26.04.2013 Views

revista 2 - IES Mediterrània

revista 2 - IES Mediterrània

revista 2 - IES Mediterrània

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Contingut i disseny de les seccions:<br />

L’equip de redacció<br />

Sheila Alcántara, Ana Sorribas, Ana R. Moreno, Cristina Tejedera, Ana Navarro, Lara Sánchez,<br />

Estefanía Benito, Alejandro Vitabar, Lucía Romero, Noèlia Sánchez, Óscar Blanco, Sergio Quirante,<br />

Zhanna Koshel, Sandra Lozano, Andrea Ferrer, Bea Rodríguez, Vicky Estefanova, Andrea Gómez,<br />

Cristina Molina, Sara Sánchez, Carlos Bach, Leticia González, Nadia Méndez, Sara Serrano, Ona<br />

Parellada, Marta Casares.<br />

Maquetació i infografisme: Carlos Bach, Nadia Mendez i Leticia González.<br />

Direcció: Jordi Colell<br />

Agraïments: A tots els alumnes que han participat en el concurs de portades de Sant Jordi (ho hem<br />

tingut realment difícil per triar la guanyadora), i a les professores deVisual i plàstica Neus Grifell i<br />

Susana Morales, pel seu valuosíssim treball i suport, sense els quals la nostra tasca no s’hauria pogut<br />

dur a terme. Moltes gràcies a tots ells!<br />

El nostre equip de redacció<br />

2


Sumari<br />

Equip de redacció ………………………………. pàg. 2<br />

Editorial..…………………………………………. pàg. 3<br />

“La vida mediterrània”<br />

- Viatge als records d’Anna Hernàndez..................pàg. 4<br />

- Un matí a la «uni»....................................................pàg. 6<br />

- Taller de drogodependència...................................pàg. 9<br />

- Gemma Lienas..................................... .................... pàg. 10<br />

- Una campiona a l’<strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong>...................... pàg. 12<br />

- L’arqueologia, un món de troballes...................... pàg. 14<br />

- Anem a França ....................................................... pàg. 16<br />

- Bienvenus en Espagne ........................................ pàg. 17<br />

“Sabíeu què?”<br />

- La Coca-cola............................................................ pàg. 18<br />

- Londres, la ciutat dels joves (2a part)...................pàg. 19<br />

- Drogues o alcohol................................................... pàg. 22<br />

- Qui dimonis són Jonas & François? ....................pàg. 24<br />

- L’autisme ..................................................................pàg. 26<br />

- Jardins penjants de babilònia ............................... pàg. 28<br />

- Alarma: una nova grip............................................. pàg. 31<br />

- Els beneficis de l’exercici físic................................pàg. 33<br />

- El moviment feminista............................................. pàg. 34<br />

“I tu què en penses?”<br />

- La crisi, un problema mundial................................ pàg. 36<br />

- Potser no pensem sols............................................pàg. 37<br />

- No hi pugis............................................................... pàg. 38<br />

- Pares i fills / Facebook............................................ pàg. 39<br />

- L’espai de tots..........................................................pàg. 40<br />

- la injusta justícia...................................................... pàg. 41<br />

- Jocs d’atzar............................................................... pàg. 42<br />

Un curs força «mogudet»<br />

3<br />

- Hauria de moure tants milions?............................. pàg. 43<br />

- Llei de l’avortament, sí o no?.................................pàg. 44<br />

- Societats d’un altre món........................................ pàg. 45<br />

- El sexe i els joves.................................................... pàg. 46<br />

- Top manta................................................................ pàg. 47<br />

- Hombres y mujeres ................................................ pàg. 48<br />

- Manca d’educació cívica .......................................pàg. 49<br />

- Opinem sobre la pena de mort .............................. pàg. 50<br />

- Crees que se ha perdido la vergüenza? ............... pàg. 52<br />

- Pla Bologna ............................................................. pàg. 52<br />

- La famosa operació bikini ......................................pàg. 53<br />

- Xarxa invisible .........................................................pàg. 54<br />

- Nens a la carta .........................................................pàg. 55<br />

“Desconnecta’t”<br />

- Crítiques literàries................................................... pàg. 56<br />

- Personalitat vs. forma de vestir............................. pàg. 57<br />

- Una pareja de tres................................................... pàg. 59<br />

- Crítiques cinèfiles: «Mentiras gordas»................ pàg. 60<br />

- Movistar BCN Extreme........................................... pàg. 61<br />

- Verano en Ibiza........................................................ pàg. 62<br />

- Renova el teu armari............................................... pàg. 63<br />

- Els millors acudits .................................................. pàg. 65<br />

- Llibertat / fam .......................................................... pàg. 66<br />

- Passatemps ............................................................. pàg. 67<br />

- Horòscop ................................................................ pàg. 70<br />

- Recepta de cuina .................................................... pàg. 72<br />

- Lletres desaparegudes ...........................................pàg. 73<br />

“Joves artistes”<br />

- El tigre de llautó (2a part)....................................... pàg. 74<br />

La cara o la creu del passat número fou certament una secció controvertida. Així ho indica el reguitzell de comentaris que<br />

hem rebut al voltant dels articles dels nostres amics Gerard i Òscar, cosa que fa pensar que el nostre institut és plural i ric<br />

en matisos.<br />

En aquesta tercera tongada d’articles que us oferim hem volgut continuar la mateixa línia i cercar la varietat, ja que<br />

considerem positiu l’intercanvi global d’opinions. I ho considerem perquè L’heura ha defensat sempre, i per damunt de<br />

tot, la llibertat d’expressió i de criteri, eines que, d’altra banda, juntament amb el coneixement, ens ajuden a ser persones<br />

més lliures i responsables.<br />

D’altra banda, cal recapitular: aquest ha estat un curs de canvis, d’events socials subjugants que ens han mantingut, i ens<br />

mantenen encara, en estat d’alerta i amb certa preocupació: la crisi econòmica –a la qual, de moment, no se li augura un final<br />

definit–, l’atur, les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya universitari i les vagues docents contra una llei problemàtica<br />

certament són fets que han captat la nostra atenció, car han insinuat una temporada relliscosa, insegura i socialment força<br />

“mogudeta”.<br />

Malgrat això, val a dir que aquesta singular situació que vivim ha servit de marc per fer el nostre treball, i per plantar una<br />

llavor la qual, gràcies a un equip de redacció compromès amb la feina, feliçment ha començat a donar els seus fruits. I tot<br />

això ho diem perquè pensem que la nostra publicació, encara en fase germinal, ha procurat en tot moment –tot i els errors<br />

comesos, d’altra banda típics dels principiants– ser un recer de rigor, criteri, serietat, qualitat expositiva i responsabilitat,<br />

eines bàsiques del periodisme ben entès. Aquests han estat, senzillament, els nostres objectius.<br />

Desitgem des d’aquí, per tant, que aquesta llavor d’enguany no es malmeti i pugui prosperar en un futur. I ho desitgem<br />

il·lusionats, però amb un pòsit de recança i incertesa, ja que l’equip de redacció al complet es bat en retirada, en aquest final<br />

de curs, i passa a la reraguarda, amatent i desitjós de col·laborar, però, en futurs números, i amb la pruïja de poder anar<br />

afegint el nostre granet de sorra a aquest meravellós i engrescador projecte.<br />

Esperem que L’heura hagi esdevingut una mica vostra aquest curs. Només una mica. Fet i fet, això és el que preteníem, ni<br />

més ni menys. Si ho hem aconseguit, ens n’anirem ben contents.<br />

Bones vacances a tothom, i fins al curs vinent!


La vida mediterrània<br />

VIATGE ALS RECORDS D’ANNA HERNÀNDEZ<br />

Tots ens hem preguntat alguna vegada com eren els profes quan tenien la nostra edat, ara<br />

podrem saber una mica més, li hem fet una ent<strong>revista</strong> a la professora de matemàtiques: Anna<br />

Hernández. En la ent<strong>revista</strong> es toquen temes de tota la seva vida: records de la seva infantesa,<br />

algunes de les seves experiències a l’institut... Però si voleu saber més, llegiu-la!<br />

L’Heura: Explica’ns un bon record de la teva<br />

infantesa, i també un de dolent.<br />

Anna Hernández: Un bon record és quan jugava<br />

amb el meu germà petit a casa i anar a l’escola,<br />

m’encantava. I un de dolent eren les classes<br />

d’educació física.<br />

L’H: Descriu com eres durant els anys que<br />

anaves a l’institut?<br />

A.H.: Era força tímida al principi, però tenia<br />

molts amics i era bona estudiant.<br />

L’H: Com t’anaven els estudis en general?<br />

A.H.: Molt bé.<br />

L’H: Vas repetir algun curs?<br />

A.H.: No<br />

L’H: Quines assignatures t’agradaven més?<br />

A.H.: Les matemàtiques i la literatura.<br />

L’H: Te’n va quedar «penjada» alguna?<br />

A.H.: De vegades suspenia educació física, però<br />

m’esforçava molt.<br />

L’H: Com ho vas passar durant els anys<br />

d’institut?<br />

A.H.: Molt bé, va ser una de les millors èpoques<br />

de la meva vida.<br />

L’H: Recomana’ns algun llibre que vas llegir<br />

durant aquells anys i et va agradar?<br />

A.H.: «El guardián entre el centeno», perquè<br />

parla d’un adolescent que s’està buscant a ell<br />

mateix.<br />

L’H: Per què vas escollir la teva carrera i no<br />

una altra?<br />

A.H.: Perquè m’agrada molt treballar amb<br />

adolescents i també les matemàtiques.<br />

L’H: En cas d’haver escollit una altra carrera,<br />

quina seria? Per què?<br />

A.H.: Alguna que em permetés viatjar molt, com<br />

fotògrafa o periodista.<br />

L’H: Et recordes d’algun profe amb el qual hagis tingut<br />

molt bona relació?<br />

A.H.: Sí, a l’institut més que a primària, alguns<br />

dels meus tutors i el profe de religió, per la seva<br />

manera d’explicar el tema.<br />

L’H: Quina visió creus que tenim els alumnes<br />

de tu?<br />

A.H.: Jo crec que penseu que m’agrada el que<br />

faig, que ho intento fer bé i ser propera.<br />

4


La vida mediterrània<br />

L’H: En què ha canviat la vida acadèmica de<br />

quan tu estudiaves respecte a ara?<br />

A.H.: Els alumnes han canviat molt, trobo que<br />

hi ha menys esforç i respecte. La societat està<br />

canviant molt i els professors ens hauríem<br />

d’adaptar però de vegades és difícil.<br />

L’H: Una cançó significativa per a tu?<br />

A.H.: “Contamíname” de Pedro Guerra, perquè<br />

parla de meravella de la diversitat, parla de<br />

que la gent es contamina de l’altra gent.<br />

L’H: I una pel·lícula?<br />

A.H.: “Un lugar en el mundo”, que ens parla<br />

de com cada persona ha de trobar el seu lloc<br />

en el món.<br />

L’H: Un missatge per a tots els alumnes de<br />

l’institut?<br />

A.H.: Aprofiteu molt per aprendre perquè això<br />

segurament us permetrà ser mes feliços i lliures.<br />

L’H: Fes una valoració de la nostra <strong>revista</strong>.<br />

A.H.: Fantàstica!<br />

Li agraïm a l’Anna haver-nos respost les preguntes sense cap problema.<br />

DES DES DE DE L’ANONIMAT...<br />

L’ANONIMAT...<br />

5<br />

Andrea Ferrer i Estefanía Benito.<br />

Domingo 15 de marzo de 2009-04-17<br />

Vaya semanita que he pasado… No me hablo con ella…, pero nunca más… Hemos hablado con una<br />

profesora y todo… Menos mal que la amistad con ellos no la he perdido porque me importan mucho,<br />

han hecho tantas cosas por mí… La que les monté el jueves no es poca… Menos mal que hemos acabado<br />

bien porque si no me da algo… Bueno, y la excursión perfecta, me lo pasé súper bien, ¡A ver si me pasa las<br />

fotos José! Y este fin de semana, pues nada, con mi hermana, desaparecida.<br />

Fuimos a la playa… Buah! Qué bien y que mono…Es que, como<br />

me lo quiero, nen, al chiquitajo. Aunque ayer haya dormido mal,<br />

por las pataditas que me daba. Qué majos los amigos de mi<br />

hermana… Me parece a mí que los sábados y domingos, me auto<br />

adopto y me voy a casa de mi hermana. ¡Es que me lo he pasado<br />

muy bien! Y esta tarde, con la aburrida de… El fin de semana que<br />

viene que no falten ellos porque si no… Vaya aburrimiento. Que<br />

ella no sabe hacer nada… Así que yo con los expertos en anti<br />

aburrimiento.<br />

Feliciana


La vida mediterrània<br />

Un matí a la «Uni»<br />

Per Oscar Blanco, Ana Sorribas i Noelia Sánchez<br />

Divendres 20 de març els alumnes de 4rt d’ESO de l’<strong>IES</strong> van participar en els tallers didàctics<br />

de l’UPC dins la iniciativa «un dia a la Uni» al campus del Baix Llobregat concretament a<br />

l’EPSC i l’ESAB. Els tallers van fer-se durant el matí estructurats en dues sessions de 90 minuts<br />

amb una pausa de mitja hora pel mig. Aquest és un resum de les activitats que es van fer i en<br />

què consistien:<br />

Llançament de coets a l’espai. Pràctiques amb coets de vinagre i bicarbonat<br />

Vam conèixer el diferents<br />

elements que intervenen en el<br />

llançament de coets a l’espai, i<br />

també els principals tipus de<br />

coets que s’utilitzen. Vam<br />

aprendre i entendre diversos<br />

conceptes bàsics de<br />

l’aeronàutica com »accióreacció»,<br />

«redundància»,<br />

«vectors de llançament»,<br />

«sincronització de sistemes»,<br />

«anàlisis d’errades», «sistemes<br />

de seguretat», etc… Tot el que<br />

ens van explicar vam poder experimentar-ho, encara que més senzillament, mitjançant la construcció<br />

d’uns coets que utilitzen una reacció de vinagre i bicarbonat com a propulsió.<br />

6


La vida mediterrània<br />

Volar de peus a terra: els simuladors de vol<br />

Vam fer un vol virtual mitjançant un simulador de vol construït per estudiants de l’EPSC. Dins la cabina<br />

d’una avioneta real, l’objectiu fou<br />

que els estudiants es<br />

familiaritzaren amb els principis<br />

bàsics que permeten el vol i amb<br />

els instruments de l’avió<br />

(comandaments de vol,<br />

indicadors de cabina, en<br />

definitiva, tota l’aviònica) que<br />

permeten el control sobre<br />

l’aparell, els aeroports<br />

d’enlairament i aterratge i el pla<br />

de vol.<br />

Càlcul del rendiment energètic de les plaques<br />

En els darrers anys, els esforços per obtenir energia mitjançant fonts renovables han augmentat, i l’energia<br />

solar ha estat una de les que més s’han desenvolupat. Vam entendre quins són els principis de la seva<br />

producció, els tipus de plaques que s’utilitzen al campus (tèrmiques i fotovoltaiques), i vam poder<br />

experimentar amb una petita instal·lació fotovoltaica, analitzar els principals paràmetres i calcular el rendiment<br />

energètic.<br />

7


La vida mediterrània<br />

Construcción d’un sistema de filtratge<br />

D’aigua n’hi ha de moltes menes, i no totes són aptes pel consum humà. A l’aigua hi ha dissoltes nombroses<br />

substàncies que requereixen del seu tractament per poder ser utilitzada. Vam veure quins són els principals<br />

sistemes utilitzats pel tractament de les aigües a les depuradores i vam poder construir un sistema de<br />

filtratge al laboratori.<br />

Anàlisi de la qualitat de l’aigua<br />

No podríem entendre la vida al nostre planeta sense l’aigua, i la seva qualitat afecta de manera<br />

importantíssima al medi ambient i a l’agricultura. Al laboratori vam analitzar l’aigua de diferents procedències:<br />

riu, bassa, pou, mar, depuradores… i vam descobrir quins són els criteris de qualitat que ha de tenir l’aigua<br />

de reg. Aquest tipus d’aigua és la que s’utilitza habitualment a l’agricultura, també es fa servir en jardineria<br />

i espais públics.<br />

8


La vida mediterrània<br />

Divendres, 17 d’Abril, els alumnes de l’<strong>IES</strong><br />

<strong>Mediterrània</strong>, vam tenir l’oportunitat de fer un taller<br />

de drogodependència, amb la col·laboració de<br />

Fundació Mensalus.<br />

L’Esther, que va ser la psicòloga que ens va fer el<br />

taller, ens va explicar les conseqüències que té el<br />

fet de consumir drogues, tots els efectes, i com<br />

podem reaccionar nosaltres quan la consumim.<br />

La psicòloga ens va posar uns vídeos instructius<br />

d’anuncis de prevenció de les drogues. Eren molt<br />

didàctics, i al mateix temps eren reals, molt<br />

impactants, ja que s’hi mostraven les conseqüències<br />

de les drogues al nostre cos. També ens va explicar<br />

els mites, els llocs on actuen les drogues al nostre<br />

cos i a l’exterior, i sobretot la definició del concepte<br />

de ‘’droga’’. L’Esther ens va passar a cada dos<br />

alumnes una frase on sortia un cas en concret sobre<br />

la consum d’una droga i els efectes que poden<br />

haver-hi. Nosaltres juntament amb la nostra parella<br />

havíem de donar la nostra opinió dient si era cert o<br />

no, si estàvem d’acord o no i desprès posar-ho en<br />

comú amb la resta de la classe. Amb aquesta activitat<br />

van sorgir diversos<br />

debats.<br />

« Les<br />

drogues<br />

no solucionen<br />

la vida»<br />

Taller de drogodependència<br />

D’altra banda,<br />

també s’hi van<br />

tractar altres<br />

temes, com poden<br />

ser: la integració en<br />

un grup social, el<br />

que fem per integrar-nos, fins a quin punt som<br />

capaços d’arribar per a entrar al grup ‘’d’amics’’,<br />

els rituals d’iniciació que es fan, entre d’altres. Com<br />

a referència, se’ns va mostrar parts concretes de<br />

pel·lícules on es veia amb claredat els fets esmentats<br />

abans.<br />

9<br />

Com a tancament del taller ens passà unes enquestes<br />

anònimes on es feia un conjunt de preguntes per<br />

millorar el taller o per veure quines activitats ens van<br />

agradar més.<br />

Com a conclusió, podem dir que aquest taller ens<br />

ha confirmat una cosa que gairebé tots ja sabíem:<br />

que les drogues no són bones per a nosaltres. Encara<br />

que ho pensem en el moment de consumir-les , no<br />

tenen res de bo. Les drogues no solucionen la vida<br />

al contrari, la perjudiquen i en alguns casos ens la<br />

treuen. Hem aprés que no cal aparentar ser qui no<br />

som per a agradar als altres o fer rituals estúpids per<br />

a la integració d’un grup ‘’d’amics’’. És per això<br />

que hem de aprendre a dir No.<br />

Per Cristina Molina i Sheila Alcántara


“Les relacions afectives dels nois i les noies des de la igualtat”<br />

El passat dia 3 de febrer, vàrem assistir a una xerrada amb l’escriptora Gemma Lienas.<br />

El passat dia 3 de febrer, els alumnes de 4rt van assistir<br />

a una xerrada sobre les relacions afectives entre els<br />

nois i les noies des de la igualtat. Va tenir una durada<br />

de dues hores aproximadament. Aquesta xerrada, la<br />

va fer una famosa escriptora, Gemma Lienas,<br />

nascuda a Barcelona al 1951, filla d’un català i una<br />

francesa, per tant des de petita ha tingut contacte<br />

amb diferents llengües. Des de la seva infantesa,<br />

aquesta autora ha mostrat una gran afició per la<br />

lectura i per clàssics com Tirant lo Blanc.<br />

A l’època en què el català estava prohibit, ella el<br />

seguia estudiant d’amagat. Anys més tard, estudia<br />

filosofia i lletres, comença una vida en matrimoni, de<br />

la qual neixen David i Lara, encara que després passa<br />

per una separació. En refer la seva vida, canvia la<br />

docència per l’edició. Apareix el seu primer llibre,<br />

“Cul de Sac”. Canvia la seva residència, a diferents<br />

països, sense deixar d’escriure llibres com “Així es<br />

la vida Carlota” i “Bitllet d’anada i tornada”, els quals<br />

la fan guanyar una sèrie de premis.<br />

Els alumnes, abans d’assistir-hi, van organitzar<br />

activitats a classe de alternativa a la religió per anar<br />

preparats, com el diàleg entre en Joan i la Maria, dos<br />

nois que fa 5 mesos que surten junts, i ara un dels<br />

dos vol tenir relacions sexuals, però la parella no ho<br />

té clar. Havien de representar-lo, i més tard extreure’n<br />

les seves conclusions. També van fer una lectura del<br />

significat del 8 de març, dia de la dona treballadora<br />

10<br />

Aquest dia és molt significatiu. Prové perquè al 1857<br />

van organitzar una vaga contra les llargues jordanes,<br />

els baixos salaris i les pèssimes condicions de treball,<br />

és van tancar a una fabrica tèxtil, aquesta és va<br />

incendiar i al impedir la sortides a les dones va morir<br />

un gran nombre d’elles. .<br />

Però ella no venia a parlar-nos sobre aquest fet, ni<br />

tan sols sobre la violència de gènere, sinó de les<br />

relacions afectives dels noies i les noies des de la<br />

igualtat. Va enfocar la seva xerrada des de la seva<br />

experiència com a dona i fent referència als seus<br />

llibres, ja que aquests tracten sobre temes adolescents<br />

o assumptes que ens poden afectar, i que per tant,<br />

els protagonistes són joves. Per als personatges el<br />

seu entorn és molt important, i potser és una mica<br />

bibliogràfic ja que per a ella també és molt important<br />

la família i els amics.<br />

Vam tenir l’oportunitat de parlar amb ella i poder saber una mica més sobre la seva persona;<br />

L’heura: Música preferida?<br />

Gemma Lienas: Clàssica per exemple Bach, contemporània les veus solistes. També el Clapton i<br />

els Beatles.<br />

L’H: Un somni?<br />

GM: Viatjar a Polinèsia.<br />

La vida mediterrània


La vida mediterrània<br />

L’H: Com t’inspires?<br />

GL: Escoltant música clàssica.<br />

L’H: Alguna cosa que t’agradi fer en el teu temps lliure?<br />

GL: Cuinar<br />

L’H: De quin llibre et sents més orgullosa?<br />

GL: “Anoche soñé contigo”, perquè és el més ambiciós.<br />

L’H: Alguna curiositat que caracteritzi les teves obres?<br />

GM: Les meves obres normalment giren entorn a conflictes personals i interpersonals, a la<br />

meva manera de mirar les coses, són les que fan moure el món.<br />

A més, és defensora dels drets del les dones, i per aquesta raó, ha creat una web anomenada “Dones en<br />

xarxa” que gira entorn al món de les dones i a tot allò que els afecta. Les administradores i tot l’equip que<br />

s’encarrega que la pagina sigui possible són tot dones, i la directora n’és ella, la Gemma.<br />

Web Dones en xarxa:<br />

http://www.donesenxarxa.cat/<br />

Web Gemma Lienas:<br />

http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/lienas/<br />

index.html<br />

Nadia Méndez Flores, Ana Navarro Olmedo, Sara Serrano<br />

Manresa i Lara Sánchez Aguado.<br />

11


La vida mediterrània<br />

Sabeu què és el Taekwondo? A continuació<br />

aclarirem qualsevol dubte que pugueu tenir<br />

sobre aquest esport mitjançant la següent<br />

ent<strong>revista</strong> a Elisabeth Lopez, que recentment<br />

n’ha obtingut la titulació de campiona<br />

d’Espanya!<br />

El Taekwondo és una art marcial que es va originar<br />

a Corea. Destaca per la seva varietat i<br />

espectacularitat de les seves tècniques de patada, i<br />

actualment és una de les arts marcials més conegudes<br />

i practicades del món.<br />

L’Heura: Hola, Elisabeth. Com va?<br />

Elisabeth: Hola, molt bé, gràcies.<br />

Una campiona a l’<strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong><br />

L’Heura: Per començar, què vol dir el Taekwondo<br />

per a tu?<br />

Eli: Doncs el Taekwondo s’ha convertit en una de<br />

les coses més importats de la meva vida, ja que<br />

gràcies a aquest esport he madurat més de pressa.<br />

El Taekwondo m’ha fet veure que quan et proposes<br />

d’aconseguir una cosa, al final, amb esforç i sacrifici<br />

ho pots aconseguir. També m’ha fet conèixer molta<br />

gent que lluita per aconseguir el mateix somni que<br />

jo.<br />

L’Heura: Amb quina edat vas començar a practicar<br />

el Taekwondo i amb quina finalitat?<br />

Eli: Vaig començar quan només tenia tres anys. Els<br />

meus pares m’hi van apuntar perquè jo era una noia<br />

molt moguda i no parava quieta. Però el que ells no<br />

sabien era que poc a poc el Taekwondo es<br />

convertiria en una cosa molt important per a mi.<br />

L’Heura: Què et va empènyer a practicar-lo?<br />

Eli: Al primer lloc on vaig anar va ser cap a Holanda,<br />

on no vaig guanyar res a causa d’uns problemes<br />

que van sorgir. Però el segon viatge que vaig realitzar<br />

12<br />

va ser cap a Alemanya, on vaig quedar segona. Vaig<br />

realitzar cinc combats dels quals vaig guanyar quatre<br />

però vaig perdre la final d’un punt en els últims vint<br />

segons, perquè em va donar un cop al peto (la<br />

protecció del ventre) amb la tíbia i li van pujar el<br />

punt a ella encara que no era, però jo estic satisfeta<br />

igualment.<br />

L’Heura: De quina manera ha afectat aquest esport<br />

als teus estudis?<br />

Eli: La veritat es que m’afecta bastant,ja que em<br />

treu moltes hores d’estudi. Dedico moltes hores<br />

d’entrenament a la setmana, mes o menys 9, tot<br />

depèn de si hi ha campionat o no.<br />

L’Heura: Quina és la teva prioritat, l’esport o els<br />

estudis?<br />

Eli: La meva prioritat són els estudis, ja que em vull<br />

treure una carrera com déu mana. Però si que és<br />

veritat que aquest any li estic donant mes importància<br />

al Taekwondo, a causa de que porto un any<br />

relativament bo i tinc moltes


La vida mediterrània<br />

possibilitats en aquest món. Segurament molta gent<br />

no entendrà per què dono més prioritat a un esport<br />

que als estudis, però les persones que som en aquest<br />

mon ho entenem.<br />

L’Heura: A més de Taekwondo, practiques cap<br />

altre esport? Si és així, quin?<br />

Eli: També faig Handbol, a l’Esportiu Castelldefels.<br />

L’Heura: T’imaginaves arribar a ser algun dia<br />

campiona?<br />

Eli: La veritat que no m’ho esperava, però sabia<br />

que desprès de tant sacrifici, algun dia, d’alguna<br />

manera arribaria la meva recompensa.<br />

L’Heura: Com et sents havent complit el teu gran<br />

somni?<br />

Eli: Bé, aquest tampoc és que sigui el meu gran<br />

somni, aquest seria arribar a les olimpíades algun<br />

dia. Però si que es veritat que guanyar el campionat<br />

d’Espanya era un dels meus somnis, i quan el vaig<br />

aconseguir no m’ho podia creure, va ser ... No tinc<br />

paraules per descriure aquell moment!<br />

L’Heura: Quant de temps li dediques?<br />

Eli: Poso molta dedicació a aquest esport. Com he<br />

dit abans, unes 9 hores a la setmana, i si tinc<br />

temporada de competició, hi intento dedicar el<br />

doble.<br />

L’Heura: Per combatre, és millor utilitzar l’instint o<br />

mesurar cada situació?<br />

Eli: L’instint s’utilitza sempre, però per guanyar un<br />

combat es súper important saber mesurar cada<br />

situació Has de ser capaç de saber quan has de fer<br />

una cosa o una altra.<br />

L’Heura: Quina és la tècnica que més t’agrada<br />

practicar?<br />

Eli: Una mica de tot. M’agrada practicar diferents<br />

tècniques. Així quan estic enmig d’un combat, tinc<br />

diferents tècniques. Per: Zhanna Koshel i Vicky Stefanova<br />

13<br />

L’Heura: Creus que estàs ben preparada per a<br />

afrontar situacions de perill de la vida real?<br />

Eli: Jo crec que sí que ho estic, però com que mai<br />

m’he trobat en una situació de perill, encara no sé el<br />

que podria fer.<br />

L’Heura: Això està molt bé, Eli. Et felicitem i et<br />

desitgem que progressis molt més.<br />

Eli: Moltes gràcies i salutacions per a la <strong>revista</strong>!


La vida mediterrània<br />

L’arqueologia, un món<br />

de troballes per als joves<br />

Una mirada a l’arqueologia provinent d’una jove.<br />

La meva experiència.<br />

El curs passat els alumnes de segon d’ESO gràcies a la professora de socials del nivell, l’Imma Fernández,<br />

van tenir l’oportunitat d’optar a cinc beques per estar dues setmanes amb el grup d’arqueologia «Quaternari»,<br />

a aquestes beques hi optarien les persones amb la nota més alta de ciències socials.<br />

Una de les afortunades vaig ser jo.<br />

Estic molt agraïda per aquesta oportunitat perquè m’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre molt i perquè<br />

és una experiència inoblidable, vaig conèixer molta gent d’altres indrets del país amb els quals mantinc el<br />

contacte; fins i tot amb una altra companya vam allargar la beca durant tot l’estiu. Aquesta Setmana Santa<br />

hem tornat a excavar i a l’estiu també ho farem. M’encanta excavar i espero fer-ho durant molts anys més.<br />

Intentaré transmetre alguns dels coneixements i conceptes que bàsics que vaig aprendre, com ara els<br />

conceptes d’arqueologia, jaciment, restauració, sigla i classificació.<br />

Introducció<br />

L’arqueologia és la ciència que estudia el passat. Normalment es fa mitjançant un jaciment arqueològic,<br />

que és una concentració de restes prehistòriques, arqueològiques o fòssils.<br />

El jaciment<br />

Un jaciment té diferents nivells, aquests són<br />

diferenciats per les edats i diferències del<br />

substrat del sòl, també s’organitza en metres<br />

quadrats per poder localitzar en qualsevol<br />

cas un os que ja s’ha tret del seu lloc, per<br />

això s’han d’anotar les coordenades i la<br />

posició de l’os, per poder tenir un historial<br />

de tot el jaciment ben complet.<br />

14<br />

Per Clara Quirante<br />

3er A1


La vida mediterrània<br />

L’objectiu d’un jaciment és baixar el nivell i fer un estudi dels aspectes generals que hi havia a l’època<br />

excavada. Tot el que es troba originàriament a un jaciment es molt important per això es fan fotografies<br />

contínuament, i es dibuixa tot os, i la situació que es troba. Tota la sorra que s’extreu s’ha de garbellar,<br />

perquè hi ha molta microfauna que no es veu a simple vista.<br />

Quan es troba un os s’ha d’extreure tota la sorra del voltant una vegada fet això es coordena i s’apunta a<br />

l’historial a mà, per després passar-ho a ordinador. A l’acabar s’extreu l’os i es guarda a una bossa amb<br />

el nom del quadrat i numero d’os i s’envia a restaurar.<br />

La restauració<br />

L’os quan arriba del jaciment arriba molt brut i si el guardéssim en aquestes condicions es faria malbé per<br />

aquest motiu, s’ha de netejar. I la neteja s’utilitza aigua per treure la pols, un raspall de dents per poder<br />

fregar bé els substrats que són enganxats, aigua perquè tota la sorra es converteixi en fang perquè sigui<br />

més fàcil i coladors pels ossos petits. Una vegada ja s’ha rentat es passa a la segona fase de la restauració<br />

que consisteix en consolidar bé els ossos perquè amb el tempos no es trenquin i pegar amb els que estan<br />

trencats. La consolidació es fa amb paraloid i acetona.<br />

La sigla<br />

Una vegada l’os ja és net i restaurat s’ha de siglar, que és el procediment que consisteix en posar la<br />

identitat de l’os, és a dir, amb esmalt d’ungles transparent es posa una capa per poder escriure amb un<br />

bolígraf especial el jaciment, la data, el quadre, el nivell i el numero de l’os. També s’ha de fer l’etiquetatge<br />

amb la mateixa informació i una bossa neta i nova per poder guardar-ho sense que corri perill de perdre’s.<br />

La classificació<br />

Una vegada fet tot el treball s’han de classificar els ossos segons jaciment i espècie.<br />

15


Primer, vam anar a fer una petita<br />

visita guiada a un castell, Le<br />

palais des Rois de Majorque, on un<br />

guia en va fer una petita xerrada<br />

sobre la història del castell. Desprès<br />

ens va ensenyar l’església del rei i<br />

on estaven ubicades les habitacions<br />

de la reina i el rei.<br />

La vida mediterrània<br />

Anem a França!<br />

El dia 29 d’abril els alumnes de francès de l’<strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong> vam fer<br />

una visita a Perpinyà, França.<br />

El rei dormia a la dreta, i la reina a<br />

l’esquerra,ja que a la dreta estaven<br />

les qüestions politiques. El guia ens<br />

va explicar que,com que no podien<br />

dormir junts, a les nits es comunicaven per<br />

un passadís secret que conduïa a cadascuna<br />

de les seves habitacions.<br />

També vam pujar a dalt de la torre del castell<br />

on es podia observar unes vistes precioses<br />

de Perpinyà.<br />

Desprès de dinar, vam anar a veure el palau<br />

dels congressos i un monument important<br />

que estava al costat.<br />

16<br />

Sara Sánchez Cano<br />

A continuació vam anar a visitar una plaça<br />

,Le Chatelet, on ens van explicar que formava<br />

part d’una muralla que abans la feien servir<br />

com una presó i desprès a una petita catedral<br />

que estava a prop.<br />

Anant passejant pels carrers podíem veure<br />

les casses i els comerços on el professor de<br />

socials, Francesc Descarrega, que ens va<br />

acompanyar en tota la visita, ens n’anava<br />

explicant les característiques que es podien<br />

observar, ja que eren uns edificis molt antics<br />

i estaven construïts amb pedres,<br />

fusta i on van utilitzar diferents<br />

tècniques que les que s’utilitzen ara<br />

i que alguns alumnes estan<br />

estudiant en la seva àrea.<br />

Va ser una estància molt<br />

interessant pels carrers de<br />

Perpinyà i els llocs on vam anar,<br />

també cal dir que va ser<br />

esgotadora!! Vam caminar<br />

massa.


La vida mediterrània<br />

Le mercredi 22 avril, nous avons reçu la<br />

visite des élèves français tresième anné<br />

de l’école Bress, située à 50 Km de<br />

Clermont-Ferrand.<br />

Les jeunes journalistes de L’Heura sommes<br />

rendus pour vous informer sur l’événement.<br />

Tout d’abord, le professeur d’espagnol de<br />

l’école Bress a fait une petit introduction sur<br />

les habitudes de leur école. Elle nous a parlé<br />

en français et nous avons compris beaucoup<br />

de choses. Ensuite, notre professeur<br />

d’histoire, Mr. Francesc Descàrrega, nous a<br />

fait une introduction sur l’art moderniste à<br />

BIENVENUS EN ESPAGNE!<br />

Barcelone. Beatriz Rodríguez<br />

17<br />

Après, les étudiants de français ont prépare<br />

deux activités pour mieux nous connaître et<br />

nous amuser.<br />

La première c’était un «Speed dating». C’est<br />

un heu très connu aux Etats-Unis qui consiste<br />

à poser des questions à quelqu’un qu’on ne<br />

connaît pas. Après quelques minutes on<br />

change de personne.<br />

La deuxième activité visait à deviner un<br />

personnage célèbre.<br />

Pour finir, on a fait des petits groupes et nous<br />

sommes partis visiter notre Lycée. La visite,<br />

nous l’avons faire en espagnol afin que les<br />

éléves français puissent practiquer notre<br />

langue.


La Coca-Cola<br />

Una beguda refrescant, però alhora perjudicial si no es<br />

pren amb mesura<br />

La Coca – cola, una beguda refrescant que<br />

duu amb nosaltres des de 1886. Ningú sap<br />

la seva formula secreta; però sí podem<br />

saber –ne els ingredients, els quals, després<br />

de passar innombrables proves, es segueix<br />

demostrant que poden arribar a ser<br />

perjudicials per a la nostra salut.<br />

Múltiples estudis han detectat infinitat de<br />

vegades que la coca –cola pot arribar a<br />

ser adictiva, ja que conté cafeïna extreta<br />

de la nou de cola. Aquest ingredient , si es<br />

consumeix en quantitats moderades ( 20mg<br />

) crea una sensació de satisfacció al<br />

sistema nerviós. No obstant això, en<br />

quantitats elevades ( 400 a 600 mg ) pot<br />

provocar insomni, taquicàrdia, mals de cap<br />

i fins a atacs d’ansietat.<br />

Sabíeu què?<br />

Una llauna de Coca – cola conté<br />

aproximadament 50 mg de cafeïna, i si<br />

tenim en compte que una llauna no és<br />

suficient o si pensem en els envasos de més d’un litre ( que més d’una persona s’ha begut l’ampolla<br />

sencera) la ingestió de cafeïna sobrepassada és podria arribar a dir que és tòxica. A més la cafeïna en fred<br />

accelera la seva acció psicològica.<br />

El color de la Coca – Cola és un additiu anomenat gas carbònic que segons les proves realitzades per<br />

AMEDEC, és un additiu anomenat I-150. Aquest additiu ha estat relacionat amb manca de vitamina B6<br />

que és important per a la sang. A causa d’això es pot produir anèmia, depressió i confusió entre altres<br />

símptomes.<br />

La Coca- Cola abans era una de les majors empreses consumidores de sucre. Ara, en lloc d’utilitzar sucre<br />

utilitzen fructuosa, un xarop de blat de moró transgènic.<br />

Aquest fet té com a conseqüència que l’esmalt de les dents és corroeix afeblint-los i produint caries; a part<br />

d’això, les calories que l’organisme no assoleix digerir es transformen en greixos.<br />

I per a les persones que pensen què això és soluciona bevent Coca –cola Light, que sàpiguen que les<br />

substàncies que substitueix el sucre o sucre sintètic en grans quantitats provoca danys cerebrals, pèrdua de<br />

memòria i confusió mental ( segons la AMEDEC ). La substància que provoca aquests trastorns es diu<br />

aspartat. Un altre dels efectes d’ Alzheimer pot provocar deterioraments en la retina i al sistema nerviós.<br />

18<br />

Sheila Alcántara Yepes


Londres, Londres, la la ciutat ciutat dels dels joves joves (II (II part)<br />

part)<br />

Vols saber tot el que s’ha planificat per al viatge de fi de curs dels alumnes de 4º d’ESO? Aquí<br />

t’informem dels itineraris, els preus de les principals atraccions turístiques i de molt més...<br />

Ara que ja saps les principals atraccions turístiques de Londres, t’informarem en què consistirà el viatge i<br />

que farem allà segons la planificació dels professors.<br />

ITINERARI<br />

Dissabte 6 de juny Dilluns 8 de juny<br />

- Trobada a l’aeroport de BCN Arribada a Gatwick - Tower Bridge. Free<br />

- Arribada a Londres. Check-in. Distribució de dormitoris. - Tower of London<br />

- Trafalgar Square (guided tour)<br />

- National Gallery - City walk:<br />

- Covent Garden • St Paul’s Cathedral<br />

- 21.30: Ceremony of the Keys- Tower of London. Free. • The Monument<br />

Diumenge 7 de juny • London wall<br />

- Canvi de la guàrdia a Buckingham • The Barbican<br />

- Palace. Free • Bank of England<br />

- Camden Market. Free<br />

- British Museum. Free<br />

- Hyde Park. Free<br />

- Harrods. Free<br />

- Marble Arch. Free<br />

- Piccadilly Circus. Free<br />

RECORDA: METRO<br />

Zona 1: £ 2.<br />

Zona 1- 2: Es pot comprar un bitllet econòmic que el podràs utilitzar durant tot el dia. S’anomena One-day<br />

Travelcard i el preu es de £3.60.<br />

19<br />

Lucía Romero i Noelia Sánchez


Sabíeu què?<br />

Dimarts 9 de juny Dimecres 10 de juny<br />

- Parliament Square: - Check-out<br />

• Westminster Abbey - Tate Gallery. Free<br />

• Big Ben. Free - Oxford Street. Free<br />

• Houses of Parliament. Free - Carnaby street. Free<br />

• Nº 10 Downing street. Free<br />

- The Millennium Bridge and the<br />

Tate Modern. Free<br />

- The Globe theatre. Guided tour<br />

- The London Eye. Optional<br />

QUÈ ES EL QUE POTS PORTAR A L’AVIÓ<br />

Una vegada has fet el check-in hauràs de passar per una sèrie de controls, per això et donem una informació<br />

important perquè no et retinguin.<br />

Comencem per la maleta, ha de tenir unes mides de 55x40x20. Si no compleix aquestes mides hauràs de<br />

facturar-la. Si et decideixes per portat equipatge de mà has de complir els següents requisits:<br />

- Només es poden portar envasos individuals amb una<br />

capacitat inferior a 100ml.<br />

- Aquests envasos hauran d’anar en una bossa de plàstic.<br />

- La bossa haurà de ser transparent, i s’ha de poder obrir i<br />

tancar.<br />

- Només es permet una bossa per passatger.<br />

- Algunes excepcions que pots portar a la teva maleta<br />

de mà són les següents: Dietètica especial i<br />

medicaments que hagis d’utilitzar durant el viatge. S’haurà de portar una recepta mèdica.<br />

PODEU COMPRAR QUALSEVOL PRODUCTE A LES BOTIGUES SITUADES PASSAT EL<br />

CONTROL DE SEGURETAT.<br />

Si vols facturar la teva maleta, has de pagar 36 • (anada i tornada).<br />

20


Sabíeu què?<br />

PER SABER MÉS...<br />

Vols pujar-te al London Eye?<br />

London Eye és una nòria gegant on pots gaudir durant 30 minuts<br />

de les millors vistes de Londres. Està oberta de 9.30-21.00<br />

hores i el preu es £15.<br />

Vols entrar a Madame Tussaud’s?<br />

És una atracció fantàstica per amants de la curiositat. EL pitjor<br />

són les llargues cues que has de fer depenent de la hora que<br />

hi vagis. El preu es entre £6 i £21.99.<br />

Vols veure el National Gallery?<br />

Si t’agrada la pintura europea, es recomanable que et passis per aquest lloc, a més et sortirà de<br />

franc.<br />

Vols veure algun musical?<br />

Londres és la ciutat on hi ha els millors shows.<br />

Normalment estan al West End. El preu no el<br />

podem dir ja que depèn del musical que vulguis<br />

veure.<br />

Uns dels llocs que són obligatoris per visitar son la Torre De Londres i el British Museum.<br />

L’inconvenient de visitar la primera és que costa unes £17, però això pot variar, es poden fer grups<br />

de persones. Per veure el British Museum no hi ha cap problema ja que l’entrada es gratuïta.<br />

21<br />

Vols veure la Tate Modern?<br />

Si ets un apassionat de l’art contemporani, no<br />

et pots perdre aquest museu. La entrada a<br />

aquest museu també es gratuïta.


Drogues o alcohol Sergio Quirante<br />

Els joves d’avui dia prenen menys drogues però més alcohol<br />

Cada vegada s’avança més<br />

el consumisme de drogues<br />

i d’alcohol. Això vol dir que<br />

joves de 14 anys o fins i tot més<br />

joves han consumit drogues o<br />

han begut alcohol alguna vegada.<br />

Quasi la meitat dels joves entre<br />

14-18 anys reconeixen haver -<br />

se emborratxat alguna vegada.<br />

Això, fa uns 10-15 anys no<br />

passava amb tanta freqüència en<br />

aquesta edat. Per tant, amb<br />

aquesta informació, podem<br />

afirmar que el consum d’alcohol<br />

i drogues es va avançant cada<br />

vegada més entre la gent jove.<br />

Sabíeu què?<br />

Però l’alcohol també és una droga...<br />

Segur que la majoria de vosaltres sabeu què és i quins efectes<br />

té l’alcohol, però aquesta substància conté elements que la<br />

gent no sap. L’alcohol és una substància tòxica i també és una<br />

droga. Sempre entenem per drogues la cocaïna, l’heroïna i<br />

totes aquestes substàncies, però l’alcohol presenta les mateixes<br />

característiques que la cocaïna, el cànnabis... tota substància<br />

que quan la consumeixes et canvia l’estat d’ànim és considerada<br />

una droga. Si regulem el consum d’alcohol cada vegada en<br />

consumirem una mica més, és a dir, que crea dependència.<br />

22


Sabíeu què?<br />

Què ens diuen les dades ?<br />

L’alcohol, juntament amb el tabac, és la substància més consumida entre els joves. Segons les dades d’un<br />

diari digital, un 10% de les persones entre 15-29 anys beuen regularment alcohol. Es tracta del consum<br />

cada cap de setmana de “ el botelló del dissabte a la nit” (conegut com botellón) . El percentatge de<br />

joves d’ entre 14 i 18 anys que consumeixen alcohol una vegada al mes es el 49,2%. Les noies són les que<br />

consumeixen més alcohol.<br />

Amb aquestes dades sobre<br />

l’alcohol podem treure la<br />

conclusió que aquests<br />

números són importants i<br />

l‘alt consum d’alcohol pot<br />

tenir conseqüències.<br />

Sabies quins són<br />

els efectes de<br />

l’alcohol?<br />

L’ alcohol a part de fer efecte en el cervell variant les seves funcions<br />

(memòria, atenció...) també afecta els altres òrgans del cos, com els<br />

ronyons, el fetge o el sistema circulatori. Al principi, els efectes de<br />

l’alcohol no són gaire importants, però amb el pas del temps sí que ho<br />

poden arribar a ser perquè una persona sota els efectes de l’alcohol no<br />

controla bé la seva conducta.<br />

I al nostre centre ?<br />

Hem fet una enquesta a l’ institut <strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong> i aquí us en mostrem els resultats:<br />

Amb les dades d’aquest gràfic podem observar que de 100 alumnes de l’ institut <strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong> el 39%<br />

consumeix alcohol els caps de setmana i un 61% no.<br />

23


Sabíeu què?<br />

Si per a un videoclip la música és l’essencial, la imatge que l’acompanya també ho<br />

és. És un «plus» que ens permet desenvolupar una atracció amb aquest so, el «eye<br />

candy», que compleix una part integral en la nostra adoració musical i que<br />

contribueix a contextualitzar i crear una associació visual. I si hi ha dues persones<br />

que s’encarreguen de realitzar un bon treball fent això són els directors Jonas &<br />

Francois.<br />

Jonas & François es van conèixer a la Facultat de Belles Arts de la ciutat de Poitiers,<br />

a la qual els dos estudiaven, i van començar fent petits treballs de disseny gràfic fins<br />

que la fama internacional els va arribar amb<br />

l’original videoclip de «D.A.N.C.E» del grup<br />

francès Justice. Des de llavors han revolucionat<br />

increïblement el món de la música i de la<br />

publicitat amb uns videoclips i uns spots<br />

caracteritzats per la seva originalitat, creativitat<br />

i per tenir un estil que els diferencia de la resta.<br />

Imatge de Jonas & François<br />

Jonas &François escolten la cançó molts cops mentres al mateix temps discuteixen<br />

idees visuals per al so i les líriques, tempesta creativa que no acaba fins que les<br />

càmeres deixen de gravar. Ells utilitzen una tècnica molt diversa a la qual hi caben<br />

des del dibuix artístic més tradicional fins al disseny gràfic amb els efectes més<br />

nous, prenent inspiració de les obres de gent com Gus Van Sant, Sofia Coppola,<br />

Beck, Kraftwerk, Basement Jaxx y The Strokes, entre altres. Altres de les seves<br />

influències son Michel Gondry o Jan Svankmajer, el videoart de Zbigniew<br />

24


Sabíeu què?<br />

Rybczynski o les escultures de Erwin Wurm, així com<br />

per descomptat la música Pop i Rock. També poden<br />

citar-se altres influències, com els còmics, que pot<br />

veure’s clarament als seus videoclips com per exemple<br />

«Testarossa Autorive» de Kavinsky o al vídeo de<br />

Flairs «Better than Prince», o el gust per l’estètica<br />

dels anys 80 i el Pop Art, amb lletres de colors<br />

cridaners i fluorescents i un gran colorit en tots els<br />

espais que li donen un to dinàmic, fresc, jove i molt<br />

creatiu. Escena del video «Better than Prince» de Flairs<br />

Lents, però segurs, aquests francesos estan avançant cada vegada més amb els seus<br />

treballs. Jonas & Francois, són part del corrent de nous avantguardistes del videoclip.<br />

Aquests joves s’han convertit en tota una referència i donaran molt que parlar en els<br />

pròxims anys.<br />

Escena del video «D.A.N.C.E» de Justice<br />

25<br />

Nadia Méndez Flores


L’Autisme<br />

«Aquest és un problema clínic important i hi ha molt pocs estudis que ho investiguen»<br />

(Professor Simon Baron-Cohen)<br />

Tothom ha sentit a parlar de malalties, més que res perquè són coses que ens passen, i que molta gent<br />

pateix, i encara que no sigui un tema massa tractat, com a tema de conversa actualment en els joves, en<br />

aquest article m’agradaria parlar sobre una d’elles en concret: l’Autisme.<br />

L’Autisme és una malaltia molt complexa i no gaire comú, que pateixen aproximadament 4 de cada 1000<br />

nens nascuts, i és molt més freqüent al sexe masculí que al femení, en una proporció de 4 a 1. Hi ha molt<br />

poques persones que pateixen aquesta malaltia que<br />

tinguin capacitats suficients per viure en una<br />

completa autonomia, i la<br />

ajut durant tota la vida.<br />

major part necessiten un gran<br />

La malaltia consisteix en un trastorn del<br />

desenvolupament, que persisteix durant tota la vida.<br />

Aquest síndrome es por percebre durant els primers 30<br />

mesos de vida. Amb freqüència, aquest síndrome<br />

està acompanyat de comportaments anormals, com<br />

per exemple activitats i interessos de caràcter repetitiu<br />

i estereotipat, de moviments de balanceig i<br />

d’obsessions insòlites a certs objectes o<br />

esdeveniments. Amés, els nens que el pateixen, es<br />

creen un món dins del seu cap, com una il·lusió, i<br />

sempre estan dintre, poques vegades presten atenció al seu voltant. Per a ells, aquest món és la realitat,<br />

percebre’n el seu món “fantasiós” com a real i la realitat com una il·lusió. Per això, aquest síndrome<br />

consisteix parcialment en una separació de la realitat externa.<br />

-Quines són les causes de l’autisme?<br />

Les causes de l’autisme encara són desconegudes, però existeixen algunes teories:<br />

1.Les relaciones del nen autista i el seu entorn mig social: Es diu que l’autista és així perquè no<br />

ha tingut afectivitat quan era petit, es a dir, ha tingut pares distants, freds, massa intel·lectuals.<br />

2.Deficiències i anormalitats cognitives: Sembla existir alguna base neurològica encara que aquesta<br />

teoria no està del tot demostrada.<br />

3. Causes ambientals: Igualment, s’ha descobert que hi ha una incidència d’autisme, per la intoxicació<br />

de metalls pesants, principalment per mercuri.<br />

-Perfil d’un nen autista.<br />

Un nen autista té una mirada que no mira però que<br />

traspassa. Al lactant normalment se li observa un balbuceig<br />

monòton del so, balbuceig amb retards, i una falta de<br />

contacte amb el seu entorn, així com de un llenguatge<br />

gestual. No segueix la mare, i pot entretenir-se amb un<br />

objecte sense saber per a què serveix. A l’etapa preescolar<br />

el nen es mostra estrany, no parla. Li costa assumir el<br />

“jo” i identificar als demès. No mostra contacte de ninguna<br />

de les maneres. Poden presentar conductes agressives<br />

inclòs a ells mateixos. Una altre característica de l’autisme<br />

és la tendència a portar a terme activitats de poca<br />

proximitat de manera repetitiva. El nen autista pot donar voltes com un trompo, portar a terme moviments<br />

rítmics amb el seu cos, com per exemple aletejar amb els braços. Els autistes amb un alt nivell funcional,<br />

poden repetir els comercials de la televisió, o portar a terme rituals complexes al acostar-se a dormir. A<br />

l’adolescència, es diu que un 1/3 dels autistes normalment poden sofrir atacs epilèptics. Això pot fer<br />

pensar en un causa nerviosa.<br />

26<br />

Sabíeu què?<br />

Per Cristina Molina


Sabíeu què?<br />

-Un resum dels síndromes que poden indicar que el nen sigui autista.<br />

· Accentuada falta de reconeixement de l’existència o dels sentiments del demés.<br />

· Manca de capacitat de imitació.<br />

· Manca de vies de comunicació adequades.<br />

· Manca de activitat imaginativa, com jugar a ser adult.<br />

· Anomalia en la manera i contingut del llenguatge.<br />

·Preocupació persistent per part de objectes.<br />

Entre moltes altres.<br />

-Existeix tractament?<br />

L’educació especial és el tractament fonamental i pot donar-se a l’escola especifica.<br />

o bé amb dedicació molt individualitzada. Es pot recórrer a la psicoteràpia, encara<br />

que els resultats són escassos, a causa del dèficit cognitiu i del llenguatge, que dificulten<br />

la terapèutica. El consol familiar és de gran utilitat. Els pares han de saber que<br />

l’alteració autista no és un trastorn relacional afectiu de criança. És recomanable<br />

buscar i mantenir contactes amb associacions per pares de nens autistes.<br />

-Es pot curar, l’Autisme?<br />

L’Autisme no té curació. Es un síndrome que va definir en 1942 un psiquiatra d’origen austríac anomenat<br />

Leo Kanner. Avui en dia, 50 anys després, encara no es coneix les causes que originen aquesta gran<br />

dificultat per relacionar-se. Es calcula, que uns 350 nens a Madrid conviuen amb aquest síndrome.<br />

27


Sabíeu què?<br />

JARDINS PENJANTS DE BABILÒNIA<br />

Coneix uns exòtics jardins que formen part de les set meravelles del món<br />

28<br />

Per Ana Sorribas i Noelia Sánchez<br />

Les set meravelles del món eren un conjunt d’obres arquitectòniques que els hel·lens, consideraven<br />

dignes de ser visitades; ja que per a ells eren monuments a la creació i l’enginy humà.<br />

De totes elles només una, la Gran Piràmide, roman dempeus malgrat les intencions presents i passades de<br />

reconstruir-ne algunes.<br />

De les set meravelles només tres van ser destruïdes per causes naturals: el Far d’Alexandria, el Colós i el<br />

Mausoleu, que van ser víctimes de terratrèmols. Una altra (l’Artemision d’Efeso) va ser destruïda per<br />

l’obra humana, i hem de suposar que altres dues també (els jardins penjants de Babilonia reduïts a ruïnes<br />

juntament amb la ciutat i l’estàtua de Zeus en Olimpia víctima del pillatge). Fins i tot la Gran Piràmide ha<br />

sofert al llarg dels segles la subtracció de la seva revestiment de blanca pedra calcària.<br />

Els jardins penjants de Babilònia van ser construïts al segle VI a.C, durant el regnat de Nabucodonosor II<br />

a aquesta ciutat a la vora de l’Eufrates.<br />

Cap a l’any 600 a.C, Nabucodonosor II, rei de Caldea, va voler fer a la seva esposa Amytis, filla del rei<br />

dels medos,un regal que demostrés el seu amor per ella i li recordés les belles muntanyes de la seva terra,<br />

tan diferents de les grans planes de Babilònia.


Sabíeu què?<br />

Segons diu la llegenda, els jardins haurien estat construïts al segle XI a.C. En aquell temps regnava<br />

Shammuramat. Va ser una reina valenta la qual va conquerir la India i Egipte, però no va resistir que el seu<br />

fill conspirés per derrotar-la i va<br />

acabar suïcidant-se.<br />

Aquests jardins estaven situats al<br />

costat del palau del Rei, per ser<br />

més precisos al costat del riu, per<br />

tal que els viatgers el poguessin<br />

contemplar, ja que l’accés al<br />

poble estava prohibit. A la més<br />

alta de les terrasses es situava un<br />

dipòsit d’aigua.<br />

Probablement no penjaven<br />

realment en el sentit d’estar<br />

suspesos per cables o cordes. El<br />

nom prové d¡una traducció<br />

incorrecta de la paraula grega kremastos o del terme en llatí pensilis, que significa no justament penjar<br />

sinó sobresortir com en el cas d’una terrassa o balcó.<br />

El geògraf grec Estrabón, qui va descriure els jardins va escriure:<br />

“Aquest consta de terrasses abovedades alçades unes sobre les altres, que descansen<br />

sobre pilars cúbics. Aquestes son foradades i omplertes amb terra per permetre la plantació<br />

d’arbres de gran tamany. Els pilars, les bovedes i les terrasses estan construïdes amb<br />

maons.”<br />

Les excavacions arqueològiques més recents en la antiga ciutat de Babilonia, a l’actual territori d’Iraq van<br />

destapar l’assentament del palau. Altres troballes inclouen la construcció abovedada en parets gruixudes<br />

i una irrigació del palau meridional.<br />

Un grup d’arqueòlegs va examinar l’àrea meridional del palau i van reconstruir la construcció abovedada<br />

com els Jardins Penjants. No obstant això, l’historiador grec Estrabón havia indicat que els jardins estaven<br />

situats en el riu Eufrates, mentre que la construcció abovedada estava allunyada uns cents metres. Van<br />

reconstruir el lloc del palau i van localitzar els jardins en l’àrea que s’expandia del riu al palau.<br />

A la vora del riu, les parets recentment descobertes de vint-i-cinc metres d’espessor van poder estar<br />

escalonades en forma de terrasses, tal com les descrivien les referències gregues. No obstant això, hi ha<br />

poques proves per a qualsevol d’aquestes teories, ja que no es menciona res als nombrosos documents<br />

babilònics de l’època.<br />

29


Sabíeu què?<br />

L’existència dels Jardins Penjants no ha estat verificada. Molts relats grecs sobre la Babilònia,<br />

conquistada per Alejandro Magno, feia pensar que van ser fantasies dels soldats alexandrins al arribar a<br />

les exuberants riberes de l’Éufrates. No obstant això, excavacions arqueològiques han trobat fonaments<br />

d’una gran construcció i el sistema de reg, no on els situa la tradició iniciada per d’historiador grec<br />

Estrabón, sinó a uns centenars de metres.<br />

Recital de poesies per Sant Jordi<br />

30


Sabíeu què?<br />

Fa uns mesos, es va detectar<br />

una nova grip a Mèxic, que es<br />

va escampar per gran part del<br />

continent, i ara ha “emigrat”<br />

a altres països d’arreu del<br />

món. Aquesta grip ha causat<br />

una alerta mundial.<br />

La grip porcina és una varietat<br />

de grip contagiosa que es<br />

transmet habitualment entre<br />

porcs. Entre porcs és una grip<br />

molt comuna, sobretot a la tardor<br />

i l’hivern. Als humans però, en<br />

general no els afecta. Si els afecta,<br />

presenta símptomes semblants als<br />

de la grip normal (febre, tos, mal<br />

de cap, malestar general...). A<br />

Europa hi ha hagut disset casos<br />

des de 1958, tots de treballadors<br />

de granges. De moment no hi ha<br />

dades clares sobre com afecta als<br />

humans aquest nou brot, però pot<br />

arribar a causar fins i tot la mort<br />

per neumonia.<br />

Aquesta grip s’ancomana fins ara<br />

a través dels porcs malalts i per<br />

contacte directe. Però aquest brot<br />

de Mèxic és pot transmetre<br />

directament entre la gent de<br />

manera habitual: per contacte o<br />

per la tos.<br />

Un dubte que tenim molts de<br />

nosaltres és si es pot menjar porc.<br />

La reposta és que sí, no hi ha<br />

perill de contagi.<br />

ALARMA: UNA NOVA GRIP<br />

Contra el que molta gent pensa,<br />

el brot actual es va originar als<br />

Estats Units d’Amèrica. La seva<br />

incidència s’ha reflectit en<br />

desenes de morts, encara que, de<br />

moment, no s’ha reproduït en cap<br />

més país. Això pot ser per raons<br />

geogràfiques (que hi hagi un altre<br />

virus combinat, per exemple) que<br />

difícilment s’exportarien a la resta<br />

del món. També cal tenir en<br />

compte que el grau de<br />

contaminació de l’aire és a Mèxic<br />

molt alt i això pot influir-hi. Fins i<br />

tot en el cas del nadó de dos anys<br />

que es va morir el 29 d’abril a<br />

Texas. Era d’origen mexicà, però<br />

la seva família l’havia portat als<br />

Estats Units perquè li fessin el<br />

tractament.<br />

Com s’ha transmès arreu del<br />

món?<br />

Aquesta malaltía s’ha transmès<br />

tan ràpidament, per culpa dels<br />

avions. En poques hores un<br />

individu infectat pot ser a l’altra<br />

punta del món. Al nostre país hi<br />

ha vols directes entre Mèxic i<br />

Barcelona, però tots els aeroports<br />

del país tenen vols que connecten<br />

amb els aeroports de la Unió<br />

Europea amb vols directes a<br />

Mèxic.<br />

Un possible tractament que<br />

aconsellen és vacunar-se com si<br />

fos una grip normal. Tot i que a<br />

31<br />

Mèxic i als Estats Units es fa<br />

servir un altre mètode.<br />

Espanya ja pateix 100 casos de<br />

grip porcina. La ministra de<br />

Sanitat, “Trinidad Jiménez” ha<br />

confirmat en el Congrès que hi ha<br />

sis nous casos de grip porcina -<br />

A/H1N1 en el nostre país, tots<br />

registrats a Catalunya. Tan<br />

mateix, unes altres 70 persones,<br />

que podrien estar patint la<br />

malaltia, estan en observació en<br />

11 comunitats a l’espera de que<br />

es confirmi o no, que tenen aquest<br />

virus. Un dels afectats no havia<br />

viatjat a Mèxic, es va contagiar<br />

indirectament. Encara i això, no<br />

hi ha cap cas greu, dels sis casos<br />

catalans, dos ja estan als seus<br />

domicils, tres d’ells encara<br />

segueixen a l’hospital i a un ni va<br />

fer falta hospitalitzar-lo.<br />

Ana Navarro Olmedo,<br />

Lara sánchez Aguado.


:<br />

Sabíeu què?<br />

ELS BENEFICIS DE L’EXERCICI FÍSIC<br />

«MENS SANA IN CORPORE SANO»<br />

No tots podem ser Nadal o Messi , però tampoc<br />

ens cal. Això no vol dir que ens passem tot el<br />

cap de setmana ajaguts al sofà. Però el que sí<br />

que és beneficiós i important és gaudir dels<br />

beneficis de l’activitat física i l’esport. el millor<br />

es desenvolupar i mantenir una forma física<br />

saludable durant tota la vidai passar-t’ho bé<br />

fent aquelles activitats que més ens agraden.<br />

Per poder deixar ven clar en què consisteix l’exercici i els seus beneficis ho explicaré en<br />

aquests apartats:<br />

QUÈ ES L’EXERCICI FISIC? Es una activitat planificada, estructurada i repetitiva que té per<br />

objectiu la millora o el manteniment d’un o més components de la forma física. Es parla<br />

d’esport quan l’activitat és reglamentada i competitiva.<br />

*L’activitat física és qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que té<br />

com a resultat una despesa energètica que s’afegeix a la del metabolisme basal.<br />

32<br />

Per Andrea Gomez<br />

RECORDA:<br />

«CUIDA EL TEU COS, TU ETS EL<br />

PRIMER QUE S’HI BENEFICIA!».


Sabíeu què?<br />

PÈRQUÉ CAL FER EXERCICI FÍSIC? La inactivitat física i la manca d’exercici estan<br />

relacionades amb diversos trastorns i són una causa important de mortalitat i<br />

d’incapacitat . D’altra banda, la bona forma física pot allargar la vida i disminuir les<br />

malalties cròniques més freqüents. Els beneficis de l’exercici físic es manifesten a nivell<br />

físic, psicològic i social.<br />

NIVELL PISCOLÒGIC<br />

Millora l’ estat d’ànim.<br />

Ajuda a combatre l’estrès i l’ansietat.<br />

NIVELL FISIC<br />

NIVELL SOCIAL<br />

Permet conèixer gent nova i fer amistats.<br />

És un bon motiu per reunir-se amb els amics i amigues.<br />

És a dir, tant si ets un noi com si ets una noia, l’activitat física<br />

és beneficiosa per a tu!!<br />

Disminueix el risc de patir malalties del cor.<br />

Augmenta la capacitat respiratòria.<br />

Millora el to muscular i la resistència a l’esforç.<br />

Prevé l’ osteoporosi i les fractures osteoporòtiques.<br />

Prevé la diabetis mellitus tipus II.<br />

QUIN TIPUS D’EXERCICI CAL FER?<br />

No tothom pot fer el mateix tipus d’exercici físic. L’edat, el sexe, l’estat de salut, el nivell de<br />

forma física del qual es parteix, les preferències o gustos, i els objectius que vulguis aconseguir<br />

amb la pràctica d’activitat física determinen l’activitat més adequada per a tu.<br />

A contuació et deixem uns quants exemples d’esports que pots fer:<br />

-NEDAR<br />

-CICLISME<br />

-GIMNÀSTICA<br />

-VOLEI<br />

-PIRAGÚISME<br />

-PATINATGE<br />

Ara ja tens raons i consells per a fer exercici. A què esperes?<br />

33


Molt de temps ha hagut de<br />

passar perquè la dona<br />

aconseguís una igualtat de<br />

gènere, ja sigui en l’àmbit<br />

polític, social, familiar, etc.<br />

Les dones sempre han viscut<br />

sotmeses a una discriminació<br />

social que les privava de drets<br />

tan universals com és el dret al<br />

vot.<br />

Sabíeu què?<br />

El moviment feminista<br />

Durant segles la dona ha viscut a l’ombra dels homes a causa d’una societat<br />

que anteposava la força i el caràcter d’aquest als dots d’una dona.<br />

Mai, en tota la història, ha aconseguit tenir<br />

el mateix paper que un home dintre de la<br />

societat, i després de segles i segles de viure<br />

sota el control dels homes i amb drets<br />

totalment ridículs comparats als quals els<br />

homes posseeixen, la dona es va cansar i va<br />

decidir començar una lluita contra una<br />

societat masclista per a aconseguir una<br />

igualtat de drets entre homes i dones.<br />

La lluita de la dona per aconseguir aquesta<br />

igualtat va començar finals del segle XVIII amb<br />

indicis de la Revolució Francesa, en la qual<br />

les dones reclamaven el dret a la propietat,<br />

el dret a l’educació i el dret a vot ja que fins a<br />

aquest moment eren drets que tan solament<br />

posseïa l’home.<br />

Des de llavors,<br />

les dones han<br />

anat reivindicant<br />

aquests drets fins<br />

a aconseguir que<br />

en 1920 una gran<br />

potència com els<br />

Estats Units els<br />

reconegués el<br />

dret de vot. I, vuit anys després, un altre gran<br />

34<br />

país com Anglaterra va seguir els<br />

mateixos passos.<br />

Després d’una sèrie de dures<br />

reivindicacions, el 1949, va<br />

sorgir el moviment feminista<br />

que, d’una banda, assenyala a<br />

l’home com principal culpable<br />

de les diferències entre ambdós<br />

sexes i per altra banda considera<br />

el sistema capitalista el culpable<br />

d’aquesta situació. Els objectius d’aquest<br />

moviment van sent cada vegada més<br />

concrets, ja que els drets fonamentals com<br />

són el vot i l’educació ja s’havien aconseguit.<br />

A poc a poc, la dona anava exigint una sèrie<br />

de drets com la<br />

i g u a l t a t<br />

d’oportunitats<br />

que consistia a<br />

igualar els salaris,<br />

la promoció<br />

laboral, aprovació<br />

de mesures<br />

contra la violència<br />

de gènere, la<br />

conciliació de la<br />

vida familiar i laboral i un seguit de<br />

reivindicacions a favor d’una completa<br />

igualtat.<br />

Actualment, la posició de les dones en la<br />

societat ha millorat molt gràcies a noves lleis<br />

i organismes d’àmbit internacional que<br />

defensen i promouen polítiques d’igualtat de<br />

gènere i de no discriminació de la dona. A<br />

pesar de l’enorme progrés, la desigualtat de<br />

les dones en el món continua, ja sigui per<br />

circumstàncies polítiques, econòmiques,<br />

socials, culturals o religioses.


Sabíeu què?<br />

En el Tercer Món, les dones pateixen una<br />

situació molt més greu que en els països<br />

desenvolupats. A més de totes les<br />

desigualtats de les dones en els països<br />

desenvolupats, les dones del Tercer Món<br />

pateixen de desigualtat jurídica (en la qual<br />

les dones no tenen els mateixos drets dels<br />

homes com per exemple, el dret de vot),<br />

desigualtat d’accés a l’educació (dels 113<br />

milions de nens que no poden anar al col·legi,<br />

la gran majoria són nenes i, dues de cada tres<br />

analfabets, són dones), desigualtat en el<br />

treball renumerat (les dones treballen més<br />

que els homes però, cobren solament un terç<br />

de les activitats que fan) i desigualtats<br />

culturals i religioses.<br />

Victoria Stefanova<br />

35<br />

Als països desenvolupats, la igualtat jurídica<br />

d’homes i dones, actualment està garantida<br />

però, la igualtat econòmica, laboral i l’accés<br />

al poder no ho estan. Avui dia les dones del<br />

Primer Món segueixen sent discriminades en<br />

l’àmbit laboral ja que cobren salaris més<br />

baixos, majoritàriament treballen en treballs<br />

temporals amb contractes precaris i en<br />

categories professionals inferiors als homes<br />

i, a més, són discriminades en la promoció i<br />

accés a càrrecs de responsabilitat.<br />

PuntEdu <strong>Mediterrània</strong><br />

Biblioteca Escolar<br />

Horari Curs 2008-09<br />

Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres<br />

Matins<br />

9:30 10:30<br />

10:30 11:00<br />

(Pati ESO)<br />

11:30 12:00<br />

(Pati BTX)<br />

12:00 13:00<br />

13:00 14:00<br />

15:30 16:30<br />

16:30 17:30<br />

17:30 19:00<br />

Horari de la Biblioteca<br />

Tardes


La crisi, un problema mundial Sergio Quirante<br />

Deixant l’atur a una altra banda, podríem donarne<br />

la culpa als polítics , als bancs, a la pujada<br />

dels preus, etc, però en realitat la culpa la tenim<br />

tots. Pensem que podem comprar qualsevol cosa<br />

demanant préstecs als bancs o utilitzant les targetes<br />

de crèdit, però sense pensar que després ho haurem<br />

de tornar i la majoria de vegades amb interessos.<br />

Perquè cal tenir en compte que el problema el tens<br />

si estàs endeutat. D’altra banda,podríem trobar més<br />

causes a part d’aquesta: per exemple, que som un<br />

país que no produïm massa, és a dir, que depenem<br />

d’altres països (tenim que importar), i si un altre falla<br />

nosaltres ja estem acabats. També som un país que<br />

cada vegada té menys indústries.<br />

Tot això és<br />

una roda que<br />

ha pogut<br />

començar<br />

amb la<br />

pujada dels<br />

preus, i com<br />

pugen la gent<br />

no compra, i<br />

com no<br />

compra, no<br />

fa falta produir i com no es produeix la gent no<br />

treballa i hi ha més atur, i com hi ha atur la gent no té<br />

diners i no compra perquè els preus són molts alts<br />

etc. Jo crec que el govern hauria de actuar d’una<br />

altra manera, perquè si segueixen així sense actuar<br />

com han d’actuar això no canviarà. Està molt bé<br />

que el govern doni diners als ajuntaments per tal<br />

que aquests reformin les seves obres públiques per<br />

generar vacants, però quan aquestes obres<br />

I tu, què en penses?<br />

Espanya està passant per la pitjor crisi econòmica de la seva història, la qual es podria comparar<br />

a nivell mundial a la que va haver-hi després del Crac del 29 als Estats Units. Aquesta situació<br />

és força greu perquè ens està afectant a tots nosaltres i tendeix a empitjorar. Per exemple la taxa<br />

d’atur el passat mes de Febrer es trobava al 15’5%, i es la més alta de la Unió Europea, i segons les<br />

prediccions de Santiago Niño aquesta xifra podria augmentar fins al 30%, ja que segons ell, Espanya<br />

està en una situació de precrisi.<br />

36<br />

públiques s’acabin què farem? una altra vegada la<br />

gent es quedarà sense treball. Es que això es<br />

temporal, uns període anem bé i de sobte tornem a<br />

empitjorar.<br />

El que s’hauria de fer es canviar el sistema que hi<br />

ha, perquè aquesta crisi afecta ja al sistema capitalista<br />

en si. Hi ha un problema en la gestió política del<br />

país i com els partits polítics no saben reaccionar<br />

perquè volen el millor per a ells, obtenir el màxim<br />

benefici d’aquesta crisi per a ells i, el que s’hauria<br />

de buscar seria la millor solució per Espanya. Cal<br />

que els polítics pensin una mica més en la nació no<br />

tant en els seus interessos i en els diners que perdran<br />

o guanyaran, que és el que realitat pensen, segons<br />

la meva opinió. Les conseqüències de la crisis ja les<br />

estem vivint dia a dia, molta gent no té treball, no<br />

pot pagar les hipoteques, i així generant tot una sèrie<br />

de problemes que empitjoren més la situació<br />

econòmica espanyola.<br />

Així doncs, el que hem de fer és estalviar per tenir<br />

uns diners i poder seguir pagant les nostres despeses.


I tu, què en penses?<br />

Potser no pensem sols.<br />

· Publicitat subliminal (II)<br />

En relació l’article de «La publicitat subliminal<br />

a Disney», en el numero passat de l’Heura,<br />

faré menció d’alguns arguments per<br />

demostrar una teoria poc segura però<br />

possible teoria, que no pensem sols.<br />

Per això, ens remuntarem a l’any 1957, quan<br />

James Vicary va realitzar un experiment amb<br />

l’objectiu de pujar les ventes de «Coca-Cola» i<br />

«Pop-corn». Mitjançant la reproducció d’una<br />

pel·lícula, incorporava petites diapositives<br />

passades en mil·lèsimes de segon,<br />

per així aconseguir la impossibilitat<br />

de visió dels telespectadors.<br />

Aquestes diapositives incorporaven<br />

el missatge de «begui Coca-Cola» i<br />

«mengi Pop-corn». Aquest<br />

experiment va tenir la duració de 6<br />

setmanes. En aquells 42 dies,<br />

efectivament van pujar les vendes<br />

dels dos productes anteriorment mencionats, un<br />

18 i un 58%.<br />

«Som<br />

ratolíns<br />

d’un petit<br />

laboratori»<br />

Tot i les xifres de pujada que va efectuar<br />

l’experiment, hi ha encara avui i dia científics,<br />

que neguen la seva efectivitat, ja que a la botiga<br />

del cinema, només hi havia els productes<br />

d’aquella marca.<br />

37<br />

Amb aquesta reflexió, podem arribar a fer-nos<br />

la següent: som veritablement nosaltres els que<br />

escollim el nostre futur? Per exemple, en temes<br />

polítics, som nosaltres els que votem<br />

per les nostres ideologies, o hi ha algú<br />

que mitjançant missatges ocults, o<br />

petites diapositives manipula el<br />

nostre pensament, per votar a un o<br />

altre partit polític? O referent als<br />

nostres estudis: en un moment de la<br />

nostra vida estudiantil, en plantegem<br />

que volem estudiar, si ciències o<br />

lletres. Ho escollim per el nostre bé, perquè ens<br />

agrada, o perquè algú ens inculca que allò és el<br />

que veritablement, és el que hem de estudiar?<br />

Pot ser dient-ho d’una forma més agressiva<br />

arribaríem a la conclusió que en alguns casos<br />

ens «renten el cervell.»<br />

Però, qui vol que pensem així? Tot i pensant que<br />

això podria ser veritat, no té massa lògica, ja<br />

que no sabríem qui podria arribar a moure tants<br />

«fils» perquè tot un país pensi, voti o prengui<br />

decisions per al bé d’un mateix.<br />

Així trobaríem moltes respostes a preguntes què<br />

no la tenen. El perquè de les nostres decisions.<br />

Lara Sánchez Aguado


La Generalitat de Catalunya,<br />

juntament amb els ajuntaments<br />

municipals, ens ofereixen una<br />

àmplia oferta de transports<br />

públics dels quals podem gaudir<br />

tots els ciutadans. Ens faciliten<br />

autobusos, trens, metros,<br />

tramvies... Volen que els utilitzem<br />

més sovint i, per tant ens<br />

proporcionen uns abonaments<br />

per tal que ens sigui més barat i<br />

assequible en aquests temps de<br />

crisi que estem passant. Però<br />

només afavoreixen les<br />

persones que<br />

l’utilitzen normalment,<br />

ja que en l’abonament<br />

de deu viatges<br />

t’estalvies 5’80•, en<br />

canvi, si compres el<br />

bitllet cada vegada<br />

que en fas ús; cal tenir<br />

en compte que cada<br />

viatge et costa 1’35 •, i aquest<br />

abonament és el més utilitzat entre<br />

els usuaris del transport públic.<br />

D’aquesta manera, el que fan, tot<br />

i ser indirectament, és impulsarte<br />

a comprar aquests abonaments<br />

que t’ofereixen, tot i estar apujant<br />

els seus preus constantment; ens<br />

estan impulsant que fem ús dels<br />

mitjans de transport públic, però<br />

els encarregats de prendre<br />

I tu, què en penses?<br />

«Només<br />

afavoreixen<br />

les persones<br />

que<br />

l’utilitzen»<br />

NO HI PUGIS!<br />

Serveis públics a preus desorbitats.<br />

aquestes mesures el<br />

que fan, mentrestant,<br />

és apujar els preus per<br />

treure el màxim<br />

benefici possible.<br />

També penso que<br />

s’està fent una<br />

despesa<br />

innecessària; els<br />

autobusos<br />

municipals haurien<br />

de ser d’unes<br />

dimensions més<br />

petites, ja que no<br />

són gaire usats per<br />

la població. Si<br />

fossin més petits<br />

consumirien<br />

menys i per tant, la tarifa podria<br />

ser més baixa, ja que els usuaris<br />

d’aquests autobusos,<br />

generalment, són<br />

persones grans que<br />

fan desplaçaments<br />

relativament curts. A<br />

més, al nostre país<br />

encara no s’han<br />

instaurat lleis que a<br />

altres països, com<br />

Suècia, – un país<br />

nòrdic que podria ser un clar<br />

exemple a seguir,<br />

no tan sols en<br />

aquest aspecte -<br />

que l’abonament<br />

del tren ofereix<br />

viatges il·limitats<br />

durant vuit dies al<br />

mes. I a més, dos<br />

menors de setze<br />

anys poden viatjar<br />

38<br />

«Crec que<br />

hauríem<br />

d’adoptar models<br />

similars als dels<br />

països nòrdics,<br />

com el suec.»<br />

gratuïtament amb el posseïdor<br />

d’aquest abonament, i a part, la<br />

resta d’acompanyants poden<br />

gaudir de diversos descomptes;<br />

a més, les dues empreses privades<br />

que s’encarreguen del transport<br />

en autobús, ofereixen ofertes<br />

especials els caps de setmana<br />

(divendres,<br />

dissabtes i<br />

diumenges), i en unes<br />

àrees determinades<br />

del país, ofereixen<br />

fins a tres dies de<br />

transport públic<br />

gratuït, a més<br />

d’entrades a museus<br />

i atraccions<br />

turístiques. A Suècia, els tramvies<br />

i autobusos tenen les seves<br />

pròpies vies, i amb això s’eviten<br />

moltes cues i els cotxes poden<br />

circular sense que els facin nosa.<br />

Tot i que el transport és car - si<br />

no viatges més de quatre vegades<br />

al dia- també hi ha la possibilitat<br />

de comprar un “ramsa”, que és<br />

un cupó de setze caselles que pot<br />

ser utilitzat per qualsevol persona<br />

i en qualsevol mitjà de transport.<br />

A més, com que la capital,


I tu, què en penses?<br />

Estocolm, no és gaire gran, està totalment comunicada, ja que el bus i el tramvia el que fan és unir les línees<br />

de metro i arribar on aquest no arriba; per altra banda, també està el tren que s’usa per anar més enllà del<br />

centre de la ciutat.<br />

Per tant, penso que hauríem d’adoptar algunes d’aquestes mesures al nostre sistema de transport públic,<br />

ja que el nostre mostra moltes carències; a part del tema dels diners, crec que s’ha de millorar la netedat,<br />

la puntualitat i els avenços. És visible a simple vista que no són gaire nets, sovint arriben tard i molts<br />

vehicles són antiquats i a dures penes compleixen les normatives vigents.<br />

PARES I FILLS<br />

«Molts joves no tenen respecte als grans<br />

i estan acostumats a fer el que volen»<br />

Avui dia, com ja sabem, la relació entre pares i fills ha<br />

canviat molt de com era abans. Fa anys, per exemple,<br />

els pares no permitien que se’ls aixequés la veu i molt<br />

menys que els faltessin al respecte. Aquest canvi pot ser<br />

degut al comportament dels fills, ja que molts no tenen<br />

respecte als grans i estan acostumats a fer el que volen.<br />

També els pares tenen part de culpa, ja que de vegades<br />

són massa permissius i li donen massa llibertat als seus<br />

fills per l’edat que tenen. Encara que de vegades també<br />

poden ser massa exigents i fins i tot poden arribar a ser<br />

injusts.<br />

Moltes vegades la qüestió de tenir o no llibertat dóna peu<br />

a tenir molts conflictos amb els pares, ja que si per exemple<br />

els teus amics tene més llibertat en general que tu, et pots<br />

sentir frustrat però no poder fer el que vols.<br />

Llavors a partir d’aquí comencen els conflictos i les<br />

conductes incivilitzades, com per exemple parlar malament,<br />

etc.<br />

Però encara que hi hagi tots aquests problemes en la<br />

relació entre pare i fill, penso que aquesta pot millorar si<br />

tant uns com altres posessin de la seva part, és a dir, es<br />

tinguessin més confiança, expresessin els seus punts de<br />

vista i que es respectessin, saber escoltar i parlar en un<br />

ambient adequat.<br />

Sandra Lozano Cañero<br />

39<br />

FACEBOOK<br />

Ana Navarro<br />

«És una de les pàgines web més<br />

visitades del món»<br />

Tots nosaltres coneixem molt be el famós programa de<br />

Facebook, oi?<br />

En el seu origen era una web creada per estudiants de la<br />

universitat de Harvard, però actualment està obert a<br />

qualsevol persona que tingui correu electrònic. Els usuaris<br />

poden participar en qualsevol red social, depenent de la<br />

seva situació geogràfica, treball, i moltes coses mes.<br />

Quan va aparèixer ningú li prestava atenció, en canvi ara<br />

es una de les pagines web mes utilitzades del mon. En<br />

molt poc temps s’ha convertit en un passatemps tant per<br />

a joves com per a adults.<br />

Te moltíssimes utilitats: agregar els teus amics, i també de<br />

buscar-ne nous per tot el mon, te correu, jocs, xat, tests,<br />

qüestionaris, horòscops i moltes coses més. També hi pots<br />

penjar fotografies i deixar missatges al mur, i a més, si<br />

vols, pots fer que siguin privats.<br />

Actualment la seva popularitat esta pujant mes que el<br />

MSN o fins i tot el Fotolog, no es increïble?<br />

Però com tota web actual ser tan coneguda, comporta<br />

critiques, que no fan mes que dir coses dolentes o potser<br />

certes, però totes elles fent referència a la falta de privacitat<br />

i al fàcil accés per a menors. Totes elles fan que la gent<br />

vagi parlant i perjudicant una mica la web. Però com tot, a<br />

què faràs cas? A una opinió o a una diversió?<br />

Ona Parellada i Zhanna Koshel


I tu, què en penses?<br />

L’ESPAI DE TOTS<br />

El blog és un mètode d’intercomunicació molt<br />

popular i utilitzat majoritàriament pels joves, encara<br />

que també és utilitzats pels adults.<br />

Si tens un fotolog, has de seguir unes regles, ja que<br />

si no les compleixes te’l poden tancar. Per exemple,<br />

una d’aquestes regles és no penjar<br />

fotografies massa provocatives<br />

perquè les podria veure tothom que<br />

entrés en el teu compte. Tampoc pots<br />

insultar a altres membres del fotolog<br />

ni penjar fotografies que afectin els<br />

sentiments d’altres, ja que els altres<br />

membres et poden denunciar i tancarte’l<br />

per sempre.<br />

D’altra banda, el fotolog és<br />

recomanable en alguns casos; com tot,<br />

té els seus peròs i els seus contres.<br />

Uns dels beneficis és que pot facilitar-nos el contacte<br />

amb els teus amics i informar-te de les coses que<br />

els agraden, et permet veure les seves fotos , deixarlos<br />

comentaris, fer més amics de la teva ciutat o,<br />

fins i tot, d’altres ciutats del món.Però també té<br />

alguns aspectes negatius; tota informació que dónes,<br />

les fotos...,la pot veure qualsevol que vulgui. D’altra<br />

banda també ens podem trobar amb alguns<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

‘’el fotolog,<br />

un bon<br />

mètode per<br />

expressar les<br />

nostres<br />

idees’’<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

12345678901234567890123456789012123<br />

40<br />

per Sara Sánchez i Ana Moreno<br />

Segurament, molt de vosaltres ja coneixeu el món del fotolog, un espai on podeu<br />

penjar fotografies, comentar el dia a dia, expressar-vos i comunicar-vos.<br />

problemes tècnics, com per exemple la dificultat a<br />

l’hora de penjar una fotografia que ens agradi o bé<br />

d’actualitzar. A més,la qualitat de les fotos no sempre<br />

es la desitjable i això és el que mes ens amoïna als<br />

membres d’aquest espai. Per tant són problemes<br />

que s’haurien de solucionar.<br />

El servei és gratuït, però fa un temps<br />

s’ha introduït el Gold member,<br />

procediment en el qual s’ha de pagar<br />

una quantitat de diners per a poder<br />

tenir més privilegis,com pot ser pujar<br />

més d’una foto al dia, comentar en<br />

espais que tinguin mes de 20<br />

comentaris...i moltes més coses.<br />

Nosaltres pensem que el fotolog és<br />

una bona elecció per poder<br />

comunicar-te amb els teus amics o gent d’altres<br />

països, fins i tot, de diferents continents mitjançant<br />

fotos, comentaris, i sobretot sense necessitat de<br />

pagar res, encara que es perdi una mica la privacitat<br />

perquè tothom pot veure les teves fotos sense<br />

conèixer-te.


I tu, què en penses?<br />

La injusta justícia per Oscar Blanco Acuña<br />

És indiscutible que el sistema judicial<br />

espanyol rep innombrables crítiques<br />

per un suposada manca de “duresa” a<br />

l’hora d’aplicar condemnes, sobretot per<br />

als delictes de gran repercussió o greus,<br />

com , assassinats, violacions, terrorisme...<br />

A més, la crítica tòpica al voltant de la<br />

justícia es localitza el problema únicament<br />

a Espanya, prova<br />

d’això és la frase que<br />

tots hem sentit: “ Esto,<br />

solo pasa en España”.<br />

Però la idea que, potser,<br />

no està tan generalitzada<br />

es que aquesta suposada<br />

ineficàcia judicial és un<br />

problema europeu, ja<br />

que Espanya és un dels<br />

països europeus en que<br />

s’aplica la pena màxima<br />

de presó de durada més<br />

llarga (30 anys). El<br />

problema judicial<br />

existeix però no només<br />

a Espanya.<br />

L’exemple que posa de<br />

manifest aquesta realitat<br />

és el delicte més<br />

mediàtic a escala<br />

europea dels últims dies<br />

o, fins i tot, setmanes, el<br />

cas conegut<br />

popularment com el del<br />

“monstre d’Amstetten”.<br />

Pels poc informats aquest cas és el d’un<br />

home de 74 anys que va retenir 24 anys la<br />

seva filla, violant-la i forçant-la a donar a<br />

llum 7 fills. Els càrrecs presentats per la<br />

41<br />

fiscalia són esclavitud, violació, segrest,<br />

coacció, incest i assassinat. L’acusat no<br />

reconeix l’assassinat, i en cas que no en<br />

fos declarat culpable d’aquest delicte, la<br />

seva condemna es situaria entre els 10 o<br />

15 anys ja que a Àustria les condemnes<br />

no s’acumulen si no que s’aplica la de<br />

més durada, segrest en aquesta ocasió.<br />

El cas és bastant<br />

explicatiu i, segons el<br />

meu parer, mostra la<br />

poca justícia a l’hora<br />

d’empresonar els<br />

culpables de delictes<br />

tan cruels i greus com<br />

aquest.<br />

Per tant, opino que<br />

s’ha de reconfigurar<br />

un sistema poc efectiu<br />

en el qual els<br />

delinqüents ni es<br />

reformen ni reben un<br />

càstig suficient i, per<br />

culminar el triomf,<br />

viuen dels impostos<br />

dels contribuents uns<br />

quants anys.<br />

Es necessària la<br />

recerca de noves<br />

propostes de reforma<br />

del codi penal i,<br />

sobretot, del sistema<br />

penitenciari. En aquest<br />

sentit, i des de la falta de coneixement i la<br />

modèstia, voldria opinar al voltant de les<br />

possibles solucions als defectes i<br />

problemes actuals en aquest aspecte.


I tu, què en penses?<br />

Crec que els punts ha seguir haurien de<br />

ser: primerament, un augment de la pena<br />

màxima, no crec que sigui suficient la que<br />

hi ha actualment per tractar en profunditat<br />

els casos de delinqüents amb més delictes<br />

comesos els quals han de rebre una<br />

reeducació per evitar la seva reincidència;<br />

en segon lloc, una menor possibilitat de<br />

reducció de condemnes; per exemple en<br />

els casos en que se superi la pena màxima<br />

s’hauria de complir la pena màxima<br />

completament, ja que els crims comesos<br />

solen ser molts o molt greus; i per últim<br />

unes noves activitats programades per la<br />

reeducació dels presos i per tal que facin<br />

feines útils i es puguin guanyar així la seva<br />

manutenció fent de mà d’obra en les obres<br />

públiques i als activitats programades i<br />

dirigides per l’Estat.<br />

Primer de tot m’agradaria fer una petita introducció<br />

sobre els jocs d’atzar per a poder expressar bé la<br />

meva opinió i que les persones que la llegeixin, puguin<br />

arribar a plantejar també la seva pròpia opinió.<br />

Dins els jocs d’atzar podem distingir els jocs que es<br />

fan amb les cartes, jocs de daus, loteria. A la<br />

península Ibèrica són molt populars els jocs d’atzar<br />

un dels més populars és la loteria primitiva.<br />

Ara bé, quines probabilitats tenim que ens pugui tocar<br />

el primer premi en aquest jocs? La resposta a aquesta<br />

pregunta pot anant variant però gaire bé sempre les<br />

possibilitats són molt baixes, les persones normalment<br />

ens juguem molts diner durant tota la nostra vida i en<br />

algunes ocasions no ens arriba a tocar mai.<br />

Realment val la pena jugar-se els diners? Hi ha teories<br />

que ens podrien ajudar a guanyar el primer premi<br />

Jocs d’atzar<br />

42<br />

«S’ha de reconfigurar un sistema poc<br />

efectiu en el qual els delinqüents ni es<br />

reformen ni reben un càstig suficient i,<br />

per culminar el triomf, viuen dels<br />

impostos dels contribuents uns quants<br />

anys.»<br />

Per finalitzar la meva reflexió conclouré<br />

exposant la meva creença que uns certs<br />

canvis en el comportament del sistema<br />

judicial i de les activitats portades a terme<br />

en els centres penitenciaris causaria<br />

millores en la eficiència dels resultats<br />

aconseguits envers els individus sotmesos<br />

a les tasques de càstig i, sobretot, de<br />

reeducació aconseguint un descens<br />

notable de l’índex de criminalitat.<br />

Per Leticia González<br />

però realment es molt difícil i necessitaríem invertir<br />

tot el temps possible de la nostra vida i això ens<br />

seria impossible.<br />

Personalment crec que jugar a aquest jocs<br />

excessivament es una bajanada, perquè ens podem<br />

arribar a gastar diners, que poden ser necessaris<br />

per a altres coses. La il·lusió no es te perquè perdre,<br />

però degut a les baixes possibilitats que ens toqui,<br />

veig que fer-ho de vegades estaria bé, però fer-ho<br />

de manera continua i gastant grans quantitats de<br />

diners, pot arribar a ser una bestiesa que ens pot<br />

afectar de manera negativa a la nostra vida.<br />

Com a conclusió voldria dir que jugar no es negatiu<br />

però tot a la seva justa mida, qui no ho cregui així<br />

molta sort en la seva decisió, ja que en aquest<br />

terreny no hi seria de més creure-hi una mica.


I tu, què en penses?<br />

Hauria de moure tants milions? Per<br />

Alejandro Vitabar<br />

El futbol, esport per<br />

excel·lència arreu del<br />

món, mou passions i<br />

sentiments, però hauria de<br />

moure tant diners? Una persona que corre darrere<br />

d’una pilota hauria de tenir aquest sous desorbitats?<br />

I entrenadors que estan assegut<br />

en la banqueta donant ordres i<br />

criden i criden, haurien també<br />

de guanyar tant? Ha deixat el<br />

futbol de ser un esport per ser<br />

un negoci? Jo crec que si.<br />

Ara els clubs produeixen<br />

bufandes, gots, tasses,<br />

samarretes, guants, rellotges i<br />

fins i tot produeixen jugadors<br />

únicament per vendre. Els clubs més grans i<br />

importants del món ja no competeixen per guanyar<br />

la champions ligue o la lliga, ara mateix<br />

competeixen per qui vendrà més samarretes. Un clar<br />

exemple de tot el que dic és el FC Barcelona. Aquest<br />

equip està patrocinat per Nike, Coca-Cola, Audi,<br />

Telefònica entre altres coneguts.<br />

També existeixen els anomenats jugadors<br />

publicitaris. Un clar exemple és David Beckham,<br />

aquest home guanya uns vint milions d’euros anuals<br />

solament per publicitat i el vint per cent d’aquest<br />

diners són per l’equip propietari... un altre negoci.<br />

El pressupost d’un equip mundialment conegut ara<br />

mateix és sobre uns 400 milions d’euros, diners per<br />

alimentar dues Àfriques. Se’l gasten principalment<br />

en millorar les seves instal·lacions de l’estadi, en<br />

contractar persones perquè facin tasques concretes<br />

i, sobretot, en jugadors .Però, també, alguns clubs<br />

destinen una part del seu benefici per a crear escoles<br />

43<br />

de futbol arreu del món.<br />

El Real Madrid va<br />

crear escoles en països<br />

com Estats Units,<br />

Mèxic, Xile, Marroc entre altres,però, Israel i<br />

Palestina van crear una escola específica per a que<br />

aquestos nens, els<br />

països dels quals estan<br />

«El pressupost d’un equip<br />

mundialment conegut ara<br />

mateix és sobre uns 400 milions<br />

d’euros»<br />

en enfrontaments<br />

politics, tinguin<br />

l’oportunitat de conèixer<br />

el seu país veí. Però el<br />

Real Madrid rep uns<br />

diners per part del<br />

govern.<br />

La meva opinió és que el futbol ha passat de ser un<br />

esport a ser un negoci, el major negoci del món. I<br />

desprès diuen que hi ha crisi...


I tu, què en penses?<br />

LLEI DE L’AVORTAMENT:<br />

SI O NO?<br />

per Beatriz Rodríguez i Victoria Stefanova<br />

Esteu informats sobre la nova llei de l’avort? Sabeu en què consisteix?<br />

Aquesta llei permet a les noies de 16 anys avortar sense el<br />

consentiment ni el permís dels seus pares.<br />

Al PSOE, aquesta llei li va semblar correcta i l’ha fet vigent fa<br />

poc. Doncs bé, aquest acte ens sembla deplorant i incorrecte, ja<br />

que pensem que majoritàriament les noies d’aquesta edat no estan<br />

suficientment capacitades com per a prendre aquesta mena de<br />

decisions sense consultar-ho amb els pares, ja que són ells els<br />

responsables de tots els actes dels seus fills, fins que siguin majors<br />

d’edat.<br />

A més, aquesta llei incita més la joventut a l’hora de tenir relacions<br />

sexuals que no prenguin precaucions, ja que s’ho prenen amb<br />

tranquil·litat en saber que els seus pares no tenen per què<br />

assabentar-se i que elles mateixes poden prendre la decisió de<br />

poder avortar. Portarà moltes conseqüències? Doncs pensem que<br />

sí; dissortadament, tots els actes que fem tenen conseqüències. No es castiga a ningú per una imprudència,<br />

sinó que hem d’aprendre que hem de ser responsables dels nostres actes.<br />

No veiem normal que per anar a una excursió de l’escola els pares hagin de signar una autorització i per a<br />

que les seves filles avortin no.<br />

També pensem que aquesta nova llei aportarà un augment elevat d’avortaments.<br />

És impossible que el govern , sigui el partit que sigui, proposin una llei que tingui satisfet a tot el país, ja que<br />

cadascú té la seva forma de pensar i les seves creences.<br />

44


I I tu, tu, què què en en penses?<br />

SOCIETATS D’UN ALTRE MÓN<br />

Alguna vegada has passat gana<br />

durant unes hores? Has dormit al<br />

terra per alguna circumstància?<br />

Alguna vegada t’has sentit tancat en un<br />

món del qual no pots sortir?<br />

Totes aquestes experiències, alguna<br />

vegada les hem sentit nosaltres, però, totes<br />

aquestes coses les viuen dia a dia les<br />

societats pobres, societats que no tenen<br />

cap tipus d’atenció per<br />

part dels països<br />

desenvolupats.<br />

Com podem consentir<br />

l’existència de societats<br />

en què els nens no se’ls<br />

dona una educació? Com<br />

podem consentir que hi<br />

hagi societats en què el<br />

respecte a la dona encara<br />

no existeix?<br />

Aquestes i més coses són les que perduren<br />

en societats africanes,en les quals dia a<br />

dia veiem morir més persones per culpa<br />

de les condicions, la pobresa i la falta<br />

d’oportunitats. És una llàstima que alguns<br />

tinguin tant i d’altres tan poc, que hi hagi<br />

homes que es van enriquint i que no pensin<br />

en cap moment en els que realment els<br />

necessiten. Totes aquestes persones de<br />

les quals estem parlant, no poden tenir una<br />

alimentació digna, els nens no poden tenir<br />

una educació, un treball amb un sou bàsic<br />

per cobrir costos. No poden fer una vida<br />

normal, una vida com la que portem<br />

nosaltres, plena de camins a escollir,<br />

simplement gaudir d’una vida digna.<br />

«No podem entendre<br />

com en un món que ha<br />

anat desenvolupant-se al<br />

llarg del temps hi hagi<br />

tantes diferències i<br />

desigualtats entre els<br />

seus components.»<br />

45<br />

Per Noelia Sànchez i Lucía Romero<br />

No podem entendre com en un món que<br />

ha anat desenvolupant-se al llarg del temps<br />

hi hagin tantes diferències i desigualtats<br />

entre els seus components. Parem-nos a<br />

pensar per un moment. Què es el que ens<br />

falta a nosaltres? Tenim una vida plena<br />

d’oportunitats, un lloc on dormir,<br />

menjar,tenim atenció sanitària...<br />

Per molt que hi hagin associacions fetes<br />

per ajudar a aquest països del tercer món<br />

encara tenen pobresa,<br />

encara hi moren<br />

persones, encara hi ha<br />

falta d’alimentació i<br />

malalties.<br />

Per molt que hi hagin<br />

associacions fetes per<br />

ajudar a aquest països del<br />

tercer món encara tenen<br />

pobresa, encara hi<br />

moren persones, encara<br />

hi ha falta d’alimentació i<br />

malalties.<br />

Aquestes ONG ajudaran, però ells no ho<br />

poden fer sols, tots hauríem de<br />

col·laborar.<br />

Si cada un de nosaltres poséssim de la<br />

nostra part, es podria millorar la situació<br />

d’aquestes persones, però el problema de<br />

la nostra societat d’avui en dia es<br />

l’egoisme i l’egocentrisme, una societat<br />

que pensa únicament en el seu benestar,<br />

però ara per un moment poseu-vos en la<br />

situació d’aquest milers de famílies que<br />

pateixen aquest problemes, no us agradaria<br />

que algú us donés la seva ajuda?<br />

Oscar Blanco Acuña


I tu, què en penses?<br />

El sexe i els joves<br />

«sexe prematur, risc segur»<br />

Des de ben petits, a la majoria de les cases,<br />

actualment, es parla més de sexe, hi ha<br />

més comunicació, i els pares es mostren més<br />

oberts en aquest tipus de temes,<br />

quan ja tenim una edat per saber<br />

sobre el sexe, i no com abans,<br />

que eren temes «tabú». La<br />

majoria de joves hem tingut una<br />

educació bastant àmplia en<br />

aquest aspecte, tant en la família<br />

com en l’escola, i ens han ajudat a poder<br />

formar-nos mentalment, i relacionar-nos amb<br />

ell. Per què jo crec, que<br />

no es un tema per no<br />

parlar-ne, si no al revés,<br />

que se n’ha de parlar, per<br />

aconseguir informació, i<br />

saber què és, i sobre tot<br />

no cometre errors, per<br />

què es un tema bastant<br />

complicat com perquè es<br />

prengui a la lleugera, com<br />

la majoria de gent fa. Per<br />

aquesta raó, molta gent ho<br />

practica molt d’hora, i sense precaució, o si,<br />

però sense cap informació de res, i es després<br />

quan vénen les lamentacions i les<br />

preocupacions. Jo crec que l’amor no te edat,<br />

pots enamorar-te tant als 16 com als 56, que<br />

no té per què tenir cap problema. Però, i el<br />

sexe? Té edat?<br />

Per molt que diguem, que estem preparats, que<br />

sí que tenim constància dels riscos de tot<br />

plegat, en realitat no és així. Això no implica,<br />

però, que cadascú faci el que vulgui amb la<br />

seva vida, però cada vegada la societat es fa<br />

«gran» massa aviat, i això no porta res de bo,<br />

abans, a l’època dels nostres pares i avis, era<br />

tot molt diferent.També estic d’acord que eren<br />

coses i situacions molt exagerades, però jo<br />

«La vida no és cap<br />

cursa per veure qui<br />

es fa adult abans»<br />

46<br />

crec que no he de ser ni tant ni tan calb, no?<br />

Avui en dia, generalitzant, els nois i noies<br />

neixen amb el preservatiu sota el braç, i no<br />

amb la barra de pa, com diuen.<br />

Cadascú tria la seva vida, ho<br />

torno a dir, perquè crec que és<br />

la qüestió més important. Però<br />

penso que els adolescents, que<br />

«fa un any com a molt» que ho<br />

són (d’entre els 13 i 15 anys),<br />

no estan ni física ni mentalment preparats per<br />

això, que fan les coses sin pensar-les dues<br />

vegades, i es creuen<br />

que són adults i actuen<br />

com a tal. És clar, que<br />

estic generalitzant, i<br />

que h i haurà persones<br />

que estaran d’acord<br />

amb mi, i d’altres que<br />

no. Però jo crec que<br />

tenen tota la vida, per<br />

fer tot el que volen i<br />

més, no tenen per que<br />

córrer, la vida no és<br />

capcursa per veure qui es fa adult abans, si nó<br />

que les coses es fan amb calma, i hi ha un<br />

moment per a cada situació a la vida.<br />

Jo, per exemple, ni sóc adulta, ni tampoc tinc<br />

una experiència màxima, però per això mateix,<br />

si voleu un consell, penseu les coses antes de<br />

fer-les, teniu tota una vida, podeu cometre<br />

errors, i rectificar-los, viviu-la. Preneu-vos<br />

les coses amb mes calma, ningú us traurà la<br />

vostra oportunitat, i segur que així os evitareu<br />

problemes i disgustos. Quan passi el temps,<br />

si seguiu aquests consells, ho agraireu.<br />

Cristina Molina


I tu, què en penses?<br />

«TOP MANTA» Per Andrea Gómez<br />

El fenomen de la venda de còpies il·legals de discos, conegut com top manta, i la difusió d'obres<br />

musicals i cinematogràfiques en Internet planteja grans problemes de la defensa del copyright i<br />

dels drets d'autor, els defectes del mercat i, sobretot, les tribulaciones d'una indústria que durant<br />

molt temps ha gaudit dels beneficis d'una doble posició dominant, sobre els creadors i sobre els<br />

consumidors.<br />

És cert que el «TOP MANTA» és una activitat il·legal , que no s’ha perdut de vista des de la seva aparició<br />

i la seva explosió en els últims anys. Però crec que és un clar símptoma d'un problema més ampli que l’afany<br />

de guanyar diners respecte els que és dediquen a aquesta activitat delictiva.I que realment no es pensa en els<br />

consumidors, que encara que no ho sembli<br />

som una part important del mercat ja que<br />

si no consumim res es pot donar a la venta.<br />

ALEX UBAGO, "SE ESTÁN<br />

CARGANDO LA MÚSICA"<br />

El top manta "Es algo que poco a<br />

poco se está cargando la música, junto<br />

a ciertos portales de Internet que te<br />

permiten bajarte la música gratis. Son<br />

fraudes que no parecen ser demasiado<br />

graves, pero hay que concienciarse de<br />

que se está comerciando con nuestra obra y nuestras ideas. Hay que poner soluciones por parte de los<br />

compradores, las compañías y los comerciantes. Creo que es una cuestión de valorar más las ideas y<br />

darle valor a un disco"<br />

ALASKA: "ME HE COMPRADO MUCHOS DISCOS EN EL TOP MANTA"<br />

"Un artista se lleva muy poco dinero por disco, vamos a poner un euro, así que tampoco perdemos<br />

tanto. Desde luego es algo que te corresponde y te lo están quitando pero considero que alguien que<br />

compra en la manta es porque no tiene interés por mis discos, con sus portadas tan cuidadas, la hoja<br />

interior con todas las letras... Así que estamos vendiendo un disco que nunca venderíamos. Si los discos<br />

fueran más baratos y se cuidaran más las portadas, hay gente a la que no le importaría pagar un poco<br />

más por mayor calidad. Siempre estará aquel cazurro al que le dé igual fotocopiarse un libro por ahorrar<br />

un euro. Y la verdad, me he comprado discos como el de Papá Levante o Las Ketchup en el top<br />

manta".<br />

MIGUEL BOSE: "LA PIRATERÍA ES UN ASALTO A MANO ARMADA"<br />

http://www.libertaddigital.com/opinion/editorial/el-top-manta-y-la-sgae-13576/<br />

47


I tu, què en penses?<br />

Actualmente está muy de moda el término «La<br />

igualdad entre hombres y mujeres». Parece<br />

que ahora nos damos cuenta de que hay ciertas<br />

diferencias y lo hacemos público por todos los<br />

medios de comunicación. Pero lo que se debería<br />

hacer es dejar que las cosas siguieran su curso, y<br />

no tocarlas tanto o intentar darles un cambio tan<br />

radical.<br />

Muchos dicen que la mujer ha estado en un estado<br />

de inferioridad durante muchos años y que ahora<br />

ha empezado a ganar dignidad o igualdad respecto<br />

a los hombres. Pero eso no es del todo cierto. Por<br />

ejemplo, si nos remontamos a la Prehistoria, donde<br />

los hombres eran cazadores y las mujeres<br />

recolectoras seguramente que muchos de aquellos<br />

hombres habrían dado cualquier cosa para dejar<br />

de correr lanza en mano persiguiendo a un animal<br />

para pasar a coger frutos de un árbol. También<br />

podemos echar un vistazo a todas las guerras que<br />

ha habido a lo largo de la historia. ¿Quién luchaba<br />

en ellas? De la misma forma, podemos encontrar a<br />

mucha gente que dice que las mujeres han estado<br />

toda su vida realizando las tareas del hogar y<br />

cuidando a sus hijos. Esas personas piensan que<br />

ese trabajo es indigno e inferior pero también le<br />

podrían preguntar a un hombre si le gusta trabajar<br />

ocho horas delante de un ordenador, en una<br />

empresa. Seguro que ese hombre arde en deseos<br />

de ocupar el lugar de su mujer, limpiando la casa o<br />

bien preparando la comida a sus hijos. Si nos fijamos<br />

en los diccionarios, lo más probable es que nos<br />

topemos con una mentira. Al buscar la palabra<br />

machismo veremos que dice que es la idea que tiene<br />

una persona que cree que los hombres son<br />

superiores a las mujeres, pero si por el contrario<br />

buscamos la palabra feminismo observaremos que<br />

dice que intenta conseguir una igualdad entre el<br />

hombre y la mujer, cuando en realidad es lo opuesto<br />

al machismo.<br />

Hombres y Mujeres Per Raúl Sáez<br />

48<br />

Hoy en día también se habla mucho de la violencia<br />

doméstica, pero solamente se cuentan los casos en<br />

los que un hombre maltrata o mata a su mujer. Pero<br />

el caso contrario aparece a duras penas, aunque<br />

seguramente los habrá, y muchos. Tal vez no se<br />

publican esas noticias porque no venden tanto o a<br />

la gente le parece mal que existan.<br />

Además, hace unos años, ahora ya no tanto, se<br />

empezó a decir mucho lo de «la primera mujer que<br />

ha viajado la Luna, que ha inventado tal, que ha<br />

hecho tal cosa…» Pero si retrocedemos unos<br />

cuantos años más observaremos que no ocurría lo<br />

mismo en el caso del hombre, no se insistía en que<br />

era una persona del sexo masculino aquel que había<br />

hecho una cosa extraordinaria.<br />

Podría seguir hablando de muchos casos absurdos,<br />

como los aquí explicados, pero nunca acabaría y al<br />

final no sacaríamos nada en claro.<br />

Sabemos que hay algunas diferencias entre sexos,<br />

como que las mujeres tienen más flexibilidad, los<br />

hombres más fuerza… pero siempre encontraremos<br />

alguna excepción a la regla. Todas esas diferencias<br />

son mínimas, y en mi opinión no tienen importancia<br />

alguna. Lo que se tiene que hacer es respetar a las<br />

personas, no al sexo contrario, sino a las personas,<br />

indiferentemente de si son hombres o mujeres.<br />

Podemos encontrar a una mujer idiota, así como un<br />

hombre muy inteligente, o una mujer muy inteligente<br />

y un hombre que no sabe absolutamente nada. Pero<br />

lo que nunca debemos hacer es fabricar dos bolsas:<br />

una llena de mujeres y otra repleta de hombres. Lo<br />

que se debe hacer es crear muchas bolsitas, en el<br />

interior de las cuales habrá una persona, con todas<br />

sus características.


I tu, què en penses?<br />

Manca d’educació cívica<br />

« Hem de saber posar-nos en el lloc de qui ho ha de netejar»<br />

Des del dia que ens van fer recollir la brutícia<br />

que hi ha al pati de l’institut, m’ho penso molt<br />

abans de llençar una brossa al terra del carrer, perquè<br />

fa una mica de fàstic haver d’agafar la deixalla d’uns<br />

altres. Hem de saber posar-nos en el lloc de qui ho<br />

ha de netejar, encara que hi ha gent que digui que<br />

els paguen per fer-ho. Però això no és cap excusa,<br />

perquè el personal de neteja no ha estat contractat<br />

per aquest tipus de feina, sinó per netejar l’inevitable,<br />

com escombrar la fullaraca dels arbres o les coses<br />

que arrossega el vent quan bufa molt, i no per recollir<br />

la bossa de patates que algun gandul a qui no li venia<br />

de gust buscar una paperera l’ha llençat a terra.<br />

«Com podem esperar un món net i sense soroll amb<br />

aquesta societat en què vivim?»<br />

D’altra banda hi ha el tema de la contaminació acústica. Hi ha persones que<br />

començen a cantar quan són les tres de la matinada, perquè estan beguts. Haurien<br />

de pensar una mica i deixar dormir la gent. Em sembla molt bé que surtin de festa<br />

(jo també ho faig) però no em poso a cridar en mig del carrer, perquè és una<br />

manca de respecte cap als altres. Un exemple d’aquestes situacions és quan es fa<br />

“botellón” o d’altra banda els bars musicals, cosa que dificulta el descans dels<br />

veïns que viuen a prop d’un d’aquests locals. Per què no fan com amb les fàbriques,<br />

que les posen totes juntes i fora de l’abast de les orelles de la gent?<br />

Com a conclusió, podríem dir que algunes persones no s’adonen que vivim en un món ple de porqueria<br />

fins al coll i amb sorolls tan molestos com el d’una ungla esgarrapant una pissarra. Però el cas es que n’hi<br />

ha que pensen: “Com ja hi ha algú que m’ho fa tot per què m’he de preocupar?” o “Tampoc molesta tant<br />

aquest soroll” En definitiva, com podem esperar un món net i sense soroll amb aquesta societat en què<br />

vivim?<br />

49<br />

Andrea Ferrer


I tu, què en penses?<br />

Opinem sobre la pena de mort<br />

En el número anterior de l’Heura us vam oferir un reportatge sobre la pena de mort, on tractàvem<br />

la seva història, els diferent mètodes que s’han utilitzat... Ara que us heu llegit l’article volem<br />

que opineu sobre aquesta mena de càstig tan controvertit. Hem fet les següents preguntes a<br />

alguns alumnes de 3r i 4t i a alguns profes demanant la seva opinió. I aquestes són algunes<br />

respostes que n’hem obtingut:<br />

· Estàs d’ acord amb l’aplicació de la pena<br />

de mort?<br />

- Sí, però només haurien d’utilitzar aquest mètode<br />

per als pederastes, violadors i assassins. (Jordi<br />

Martínez, Allison Schelling i Alex Pica, 4t).<br />

- No, ningú te dret a matar a una altra persona<br />

encara que aquesta hagi comés un crim. (Montse<br />

Buisan, professora de Llatí).<br />

- No, perquè si jo mates no m’agradaria que em<br />

matessin. (Andrea Casal i Miguel Flores; 3r).<br />

- No, crec que ningú te dret a aplicar aquest<br />

tipus venjança. (Germán Rodríguez, 3r).<br />

- No, perquè en cas d’error es pot matar a gent<br />

innocent. (Alex Ojeda i Marta Diaz, 3r).<br />

- No, ningú pot fer-se propietari de la vida d’un<br />

altre. (Maria González, professora de Castellà).<br />

- No, ningú ha de decidir sobre la vida dels<br />

altres. (Anna Hernández, Professora de<br />

Matemàtiques).<br />

«Ningú pot fer-se propietari de la<br />

. vida d’un altre»<br />

· Creus convenient el programa de reinserció<br />

social?<br />

- No, perquè la gent normalment no canvia, en alguns<br />

casos reincideixen. (Marta Diaz(3r), Allison Schelling<br />

(4t) i Montse Buisan, professora de llatí).<br />

- Sí, depèn del grau del delicte. (Jordi Martínez i Alex<br />

Pica, 4t).<br />

- Sí, si els hi pot servir d’ajuda. (Alex Ojeda,3r).<br />

- Sí, s’ha de donar una altra oportunitat a aquestes<br />

persones. (Maria González, professora de castellà).<br />

- SÍ, perquè ajudes aquestes persones que han comés<br />

un error. (Andrea Casal, Miguel Flores i German<br />

Rodríguez, 3r).<br />

-Sí, però el actual sistema no funciona. S’han de plantejar<br />

millores. (Anna Hernández, professora de mates).<br />

La conclusió a la que hem arribat és que la majoria de gent no està d’acord amb la pena de mort com a<br />

condemna, pensa que el programa de reinserció social es una bona idea però que no es porta a terme<br />

correctament i també que hi ha altres alternatives com la cadena perpetua o mentre la compleixen el fet de<br />

realitzar obres social, perquè s’està molt bé a la presó sense fer res. Finalment volem donar les gràcies a les<br />

persones que han col·laborat amb nosaltres en aquesta enquesta.<br />

50<br />

Andrea Ferrer i Estefania Benito


I tu, què en penses?<br />

¿Crees que se ha perdido la vergüenza?<br />

Pues la verdad es que sí. Sólo con mirar a nuestro<br />

alrededor podremos observar la gran cantidad<br />

de desvergonzados que hay rondando por nuestro<br />

planeta. Las personas no tienen otro objetivo que<br />

perjudicar al prójimo para beneficiarse de ello.<br />

También cabe destacar que cada día se dicen una<br />

gran infinidad de mentiras que, de vez en cuando,<br />

llegan a ser fatales dependiendo de quien las formula.<br />

Y lo peor de todo es que se dicen con total<br />

seguridad, sin un deje de preocupación.<br />

Con esto quiero decir que las personas, todas ellas,<br />

son seres egoístas, que no piensan en los demás.<br />

Les da absolutamente igual dañar a sus congéneres<br />

y por esa razón se crean esas situaciones tan<br />

embarazosas que afectan de vez en cuando a la gente<br />

que, con toda la desfachatez del mundo, empieza a<br />

decir todo un sinfín de falsedades sin sentido, pero<br />

con una intención bien definida. El remedio a todo<br />

esto hubiera sido que los seres humanos hubieran<br />

nacido con un poco más de cerebro, para poder<br />

pensar mejor lo que se debe hacer. Pero aún así<br />

supongo que poca cosa hubiera mejorado. Los<br />

individuos que mienten y cuyas mentiras son<br />

trascendentales para mucha gente son seres muy<br />

inteligentes, con una gran capacidad para pensar a<br />

gran velocidad. Por tanto, si dispusieran de más<br />

inteligencia, más mentirosos y más astutos serian.<br />

Y es que el mundo actual se mueve gracias a las<br />

mentiras, a los timos, a los sobornos, etc. Si todos<br />

estos elementos (y muchos otros) no existieran<br />

tendríamos una vida muy diferente, demasiado<br />

alejada de nuestra realidad, por lo que ahora mismo<br />

no nos la podríamos imaginar.<br />

51<br />

Per Raúl Sáez<br />

Si seguimos hablando de la carencia de vergüenza,<br />

no acabaríamos nunca. Podríamos ir mencionando<br />

a muchas personas entre las cuales destacan, está<br />

claro, los políticos y demás autoridades importantes,<br />

que se supone que luchan día tras día para hacer de<br />

nuestro planeta un sitio mejor donde poder vivir.<br />

Pero mejor dejaremos de hablar de esto ya que<br />

sino sólo hará que aparecer la palabra hipocresía,<br />

que en la mayoría de los casos explica muchas de<br />

las cosas que pasan. Tan sólo diré que los periodistas<br />

juegan un papel importantísimo en esta vida, ya que<br />

gracias a ellos se modifica la verdad y se transmite<br />

a toda la sociedad la gran cantidad de habladurías e<br />

infamias que se difunden por todos los lugares de la<br />

Tierra.<br />

Ya para acabar digo que nadie se puede escapar<br />

de la sociedad actual, en la que los seres que la<br />

constituyen parecen más animales que personas,<br />

siempre luchando para ser el mejor, el más rico, el<br />

que pueda controlarlo todo.


I I tu, què en tu, penses? què en penses?<br />

Els universitaris catalans viuen un any mogut a<br />

causa de les protestes contra el Pla Bolonya i<br />

la Llei d’universitats. La queixa generalitzada dels<br />

estudiants és que el pla facilita la privatització de la<br />

universitat pública catalana amb l’encariment de les<br />

taxes i dificulta, amb l’augment de les pràctiques,<br />

la conciliació dels estudis amb el món laboral.<br />

Bolonya és un nou sistema que divideix la carrera<br />

universitària en dos cicles: un primer grau generalista<br />

on s’aprenen els coneixements<br />

bàsics, i un segon, el màster<br />

especialista on adquireixes<br />

encara més coneixements. A<br />

aquest últim, el professor<br />

s’apropa al alumne, amb menys<br />

pes de classes magistrals i més<br />

de tutories i practiques, i grups<br />

més reduïts. A l’actualitat, els<br />

crèdits universitaris són de dues<br />

hores per classes. Amb Bolonya, és per hores de<br />

dedicació de l’alumne.<br />

No estic ni a favor ni en contra d’aquest nou pla, ja<br />

que té les seves parts positives i les negatives, com<br />

moltes coses. Per a mi el canvi és molt positiu. És<br />

normal que gran part dels estudiants es queixin respecte<br />

aquest projecte, tothom té dret a estudiar la<br />

carrera que vol. Fins ara, continuar estudiant era<br />

més o menys assequible per a una gran part de la<br />

població, però, ara amb el Pla Bolonya, la quantitat<br />

de gent que podrà continuar amb els seus estudis<br />

disminuirà ja que no podran compaginar estudis i<br />

treball. Abans si et graduaves a Espanya, o a<br />

qualsevol lloc, només podies fer servir el certificat<br />

en aquest país, en canvi, amb el pla Bolonya el que<br />

es vol fer és que es pugui fer servir en tots els països<br />

PLA BOLONYA<br />

Avantatge o desavantatge?<br />

52<br />

Per Ana Sorribas Carpani<br />

europeus. Aquesta és una gran oportunitat per als<br />

estudiants, ja que tenen més possibilitats alhora de<br />

buscar un bon treball i culturitzar-se més.<br />

Un altre aspecte positiu i a la vegada negatiu, es que<br />

el professor està més per tu la qual cosa indica que<br />

pots aprendre encara més però també això implica<br />

un dèficit en l’autonomia de l’alumne. Per altra banda,<br />

aquest projecte vol que els estudiants passin més<br />

hores a les classes, cosa que perjudica notablement<br />

als estudiants que han de<br />

treballar per poder pagar-se<br />

els estudis. Tanmateix, els<br />

estudiants fills de les classes<br />

benestant no els perjudica<br />

gens perquè no els fa falta<br />

treballar per poder pagar-se<br />

els estudis. A part d’això, el<br />

grau aniria enfocat a assolir<br />

uns coneixements bàsics per<br />

a l’exercici professional<br />

d’una carrera, i el postgrau a tenir uns coneixements<br />

específics molt complets que permetessin assolir una<br />

especialització real i un treball més qualificat encara.<br />

Aquest postgrau serà privat, per tant només els<br />

estudiants amb poder adquisitiu podran acabar<br />

d’especialitzar-se en la seva vocació.<br />

«El Pla Bolonya vol que els<br />

estudiants passin més hores a<br />

les classes, cosa que perjudica<br />

notablement als estudiants que<br />

han de treballar per poder<br />

pagar-se els estudis».<br />

En definitiva, com qualsevol projecte té el seus<br />

aspectes positius i negatius, però, els objectius que<br />

planteja ens pot ajudar molt al futur ja que si no trobes<br />

un bon treball al teu país no hi haurà problema a<br />

l’hora de que marxis a un altre dintre de la Unió<br />

Europea, la qual cosa abans no era possible. Tot i<br />

així, entenc les protestes dels estudiants amb menys<br />

possibilitats econòmiques ja que aquest pla els<br />

dificultarà l’accés als estudis.


I tu, què en penses?<br />

Es va acostant l’estiu ràpidament i la gent està<br />

obsessionada per una sola cosa: aprimar.<br />

Aprimar per a poder entrar en el bikini de l’any<br />

anterior. I dic jo: No és un poc tard per a començar<br />

a preocupar-se aquestes altures del nostre cos?<br />

Perquè voler aprimar 10 quilos en 1 mes la veritat<br />

és que és una burrada, i pot ser fins i tot perjudicial<br />

per a la nostra salut.<br />

Aquestes coses es pensen al setembre, ens podem<br />

apuntar a un gimnàs o és fa dieta, si<br />

és que ens preocupa tant el que<br />

pugui pensar la gent. Però fer-lo<br />

mancant un mes només? Això es<br />

una imprudència. Durant tot<br />

l’hivern, els jerseis i robes gruixudes<br />

ens fan pensar que és la roba la qual<br />

engreixa, però quan ens posem la<br />

roba d’estiu veiem la veritat. La<br />

veritat està aquí fora. I la panxa<br />

també.<br />

És en aquest moment en el qual<br />

aquesta persona agafa complex i<br />

La famosa operació bikini<br />

53<br />

pretén aprimar amb dietes angoixants i exercicis. Li<br />

entra mala llet, ja se sap que menjar poc no és bo<br />

per a la salut mental (i física). El cas és que quan<br />

arriben aquestes dates veiem gent pel passeig<br />

del mar fent les seves carreres, les seves<br />

sessions de fúting i altres exercicis acabats en<br />

«ing» per a aconseguir perdre tots aquests<br />

quilos, que per molt que s’esforcin no<br />

s’envaniran, perquè si no es perden d’una<br />

manera saludable, desprès s’agafen amb més<br />

facilitat i a sobre s’agafen més.<br />

Mai podrem estar com aquesta model que surt<br />

a la <strong>revista</strong>. Més que res perquè la platja és un<br />

lloc antiestètic, excepte per a la gent que té cossos<br />

excepcionals ja que es replet d’imperfeccions.<br />

Encara que es el lloc perfecte per a perdre<br />

complexos. Així que la conclusió és que si vols<br />

aprimar i posar-te un bon cos per a l’estiu ho o<br />

comences al setembre o oblida’t perquè vas a sofrir<br />

aquest mes inútilment... I sinó caps en el bikini una<br />

opció que pots triar es el nudisme no?<br />

Per Leticia González


Avui dia Internet s’ha convertit<br />

en la principal eina que<br />

l’utilitzen milions de persones<br />

arreu del món. I aquest fet està influint en la població<br />

jove sens dubte, ja que alhora de estudiar i fins i tot<br />

divertir-se ja no saben què fer sense utilitzar<br />

l’ordinador.<br />

En l’àrea de l’estudi és encara més complicat.<br />

Enciclopèdies, diccionaris, llibres de consulta... ¿On<br />

han anat a parar? No tan sols ja no saben utilitzar<br />

aquest material, sinó que els han oblidat per complet.<br />

Aquesta generació a canviat la biblioteca per<br />

navegar per la xarxa.<br />

A més a més Internet no és gens segur, és una nova<br />

finestra per la qual entra massa excés d’informació<br />

i no sabem de quina ens podem refiar.<br />

Un exemple són els xats o fòrums que és on el jovent<br />

passa més temps. Aquests llocs solen ser llocs on hi<br />

reina la mentida i la vulnerabilitat, entre nens on sol<br />

I tu, què en penses?<br />

XARXA INVISIBLE<br />

Enciclopèdies, diccionaris,<br />

llibres de consulta...<br />

¿On han anat a parar?<br />

54<br />

deurien de entrar adults i<br />

també cada vegada més hi ha<br />

més delictes per aquest canal.<br />

I no tan sols hi ha aquests perills, un dels altres temors<br />

dels usuaris és la compra i venda per Internet. Molts<br />

fraus que han tingut com a escenari la xarxa s’han<br />

fet resó per molts mitjans de comunicació i creen<br />

desconfiança entre els usuaris, perquè al ser una nova<br />

eina, l’ordinador, és encara un enigma per a molta<br />

gent i no saben com buscar pàgines segures per fer<br />

les seves compres.<br />

També, per últim voldria afegir que encara i tenint<br />

cura de tot el que ja he dit, hi ha altres perills del<br />

cantó de la gent que utilitza el Internet per fer mal.<br />

Com els hackers, que són aquelles persones que<br />

roben contrasenyes i que envien virus a altres<br />

ordinadors, que fan que persones inexpertes acabin<br />

amb el ordinador trencat en el millor dels casos i amb<br />

usurpació d’identitat en el pitjor dels casos.<br />

Potser ens hauríem de plantejar si Internet ens aporta<br />

més coses negatives que<br />

positives. I si nosaltres<br />

podríem aportar d’alguna<br />

manera a que no passessin<br />

algunes de les coses ja<br />

descrites.<br />

Sara Serrano Manresa


I tu, què en penses?<br />

NENS A LA CARTA<br />

La selecció genètica dels fills és una oportunitat o bé un disbarat?<br />

La selecció genètica és la proposta d’una clínica de<br />

Los Ángeles (EEUU) que ofereix als futurs pares la<br />

possibilitat de triar el sexe del seu nadó o alguns<br />

dels seus trets físics com el color del cabell o dels<br />

ulls. Realment la selecció genètica no és cap novetat;<br />

de fet, en moltes clíniques s’ha realitzat per a<br />

descartar malalties i salvar vides com és el cas de<br />

les cèl·lules mares que provenen del cordó umbilical<br />

aplicades per al transplant de medul·la. Gràcies als<br />

embrions seleccionats poden curar als seus germans<br />

malalts.<br />

És ètic ajudar que neixin éssers humans i després<br />

destruir-los perquè no tenen determinats requisits<br />

genètics? Per una banda, hi ha els interessos de les<br />

empreses que ofereixen aquest servei i, per altra<br />

banda el dolor de les famílies que tenen algun fill<br />

malalt i amb aquesta tècnica seria l’única manera de<br />

poder curar la seva malaltia.<br />

55<br />

Podem veure com es pot aplicar per evitar malalties<br />

hereditàries en nou nats, o bé per triar el sexe, els<br />

colors dels ulls... tots dos casos són diferents i per<br />

això hi ha una gran polèmica: en quins casos, i en<br />

quins no, es considera correcta la seva utilització?<br />

En el cas de la tria d’alguns trets físics podem<br />

qüestionar la moralitat d’aquesta pràctica ja que trien<br />

als nens com si fos un producte en el prestatge d’un<br />

supermercat. Jo crec que és una barbaritat aprofitarse<br />

d’aquesta tècnica per triar trets físics. La gent<br />

s’ho prendria com un joc en el que cada persona<br />

triaria el que ella creu que és més estètic. A més<br />

dels perill que podria comportar l’aplicació<br />

d’aquesta tècnica, també podria generar una mena<br />

de racisme, en el que només els nens perfectes els<br />

considerarien vàlids.<br />

En canvi en el cas d’utilitzar l’aplicació adreçada al<br />

guariment d’algunes malalties jo penso que és<br />

totalment diferent, encara que els col·lectius<br />

religiosos estiguin encontra. No es pot comparar<br />

d’utilització d’aquesta tècnica aplicant-la al gust del<br />

color dels ulls.<br />

En definitiva, la selecció genètica és un bon mètode<br />

per que ens facilitaria la cura de moltes malalties, i<br />

en cap cas s’hauria d’utilitzar per a la tria de trets<br />

físics que nosaltres considerem més estètics per al<br />

nadó.<br />

Cristina Tejedera


Eclipsi, de Stephenie Meyer<br />

Segur que tots heu sentit parlar sobre<br />

Crepuscle, la pel·lícula que tracta sobre un<br />

amor perillós de vampirs, i una noia que<br />

s’enamora bojament d’un d’ells. Aquest llibre<br />

és la tercera part d’aquesta sorprenen saga, i<br />

voldríem parlar una mica sobre l’apassionant<br />

història.<br />

En Eclipsi, ja ha tornar<br />

més o menys tot a la<br />

normalitat, encara que<br />

tenen, sobre d’ells la<br />

vista dels Vulturis, i<br />

encara no han trobat a<br />

Victòria, la vampiressa<br />

que volia matar a Bella,<br />

per venjança. Així doncs,<br />

la intervenció dels<br />

neòfits a la història, que<br />

són els essers que crea<br />

ella, per a<br />

fer un exercit contra la<br />

família Cullen, i en<br />

concret amb Bella, li<br />

donen a tot plegat una situació bastant intrigant<br />

i interessant, i una mica de joc, igual que<br />

l’aliança que tenen els vampirs, i els licantrops<br />

per a poder lluitar amb els neòfits.<br />

Desconnecta’t<br />

Crítiques Literaries<br />

56<br />

És digne de mencionar també el trio amorós<br />

que s’hi inclou, ja que Bella s’assabenta que<br />

està enamorada de Jacob, el licantrop, quan<br />

ella li demana un petó. Però tot i així, té clar<br />

que no pot viure sense l’Edward, encara que<br />

això impliqui deixar la seva vida, i a les<br />

persones que estima, inclòs en Jacob.<br />

La meva opinió sobre la<br />

saga és molt bona,<br />

perquè m’agrada molt<br />

tota la trama de la<br />

història entre vampirs i<br />

licantrops, i<br />

enamoraments pel mig,<br />

i sobre tot la nova<br />

imatge de «vampirs<br />

vegetarians» que no<br />

mengen sang humana, i<br />

que poden viure amb<br />

Cristina Molina Soler


Desconnecta’t<br />

Personalitat vs Forma de vestir<br />

Per Beatriz Rodríguez i Lucía Romero<br />

Els altres poden saber com som segons la roba que portem? Així com la nostra<br />

personalitat pot mostrar tots els trets que ens caracteritzen, la forma de vestir<br />

també la pot exterioritzar.<br />

La vestimenta és una forma d’expressió que ens pot informar de moltes coses, com el<br />

gust per la moda, el reflex d’una cultura específica, o fins i tot si ens preocupem pel<br />

nostre aspecte.<br />

Per exemple, les persones alegres, amb<br />

molta personalitat es vesteixen amb colors<br />

vius i forts. No els importa cridar l’atenció,<br />

se senten feliços i així ho percep l’exterior.<br />

En canvi, a les persones tímides no els<br />

agrada fer-se notar. Porten roba ampla,<br />

que no marqui la figura i amb colors poc<br />

cridaners.<br />

Si ets una persona generosa segur que<br />

sempre portes molts complements, joies,<br />

bosses de mà, gorres i colors molt<br />

estampats.<br />

La gent que és precavida no es partidària<br />

de les extravagàncies ni de les<br />

incorreccions, sempre porten la seva<br />

roba en perfecta combinació amb els<br />

complements.<br />

57<br />

Els que estan molt segurs de si mateixos<br />

ho demostren mostrant parts del seu cos.<br />

Acostumen a portar robes curtes i colors<br />

cridaners, com el vermell. Es mostren tal<br />

i com són, en cara que no tinguin una<br />

figura espectacular.


Desconnecta’t<br />

L’ambició en una persona es mostra<br />

de manera clara a l’hora de vestir;<br />

normalment, les persones ambicioses<br />

aposten per mànigues llargues i no es<br />

preocupen si tenen un aspecte passat<br />

de moda.<br />

58<br />

D’altra banda, les persones creatives<br />

no perden massa temps a mirar-se al<br />

mirall als matins. Opten per portar<br />

sempre els mateixos colors i solen portar<br />

un estil de roba molt personal, que<br />

no canvien per res.<br />

Potser que et trobis identificat amb aquestes definicions, o tot el contrari, però a<br />

vegades, la millor opció es vestir com tu et sentis més còmode; siguis com siguis.


Desconnecta’t<br />

«Una pareja de tres» ha arribat a la gran<br />

pantalla protagonitzada per Owen Wilson,<br />

Jennifer Aniston, Alan Arkin, Eric Dane, Haley<br />

Bennet y Lisa Varga sota la direcció de David<br />

Frankel.<br />

«Una pareja de tres»<br />

La pel·lícula està basada en les memòries de<br />

John Grogan, un columnista de Philadelphia.<br />

Gira entorn la seva convivència durant tres anys<br />

amb el seu gos Marley. La historia narra com<br />

la família de Grogan va aprendre del seu petit<br />

gosset el veritable sentit de la vida. Grogan va<br />

decidir adoptar el gos abans de tenir un fill, i va resultar que l’animal era hiperactiu i molt entremaliat, la<br />

qual cosa provoca autèntics desastres.<br />

A simple vista, qualsevol amb dos dits de front diria que aquesta pel·lícula és la típica comèdia romàntica,<br />

sobretot tenint en compte als dos actor protagonistes, però per sort no es així.<br />

I és que el nou treball de David Frankel, responsable de «El diablo viste de Prada», ens brinda amb «Una<br />

parella de tres» un curiós popurri de generes, la pel·lícula deambula amb un considerable encert. Certament,<br />

«Una pareja de tres» s’ inicia com una comèdia romàtica prototípica, amb una parella de joves que acaben<br />

de contraure en matrimoni, que acullen un gos davant el pànic del l’espòs davant que la seva esposa<br />

vulgui tenir el seu primer fill.<br />

A partir d’aquest moment, la pel·lícula adopta una disfressa per a tots els públics amb una tirallonga de<br />

seqüències còmiques més o menys afortunades, i així segueix fins al seu primer terç de metratge.<br />

Però en el moment en el qual el personatge interpretat per Owen Wilson comença a exercir de columnista,<br />

el seu director els ofereix un inesperat muntatge -tècnicament, l’única cosa destacable de la pel·lícula-, en<br />

el qual resumeix les seves primeres anècdotes a través d’imatges de vídeo casolà accelerades, i és<br />

precisament en aquest punt en el qual l’espectador es troba amb alguna cosa inesperada, un besllum de<br />

qualitat.<br />

A partir d’aquí, amb el pas dels anys i l’augment de la família, «Una pareja de tres» es desvincula<br />

completament de la seva etiqueta original i ens submergeix en un drama familiar on el sacrifici, el treball, el<br />

canvi de rols que tenen cabuda dintre d’una relació de parella segueixen com a principal argument, captant<br />

comprensivament el nostre interès i oferint-nos unes interpretacions sorprenentment plausibles dels seus<br />

dos protagonistes, a més de la sempre interessant relació entre els personatges de Owen Wilson i Eric<br />

Dane, ombra de l’i si..? del nostre protagonista. Així transcorre l’extens metratge d’una interessant pel·lícula<br />

que, poc narra la història de la seva mascota.<br />

59<br />

Leticia González Baca


Desconnecta’t<br />

CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA:<br />

«MENTIRAS Y GORDAS»<br />

Mentiras y gordas és una pel·lícula dels directors<br />

Alfonso Albacete i David Mekes, tracta, com diu<br />

el seu títol, d’una gran mentida com a nucli<br />

principal de la vida dels personatges, uns joves<br />

que comencen el seu estiu a Alicant entre alcohol,<br />

drogues, sexe i moltes ganes de pesar-ho bé nit<br />

rere nit, però al l’alba apareixen el «bajón», la<br />

realitat, els sentiments, la reflexió i el transfons<br />

del món superficial de cada un dels personatges.<br />

Mentiras y gordas és la pel·lícula on es tracten tots<br />

els temes referents a la joventut. Te grans actors<br />

coneguts, com Hugo Silvas, Ana de Armas, Yon<br />

González, Ana María Polvorosa o Mario Casas, que<br />

atrauen amb la seva fama a veure la pel·lícula a tots el<br />

cinemes d’Espanya.<br />

És una pel·lícula amb molts ingredients, com el sexe o<br />

les drogues, que tots els personatges prenen i que són<br />

com el seu pà de cada dia, o com l’homosexualitat, i<br />

els problemes que tenen l’intentar assumir la seva orientació sexual. Potser a cap pel·lícula han estat tan be<br />

representats aquets aspectes, encara que des del meu punt de vista els directors i guionistes han exagerat<br />

massa els esdeveniments, ja que hi ha escenes molt pujades de to, o escenes en que es veuen com tots els<br />

personatges prenen grans quantitats de drogues, malgrat tot cal admetre que és una pel·lícula que no es<br />

queda curta i que mostra tota la realitat de la joventut d’avui dia. A més els continguts d’aquesta pel·lícula,<br />

és a dir, el sexe, les drogues i l’homosexualitat en joves i adolescents, com ja he dit abans, no han estat<br />

representats mai tan bé a altres pel·lícules i molt menys pel·lícules vistes al cinema.<br />

La pel·lícula té un final imprevist i que ningú no s’espera, fet que fa que sigui una pel·lícula recordada, a<br />

més el fet que uns dels protagonistes mori, fa que ten adonis, al sortir del cinema, que tot el que has vist a<br />

pel·lícula no fa més que mostrar la vida real i que tot el que succeeix a les nits a discoteques i a afters.<br />

60<br />

Marta Casares


Desconecta’t Desconnecta’t<br />

61<br />

Per Ana Sorribas Carpani<br />

El passat onze i dotze d’Octubre es va celebrar a Barcelona l’Extreme Sports Festival. Va superar amb<br />

escreix les expectatives previstes de gent que hi aniria. A la seva primera edició del festival, impulsat pel<br />

Ajuntament de Barcelona i L’institut Barcelona Esports, s’ha erigit en el primer gran esdeveniment d’esports<br />

urbans de la península i el segon a nivell europeu.<br />

Tothom que hi va anar va poder gaudir dels increïbles espectacles que aquest esdeveniment oferia. No<br />

obstant això, del tot perfecte no va ser. Persones conegudes que practiquen alguns dels esports abans<br />

mencionats pensen que encara haurien d’haver invertit mes diners alhora de fer els parcs.<br />

Per aquestes raons, es que van decidir tornar<br />

a fer-ho a Barcelona. L’esdeveniment tindrà<br />

lloc el dia sis i set de Juny.<br />

La gent tindrà una altra vegada l’oportunitat<br />

de veure en acció alguns dels millors riders del<br />

moment. Hi hauran tota mena d’exhibicions,<br />

com de Skateboard; BMX; Inline; FMX;<br />

Wakeboard; Ski; Snowboard i Longboard.<br />

Podràs gaudir de les actuacions de 200 pros<br />

(professionals a la seva especialització) i de 500<br />

amateurs (principiants).<br />

Si t’agraden els esports amb adrenalina no et pots perdre aquest esdeveniment. Es un bon lloc<br />

per anar amb els teus amics i passar-ho bé. Les entrades podràs aconseguir-les al Servicaixa.


Desconnecta’t<br />

VERANO EN IBIZA<br />

Sóc propensa a llegir històries<br />

d’amor, però aquesta sens dubte<br />

és una de les millors que he llegit mai.<br />

L’autora ens vol transmetre totes les<br />

emocions que la protagonista sent al<br />

llarg de la trama.<br />

El tema de la novel·la, tot i ser molt<br />

idíl·lic, com és un enamorament<br />

d’estiu, fa que les noies somiïn amb<br />

aquest estrany succés, que molt<br />

desgraciadament poques vegades<br />

ocorre a la vida real.<br />

La protagonista de la trama és Izzy ,<br />

una noia de setze anys que s’ha<br />

enamorat d’un noi de vint-i-sis. Tot i<br />

que sembli mentida el romanç va<br />

agafant pes fins que arriba un moment<br />

que no poden estar un sense l’altre.<br />

Però Izzy no va ser suficient sincera<br />

amb en Rex des d’un començament,<br />

ja que va pensar que si li deia la seva<br />

veritable edat no s’interessaria en ella.<br />

I amb aquests gestos la autora en<br />

reflexa la inseguretat i la poca autoestima<br />

que te la nostra jove protagonista.<br />

Com tot en la vida arriba el moment de<br />

despertar dels somnis, i el despertar de<br />

l’Izzy va ser quan la seva germana gran<br />

s’assabenta que es veu amb aquest noi<br />

d’amagat.<br />

La seva germana, que és la gran confident<br />

de la protagonista, l’ajuda a dir-li la veritat al<br />

noi, que quan la sap trenca amb ella, però no<br />

perquè no l’estimi, sinó perquè en saber de<br />

la seva joventut vol que visqui la vida com<br />

qualsevol noia de la seva edat i que no es<br />

lligui a un sol home o a Eivissa.<br />

L’Autora, Anna-Louise Weatherley, ha escrit<br />

algunes novel·les més per adolescents. Un<br />

dels llibres que ha publicat, «El chico<br />

equivocado», es troba dins de la mateixa<br />

col·lecció, anomenada «Girls in love», també<br />

de la coneguda editorial Anaya.<br />

També ha escrit articles en la famosa <strong>revista</strong><br />

anglesa More, ja que pel que es pot veure hi<br />

té la mà trencada .<br />

62<br />

Sara Serrano Manresa


Desconnecta’t<br />

Les tendències d’aquest estiu 09 porten amb si mateixes diversos estilismes<br />

perquè sempre vagis guapa i a la moda. Des la moda dels anys 70 i floral fins a<br />

roba d’un estil més canyer. Pdràs utilitzar qualsevol estil, i encara així estaràs a la<br />

moda.<br />

Tot es acceptable si al menys tens el teu armari ple de colors i ensenyes les cames.<br />

Shorts<br />

Els shorts mai han passat de moda, però<br />

aquest any els tornarem a utilitzar igual o<br />

més que abans, d’una manera molt particular.<br />

Tallats, amb costures, de colors, de tot tipus<br />

de teixits...Han de passar a ser una peça<br />

bàsica al teu armari!<br />

Moltes de les cares més conegudes de<br />

Hollywood ja els porten.<br />

63<br />

Per Ana Sorribas i Lucía Romero


Armilles<br />

Un altre clàssic bàsic des fa dècades.<br />

Aquesta temporada es presenten armilles<br />

estampats, a ratlles, amb rodones, calats,<br />

amb pedreria i sobretot de molts colors.<br />

Com podeu veure aquest estiu el que més<br />

predominarà son els colors vius.<br />

Desconnecta’t<br />

Vestits curts<br />

Si vols presumir de cames, no et preocupis,<br />

aquesta temporada podràs trobar a tot arreu<br />

vestis curts, de tot tipus de colors i estampats<br />

que encaixin amb la teva personalitat. Escull<br />

el model més favoridor. Però si el teu no es<br />

ensenyar cames, també et pots decantar per<br />

portar el teu vestit amb leggins o amb alún<br />

texà a sota.<br />

Aquestes son algunes idees per que tu puguis combinar la roba com vulguis. Com<br />

que ja us hem explicat els colors i les peces de roba bàsiques per aquest estil, ara<br />

es el teu torn!<br />

Crea el teu propi estil a partir d’aquests consells i no deixis en cap moment apartada<br />

la teva personalitat.<br />

64


Desconnecta’t<br />

ELS MILLORS ACUDITS per Carlos Bach<br />

El amo d’una oficina descobreix el seu treballador tot mamat…<br />

- Sr. Josep, ja sap que no es pot beure begudes alcohòliques a hores de feina…<br />

- Si ho sé, en aquest moment no estava treballant…<br />

Una velleta de 96 anys entra tremolant a un sex-shop. L’angelical velleta pregunta:<br />

-És a-a-quí o-on ve-ve-nen els con-sola-do-dors ultra-aa 2002 de 7 ve-lo-ci-tats su-súper popotència<br />

i ca-canvis amb tec-no-logia ja-ja-ponesa de dar-darrera ge-generació amb pi-piles i<br />

gra-graduals?<br />

El venedor li respon: -Sí!!!<br />

Llavors la velleta pregunta:<br />

-E-em po-podira dir co-com s’a-apagaaa?<br />

Quan arriba el cambrer amb la sopa, el client veu que té el dit gros a dins el<br />

plat, i l’hi recrimina:<br />

- Cambrer, com és que te el dit dins la meva sopa?<br />

El cambrer respon:<br />

- És que el tinc inflamat, i el metge m’ha recomanat escalfor.<br />

EL client torna contestar:<br />

- I per què no se’l fica al cul?.<br />

Últimes notícies: s’ha estavellat un avió al cementiri de Huelva. Bombers procedents de Lepe han<br />

rescatat més de 10.000 cadàvers en el lloc del sinistre. Seguirem informant.<br />

Què li diu Tarzan a un ratoli?... Tan petit i amb bigoti!<br />

I que li diu el ratolí a Tarzan:... Tan ganàpia i amb bolquers!<br />

ENIGMA MATEMÀTIC<br />

La família<br />

Tinc tantes germanes com germans, però les meves germanes tenen la meitat de germanes que de<br />

germans. Quants som?<br />

65


Desconnecta’t<br />

Desconecta’t<br />

“Llibertat/fam”per Oscar Blanco Acuña<br />

Després de tres anys de sequera<br />

productiva del grup, “HPS”<br />

(hablando en plata squad) ha<br />

estrenat el seu cinquè treball. “Libertad/<br />

hambre” és el nom del nou doble CD dels<br />

malaguenys. És a la venta des del 24<br />

d’abril. Aquest disc serà un dels més<br />

importants d’aquest any en el panorama<br />

del rap espanyol i de ben segur se’n<br />

parlarà i molt entre la gent relacionada amb<br />

el génere.<br />

S’han de destacar els<br />

esforços de<br />

Rayka,Sicario, Narco y<br />

Capaz, que han<br />

aconseguit crear 33<br />

cançons (alta xifra) d’un<br />

gran nivell. D’altra banda,<br />

en l’àmbit de l’anàlisi de<br />

les peces musicals<br />

pròpiament és<br />

espectacular la reforma del so clàssic<br />

d’”HPS” aconseguida per Big Hozone i<br />

la resta de productors que han aportat molt<br />

bons beats per els temes.<br />

Aquest fet provoca que els temes siguin<br />

més agradables d’escoltar, pel gran públic<br />

que no acostuma a escoltar música del<br />

gènere, i produeix un gran avenç melòdic<br />

respecte amb els anteriors discos del grup<br />

malagueny.<br />

66<br />

També és destacable una millora de les<br />

estructures, mètriques i flows dels 4 MC’s.<br />

El més encertat de tots és en Sicario que<br />

s’adapta a tots els ritmes; amb rimes molt<br />

variades, lluny de ser previsibles o en una<br />

estructura molt tancada i, a més,<br />

combinant sempre rimes consonants amb<br />

assonants.<br />

«“El castigo de los<br />

débiles”,”colt 42” o<br />

“te voy a hundir”<br />

són, potser i segons<br />

el meu parer, les tres<br />

millors cançons del<br />

doble CD»<br />

Tanmateix, el grup<br />

manté la crítica i l’estil<br />

cru de les seves lletres<br />

que els caracteritzen i<br />

imprimeixen el seu<br />

segell a totes les seves<br />

cançons incloent-hi<br />

també les d’aquest<br />

cinquè treball.<br />

És oportú i necessari<br />

destacar algunes<br />

cançons, com “el castigo de los<br />

débiles”,”colt 42” o “te voy a hundir” que<br />

són, potser i segons el meu parer, les tres<br />

millors del doble compact, tot i que totes<br />

les cançons estan treballades i no existeix<br />

la sensació que algunes cançons sobrin<br />

o no arribin al nivell general.<br />

Ja ho sabeu, els amants del bon<br />

rap hardcore, si voleu comprarvos<br />

cap disc, us convé pagar els<br />

14’95• que val el CD,<br />

localitzable a establiments<br />

especialitzats.


Desconnecta’t<br />

PREGUNTES SENSE RESPOSTA<br />

Per molt que ho rumieu, aquestes preguntes no tindran respostes, però ho podeu comprovar o<br />

pensar.<br />

Fins on es renta la cara un calb?<br />

Cap on marca la brúixola quan estem en el Pol Nord?<br />

Per que quan mirem cap a d’alt obrim la boca?(comproveu això)<br />

TROBA LES 10 DIFERÈNC<strong>IES</strong><br />

Té dents i no mossega,<br />

és petita com un ratolí,<br />

si la fas girar funciona,<br />

tant de dia com de nit.<br />

ENDEVINALLES<br />

Per Cristina Tejedera<br />

67<br />

Com un ham gegantí sóc<br />

intentant peixos pescar.<br />

No arribo mai a la mitja dotzena<br />

car sóc sempre a cada mà.


Desconnecta’t<br />

Troba les 10 diferències del Leo Messi<br />

Sopa de lletres de futbolistes<br />

68


Desconnecta’t<br />

Solució de la sopa de lletres<br />

SUDOKU:<br />

SUDOKU:<br />

Descobreix si ets capaç de resoldre aquests sudoku!<br />

69<br />

Sergio Quirante<br />

Per Marta Casares


ÀR<strong>IES</strong> (21/03-19/04)<br />

HORÒSCOP<br />

COLOR: Vermell. Aquest color representa impulsivitat,<br />

arrogància, vitalitat i fins i tot fortalesa. Les persones<br />

Àries no fa falta conèixer el seu interior, ja que amb<br />

aquest color se sap com és aquesta persona sense<br />

presentació.<br />

ESPORT: Motociclisme. Aquest esport representa, per<br />

un costat, el risc, i per l’altre l’emoció que comporta<br />

competir. Sempre els agrada lluitar per guanyar i que<br />

els aplaudeixin quan alguna cosa els surt bé.<br />

PROFESSIÓ: Militar<br />

TAURE (20/04-20/05)<br />

COLOR: Blau. Aquest color representa l’equilibri, la<br />

seguretat i la fermesa. El blau és considerat un color<br />

fred i per això s’identifica amb la personalitat reservada<br />

i introvertida dels Taure.<br />

ESPORT: Judo.Aquest esport representa com són de<br />

lluitadors els Taure, ja que els agrada la lluita cos a cos.<br />

La tenacitat i la perseverança que té aquest esport<br />

s’identifica amb els Taure.<br />

PROFESSIÓ: Comerciant<br />

BESSONS (21/05-20/06)<br />

COLOR: Groc. Aquest representa la seva personalitat:<br />

lluminosa, atrevida i molt alegre. A vegades, és un color<br />

prohibit per als supersticiosos a l’hora de vestir-se. Però<br />

per a un Bessó no hi ha res prohibit.<br />

ESPORT: Golf. Aquest esport representa a persones que<br />

no els agrada suar ni esforçar-se gaire. Practiquen<br />

esports basant-se més en l’estètica i sempre ressaltant<br />

el seu saber estar. El golf s’identifica amb les seves<br />

qualitats.<br />

PROFESSIÓ: Publicitari/a<br />

Desconnecta’t<br />

70<br />

CRANC (21/06-22/07)<br />

COLOR: Vermell. Aquest color representa la vida i la<br />

força de seu caràcter, expressant el seu interior l’alegria<br />

que tenen. Desperta les seves inquietuds i fa que no caigui<br />

en el pessimisme.<br />

ESPORT: Natació. Aquest esport és una mica solitari.<br />

La natació és l’esport que més identifica a les persones<br />

cranc, ja que nedant no escolta ni veu a ningú.<br />

PROFESSIÓ: Infermer/a<br />

VERGE (23/07-22/08)<br />

COLOR: Verd. Aquest color representa la vitalitat i<br />

l’optimisme de les persones verges. Són amants de la<br />

naturalesa i una mica hipocondriaques aquest color els<br />

relaxa i els fa sentir-se bé.<br />

ESPORT: Escacs. Aquest esport representa el caràcter<br />

de les persones verges, perquè sempre estan analitzant,<br />

pensant i buscant estratègies. Aquestes persones tenen<br />

molt prestigi intel·lectual.<br />

PROFESSIÓ: Crític/a<br />

LLEÓ (23/07-22/08)<br />

COLOR: Magenta. Aquest color representa l’energia i<br />

la sensibilitat que tenen les persones lleó. Les persones<br />

lleó son molt actives i afectuoses.<br />

ESPORT: Volei. aquest esport representa l’afectivitat que<br />

necessiten las persones lleó, per això els agrada estar en<br />

equip.<br />

PROFESSIÓ: mainader/a


Desconnecta’t<br />

BALANÇA (23/09- 21/10)<br />

COLOR: Gris. Aquest color representa el caràcter<br />

detallista fermesa dels balança. No els agrada destacar i<br />

tampoc ho necessiten. Aquest color els fa passar<br />

desapercebuts i els proporciona la fortalesa i l’equilibri<br />

que necessiten.<br />

ESPORT: Hípica. Aquest esport identifica a les persones<br />

balança perquè són persones que no els agrada lluitar<br />

cara a cara. Aquestes persones busquen el plaer busquen<br />

el placer i el prestigi sense cridar la atenció.<br />

PROFESSIÓ: Advocat/a<br />

ESCORPÍ (22/10-21/11)<br />

COLOR: Blau. Aquest color representa a persones<br />

contemplatives i que s’enfonsen en els seus pensaments.<br />

Aquest és un color molt fred que no deixa veure els<br />

sentiments dels escorpins.<br />

ESPORT: Piragüisme. Aquest esport identifica a<br />

persones amants de la naturalesa. Permet que els<br />

escorpins puguin expressar les seves emocions sense<br />

contenir-les. Els escorpins adoren la soledat i llocs on<br />

poder aïllar-se dels problemes.<br />

PROFESSIÓ: Enginyer/a<br />

CAPRICORN (22/11-20/1)<br />

COLOR: Marró clar. Aquest color representa la<br />

prudència acostant-se al timidesa. A els capricorns tenen<br />

un estil molt modest i normalment passen desapercebuts<br />

ESPORT: Marató. Aquest esport representa com és la<br />

vida d’un capricorn. No expressa els seus sentiments.<br />

Per a ells el seu repte es arribar sigui com sigui. Només<br />

pensa en la meta i mai es dona per vençut.<br />

PROFESSIÓ: Administratiu/iva<br />

SAGITARI (23/11-21/12)<br />

COLOR: Verd. Aaquest color representa a persones amb<br />

esperit lliure i els encanta ser els protagonistes. És un<br />

color càlid que fa aflorar les seves passions.<br />

ESPORT: Tenis. Aquest esport representa a persones<br />

individuals a les quals no els agrada dependre de ningú.<br />

És un esport amb prestigi, els sagitaris els agrada que el<br />

seu esforç sigui valorat i si és recompensat millor.<br />

PROFESSIÓ: Escriptor/a<br />

71<br />

PEIXOS (20/02-20/03)<br />

COLOR: Violeta. Aquest color representa prudència,<br />

reflexió, originalitat i creativitat. És un color apagat, que<br />

s’identifica amb complaença i solidaritat dels peixos amb<br />

la resta de la gent.<br />

ESPORT: Basket. Aquest esport representa la solidaritat<br />

i el companyerisme , dues qualitats molt desenvolupades<br />

en les persones d’aquest signe. És un joc molt vistos i<br />

alegre, i per aquest motiu s’identifica amb les persones<br />

peix.<br />

PROFESSIÓ: Artista<br />

AQUARI (20/01-19/02)<br />

COLOR: Blanc. Aquest color representa la vida, l’alegria<br />

i la puresa dels seus pensaments. Els aquari sempre estan<br />

disposats a aprendre noves coses que els aporti alguna<br />

cosa a la vida.<br />

ESPORT: Tir amb arc. Aquest esport representa<br />

originalitat ja que no fan els que fan els demés i amb això<br />

aconsegueixen ser sorprenents i originals. Tampoc els<br />

agrada el exercici físic per això és un esport tranquil<br />

ideal per a ells.<br />

PROFESSIÓ: Professor/a<br />

Per Cristina Tejedera i Ana R. Moreno


INGREDIENTS:<br />

(Per a 6-8 persones)<br />

- 1 Kg. de pomes<br />

- 50gr. de mantega desfeta<br />

- 100gr. de farina<br />

- 150gr. de sucre<br />

- 2 ous<br />

- ½ sobre de llevat Royal<br />

Desconnecta’t<br />

PASTIS DE POMA<br />

ELABORACIÓ:<br />

Barregem els ous, la mantega i el sucre fins obtenir una crema fina.<br />

Seguidament i a poc a poc afegim la farina i el llevat.<br />

Ratllem les pomes (reservant una per a guarnir) i les afegim a la massa.<br />

Continuem treballant fins que quedi ben lligat.<br />

Untem un motlle rodó amb mantega i li posem la massa. El guarnim amb<br />

mitges llunes de poma i li posem una mica de sucre per sobre.<br />

El posem al forn calent a 180º uns 40-45minuts. Abans de treure’l punxem<br />

amb un escuradents, per comprovar que surti sec.<br />

*També podem canviar les pomes per peres o qualsevol fruita que ens agradi més,<br />

tenint en compte que hem de posar la mateixa fruita a dins de la massa que<br />

de guarniment.<br />

72<br />

Andrea Gomez


Desconnecta’t<br />

CARLOS BAUTE<br />

Sabes que estoy colgando en tus manos<br />

Así q no me dejes________<br />

Sabes que estoy colgando en tus ________.<br />

Te envio poemas de mi__________<br />

Te envio canciones de 4.40<br />

Te envio las fotos cenando en ________<br />

__ cuando estuvimos por _________<br />

Y ___ me recuerdes__ tengas presente<br />

Que __ corazón está _______ en tus ____<br />

_____ , cuidado que mi corazón está______ en tus<br />

_______<br />

AMAIA MONTERO<br />

Quiero crecer, quiero saber,<br />

que dormiré a la verita_____<br />

quiero ________ del miedo<br />

Y ______ de una vez<br />

los _____ que tiene la_____<br />

quiero ____ a la ________<br />

Y caminar _______ cerca del _______<br />

________ siempre a tu________<br />

esta_____ de ______<br />

no ______ acabar.<br />

LES LLETRES DESAPAREGUDES<br />

Algunes paraules de les següents cançons han desaparegut, ets capaç de completar aquestes cançons?<br />

73<br />

LA QUINTA ESTACIÓN<br />

Que hoy te____<br />

Y aunque lo ___ no se ___ olvida<br />

Que ____ tú el que no creía ___ las ______<br />

Que _____ siendo la misma ____ que entre tus<br />

sábanas ___ perdía<br />

Y a fin de ____ no soy ____ de aquella _______<br />

Que te _____<br />

LA OREJA DE VAN GOGH<br />

Seré tu ____ , seré un ______<br />

una farola ____ se enciende al ______<br />

______ mariposa , la estrella _______<br />

que viene _____ y muy solita se ______<br />

seré el ______ de un ______ en ___ mar<br />

un viejo ______ sobre como _______<br />

seré _______ porque ___ soy tu _______<br />

Sandra Lozano


Racó literari<br />

EL TIGRE DE LLAUTÓ – SEGONA PART<br />

Quan el vaig veure, em vaig espantar. Però després em vaig adonar de que el Dr. Mengele era<br />

amable i molt bona persona. Primer, vam xerrar sobre els últims anys de la meva vida, de les meves<br />

aficions i totes aquestes coses. Quan la xerrada de protocol va haver acabat, em va explicar quina era la<br />

seva missió a Auschwitz i què hauria de fer ell. Jo formaria part d’una mena d’equip mèdic d’investigació<br />

juntament amb 3 persones més.<br />

Els primers mesos vam fer experiments senzills; col·locàvem petits trossets de pell o unes gotes de<br />

sang en diferentes substàncies per veure com reaccionaven i les miràvem amb el microscopi i també fèiem<br />

proves psicològiques a alguns presoners, que no sé per què estaven morts de por.<br />

Al llarg d’aquest temps em va semblar una feina divertida i molt dinàmica: ara ves a buscar unes<br />

mostres allà, ara mira aquestes proves, ara ves a buscar tants presos al camp, etc. Però al llarg del temps<br />

se’m va tornar monòtona i cíclica. Pràcticament havia un horari (encara que no establert) del que havíem<br />

de fer. Però el pitjor no era això, sinó que va arribar després.<br />

Mengele ens va convocar a tots quatre i ens va explicar que a partir d’aquell dia la nostra feina<br />

canviaria perquè ja estàvem preparats. Ens va explicar que amb les proves que fèiem no podíem confirmar<br />

cap teoria ni afirmar amb rotunditat cap fet. Va contar-nos quin era el motiu de la seva missió a Auschwitz.<br />

Era un pla descabellat que semblava de ciència-ficció. Volia crear el Supersoldat. Ens va explicar que els<br />

presos eren com rates de laboratori humanes i que els faríem servir per a experiments. Jo vaig pensar que<br />

seríen proves físiques com córrer durant un temps o poder aguantar sense respirar una estona. Per tant, tot<br />

i que la idea del supersoldat era una mica extranya, nosaltres vam seguir amb la nostra feina. El primer<br />

experiment que vaig fer juntament amb el senyor Mengele va ser horrorós.<br />

Em va cridar perquè l’ajudés a prendre la pressió i la temperatura d’una cambra cada pocs<br />

segons. Al cap d’uns quinze minuts, va dir que ja havíem acabat. Aquella experiència emb va semblar poc<br />

fructífera, perquè calcular la pressió i la temperatura era cosa fàcil. Però quan Mengele va haver esperat<br />

uns minuts a que es refredés la cambra, va obrir la porta. De dins va sortir una bafarada d’aire pudent i<br />

atrapat, com si hagués estat estancat en un llac podrit molt calent. Però el que em va regirar l’estómac no<br />

va ser l’aire putrefacte, sinó el que va caure a terra. Era un home prim i pàl·lid; un pres, per ser més<br />

exactes. Tenia els ulls blancs i els cos vermell roent; sagnava. Estava banyat en sang. Em vaig estrényer en<br />

veure’l. Vaig intentar salvar-lo però ja era massa tard. La pell del cadàver es desfeia en tocar-la. Semblava<br />

que n’haguessin fet un puré i li haguessin escampat per sobre.<br />

74<br />

Joves artistes


Joves artistes<br />

Ràpidament, vaig córrer a vomitar al bany. Tot i haver vist coses horrendes al Park-Klinik durant<br />

la meva etsança com a metge, allò em va trastornar durant dies que no vaig poder aculcar l’ull. Va ser<br />

massa per a mi.<br />

Quan vaig tornar a la feina, vaig demanar una explicació al Dr. Mengele. Em va dir que l’home ja<br />

havia mort quan el va introduïr dins la cambra. Jo no m’ho acabava de creure. No obstant, vaig seguir fent<br />

les meves tasques menors.<br />

Em va sorprende que el Dr. Mengele es posés tant eufòric quan un dia van arribar tres bessons<br />

jueus. Mengele va embogir i se li van deorbitar els ulls. No era el mateix de sempre.<br />

FINAL DE LA SEGONA PART DE EL TIGRE DE LLAUTÓ<br />

Gerard Culla Belmonte<br />

75

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!