revista 2 - IES Mediterrània

Contingut i disseny de les seccions:
L’equip de redacció
Sheila Alcántara, Ana Sorribas, Ana R. Moreno, Cristina Tejedera, Ana Navarro, Lara Sánchez,
Estefanía Benito, Alejandro Vitabar, Lucía Romero, Noèlia Sánchez, Óscar Blanco, Sergio Quirante,
Zhanna Koshel, Sandra Lozano, Andrea Ferrer, Bea Rodríguez, Vicky Estefanova, Andrea Gómez,
Cristina Molina, Sara Sánchez, Carlos Bach, Leticia González, Nadia Méndez, Sara Serrano, Ona
Parellada, Marta Casares.
Maquetació i infografisme: Carlos Bach, Nadia Mendez i Leticia González.
Direcció: Jordi Colell
Agraïments: A tots els alumnes que han participat en el concurs de portades de Sant Jordi (ho hem
tingut realment difícil per triar la guanyadora), i a les professores deVisual i plàstica Neus Grifell i
Susana Morales, pel seu valuosíssim treball i suport, sense els quals la nostra tasca no s’hauria pogut
dur a terme. Moltes gràcies a tots ells!
El nostre equip de redacció
2

Sumari
Equip de redacció ………………………………. pàg. 2
Editorial..…………………………………………. pàg. 3
“La vida mediterrània”
- Viatge als records d’Anna Hernàndez..................pàg. 4
- Un matí a la «uni»....................................................pàg. 6
- Taller de drogodependència...................................pàg. 9
- Gemma Lienas..................................... .................... pàg. 10
- Una campiona a l’IES Mediterrània...................... pàg. 12
- L’arqueologia, un món de troballes...................... pàg. 14
- Anem a França ....................................................... pàg. 16
- Bienvenus en Espagne ........................................ pàg. 17
“Sabíeu què?”
- La Coca-cola............................................................ pàg. 18
- Londres, la ciutat dels joves (2a part)...................pàg. 19
- Drogues o alcohol................................................... pàg. 22
- Qui dimonis són Jonas & François? ....................pàg. 24
- L’autisme ..................................................................pàg. 26
- Jardins penjants de babilònia ............................... pàg. 28
- Alarma: una nova grip............................................. pàg. 31
- Els beneficis de l’exercici físic................................pàg. 33
- El moviment feminista............................................. pàg. 34
“I tu què en penses?”
- La crisi, un problema mundial................................ pàg. 36
- Potser no pensem sols............................................pàg. 37
- No hi pugis............................................................... pàg. 38
- Pares i fills / Facebook............................................ pàg. 39
- L’espai de tots..........................................................pàg. 40
- la injusta justícia...................................................... pàg. 41
- Jocs d’atzar............................................................... pàg. 42
Un curs força «mogudet»
3
- Hauria de moure tants milions?............................. pàg. 43
- Llei de l’avortament, sí o no?.................................pàg. 44
- Societats d’un altre món........................................ pàg. 45
- El sexe i els joves.................................................... pàg. 46
- Top manta................................................................ pàg. 47
- Hombres y mujeres ................................................ pàg. 48
- Manca d’educació cívica .......................................pàg. 49
- Opinem sobre la pena de mort .............................. pàg. 50
- Crees que se ha perdido la vergüenza? ............... pàg. 52
- Pla Bologna ............................................................. pàg. 52
- La famosa operació bikini ......................................pàg. 53
- Xarxa invisible .........................................................pàg. 54
- Nens a la carta .........................................................pàg. 55
“Desconnecta’t”
- Crítiques literàries................................................... pàg. 56
- Personalitat vs. forma de vestir............................. pàg. 57
- Una pareja de tres................................................... pàg. 59
- Crítiques cinèfiles: «Mentiras gordas»................ pàg. 60
- Movistar BCN Extreme........................................... pàg. 61
- Verano en Ibiza........................................................ pàg. 62
- Renova el teu armari............................................... pàg. 63
- Els millors acudits .................................................. pàg. 65
- Llibertat / fam .......................................................... pàg. 66
- Passatemps ............................................................. pàg. 67
- Horòscop ................................................................ pàg. 70
- Recepta de cuina .................................................... pàg. 72
- Lletres desaparegudes ...........................................pàg. 73
“Joves artistes”
- El tigre de llautó (2a part)....................................... pàg. 74
La cara o la creu del passat número fou certament una secció controvertida. Així ho indica el reguitzell de comentaris que
hem rebut al voltant dels articles dels nostres amics Gerard i Òscar, cosa que fa pensar que el nostre institut és plural i ric
en matisos.
En aquesta tercera tongada d’articles que us oferim hem volgut continuar la mateixa línia i cercar la varietat, ja que
considerem positiu l’intercanvi global d’opinions. I ho considerem perquè L’heura ha defensat sempre, i per damunt de
tot, la llibertat d’expressió i de criteri, eines que, d’altra banda, juntament amb el coneixement, ens ajuden a ser persones
més lliures i responsables.
D’altra banda, cal recapitular: aquest ha estat un curs de canvis, d’events socials subjugants que ens han mantingut, i ens
mantenen encara, en estat d’alerta i amb certa preocupació: la crisi econòmica –a la qual, de moment, no se li augura un final
definit–, l’atur, les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya universitari i les vagues docents contra una llei problemàtica
certament són fets que han captat la nostra atenció, car han insinuat una temporada relliscosa, insegura i socialment força
“mogudeta”.
Malgrat això, val a dir que aquesta singular situació que vivim ha servit de marc per fer el nostre treball, i per plantar una
llavor la qual, gràcies a un equip de redacció compromès amb la feina, feliçment ha començat a donar els seus fruits. I tot
això ho diem perquè pensem que la nostra publicació, encara en fase germinal, ha procurat en tot moment –tot i els errors
comesos, d’altra banda típics dels principiants– ser un recer de rigor, criteri, serietat, qualitat expositiva i responsabilitat,
eines bàsiques del periodisme ben entès. Aquests han estat, senzillament, els nostres objectius.
Desitgem des d’aquí, per tant, que aquesta llavor d’enguany no es malmeti i pugui prosperar en un futur. I ho desitgem
il·lusionats, però amb un pòsit de recança i incertesa, ja que l’equip de redacció al complet es bat en retirada, en aquest final
de curs, i passa a la reraguarda, amatent i desitjós de col·laborar, però, en futurs números, i amb la pruïja de poder anar
afegint el nostre granet de sorra a aquest meravellós i engrescador projecte.
Esperem que L’heura hagi esdevingut una mica vostra aquest curs. Només una mica. Fet i fet, això és el que preteníem, ni
més ni menys. Si ho hem aconseguit, ens n’anirem ben contents.
Bones vacances a tothom, i fins al curs vinent!

La vida mediterrània
VIATGE ALS RECORDS D’ANNA HERNÀNDEZ
Tots ens hem preguntat alguna vegada com eren els profes quan tenien la nostra edat, ara
podrem saber una mica més, li hem fet una entrevista a la professora de matemàtiques: Anna
Hernández. En la entrevista es toquen temes de tota la seva vida: records de la seva infantesa,
algunes de les seves experiències a l’institut... Però si voleu saber més, llegiu-la!
L’Heura: Explica’ns un bon record de la teva
infantesa, i també un de dolent.
Anna Hernández: Un bon record és quan jugava
amb el meu germà petit a casa i anar a l’escola,
m’encantava. I un de dolent eren les classes
d’educació física.
L’H: Descriu com eres durant els anys que
anaves a l’institut?
A.H.: Era força tímida al principi, però tenia
molts amics i era bona estudiant.
L’H: Com t’anaven els estudis en general?
A.H.: Molt bé.
L’H: Vas repetir algun curs?
A.H.: No
L’H: Quines assignatures t’agradaven més?
A.H.: Les matemàtiques i la literatura.
L’H: Te’n va quedar «penjada» alguna?
A.H.: De vegades suspenia educació física, però
m’esforçava molt.
L’H: Com ho vas passar durant els anys
d’institut?
A.H.: Molt bé, va ser una de les millors èpoques
de la meva vida.
L’H: Recomana’ns algun llibre que vas llegir
durant aquells anys i et va agradar?
A.H.: «El guardián entre el centeno», perquè
parla d’un adolescent que s’està buscant a ell
mateix.
L’H: Per què vas escollir la teva carrera i no
una altra?
A.H.: Perquè m’agrada molt treballar amb
adolescents i també les matemàtiques.
L’H: En cas d’haver escollit una altra carrera,
quina seria? Per què?
A.H.: Alguna que em permetés viatjar molt, com
fotògrafa o periodista.
L’H: Et recordes d’algun profe amb el qual hagis tingut
molt bona relació?
A.H.: Sí, a l’institut més que a primària, alguns
dels meus tutors i el profe de religió, per la seva
manera d’explicar el tema.
L’H: Quina visió creus que tenim els alumnes
de tu?
A.H.: Jo crec que penseu que m’agrada el que
faig, que ho intento fer bé i ser propera.
4

La vida mediterrània
L’H: En què ha canviat la vida acadèmica de
quan tu estudiaves respecte a ara?
A.H.: Els alumnes han canviat molt, trobo que
hi ha menys esforç i respecte. La societat està
canviant molt i els professors ens hauríem
d’adaptar però de vegades és difícil.
L’H: Una cançó significativa per a tu?
A.H.: “Contamíname” de Pedro Guerra, perquè
parla de meravella de la diversitat, parla de
que la gent es contamina de l’altra gent.
L’H: I una pel·lícula?
A.H.: “Un lugar en el mundo”, que ens parla
de com cada persona ha de trobar el seu lloc
en el món.
L’H: Un missatge per a tots els alumnes de
l’institut?
A.H.: Aprofiteu molt per aprendre perquè això
segurament us permetrà ser mes feliços i lliures.
L’H: Fes una valoració de la nostra revista.
A.H.: Fantàstica!
Li agraïm a l’Anna haver-nos respost les preguntes sense cap problema.
DES DES DE DE L’ANONIMAT...
L’ANONIMAT...
5
Andrea Ferrer i Estefanía Benito.
Domingo 15 de marzo de 2009-04-17
Vaya semanita que he pasado… No me hablo con ella…, pero nunca más… Hemos hablado con una
profesora y todo… Menos mal que la amistad con ellos no la he perdido porque me importan mucho,
han hecho tantas cosas por mí… La que les monté el jueves no es poca… Menos mal que hemos acabado
bien porque si no me da algo… Bueno, y la excursión perfecta, me lo pasé súper bien, ¡A ver si me pasa las
fotos José! Y este fin de semana, pues nada, con mi hermana, desaparecida.
Fuimos a la playa… Buah! Qué bien y que mono…Es que, como
me lo quiero, nen, al chiquitajo. Aunque ayer haya dormido mal,
por las pataditas que me daba. Qué majos los amigos de mi
hermana… Me parece a mí que los sábados y domingos, me auto
adopto y me voy a casa de mi hermana. ¡Es que me lo he pasado
muy bien! Y esta tarde, con la aburrida de… El fin de semana que
viene que no falten ellos porque si no… Vaya aburrimiento. Que
ella no sabe hacer nada… Así que yo con los expertos en anti
aburrimiento.
Feliciana

La vida mediterrània
Un matí a la «Uni»
Per Oscar Blanco, Ana Sorribas i Noelia Sánchez
Divendres 20 de març els alumnes de 4rt d’ESO de l’IES van participar en els tallers didàctics
de l’UPC dins la iniciativa «un dia a la Uni» al campus del Baix Llobregat concretament a
l’EPSC i l’ESAB. Els tallers van fer-se durant el matí estructurats en dues sessions de 90 minuts
amb una pausa de mitja hora pel mig. Aquest és un resum de les activitats que es van fer i en
què consistien:
Llançament de coets a l’espai. Pràctiques amb coets de vinagre i bicarbonat
Vam conèixer el diferents
elements que intervenen en el
llançament de coets a l’espai, i
també els principals tipus de
coets que s’utilitzen. Vam
aprendre i entendre diversos
conceptes bàsics de
l’aeronàutica com »accióreacció»,
«redundància»,
«vectors de llançament»,
«sincronització de sistemes»,
«anàlisis d’errades», «sistemes
de seguretat», etc… Tot el que
ens van explicar vam poder experimentar-ho, encara que més senzillament, mitjançant la construcció
d’uns coets que utilitzen una reacció de vinagre i bicarbonat com a propulsió.
6

La vida mediterrània
Volar de peus a terra: els simuladors de vol
Vam fer un vol virtual mitjançant un simulador de vol construït per estudiants de l’EPSC. Dins la cabina
d’una avioneta real, l’objectiu fou
que els estudiants es
familiaritzaren amb els principis
bàsics que permeten el vol i amb
els instruments de l’avió
(comandaments de vol,
indicadors de cabina, en
definitiva, tota l’aviònica) que
permeten el control sobre
l’aparell, els aeroports
d’enlairament i aterratge i el pla
de vol.
Càlcul del rendiment energètic de les plaques
En els darrers anys, els esforços per obtenir energia mitjançant fonts renovables han augmentat, i l’energia
solar ha estat una de les que més s’han desenvolupat. Vam entendre quins són els principis de la seva
producció, els tipus de plaques que s’utilitzen al campus (tèrmiques i fotovoltaiques), i vam poder
experimentar amb una petita instal·lació fotovoltaica, analitzar els principals paràmetres i calcular el rendiment
energètic.
7

La vida mediterrània
Construcción d’un sistema de filtratge
D’aigua n’hi ha de moltes menes, i no totes són aptes pel consum humà. A l’aigua hi ha dissoltes nombroses
substàncies que requereixen del seu tractament per poder ser utilitzada. Vam veure quins són els principals
sistemes utilitzats pel tractament de les aigües a les depuradores i vam poder construir un sistema de
filtratge al laboratori.
Anàlisi de la qualitat de l’aigua
No podríem entendre la vida al nostre planeta sense l’aigua, i la seva qualitat afecta de manera
importantíssima al medi ambient i a l’agricultura. Al laboratori vam analitzar l’aigua de diferents procedències:
riu, bassa, pou, mar, depuradores… i vam descobrir quins són els criteris de qualitat que ha de tenir l’aigua
de reg. Aquest tipus d’aigua és la que s’utilitza habitualment a l’agricultura, també es fa servir en jardineria
i espais públics.
8

La vida mediterrània
Divendres, 17 d’Abril, els alumnes de l’IES
Mediterrània, vam tenir l’oportunitat de fer un taller
de drogodependència, amb la col·laboració de
Fundació Mensalus.
L’Esther, que va ser la psicòloga que ens va fer el
taller, ens va explicar les conseqüències que té el
fet de consumir drogues, tots els efectes, i com
podem reaccionar nosaltres quan la consumim.
La psicòloga ens va posar uns vídeos instructius
d’anuncis de prevenció de les drogues. Eren molt
didàctics, i al mateix temps eren reals, molt
impactants, ja que s’hi mostraven les conseqüències
de les drogues al nostre cos. També ens va explicar
els mites, els llocs on actuen les drogues al nostre
cos i a l’exterior, i sobretot la definició del concepte
de ‘’droga’’. L’Esther ens va passar a cada dos
alumnes una frase on sortia un cas en concret sobre
la consum d’una droga i els efectes que poden
haver-hi. Nosaltres juntament amb la nostra parella
havíem de donar la nostra opinió dient si era cert o
no, si estàvem d’acord o no i desprès posar-ho en
comú amb la resta de la classe. Amb aquesta activitat
van sorgir diversos
debats.
« Les
drogues
no solucionen
la vida»
Taller de drogodependència
D’altra banda,
també s’hi van
tractar altres
temes, com poden
ser: la integració en
un grup social, el
que fem per integrar-nos, fins a quin punt som
capaços d’arribar per a entrar al grup ‘’d’amics’’,
els rituals d’iniciació que es fan, entre d’altres. Com
a referència, se’ns va mostrar parts concretes de
pel·lícules on es veia amb claredat els fets esmentats
abans.
9
Com a tancament del taller ens passà unes enquestes
anònimes on es feia un conjunt de preguntes per
millorar el taller o per veure quines activitats ens van
agradar més.
Com a conclusió, podem dir que aquest taller ens
ha confirmat una cosa que gairebé tots ja sabíem:
que les drogues no són bones per a nosaltres. Encara
que ho pensem en el moment de consumir-les , no
tenen res de bo. Les drogues no solucionen la vida
al contrari, la perjudiquen i en alguns casos ens la
treuen. Hem aprés que no cal aparentar ser qui no
som per a agradar als altres o fer rituals estúpids per
a la integració d’un grup ‘’d’amics’’. És per això
que hem de aprendre a dir No.
Per Cristina Molina i Sheila Alcántara

“Les relacions afectives dels nois i les noies des de la igualtat”
El passat dia 3 de febrer, vàrem assistir a una xerrada amb l’escriptora Gemma Lienas.
El passat dia 3 de febrer, els alumnes de 4rt van assistir
a una xerrada sobre les relacions afectives entre els
nois i les noies des de la igualtat. Va tenir una durada
de dues hores aproximadament. Aquesta xerrada, la
va fer una famosa escriptora, Gemma Lienas,
nascuda a Barcelona al 1951, filla d’un català i una
francesa, per tant des de petita ha tingut contacte
amb diferents llengües. Des de la seva infantesa,
aquesta autora ha mostrat una gran afició per la
lectura i per clàssics com Tirant lo Blanc.
A l’època en què el català estava prohibit, ella el
seguia estudiant d’amagat. Anys més tard, estudia
filosofia i lletres, comença una vida en matrimoni, de
la qual neixen David i Lara, encara que després passa
per una separació. En refer la seva vida, canvia la
docència per l’edició. Apareix el seu primer llibre,
“Cul de Sac”. Canvia la seva residència, a diferents
països, sense deixar d’escriure llibres com “Així es
la vida Carlota” i “Bitllet d’anada i tornada”, els quals
la fan guanyar una sèrie de premis.
Els alumnes, abans d’assistir-hi, van organitzar
activitats a classe de alternativa a la religió per anar
preparats, com el diàleg entre en Joan i la Maria, dos
nois que fa 5 mesos que surten junts, i ara un dels
dos vol tenir relacions sexuals, però la parella no ho
té clar. Havien de representar-lo, i més tard extreure’n
les seves conclusions. També van fer una lectura del
significat del 8 de març, dia de la dona treballadora
10
Aquest dia és molt significatiu. Prové perquè al 1857
van organitzar una vaga contra les llargues jordanes,
els baixos salaris i les pèssimes condicions de treball,
és van tancar a una fabrica tèxtil, aquesta és va
incendiar i al impedir la sortides a les dones va morir
un gran nombre d’elles. .
Però ella no venia a parlar-nos sobre aquest fet, ni
tan sols sobre la violència de gènere, sinó de les
relacions afectives dels noies i les noies des de la
igualtat. Va enfocar la seva xerrada des de la seva
experiència com a dona i fent referència als seus
llibres, ja que aquests tracten sobre temes adolescents
o assumptes que ens poden afectar, i que per tant,
els protagonistes són joves. Per als personatges el
seu entorn és molt important, i potser és una mica
bibliogràfic ja que per a ella també és molt important
la família i els amics.
Vam tenir l’oportunitat de parlar amb ella i poder saber una mica més sobre la seva persona;
L’heura: Música preferida?
Gemma Lienas: Clàssica per exemple Bach, contemporània les veus solistes. També el Clapton i
els Beatles.
L’H: Un somni?
GM: Viatjar a Polinèsia.
La vida mediterrània

La vida mediterrània
L’H: Com t’inspires?
GL: Escoltant música clàssica.
L’H: Alguna cosa que t’agradi fer en el teu temps lliure?
GL: Cuinar
L’H: De quin llibre et sents més orgullosa?
GL: “Anoche soñé contigo”, perquè és el més ambiciós.
L’H: Alguna curiositat que caracteritzi les teves obres?
GM: Les meves obres normalment giren entorn a conflictes personals i interpersonals, a la
meva manera de mirar les coses, són les que fan moure el món.
A més, és defensora dels drets del les dones, i per aquesta raó, ha creat una web anomenada “Dones en
xarxa” que gira entorn al món de les dones i a tot allò que els afecta. Les administradores i tot l’equip que
s’encarrega que la pagina sigui possible són tot dones, i la directora n’és ella, la Gemma.
Web Dones en xarxa:
http://www.donesenxarxa.cat/
Web Gemma Lienas:
http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/lienas/
index.html
Nadia Méndez Flores, Ana Navarro Olmedo, Sara Serrano
Manresa i Lara Sánchez Aguado.
11

La vida mediterrània
Sabeu què és el Taekwondo? A continuació
aclarirem qualsevol dubte que pugueu tenir
sobre aquest esport mitjançant la següent
entrevista a Elisabeth Lopez, que recentment
n’ha obtingut la titulació de campiona
d’Espanya!
El Taekwondo és una art marcial que es va originar
a Corea. Destaca per la seva varietat i
espectacularitat de les seves tècniques de patada, i
actualment és una de les arts marcials més conegudes
i practicades del món.
L’Heura: Hola, Elisabeth. Com va?
Elisabeth: Hola, molt bé, gràcies.
Una campiona a l’IES Mediterrània
L’Heura: Per començar, què vol dir el Taekwondo
per a tu?
Eli: Doncs el Taekwondo s’ha convertit en una de
les coses més importats de la meva vida, ja que
gràcies a aquest esport he madurat més de pressa.
El Taekwondo m’ha fet veure que quan et proposes
d’aconseguir una cosa, al final, amb esforç i sacrifici
ho pots aconseguir. També m’ha fet conèixer molta
gent que lluita per aconseguir el mateix somni que
jo.
L’Heura: Amb quina edat vas començar a practicar
el Taekwondo i amb quina finalitat?
Eli: Vaig començar quan només tenia tres anys. Els
meus pares m’hi van apuntar perquè jo era una noia
molt moguda i no parava quieta. Però el que ells no
sabien era que poc a poc el Taekwondo es
convertiria en una cosa molt important per a mi.
L’Heura: Què et va empènyer a practicar-lo?
Eli: Al primer lloc on vaig anar va ser cap a Holanda,
on no vaig guanyar res a causa d’uns problemes
que van sorgir. Però el segon viatge que vaig realitzar
12
va ser cap a Alemanya, on vaig quedar segona. Vaig
realitzar cinc combats dels quals vaig guanyar quatre
però vaig perdre la final d’un punt en els últims vint
segons, perquè em va donar un cop al peto (la
protecció del ventre) amb la tíbia i li van pujar el
punt a ella encara que no era, però jo estic satisfeta
igualment.
L’Heura: De quina manera ha afectat aquest esport
als teus estudis?
Eli: La veritat es que m’afecta bastant,ja que em
treu moltes hores d’estudi. Dedico moltes hores
d’entrenament a la setmana, mes o menys 9, tot
depèn de si hi ha campionat o no.
L’Heura: Quina és la teva prioritat, l’esport o els
estudis?
Eli: La meva prioritat són els estudis, ja que em vull
treure una carrera com déu mana. Però si que és
veritat que aquest any li estic donant mes importància
al Taekwondo, a causa de que porto un any
relativament bo i tinc moltes

La vida mediterrània
possibilitats en aquest món. Segurament molta gent
no entendrà per què dono més prioritat a un esport
que als estudis, però les persones que som en aquest
mon ho entenem.
L’Heura: A més de Taekwondo, practiques cap
altre esport? Si és així, quin?
Eli: També faig Handbol, a l’Esportiu Castelldefels.
L’Heura: T’imaginaves arribar a ser algun dia
campiona?
Eli: La veritat que no m’ho esperava, però sabia
que desprès de tant sacrifici, algun dia, d’alguna
manera arribaria la meva recompensa.
L’Heura: Com et sents havent complit el teu gran
somni?
Eli: Bé, aquest tampoc és que sigui el meu gran
somni, aquest seria arribar a les olimpíades algun
dia. Però si que es veritat que guanyar el campionat
d’Espanya era un dels meus somnis, i quan el vaig
aconseguir no m’ho podia creure, va ser ... No tinc
paraules per descriure aquell moment!
L’Heura: Quant de temps li dediques?
Eli: Poso molta dedicació a aquest esport. Com he
dit abans, unes 9 hores a la setmana, i si tinc
temporada de competició, hi intento dedicar el
doble.
L’Heura: Per combatre, és millor utilitzar l’instint o
mesurar cada situació?
Eli: L’instint s’utilitza sempre, però per guanyar un
combat es súper important saber mesurar cada
situació Has de ser capaç de saber quan has de fer
una cosa o una altra.
L’Heura: Quina és la tècnica que més t’agrada
practicar?
Eli: Una mica de tot. M’agrada practicar diferents
tècniques. Així quan estic enmig d’un combat, tinc
diferents tècniques. Per: Zhanna Koshel i Vicky Stefanova
13
L’Heura: Creus que estàs ben preparada per a
afrontar situacions de perill de la vida real?
Eli: Jo crec que sí que ho estic, però com que mai
m’he trobat en una situació de perill, encara no sé el
que podria fer.
L’Heura: Això està molt bé, Eli. Et felicitem i et
desitgem que progressis molt més.
Eli: Moltes gràcies i salutacions per a la revista!

La vida mediterrània
L’arqueologia, un món
de troballes per als joves
Una mirada a l’arqueologia provinent d’una jove.
La meva experiència.
El curs passat els alumnes de segon d’ESO gràcies a la professora de socials del nivell, l’Imma Fernández,
van tenir l’oportunitat d’optar a cinc beques per estar dues setmanes amb el grup d’arqueologia «Quaternari»,
a aquestes beques hi optarien les persones amb la nota més alta de ciències socials.
Una de les afortunades vaig ser jo.
Estic molt agraïda per aquesta oportunitat perquè m’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre molt i perquè
és una experiència inoblidable, vaig conèixer molta gent d’altres indrets del país amb els quals mantinc el
contacte; fins i tot amb una altra companya vam allargar la beca durant tot l’estiu. Aquesta Setmana Santa
hem tornat a excavar i a l’estiu també ho farem. M’encanta excavar i espero fer-ho durant molts anys més.
Intentaré transmetre alguns dels coneixements i conceptes que bàsics que vaig aprendre, com ara els
conceptes d’arqueologia, jaciment, restauració, sigla i classificació.
Introducció
L’arqueologia és la ciència que estudia el passat. Normalment es fa mitjançant un jaciment arqueològic,
que és una concentració de restes prehistòriques, arqueològiques o fòssils.
El jaciment
Un jaciment té diferents nivells, aquests són
diferenciats per les edats i diferències del
substrat del sòl, també s’organitza en metres
quadrats per poder localitzar en qualsevol
cas un os que ja s’ha tret del seu lloc, per
això s’han d’anotar les coordenades i la
posició de l’os, per poder tenir un historial
de tot el jaciment ben complet.
14
Per Clara Quirante
3er A1

La vida mediterrània
L’objectiu d’un jaciment és baixar el nivell i fer un estudi dels aspectes generals que hi havia a l’època
excavada. Tot el que es troba originàriament a un jaciment es molt important per això es fan fotografies
contínuament, i es dibuixa tot os, i la situació que es troba. Tota la sorra que s’extreu s’ha de garbellar,
perquè hi ha molta microfauna que no es veu a simple vista.
Quan es troba un os s’ha d’extreure tota la sorra del voltant una vegada fet això es coordena i s’apunta a
l’historial a mà, per després passar-ho a ordinador. A l’acabar s’extreu l’os i es guarda a una bossa amb
el nom del quadrat i numero d’os i s’envia a restaurar.
La restauració
L’os quan arriba del jaciment arriba molt brut i si el guardéssim en aquestes condicions es faria malbé per
aquest motiu, s’ha de netejar. I la neteja s’utilitza aigua per treure la pols, un raspall de dents per poder
fregar bé els substrats que són enganxats, aigua perquè tota la sorra es converteixi en fang perquè sigui
més fàcil i coladors pels ossos petits. Una vegada ja s’ha rentat es passa a la segona fase de la restauració
que consisteix en consolidar bé els ossos perquè amb el tempos no es trenquin i pegar amb els que estan
trencats. La consolidació es fa amb paraloid i acetona.
La sigla
Una vegada l’os ja és net i restaurat s’ha de siglar, que és el procediment que consisteix en posar la
identitat de l’os, és a dir, amb esmalt d’ungles transparent es posa una capa per poder escriure amb un
bolígraf especial el jaciment, la data, el quadre, el nivell i el numero de l’os. També s’ha de fer l’etiquetatge
amb la mateixa informació i una bossa neta i nova per poder guardar-ho sense que corri perill de perdre’s.
La classificació
Una vegada fet tot el treball s’han de classificar els ossos segons jaciment i espècie.
15

Primer, vam anar a fer una petita
visita guiada a un castell, Le
palais des Rois de Majorque, on un
guia en va fer una petita xerrada
sobre la història del castell. Desprès
ens va ensenyar l’església del rei i
on estaven ubicades les habitacions
de la reina i el rei.
La vida mediterrània
Anem a França!
El dia 29 d’abril els alumnes de francès de l’IES Mediterrània vam fer
una visita a Perpinyà, França.
El rei dormia a la dreta, i la reina a
l’esquerra,ja que a la dreta estaven
les qüestions politiques. El guia ens
va explicar que,com que no podien
dormir junts, a les nits es comunicaven per
un passadís secret que conduïa a cadascuna
de les seves habitacions.
També vam pujar a dalt de la torre del castell
on es podia observar unes vistes precioses
de Perpinyà.
Desprès de dinar, vam anar a veure el palau
dels congressos i un monument important
que estava al costat.
16
Sara Sánchez Cano
A continuació vam anar a visitar una plaça
,Le Chatelet, on ens van explicar que formava
part d’una muralla que abans la feien servir
com una presó i desprès a una petita catedral
que estava a prop.
Anant passejant pels carrers podíem veure
les casses i els comerços on el professor de
socials, Francesc Descarrega, que ens va
acompanyar en tota la visita, ens n’anava
explicant les característiques que es podien
observar, ja que eren uns edificis molt antics
i estaven construïts amb pedres,
fusta i on van utilitzar diferents
tècniques que les que s’utilitzen ara
i que alguns alumnes estan
estudiant en la seva àrea.
Va ser una estància molt
interessant pels carrers de
Perpinyà i els llocs on vam anar,
també cal dir que va ser
esgotadora!! Vam caminar
massa.

La vida mediterrània
Le mercredi 22 avril, nous avons reçu la
visite des élèves français tresième anné
de l’école Bress, située à 50 Km de
Clermont-Ferrand.
Les jeunes journalistes de L’Heura sommes
rendus pour vous informer sur l’événement.
Tout d’abord, le professeur d’espagnol de
l’école Bress a fait une petit introduction sur
les habitudes de leur école. Elle nous a parlé
en français et nous avons compris beaucoup
de choses. Ensuite, notre professeur
d’histoire, Mr. Francesc Descàrrega, nous a
fait une introduction sur l’art moderniste à
BIENVENUS EN ESPAGNE!
Barcelone. Beatriz Rodríguez
17
Après, les étudiants de français ont prépare
deux activités pour mieux nous connaître et
nous amuser.
La première c’était un «Speed dating». C’est
un heu très connu aux Etats-Unis qui consiste
à poser des questions à quelqu’un qu’on ne
connaît pas. Après quelques minutes on
change de personne.
La deuxième activité visait à deviner un
personnage célèbre.
Pour finir, on a fait des petits groupes et nous
sommes partis visiter notre Lycée. La visite,
nous l’avons faire en espagnol afin que les
éléves français puissent practiquer notre
langue.

La Coca-Cola
Una beguda refrescant, però alhora perjudicial si no es
pren amb mesura
La Coca – cola, una beguda refrescant que
duu amb nosaltres des de 1886. Ningú sap
la seva formula secreta; però sí podem
saber –ne els ingredients, els quals, després
de passar innombrables proves, es segueix
demostrant que poden arribar a ser
perjudicials per a la nostra salut.
Múltiples estudis han detectat infinitat de
vegades que la coca –cola pot arribar a
ser adictiva, ja que conté cafeïna extreta
de la nou de cola. Aquest ingredient , si es
consumeix en quantitats moderades ( 20mg
) crea una sensació de satisfacció al
sistema nerviós. No obstant això, en
quantitats elevades ( 400 a 600 mg ) pot
provocar insomni, taquicàrdia, mals de cap
i fins a atacs d’ansietat.
Sabíeu què?
Una llauna de Coca – cola conté
aproximadament 50 mg de cafeïna, i si
tenim en compte que una llauna no és
suficient o si pensem en els envasos de més d’un litre ( que més d’una persona s’ha begut l’ampolla
sencera) la ingestió de cafeïna sobrepassada és podria arribar a dir que és tòxica. A més la cafeïna en fred
accelera la seva acció psicològica.
El color de la Coca – Cola és un additiu anomenat gas carbònic que segons les proves realitzades per
AMEDEC, és un additiu anomenat I-150. Aquest additiu ha estat relacionat amb manca de vitamina B6
que és important per a la sang. A causa d’això es pot produir anèmia, depressió i confusió entre altres
símptomes.
La Coca- Cola abans era una de les majors empreses consumidores de sucre. Ara, en lloc d’utilitzar sucre
utilitzen fructuosa, un xarop de blat de moró transgènic.
Aquest fet té com a conseqüència que l’esmalt de les dents és corroeix afeblint-los i produint caries; a part
d’això, les calories que l’organisme no assoleix digerir es transformen en greixos.
I per a les persones que pensen què això és soluciona bevent Coca –cola Light, que sàpiguen que les
substàncies que substitueix el sucre o sucre sintètic en grans quantitats provoca danys cerebrals, pèrdua de
memòria i confusió mental ( segons la AMEDEC ). La substància que provoca aquests trastorns es diu
aspartat. Un altre dels efectes d’ Alzheimer pot provocar deterioraments en la retina i al sistema nerviós.
18
Sheila Alcántara Yepes

Londres, Londres, la la ciutat ciutat dels dels joves joves (II (II part)
part)
Vols saber tot el que s’ha planificat per al viatge de fi de curs dels alumnes de 4º d’ESO? Aquí
t’informem dels itineraris, els preus de les principals atraccions turístiques i de molt més...
Ara que ja saps les principals atraccions turístiques de Londres, t’informarem en què consistirà el viatge i
que farem allà segons la planificació dels professors.
ITINERARI
Dissabte 6 de juny Dilluns 8 de juny
- Trobada a l’aeroport de BCN Arribada a Gatwick - Tower Bridge. Free
- Arribada a Londres. Check-in. Distribució de dormitoris. - Tower of London
- Trafalgar Square (guided tour)
- National Gallery - City walk:
- Covent Garden • St Paul’s Cathedral
- 21.30: Ceremony of the Keys- Tower of London. Free. • The Monument
Diumenge 7 de juny • London wall
- Canvi de la guàrdia a Buckingham • The Barbican
- Palace. Free • Bank of England
- Camden Market. Free
- British Museum. Free
- Hyde Park. Free
- Harrods. Free
- Marble Arch. Free
- Piccadilly Circus. Free
RECORDA: METRO
Zona 1: £ 2.
Zona 1- 2: Es pot comprar un bitllet econòmic que el podràs utilitzar durant tot el dia. S’anomena One-day
Travelcard i el preu es de £3.60.
19
Lucía Romero i Noelia Sánchez

Sabíeu què?
Dimarts 9 de juny Dimecres 10 de juny
- Parliament Square: - Check-out
• Westminster Abbey - Tate Gallery. Free
• Big Ben. Free - Oxford Street. Free
• Houses of Parliament. Free - Carnaby street. Free
• Nº 10 Downing street. Free
- The Millennium Bridge and the
Tate Modern. Free
- The Globe theatre. Guided tour
- The London Eye. Optional
QUÈ ES EL QUE POTS PORTAR A L’AVIÓ
Una vegada has fet el check-in hauràs de passar per una sèrie de controls, per això et donem una informació
important perquè no et retinguin.
Comencem per la maleta, ha de tenir unes mides de 55x40x20. Si no compleix aquestes mides hauràs de
facturar-la. Si et decideixes per portat equipatge de mà has de complir els següents requisits:
- Només es poden portar envasos individuals amb una
capacitat inferior a 100ml.
- Aquests envasos hauran d’anar en una bossa de plàstic.
- La bossa haurà de ser transparent, i s’ha de poder obrir i
tancar.
- Només es permet una bossa per passatger.
- Algunes excepcions que pots portar a la teva maleta
de mà són les següents: Dietètica especial i
medicaments que hagis d’utilitzar durant el viatge. S’haurà de portar una recepta mèdica.
PODEU COMPRAR QUALSEVOL PRODUCTE A LES BOTIGUES SITUADES PASSAT EL
CONTROL DE SEGURETAT.
Si vols facturar la teva maleta, has de pagar 36 • (anada i tornada).
20

Sabíeu què?
PER SABER MÉS...
Vols pujar-te al London Eye?
London Eye és una nòria gegant on pots gaudir durant 30 minuts
de les millors vistes de Londres. Està oberta de 9.30-21.00
hores i el preu es £15.
Vols entrar a Madame Tussaud’s?
És una atracció fantàstica per amants de la curiositat. EL pitjor
són les llargues cues que has de fer depenent de la hora que
hi vagis. El preu es entre £6 i £21.99.
Vols veure el National Gallery?
Si t’agrada la pintura europea, es recomanable que et passis per aquest lloc, a més et sortirà de
franc.
Vols veure algun musical?
Londres és la ciutat on hi ha els millors shows.
Normalment estan al West End. El preu no el
podem dir ja que depèn del musical que vulguis
veure.
Uns dels llocs que són obligatoris per visitar son la Torre De Londres i el British Museum.
L’inconvenient de visitar la primera és que costa unes £17, però això pot variar, es poden fer grups
de persones. Per veure el British Museum no hi ha cap problema ja que l’entrada es gratuïta.
21
Vols veure la Tate Modern?
Si ets un apassionat de l’art contemporani, no
et pots perdre aquest museu. La entrada a
aquest museu també es gratuïta.

Drogues o alcohol Sergio Quirante
Els joves d’avui dia prenen menys drogues però més alcohol
Cada vegada s’avança més
el consumisme de drogues
i d’alcohol. Això vol dir que
joves de 14 anys o fins i tot més
joves han consumit drogues o
han begut alcohol alguna vegada.
Quasi la meitat dels joves entre
14-18 anys reconeixen haver -
se emborratxat alguna vegada.
Això, fa uns 10-15 anys no
passava amb tanta freqüència en
aquesta edat. Per tant, amb
aquesta informació, podem
afirmar que el consum d’alcohol
i drogues es va avançant cada
vegada més entre la gent jove.
Sabíeu què?
Però l’alcohol també és una droga...
Segur que la majoria de vosaltres sabeu què és i quins efectes
té l’alcohol, però aquesta substància conté elements que la
gent no sap. L’alcohol és una substància tòxica i també és una
droga. Sempre entenem per drogues la cocaïna, l’heroïna i
totes aquestes substàncies, però l’alcohol presenta les mateixes
característiques que la cocaïna, el cànnabis... tota substància
que quan la consumeixes et canvia l’estat d’ànim és considerada
una droga. Si regulem el consum d’alcohol cada vegada en
consumirem una mica més, és a dir, que crea dependència.
22

Sabíeu què?
Què ens diuen les dades ?
L’alcohol, juntament amb el tabac, és la substància més consumida entre els joves. Segons les dades d’un
diari digital, un 10% de les persones entre 15-29 anys beuen regularment alcohol. Es tracta del consum
cada cap de setmana de “ el botelló del dissabte a la nit” (conegut com botellón) . El percentatge de
joves d’ entre 14 i 18 anys que consumeixen alcohol una vegada al mes es el 49,2%. Les noies són les que
consumeixen més alcohol.
Amb aquestes dades sobre
l’alcohol podem treure la
conclusió que aquests
números són importants i
l‘alt consum d’alcohol pot
tenir conseqüències.
Sabies quins són
els efectes de
l’alcohol?
L’ alcohol a part de fer efecte en el cervell variant les seves funcions
(memòria, atenció...) també afecta els altres òrgans del cos, com els
ronyons, el fetge o el sistema circulatori. Al principi, els efectes de
l’alcohol no són gaire importants, però amb el pas del temps sí que ho
poden arribar a ser perquè una persona sota els efectes de l’alcohol no
controla bé la seva conducta.
I al nostre centre ?
Hem fet una enquesta a l’ institut IES Mediterrània i aquí us en mostrem els resultats:
Amb les dades d’aquest gràfic podem observar que de 100 alumnes de l’ institut IES Mediterrània el 39%
consumeix alcohol els caps de setmana i un 61% no.
23

Sabíeu què?
Si per a un videoclip la música és l’essencial, la imatge que l’acompanya també ho
és. És un «plus» que ens permet desenvolupar una atracció amb aquest so, el «eye
candy», que compleix una part integral en la nostra adoració musical i que
contribueix a contextualitzar i crear una associació visual. I si hi ha dues persones
que s’encarreguen de realitzar un bon treball fent això són els directors Jonas &
Francois.
Jonas & François es van conèixer a la Facultat de Belles Arts de la ciutat de Poitiers,
a la qual els dos estudiaven, i van començar fent petits treballs de disseny gràfic fins
que la fama internacional els va arribar amb
l’original videoclip de «D.A.N.C.E» del grup
francès Justice. Des de llavors han revolucionat
increïblement el món de la música i de la
publicitat amb uns videoclips i uns spots
caracteritzats per la seva originalitat, creativitat
i per tenir un estil que els diferencia de la resta.
Imatge de Jonas & François
Jonas &François escolten la cançó molts cops mentres al mateix temps discuteixen
idees visuals per al so i les líriques, tempesta creativa que no acaba fins que les
càmeres deixen de gravar. Ells utilitzen una tècnica molt diversa a la qual hi caben
des del dibuix artístic més tradicional fins al disseny gràfic amb els efectes més
nous, prenent inspiració de les obres de gent com Gus Van Sant, Sofia Coppola,
Beck, Kraftwerk, Basement Jaxx y The Strokes, entre altres. Altres de les seves
influències son Michel Gondry o Jan Svankmajer, el videoart de Zbigniew
24

Sabíeu què?
Rybczynski o les escultures de Erwin Wurm, així com
per descomptat la música Pop i Rock. També poden
citar-se altres influències, com els còmics, que pot
veure’s clarament als seus videoclips com per exemple
«Testarossa Autorive» de Kavinsky o al vídeo de
Flairs «Better than Prince», o el gust per l’estètica
dels anys 80 i el Pop Art, amb lletres de colors
cridaners i fluorescents i un gran colorit en tots els
espais que li donen un to dinàmic, fresc, jove i molt
creatiu. Escena del video «Better than Prince» de Flairs
Lents, però segurs, aquests francesos estan avançant cada vegada més amb els seus
treballs. Jonas & Francois, són part del corrent de nous avantguardistes del videoclip.
Aquests joves s’han convertit en tota una referència i donaran molt que parlar en els
pròxims anys.
Escena del video «D.A.N.C.E» de Justice
25
Nadia Méndez Flores

L’Autisme
«Aquest és un problema clínic important i hi ha molt pocs estudis que ho investiguen»
(Professor Simon Baron-Cohen)
Tothom ha sentit a parlar de malalties, més que res perquè són coses que ens passen, i que molta gent
pateix, i encara que no sigui un tema massa tractat, com a tema de conversa actualment en els joves, en
aquest article m’agradaria parlar sobre una d’elles en concret: l’Autisme.
L’Autisme és una malaltia molt complexa i no gaire comú, que pateixen aproximadament 4 de cada 1000
nens nascuts, i és molt més freqüent al sexe masculí que al femení, en una proporció de 4 a 1. Hi ha molt
poques persones que pateixen aquesta malaltia que
tinguin capacitats suficients per viure en una
completa autonomia, i la
ajut durant tota la vida.
major part necessiten un gran
La malaltia consisteix en un trastorn del
desenvolupament, que persisteix durant tota la vida.
Aquest síndrome es por percebre durant els primers 30
mesos de vida. Amb freqüència, aquest síndrome
està acompanyat de comportaments anormals, com
per exemple activitats i interessos de caràcter repetitiu
i estereotipat, de moviments de balanceig i
d’obsessions insòlites a certs objectes o
esdeveniments. Amés, els nens que el pateixen, es
creen un món dins del seu cap, com una il·lusió, i
sempre estan dintre, poques vegades presten atenció al seu voltant. Per a ells, aquest món és la realitat,
percebre’n el seu món “fantasiós” com a real i la realitat com una il·lusió. Per això, aquest síndrome
consisteix parcialment en una separació de la realitat externa.
-Quines són les causes de l’autisme?
Les causes de l’autisme encara són desconegudes, però existeixen algunes teories:
1.Les relaciones del nen autista i el seu entorn mig social: Es diu que l’autista és així perquè no
ha tingut afectivitat quan era petit, es a dir, ha tingut pares distants, freds, massa intel·lectuals.
2.Deficiències i anormalitats cognitives: Sembla existir alguna base neurològica encara que aquesta
teoria no està del tot demostrada.
3. Causes ambientals: Igualment, s’ha descobert que hi ha una incidència d’autisme, per la intoxicació
de metalls pesants, principalment per mercuri.
-Perfil d’un nen autista.
Un nen autista té una mirada que no mira però que
traspassa. Al lactant normalment se li observa un balbuceig
monòton del so, balbuceig amb retards, i una falta de
contacte amb el seu entorn, així com de un llenguatge
gestual. No segueix la mare, i pot entretenir-se amb un
objecte sense saber per a què serveix. A l’etapa preescolar
el nen es mostra estrany, no parla. Li costa assumir el
“jo” i identificar als demès. No mostra contacte de ninguna
de les maneres. Poden presentar conductes agressives
inclòs a ells mateixos. Una altre característica de l’autisme
és la tendència a portar a terme activitats de poca
proximitat de manera repetitiva. El nen autista pot donar voltes com un trompo, portar a terme moviments
rítmics amb el seu cos, com per exemple aletejar amb els braços. Els autistes amb un alt nivell funcional,
poden repetir els comercials de la televisió, o portar a terme rituals complexes al acostar-se a dormir. A
l’adolescència, es diu que un 1/3 dels autistes normalment poden sofrir atacs epilèptics. Això pot fer
pensar en un causa nerviosa.
26
Sabíeu què?
Per Cristina Molina

Sabíeu què?
-Un resum dels síndromes que poden indicar que el nen sigui autista.
· Accentuada falta de reconeixement de l’existència o dels sentiments del demés.
· Manca de capacitat de imitació.
· Manca de vies de comunicació adequades.
· Manca de activitat imaginativa, com jugar a ser adult.
· Anomalia en la manera i contingut del llenguatge.
·Preocupació persistent per part de objectes.
Entre moltes altres.
-Existeix tractament?
L’educació especial és el tractament fonamental i pot donar-se a l’escola especifica.
o bé amb dedicació molt individualitzada. Es pot recórrer a la psicoteràpia, encara
que els resultats són escassos, a causa del dèficit cognitiu i del llenguatge, que dificulten
la terapèutica. El consol familiar és de gran utilitat. Els pares han de saber que
l’alteració autista no és un trastorn relacional afectiu de criança. És recomanable
buscar i mantenir contactes amb associacions per pares de nens autistes.
-Es pot curar, l’Autisme?
L’Autisme no té curació. Es un síndrome que va definir en 1942 un psiquiatra d’origen austríac anomenat
Leo Kanner. Avui en dia, 50 anys després, encara no es coneix les causes que originen aquesta gran
dificultat per relacionar-se. Es calcula, que uns 350 nens a Madrid conviuen amb aquest síndrome.
27

Sabíeu què?
JARDINS PENJANTS DE BABILÒNIA
Coneix uns exòtics jardins que formen part de les set meravelles del món
28
Per Ana Sorribas i Noelia Sánchez
Les set meravelles del món eren un conjunt d’obres arquitectòniques que els hel·lens, consideraven
dignes de ser visitades; ja que per a ells eren monuments a la creació i l’enginy humà.
De totes elles només una, la Gran Piràmide, roman dempeus malgrat les intencions presents i passades de
reconstruir-ne algunes.
De les set meravelles només tres van ser destruïdes per causes naturals: el Far d’Alexandria, el Colós i el
Mausoleu, que van ser víctimes de terratrèmols. Una altra (l’Artemision d’Efeso) va ser destruïda per
l’obra humana, i hem de suposar que altres dues també (els jardins penjants de Babilonia reduïts a ruïnes
juntament amb la ciutat i l’estàtua de Zeus en Olimpia víctima del pillatge). Fins i tot la Gran Piràmide ha
sofert al llarg dels segles la subtracció de la seva revestiment de blanca pedra calcària.
Els jardins penjants de Babilònia van ser construïts al segle VI a.C, durant el regnat de Nabucodonosor II
a aquesta ciutat a la vora de l’Eufrates.
Cap a l’any 600 a.C, Nabucodonosor II, rei de Caldea, va voler fer a la seva esposa Amytis, filla del rei
dels medos,un regal que demostrés el seu amor per ella i li recordés les belles muntanyes de la seva terra,
tan diferents de les grans planes de Babilònia.

Sabíeu què?
Segons diu la llegenda, els jardins haurien estat construïts al segle XI a.C. En aquell temps regnava
Shammuramat. Va ser una reina valenta la qual va conquerir la India i Egipte, però no va resistir que el seu
fill conspirés per derrotar-la i va
acabar suïcidant-se.
Aquests jardins estaven situats al
costat del palau del Rei, per ser
més precisos al costat del riu, per
tal que els viatgers el poguessin
contemplar, ja que l’accés al
poble estava prohibit. A la més
alta de les terrasses es situava un
dipòsit d’aigua.
Probablement no penjaven
realment en el sentit d’estar
suspesos per cables o cordes. El
nom prové d¡una traducció
incorrecta de la paraula grega kremastos o del terme en llatí pensilis, que significa no justament penjar
sinó sobresortir com en el cas d’una terrassa o balcó.
El geògraf grec Estrabón, qui va descriure els jardins va escriure:
“Aquest consta de terrasses abovedades alçades unes sobre les altres, que descansen
sobre pilars cúbics. Aquestes son foradades i omplertes amb terra per permetre la plantació
d’arbres de gran tamany. Els pilars, les bovedes i les terrasses estan construïdes amb
maons.”
Les excavacions arqueològiques més recents en la antiga ciutat de Babilonia, a l’actual territori d’Iraq van
destapar l’assentament del palau. Altres troballes inclouen la construcció abovedada en parets gruixudes
i una irrigació del palau meridional.
Un grup d’arqueòlegs va examinar l’àrea meridional del palau i van reconstruir la construcció abovedada
com els Jardins Penjants. No obstant això, l’historiador grec Estrabón havia indicat que els jardins estaven
situats en el riu Eufrates, mentre que la construcció abovedada estava allunyada uns cents metres. Van
reconstruir el lloc del palau i van localitzar els jardins en l’àrea que s’expandia del riu al palau.
A la vora del riu, les parets recentment descobertes de vint-i-cinc metres d’espessor van poder estar
escalonades en forma de terrasses, tal com les descrivien les referències gregues. No obstant això, hi ha
poques proves per a qualsevol d’aquestes teories, ja que no es menciona res als nombrosos documents
babilònics de l’època.
29

Sabíeu què?
L’existència dels Jardins Penjants no ha estat verificada. Molts relats grecs sobre la Babilònia,
conquistada per Alejandro Magno, feia pensar que van ser fantasies dels soldats alexandrins al arribar a
les exuberants riberes de l’Éufrates. No obstant això, excavacions arqueològiques han trobat fonaments
d’una gran construcció i el sistema de reg, no on els situa la tradició iniciada per d’historiador grec
Estrabón, sinó a uns centenars de metres.
Recital de poesies per Sant Jordi
30

Sabíeu què?
Fa uns mesos, es va detectar
una nova grip a Mèxic, que es
va escampar per gran part del
continent, i ara ha “emigrat”
a altres països d’arreu del
món. Aquesta grip ha causat
una alerta mundial.
La grip porcina és una varietat
de grip contagiosa que es
transmet habitualment entre
porcs. Entre porcs és una grip
molt comuna, sobretot a la tardor
i l’hivern. Als humans però, en
general no els afecta. Si els afecta,
presenta símptomes semblants als
de la grip normal (febre, tos, mal
de cap, malestar general...). A
Europa hi ha hagut disset casos
des de 1958, tots de treballadors
de granges. De moment no hi ha
dades clares sobre com afecta als
humans aquest nou brot, però pot
arribar a causar fins i tot la mort
per neumonia.
Aquesta grip s’ancomana fins ara
a través dels porcs malalts i per
contacte directe. Però aquest brot
de Mèxic és pot transmetre
directament entre la gent de
manera habitual: per contacte o
per la tos.
Un dubte que tenim molts de
nosaltres és si es pot menjar porc.
La reposta és que sí, no hi ha
perill de contagi.
ALARMA: UNA NOVA GRIP
Contra el que molta gent pensa,
el brot actual es va originar als
Estats Units d’Amèrica. La seva
incidència s’ha reflectit en
desenes de morts, encara que, de
moment, no s’ha reproduït en cap
més país. Això pot ser per raons
geogràfiques (que hi hagi un altre
virus combinat, per exemple) que
difícilment s’exportarien a la resta
del món. També cal tenir en
compte que el grau de
contaminació de l’aire és a Mèxic
molt alt i això pot influir-hi. Fins i
tot en el cas del nadó de dos anys
que es va morir el 29 d’abril a
Texas. Era d’origen mexicà, però
la seva família l’havia portat als
Estats Units perquè li fessin el
tractament.
Com s’ha transmès arreu del
món?
Aquesta malaltía s’ha transmès
tan ràpidament, per culpa dels
avions. En poques hores un
individu infectat pot ser a l’altra
punta del món. Al nostre país hi
ha vols directes entre Mèxic i
Barcelona, però tots els aeroports
del país tenen vols que connecten
amb els aeroports de la Unió
Europea amb vols directes a
Mèxic.
Un possible tractament que
aconsellen és vacunar-se com si
fos una grip normal. Tot i que a
31
Mèxic i als Estats Units es fa
servir un altre mètode.
Espanya ja pateix 100 casos de
grip porcina. La ministra de
Sanitat, “Trinidad Jiménez” ha
confirmat en el Congrès que hi ha
sis nous casos de grip porcina -
A/H1N1 en el nostre país, tots
registrats a Catalunya. Tan
mateix, unes altres 70 persones,
que podrien estar patint la
malaltia, estan en observació en
11 comunitats a l’espera de que
es confirmi o no, que tenen aquest
virus. Un dels afectats no havia
viatjat a Mèxic, es va contagiar
indirectament. Encara i això, no
hi ha cap cas greu, dels sis casos
catalans, dos ja estan als seus
domicils, tres d’ells encara
segueixen a l’hospital i a un ni va
fer falta hospitalitzar-lo.
Ana Navarro Olmedo,
Lara sánchez Aguado.

:
Sabíeu què?
ELS BENEFICIS DE L’EXERCICI FÍSIC
«MENS SANA IN CORPORE SANO»
No tots podem ser Nadal o Messi , però tampoc
ens cal. Això no vol dir que ens passem tot el
cap de setmana ajaguts al sofà. Però el que sí
que és beneficiós i important és gaudir dels
beneficis de l’activitat física i l’esport. el millor
es desenvolupar i mantenir una forma física
saludable durant tota la vidai passar-t’ho bé
fent aquelles activitats que més ens agraden.
Per poder deixar ven clar en què consisteix l’exercici i els seus beneficis ho explicaré en
aquests apartats:
QUÈ ES L’EXERCICI FISIC? Es una activitat planificada, estructurada i repetitiva que té per
objectiu la millora o el manteniment d’un o més components de la forma física. Es parla
d’esport quan l’activitat és reglamentada i competitiva.
*L’activitat física és qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que té
com a resultat una despesa energètica que s’afegeix a la del metabolisme basal.
32
Per Andrea Gomez
RECORDA:
«CUIDA EL TEU COS, TU ETS EL
PRIMER QUE S’HI BENEFICIA!».

Sabíeu què?
PÈRQUÉ CAL FER EXERCICI FÍSIC? La inactivitat física i la manca d’exercici estan
relacionades amb diversos trastorns i són una causa important de mortalitat i
d’incapacitat . D’altra banda, la bona forma física pot allargar la vida i disminuir les
malalties cròniques més freqüents. Els beneficis de l’exercici físic es manifesten a nivell
físic, psicològic i social.
NIVELL PISCOLÒGIC
Millora l’ estat d’ànim.
Ajuda a combatre l’estrès i l’ansietat.
NIVELL FISIC
NIVELL SOCIAL
Permet conèixer gent nova i fer amistats.
És un bon motiu per reunir-se amb els amics i amigues.
És a dir, tant si ets un noi com si ets una noia, l’activitat física
és beneficiosa per a tu!!
Disminueix el risc de patir malalties del cor.
Augmenta la capacitat respiratòria.
Millora el to muscular i la resistència a l’esforç.
Prevé l’ osteoporosi i les fractures osteoporòtiques.
Prevé la diabetis mellitus tipus II.
QUIN TIPUS D’EXERCICI CAL FER?
No tothom pot fer el mateix tipus d’exercici físic. L’edat, el sexe, l’estat de salut, el nivell de
forma física del qual es parteix, les preferències o gustos, i els objectius que vulguis aconseguir
amb la pràctica d’activitat física determinen l’activitat més adequada per a tu.
A contuació et deixem uns quants exemples d’esports que pots fer:
-NEDAR
-CICLISME
-GIMNÀSTICA
-VOLEI
-PIRAGÚISME
-PATINATGE
Ara ja tens raons i consells per a fer exercici. A què esperes?
33

Molt de temps ha hagut de
passar perquè la dona
aconseguís una igualtat de
gènere, ja sigui en l’àmbit
polític, social, familiar, etc.
Les dones sempre han viscut
sotmeses a una discriminació
social que les privava de drets
tan universals com és el dret al
vot.
Sabíeu què?
El moviment feminista
Durant segles la dona ha viscut a l’ombra dels homes a causa d’una societat
que anteposava la força i el caràcter d’aquest als dots d’una dona.
Mai, en tota la història, ha aconseguit tenir
el mateix paper que un home dintre de la
societat, i després de segles i segles de viure
sota el control dels homes i amb drets
totalment ridículs comparats als quals els
homes posseeixen, la dona es va cansar i va
decidir començar una lluita contra una
societat masclista per a aconseguir una
igualtat de drets entre homes i dones.
La lluita de la dona per aconseguir aquesta
igualtat va començar finals del segle XVIII amb
indicis de la Revolució Francesa, en la qual
les dones reclamaven el dret a la propietat,
el dret a l’educació i el dret a vot ja que fins a
aquest moment eren drets que tan solament
posseïa l’home.
Des de llavors,
les dones han
anat reivindicant
aquests drets fins
a aconseguir que
en 1920 una gran
potència com els
Estats Units els
reconegués el
dret de vot. I, vuit anys després, un altre gran
34
país com Anglaterra va seguir els
mateixos passos.
Després d’una sèrie de dures
reivindicacions, el 1949, va
sorgir el moviment feminista
que, d’una banda, assenyala a
l’home com principal culpable
de les diferències entre ambdós
sexes i per altra banda considera
el sistema capitalista el culpable
d’aquesta situació. Els objectius d’aquest
moviment van sent cada vegada més
concrets, ja que els drets fonamentals com
són el vot i l’educació ja s’havien aconseguit.
A poc a poc, la dona anava exigint una sèrie
de drets com la
i g u a l t a t
d’oportunitats
que consistia a
igualar els salaris,
la promoció
laboral, aprovació
de mesures
contra la violència
de gènere, la
conciliació de la
vida familiar i laboral i un seguit de
reivindicacions a favor d’una completa
igualtat.
Actualment, la posició de les dones en la
societat ha millorat molt gràcies a noves lleis
i organismes d’àmbit internacional que
defensen i promouen polítiques d’igualtat de
gènere i de no discriminació de la dona. A
pesar de l’enorme progrés, la desigualtat de
les dones en el món continua, ja sigui per
circumstàncies polítiques, econòmiques,
socials, culturals o religioses.

Sabíeu què?
En el Tercer Món, les dones pateixen una
situació molt més greu que en els països
desenvolupats. A més de totes les
desigualtats de les dones en els països
desenvolupats, les dones del Tercer Món
pateixen de desigualtat jurídica (en la qual
les dones no tenen els mateixos drets dels
homes com per exemple, el dret de vot),
desigualtat d’accés a l’educació (dels 113
milions de nens que no poden anar al col·legi,
la gran majoria són nenes i, dues de cada tres
analfabets, són dones), desigualtat en el
treball renumerat (les dones treballen més
que els homes però, cobren solament un terç
de les activitats que fan) i desigualtats
culturals i religioses.
Victoria Stefanova
35
Als països desenvolupats, la igualtat jurídica
d’homes i dones, actualment està garantida
però, la igualtat econòmica, laboral i l’accés
al poder no ho estan. Avui dia les dones del
Primer Món segueixen sent discriminades en
l’àmbit laboral ja que cobren salaris més
baixos, majoritàriament treballen en treballs
temporals amb contractes precaris i en
categories professionals inferiors als homes
i, a més, són discriminades en la promoció i
accés a càrrecs de responsabilitat.
PuntEdu Mediterrània
Biblioteca Escolar
Horari Curs 2008-09
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Matins
9:30 10:30
10:30 11:00
(Pati ESO)
11:30 12:00
(Pati BTX)
12:00 13:00
13:00 14:00
15:30 16:30
16:30 17:30
17:30 19:00
Horari de la Biblioteca
Tardes

La crisi, un problema mundial Sergio Quirante
Deixant l’atur a una altra banda, podríem donarne
la culpa als polítics , als bancs, a la pujada
dels preus, etc, però en realitat la culpa la tenim
tots. Pensem que podem comprar qualsevol cosa
demanant préstecs als bancs o utilitzant les targetes
de crèdit, però sense pensar que després ho haurem
de tornar i la majoria de vegades amb interessos.
Perquè cal tenir en compte que el problema el tens
si estàs endeutat. D’altra banda,podríem trobar més
causes a part d’aquesta: per exemple, que som un
país que no produïm massa, és a dir, que depenem
d’altres països (tenim que importar), i si un altre falla
nosaltres ja estem acabats. També som un país que
cada vegada té menys indústries.
Tot això és
una roda que
ha pogut
començar
amb la
pujada dels
preus, i com
pugen la gent
no compra, i
com no
compra, no
fa falta produir i com no es produeix la gent no
treballa i hi ha més atur, i com hi ha atur la gent no té
diners i no compra perquè els preus són molts alts
etc. Jo crec que el govern hauria de actuar d’una
altra manera, perquè si segueixen així sense actuar
com han d’actuar això no canviarà. Està molt bé
que el govern doni diners als ajuntaments per tal
que aquests reformin les seves obres públiques per
generar vacants, però quan aquestes obres
I tu, què en penses?
Espanya està passant per la pitjor crisi econòmica de la seva història, la qual es podria comparar
a nivell mundial a la que va haver-hi després del Crac del 29 als Estats Units. Aquesta situació
és força greu perquè ens està afectant a tots nosaltres i tendeix a empitjorar. Per exemple la taxa
d’atur el passat mes de Febrer es trobava al 15’5%, i es la més alta de la Unió Europea, i segons les
prediccions de Santiago Niño aquesta xifra podria augmentar fins al 30%, ja que segons ell, Espanya
està en una situació de precrisi.
36
públiques s’acabin què farem? una altra vegada la
gent es quedarà sense treball. Es que això es
temporal, uns període anem bé i de sobte tornem a
empitjorar.
El que s’hauria de fer es canviar el sistema que hi
ha, perquè aquesta crisi afecta ja al sistema capitalista
en si. Hi ha un problema en la gestió política del
país i com els partits polítics no saben reaccionar
perquè volen el millor per a ells, obtenir el màxim
benefici d’aquesta crisi per a ells i, el que s’hauria
de buscar seria la millor solució per Espanya. Cal
que els polítics pensin una mica més en la nació no
tant en els seus interessos i en els diners que perdran
o guanyaran, que és el que realitat pensen, segons
la meva opinió. Les conseqüències de la crisis ja les
estem vivint dia a dia, molta gent no té treball, no
pot pagar les hipoteques, i així generant tot una sèrie
de problemes que empitjoren més la situació
econòmica espanyola.
Així doncs, el que hem de fer és estalviar per tenir
uns diners i poder seguir pagant les nostres despeses.

I tu, què en penses?
Potser no pensem sols.
· Publicitat subliminal (II)
En relació l’article de «La publicitat subliminal
a Disney», en el numero passat de l’Heura,
faré menció d’alguns arguments per
demostrar una teoria poc segura però
possible teoria, que no pensem sols.
Per això, ens remuntarem a l’any 1957, quan
James Vicary va realitzar un experiment amb
l’objectiu de pujar les ventes de «Coca-Cola» i
«Pop-corn». Mitjançant la reproducció d’una
pel·lícula, incorporava petites diapositives
passades en mil·lèsimes de segon,
per així aconseguir la impossibilitat
de visió dels telespectadors.
Aquestes diapositives incorporaven
el missatge de «begui Coca-Cola» i
«mengi Pop-corn». Aquest
experiment va tenir la duració de 6
setmanes. En aquells 42 dies,
efectivament van pujar les vendes
dels dos productes anteriorment mencionats, un
18 i un 58%.
«Som
ratolíns
d’un petit
laboratori»
Tot i les xifres de pujada que va efectuar
l’experiment, hi ha encara avui i dia científics,
que neguen la seva efectivitat, ja que a la botiga
del cinema, només hi havia els productes
d’aquella marca.
37
Amb aquesta reflexió, podem arribar a fer-nos
la següent: som veritablement nosaltres els que
escollim el nostre futur? Per exemple, en temes
polítics, som nosaltres els que votem
per les nostres ideologies, o hi ha algú
que mitjançant missatges ocults, o
petites diapositives manipula el
nostre pensament, per votar a un o
altre partit polític? O referent als
nostres estudis: en un moment de la
nostra vida estudiantil, en plantegem
que volem estudiar, si ciències o
lletres. Ho escollim per el nostre bé, perquè ens
agrada, o perquè algú ens inculca que allò és el
que veritablement, és el que hem de estudiar?
Pot ser dient-ho d’una forma més agressiva
arribaríem a la conclusió que en alguns casos
ens «renten el cervell.»
Però, qui vol que pensem així? Tot i pensant que
això podria ser veritat, no té massa lògica, ja
que no sabríem qui podria arribar a moure tants
«fils» perquè tot un país pensi, voti o prengui
decisions per al bé d’un mateix.
Així trobaríem moltes respostes a preguntes què
no la tenen. El perquè de les nostres decisions.
Lara Sánchez Aguado

La Generalitat de Catalunya,
juntament amb els ajuntaments
municipals, ens ofereixen una
àmplia oferta de transports
públics dels quals podem gaudir
tots els ciutadans. Ens faciliten
autobusos, trens, metros,
tramvies... Volen que els utilitzem
més sovint i, per tant ens
proporcionen uns abonaments
per tal que ens sigui més barat i
assequible en aquests temps de
crisi que estem passant. Però
només afavoreixen les
persones que
l’utilitzen normalment,
ja que en l’abonament
de deu viatges
t’estalvies 5’80•, en
canvi, si compres el
bitllet cada vegada
que en fas ús; cal tenir
en compte que cada
viatge et costa 1’35 •, i aquest
abonament és el més utilitzat entre
els usuaris del transport públic.
D’aquesta manera, el que fan, tot
i ser indirectament, és impulsarte
a comprar aquests abonaments
que t’ofereixen, tot i estar apujant
els seus preus constantment; ens
estan impulsant que fem ús dels
mitjans de transport públic, però
els encarregats de prendre
I tu, què en penses?
«Només
afavoreixen
les persones
que
l’utilitzen»
NO HI PUGIS!
Serveis públics a preus desorbitats.
aquestes mesures el
que fan, mentrestant,
és apujar els preus per
treure el màxim
benefici possible.
També penso que
s’està fent una
despesa
innecessària; els
autobusos
municipals haurien
de ser d’unes
dimensions més
petites, ja que no
són gaire usats per
la població. Si
fossin més petits
consumirien
menys i per tant, la tarifa podria
ser més baixa, ja que els usuaris
d’aquests autobusos,
generalment, són
persones grans que
fan desplaçaments
relativament curts. A
més, al nostre país
encara no s’han
instaurat lleis que a
altres països, com
Suècia, – un país
nòrdic que podria ser un clar
exemple a seguir,
no tan sols en
aquest aspecte -
que l’abonament
del tren ofereix
viatges il·limitats
durant vuit dies al
mes. I a més, dos
menors de setze
anys poden viatjar
38
«Crec que
hauríem
d’adoptar models
similars als dels
països nòrdics,
com el suec.»
gratuïtament amb el posseïdor
d’aquest abonament, i a part, la
resta d’acompanyants poden
gaudir de diversos descomptes;
a més, les dues empreses privades
que s’encarreguen del transport
en autobús, ofereixen ofertes
especials els caps de setmana
(divendres,
dissabtes i
diumenges), i en unes
àrees determinades
del país, ofereixen
fins a tres dies de
transport públic
gratuït, a més
d’entrades a museus
i atraccions
turístiques. A Suècia, els tramvies
i autobusos tenen les seves
pròpies vies, i amb això s’eviten
moltes cues i els cotxes poden
circular sense que els facin nosa.
Tot i que el transport és car - si
no viatges més de quatre vegades
al dia- també hi ha la possibilitat
de comprar un “ramsa”, que és
un cupó de setze caselles que pot
ser utilitzat per qualsevol persona
i en qualsevol mitjà de transport.
A més, com que la capital,

I tu, què en penses?
Estocolm, no és gaire gran, està totalment comunicada, ja que el bus i el tramvia el que fan és unir les línees
de metro i arribar on aquest no arriba; per altra banda, també està el tren que s’usa per anar més enllà del
centre de la ciutat.
Per tant, penso que hauríem d’adoptar algunes d’aquestes mesures al nostre sistema de transport públic,
ja que el nostre mostra moltes carències; a part del tema dels diners, crec que s’ha de millorar la netedat,
la puntualitat i els avenços. És visible a simple vista que no són gaire nets, sovint arriben tard i molts
vehicles són antiquats i a dures penes compleixen les normatives vigents.
PARES I FILLS
«Molts joves no tenen respecte als grans
i estan acostumats a fer el que volen»
Avui dia, com ja sabem, la relació entre pares i fills ha
canviat molt de com era abans. Fa anys, per exemple,
els pares no permitien que se’ls aixequés la veu i molt
menys que els faltessin al respecte. Aquest canvi pot ser
degut al comportament dels fills, ja que molts no tenen
respecte als grans i estan acostumats a fer el que volen.
També els pares tenen part de culpa, ja que de vegades
són massa permissius i li donen massa llibertat als seus
fills per l’edat que tenen. Encara que de vegades també
poden ser massa exigents i fins i tot poden arribar a ser
injusts.
Moltes vegades la qüestió de tenir o no llibertat dóna peu
a tenir molts conflictos amb els pares, ja que si per exemple
els teus amics tene més llibertat en general que tu, et pots
sentir frustrat però no poder fer el que vols.
Llavors a partir d’aquí comencen els conflictos i les
conductes incivilitzades, com per exemple parlar malament,
etc.
Però encara que hi hagi tots aquests problemes en la
relació entre pare i fill, penso que aquesta pot millorar si
tant uns com altres posessin de la seva part, és a dir, es
tinguessin més confiança, expresessin els seus punts de
vista i que es respectessin, saber escoltar i parlar en un
ambient adequat.
Sandra Lozano Cañero
39
FACEBOOK
Ana Navarro
«És una de les pàgines web més
visitades del món»
Tots nosaltres coneixem molt be el famós programa de
Facebook, oi?
En el seu origen era una web creada per estudiants de la
universitat de Harvard, però actualment està obert a
qualsevol persona que tingui correu electrònic. Els usuaris
poden participar en qualsevol red social, depenent de la
seva situació geogràfica, treball, i moltes coses mes.
Quan va aparèixer ningú li prestava atenció, en canvi ara
es una de les pagines web mes utilitzades del mon. En
molt poc temps s’ha convertit en un passatemps tant per
a joves com per a adults.
Te moltíssimes utilitats: agregar els teus amics, i també de
buscar-ne nous per tot el mon, te correu, jocs, xat, tests,
qüestionaris, horòscops i moltes coses més. També hi pots
penjar fotografies i deixar missatges al mur, i a més, si
vols, pots fer que siguin privats.
Actualment la seva popularitat esta pujant mes que el
MSN o fins i tot el Fotolog, no es increïble?
Però com tota web actual ser tan coneguda, comporta
critiques, que no fan mes que dir coses dolentes o potser
certes, però totes elles fent referència a la falta de privacitat
i al fàcil accés per a menors. Totes elles fan que la gent
vagi parlant i perjudicant una mica la web. Però com tot, a
què faràs cas? A una opinió o a una diversió?
Ona Parellada i Zhanna Koshel

I tu, què en penses?
L’ESPAI DE TOTS
El blog és un mètode d’intercomunicació molt
popular i utilitzat majoritàriament pels joves, encara
que també és utilitzats pels adults.
Si tens un fotolog, has de seguir unes regles, ja que
si no les compleixes te’l poden tancar. Per exemple,
una d’aquestes regles és no penjar
fotografies massa provocatives
perquè les podria veure tothom que
entrés en el teu compte. Tampoc pots
insultar a altres membres del fotolog
ni penjar fotografies que afectin els
sentiments d’altres, ja que els altres
membres et poden denunciar i tancarte’l
per sempre.
D’altra banda, el fotolog és
recomanable en alguns casos; com tot,
té els seus peròs i els seus contres.
Uns dels beneficis és que pot facilitar-nos el contacte
amb els teus amics i informar-te de les coses que
els agraden, et permet veure les seves fotos , deixarlos
comentaris, fer més amics de la teva ciutat o,
fins i tot, d’altres ciutats del món.Però també té
alguns aspectes negatius; tota informació que dónes,
les fotos...,la pot veure qualsevol que vulgui. D’altra
banda també ens podem trobar amb alguns
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
‘’el fotolog,
un bon
mètode per
expressar les
nostres
idees’’
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
12345678901234567890123456789012123
40
per Sara Sánchez i Ana Moreno
Segurament, molt de vosaltres ja coneixeu el món del fotolog, un espai on podeu
penjar fotografies, comentar el dia a dia, expressar-vos i comunicar-vos.
problemes tècnics, com per exemple la dificultat a
l’hora de penjar una fotografia que ens agradi o bé
d’actualitzar. A més,la qualitat de les fotos no sempre
es la desitjable i això és el que mes ens amoïna als
membres d’aquest espai. Per tant són problemes
que s’haurien de solucionar.
El servei és gratuït, però fa un temps
s’ha introduït el Gold member,
procediment en el qual s’ha de pagar
una quantitat de diners per a poder
tenir més privilegis,com pot ser pujar
més d’una foto al dia, comentar en
espais que tinguin mes de 20
comentaris...i moltes més coses.
Nosaltres pensem que el fotolog és
una bona elecció per poder
comunicar-te amb els teus amics o gent d’altres
països, fins i tot, de diferents continents mitjançant
fotos, comentaris, i sobretot sense necessitat de
pagar res, encara que es perdi una mica la privacitat
perquè tothom pot veure les teves fotos sense
conèixer-te.

I tu, què en penses?
La injusta justícia per Oscar Blanco Acuña
És indiscutible que el sistema judicial
espanyol rep innombrables crítiques
per un suposada manca de “duresa” a
l’hora d’aplicar condemnes, sobretot per
als delictes de gran repercussió o greus,
com , assassinats, violacions, terrorisme...
A més, la crítica tòpica al voltant de la
justícia es localitza el problema únicament
a Espanya, prova
d’això és la frase que
tots hem sentit: “ Esto,
solo pasa en España”.
Però la idea que, potser,
no està tan generalitzada
es que aquesta suposada
ineficàcia judicial és un
problema europeu, ja
que Espanya és un dels
països europeus en que
s’aplica la pena màxima
de presó de durada més
llarga (30 anys). El
problema judicial
existeix però no només
a Espanya.
L’exemple que posa de
manifest aquesta realitat
és el delicte més
mediàtic a escala
europea dels últims dies
o, fins i tot, setmanes, el
cas conegut
popularment com el del
“monstre d’Amstetten”.
Pels poc informats aquest cas és el d’un
home de 74 anys que va retenir 24 anys la
seva filla, violant-la i forçant-la a donar a
llum 7 fills. Els càrrecs presentats per la
41
fiscalia són esclavitud, violació, segrest,
coacció, incest i assassinat. L’acusat no
reconeix l’assassinat, i en cas que no en
fos declarat culpable d’aquest delicte, la
seva condemna es situaria entre els 10 o
15 anys ja que a Àustria les condemnes
no s’acumulen si no que s’aplica la de
més durada, segrest en aquesta ocasió.
El cas és bastant
explicatiu i, segons el
meu parer, mostra la
poca justícia a l’hora
d’empresonar els
culpables de delictes
tan cruels i greus com
aquest.
Per tant, opino que
s’ha de reconfigurar
un sistema poc efectiu
en el qual els
delinqüents ni es
reformen ni reben un
càstig suficient i, per
culminar el triomf,
viuen dels impostos
dels contribuents uns
quants anys.
Es necessària la
recerca de noves
propostes de reforma
del codi penal i,
sobretot, del sistema
penitenciari. En aquest
sentit, i des de la falta de coneixement i la
modèstia, voldria opinar al voltant de les
possibles solucions als defectes i
problemes actuals en aquest aspecte.

I tu, què en penses?
Crec que els punts ha seguir haurien de
ser: primerament, un augment de la pena
màxima, no crec que sigui suficient la que
hi ha actualment per tractar en profunditat
els casos de delinqüents amb més delictes
comesos els quals han de rebre una
reeducació per evitar la seva reincidència;
en segon lloc, una menor possibilitat de
reducció de condemnes; per exemple en
els casos en que se superi la pena màxima
s’hauria de complir la pena màxima
completament, ja que els crims comesos
solen ser molts o molt greus; i per últim
unes noves activitats programades per la
reeducació dels presos i per tal que facin
feines útils i es puguin guanyar així la seva
manutenció fent de mà d’obra en les obres
públiques i als activitats programades i
dirigides per l’Estat.
Primer de tot m’agradaria fer una petita introducció
sobre els jocs d’atzar per a poder expressar bé la
meva opinió i que les persones que la llegeixin, puguin
arribar a plantejar també la seva pròpia opinió.
Dins els jocs d’atzar podem distingir els jocs que es
fan amb les cartes, jocs de daus, loteria. A la
península Ibèrica són molt populars els jocs d’atzar
un dels més populars és la loteria primitiva.
Ara bé, quines probabilitats tenim que ens pugui tocar
el primer premi en aquest jocs? La resposta a aquesta
pregunta pot anant variant però gaire bé sempre les
possibilitats són molt baixes, les persones normalment
ens juguem molts diner durant tota la nostra vida i en
algunes ocasions no ens arriba a tocar mai.
Realment val la pena jugar-se els diners? Hi ha teories
que ens podrien ajudar a guanyar el primer premi
Jocs d’atzar
42
«S’ha de reconfigurar un sistema poc
efectiu en el qual els delinqüents ni es
reformen ni reben un càstig suficient i,
per culminar el triomf, viuen dels
impostos dels contribuents uns quants
anys.»
Per finalitzar la meva reflexió conclouré
exposant la meva creença que uns certs
canvis en el comportament del sistema
judicial i de les activitats portades a terme
en els centres penitenciaris causaria
millores en la eficiència dels resultats
aconseguits envers els individus sotmesos
a les tasques de càstig i, sobretot, de
reeducació aconseguint un descens
notable de l’índex de criminalitat.
Per Leticia González
però realment es molt difícil i necessitaríem invertir
tot el temps possible de la nostra vida i això ens
seria impossible.
Personalment crec que jugar a aquest jocs
excessivament es una bajanada, perquè ens podem
arribar a gastar diners, que poden ser necessaris
per a altres coses. La il·lusió no es te perquè perdre,
però degut a les baixes possibilitats que ens toqui,
veig que fer-ho de vegades estaria bé, però fer-ho
de manera continua i gastant grans quantitats de
diners, pot arribar a ser una bestiesa que ens pot
afectar de manera negativa a la nostra vida.
Com a conclusió voldria dir que jugar no es negatiu
però tot a la seva justa mida, qui no ho cregui així
molta sort en la seva decisió, ja que en aquest
terreny no hi seria de més creure-hi una mica.

I tu, què en penses?
Hauria de moure tants milions? Per
Alejandro Vitabar
El futbol, esport per
excel·lència arreu del
món, mou passions i
sentiments, però hauria de
moure tant diners? Una persona que corre darrere
d’una pilota hauria de tenir aquest sous desorbitats?
I entrenadors que estan assegut
en la banqueta donant ordres i
criden i criden, haurien també
de guanyar tant? Ha deixat el
futbol de ser un esport per ser
un negoci? Jo crec que si.
Ara els clubs produeixen
bufandes, gots, tasses,
samarretes, guants, rellotges i
fins i tot produeixen jugadors
únicament per vendre. Els clubs més grans i
importants del món ja no competeixen per guanyar
la champions ligue o la lliga, ara mateix
competeixen per qui vendrà més samarretes. Un clar
exemple de tot el que dic és el FC Barcelona. Aquest
equip està patrocinat per Nike, Coca-Cola, Audi,
Telefònica entre altres coneguts.
També existeixen els anomenats jugadors
publicitaris. Un clar exemple és David Beckham,
aquest home guanya uns vint milions d’euros anuals
solament per publicitat i el vint per cent d’aquest
diners són per l’equip propietari... un altre negoci.
El pressupost d’un equip mundialment conegut ara
mateix és sobre uns 400 milions d’euros, diners per
alimentar dues Àfriques. Se’l gasten principalment
en millorar les seves instal·lacions de l’estadi, en
contractar persones perquè facin tasques concretes
i, sobretot, en jugadors .Però, també, alguns clubs
destinen una part del seu benefici per a crear escoles
43
de futbol arreu del món.
El Real Madrid va
crear escoles en països
com Estats Units,
Mèxic, Xile, Marroc entre altres,però, Israel i
Palestina van crear una escola específica per a que
aquestos nens, els
països dels quals estan
«El pressupost d’un equip
mundialment conegut ara
mateix és sobre uns 400 milions
d’euros»
en enfrontaments
politics, tinguin
l’oportunitat de conèixer
el seu país veí. Però el
Real Madrid rep uns
diners per part del
govern.
La meva opinió és que el futbol ha passat de ser un
esport a ser un negoci, el major negoci del món. I
desprès diuen que hi ha crisi...

I tu, què en penses?
LLEI DE L’AVORTAMENT:
SI O NO?
per Beatriz Rodríguez i Victoria Stefanova
Esteu informats sobre la nova llei de l’avort? Sabeu en què consisteix?
Aquesta llei permet a les noies de 16 anys avortar sense el
consentiment ni el permís dels seus pares.
Al PSOE, aquesta llei li va semblar correcta i l’ha fet vigent fa
poc. Doncs bé, aquest acte ens sembla deplorant i incorrecte, ja
que pensem que majoritàriament les noies d’aquesta edat no estan
suficientment capacitades com per a prendre aquesta mena de
decisions sense consultar-ho amb els pares, ja que són ells els
responsables de tots els actes dels seus fills, fins que siguin majors
d’edat.
A més, aquesta llei incita més la joventut a l’hora de tenir relacions
sexuals que no prenguin precaucions, ja que s’ho prenen amb
tranquil·litat en saber que els seus pares no tenen per què
assabentar-se i que elles mateixes poden prendre la decisió de
poder avortar. Portarà moltes conseqüències? Doncs pensem que
sí; dissortadament, tots els actes que fem tenen conseqüències. No es castiga a ningú per una imprudència,
sinó que hem d’aprendre que hem de ser responsables dels nostres actes.
No veiem normal que per anar a una excursió de l’escola els pares hagin de signar una autorització i per a
que les seves filles avortin no.
També pensem que aquesta nova llei aportarà un augment elevat d’avortaments.
És impossible que el govern , sigui el partit que sigui, proposin una llei que tingui satisfet a tot el país, ja que
cadascú té la seva forma de pensar i les seves creences.
44

I I tu, tu, què què en en penses?
SOCIETATS D’UN ALTRE MÓN
Alguna vegada has passat gana
durant unes hores? Has dormit al
terra per alguna circumstància?
Alguna vegada t’has sentit tancat en un
món del qual no pots sortir?
Totes aquestes experiències, alguna
vegada les hem sentit nosaltres, però, totes
aquestes coses les viuen dia a dia les
societats pobres, societats que no tenen
cap tipus d’atenció per
part dels països
desenvolupats.
Com podem consentir
l’existència de societats
en què els nens no se’ls
dona una educació? Com
podem consentir que hi
hagi societats en què el
respecte a la dona encara
no existeix?
Aquestes i més coses són les que perduren
en societats africanes,en les quals dia a
dia veiem morir més persones per culpa
de les condicions, la pobresa i la falta
d’oportunitats. És una llàstima que alguns
tinguin tant i d’altres tan poc, que hi hagi
homes que es van enriquint i que no pensin
en cap moment en els que realment els
necessiten. Totes aquestes persones de
les quals estem parlant, no poden tenir una
alimentació digna, els nens no poden tenir
una educació, un treball amb un sou bàsic
per cobrir costos. No poden fer una vida
normal, una vida com la que portem
nosaltres, plena de camins a escollir,
simplement gaudir d’una vida digna.
«No podem entendre
com en un món que ha
anat desenvolupant-se al
llarg del temps hi hagi
tantes diferències i
desigualtats entre els
seus components.»
45
Per Noelia Sànchez i Lucía Romero
No podem entendre com en un món que
ha anat desenvolupant-se al llarg del temps
hi hagin tantes diferències i desigualtats
entre els seus components. Parem-nos a
pensar per un moment. Què es el que ens
falta a nosaltres? Tenim una vida plena
d’oportunitats, un lloc on dormir,
menjar,tenim atenció sanitària...
Per molt que hi hagin associacions fetes
per ajudar a aquest països del tercer món
encara tenen pobresa,
encara hi moren
persones, encara hi ha
falta d’alimentació i
malalties.
Per molt que hi hagin
associacions fetes per
ajudar a aquest països del
tercer món encara tenen
pobresa, encara hi
moren persones, encara
hi ha falta d’alimentació i
malalties.
Aquestes ONG ajudaran, però ells no ho
poden fer sols, tots hauríem de
col·laborar.
Si cada un de nosaltres poséssim de la
nostra part, es podria millorar la situació
d’aquestes persones, però el problema de
la nostra societat d’avui en dia es
l’egoisme i l’egocentrisme, una societat
que pensa únicament en el seu benestar,
però ara per un moment poseu-vos en la
situació d’aquest milers de famílies que
pateixen aquest problemes, no us agradaria
que algú us donés la seva ajuda?
Oscar Blanco Acuña

I tu, què en penses?
El sexe i els joves
«sexe prematur, risc segur»
Des de ben petits, a la majoria de les cases,
actualment, es parla més de sexe, hi ha
més comunicació, i els pares es mostren més
oberts en aquest tipus de temes,
quan ja tenim una edat per saber
sobre el sexe, i no com abans,
que eren temes «tabú». La
majoria de joves hem tingut una
educació bastant àmplia en
aquest aspecte, tant en la família
com en l’escola, i ens han ajudat a poder
formar-nos mentalment, i relacionar-nos amb
ell. Per què jo crec, que
no es un tema per no
parlar-ne, si no al revés,
que se n’ha de parlar, per
aconseguir informació, i
saber què és, i sobre tot
no cometre errors, per
què es un tema bastant
complicat com perquè es
prengui a la lleugera, com
la majoria de gent fa. Per
aquesta raó, molta gent ho
practica molt d’hora, i sense precaució, o si,
però sense cap informació de res, i es després
quan vénen les lamentacions i les
preocupacions. Jo crec que l’amor no te edat,
pots enamorar-te tant als 16 com als 56, que
no té per què tenir cap problema. Però, i el
sexe? Té edat?
Per molt que diguem, que estem preparats, que
sí que tenim constància dels riscos de tot
plegat, en realitat no és així. Això no implica,
però, que cadascú faci el que vulgui amb la
seva vida, però cada vegada la societat es fa
«gran» massa aviat, i això no porta res de bo,
abans, a l’època dels nostres pares i avis, era
tot molt diferent.També estic d’acord que eren
coses i situacions molt exagerades, però jo
«La vida no és cap
cursa per veure qui
es fa adult abans»
46
crec que no he de ser ni tant ni tan calb, no?
Avui en dia, generalitzant, els nois i noies
neixen amb el preservatiu sota el braç, i no
amb la barra de pa, com diuen.
Cadascú tria la seva vida, ho
torno a dir, perquè crec que és
la qüestió més important. Però
penso que els adolescents, que
«fa un any com a molt» que ho
són (d’entre els 13 i 15 anys),
no estan ni física ni mentalment preparats per
això, que fan les coses sin pensar-les dues
vegades, i es creuen
que són adults i actuen
com a tal. És clar, que
estic generalitzant, i
que h i haurà persones
que estaran d’acord
amb mi, i d’altres que
no. Però jo crec que
tenen tota la vida, per
fer tot el que volen i
més, no tenen per que
córrer, la vida no és
capcursa per veure qui es fa adult abans, si nó
que les coses es fan amb calma, i hi ha un
moment per a cada situació a la vida.
Jo, per exemple, ni sóc adulta, ni tampoc tinc
una experiència màxima, però per això mateix,
si voleu un consell, penseu les coses antes de
fer-les, teniu tota una vida, podeu cometre
errors, i rectificar-los, viviu-la. Preneu-vos
les coses amb mes calma, ningú us traurà la
vostra oportunitat, i segur que així os evitareu
problemes i disgustos. Quan passi el temps,
si seguiu aquests consells, ho agraireu.
Cristina Molina

I tu, què en penses?
«TOP MANTA» Per Andrea Gómez
El fenomen de la venda de còpies il·legals de discos, conegut com top manta, i la difusió d'obres
musicals i cinematogràfiques en Internet planteja grans problemes de la defensa del copyright i
dels drets d'autor, els defectes del mercat i, sobretot, les tribulaciones d'una indústria que durant
molt temps ha gaudit dels beneficis d'una doble posició dominant, sobre els creadors i sobre els
consumidors.
És cert que el «TOP MANTA» és una activitat il·legal , que no s’ha perdut de vista des de la seva aparició
i la seva explosió en els últims anys. Però crec que és un clar símptoma d'un problema més ampli que l’afany
de guanyar diners respecte els que és dediquen a aquesta activitat delictiva.I que realment no es pensa en els
consumidors, que encara que no ho sembli
som una part important del mercat ja que
si no consumim res es pot donar a la venta.
ALEX UBAGO, "SE ESTÁN
CARGANDO LA MÚSICA"
El top manta "Es algo que poco a
poco se está cargando la música, junto
a ciertos portales de Internet que te
permiten bajarte la música gratis. Son
fraudes que no parecen ser demasiado
graves, pero hay que concienciarse de
que se está comerciando con nuestra obra y nuestras ideas. Hay que poner soluciones por parte de los
compradores, las compañías y los comerciantes. Creo que es una cuestión de valorar más las ideas y
darle valor a un disco"
ALASKA: "ME HE COMPRADO MUCHOS DISCOS EN EL TOP MANTA"
"Un artista se lleva muy poco dinero por disco, vamos a poner un euro, así que tampoco perdemos
tanto. Desde luego es algo que te corresponde y te lo están quitando pero considero que alguien que
compra en la manta es porque no tiene interés por mis discos, con sus portadas tan cuidadas, la hoja
interior con todas las letras... Así que estamos vendiendo un disco que nunca venderíamos. Si los discos
fueran más baratos y se cuidaran más las portadas, hay gente a la que no le importaría pagar un poco
más por mayor calidad. Siempre estará aquel cazurro al que le dé igual fotocopiarse un libro por ahorrar
un euro. Y la verdad, me he comprado discos como el de Papá Levante o Las Ketchup en el top
manta".
MIGUEL BOSE: "LA PIRATERÍA ES UN ASALTO A MANO ARMADA"
http://www.libertaddigital.com/opinion/editorial/el-top-manta-y-la-sgae-13576/
47

I tu, què en penses?
Actualmente está muy de moda el término «La
igualdad entre hombres y mujeres». Parece
que ahora nos damos cuenta de que hay ciertas
diferencias y lo hacemos público por todos los
medios de comunicación. Pero lo que se debería
hacer es dejar que las cosas siguieran su curso, y
no tocarlas tanto o intentar darles un cambio tan
radical.
Muchos dicen que la mujer ha estado en un estado
de inferioridad durante muchos años y que ahora
ha empezado a ganar dignidad o igualdad respecto
a los hombres. Pero eso no es del todo cierto. Por
ejemplo, si nos remontamos a la Prehistoria, donde
los hombres eran cazadores y las mujeres
recolectoras seguramente que muchos de aquellos
hombres habrían dado cualquier cosa para dejar
de correr lanza en mano persiguiendo a un animal
para pasar a coger frutos de un árbol. También
podemos echar un vistazo a todas las guerras que
ha habido a lo largo de la historia. ¿Quién luchaba
en ellas? De la misma forma, podemos encontrar a
mucha gente que dice que las mujeres han estado
toda su vida realizando las tareas del hogar y
cuidando a sus hijos. Esas personas piensan que
ese trabajo es indigno e inferior pero también le
podrían preguntar a un hombre si le gusta trabajar
ocho horas delante de un ordenador, en una
empresa. Seguro que ese hombre arde en deseos
de ocupar el lugar de su mujer, limpiando la casa o
bien preparando la comida a sus hijos. Si nos fijamos
en los diccionarios, lo más probable es que nos
topemos con una mentira. Al buscar la palabra
machismo veremos que dice que es la idea que tiene
una persona que cree que los hombres son
superiores a las mujeres, pero si por el contrario
buscamos la palabra feminismo observaremos que
dice que intenta conseguir una igualdad entre el
hombre y la mujer, cuando en realidad es lo opuesto
al machismo.
Hombres y Mujeres Per Raúl Sáez
48
Hoy en día también se habla mucho de la violencia
doméstica, pero solamente se cuentan los casos en
los que un hombre maltrata o mata a su mujer. Pero
el caso contrario aparece a duras penas, aunque
seguramente los habrá, y muchos. Tal vez no se
publican esas noticias porque no venden tanto o a
la gente le parece mal que existan.
Además, hace unos años, ahora ya no tanto, se
empezó a decir mucho lo de «la primera mujer que
ha viajado la Luna, que ha inventado tal, que ha
hecho tal cosa…» Pero si retrocedemos unos
cuantos años más observaremos que no ocurría lo
mismo en el caso del hombre, no se insistía en que
era una persona del sexo masculino aquel que había
hecho una cosa extraordinaria.
Podría seguir hablando de muchos casos absurdos,
como los aquí explicados, pero nunca acabaría y al
final no sacaríamos nada en claro.
Sabemos que hay algunas diferencias entre sexos,
como que las mujeres tienen más flexibilidad, los
hombres más fuerza… pero siempre encontraremos
alguna excepción a la regla. Todas esas diferencias
son mínimas, y en mi opinión no tienen importancia
alguna. Lo que se tiene que hacer es respetar a las
personas, no al sexo contrario, sino a las personas,
indiferentemente de si son hombres o mujeres.
Podemos encontrar a una mujer idiota, así como un
hombre muy inteligente, o una mujer muy inteligente
y un hombre que no sabe absolutamente nada. Pero
lo que nunca debemos hacer es fabricar dos bolsas:
una llena de mujeres y otra repleta de hombres. Lo
que se debe hacer es crear muchas bolsitas, en el
interior de las cuales habrá una persona, con todas
sus características.

I tu, què en penses?
Manca d’educació cívica
« Hem de saber posar-nos en el lloc de qui ho ha de netejar»
Des del dia que ens van fer recollir la brutícia
que hi ha al pati de l’institut, m’ho penso molt
abans de llençar una brossa al terra del carrer, perquè
fa una mica de fàstic haver d’agafar la deixalla d’uns
altres. Hem de saber posar-nos en el lloc de qui ho
ha de netejar, encara que hi ha gent que digui que
els paguen per fer-ho. Però això no és cap excusa,
perquè el personal de neteja no ha estat contractat
per aquest tipus de feina, sinó per netejar l’inevitable,
com escombrar la fullaraca dels arbres o les coses
que arrossega el vent quan bufa molt, i no per recollir
la bossa de patates que algun gandul a qui no li venia
de gust buscar una paperera l’ha llençat a terra.
«Com podem esperar un món net i sense soroll amb
aquesta societat en què vivim?»
D’altra banda hi ha el tema de la contaminació acústica. Hi ha persones que
començen a cantar quan són les tres de la matinada, perquè estan beguts. Haurien
de pensar una mica i deixar dormir la gent. Em sembla molt bé que surtin de festa
(jo també ho faig) però no em poso a cridar en mig del carrer, perquè és una
manca de respecte cap als altres. Un exemple d’aquestes situacions és quan es fa
“botellón” o d’altra banda els bars musicals, cosa que dificulta el descans dels
veïns que viuen a prop d’un d’aquests locals. Per què no fan com amb les fàbriques,
que les posen totes juntes i fora de l’abast de les orelles de la gent?
Com a conclusió, podríem dir que algunes persones no s’adonen que vivim en un món ple de porqueria
fins al coll i amb sorolls tan molestos com el d’una ungla esgarrapant una pissarra. Però el cas es que n’hi
ha que pensen: “Com ja hi ha algú que m’ho fa tot per què m’he de preocupar?” o “Tampoc molesta tant
aquest soroll” En definitiva, com podem esperar un món net i sense soroll amb aquesta societat en què
vivim?
49
Andrea Ferrer

I tu, què en penses?
Opinem sobre la pena de mort
En el número anterior de l’Heura us vam oferir un reportatge sobre la pena de mort, on tractàvem
la seva història, els diferent mètodes que s’han utilitzat... Ara que us heu llegit l’article volem
que opineu sobre aquesta mena de càstig tan controvertit. Hem fet les següents preguntes a
alguns alumnes de 3r i 4t i a alguns profes demanant la seva opinió. I aquestes són algunes
respostes que n’hem obtingut:
· Estàs d’ acord amb l’aplicació de la pena
de mort?
- Sí, però només haurien d’utilitzar aquest mètode
per als pederastes, violadors i assassins. (Jordi
Martínez, Allison Schelling i Alex Pica, 4t).
- No, ningú te dret a matar a una altra persona
encara que aquesta hagi comés un crim. (Montse
Buisan, professora de Llatí).
- No, perquè si jo mates no m’agradaria que em
matessin. (Andrea Casal i Miguel Flores; 3r).
- No, crec que ningú te dret a aplicar aquest
tipus venjança. (Germán Rodríguez, 3r).
- No, perquè en cas d’error es pot matar a gent
innocent. (Alex Ojeda i Marta Diaz, 3r).
- No, ningú pot fer-se propietari de la vida d’un
altre. (Maria González, professora de Castellà).
- No, ningú ha de decidir sobre la vida dels
altres. (Anna Hernández, Professora de
Matemàtiques).
«Ningú pot fer-se propietari de la
. vida d’un altre»
· Creus convenient el programa de reinserció
social?
- No, perquè la gent normalment no canvia, en alguns
casos reincideixen. (Marta Diaz(3r), Allison Schelling
(4t) i Montse Buisan, professora de llatí).
- Sí, depèn del grau del delicte. (Jordi Martínez i Alex
Pica, 4t).
- Sí, si els hi pot servir d’ajuda. (Alex Ojeda,3r).
- Sí, s’ha de donar una altra oportunitat a aquestes
persones. (Maria González, professora de castellà).
- SÍ, perquè ajudes aquestes persones que han comés
un error. (Andrea Casal, Miguel Flores i German
Rodríguez, 3r).
-Sí, però el actual sistema no funciona. S’han de plantejar
millores. (Anna Hernández, professora de mates).
La conclusió a la que hem arribat és que la majoria de gent no està d’acord amb la pena de mort com a
condemna, pensa que el programa de reinserció social es una bona idea però que no es porta a terme
correctament i també que hi ha altres alternatives com la cadena perpetua o mentre la compleixen el fet de
realitzar obres social, perquè s’està molt bé a la presó sense fer res. Finalment volem donar les gràcies a les
persones que han col·laborat amb nosaltres en aquesta enquesta.
50
Andrea Ferrer i Estefania Benito

I tu, què en penses?
¿Crees que se ha perdido la vergüenza?
Pues la verdad es que sí. Sólo con mirar a nuestro
alrededor podremos observar la gran cantidad
de desvergonzados que hay rondando por nuestro
planeta. Las personas no tienen otro objetivo que
perjudicar al prójimo para beneficiarse de ello.
También cabe destacar que cada día se dicen una
gran infinidad de mentiras que, de vez en cuando,
llegan a ser fatales dependiendo de quien las formula.
Y lo peor de todo es que se dicen con total
seguridad, sin un deje de preocupación.
Con esto quiero decir que las personas, todas ellas,
son seres egoístas, que no piensan en los demás.
Les da absolutamente igual dañar a sus congéneres
y por esa razón se crean esas situaciones tan
embarazosas que afectan de vez en cuando a la gente
que, con toda la desfachatez del mundo, empieza a
decir todo un sinfín de falsedades sin sentido, pero
con una intención bien definida. El remedio a todo
esto hubiera sido que los seres humanos hubieran
nacido con un poco más de cerebro, para poder
pensar mejor lo que se debe hacer. Pero aún así
supongo que poca cosa hubiera mejorado. Los
individuos que mienten y cuyas mentiras son
trascendentales para mucha gente son seres muy
inteligentes, con una gran capacidad para pensar a
gran velocidad. Por tanto, si dispusieran de más
inteligencia, más mentirosos y más astutos serian.
Y es que el mundo actual se mueve gracias a las
mentiras, a los timos, a los sobornos, etc. Si todos
estos elementos (y muchos otros) no existieran
tendríamos una vida muy diferente, demasiado
alejada de nuestra realidad, por lo que ahora mismo
no nos la podríamos imaginar.
51
Per Raúl Sáez
Si seguimos hablando de la carencia de vergüenza,
no acabaríamos nunca. Podríamos ir mencionando
a muchas personas entre las cuales destacan, está
claro, los políticos y demás autoridades importantes,
que se supone que luchan día tras día para hacer de
nuestro planeta un sitio mejor donde poder vivir.
Pero mejor dejaremos de hablar de esto ya que
sino sólo hará que aparecer la palabra hipocresía,
que en la mayoría de los casos explica muchas de
las cosas que pasan. Tan sólo diré que los periodistas
juegan un papel importantísimo en esta vida, ya que
gracias a ellos se modifica la verdad y se transmite
a toda la sociedad la gran cantidad de habladurías e
infamias que se difunden por todos los lugares de la
Tierra.
Ya para acabar digo que nadie se puede escapar
de la sociedad actual, en la que los seres que la
constituyen parecen más animales que personas,
siempre luchando para ser el mejor, el más rico, el
que pueda controlarlo todo.

I I tu, què en tu, penses? què en penses?
Els universitaris catalans viuen un any mogut a
causa de les protestes contra el Pla Bolonya i
la Llei d’universitats. La queixa generalitzada dels
estudiants és que el pla facilita la privatització de la
universitat pública catalana amb l’encariment de les
taxes i dificulta, amb l’augment de les pràctiques,
la conciliació dels estudis amb el món laboral.
Bolonya és un nou sistema que divideix la carrera
universitària en dos cicles: un primer grau generalista
on s’aprenen els coneixements
bàsics, i un segon, el màster
especialista on adquireixes
encara més coneixements. A
aquest últim, el professor
s’apropa al alumne, amb menys
pes de classes magistrals i més
de tutories i practiques, i grups
més reduïts. A l’actualitat, els
crèdits universitaris són de dues
hores per classes. Amb Bolonya, és per hores de
dedicació de l’alumne.
No estic ni a favor ni en contra d’aquest nou pla, ja
que té les seves parts positives i les negatives, com
moltes coses. Per a mi el canvi és molt positiu. És
normal que gran part dels estudiants es queixin respecte
aquest projecte, tothom té dret a estudiar la
carrera que vol. Fins ara, continuar estudiant era
més o menys assequible per a una gran part de la
població, però, ara amb el Pla Bolonya, la quantitat
de gent que podrà continuar amb els seus estudis
disminuirà ja que no podran compaginar estudis i
treball. Abans si et graduaves a Espanya, o a
qualsevol lloc, només podies fer servir el certificat
en aquest país, en canvi, amb el pla Bolonya el que
es vol fer és que es pugui fer servir en tots els països
PLA BOLONYA
Avantatge o desavantatge?
52
Per Ana Sorribas Carpani
europeus. Aquesta és una gran oportunitat per als
estudiants, ja que tenen més possibilitats alhora de
buscar un bon treball i culturitzar-se més.
Un altre aspecte positiu i a la vegada negatiu, es que
el professor està més per tu la qual cosa indica que
pots aprendre encara més però també això implica
un dèficit en l’autonomia de l’alumne. Per altra banda,
aquest projecte vol que els estudiants passin més
hores a les classes, cosa que perjudica notablement
als estudiants que han de
treballar per poder pagar-se
els estudis. Tanmateix, els
estudiants fills de les classes
benestant no els perjudica
gens perquè no els fa falta
treballar per poder pagar-se
els estudis. A part d’això, el
grau aniria enfocat a assolir
uns coneixements bàsics per
a l’exercici professional
d’una carrera, i el postgrau a tenir uns coneixements
específics molt complets que permetessin assolir una
especialització real i un treball més qualificat encara.
Aquest postgrau serà privat, per tant només els
estudiants amb poder adquisitiu podran acabar
d’especialitzar-se en la seva vocació.
«El Pla Bolonya vol que els
estudiants passin més hores a
les classes, cosa que perjudica
notablement als estudiants que
han de treballar per poder
pagar-se els estudis».
En definitiva, com qualsevol projecte té el seus
aspectes positius i negatius, però, els objectius que
planteja ens pot ajudar molt al futur ja que si no trobes
un bon treball al teu país no hi haurà problema a
l’hora de que marxis a un altre dintre de la Unió
Europea, la qual cosa abans no era possible. Tot i
així, entenc les protestes dels estudiants amb menys
possibilitats econòmiques ja que aquest pla els
dificultarà l’accés als estudis.

I tu, què en penses?
Es va acostant l’estiu ràpidament i la gent està
obsessionada per una sola cosa: aprimar.
Aprimar per a poder entrar en el bikini de l’any
anterior. I dic jo: No és un poc tard per a començar
a preocupar-se aquestes altures del nostre cos?
Perquè voler aprimar 10 quilos en 1 mes la veritat
és que és una burrada, i pot ser fins i tot perjudicial
per a la nostra salut.
Aquestes coses es pensen al setembre, ens podem
apuntar a un gimnàs o és fa dieta, si
és que ens preocupa tant el que
pugui pensar la gent. Però fer-lo
mancant un mes només? Això es
una imprudència. Durant tot
l’hivern, els jerseis i robes gruixudes
ens fan pensar que és la roba la qual
engreixa, però quan ens posem la
roba d’estiu veiem la veritat. La
veritat està aquí fora. I la panxa
també.
És en aquest moment en el qual
aquesta persona agafa complex i
La famosa operació bikini
53
pretén aprimar amb dietes angoixants i exercicis. Li
entra mala llet, ja se sap que menjar poc no és bo
per a la salut mental (i física). El cas és que quan
arriben aquestes dates veiem gent pel passeig
del mar fent les seves carreres, les seves
sessions de fúting i altres exercicis acabats en
«ing» per a aconseguir perdre tots aquests
quilos, que per molt que s’esforcin no
s’envaniran, perquè si no es perden d’una
manera saludable, desprès s’agafen amb més
facilitat i a sobre s’agafen més.
Mai podrem estar com aquesta model que surt
a la revista. Més que res perquè la platja és un
lloc antiestètic, excepte per a la gent que té cossos
excepcionals ja que es replet d’imperfeccions.
Encara que es el lloc perfecte per a perdre
complexos. Així que la conclusió és que si vols
aprimar i posar-te un bon cos per a l’estiu ho o
comences al setembre o oblida’t perquè vas a sofrir
aquest mes inútilment... I sinó caps en el bikini una
opció que pots triar es el nudisme no?
Per Leticia González

Avui dia Internet s’ha convertit
en la principal eina que
l’utilitzen milions de persones
arreu del món. I aquest fet està influint en la població
jove sens dubte, ja que alhora de estudiar i fins i tot
divertir-se ja no saben què fer sense utilitzar
l’ordinador.
En l’àrea de l’estudi és encara més complicat.
Enciclopèdies, diccionaris, llibres de consulta... ¿On
han anat a parar? No tan sols ja no saben utilitzar
aquest material, sinó que els han oblidat per complet.
Aquesta generació a canviat la biblioteca per
navegar per la xarxa.
A més a més Internet no és gens segur, és una nova
finestra per la qual entra massa excés d’informació
i no sabem de quina ens podem refiar.
Un exemple són els xats o fòrums que és on el jovent
passa més temps. Aquests llocs solen ser llocs on hi
reina la mentida i la vulnerabilitat, entre nens on sol
I tu, què en penses?
XARXA INVISIBLE
Enciclopèdies, diccionaris,
llibres de consulta...
¿On han anat a parar?
54
deurien de entrar adults i
també cada vegada més hi ha
més delictes per aquest canal.
I no tan sols hi ha aquests perills, un dels altres temors
dels usuaris és la compra i venda per Internet. Molts
fraus que han tingut com a escenari la xarxa s’han
fet resó per molts mitjans de comunicació i creen
desconfiança entre els usuaris, perquè al ser una nova
eina, l’ordinador, és encara un enigma per a molta
gent i no saben com buscar pàgines segures per fer
les seves compres.
També, per últim voldria afegir que encara i tenint
cura de tot el que ja he dit, hi ha altres perills del
cantó de la gent que utilitza el Internet per fer mal.
Com els hackers, que són aquelles persones que
roben contrasenyes i que envien virus a altres
ordinadors, que fan que persones inexpertes acabin
amb el ordinador trencat en el millor dels casos i amb
usurpació d’identitat en el pitjor dels casos.
Potser ens hauríem de plantejar si Internet ens aporta
més coses negatives que
positives. I si nosaltres
podríem aportar d’alguna
manera a que no passessin
algunes de les coses ja
descrites.
Sara Serrano Manresa

I tu, què en penses?
NENS A LA CARTA
La selecció genètica dels fills és una oportunitat o bé un disbarat?
La selecció genètica és la proposta d’una clínica de
Los Ángeles (EEUU) que ofereix als futurs pares la
possibilitat de triar el sexe del seu nadó o alguns
dels seus trets físics com el color del cabell o dels
ulls. Realment la selecció genètica no és cap novetat;
de fet, en moltes clíniques s’ha realitzat per a
descartar malalties i salvar vides com és el cas de
les cèl·lules mares que provenen del cordó umbilical
aplicades per al transplant de medul·la. Gràcies als
embrions seleccionats poden curar als seus germans
malalts.
És ètic ajudar que neixin éssers humans i després
destruir-los perquè no tenen determinats requisits
genètics? Per una banda, hi ha els interessos de les
empreses que ofereixen aquest servei i, per altra
banda el dolor de les famílies que tenen algun fill
malalt i amb aquesta tècnica seria l’única manera de
poder curar la seva malaltia.
55
Podem veure com es pot aplicar per evitar malalties
hereditàries en nou nats, o bé per triar el sexe, els
colors dels ulls... tots dos casos són diferents i per
això hi ha una gran polèmica: en quins casos, i en
quins no, es considera correcta la seva utilització?
En el cas de la tria d’alguns trets físics podem
qüestionar la moralitat d’aquesta pràctica ja que trien
als nens com si fos un producte en el prestatge d’un
supermercat. Jo crec que és una barbaritat aprofitarse
d’aquesta tècnica per triar trets físics. La gent
s’ho prendria com un joc en el que cada persona
triaria el que ella creu que és més estètic. A més
dels perill que podria comportar l’aplicació
d’aquesta tècnica, també podria generar una mena
de racisme, en el que només els nens perfectes els
considerarien vàlids.
En canvi en el cas d’utilitzar l’aplicació adreçada al
guariment d’algunes malalties jo penso que és
totalment diferent, encara que els col·lectius
religiosos estiguin encontra. No es pot comparar
d’utilització d’aquesta tècnica aplicant-la al gust del
color dels ulls.
En definitiva, la selecció genètica és un bon mètode
per que ens facilitaria la cura de moltes malalties, i
en cap cas s’hauria d’utilitzar per a la tria de trets
físics que nosaltres considerem més estètics per al
nadó.
Cristina Tejedera

Eclipsi, de Stephenie Meyer
Segur que tots heu sentit parlar sobre
Crepuscle, la pel·lícula que tracta sobre un
amor perillós de vampirs, i una noia que
s’enamora bojament d’un d’ells. Aquest llibre
és la tercera part d’aquesta sorprenen saga, i
voldríem parlar una mica sobre l’apassionant
història.
En Eclipsi, ja ha tornar
més o menys tot a la
normalitat, encara que
tenen, sobre d’ells la
vista dels Vulturis, i
encara no han trobat a
Victòria, la vampiressa
que volia matar a Bella,
per venjança. Així doncs,
la intervenció dels
neòfits a la història, que
són els essers que crea
ella, per a
fer un exercit contra la
família Cullen, i en
concret amb Bella, li
donen a tot plegat una situació bastant intrigant
i interessant, i una mica de joc, igual que
l’aliança que tenen els vampirs, i els licantrops
per a poder lluitar amb els neòfits.
Desconnecta’t
Crítiques Literaries
56
És digne de mencionar també el trio amorós
que s’hi inclou, ja que Bella s’assabenta que
està enamorada de Jacob, el licantrop, quan
ella li demana un petó. Però tot i així, té clar
que no pot viure sense l’Edward, encara que
això impliqui deixar la seva vida, i a les
persones que estima, inclòs en Jacob.
La meva opinió sobre la
saga és molt bona,
perquè m’agrada molt
tota la trama de la
història entre vampirs i
licantrops, i
enamoraments pel mig,
i sobre tot la nova
imatge de «vampirs
vegetarians» que no
mengen sang humana, i
que poden viure amb
Cristina Molina Soler

Desconnecta’t
Personalitat vs Forma de vestir
Per Beatriz Rodríguez i Lucía Romero
Els altres poden saber com som segons la roba que portem? Així com la nostra
personalitat pot mostrar tots els trets que ens caracteritzen, la forma de vestir
també la pot exterioritzar.
La vestimenta és una forma d’expressió que ens pot informar de moltes coses, com el
gust per la moda, el reflex d’una cultura específica, o fins i tot si ens preocupem pel
nostre aspecte.
Per exemple, les persones alegres, amb
molta personalitat es vesteixen amb colors
vius i forts. No els importa cridar l’atenció,
se senten feliços i així ho percep l’exterior.
En canvi, a les persones tímides no els
agrada fer-se notar. Porten roba ampla,
que no marqui la figura i amb colors poc
cridaners.
Si ets una persona generosa segur que
sempre portes molts complements, joies,
bosses de mà, gorres i colors molt
estampats.
La gent que és precavida no es partidària
de les extravagàncies ni de les
incorreccions, sempre porten la seva
roba en perfecta combinació amb els
complements.
57
Els que estan molt segurs de si mateixos
ho demostren mostrant parts del seu cos.
Acostumen a portar robes curtes i colors
cridaners, com el vermell. Es mostren tal
i com són, en cara que no tinguin una
figura espectacular.

Desconnecta’t
L’ambició en una persona es mostra
de manera clara a l’hora de vestir;
normalment, les persones ambicioses
aposten per mànigues llargues i no es
preocupen si tenen un aspecte passat
de moda.
58
D’altra banda, les persones creatives
no perden massa temps a mirar-se al
mirall als matins. Opten per portar
sempre els mateixos colors i solen portar
un estil de roba molt personal, que
no canvien per res.
Potser que et trobis identificat amb aquestes definicions, o tot el contrari, però a
vegades, la millor opció es vestir com tu et sentis més còmode; siguis com siguis.

Desconnecta’t
«Una pareja de tres» ha arribat a la gran
pantalla protagonitzada per Owen Wilson,
Jennifer Aniston, Alan Arkin, Eric Dane, Haley
Bennet y Lisa Varga sota la direcció de David
Frankel.
«Una pareja de tres»
La pel·lícula està basada en les memòries de
John Grogan, un columnista de Philadelphia.
Gira entorn la seva convivència durant tres anys
amb el seu gos Marley. La historia narra com
la família de Grogan va aprendre del seu petit
gosset el veritable sentit de la vida. Grogan va
decidir adoptar el gos abans de tenir un fill, i va resultar que l’animal era hiperactiu i molt entremaliat, la
qual cosa provoca autèntics desastres.
A simple vista, qualsevol amb dos dits de front diria que aquesta pel·lícula és la típica comèdia romàntica,
sobretot tenint en compte als dos actor protagonistes, però per sort no es així.
I és que el nou treball de David Frankel, responsable de «El diablo viste de Prada», ens brinda amb «Una
parella de tres» un curiós popurri de generes, la pel·lícula deambula amb un considerable encert. Certament,
«Una pareja de tres» s’ inicia com una comèdia romàtica prototípica, amb una parella de joves que acaben
de contraure en matrimoni, que acullen un gos davant el pànic del l’espòs davant que la seva esposa
vulgui tenir el seu primer fill.
A partir d’aquest moment, la pel·lícula adopta una disfressa per a tots els públics amb una tirallonga de
seqüències còmiques més o menys afortunades, i així segueix fins al seu primer terç de metratge.
Però en el moment en el qual el personatge interpretat per Owen Wilson comença a exercir de columnista,
el seu director els ofereix un inesperat muntatge -tècnicament, l’única cosa destacable de la pel·lícula-, en
el qual resumeix les seves primeres anècdotes a través d’imatges de vídeo casolà accelerades, i és
precisament en aquest punt en el qual l’espectador es troba amb alguna cosa inesperada, un besllum de
qualitat.
A partir d’aquí, amb el pas dels anys i l’augment de la família, «Una pareja de tres» es desvincula
completament de la seva etiqueta original i ens submergeix en un drama familiar on el sacrifici, el treball, el
canvi de rols que tenen cabuda dintre d’una relació de parella segueixen com a principal argument, captant
comprensivament el nostre interès i oferint-nos unes interpretacions sorprenentment plausibles dels seus
dos protagonistes, a més de la sempre interessant relació entre els personatges de Owen Wilson i Eric
Dane, ombra de l’i si..? del nostre protagonista. Així transcorre l’extens metratge d’una interessant pel·lícula
que, poc narra la història de la seva mascota.
59
Leticia González Baca

Desconnecta’t
CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA:
«MENTIRAS Y GORDAS»
Mentiras y gordas és una pel·lícula dels directors
Alfonso Albacete i David Mekes, tracta, com diu
el seu títol, d’una gran mentida com a nucli
principal de la vida dels personatges, uns joves
que comencen el seu estiu a Alicant entre alcohol,
drogues, sexe i moltes ganes de pesar-ho bé nit
rere nit, però al l’alba apareixen el «bajón», la
realitat, els sentiments, la reflexió i el transfons
del món superficial de cada un dels personatges.
Mentiras y gordas és la pel·lícula on es tracten tots
els temes referents a la joventut. Te grans actors
coneguts, com Hugo Silvas, Ana de Armas, Yon
González, Ana María Polvorosa o Mario Casas, que
atrauen amb la seva fama a veure la pel·lícula a tots el
cinemes d’Espanya.
És una pel·lícula amb molts ingredients, com el sexe o
les drogues, que tots els personatges prenen i que són
com el seu pà de cada dia, o com l’homosexualitat, i
els problemes que tenen l’intentar assumir la seva orientació sexual. Potser a cap pel·lícula han estat tan be
representats aquets aspectes, encara que des del meu punt de vista els directors i guionistes han exagerat
massa els esdeveniments, ja que hi ha escenes molt pujades de to, o escenes en que es veuen com tots els
personatges prenen grans quantitats de drogues, malgrat tot cal admetre que és una pel·lícula que no es
queda curta i que mostra tota la realitat de la joventut d’avui dia. A més els continguts d’aquesta pel·lícula,
és a dir, el sexe, les drogues i l’homosexualitat en joves i adolescents, com ja he dit abans, no han estat
representats mai tan bé a altres pel·lícules i molt menys pel·lícules vistes al cinema.
La pel·lícula té un final imprevist i que ningú no s’espera, fet que fa que sigui una pel·lícula recordada, a
més el fet que uns dels protagonistes mori, fa que ten adonis, al sortir del cinema, que tot el que has vist a
pel·lícula no fa més que mostrar la vida real i que tot el que succeeix a les nits a discoteques i a afters.
60
Marta Casares

Desconecta’t Desconnecta’t
61
Per Ana Sorribas Carpani
El passat onze i dotze d’Octubre es va celebrar a Barcelona l’Extreme Sports Festival. Va superar amb
escreix les expectatives previstes de gent que hi aniria. A la seva primera edició del festival, impulsat pel
Ajuntament de Barcelona i L’institut Barcelona Esports, s’ha erigit en el primer gran esdeveniment d’esports
urbans de la península i el segon a nivell europeu.
Tothom que hi va anar va poder gaudir dels increïbles espectacles que aquest esdeveniment oferia. No
obstant això, del tot perfecte no va ser. Persones conegudes que practiquen alguns dels esports abans
mencionats pensen que encara haurien d’haver invertit mes diners alhora de fer els parcs.
Per aquestes raons, es que van decidir tornar
a fer-ho a Barcelona. L’esdeveniment tindrà
lloc el dia sis i set de Juny.
La gent tindrà una altra vegada l’oportunitat
de veure en acció alguns dels millors riders del
moment. Hi hauran tota mena d’exhibicions,
com de Skateboard; BMX; Inline; FMX;
Wakeboard; Ski; Snowboard i Longboard.
Podràs gaudir de les actuacions de 200 pros
(professionals a la seva especialització) i de 500
amateurs (principiants).
Si t’agraden els esports amb adrenalina no et pots perdre aquest esdeveniment. Es un bon lloc
per anar amb els teus amics i passar-ho bé. Les entrades podràs aconseguir-les al Servicaixa.

Desconnecta’t
VERANO EN IBIZA
Sóc propensa a llegir històries
d’amor, però aquesta sens dubte
és una de les millors que he llegit mai.
L’autora ens vol transmetre totes les
emocions que la protagonista sent al
llarg de la trama.
El tema de la novel·la, tot i ser molt
idíl·lic, com és un enamorament
d’estiu, fa que les noies somiïn amb
aquest estrany succés, que molt
desgraciadament poques vegades
ocorre a la vida real.
La protagonista de la trama és Izzy ,
una noia de setze anys que s’ha
enamorat d’un noi de vint-i-sis. Tot i
que sembli mentida el romanç va
agafant pes fins que arriba un moment
que no poden estar un sense l’altre.
Però Izzy no va ser suficient sincera
amb en Rex des d’un començament,
ja que va pensar que si li deia la seva
veritable edat no s’interessaria en ella.
I amb aquests gestos la autora en
reflexa la inseguretat i la poca autoestima
que te la nostra jove protagonista.
Com tot en la vida arriba el moment de
despertar dels somnis, i el despertar de
l’Izzy va ser quan la seva germana gran
s’assabenta que es veu amb aquest noi
d’amagat.
La seva germana, que és la gran confident
de la protagonista, l’ajuda a dir-li la veritat al
noi, que quan la sap trenca amb ella, però no
perquè no l’estimi, sinó perquè en saber de
la seva joventut vol que visqui la vida com
qualsevol noia de la seva edat i que no es
lligui a un sol home o a Eivissa.
L’Autora, Anna-Louise Weatherley, ha escrit
algunes novel·les més per adolescents. Un
dels llibres que ha publicat, «El chico
equivocado», es troba dins de la mateixa
col·lecció, anomenada «Girls in love», també
de la coneguda editorial Anaya.
També ha escrit articles en la famosa revista
anglesa More, ja que pel que es pot veure hi
té la mà trencada .
62
Sara Serrano Manresa

Desconnecta’t
Les tendències d’aquest estiu 09 porten amb si mateixes diversos estilismes
perquè sempre vagis guapa i a la moda. Des la moda dels anys 70 i floral fins a
roba d’un estil més canyer. Pdràs utilitzar qualsevol estil, i encara així estaràs a la
moda.
Tot es acceptable si al menys tens el teu armari ple de colors i ensenyes les cames.
Shorts
Els shorts mai han passat de moda, però
aquest any els tornarem a utilitzar igual o
més que abans, d’una manera molt particular.
Tallats, amb costures, de colors, de tot tipus
de teixits...Han de passar a ser una peça
bàsica al teu armari!
Moltes de les cares més conegudes de
Hollywood ja els porten.
63
Per Ana Sorribas i Lucía Romero

Armilles
Un altre clàssic bàsic des fa dècades.
Aquesta temporada es presenten armilles
estampats, a ratlles, amb rodones, calats,
amb pedreria i sobretot de molts colors.
Com podeu veure aquest estiu el que més
predominarà son els colors vius.
Desconnecta’t
Vestits curts
Si vols presumir de cames, no et preocupis,
aquesta temporada podràs trobar a tot arreu
vestis curts, de tot tipus de colors i estampats
que encaixin amb la teva personalitat. Escull
el model més favoridor. Però si el teu no es
ensenyar cames, també et pots decantar per
portar el teu vestit amb leggins o amb alún
texà a sota.
Aquestes son algunes idees per que tu puguis combinar la roba com vulguis. Com
que ja us hem explicat els colors i les peces de roba bàsiques per aquest estil, ara
es el teu torn!
Crea el teu propi estil a partir d’aquests consells i no deixis en cap moment apartada
la teva personalitat.
64

Desconnecta’t
ELS MILLORS ACUDITS per Carlos Bach
El amo d’una oficina descobreix el seu treballador tot mamat…
- Sr. Josep, ja sap que no es pot beure begudes alcohòliques a hores de feina…
- Si ho sé, en aquest moment no estava treballant…
Una velleta de 96 anys entra tremolant a un sex-shop. L’angelical velleta pregunta:
-És a-a-quí o-on ve-ve-nen els con-sola-do-dors ultra-aa 2002 de 7 ve-lo-ci-tats su-súper popotència
i ca-canvis amb tec-no-logia ja-ja-ponesa de dar-darrera ge-generació amb pi-piles i
gra-graduals?
El venedor li respon: -Sí!!!
Llavors la velleta pregunta:
-E-em po-podira dir co-com s’a-apagaaa?
Quan arriba el cambrer amb la sopa, el client veu que té el dit gros a dins el
plat, i l’hi recrimina:
- Cambrer, com és que te el dit dins la meva sopa?
El cambrer respon:
- És que el tinc inflamat, i el metge m’ha recomanat escalfor.
EL client torna contestar:
- I per què no se’l fica al cul?.
Últimes notícies: s’ha estavellat un avió al cementiri de Huelva. Bombers procedents de Lepe han
rescatat més de 10.000 cadàvers en el lloc del sinistre. Seguirem informant.
Què li diu Tarzan a un ratoli?... Tan petit i amb bigoti!
I que li diu el ratolí a Tarzan:... Tan ganàpia i amb bolquers!
ENIGMA MATEMÀTIC
La família
Tinc tantes germanes com germans, però les meves germanes tenen la meitat de germanes que de
germans. Quants som?
65

Desconnecta’t
Desconecta’t
“Llibertat/fam”per Oscar Blanco Acuña
Després de tres anys de sequera
productiva del grup, “HPS”
(hablando en plata squad) ha
estrenat el seu cinquè treball. “Libertad/
hambre” és el nom del nou doble CD dels
malaguenys. És a la venta des del 24
d’abril. Aquest disc serà un dels més
importants d’aquest any en el panorama
del rap espanyol i de ben segur se’n
parlarà i molt entre la gent relacionada amb
el génere.
S’han de destacar els
esforços de
Rayka,Sicario, Narco y
Capaz, que han
aconseguit crear 33
cançons (alta xifra) d’un
gran nivell. D’altra banda,
en l’àmbit de l’anàlisi de
les peces musicals
pròpiament és
espectacular la reforma del so clàssic
d’”HPS” aconseguida per Big Hozone i
la resta de productors que han aportat molt
bons beats per els temes.
Aquest fet provoca que els temes siguin
més agradables d’escoltar, pel gran públic
que no acostuma a escoltar música del
gènere, i produeix un gran avenç melòdic
respecte amb els anteriors discos del grup
malagueny.
66
També és destacable una millora de les
estructures, mètriques i flows dels 4 MC’s.
El més encertat de tots és en Sicario que
s’adapta a tots els ritmes; amb rimes molt
variades, lluny de ser previsibles o en una
estructura molt tancada i, a més,
combinant sempre rimes consonants amb
assonants.
«“El castigo de los
débiles”,”colt 42” o
“te voy a hundir”
són, potser i segons
el meu parer, les tres
millors cançons del
doble CD»
Tanmateix, el grup
manté la crítica i l’estil
cru de les seves lletres
que els caracteritzen i
imprimeixen el seu
segell a totes les seves
cançons incloent-hi
també les d’aquest
cinquè treball.
És oportú i necessari
destacar algunes
cançons, com “el castigo de los
débiles”,”colt 42” o “te voy a hundir” que
són, potser i segons el meu parer, les tres
millors del doble compact, tot i que totes
les cançons estan treballades i no existeix
la sensació que algunes cançons sobrin
o no arribin al nivell general.
Ja ho sabeu, els amants del bon
rap hardcore, si voleu comprarvos
cap disc, us convé pagar els
14’95• que val el CD,
localitzable a establiments
especialitzats.

Desconnecta’t
PREGUNTES SENSE RESPOSTA
Per molt que ho rumieu, aquestes preguntes no tindran respostes, però ho podeu comprovar o
pensar.
Fins on es renta la cara un calb?
Cap on marca la brúixola quan estem en el Pol Nord?
Per que quan mirem cap a d’alt obrim la boca?(comproveu això)
TROBA LES 10 DIFERÈNCIES
Té dents i no mossega,
és petita com un ratolí,
si la fas girar funciona,
tant de dia com de nit.
ENDEVINALLES
Per Cristina Tejedera
67
Com un ham gegantí sóc
intentant peixos pescar.
No arribo mai a la mitja dotzena
car sóc sempre a cada mà.

Desconnecta’t
Troba les 10 diferències del Leo Messi
Sopa de lletres de futbolistes
68

Desconnecta’t
Solució de la sopa de lletres
SUDOKU:
SUDOKU:
Descobreix si ets capaç de resoldre aquests sudoku!
69
Sergio Quirante
Per Marta Casares

ÀRIES (21/03-19/04)
HORÒSCOP
COLOR: Vermell. Aquest color representa impulsivitat,
arrogància, vitalitat i fins i tot fortalesa. Les persones
Àries no fa falta conèixer el seu interior, ja que amb
aquest color se sap com és aquesta persona sense
presentació.
ESPORT: Motociclisme. Aquest esport representa, per
un costat, el risc, i per l’altre l’emoció que comporta
competir. Sempre els agrada lluitar per guanyar i que
els aplaudeixin quan alguna cosa els surt bé.
PROFESSIÓ: Militar
TAURE (20/04-20/05)
COLOR: Blau. Aquest color representa l’equilibri, la
seguretat i la fermesa. El blau és considerat un color
fred i per això s’identifica amb la personalitat reservada
i introvertida dels Taure.
ESPORT: Judo.Aquest esport representa com són de
lluitadors els Taure, ja que els agrada la lluita cos a cos.
La tenacitat i la perseverança que té aquest esport
s’identifica amb els Taure.
PROFESSIÓ: Comerciant
BESSONS (21/05-20/06)
COLOR: Groc. Aquest representa la seva personalitat:
lluminosa, atrevida i molt alegre. A vegades, és un color
prohibit per als supersticiosos a l’hora de vestir-se. Però
per a un Bessó no hi ha res prohibit.
ESPORT: Golf. Aquest esport representa a persones que
no els agrada suar ni esforçar-se gaire. Practiquen
esports basant-se més en l’estètica i sempre ressaltant
el seu saber estar. El golf s’identifica amb les seves
qualitats.
PROFESSIÓ: Publicitari/a
Desconnecta’t
70
CRANC (21/06-22/07)
COLOR: Vermell. Aquest color representa la vida i la
força de seu caràcter, expressant el seu interior l’alegria
que tenen. Desperta les seves inquietuds i fa que no caigui
en el pessimisme.
ESPORT: Natació. Aquest esport és una mica solitari.
La natació és l’esport que més identifica a les persones
cranc, ja que nedant no escolta ni veu a ningú.
PROFESSIÓ: Infermer/a
VERGE (23/07-22/08)
COLOR: Verd. Aquest color representa la vitalitat i
l’optimisme de les persones verges. Són amants de la
naturalesa i una mica hipocondriaques aquest color els
relaxa i els fa sentir-se bé.
ESPORT: Escacs. Aquest esport representa el caràcter
de les persones verges, perquè sempre estan analitzant,
pensant i buscant estratègies. Aquestes persones tenen
molt prestigi intel·lectual.
PROFESSIÓ: Crític/a
LLEÓ (23/07-22/08)
COLOR: Magenta. Aquest color representa l’energia i
la sensibilitat que tenen les persones lleó. Les persones
lleó son molt actives i afectuoses.
ESPORT: Volei. aquest esport representa l’afectivitat que
necessiten las persones lleó, per això els agrada estar en
equip.
PROFESSIÓ: mainader/a

Desconnecta’t
BALANÇA (23/09- 21/10)
COLOR: Gris. Aquest color representa el caràcter
detallista fermesa dels balança. No els agrada destacar i
tampoc ho necessiten. Aquest color els fa passar
desapercebuts i els proporciona la fortalesa i l’equilibri
que necessiten.
ESPORT: Hípica. Aquest esport identifica a les persones
balança perquè són persones que no els agrada lluitar
cara a cara. Aquestes persones busquen el plaer busquen
el placer i el prestigi sense cridar la atenció.
PROFESSIÓ: Advocat/a
ESCORPÍ (22/10-21/11)
COLOR: Blau. Aquest color representa a persones
contemplatives i que s’enfonsen en els seus pensaments.
Aquest és un color molt fred que no deixa veure els
sentiments dels escorpins.
ESPORT: Piragüisme. Aquest esport identifica a
persones amants de la naturalesa. Permet que els
escorpins puguin expressar les seves emocions sense
contenir-les. Els escorpins adoren la soledat i llocs on
poder aïllar-se dels problemes.
PROFESSIÓ: Enginyer/a
CAPRICORN (22/11-20/1)
COLOR: Marró clar. Aquest color representa la
prudència acostant-se al timidesa. A els capricorns tenen
un estil molt modest i normalment passen desapercebuts
ESPORT: Marató. Aquest esport representa com és la
vida d’un capricorn. No expressa els seus sentiments.
Per a ells el seu repte es arribar sigui com sigui. Només
pensa en la meta i mai es dona per vençut.
PROFESSIÓ: Administratiu/iva
SAGITARI (23/11-21/12)
COLOR: Verd. Aaquest color representa a persones amb
esperit lliure i els encanta ser els protagonistes. És un
color càlid que fa aflorar les seves passions.
ESPORT: Tenis. Aquest esport representa a persones
individuals a les quals no els agrada dependre de ningú.
És un esport amb prestigi, els sagitaris els agrada que el
seu esforç sigui valorat i si és recompensat millor.
PROFESSIÓ: Escriptor/a
71
PEIXOS (20/02-20/03)
COLOR: Violeta. Aquest color representa prudència,
reflexió, originalitat i creativitat. És un color apagat, que
s’identifica amb complaença i solidaritat dels peixos amb
la resta de la gent.
ESPORT: Basket. Aquest esport representa la solidaritat
i el companyerisme , dues qualitats molt desenvolupades
en les persones d’aquest signe. És un joc molt vistos i
alegre, i per aquest motiu s’identifica amb les persones
peix.
PROFESSIÓ: Artista
AQUARI (20/01-19/02)
COLOR: Blanc. Aquest color representa la vida, l’alegria
i la puresa dels seus pensaments. Els aquari sempre estan
disposats a aprendre noves coses que els aporti alguna
cosa a la vida.
ESPORT: Tir amb arc. Aquest esport representa
originalitat ja que no fan els que fan els demés i amb això
aconsegueixen ser sorprenents i originals. Tampoc els
agrada el exercici físic per això és un esport tranquil
ideal per a ells.
PROFESSIÓ: Professor/a
Per Cristina Tejedera i Ana R. Moreno

INGREDIENTS:
(Per a 6-8 persones)
- 1 Kg. de pomes
- 50gr. de mantega desfeta
- 100gr. de farina
- 150gr. de sucre
- 2 ous
- ½ sobre de llevat Royal
Desconnecta’t
PASTIS DE POMA
ELABORACIÓ:
Barregem els ous, la mantega i el sucre fins obtenir una crema fina.
Seguidament i a poc a poc afegim la farina i el llevat.
Ratllem les pomes (reservant una per a guarnir) i les afegim a la massa.
Continuem treballant fins que quedi ben lligat.
Untem un motlle rodó amb mantega i li posem la massa. El guarnim amb
mitges llunes de poma i li posem una mica de sucre per sobre.
El posem al forn calent a 180º uns 40-45minuts. Abans de treure’l punxem
amb un escuradents, per comprovar que surti sec.
*També podem canviar les pomes per peres o qualsevol fruita que ens agradi més,
tenint en compte que hem de posar la mateixa fruita a dins de la massa que
de guarniment.
72
Andrea Gomez

Desconnecta’t
CARLOS BAUTE
Sabes que estoy colgando en tus manos
Así q no me dejes________
Sabes que estoy colgando en tus ________.
Te envio poemas de mi__________
Te envio canciones de 4.40
Te envio las fotos cenando en ________
__ cuando estuvimos por _________
Y ___ me recuerdes__ tengas presente
Que __ corazón está _______ en tus ____
_____ , cuidado que mi corazón está______ en tus
_______
AMAIA MONTERO
Quiero crecer, quiero saber,
que dormiré a la verita_____
quiero ________ del miedo
Y ______ de una vez
los _____ que tiene la_____
quiero ____ a la ________
Y caminar _______ cerca del _______
________ siempre a tu________
esta_____ de ______
no ______ acabar.
LES LLETRES DESAPAREGUDES
Algunes paraules de les següents cançons han desaparegut, ets capaç de completar aquestes cançons?
73
LA QUINTA ESTACIÓN
Que hoy te____
Y aunque lo ___ no se ___ olvida
Que ____ tú el que no creía ___ las ______
Que _____ siendo la misma ____ que entre tus
sábanas ___ perdía
Y a fin de ____ no soy ____ de aquella _______
Que te _____
LA OREJA DE VAN GOGH
Seré tu ____ , seré un ______
una farola ____ se enciende al ______
______ mariposa , la estrella _______
que viene _____ y muy solita se ______
seré el ______ de un ______ en ___ mar
un viejo ______ sobre como _______
seré _______ porque ___ soy tu _______
Sandra Lozano

Racó literari
EL TIGRE DE LLAUTÓ – SEGONA PART
Quan el vaig veure, em vaig espantar. Però després em vaig adonar de que el Dr. Mengele era
amable i molt bona persona. Primer, vam xerrar sobre els últims anys de la meva vida, de les meves
aficions i totes aquestes coses. Quan la xerrada de protocol va haver acabat, em va explicar quina era la
seva missió a Auschwitz i què hauria de fer ell. Jo formaria part d’una mena d’equip mèdic d’investigació
juntament amb 3 persones més.
Els primers mesos vam fer experiments senzills; col·locàvem petits trossets de pell o unes gotes de
sang en diferentes substàncies per veure com reaccionaven i les miràvem amb el microscopi i també fèiem
proves psicològiques a alguns presoners, que no sé per què estaven morts de por.
Al llarg d’aquest temps em va semblar una feina divertida i molt dinàmica: ara ves a buscar unes
mostres allà, ara mira aquestes proves, ara ves a buscar tants presos al camp, etc. Però al llarg del temps
se’m va tornar monòtona i cíclica. Pràcticament havia un horari (encara que no establert) del que havíem
de fer. Però el pitjor no era això, sinó que va arribar després.
Mengele ens va convocar a tots quatre i ens va explicar que a partir d’aquell dia la nostra feina
canviaria perquè ja estàvem preparats. Ens va explicar que amb les proves que fèiem no podíem confirmar
cap teoria ni afirmar amb rotunditat cap fet. Va contar-nos quin era el motiu de la seva missió a Auschwitz.
Era un pla descabellat que semblava de ciència-ficció. Volia crear el Supersoldat. Ens va explicar que els
presos eren com rates de laboratori humanes i que els faríem servir per a experiments. Jo vaig pensar que
seríen proves físiques com córrer durant un temps o poder aguantar sense respirar una estona. Per tant, tot
i que la idea del supersoldat era una mica extranya, nosaltres vam seguir amb la nostra feina. El primer
experiment que vaig fer juntament amb el senyor Mengele va ser horrorós.
Em va cridar perquè l’ajudés a prendre la pressió i la temperatura d’una cambra cada pocs
segons. Al cap d’uns quinze minuts, va dir que ja havíem acabat. Aquella experiència emb va semblar poc
fructífera, perquè calcular la pressió i la temperatura era cosa fàcil. Però quan Mengele va haver esperat
uns minuts a que es refredés la cambra, va obrir la porta. De dins va sortir una bafarada d’aire pudent i
atrapat, com si hagués estat estancat en un llac podrit molt calent. Però el que em va regirar l’estómac no
va ser l’aire putrefacte, sinó el que va caure a terra. Era un home prim i pàl·lid; un pres, per ser més
exactes. Tenia els ulls blancs i els cos vermell roent; sagnava. Estava banyat en sang. Em vaig estrényer en
veure’l. Vaig intentar salvar-lo però ja era massa tard. La pell del cadàver es desfeia en tocar-la. Semblava
que n’haguessin fet un puré i li haguessin escampat per sobre.
74
Joves artistes

Joves artistes
Ràpidament, vaig córrer a vomitar al bany. Tot i haver vist coses horrendes al Park-Klinik durant
la meva etsança com a metge, allò em va trastornar durant dies que no vaig poder aculcar l’ull. Va ser
massa per a mi.
Quan vaig tornar a la feina, vaig demanar una explicació al Dr. Mengele. Em va dir que l’home ja
havia mort quan el va introduïr dins la cambra. Jo no m’ho acabava de creure. No obstant, vaig seguir fent
les meves tasques menors.
Em va sorprende que el Dr. Mengele es posés tant eufòric quan un dia van arribar tres bessons
jueus. Mengele va embogir i se li van deorbitar els ulls. No era el mateix de sempre.
FINAL DE LA SEGONA PART DE EL TIGRE DE LLAUTÓ
Gerard Culla Belmonte
75