeus i/o anglosaxons. comunicació que doti financerament),
llarg dels darrers vint anys, amb múltiples Però, en general, queda molt orienti i coordini, les grans iniciatives
grups, centres, publicacions i línies de per fer... Massa sovint, la de recerca en comunicació
recerca. I contradictori, perquè ni hi ha recerca que es fa als
- Fragmentació i precarització de grups
una política sostinguda i coherent de departaments universitaris i d’iniciatives de recerca
recerca en comunicació ni sembla sembla únicament vinculada a - Escassa presència internacional.
destacar-se algun liderat important en interessos instrumentals i
la investigació en àmbits centrals de la
comunicació social.
burocràtics.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
64

Corbella
Joan
(UPF)
Figueres
Josep M.
(UAB)
En general, falten recursos econòmics i
materials per a poder realitzar-la en les
condicions desitjables. Probablement es
correspon amb la poca consciència
col·lectiva (social, política i acadèmica)
sobre la seva necessitat i/o utilitat, i una
manca de valoració (o sigui, atorgar
valor) sobre la necessitat d’alimentar la
formació d’experts que realment puguin
analitzar, estudiar, i obtenir resultats
sobre els fenòmens comunicatius i la
seva repercussió i implicació social, que
vagin més enllà dels tòpics i llocs
comuns.
En definitiva, una desconsideració de la
comunicació social com a camp de
recerca important. Això genera que es
destinin pocs recursos i que hi hagi
pocs equips de treball estables i potents,
i que la majoria del treball que es fa
correspongui a recerca individual.
Amb tot això no vull dir que no hi hagi
treballs de gran mèrit, però es
corresponen més a voluntat o vocació
individual que no pas a una demanda
social rellevant
La qualitat d’alguns estudis de caràcter
individual i algun esforç col·lectiu de
sistematització per part de centres com
l’Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona amb força absència de
recerca de les universitats només
presents com a tribunes divulgatives
des de les importants revistes
científiques igual que l’IEC.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
Té un escàs nivell d’innovació
sobre el que es fa a Espanya i a
nivell internacional. La manca
de recursos pot haver contribuït
a que falti innovació o capacitat
de lideratge almenys en alguns
camps de la recerca en
comunicació.
Però a canvi té un volum
important d’activitat sobre els
aspectes específics del país
(història, estructura i polítiques
de mitjans de comunicació,
sobretot).
Per la resta, la majoria dels
problemes apuntats a la
pregunta 1 són comuns –amb
més o menys intensitat- a
Espanya i al nivell
internacional.
En tot cas, la formació d’equips
i centres de recerca en
comunicació està clarament per
sota del potencial del país, en
contrast amb aquests dos àmbits
(espanyol i internacional).
Sempre dins la meva
especialització la recerca
historiogràfica en relació
al periodisme té pel cas català
tradició, innovació i qualitat,
des d’un esforç personal en una
línia que tot i els buits ofereix
una dimensió de qualitat en el
producte tot i la desigualtat
atesa la dispersió d’esforços i
la varietat d’investigadors amb
metodologies molt diverses.
Punts forts:
bona formació dels professionals que
surten de les universitats.
Existència de persones amb un clar
esperit de lideratge, necessari per a
engegar projectes ambiciosos de
recerca.
Bon nivell d’accés a la informació
sobre el que s’està fent en d’altres
llocs, i això és un estímul per a la
recerca a Catalunya.
Punts febles:
Pocs recursos econòmics per a la
recerca en comunicació, per a engegar
estudis ambiciosos.
Poca atenció i interès de les empreses
de comunicació per a demanar ajut als
investigadors i centres d’investigació,
que es correspon amb l’esperit de
desconsideració general sobre la
recerca comunicativa.
Punts forts :
Individualitats potents, centres
d’estudi amb potencialitats punts
negatius. manca de política general de
recerca, manca de plans coherents i
racionals, personalismes i
antagonismes en els protagonistes en
la recerca i manca d’objectius de
recerca compartits.
No tinc prou elements de judici per
respondre a aquesta pregunta respecte a la
la recerca en general
Susceptibles de millora perquè responen a
criteris discutibles en operativitat
i resultats. La prova és contemplar les
edicions que apareixen. La
inexistència és demostrativa.
65

Gomis,
Llorenç
(UPF)
Moragues,
Miquel de
(UAB)
Crec que la recerca sobre comunicació
a Catalunya cobreix cada cop més
varietat de camps.
El gran creixement que ha experimentat
l’oferta docent universitària en matèria
de comunicació a Catalunya, en els
darrers 15 anys, ha fet possible
l’aparició d’una gran “massa crítica” de
persones dedicades a la investigació /
docència en aquestes matèries. Però
aquest creixement quantitatiu no s’ha
traduït, proporcionalment, en un
creixement qualitatiu i equilibrat de la
recerca. De manera que sembla
necessari una nova i específica política
de recerca en comunicació que aprofiti
millor el gran potencial humà (i també
estructural i documental) que es disposa
a Catalunya.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
Està perfectament a nivell en el
context espanyol.
L’internacional és massa divers
per situar-la. A nivell europeu
em penso que ho està.
L’esmentat creixement
quantitatiu (per exemple el gran
nombre de tesis i tesines) no
s’ha traduït en una producció
científica d’influència
internacional, essent comptades
les publicacions d’autors
catalans a les revistes
internacionals i a les
col·leccions de llibres
especialitzats en comunicació,
fortament dominades per
l’anglès i pels àmbits acadèmics
anglosaxons. Aquesta absència
contrasta amb la presència en
els àmbits científics
internacionals de les
publicacions d’autors
finlandesos, holandesos,
danesos, suecs, etc. Tot i els
canvis que es produeixen entre
les generacions més joves, la
manca de domini de l’anglès
constitueix encara una barrera
important per la divulgació de la
recerca feta a Catalunya, barrera
que es podria superar amb una
política especifica d’ajut a la
traducció. Però les barreres no
estan únicament en l’anglès,
també cal considerar críticament
la limitada presència d’autors
catalans en les publicacions
llatinoamericanes de
comunicació. I, més en general,
les escasses plataformes de
Potser s’ha treballat més en les
qüestions específiques del país que en
les teòriques
Punt forts:
1. L’existència d’especialistes
en les diverses temàtiques i
àrees d’estudi de la
comunicació
2. Una major especialitat de la
recerca sobre els temes de
comunicació de major
implicació política per a
Catalunya. És el cas del
estudis sobre estructura y
polítiques de comunicació
(descentralització, regulació
audiovisual, etc.) o sobre
llengua, comunicació i
identitat.
3. L’interès, en general, per
les innovacions i pels nous
paradigmes de la societat de la
informació (com ara els
estudis sobre Internet).
Punts febles:
1. Destacaria les deficiències
en la formació de grups
(equips) de recerca i
l’excessiu individualisme
d’aquestes tasques, amb els
corresponents dèficits de
formació.
2. Una segona mancança es
troba en les limitades
experiències d’estudis
pluridisciplinars, en part
derivada de la pròpia
concepció acadèmica dels
Hi ha ganes de fer-ho bé i també molta
polèmica. Com a emèrit no ho conec
prou
Les ciències de la comunicació pateixen
del dèficit general de les polítiques
científiques en relació amb les humanitats
i les ciències socials, tant pel que fa als
sistemes d’avaluació, com a la limitació de
recursos per a la recerca.
La nova regulació d’avaluacions, trams,
crèdits, etc. ha tingut alguns efectes
positius en l’increment de l’autoexigència,
però també ha comportat algunes
desviacions, com ara la tendència a
planificar la pròpia activitat científica a la
“necessitat de fer currículum” , mes que a
fer una aposta pel risc en la innovació i per
la formació a llarg termini.
No obstant, crec que la principal crítica a
l’actual política de recerca hauria de ser
una autocrítica, adreçada a la política
universitària catalana en matèria de
comunicació i concretament a la manca
d’una política de coordinació en el procés
de multiplicació del nombre de Facultats
Universitàries dedicades a la comunicació.
Això ha incidit en l’empobriment, sense
compensacions, de les Facultats ja
consolidades, en la desestructuració de
grups en formació o en la multiplicació de
tasques organitzatives i docents en
detriment de la tasca de recerca de molts
dels millors especialistes. Un exemple de
les conseqüències negatives d’aquesta
descoordinació també el podem trobar en
l’actual dispersió de l’oferta de formació
de doctorat a Catalunya, i en la
inexistència d’una vertadera oferta
d’excel·lència en aquesta matèria.
66

Murciano,
Marcial
(UAB)
Parés,
Manuel
(UAB).
La recerca en comunicació a Catalunya
és important en quantitat i qualitat. És
particularment notable en els temes de
comunicació local des de finals dels
anys setanta.
Per la meva experiència internacional
crec que a Catalunya, com pertot arreu,
hi ha uns temes que gaudeixen d’una
certa moda, que han assolit un
tractament d’una qualitat remarcable.
Vull subratllar que la bibliografia
emprada es mes cosmopolita que en
d’altres països.
Crec que hi ha un marcat interès per
estudiar les noves tecnologies,
principalment Internet, la televisió, les
politiques de comunicació en funció de
les directives de la Unió Europea, el
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
difusió a escala espanyola i
internacional de la recerca feta a
Catalunya.
La recerca catalana hauria
d’estar finançada amb
programes millor dimensionats,
més relacionats amb les
necessitats socials i
empresarials i millor projectada
(divulgada) nacionalment i
internacional.
En part ho contesto en la
pregunta anterior.
Dissortadament, la recerca
catalana en català, a la resta
d’Espanya o a Llatinoamèrica
es molt poc coneguda. Les
obres en castellà tenen una
difusió superior.
Igualment, la participació
catalana en les reunions
científiques espanyoles es
remarcable, mentre que en el
cas estranger, en ocasions
estudis de comunicació
concebuts, massa sovint, de
manera aïllada del conjunt
dels estudis socials.
Punts forts:
- Amplitud i diversitat de la recerca
- Connexions amb les corrents
internacionals
- Diverses àrees consolidades
(comunicació local, teoria de la
comunicació, etc.)
Punts febles:
- Manca d’un sistema específic
d’R+D+I
- Pressupostos de finançament
limitats
- Manca de grups internacionals
consolidats
Punts febles:
Vegis el que dic en 1). Crec que la
comunicació internacional (malgrat
que parlem molt de la globalització),
la comunicació política, la premsa, el
paper comunicatiu dels grups de
pressió, l’economia de la
comunicació, entre d’altres, no
gaudeixen de moltes obres que les
tractin.
També son febles els esforços de
recerca fets en el terreny de l’ètica i la
deontologia de la comunicació; en la
Finalment, destacar que els currículums
vitae dels especialistes posen de manifest
que, en general, la comunitat científica
està abocada a un excés d’activitats,
derivada del protagonisme social de la
comunicació a la nostra societat
(seminaris, congressos, simposis, jornades,
taules rodones, articles d’opinió, etc.) en
detriment de l’activitat mes pròpiament
investigadora i de la producció més
innovadora.
Són encara d’aportacions petites d’un
procés que cal consolidar. Caldria una
millor articulació entre el sistema
universitari, l’Administració i el sector
empresarial.
Lamentablement, no en tinc gaire
experiència. Em temo que, a nivell
institucional, es prioritza massa la recerca
en equip, mentre que la individual es
sovint menystinguda. Ho considero un
error.
Pel que fa als trams, malgrat que
personalment no he tingut cap entrebanc,
em temo que sovint es produeixen
situacions equivoques i inadmissibles
67

Rodrigo,
Miquel
(UAB)
llenguatge periodístic, principalment.
De tota manera, per les tesis en les que
he pogut intervenir, la temàtica
investigada es força amplia.
So pena de parecer pedante me permito
autocitarme. En capítulo de mi libro
(Teorías de la comunicación : ámbitos,
métodos y perspectivas) dedicado a la
investigación en Catalunya (pp.114-
118) apunto algunas características. No
tengo muy claro, como señalaba Gifreu,
que exista una “Escuela Catalana” de
comunicación. Aunque si es cierto que
hay una cierta preocupación por
determinados temas como son, por
ejemplo, las políticas de comunicación
o la comunicación de proximidad. No
creo que haya que caer ni en la
autocomplacencia ni en el pesimismo.
Creo que la investigación catalana de
comunicación ha producido interesantes
aportaciones por lo que hace a
investigaciones empíricas sobre
distintos fenómenos comunicativos del
país. Quizás le haría falta fundar líneas
de investigación y teorías originales,
que le den una mayor proyección
internacional. Creo que hay suficiente
masa critica para ello. Quizás faltan
ayudas y fondos para la investigación.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
potser per dificultat lingüística,
es limitada.
Creo que la investigación está a
la altura de la del Estado
Español. Pero no es equiparable
a la de países de mayor
tradición y potencial intelectual
como Estados Unidos, Francia,
Gran Bretaña, Italia, etc.
Por otro lado, también hay
apuntar una globalización en la
investigación en comunicación
por la que los retos
investigadores se repiten en
distintos países,
independientemente de su
potencial investigador.
interdisciplinarietat de la
comunicació;
en les relacions entre comunicació i
cultura, crec que a més de la cultura
com a creació caldria ocupar-se de la
antropologia cultural; en la
comunicació política temes com els
moviments socials i els grups de
pressió. Igualment, la psicologia
social i comunicació.
Puntos fuertes:
Una investigación empírica de
análisis de la comunicación del país
bastante notable.
Unas bases solventes para realizar
investigaciones con mayor proyección
internacional.
Puntos débiles:
Falta de estudios teóricos que aporten
una visión más global a los cambios
comunicativos, culturales y sociales.
Falta de una mayor proyección
internacional.
Escasa ayuda a la investigación en
comunicación.
En nuestro campo se produce una gran
paradoja: cada día hay una mayor
conciencia ciudadana de la importancia
social de la comunicación, Sin embargo,
no hay más fondos para la investigación
en comunicación. No somos una de las
áreas priorizadas (salvo en los aspectos
más tecnológicos) en la investigación. En
mi opinión las políticas científicas, tanto
catalana como estatal, fomentan – en el
mejor de los casos- los estudios empíricos
ad hoc y se olvidan la de investigación
más teórica y de base. Tengo una gran
desconfianza en los criterios que se
utilizan en las evaluaciones, tramos de
investigación, financiación de proyectos
de investigación, etc. Sobre todo porque
no se establecen criterios objetivos y
cuantificables en la valoración de la
investigación. Aunque la DURSI lo ha
intentado, los baremos dados a las
distintas revistas científicas son bastante
discutibles.
68

Saperas,
Enric
(URJC)
La recerca a Catalunya em sembla que
manifesta l’estat general de la recerca a
l’Estat espanyol. Em penso que és una
recerca moderna i molt pròpia de la
recerca que es fa a Europa, però amb
algunes dificultats molt característiques
(que concretaré a la pregunta 3). La
recerca a Catalunya té la mancança de
no disposar d’un sistema comunicatiu
propi i fort capaç d’oferir un context
d’expansió a la recerca i un caràcter
aplicada d’aquesta. Aquesta manca de
context fa que sigui una recerca molt
‘universitària’ o molt pendent de
l’Administració pública i ,doncs, poc
innovadora. Malgrat això, i tenint en
compte, el marc general espanyol
continua sent una recerca molt
competitiva respecte a la resta de
l’estat. Em penso que ens trobem en
una època que podria provocar una
crisi: dificultats en la renovació de les
generacions d’investigadors i amb una
forta dificultat per formar i incorporar
nous investigadors.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
En relació al context espanyol
la situació és de mimetisme
bàsicament per la pressió
administrativa de les
universitats públiques i pel
creixent caràcter ‘funcionarial’
dels docents i ivestigadors.
Penso que s’ha `perdut
autonomia i capacitat
innovadora. Respecte al marc
internacional la recerca es troba
en fase de seguiment d’una fase
de transformació que afecta tota
la recerca com a conseqüència
dels canvis que està
experimentant el sistema
comunicatiu i les seves formes
d’impacte des dels noranta fins
ara. Però l’actitud és
d’espectadors, i no pas
d’impulsors llevat d’un discurs
molt propi de Catalunya com és
el cultural (o multicultural) i
conceptes a la moda com la
‘pau’, la ‘globalització’, ... Per a
mi manca molt més de recerca
aplicada (no hi ha sistema
comunicatiu propi i fort) o crític
(quasi inexistent)
Punts forts:
a. una gran tradició de recerca
b. un contacte amb Europa i
Llatinoamèrica
Punts febles:
a. dependència del poder polític i
administratiu: ‘funcionarització’
b. gran dificultat per a introduir
noves generacions d’investigadors i
de renovar la tradició de les dues
generacions d’investigadors que
varen donar lloc a la recerca
c. incomprensió de les universitats i
dels mitjans de comunicació
d. reclusió en temes vagues i poc
vinculats a la realitat immediata del
sistema comunicatiu i de l’audiència
f. desconeixement social pel que fa a
la tasca dels investigadors
g. massa investigador sense
professionalització, i dificultat en
formar i potenciar el treball de grups
de recerca
h. incapacitat de desenvolupar
recerca bàsica o fonamental
En les respostes anteriors es dedueix: les
lleis universitàries han anat empitjorant la
situació i ha estat una de les causes per a
reduir la capacitat i innovació de la recerca.
Les polítiques universitàries han dificultat
la renovació i impuls de nous professors, i
també de nous investigadors. Són
polítiques que (greu error) potencien la
valoració individual i no de l’activitat dels
grups de recerca (la lògica contrària el que
implica les ciències socials actuals que són
precisament de grup de recerca) Les
polítiques de recerca i d’investigació són
un fre i impliquen la funcionarització i la
competitivitat (entesa com a fragmentació)
entre departaments i facultats. La Unió
Europea està potenciar crea grans ‘pools’
d’investigadors de forma interuniversitària
i interdepartamental: en el cas de la recerca
comunicativa la tendència ha estat la
contrària.
Tot i la crisi ,o fase de transformació,
actual la recerca catalana continua sent
davantera; cal, però, matisar en quin
context ens movem.
69

Annex 2a. Premis a la Investigació sobre Comunicació de Masses (CAC) 1996-2002
Nota a propòsit d’aquest annex: S’inclouen les dades d’aquests premis únicament
amb caràcter documental, és a dir, a fi de completar aquest report amb informacions que
poden ser útils a l’hora de documentar la història recent de la recerca en comunicació
social a Catalunya. No s’han derivat conclusions especials a partir d’aquestes dades ni
han influit de manera específica les conclusions del report.
VIII edició (1996)
Sr. Jordi Busquet i Duran, pel treball La cultura i la comunicació de masses a debat.
Accèssits:
Sr. Manuel Carlos Fernández Sánchez, pel treball Influència del muntatge en el
llenguatge audiovisual.
Sra. María del Pilar Martínez-Costa Pérez, pel treball Transformacions de la
radiodifusió sonora a Europa: escenari per a la introducció de la ràdio digital per
satèl·lit.
IX edició (1997)
Sr. Salvador Alsius i Clavera, pel treball Ètica informativa i televisió.
Accèssits:
Sra. María Josefa Bezunartea Valencia, pel treball Cómo las opiniones compiten con los
hechos.
Segon accèssit: Sr. Rafael Xambó i Olmos, pel treball El sistema comunicatiu valencià.
X edició (1998)
Sr. Hugo Aznar Gómez, pel treball Comunicación responsable: la autorregulación de
los medios.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
70

Accèssits:
Sra. Anna Diloy San Miguel, pel treball El concepte de la llegibilitat aplicat a la
tipologia de premsa
Sra. Núria García Muñoz, pel treball Comportamientos y hábitos de consumo televisivo
del niño en el ámbito familiar.
XI edició (1999)
Sra. Carme Farré Pavia, pel seu treball Serra d'Or, intel·lectualitat i cultura resistents
en el segon franquisme.
Accèssits:
Sr. Antonio Fayos Gardó, pel seu treball Derecho a la intimidad y Medios de
Comunicación.
Sra. María del Carmen García Galera, pel seu treball Percepción y reacción ante el
discurso televisivo: la influencia de la programación violenta en el proceso de
socialización infantil.
XII edició (2000)
Sr. Xavier Giró Martí, pel seu treball Anàlisi crítica del discurs sobre nacionalisme i
identitat als editorials de la premsa diària publicada a Catalunya des de la transició
fins al Govern del PP (1977-1996).
Accèssits:
Sra. Inmaculada Higueras Vicente, pel seu treball Valor comercial del derecho de
imagen: Aportaciones del right of publicity norteamericano al derecho a la propia
imagen.
Sr. Pedro Sangro Colón, pel seu treball El concepto de 'montaje cinematográfico'. Una
revisión de su formulación teórica.
XIII edició (2001)
Sra. Juana Gallego Ayala, pel treball La prensa diaria por dentro. Mecanismos de
transmisión de estereotipos masculinos y femeninos en la prensa de información
general.
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
71

Accèssits:
Sr. Joaquim Romaguera i Ramió, pel treball Contribucions científiques i invents
tecnològics d'intel·lectuals i tècnics espanyols, del precinema al cinema en relleu i la
televisió (1946-1954).
Sra. María Marcela Farré Ruscalleda, pel treball Náufragos del relato. La construcción
ficcional del inmigrante en el mundo posible del telediario.
XIV edició (2002)
Premi al tema obert sobre comunicació de masses:
Sra. Eva Pujadas Capdevila, pel treball Els discursos sobre la Televisió de Qualitat:
Àmbits temàtics de referència i perspectives d'anàlisi.
Premi al tema específic de recerca sobre el sector audiovisual:
Sr. Lluís Bonet i Agustí, pel treball Audiovisual, indústries culturals i globalització:
estratègies empresarials i governamentals davant l'impacte de les noves tecnologies.
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Premis a la Investigació 1996-2002
Cinematografia
Televisió
Sistema mediàtic
Internet
Premsa
Radiodifusió
Publicitat
Multimèdia
Llengua utilitzada en els premis
Idioma
Català 11
Castellà 9
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
Propaganda política
Telecomunicacions
Relacions públiques
Editorial
Fonografia
Fotografia
Videografia
Obres
72

Annex 2b. Informes presentats pel CAC (anys 2001 i 2002)
Nota a propòsit d’aquest annex: A l’igual que hem indicat sobre l’annex interior, hem
d’assenyalar aqui que s’inclouen les dades d’aquests informes únicament amb caràcter
documental, és a dir, a fi de completar aquest report amb informacions que poden ser
útils a l’hora de documentar la història recent de la recerca en comunicació social a
Catalunya.
7-2-2001 Informe 4/2001. El tractament als teleinformatius de la notícia del naufragi
d'una pastera a la platja de Tarifa
1-3-2001 Informe 5/2001. El tractament als teleinformatius del judici sobre presumptes
casos de pederàstia al Raval
5-6-2001 La definició del model de servei públic al sector de l'Audiovisual
14-6-2001 Informe relatiu al pluralisme informatiu del mitjans de ràdio i televisió de
Catalunya
25-7-2001 Informe sobre el sector audiovisual a Catalunya, 2000
24-10-2001 Informe 25/2001 La representació dels actors polítics al debat de política
general al Parlament de Catalunya els dies 2,3 i 4 d'octubre de 2001
24-10-2001 Informe 26/2001 La representació dels actors polítics al debat de la moció
de censura al Govern de Catalunya (Parlament de Catalunya, 17.18 i 19 d'octubre de
2001
19-11-2001 Informe 28/2001. El tractament informatiu de l'accident d'un autocar a
Villarrasa (Huelva) el dia 14 de novembre de 2001
16-01-2002 Informe 1/2002. La publicitat de joguines durant la campanya de Nadal
2001-2002
13-03-2002 Informe 5/2002. El tractament de la polèmica del hijab als informatius de
televisió
03-04-2002 Informe 7/2002. El tractament informatiu de l'accident de trens a
Torredembarra
08-05-2002 La representació dels actors polítics en els teleinformatius d'àmbit català.
Dades del trimestre de febrer a abril
10-05-2002 Informe sobre el sector audiovisual a Catalunya, 2001
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
73

12-05-2002 Informe sobre la viabilitat d'una Agència Catalana de Comunicació
12-05-2002 Informe en compliment de la moció 141/VI del Parlament de Catalunya
sobre el projecte de la televisió i la ràdio digitals
21-06-2002 Informe sobre la revisió del model de televisió local a Catalunya
21-06-2002 Informe sobre el tractament de la vaga general del dia 20 de juny en els
teleinformatius
25-06-2002 Informe sobre el pluralisme en els teleinformatius d'àmbit català. Dades del
trimestre de març a maig de 2002
25-06-2002 Informe sobre la comprovació de l'acompliment per part de TVC de
l'obligació continguda en l'apartat 6 de l'article 3 de la Instrucció General del Consell
de l'Audiovisual de Catalunya sobre quotes d'obres audiovisuals europees. Exercici
2000
01-07-2002 Infància, violència i televisió. Usos televisius i percepció infantil de la
violència a la televisió
08-07-2002 Informe sobre la comprovació de l'acompliment per part de TVC de
l'obligació continguda en l'apartat 6 de l'article 3 de la Instrucció General del Consell
de l'Audiovisual de Catalunya sobre quotes d'obres audiovisuals europees. Exercici
2001
Juliol 2002 La televisió digital terrestre a Espanya. Situació i tendències.
15-11-2002 Informe sobre el pluralisme en els teleinformatius d'àmbit català. Dades del
trimestre de juny a setembre de 2002
22-11-2002 El tractament informatiu de la retenció d'alumnes en una escola de
l'Hospitalet de Llobregat el dia 18 de novembre de 2002
Anàlisi
Els 24 informes elaborats pel CAC els anys 2001 i 2002 es poden distribuir en tres àrees
principals:
Àrees Nombre
Anàlisi del contingut 15
Polítiques de la comunicació 6
Estructura i/o Economia de la Comunicació 3
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
74

Pel que fa a l’àrea amb més volum de producció investigadora (Anàlisi del contingut /
del discurs), l’èmfasi es posa en l’avaluació del tractament informatiu que es realitza de
temes específics que desperten interès social: immigració, situacions de crisi,
pluralisme, etc.: 13 informes.
Per raons obvies, el sector que acapara l’atenció és la televisió, seguit de la publicitat
audiovisual i el mitjà radiofònic.
Índex Analític
Tema Pàgines
Àmbits teòrics 4
Bases de dades 46
Docència 9
Doctorats 9
DURSI 42
Llengües 30
Llibres i articles 23
Metodologia 3
Publicacions acadèmiques 17
Recerca 16, 19, 22, 38
Recursos documentals 15
Sectors de la comunicació 4
Tesis doctorals 22, 26
Treballs de doctorat 22, 26
Unitats de recerca 38
Universitats 9
Institut d’Estudis Catalans
Reports de la recerca a Catalunya 1996-2002
Comunicació i informació
75