You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Contingut i disseny de les seccions:<br />
L’equip de redacció<br />
Sheila Alcántara, Ana Sorribas, Ana R. Moreno, Cristina Tejedera, Ana Navarro, Lara Sánchez,<br />
Estefanía Benito, Alejandro Vitabar, Lucía Romero, Noèlia Sánchez, Óscar Blanco, Sergio Quirante,<br />
Zhanna Koshel, Sandra Lozano, Andrea Ferrer, Bea Rodríguez, Vicky Estefanova, Andrea Gómez,<br />
Cristina Molina, Sara Sánchez, Carlos Bach, Leticia González, Nadia Méndez, Sara Serrano, Ona<br />
Parellada, Marta Casares.<br />
Maquetació i infografisme: Carlos Bach, Nadia Mendez i Leticia González.<br />
Direcció: Jordi Colell<br />
Agraïments: A tots els alumnes que han participat en el concurs de portades de Sant Jordi (ho hem<br />
tingut realment difícil per triar la guanyadora), i a les professores deVisual i plàstica Neus Grifell i<br />
Susana Morales, pel seu valuosíssim treball i suport, sense els quals la nostra tasca no s’hauria pogut<br />
dur a terme. Moltes gràcies a tots ells!<br />
El nostre equip de redacció<br />
2
Sumari<br />
Equip de redacció ………………………………. pàg. 2<br />
Editorial..…………………………………………. pàg. 3<br />
“La vida mediterrània”<br />
- Viatge als records d’Anna Hernàndez..................pàg. 4<br />
- Un matí a la «uni»....................................................pàg. 6<br />
- Taller de drogodependència...................................pàg. 9<br />
- Gemma Lienas..................................... .................... pàg. 10<br />
- Una campiona a l’<strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong>...................... pàg. 12<br />
- L’arqueologia, un món de troballes...................... pàg. 14<br />
- Anem a França ....................................................... pàg. 16<br />
- Bienvenus en Espagne ........................................ pàg. 17<br />
“Sabíeu què?”<br />
- La Coca-cola............................................................ pàg. 18<br />
- Londres, la ciutat dels joves (2a part)...................pàg. 19<br />
- Drogues o alcohol................................................... pàg. 22<br />
- Qui dimonis són Jonas & François? ....................pàg. 24<br />
- L’autisme ..................................................................pàg. 26<br />
- Jardins penjants de babilònia ............................... pàg. 28<br />
- Alarma: una nova grip............................................. pàg. 31<br />
- Els beneficis de l’exercici físic................................pàg. 33<br />
- El moviment feminista............................................. pàg. 34<br />
“I tu què en penses?”<br />
- La crisi, un problema mundial................................ pàg. 36<br />
- Potser no pensem sols............................................pàg. 37<br />
- No hi pugis............................................................... pàg. 38<br />
- Pares i fills / Facebook............................................ pàg. 39<br />
- L’espai de tots..........................................................pàg. 40<br />
- la injusta justícia...................................................... pàg. 41<br />
- Jocs d’atzar............................................................... pàg. 42<br />
Un curs força «mogudet»<br />
3<br />
- Hauria de moure tants milions?............................. pàg. 43<br />
- Llei de l’avortament, sí o no?.................................pàg. 44<br />
- Societats d’un altre món........................................ pàg. 45<br />
- El sexe i els joves.................................................... pàg. 46<br />
- Top manta................................................................ pàg. 47<br />
- Hombres y mujeres ................................................ pàg. 48<br />
- Manca d’educació cívica .......................................pàg. 49<br />
- Opinem sobre la pena de mort .............................. pàg. 50<br />
- Crees que se ha perdido la vergüenza? ............... pàg. 52<br />
- Pla Bologna ............................................................. pàg. 52<br />
- La famosa operació bikini ......................................pàg. 53<br />
- Xarxa invisible .........................................................pàg. 54<br />
- Nens a la carta .........................................................pàg. 55<br />
“Desconnecta’t”<br />
- Crítiques literàries................................................... pàg. 56<br />
- Personalitat vs. forma de vestir............................. pàg. 57<br />
- Una pareja de tres................................................... pàg. 59<br />
- Crítiques cinèfiles: «Mentiras gordas»................ pàg. 60<br />
- Movistar BCN Extreme........................................... pàg. 61<br />
- Verano en Ibiza........................................................ pàg. 62<br />
- Renova el teu armari............................................... pàg. 63<br />
- Els millors acudits .................................................. pàg. 65<br />
- Llibertat / fam .......................................................... pàg. 66<br />
- Passatemps ............................................................. pàg. 67<br />
- Horòscop ................................................................ pàg. 70<br />
- Recepta de cuina .................................................... pàg. 72<br />
- Lletres desaparegudes ...........................................pàg. 73<br />
“Joves artistes”<br />
- El tigre de llautó (2a part)....................................... pàg. 74<br />
La cara o la creu del passat número fou certament una secció controvertida. Així ho indica el reguitzell de comentaris que<br />
hem rebut al voltant dels articles dels nostres amics Gerard i Òscar, cosa que fa pensar que el nostre institut és plural i ric<br />
en matisos.<br />
En aquesta tercera tongada d’articles que us oferim hem volgut continuar la mateixa línia i cercar la varietat, ja que<br />
considerem positiu l’intercanvi global d’opinions. I ho considerem perquè L’heura ha defensat sempre, i per damunt de<br />
tot, la llibertat d’expressió i de criteri, eines que, d’altra banda, juntament amb el coneixement, ens ajuden a ser persones<br />
més lliures i responsables.<br />
D’altra banda, cal recapitular: aquest ha estat un curs de canvis, d’events socials subjugants que ens han mantingut, i ens<br />
mantenen encara, en estat d’alerta i amb certa preocupació: la crisi econòmica –a la qual, de moment, no se li augura un final<br />
definit–, l’atur, les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya universitari i les vagues docents contra una llei problemàtica<br />
certament són fets que han captat la nostra atenció, car han insinuat una temporada relliscosa, insegura i socialment força<br />
“mogudeta”.<br />
Malgrat això, val a dir que aquesta singular situació que vivim ha servit de marc per fer el nostre treball, i per plantar una<br />
llavor la qual, gràcies a un equip de redacció compromès amb la feina, feliçment ha començat a donar els seus fruits. I tot<br />
això ho diem perquè pensem que la nostra publicació, encara en fase germinal, ha procurat en tot moment –tot i els errors<br />
comesos, d’altra banda típics dels principiants– ser un recer de rigor, criteri, serietat, qualitat expositiva i responsabilitat,<br />
eines bàsiques del periodisme ben entès. Aquests han estat, senzillament, els nostres objectius.<br />
Desitgem des d’aquí, per tant, que aquesta llavor d’enguany no es malmeti i pugui prosperar en un futur. I ho desitgem<br />
il·lusionats, però amb un pòsit de recança i incertesa, ja que l’equip de redacció al complet es bat en retirada, en aquest final<br />
de curs, i passa a la reraguarda, amatent i desitjós de col·laborar, però, en futurs números, i amb la pruïja de poder anar<br />
afegint el nostre granet de sorra a aquest meravellós i engrescador projecte.<br />
Esperem que L’heura hagi esdevingut una mica vostra aquest curs. Només una mica. Fet i fet, això és el que preteníem, ni<br />
més ni menys. Si ho hem aconseguit, ens n’anirem ben contents.<br />
Bones vacances a tothom, i fins al curs vinent!
La vida mediterrània<br />
VIATGE ALS RECORDS D’ANNA HERNÀNDEZ<br />
Tots ens hem preguntat alguna vegada com eren els profes quan tenien la nostra edat, ara<br />
podrem saber una mica més, li hem fet una ent<strong>revista</strong> a la professora de matemàtiques: Anna<br />
Hernández. En la ent<strong>revista</strong> es toquen temes de tota la seva vida: records de la seva infantesa,<br />
algunes de les seves experiències a l’institut... Però si voleu saber més, llegiu-la!<br />
L’Heura: Explica’ns un bon record de la teva<br />
infantesa, i també un de dolent.<br />
Anna Hernández: Un bon record és quan jugava<br />
amb el meu germà petit a casa i anar a l’escola,<br />
m’encantava. I un de dolent eren les classes<br />
d’educació física.<br />
L’H: Descriu com eres durant els anys que<br />
anaves a l’institut?<br />
A.H.: Era força tímida al principi, però tenia<br />
molts amics i era bona estudiant.<br />
L’H: Com t’anaven els estudis en general?<br />
A.H.: Molt bé.<br />
L’H: Vas repetir algun curs?<br />
A.H.: No<br />
L’H: Quines assignatures t’agradaven més?<br />
A.H.: Les matemàtiques i la literatura.<br />
L’H: Te’n va quedar «penjada» alguna?<br />
A.H.: De vegades suspenia educació física, però<br />
m’esforçava molt.<br />
L’H: Com ho vas passar durant els anys<br />
d’institut?<br />
A.H.: Molt bé, va ser una de les millors èpoques<br />
de la meva vida.<br />
L’H: Recomana’ns algun llibre que vas llegir<br />
durant aquells anys i et va agradar?<br />
A.H.: «El guardián entre el centeno», perquè<br />
parla d’un adolescent que s’està buscant a ell<br />
mateix.<br />
L’H: Per què vas escollir la teva carrera i no<br />
una altra?<br />
A.H.: Perquè m’agrada molt treballar amb<br />
adolescents i també les matemàtiques.<br />
L’H: En cas d’haver escollit una altra carrera,<br />
quina seria? Per què?<br />
A.H.: Alguna que em permetés viatjar molt, com<br />
fotògrafa o periodista.<br />
L’H: Et recordes d’algun profe amb el qual hagis tingut<br />
molt bona relació?<br />
A.H.: Sí, a l’institut més que a primària, alguns<br />
dels meus tutors i el profe de religió, per la seva<br />
manera d’explicar el tema.<br />
L’H: Quina visió creus que tenim els alumnes<br />
de tu?<br />
A.H.: Jo crec que penseu que m’agrada el que<br />
faig, que ho intento fer bé i ser propera.<br />
4
La vida mediterrània<br />
L’H: En què ha canviat la vida acadèmica de<br />
quan tu estudiaves respecte a ara?<br />
A.H.: Els alumnes han canviat molt, trobo que<br />
hi ha menys esforç i respecte. La societat està<br />
canviant molt i els professors ens hauríem<br />
d’adaptar però de vegades és difícil.<br />
L’H: Una cançó significativa per a tu?<br />
A.H.: “Contamíname” de Pedro Guerra, perquè<br />
parla de meravella de la diversitat, parla de<br />
que la gent es contamina de l’altra gent.<br />
L’H: I una pel·lícula?<br />
A.H.: “Un lugar en el mundo”, que ens parla<br />
de com cada persona ha de trobar el seu lloc<br />
en el món.<br />
L’H: Un missatge per a tots els alumnes de<br />
l’institut?<br />
A.H.: Aprofiteu molt per aprendre perquè això<br />
segurament us permetrà ser mes feliços i lliures.<br />
L’H: Fes una valoració de la nostra <strong>revista</strong>.<br />
A.H.: Fantàstica!<br />
Li agraïm a l’Anna haver-nos respost les preguntes sense cap problema.<br />
DES DES DE DE L’ANONIMAT...<br />
L’ANONIMAT...<br />
5<br />
Andrea Ferrer i Estefanía Benito.<br />
Domingo 15 de marzo de 2009-04-17<br />
Vaya semanita que he pasado… No me hablo con ella…, pero nunca más… Hemos hablado con una<br />
profesora y todo… Menos mal que la amistad con ellos no la he perdido porque me importan mucho,<br />
han hecho tantas cosas por mí… La que les monté el jueves no es poca… Menos mal que hemos acabado<br />
bien porque si no me da algo… Bueno, y la excursión perfecta, me lo pasé súper bien, ¡A ver si me pasa las<br />
fotos José! Y este fin de semana, pues nada, con mi hermana, desaparecida.<br />
Fuimos a la playa… Buah! Qué bien y que mono…Es que, como<br />
me lo quiero, nen, al chiquitajo. Aunque ayer haya dormido mal,<br />
por las pataditas que me daba. Qué majos los amigos de mi<br />
hermana… Me parece a mí que los sábados y domingos, me auto<br />
adopto y me voy a casa de mi hermana. ¡Es que me lo he pasado<br />
muy bien! Y esta tarde, con la aburrida de… El fin de semana que<br />
viene que no falten ellos porque si no… Vaya aburrimiento. Que<br />
ella no sabe hacer nada… Así que yo con los expertos en anti<br />
aburrimiento.<br />
Feliciana
La vida mediterrània<br />
Un matí a la «Uni»<br />
Per Oscar Blanco, Ana Sorribas i Noelia Sánchez<br />
Divendres 20 de març els alumnes de 4rt d’ESO de l’<strong>IES</strong> van participar en els tallers didàctics<br />
de l’UPC dins la iniciativa «un dia a la Uni» al campus del Baix Llobregat concretament a<br />
l’EPSC i l’ESAB. Els tallers van fer-se durant el matí estructurats en dues sessions de 90 minuts<br />
amb una pausa de mitja hora pel mig. Aquest és un resum de les activitats que es van fer i en<br />
què consistien:<br />
Llançament de coets a l’espai. Pràctiques amb coets de vinagre i bicarbonat<br />
Vam conèixer el diferents<br />
elements que intervenen en el<br />
llançament de coets a l’espai, i<br />
també els principals tipus de<br />
coets que s’utilitzen. Vam<br />
aprendre i entendre diversos<br />
conceptes bàsics de<br />
l’aeronàutica com »accióreacció»,<br />
«redundància»,<br />
«vectors de llançament»,<br />
«sincronització de sistemes»,<br />
«anàlisis d’errades», «sistemes<br />
de seguretat», etc… Tot el que<br />
ens van explicar vam poder experimentar-ho, encara que més senzillament, mitjançant la construcció<br />
d’uns coets que utilitzen una reacció de vinagre i bicarbonat com a propulsió.<br />
6
La vida mediterrània<br />
Volar de peus a terra: els simuladors de vol<br />
Vam fer un vol virtual mitjançant un simulador de vol construït per estudiants de l’EPSC. Dins la cabina<br />
d’una avioneta real, l’objectiu fou<br />
que els estudiants es<br />
familiaritzaren amb els principis<br />
bàsics que permeten el vol i amb<br />
els instruments de l’avió<br />
(comandaments de vol,<br />
indicadors de cabina, en<br />
definitiva, tota l’aviònica) que<br />
permeten el control sobre<br />
l’aparell, els aeroports<br />
d’enlairament i aterratge i el pla<br />
de vol.<br />
Càlcul del rendiment energètic de les plaques<br />
En els darrers anys, els esforços per obtenir energia mitjançant fonts renovables han augmentat, i l’energia<br />
solar ha estat una de les que més s’han desenvolupat. Vam entendre quins són els principis de la seva<br />
producció, els tipus de plaques que s’utilitzen al campus (tèrmiques i fotovoltaiques), i vam poder<br />
experimentar amb una petita instal·lació fotovoltaica, analitzar els principals paràmetres i calcular el rendiment<br />
energètic.<br />
7
La vida mediterrània<br />
Construcción d’un sistema de filtratge<br />
D’aigua n’hi ha de moltes menes, i no totes són aptes pel consum humà. A l’aigua hi ha dissoltes nombroses<br />
substàncies que requereixen del seu tractament per poder ser utilitzada. Vam veure quins són els principals<br />
sistemes utilitzats pel tractament de les aigües a les depuradores i vam poder construir un sistema de<br />
filtratge al laboratori.<br />
Anàlisi de la qualitat de l’aigua<br />
No podríem entendre la vida al nostre planeta sense l’aigua, i la seva qualitat afecta de manera<br />
importantíssima al medi ambient i a l’agricultura. Al laboratori vam analitzar l’aigua de diferents procedències:<br />
riu, bassa, pou, mar, depuradores… i vam descobrir quins són els criteris de qualitat que ha de tenir l’aigua<br />
de reg. Aquest tipus d’aigua és la que s’utilitza habitualment a l’agricultura, també es fa servir en jardineria<br />
i espais públics.<br />
8
La vida mediterrània<br />
Divendres, 17 d’Abril, els alumnes de l’<strong>IES</strong><br />
<strong>Mediterrània</strong>, vam tenir l’oportunitat de fer un taller<br />
de drogodependència, amb la col·laboració de<br />
Fundació Mensalus.<br />
L’Esther, que va ser la psicòloga que ens va fer el<br />
taller, ens va explicar les conseqüències que té el<br />
fet de consumir drogues, tots els efectes, i com<br />
podem reaccionar nosaltres quan la consumim.<br />
La psicòloga ens va posar uns vídeos instructius<br />
d’anuncis de prevenció de les drogues. Eren molt<br />
didàctics, i al mateix temps eren reals, molt<br />
impactants, ja que s’hi mostraven les conseqüències<br />
de les drogues al nostre cos. També ens va explicar<br />
els mites, els llocs on actuen les drogues al nostre<br />
cos i a l’exterior, i sobretot la definició del concepte<br />
de ‘’droga’’. L’Esther ens va passar a cada dos<br />
alumnes una frase on sortia un cas en concret sobre<br />
la consum d’una droga i els efectes que poden<br />
haver-hi. Nosaltres juntament amb la nostra parella<br />
havíem de donar la nostra opinió dient si era cert o<br />
no, si estàvem d’acord o no i desprès posar-ho en<br />
comú amb la resta de la classe. Amb aquesta activitat<br />
van sorgir diversos<br />
debats.<br />
« Les<br />
drogues<br />
no solucionen<br />
la vida»<br />
Taller de drogodependència<br />
D’altra banda,<br />
també s’hi van<br />
tractar altres<br />
temes, com poden<br />
ser: la integració en<br />
un grup social, el<br />
que fem per integrar-nos, fins a quin punt som<br />
capaços d’arribar per a entrar al grup ‘’d’amics’’,<br />
els rituals d’iniciació que es fan, entre d’altres. Com<br />
a referència, se’ns va mostrar parts concretes de<br />
pel·lícules on es veia amb claredat els fets esmentats<br />
abans.<br />
9<br />
Com a tancament del taller ens passà unes enquestes<br />
anònimes on es feia un conjunt de preguntes per<br />
millorar el taller o per veure quines activitats ens van<br />
agradar més.<br />
Com a conclusió, podem dir que aquest taller ens<br />
ha confirmat una cosa que gairebé tots ja sabíem:<br />
que les drogues no són bones per a nosaltres. Encara<br />
que ho pensem en el moment de consumir-les , no<br />
tenen res de bo. Les drogues no solucionen la vida<br />
al contrari, la perjudiquen i en alguns casos ens la<br />
treuen. Hem aprés que no cal aparentar ser qui no<br />
som per a agradar als altres o fer rituals estúpids per<br />
a la integració d’un grup ‘’d’amics’’. És per això<br />
que hem de aprendre a dir No.<br />
Per Cristina Molina i Sheila Alcántara
“Les relacions afectives dels nois i les noies des de la igualtat”<br />
El passat dia 3 de febrer, vàrem assistir a una xerrada amb l’escriptora Gemma Lienas.<br />
El passat dia 3 de febrer, els alumnes de 4rt van assistir<br />
a una xerrada sobre les relacions afectives entre els<br />
nois i les noies des de la igualtat. Va tenir una durada<br />
de dues hores aproximadament. Aquesta xerrada, la<br />
va fer una famosa escriptora, Gemma Lienas,<br />
nascuda a Barcelona al 1951, filla d’un català i una<br />
francesa, per tant des de petita ha tingut contacte<br />
amb diferents llengües. Des de la seva infantesa,<br />
aquesta autora ha mostrat una gran afició per la<br />
lectura i per clàssics com Tirant lo Blanc.<br />
A l’època en què el català estava prohibit, ella el<br />
seguia estudiant d’amagat. Anys més tard, estudia<br />
filosofia i lletres, comença una vida en matrimoni, de<br />
la qual neixen David i Lara, encara que després passa<br />
per una separació. En refer la seva vida, canvia la<br />
docència per l’edició. Apareix el seu primer llibre,<br />
“Cul de Sac”. Canvia la seva residència, a diferents<br />
països, sense deixar d’escriure llibres com “Així es<br />
la vida Carlota” i “Bitllet d’anada i tornada”, els quals<br />
la fan guanyar una sèrie de premis.<br />
Els alumnes, abans d’assistir-hi, van organitzar<br />
activitats a classe de alternativa a la religió per anar<br />
preparats, com el diàleg entre en Joan i la Maria, dos<br />
nois que fa 5 mesos que surten junts, i ara un dels<br />
dos vol tenir relacions sexuals, però la parella no ho<br />
té clar. Havien de representar-lo, i més tard extreure’n<br />
les seves conclusions. També van fer una lectura del<br />
significat del 8 de març, dia de la dona treballadora<br />
10<br />
Aquest dia és molt significatiu. Prové perquè al 1857<br />
van organitzar una vaga contra les llargues jordanes,<br />
els baixos salaris i les pèssimes condicions de treball,<br />
és van tancar a una fabrica tèxtil, aquesta és va<br />
incendiar i al impedir la sortides a les dones va morir<br />
un gran nombre d’elles. .<br />
Però ella no venia a parlar-nos sobre aquest fet, ni<br />
tan sols sobre la violència de gènere, sinó de les<br />
relacions afectives dels noies i les noies des de la<br />
igualtat. Va enfocar la seva xerrada des de la seva<br />
experiència com a dona i fent referència als seus<br />
llibres, ja que aquests tracten sobre temes adolescents<br />
o assumptes que ens poden afectar, i que per tant,<br />
els protagonistes són joves. Per als personatges el<br />
seu entorn és molt important, i potser és una mica<br />
bibliogràfic ja que per a ella també és molt important<br />
la família i els amics.<br />
Vam tenir l’oportunitat de parlar amb ella i poder saber una mica més sobre la seva persona;<br />
L’heura: Música preferida?<br />
Gemma Lienas: Clàssica per exemple Bach, contemporània les veus solistes. També el Clapton i<br />
els Beatles.<br />
L’H: Un somni?<br />
GM: Viatjar a Polinèsia.<br />
La vida mediterrània
La vida mediterrània<br />
L’H: Com t’inspires?<br />
GL: Escoltant música clàssica.<br />
L’H: Alguna cosa que t’agradi fer en el teu temps lliure?<br />
GL: Cuinar<br />
L’H: De quin llibre et sents més orgullosa?<br />
GL: “Anoche soñé contigo”, perquè és el més ambiciós.<br />
L’H: Alguna curiositat que caracteritzi les teves obres?<br />
GM: Les meves obres normalment giren entorn a conflictes personals i interpersonals, a la<br />
meva manera de mirar les coses, són les que fan moure el món.<br />
A més, és defensora dels drets del les dones, i per aquesta raó, ha creat una web anomenada “Dones en<br />
xarxa” que gira entorn al món de les dones i a tot allò que els afecta. Les administradores i tot l’equip que<br />
s’encarrega que la pagina sigui possible són tot dones, i la directora n’és ella, la Gemma.<br />
Web Dones en xarxa:<br />
http://www.donesenxarxa.cat/<br />
Web Gemma Lienas:<br />
http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/lienas/<br />
index.html<br />
Nadia Méndez Flores, Ana Navarro Olmedo, Sara Serrano<br />
Manresa i Lara Sánchez Aguado.<br />
11
La vida mediterrània<br />
Sabeu què és el Taekwondo? A continuació<br />
aclarirem qualsevol dubte que pugueu tenir<br />
sobre aquest esport mitjançant la següent<br />
ent<strong>revista</strong> a Elisabeth Lopez, que recentment<br />
n’ha obtingut la titulació de campiona<br />
d’Espanya!<br />
El Taekwondo és una art marcial que es va originar<br />
a Corea. Destaca per la seva varietat i<br />
espectacularitat de les seves tècniques de patada, i<br />
actualment és una de les arts marcials més conegudes<br />
i practicades del món.<br />
L’Heura: Hola, Elisabeth. Com va?<br />
Elisabeth: Hola, molt bé, gràcies.<br />
Una campiona a l’<strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong><br />
L’Heura: Per començar, què vol dir el Taekwondo<br />
per a tu?<br />
Eli: Doncs el Taekwondo s’ha convertit en una de<br />
les coses més importats de la meva vida, ja que<br />
gràcies a aquest esport he madurat més de pressa.<br />
El Taekwondo m’ha fet veure que quan et proposes<br />
d’aconseguir una cosa, al final, amb esforç i sacrifici<br />
ho pots aconseguir. També m’ha fet conèixer molta<br />
gent que lluita per aconseguir el mateix somni que<br />
jo.<br />
L’Heura: Amb quina edat vas començar a practicar<br />
el Taekwondo i amb quina finalitat?<br />
Eli: Vaig començar quan només tenia tres anys. Els<br />
meus pares m’hi van apuntar perquè jo era una noia<br />
molt moguda i no parava quieta. Però el que ells no<br />
sabien era que poc a poc el Taekwondo es<br />
convertiria en una cosa molt important per a mi.<br />
L’Heura: Què et va empènyer a practicar-lo?<br />
Eli: Al primer lloc on vaig anar va ser cap a Holanda,<br />
on no vaig guanyar res a causa d’uns problemes<br />
que van sorgir. Però el segon viatge que vaig realitzar<br />
12<br />
va ser cap a Alemanya, on vaig quedar segona. Vaig<br />
realitzar cinc combats dels quals vaig guanyar quatre<br />
però vaig perdre la final d’un punt en els últims vint<br />
segons, perquè em va donar un cop al peto (la<br />
protecció del ventre) amb la tíbia i li van pujar el<br />
punt a ella encara que no era, però jo estic satisfeta<br />
igualment.<br />
L’Heura: De quina manera ha afectat aquest esport<br />
als teus estudis?<br />
Eli: La veritat es que m’afecta bastant,ja que em<br />
treu moltes hores d’estudi. Dedico moltes hores<br />
d’entrenament a la setmana, mes o menys 9, tot<br />
depèn de si hi ha campionat o no.<br />
L’Heura: Quina és la teva prioritat, l’esport o els<br />
estudis?<br />
Eli: La meva prioritat són els estudis, ja que em vull<br />
treure una carrera com déu mana. Però si que és<br />
veritat que aquest any li estic donant mes importància<br />
al Taekwondo, a causa de que porto un any<br />
relativament bo i tinc moltes
La vida mediterrània<br />
possibilitats en aquest món. Segurament molta gent<br />
no entendrà per què dono més prioritat a un esport<br />
que als estudis, però les persones que som en aquest<br />
mon ho entenem.<br />
L’Heura: A més de Taekwondo, practiques cap<br />
altre esport? Si és així, quin?<br />
Eli: També faig Handbol, a l’Esportiu Castelldefels.<br />
L’Heura: T’imaginaves arribar a ser algun dia<br />
campiona?<br />
Eli: La veritat que no m’ho esperava, però sabia<br />
que desprès de tant sacrifici, algun dia, d’alguna<br />
manera arribaria la meva recompensa.<br />
L’Heura: Com et sents havent complit el teu gran<br />
somni?<br />
Eli: Bé, aquest tampoc és que sigui el meu gran<br />
somni, aquest seria arribar a les olimpíades algun<br />
dia. Però si que es veritat que guanyar el campionat<br />
d’Espanya era un dels meus somnis, i quan el vaig<br />
aconseguir no m’ho podia creure, va ser ... No tinc<br />
paraules per descriure aquell moment!<br />
L’Heura: Quant de temps li dediques?<br />
Eli: Poso molta dedicació a aquest esport. Com he<br />
dit abans, unes 9 hores a la setmana, i si tinc<br />
temporada de competició, hi intento dedicar el<br />
doble.<br />
L’Heura: Per combatre, és millor utilitzar l’instint o<br />
mesurar cada situació?<br />
Eli: L’instint s’utilitza sempre, però per guanyar un<br />
combat es súper important saber mesurar cada<br />
situació Has de ser capaç de saber quan has de fer<br />
una cosa o una altra.<br />
L’Heura: Quina és la tècnica que més t’agrada<br />
practicar?<br />
Eli: Una mica de tot. M’agrada practicar diferents<br />
tècniques. Així quan estic enmig d’un combat, tinc<br />
diferents tècniques. Per: Zhanna Koshel i Vicky Stefanova<br />
13<br />
L’Heura: Creus que estàs ben preparada per a<br />
afrontar situacions de perill de la vida real?<br />
Eli: Jo crec que sí que ho estic, però com que mai<br />
m’he trobat en una situació de perill, encara no sé el<br />
que podria fer.<br />
L’Heura: Això està molt bé, Eli. Et felicitem i et<br />
desitgem que progressis molt més.<br />
Eli: Moltes gràcies i salutacions per a la <strong>revista</strong>!
La vida mediterrània<br />
L’arqueologia, un món<br />
de troballes per als joves<br />
Una mirada a l’arqueologia provinent d’una jove.<br />
La meva experiència.<br />
El curs passat els alumnes de segon d’ESO gràcies a la professora de socials del nivell, l’Imma Fernández,<br />
van tenir l’oportunitat d’optar a cinc beques per estar dues setmanes amb el grup d’arqueologia «Quaternari»,<br />
a aquestes beques hi optarien les persones amb la nota més alta de ciències socials.<br />
Una de les afortunades vaig ser jo.<br />
Estic molt agraïda per aquesta oportunitat perquè m’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre molt i perquè<br />
és una experiència inoblidable, vaig conèixer molta gent d’altres indrets del país amb els quals mantinc el<br />
contacte; fins i tot amb una altra companya vam allargar la beca durant tot l’estiu. Aquesta Setmana Santa<br />
hem tornat a excavar i a l’estiu també ho farem. M’encanta excavar i espero fer-ho durant molts anys més.<br />
Intentaré transmetre alguns dels coneixements i conceptes que bàsics que vaig aprendre, com ara els<br />
conceptes d’arqueologia, jaciment, restauració, sigla i classificació.<br />
Introducció<br />
L’arqueologia és la ciència que estudia el passat. Normalment es fa mitjançant un jaciment arqueològic,<br />
que és una concentració de restes prehistòriques, arqueològiques o fòssils.<br />
El jaciment<br />
Un jaciment té diferents nivells, aquests són<br />
diferenciats per les edats i diferències del<br />
substrat del sòl, també s’organitza en metres<br />
quadrats per poder localitzar en qualsevol<br />
cas un os que ja s’ha tret del seu lloc, per<br />
això s’han d’anotar les coordenades i la<br />
posició de l’os, per poder tenir un historial<br />
de tot el jaciment ben complet.<br />
14<br />
Per Clara Quirante<br />
3er A1
La vida mediterrània<br />
L’objectiu d’un jaciment és baixar el nivell i fer un estudi dels aspectes generals que hi havia a l’època<br />
excavada. Tot el que es troba originàriament a un jaciment es molt important per això es fan fotografies<br />
contínuament, i es dibuixa tot os, i la situació que es troba. Tota la sorra que s’extreu s’ha de garbellar,<br />
perquè hi ha molta microfauna que no es veu a simple vista.<br />
Quan es troba un os s’ha d’extreure tota la sorra del voltant una vegada fet això es coordena i s’apunta a<br />
l’historial a mà, per després passar-ho a ordinador. A l’acabar s’extreu l’os i es guarda a una bossa amb<br />
el nom del quadrat i numero d’os i s’envia a restaurar.<br />
La restauració<br />
L’os quan arriba del jaciment arriba molt brut i si el guardéssim en aquestes condicions es faria malbé per<br />
aquest motiu, s’ha de netejar. I la neteja s’utilitza aigua per treure la pols, un raspall de dents per poder<br />
fregar bé els substrats que són enganxats, aigua perquè tota la sorra es converteixi en fang perquè sigui<br />
més fàcil i coladors pels ossos petits. Una vegada ja s’ha rentat es passa a la segona fase de la restauració<br />
que consisteix en consolidar bé els ossos perquè amb el tempos no es trenquin i pegar amb els que estan<br />
trencats. La consolidació es fa amb paraloid i acetona.<br />
La sigla<br />
Una vegada l’os ja és net i restaurat s’ha de siglar, que és el procediment que consisteix en posar la<br />
identitat de l’os, és a dir, amb esmalt d’ungles transparent es posa una capa per poder escriure amb un<br />
bolígraf especial el jaciment, la data, el quadre, el nivell i el numero de l’os. També s’ha de fer l’etiquetatge<br />
amb la mateixa informació i una bossa neta i nova per poder guardar-ho sense que corri perill de perdre’s.<br />
La classificació<br />
Una vegada fet tot el treball s’han de classificar els ossos segons jaciment i espècie.<br />
15
Primer, vam anar a fer una petita<br />
visita guiada a un castell, Le<br />
palais des Rois de Majorque, on un<br />
guia en va fer una petita xerrada<br />
sobre la història del castell. Desprès<br />
ens va ensenyar l’església del rei i<br />
on estaven ubicades les habitacions<br />
de la reina i el rei.<br />
La vida mediterrània<br />
Anem a França!<br />
El dia 29 d’abril els alumnes de francès de l’<strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong> vam fer<br />
una visita a Perpinyà, França.<br />
El rei dormia a la dreta, i la reina a<br />
l’esquerra,ja que a la dreta estaven<br />
les qüestions politiques. El guia ens<br />
va explicar que,com que no podien<br />
dormir junts, a les nits es comunicaven per<br />
un passadís secret que conduïa a cadascuna<br />
de les seves habitacions.<br />
També vam pujar a dalt de la torre del castell<br />
on es podia observar unes vistes precioses<br />
de Perpinyà.<br />
Desprès de dinar, vam anar a veure el palau<br />
dels congressos i un monument important<br />
que estava al costat.<br />
16<br />
Sara Sánchez Cano<br />
A continuació vam anar a visitar una plaça<br />
,Le Chatelet, on ens van explicar que formava<br />
part d’una muralla que abans la feien servir<br />
com una presó i desprès a una petita catedral<br />
que estava a prop.<br />
Anant passejant pels carrers podíem veure<br />
les casses i els comerços on el professor de<br />
socials, Francesc Descarrega, que ens va<br />
acompanyar en tota la visita, ens n’anava<br />
explicant les característiques que es podien<br />
observar, ja que eren uns edificis molt antics<br />
i estaven construïts amb pedres,<br />
fusta i on van utilitzar diferents<br />
tècniques que les que s’utilitzen ara<br />
i que alguns alumnes estan<br />
estudiant en la seva àrea.<br />
Va ser una estància molt<br />
interessant pels carrers de<br />
Perpinyà i els llocs on vam anar,<br />
també cal dir que va ser<br />
esgotadora!! Vam caminar<br />
massa.
La vida mediterrània<br />
Le mercredi 22 avril, nous avons reçu la<br />
visite des élèves français tresième anné<br />
de l’école Bress, située à 50 Km de<br />
Clermont-Ferrand.<br />
Les jeunes journalistes de L’Heura sommes<br />
rendus pour vous informer sur l’événement.<br />
Tout d’abord, le professeur d’espagnol de<br />
l’école Bress a fait une petit introduction sur<br />
les habitudes de leur école. Elle nous a parlé<br />
en français et nous avons compris beaucoup<br />
de choses. Ensuite, notre professeur<br />
d’histoire, Mr. Francesc Descàrrega, nous a<br />
fait une introduction sur l’art moderniste à<br />
BIENVENUS EN ESPAGNE!<br />
Barcelone. Beatriz Rodríguez<br />
17<br />
Après, les étudiants de français ont prépare<br />
deux activités pour mieux nous connaître et<br />
nous amuser.<br />
La première c’était un «Speed dating». C’est<br />
un heu très connu aux Etats-Unis qui consiste<br />
à poser des questions à quelqu’un qu’on ne<br />
connaît pas. Après quelques minutes on<br />
change de personne.<br />
La deuxième activité visait à deviner un<br />
personnage célèbre.<br />
Pour finir, on a fait des petits groupes et nous<br />
sommes partis visiter notre Lycée. La visite,<br />
nous l’avons faire en espagnol afin que les<br />
éléves français puissent practiquer notre<br />
langue.
La Coca-Cola<br />
Una beguda refrescant, però alhora perjudicial si no es<br />
pren amb mesura<br />
La Coca – cola, una beguda refrescant que<br />
duu amb nosaltres des de 1886. Ningú sap<br />
la seva formula secreta; però sí podem<br />
saber –ne els ingredients, els quals, després<br />
de passar innombrables proves, es segueix<br />
demostrant que poden arribar a ser<br />
perjudicials per a la nostra salut.<br />
Múltiples estudis han detectat infinitat de<br />
vegades que la coca –cola pot arribar a<br />
ser adictiva, ja que conté cafeïna extreta<br />
de la nou de cola. Aquest ingredient , si es<br />
consumeix en quantitats moderades ( 20mg<br />
) crea una sensació de satisfacció al<br />
sistema nerviós. No obstant això, en<br />
quantitats elevades ( 400 a 600 mg ) pot<br />
provocar insomni, taquicàrdia, mals de cap<br />
i fins a atacs d’ansietat.<br />
Sabíeu què?<br />
Una llauna de Coca – cola conté<br />
aproximadament 50 mg de cafeïna, i si<br />
tenim en compte que una llauna no és<br />
suficient o si pensem en els envasos de més d’un litre ( que més d’una persona s’ha begut l’ampolla<br />
sencera) la ingestió de cafeïna sobrepassada és podria arribar a dir que és tòxica. A més la cafeïna en fred<br />
accelera la seva acció psicològica.<br />
El color de la Coca – Cola és un additiu anomenat gas carbònic que segons les proves realitzades per<br />
AMEDEC, és un additiu anomenat I-150. Aquest additiu ha estat relacionat amb manca de vitamina B6<br />
que és important per a la sang. A causa d’això es pot produir anèmia, depressió i confusió entre altres<br />
símptomes.<br />
La Coca- Cola abans era una de les majors empreses consumidores de sucre. Ara, en lloc d’utilitzar sucre<br />
utilitzen fructuosa, un xarop de blat de moró transgènic.<br />
Aquest fet té com a conseqüència que l’esmalt de les dents és corroeix afeblint-los i produint caries; a part<br />
d’això, les calories que l’organisme no assoleix digerir es transformen en greixos.<br />
I per a les persones que pensen què això és soluciona bevent Coca –cola Light, que sàpiguen que les<br />
substàncies que substitueix el sucre o sucre sintètic en grans quantitats provoca danys cerebrals, pèrdua de<br />
memòria i confusió mental ( segons la AMEDEC ). La substància que provoca aquests trastorns es diu<br />
aspartat. Un altre dels efectes d’ Alzheimer pot provocar deterioraments en la retina i al sistema nerviós.<br />
18<br />
Sheila Alcántara Yepes
Londres, Londres, la la ciutat ciutat dels dels joves joves (II (II part)<br />
part)<br />
Vols saber tot el que s’ha planificat per al viatge de fi de curs dels alumnes de 4º d’ESO? Aquí<br />
t’informem dels itineraris, els preus de les principals atraccions turístiques i de molt més...<br />
Ara que ja saps les principals atraccions turístiques de Londres, t’informarem en què consistirà el viatge i<br />
que farem allà segons la planificació dels professors.<br />
ITINERARI<br />
Dissabte 6 de juny Dilluns 8 de juny<br />
- Trobada a l’aeroport de BCN Arribada a Gatwick - Tower Bridge. Free<br />
- Arribada a Londres. Check-in. Distribució de dormitoris. - Tower of London<br />
- Trafalgar Square (guided tour)<br />
- National Gallery - City walk:<br />
- Covent Garden • St Paul’s Cathedral<br />
- 21.30: Ceremony of the Keys- Tower of London. Free. • The Monument<br />
Diumenge 7 de juny • London wall<br />
- Canvi de la guàrdia a Buckingham • The Barbican<br />
- Palace. Free • Bank of England<br />
- Camden Market. Free<br />
- British Museum. Free<br />
- Hyde Park. Free<br />
- Harrods. Free<br />
- Marble Arch. Free<br />
- Piccadilly Circus. Free<br />
RECORDA: METRO<br />
Zona 1: £ 2.<br />
Zona 1- 2: Es pot comprar un bitllet econòmic que el podràs utilitzar durant tot el dia. S’anomena One-day<br />
Travelcard i el preu es de £3.60.<br />
19<br />
Lucía Romero i Noelia Sánchez
Sabíeu què?<br />
Dimarts 9 de juny Dimecres 10 de juny<br />
- Parliament Square: - Check-out<br />
• Westminster Abbey - Tate Gallery. Free<br />
• Big Ben. Free - Oxford Street. Free<br />
• Houses of Parliament. Free - Carnaby street. Free<br />
• Nº 10 Downing street. Free<br />
- The Millennium Bridge and the<br />
Tate Modern. Free<br />
- The Globe theatre. Guided tour<br />
- The London Eye. Optional<br />
QUÈ ES EL QUE POTS PORTAR A L’AVIÓ<br />
Una vegada has fet el check-in hauràs de passar per una sèrie de controls, per això et donem una informació<br />
important perquè no et retinguin.<br />
Comencem per la maleta, ha de tenir unes mides de 55x40x20. Si no compleix aquestes mides hauràs de<br />
facturar-la. Si et decideixes per portat equipatge de mà has de complir els següents requisits:<br />
- Només es poden portar envasos individuals amb una<br />
capacitat inferior a 100ml.<br />
- Aquests envasos hauran d’anar en una bossa de plàstic.<br />
- La bossa haurà de ser transparent, i s’ha de poder obrir i<br />
tancar.<br />
- Només es permet una bossa per passatger.<br />
- Algunes excepcions que pots portar a la teva maleta<br />
de mà són les següents: Dietètica especial i<br />
medicaments que hagis d’utilitzar durant el viatge. S’haurà de portar una recepta mèdica.<br />
PODEU COMPRAR QUALSEVOL PRODUCTE A LES BOTIGUES SITUADES PASSAT EL<br />
CONTROL DE SEGURETAT.<br />
Si vols facturar la teva maleta, has de pagar 36 • (anada i tornada).<br />
20
Sabíeu què?<br />
PER SABER MÉS...<br />
Vols pujar-te al London Eye?<br />
London Eye és una nòria gegant on pots gaudir durant 30 minuts<br />
de les millors vistes de Londres. Està oberta de 9.30-21.00<br />
hores i el preu es £15.<br />
Vols entrar a Madame Tussaud’s?<br />
És una atracció fantàstica per amants de la curiositat. EL pitjor<br />
són les llargues cues que has de fer depenent de la hora que<br />
hi vagis. El preu es entre £6 i £21.99.<br />
Vols veure el National Gallery?<br />
Si t’agrada la pintura europea, es recomanable que et passis per aquest lloc, a més et sortirà de<br />
franc.<br />
Vols veure algun musical?<br />
Londres és la ciutat on hi ha els millors shows.<br />
Normalment estan al West End. El preu no el<br />
podem dir ja que depèn del musical que vulguis<br />
veure.<br />
Uns dels llocs que són obligatoris per visitar son la Torre De Londres i el British Museum.<br />
L’inconvenient de visitar la primera és que costa unes £17, però això pot variar, es poden fer grups<br />
de persones. Per veure el British Museum no hi ha cap problema ja que l’entrada es gratuïta.<br />
21<br />
Vols veure la Tate Modern?<br />
Si ets un apassionat de l’art contemporani, no<br />
et pots perdre aquest museu. La entrada a<br />
aquest museu també es gratuïta.
Drogues o alcohol Sergio Quirante<br />
Els joves d’avui dia prenen menys drogues però més alcohol<br />
Cada vegada s’avança més<br />
el consumisme de drogues<br />
i d’alcohol. Això vol dir que<br />
joves de 14 anys o fins i tot més<br />
joves han consumit drogues o<br />
han begut alcohol alguna vegada.<br />
Quasi la meitat dels joves entre<br />
14-18 anys reconeixen haver -<br />
se emborratxat alguna vegada.<br />
Això, fa uns 10-15 anys no<br />
passava amb tanta freqüència en<br />
aquesta edat. Per tant, amb<br />
aquesta informació, podem<br />
afirmar que el consum d’alcohol<br />
i drogues es va avançant cada<br />
vegada més entre la gent jove.<br />
Sabíeu què?<br />
Però l’alcohol també és una droga...<br />
Segur que la majoria de vosaltres sabeu què és i quins efectes<br />
té l’alcohol, però aquesta substància conté elements que la<br />
gent no sap. L’alcohol és una substància tòxica i també és una<br />
droga. Sempre entenem per drogues la cocaïna, l’heroïna i<br />
totes aquestes substàncies, però l’alcohol presenta les mateixes<br />
característiques que la cocaïna, el cànnabis... tota substància<br />
que quan la consumeixes et canvia l’estat d’ànim és considerada<br />
una droga. Si regulem el consum d’alcohol cada vegada en<br />
consumirem una mica més, és a dir, que crea dependència.<br />
22
Sabíeu què?<br />
Què ens diuen les dades ?<br />
L’alcohol, juntament amb el tabac, és la substància més consumida entre els joves. Segons les dades d’un<br />
diari digital, un 10% de les persones entre 15-29 anys beuen regularment alcohol. Es tracta del consum<br />
cada cap de setmana de “ el botelló del dissabte a la nit” (conegut com botellón) . El percentatge de<br />
joves d’ entre 14 i 18 anys que consumeixen alcohol una vegada al mes es el 49,2%. Les noies són les que<br />
consumeixen més alcohol.<br />
Amb aquestes dades sobre<br />
l’alcohol podem treure la<br />
conclusió que aquests<br />
números són importants i<br />
l‘alt consum d’alcohol pot<br />
tenir conseqüències.<br />
Sabies quins són<br />
els efectes de<br />
l’alcohol?<br />
L’ alcohol a part de fer efecte en el cervell variant les seves funcions<br />
(memòria, atenció...) també afecta els altres òrgans del cos, com els<br />
ronyons, el fetge o el sistema circulatori. Al principi, els efectes de<br />
l’alcohol no són gaire importants, però amb el pas del temps sí que ho<br />
poden arribar a ser perquè una persona sota els efectes de l’alcohol no<br />
controla bé la seva conducta.<br />
I al nostre centre ?<br />
Hem fet una enquesta a l’ institut <strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong> i aquí us en mostrem els resultats:<br />
Amb les dades d’aquest gràfic podem observar que de 100 alumnes de l’ institut <strong>IES</strong> <strong>Mediterrània</strong> el 39%<br />
consumeix alcohol els caps de setmana i un 61% no.<br />
23
Sabíeu què?<br />
Si per a un videoclip la música és l’essencial, la imatge que l’acompanya també ho<br />
és. És un «plus» que ens permet desenvolupar una atracció amb aquest so, el «eye<br />
candy», que compleix una part integral en la nostra adoració musical i que<br />
contribueix a contextualitzar i crear una associació visual. I si hi ha dues persones<br />
que s’encarreguen de realitzar un bon treball fent això són els directors Jonas &<br />
Francois.<br />
Jonas & François es van conèixer a la Facultat de Belles Arts de la ciutat de Poitiers,<br />
a la qual els dos estudiaven, i van començar fent petits treballs de disseny gràfic fins<br />
que la fama internacional els va arribar amb<br />
l’original videoclip de «D.A.N.C.E» del grup<br />
francès Justice. Des de llavors han revolucionat<br />
increïblement el món de la música i de la<br />
publicitat amb uns videoclips i uns spots<br />
caracteritzats per la seva originalitat, creativitat<br />
i per tenir un estil que els diferencia de la resta.<br />
Imatge de Jonas & François<br />
Jonas &François escolten la cançó molts cops mentres al mateix temps discuteixen<br />
idees visuals per al so i les líriques, tempesta creativa que no acaba fins que les<br />
càmeres deixen de gravar. Ells utilitzen una tècnica molt diversa a la qual hi caben<br />
des del dibuix artístic més tradicional fins al disseny gràfic amb els efectes més<br />
nous, prenent inspiració de les obres de gent com Gus Van Sant, Sofia Coppola,<br />
Beck, Kraftwerk, Basement Jaxx y The Strokes, entre altres. Altres de les seves<br />
influències son Michel Gondry o Jan Svankmajer, el videoart de Zbigniew<br />
24
Sabíeu què?<br />
Rybczynski o les escultures de Erwin Wurm, així com<br />
per descomptat la música Pop i Rock. També poden<br />
citar-se altres influències, com els còmics, que pot<br />
veure’s clarament als seus videoclips com per exemple<br />
«Testarossa Autorive» de Kavinsky o al vídeo de<br />
Flairs «Better than Prince», o el gust per l’estètica<br />
dels anys 80 i el Pop Art, amb lletres de colors<br />
cridaners i fluorescents i un gran colorit en tots els<br />
espais que li donen un to dinàmic, fresc, jove i molt<br />
creatiu. Escena del video «Better than Prince» de Flairs<br />
Lents, però segurs, aquests francesos estan avançant cada vegada més amb els seus<br />
treballs. Jonas & Francois, són part del corrent de nous avantguardistes del videoclip.<br />
Aquests joves s’han convertit en tota una referència i donaran molt que parlar en els<br />
pròxims anys.<br />
Escena del video «D.A.N.C.E» de Justice<br />
25<br />
Nadia Méndez Flores
L’Autisme<br />
«Aquest és un problema clínic important i hi ha molt pocs estudis que ho investiguen»<br />
(Professor Simon Baron-Cohen)<br />
Tothom ha sentit a parlar de malalties, més que res perquè són coses que ens passen, i que molta gent<br />
pateix, i encara que no sigui un tema massa tractat, com a tema de conversa actualment en els joves, en<br />
aquest article m’agradaria parlar sobre una d’elles en concret: l’Autisme.<br />
L’Autisme és una malaltia molt complexa i no gaire comú, que pateixen aproximadament 4 de cada 1000<br />
nens nascuts, i és molt més freqüent al sexe masculí que al femení, en una proporció de 4 a 1. Hi ha molt<br />
poques persones que pateixen aquesta malaltia que<br />
tinguin capacitats suficients per viure en una<br />
completa autonomia, i la<br />
ajut durant tota la vida.<br />
major part necessiten un gran<br />
La malaltia consisteix en un trastorn del<br />
desenvolupament, que persisteix durant tota la vida.<br />
Aquest síndrome es por percebre durant els primers 30<br />
mesos de vida. Amb freqüència, aquest síndrome<br />
està acompanyat de comportaments anormals, com<br />
per exemple activitats i interessos de caràcter repetitiu<br />
i estereotipat, de moviments de balanceig i<br />
d’obsessions insòlites a certs objectes o<br />
esdeveniments. Amés, els nens que el pateixen, es<br />
creen un món dins del seu cap, com una il·lusió, i<br />
sempre estan dintre, poques vegades presten atenció al seu voltant. Per a ells, aquest món és la realitat,<br />
percebre’n el seu món “fantasiós” com a real i la realitat com una il·lusió. Per això, aquest síndrome<br />
consisteix parcialment en una separació de la realitat externa.<br />
-Quines són les causes de l’autisme?<br />
Les causes de l’autisme encara són desconegudes, però existeixen algunes teories:<br />
1.Les relaciones del nen autista i el seu entorn mig social: Es diu que l’autista és així perquè no<br />
ha tingut afectivitat quan era petit, es a dir, ha tingut pares distants, freds, massa intel·lectuals.<br />
2.Deficiències i anormalitats cognitives: Sembla existir alguna base neurològica encara que aquesta<br />
teoria no està del tot demostrada.<br />
3. Causes ambientals: Igualment, s’ha descobert que hi ha una incidència d’autisme, per la intoxicació<br />
de metalls pesants, principalment per mercuri.<br />
-Perfil d’un nen autista.<br />
Un nen autista té una mirada que no mira però que<br />
traspassa. Al lactant normalment se li observa un balbuceig<br />
monòton del so, balbuceig amb retards, i una falta de<br />
contacte amb el seu entorn, així com de un llenguatge<br />
gestual. No segueix la mare, i pot entretenir-se amb un<br />
objecte sense saber per a què serveix. A l’etapa preescolar<br />
el nen es mostra estrany, no parla. Li costa assumir el<br />
“jo” i identificar als demès. No mostra contacte de ninguna<br />
de les maneres. Poden presentar conductes agressives<br />
inclòs a ells mateixos. Una altre característica de l’autisme<br />
és la tendència a portar a terme activitats de poca<br />
proximitat de manera repetitiva. El nen autista pot donar voltes com un trompo, portar a terme moviments<br />
rítmics amb el seu cos, com per exemple aletejar amb els braços. Els autistes amb un alt nivell funcional,<br />
poden repetir els comercials de la televisió, o portar a terme rituals complexes al acostar-se a dormir. A<br />
l’adolescència, es diu que un 1/3 dels autistes normalment poden sofrir atacs epilèptics. Això pot fer<br />
pensar en un causa nerviosa.<br />
26<br />
Sabíeu què?<br />
Per Cristina Molina
Sabíeu què?<br />
-Un resum dels síndromes que poden indicar que el nen sigui autista.<br />
· Accentuada falta de reconeixement de l’existència o dels sentiments del demés.<br />
· Manca de capacitat de imitació.<br />
· Manca de vies de comunicació adequades.<br />
· Manca de activitat imaginativa, com jugar a ser adult.<br />
· Anomalia en la manera i contingut del llenguatge.<br />
·Preocupació persistent per part de objectes.<br />
Entre moltes altres.<br />
-Existeix tractament?<br />
L’educació especial és el tractament fonamental i pot donar-se a l’escola especifica.<br />
o bé amb dedicació molt individualitzada. Es pot recórrer a la psicoteràpia, encara<br />
que els resultats són escassos, a causa del dèficit cognitiu i del llenguatge, que dificulten<br />
la terapèutica. El consol familiar és de gran utilitat. Els pares han de saber que<br />
l’alteració autista no és un trastorn relacional afectiu de criança. És recomanable<br />
buscar i mantenir contactes amb associacions per pares de nens autistes.<br />
-Es pot curar, l’Autisme?<br />
L’Autisme no té curació. Es un síndrome que va definir en 1942 un psiquiatra d’origen austríac anomenat<br />
Leo Kanner. Avui en dia, 50 anys després, encara no es coneix les causes que originen aquesta gran<br />
dificultat per relacionar-se. Es calcula, que uns 350 nens a Madrid conviuen amb aquest síndrome.<br />
27
Sabíeu què?<br />
JARDINS PENJANTS DE BABILÒNIA<br />
Coneix uns exòtics jardins que formen part de les set meravelles del món<br />
28<br />
Per Ana Sorribas i Noelia Sánchez<br />
Les set meravelles del món eren un conjunt d’obres arquitectòniques que els hel·lens, consideraven<br />
dignes de ser visitades; ja que per a ells eren monuments a la creació i l’enginy humà.<br />
De totes elles només una, la Gran Piràmide, roman dempeus malgrat les intencions presents i passades de<br />
reconstruir-ne algunes.<br />
De les set meravelles només tres van ser destruïdes per causes naturals: el Far d’Alexandria, el Colós i el<br />
Mausoleu, que van ser víctimes de terratrèmols. Una altra (l’Artemision d’Efeso) va ser destruïda per<br />
l’obra humana, i hem de suposar que altres dues també (els jardins penjants de Babilonia reduïts a ruïnes<br />
juntament amb la ciutat i l’estàtua de Zeus en Olimpia víctima del pillatge). Fins i tot la Gran Piràmide ha<br />
sofert al llarg dels segles la subtracció de la seva revestiment de blanca pedra calcària.<br />
Els jardins penjants de Babilònia van ser construïts al segle VI a.C, durant el regnat de Nabucodonosor II<br />
a aquesta ciutat a la vora de l’Eufrates.<br />
Cap a l’any 600 a.C, Nabucodonosor II, rei de Caldea, va voler fer a la seva esposa Amytis, filla del rei<br />
dels medos,un regal que demostrés el seu amor per ella i li recordés les belles muntanyes de la seva terra,<br />
tan diferents de les grans planes de Babilònia.
Sabíeu què?<br />
Segons diu la llegenda, els jardins haurien estat construïts al segle XI a.C. En aquell temps regnava<br />
Shammuramat. Va ser una reina valenta la qual va conquerir la India i Egipte, però no va resistir que el seu<br />
fill conspirés per derrotar-la i va<br />
acabar suïcidant-se.<br />
Aquests jardins estaven situats al<br />
costat del palau del Rei, per ser<br />
més precisos al costat del riu, per<br />
tal que els viatgers el poguessin<br />
contemplar, ja que l’accés al<br />
poble estava prohibit. A la més<br />
alta de les terrasses es situava un<br />
dipòsit d’aigua.<br />
Probablement no penjaven<br />
realment en el sentit d’estar<br />
suspesos per cables o cordes. El<br />
nom prové d¡una traducció<br />
incorrecta de la paraula grega kremastos o del terme en llatí pensilis, que significa no justament penjar<br />
sinó sobresortir com en el cas d’una terrassa o balcó.<br />
El geògraf grec Estrabón, qui va descriure els jardins va escriure:<br />
“Aquest consta de terrasses abovedades alçades unes sobre les altres, que descansen<br />
sobre pilars cúbics. Aquestes son foradades i omplertes amb terra per permetre la plantació<br />
d’arbres de gran tamany. Els pilars, les bovedes i les terrasses estan construïdes amb<br />
maons.”<br />
Les excavacions arqueològiques més recents en la antiga ciutat de Babilonia, a l’actual territori d’Iraq van<br />
destapar l’assentament del palau. Altres troballes inclouen la construcció abovedada en parets gruixudes<br />
i una irrigació del palau meridional.<br />
Un grup d’arqueòlegs va examinar l’àrea meridional del palau i van reconstruir la construcció abovedada<br />
com els Jardins Penjants. No obstant això, l’historiador grec Estrabón havia indicat que els jardins estaven<br />
situats en el riu Eufrates, mentre que la construcció abovedada estava allunyada uns cents metres. Van<br />
reconstruir el lloc del palau i van localitzar els jardins en l’àrea que s’expandia del riu al palau.<br />
A la vora del riu, les parets recentment descobertes de vint-i-cinc metres d’espessor van poder estar<br />
escalonades en forma de terrasses, tal com les descrivien les referències gregues. No obstant això, hi ha<br />
poques proves per a qualsevol d’aquestes teories, ja que no es menciona res als nombrosos documents<br />
babilònics de l’època.<br />
29
Sabíeu què?<br />
L’existència dels Jardins Penjants no ha estat verificada. Molts relats grecs sobre la Babilònia,<br />
conquistada per Alejandro Magno, feia pensar que van ser fantasies dels soldats alexandrins al arribar a<br />
les exuberants riberes de l’Éufrates. No obstant això, excavacions arqueològiques han trobat fonaments<br />
d’una gran construcció i el sistema de reg, no on els situa la tradició iniciada per d’historiador grec<br />
Estrabón, sinó a uns centenars de metres.<br />
Recital de poesies per Sant Jordi<br />
30
Sabíeu què?<br />
Fa uns mesos, es va detectar<br />
una nova grip a Mèxic, que es<br />
va escampar per gran part del<br />
continent, i ara ha “emigrat”<br />
a altres països d’arreu del<br />
món. Aquesta grip ha causat<br />
una alerta mundial.<br />
La grip porcina és una varietat<br />
de grip contagiosa que es<br />
transmet habitualment entre<br />
porcs. Entre porcs és una grip<br />
molt comuna, sobretot a la tardor<br />
i l’hivern. Als humans però, en<br />
general no els afecta. Si els afecta,<br />
presenta símptomes semblants als<br />
de la grip normal (febre, tos, mal<br />
de cap, malestar general...). A<br />
Europa hi ha hagut disset casos<br />
des de 1958, tots de treballadors<br />
de granges. De moment no hi ha<br />
dades clares sobre com afecta als<br />
humans aquest nou brot, però pot<br />
arribar a causar fins i tot la mort<br />
per neumonia.<br />
Aquesta grip s’ancomana fins ara<br />
a través dels porcs malalts i per<br />
contacte directe. Però aquest brot<br />
de Mèxic és pot transmetre<br />
directament entre la gent de<br />
manera habitual: per contacte o<br />
per la tos.<br />
Un dubte que tenim molts de<br />
nosaltres és si es pot menjar porc.<br />
La reposta és que sí, no hi ha<br />
perill de contagi.<br />
ALARMA: UNA NOVA GRIP<br />
Contra el que molta gent pensa,<br />
el brot actual es va originar als<br />
Estats Units d’Amèrica. La seva<br />
incidència s’ha reflectit en<br />
desenes de morts, encara que, de<br />
moment, no s’ha reproduït en cap<br />
més país. Això pot ser per raons<br />
geogràfiques (que hi hagi un altre<br />
virus combinat, per exemple) que<br />
difícilment s’exportarien a la resta<br />
del món. També cal tenir en<br />
compte que el grau de<br />
contaminació de l’aire és a Mèxic<br />
molt alt i això pot influir-hi. Fins i<br />
tot en el cas del nadó de dos anys<br />
que es va morir el 29 d’abril a<br />
Texas. Era d’origen mexicà, però<br />
la seva família l’havia portat als<br />
Estats Units perquè li fessin el<br />
tractament.<br />
Com s’ha transmès arreu del<br />
món?<br />
Aquesta malaltía s’ha transmès<br />
tan ràpidament, per culpa dels<br />
avions. En poques hores un<br />
individu infectat pot ser a l’altra<br />
punta del món. Al nostre país hi<br />
ha vols directes entre Mèxic i<br />
Barcelona, però tots els aeroports<br />
del país tenen vols que connecten<br />
amb els aeroports de la Unió<br />
Europea amb vols directes a<br />
Mèxic.<br />
Un possible tractament que<br />
aconsellen és vacunar-se com si<br />
fos una grip normal. Tot i que a<br />
31<br />
Mèxic i als Estats Units es fa<br />
servir un altre mètode.<br />
Espanya ja pateix 100 casos de<br />
grip porcina. La ministra de<br />
Sanitat, “Trinidad Jiménez” ha<br />
confirmat en el Congrès que hi ha<br />
sis nous casos de grip porcina -<br />
A/H1N1 en el nostre país, tots<br />
registrats a Catalunya. Tan<br />
mateix, unes altres 70 persones,<br />
que podrien estar patint la<br />
malaltia, estan en observació en<br />
11 comunitats a l’espera de que<br />
es confirmi o no, que tenen aquest<br />
virus. Un dels afectats no havia<br />
viatjat a Mèxic, es va contagiar<br />
indirectament. Encara i això, no<br />
hi ha cap cas greu, dels sis casos<br />
catalans, dos ja estan als seus<br />
domicils, tres d’ells encara<br />
segueixen a l’hospital i a un ni va<br />
fer falta hospitalitzar-lo.<br />
Ana Navarro Olmedo,<br />
Lara sánchez Aguado.
:<br />
Sabíeu què?<br />
ELS BENEFICIS DE L’EXERCICI FÍSIC<br />
«MENS SANA IN CORPORE SANO»<br />
No tots podem ser Nadal o Messi , però tampoc<br />
ens cal. Això no vol dir que ens passem tot el<br />
cap de setmana ajaguts al sofà. Però el que sí<br />
que és beneficiós i important és gaudir dels<br />
beneficis de l’activitat física i l’esport. el millor<br />
es desenvolupar i mantenir una forma física<br />
saludable durant tota la vidai passar-t’ho bé<br />
fent aquelles activitats que més ens agraden.<br />
Per poder deixar ven clar en què consisteix l’exercici i els seus beneficis ho explicaré en<br />
aquests apartats:<br />
QUÈ ES L’EXERCICI FISIC? Es una activitat planificada, estructurada i repetitiva que té per<br />
objectiu la millora o el manteniment d’un o més components de la forma física. Es parla<br />
d’esport quan l’activitat és reglamentada i competitiva.<br />
*L’activitat física és qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que té<br />
com a resultat una despesa energètica que s’afegeix a la del metabolisme basal.<br />
32<br />
Per Andrea Gomez<br />
RECORDA:<br />
«CUIDA EL TEU COS, TU ETS EL<br />
PRIMER QUE S’HI BENEFICIA!».
Sabíeu què?<br />
PÈRQUÉ CAL FER EXERCICI FÍSIC? La inactivitat física i la manca d’exercici estan<br />
relacionades amb diversos trastorns i són una causa important de mortalitat i<br />
d’incapacitat . D’altra banda, la bona forma física pot allargar la vida i disminuir les<br />
malalties cròniques més freqüents. Els beneficis de l’exercici físic es manifesten a nivell<br />
físic, psicològic i social.<br />
NIVELL PISCOLÒGIC<br />
Millora l’ estat d’ànim.<br />
Ajuda a combatre l’estrès i l’ansietat.<br />
NIVELL FISIC<br />
NIVELL SOCIAL<br />
Permet conèixer gent nova i fer amistats.<br />
És un bon motiu per reunir-se amb els amics i amigues.<br />
És a dir, tant si ets un noi com si ets una noia, l’activitat física<br />
és beneficiosa per a tu!!<br />
Disminueix el risc de patir malalties del cor.<br />
Augmenta la capacitat respiratòria.<br />
Millora el to muscular i la resistència a l’esforç.<br />
Prevé l’ osteoporosi i les fractures osteoporòtiques.<br />
Prevé la diabetis mellitus tipus II.<br />
QUIN TIPUS D’EXERCICI CAL FER?<br />
No tothom pot fer el mateix tipus d’exercici físic. L’edat, el sexe, l’estat de salut, el nivell de<br />
forma física del qual es parteix, les preferències o gustos, i els objectius que vulguis aconseguir<br />
amb la pràctica d’activitat física determinen l’activitat més adequada per a tu.<br />
A contuació et deixem uns quants exemples d’esports que pots fer:<br />
-NEDAR<br />
-CICLISME<br />
-GIMNÀSTICA<br />
-VOLEI<br />
-PIRAGÚISME<br />
-PATINATGE<br />
Ara ja tens raons i consells per a fer exercici. A què esperes?<br />
33
Molt de temps ha hagut de<br />
passar perquè la dona<br />
aconseguís una igualtat de<br />
gènere, ja sigui en l’àmbit<br />
polític, social, familiar, etc.<br />
Les dones sempre han viscut<br />
sotmeses a una discriminació<br />
social que les privava de drets<br />
tan universals com és el dret al<br />
vot.<br />
Sabíeu què?<br />
El moviment feminista<br />
Durant segles la dona ha viscut a l’ombra dels homes a causa d’una societat<br />
que anteposava la força i el caràcter d’aquest als dots d’una dona.<br />
Mai, en tota la història, ha aconseguit tenir<br />
el mateix paper que un home dintre de la<br />
societat, i després de segles i segles de viure<br />
sota el control dels homes i amb drets<br />
totalment ridículs comparats als quals els<br />
homes posseeixen, la dona es va cansar i va<br />
decidir començar una lluita contra una<br />
societat masclista per a aconseguir una<br />
igualtat de drets entre homes i dones.<br />
La lluita de la dona per aconseguir aquesta<br />
igualtat va començar finals del segle XVIII amb<br />
indicis de la Revolució Francesa, en la qual<br />
les dones reclamaven el dret a la propietat,<br />
el dret a l’educació i el dret a vot ja que fins a<br />
aquest moment eren drets que tan solament<br />
posseïa l’home.<br />
Des de llavors,<br />
les dones han<br />
anat reivindicant<br />
aquests drets fins<br />
a aconseguir que<br />
en 1920 una gran<br />
potència com els<br />
Estats Units els<br />
reconegués el<br />
dret de vot. I, vuit anys després, un altre gran<br />
34<br />
país com Anglaterra va seguir els<br />
mateixos passos.<br />
Després d’una sèrie de dures<br />
reivindicacions, el 1949, va<br />
sorgir el moviment feminista<br />
que, d’una banda, assenyala a<br />
l’home com principal culpable<br />
de les diferències entre ambdós<br />
sexes i per altra banda considera<br />
el sistema capitalista el culpable<br />
d’aquesta situació. Els objectius d’aquest<br />
moviment van sent cada vegada més<br />
concrets, ja que els drets fonamentals com<br />
són el vot i l’educació ja s’havien aconseguit.<br />
A poc a poc, la dona anava exigint una sèrie<br />
de drets com la<br />
i g u a l t a t<br />
d’oportunitats<br />
que consistia a<br />
igualar els salaris,<br />
la promoció<br />
laboral, aprovació<br />
de mesures<br />
contra la violència<br />
de gènere, la<br />
conciliació de la<br />
vida familiar i laboral i un seguit de<br />
reivindicacions a favor d’una completa<br />
igualtat.<br />
Actualment, la posició de les dones en la<br />
societat ha millorat molt gràcies a noves lleis<br />
i organismes d’àmbit internacional que<br />
defensen i promouen polítiques d’igualtat de<br />
gènere i de no discriminació de la dona. A<br />
pesar de l’enorme progrés, la desigualtat de<br />
les dones en el món continua, ja sigui per<br />
circumstàncies polítiques, econòmiques,<br />
socials, culturals o religioses.
Sabíeu què?<br />
En el Tercer Món, les dones pateixen una<br />
situació molt més greu que en els països<br />
desenvolupats. A més de totes les<br />
desigualtats de les dones en els països<br />
desenvolupats, les dones del Tercer Món<br />
pateixen de desigualtat jurídica (en la qual<br />
les dones no tenen els mateixos drets dels<br />
homes com per exemple, el dret de vot),<br />
desigualtat d’accés a l’educació (dels 113<br />
milions de nens que no poden anar al col·legi,<br />
la gran majoria són nenes i, dues de cada tres<br />
analfabets, són dones), desigualtat en el<br />
treball renumerat (les dones treballen més<br />
que els homes però, cobren solament un terç<br />
de les activitats que fan) i desigualtats<br />
culturals i religioses.<br />
Victoria Stefanova<br />
35<br />
Als països desenvolupats, la igualtat jurídica<br />
d’homes i dones, actualment està garantida<br />
però, la igualtat econòmica, laboral i l’accés<br />
al poder no ho estan. Avui dia les dones del<br />
Primer Món segueixen sent discriminades en<br />
l’àmbit laboral ja que cobren salaris més<br />
baixos, majoritàriament treballen en treballs<br />
temporals amb contractes precaris i en<br />
categories professionals inferiors als homes<br />
i, a més, són discriminades en la promoció i<br />
accés a càrrecs de responsabilitat.<br />
PuntEdu <strong>Mediterrània</strong><br />
Biblioteca Escolar<br />
Horari Curs 2008-09<br />
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres<br />
Matins<br />
9:30 10:30<br />
10:30 11:00<br />
(Pati ESO)<br />
11:30 12:00<br />
(Pati BTX)<br />
12:00 13:00<br />
13:00 14:00<br />
15:30 16:30<br />
16:30 17:30<br />
17:30 19:00<br />
Horari de la Biblioteca<br />
Tardes
La crisi, un problema mundial Sergio Quirante<br />
Deixant l’atur a una altra banda, podríem donarne<br />
la culpa als polítics , als bancs, a la pujada<br />
dels preus, etc, però en realitat la culpa la tenim<br />
tots. Pensem que podem comprar qualsevol cosa<br />
demanant préstecs als bancs o utilitzant les targetes<br />
de crèdit, però sense pensar que després ho haurem<br />
de tornar i la majoria de vegades amb interessos.<br />
Perquè cal tenir en compte que el problema el tens<br />
si estàs endeutat. D’altra banda,podríem trobar més<br />
causes a part d’aquesta: per exemple, que som un<br />
país que no produïm massa, és a dir, que depenem<br />
d’altres països (tenim que importar), i si un altre falla<br />
nosaltres ja estem acabats. També som un país que<br />
cada vegada té menys indústries.<br />
Tot això és<br />
una roda que<br />
ha pogut<br />
començar<br />
amb la<br />
pujada dels<br />
preus, i com<br />
pugen la gent<br />
no compra, i<br />
com no<br />
compra, no<br />
fa falta produir i com no es produeix la gent no<br />
treballa i hi ha més atur, i com hi ha atur la gent no té<br />
diners i no compra perquè els preus són molts alts<br />
etc. Jo crec que el govern hauria de actuar d’una<br />
altra manera, perquè si segueixen així sense actuar<br />
com han d’actuar això no canviarà. Està molt bé<br />
que el govern doni diners als ajuntaments per tal<br />
que aquests reformin les seves obres públiques per<br />
generar vacants, però quan aquestes obres<br />
I tu, què en penses?<br />
Espanya està passant per la pitjor crisi econòmica de la seva història, la qual es podria comparar<br />
a nivell mundial a la que va haver-hi després del Crac del 29 als Estats Units. Aquesta situació<br />
és força greu perquè ens està afectant a tots nosaltres i tendeix a empitjorar. Per exemple la taxa<br />
d’atur el passat mes de Febrer es trobava al 15’5%, i es la més alta de la Unió Europea, i segons les<br />
prediccions de Santiago Niño aquesta xifra podria augmentar fins al 30%, ja que segons ell, Espanya<br />
està en una situació de precrisi.<br />
36<br />
públiques s’acabin què farem? una altra vegada la<br />
gent es quedarà sense treball. Es que això es<br />
temporal, uns període anem bé i de sobte tornem a<br />
empitjorar.<br />
El que s’hauria de fer es canviar el sistema que hi<br />
ha, perquè aquesta crisi afecta ja al sistema capitalista<br />
en si. Hi ha un problema en la gestió política del<br />
país i com els partits polítics no saben reaccionar<br />
perquè volen el millor per a ells, obtenir el màxim<br />
benefici d’aquesta crisi per a ells i, el que s’hauria<br />
de buscar seria la millor solució per Espanya. Cal<br />
que els polítics pensin una mica més en la nació no<br />
tant en els seus interessos i en els diners que perdran<br />
o guanyaran, que és el que realitat pensen, segons<br />
la meva opinió. Les conseqüències de la crisis ja les<br />
estem vivint dia a dia, molta gent no té treball, no<br />
pot pagar les hipoteques, i així generant tot una sèrie<br />
de problemes que empitjoren més la situació<br />
econòmica espanyola.<br />
Així doncs, el que hem de fer és estalviar per tenir<br />
uns diners i poder seguir pagant les nostres despeses.
I tu, què en penses?<br />
Potser no pensem sols.<br />
· Publicitat subliminal (II)<br />
En relació l’article de «La publicitat subliminal<br />
a Disney», en el numero passat de l’Heura,<br />
faré menció d’alguns arguments per<br />
demostrar una teoria poc segura però<br />
possible teoria, que no pensem sols.<br />
Per això, ens remuntarem a l’any 1957, quan<br />
James Vicary va realitzar un experiment amb<br />
l’objectiu de pujar les ventes de «Coca-Cola» i<br />
«Pop-corn». Mitjançant la reproducció d’una<br />
pel·lícula, incorporava petites diapositives<br />
passades en mil·lèsimes de segon,<br />
per així aconseguir la impossibilitat<br />
de visió dels telespectadors.<br />
Aquestes diapositives incorporaven<br />
el missatge de «begui Coca-Cola» i<br />
«mengi Pop-corn». Aquest<br />
experiment va tenir la duració de 6<br />
setmanes. En aquells 42 dies,<br />
efectivament van pujar les vendes<br />
dels dos productes anteriorment mencionats, un<br />
18 i un 58%.<br />
«Som<br />
ratolíns<br />
d’un petit<br />
laboratori»<br />
Tot i les xifres de pujada que va efectuar<br />
l’experiment, hi ha encara avui i dia científics,<br />
que neguen la seva efectivitat, ja que a la botiga<br />
del cinema, només hi havia els productes<br />
d’aquella marca.<br />
37<br />
Amb aquesta reflexió, podem arribar a fer-nos<br />
la següent: som veritablement nosaltres els que<br />
escollim el nostre futur? Per exemple, en temes<br />
polítics, som nosaltres els que votem<br />
per les nostres ideologies, o hi ha algú<br />
que mitjançant missatges ocults, o<br />
petites diapositives manipula el<br />
nostre pensament, per votar a un o<br />
altre partit polític? O referent als<br />
nostres estudis: en un moment de la<br />
nostra vida estudiantil, en plantegem<br />
que volem estudiar, si ciències o<br />
lletres. Ho escollim per el nostre bé, perquè ens<br />
agrada, o perquè algú ens inculca que allò és el<br />
que veritablement, és el que hem de estudiar?<br />
Pot ser dient-ho d’una forma més agressiva<br />
arribaríem a la conclusió que en alguns casos<br />
ens «renten el cervell.»<br />
Però, qui vol que pensem així? Tot i pensant que<br />
això podria ser veritat, no té massa lògica, ja<br />
que no sabríem qui podria arribar a moure tants<br />
«fils» perquè tot un país pensi, voti o prengui<br />
decisions per al bé d’un mateix.<br />
Així trobaríem moltes respostes a preguntes què<br />
no la tenen. El perquè de les nostres decisions.<br />
Lara Sánchez Aguado
La Generalitat de Catalunya,<br />
juntament amb els ajuntaments<br />
municipals, ens ofereixen una<br />
àmplia oferta de transports<br />
públics dels quals podem gaudir<br />
tots els ciutadans. Ens faciliten<br />
autobusos, trens, metros,<br />
tramvies... Volen que els utilitzem<br />
més sovint i, per tant ens<br />
proporcionen uns abonaments<br />
per tal que ens sigui més barat i<br />
assequible en aquests temps de<br />
crisi que estem passant. Però<br />
només afavoreixen les<br />
persones que<br />
l’utilitzen normalment,<br />
ja que en l’abonament<br />
de deu viatges<br />
t’estalvies 5’80•, en<br />
canvi, si compres el<br />
bitllet cada vegada<br />
que en fas ús; cal tenir<br />
en compte que cada<br />
viatge et costa 1’35 •, i aquest<br />
abonament és el més utilitzat entre<br />
els usuaris del transport públic.<br />
D’aquesta manera, el que fan, tot<br />
i ser indirectament, és impulsarte<br />
a comprar aquests abonaments<br />
que t’ofereixen, tot i estar apujant<br />
els seus preus constantment; ens<br />
estan impulsant que fem ús dels<br />
mitjans de transport públic, però<br />
els encarregats de prendre<br />
I tu, què en penses?<br />
«Només<br />
afavoreixen<br />
les persones<br />
que<br />
l’utilitzen»<br />
NO HI PUGIS!<br />
Serveis públics a preus desorbitats.<br />
aquestes mesures el<br />
que fan, mentrestant,<br />
és apujar els preus per<br />
treure el màxim<br />
benefici possible.<br />
També penso que<br />
s’està fent una<br />
despesa<br />
innecessària; els<br />
autobusos<br />
municipals haurien<br />
de ser d’unes<br />
dimensions més<br />
petites, ja que no<br />
són gaire usats per<br />
la població. Si<br />
fossin més petits<br />
consumirien<br />
menys i per tant, la tarifa podria<br />
ser més baixa, ja que els usuaris<br />
d’aquests autobusos,<br />
generalment, són<br />
persones grans que<br />
fan desplaçaments<br />
relativament curts. A<br />
més, al nostre país<br />
encara no s’han<br />
instaurat lleis que a<br />
altres països, com<br />
Suècia, – un país<br />
nòrdic que podria ser un clar<br />
exemple a seguir,<br />
no tan sols en<br />
aquest aspecte -<br />
que l’abonament<br />
del tren ofereix<br />
viatges il·limitats<br />
durant vuit dies al<br />
mes. I a més, dos<br />
menors de setze<br />
anys poden viatjar<br />
38<br />
«Crec que<br />
hauríem<br />
d’adoptar models<br />
similars als dels<br />
països nòrdics,<br />
com el suec.»<br />
gratuïtament amb el posseïdor<br />
d’aquest abonament, i a part, la<br />
resta d’acompanyants poden<br />
gaudir de diversos descomptes;<br />
a més, les dues empreses privades<br />
que s’encarreguen del transport<br />
en autobús, ofereixen ofertes<br />
especials els caps de setmana<br />
(divendres,<br />
dissabtes i<br />
diumenges), i en unes<br />
àrees determinades<br />
del país, ofereixen<br />
fins a tres dies de<br />
transport públic<br />
gratuït, a més<br />
d’entrades a museus<br />
i atraccions<br />
turístiques. A Suècia, els tramvies<br />
i autobusos tenen les seves<br />
pròpies vies, i amb això s’eviten<br />
moltes cues i els cotxes poden<br />
circular sense que els facin nosa.<br />
Tot i que el transport és car - si<br />
no viatges més de quatre vegades<br />
al dia- també hi ha la possibilitat<br />
de comprar un “ramsa”, que és<br />
un cupó de setze caselles que pot<br />
ser utilitzat per qualsevol persona<br />
i en qualsevol mitjà de transport.<br />
A més, com que la capital,
I tu, què en penses?<br />
Estocolm, no és gaire gran, està totalment comunicada, ja que el bus i el tramvia el que fan és unir les línees<br />
de metro i arribar on aquest no arriba; per altra banda, també està el tren que s’usa per anar més enllà del<br />
centre de la ciutat.<br />
Per tant, penso que hauríem d’adoptar algunes d’aquestes mesures al nostre sistema de transport públic,<br />
ja que el nostre mostra moltes carències; a part del tema dels diners, crec que s’ha de millorar la netedat,<br />
la puntualitat i els avenços. És visible a simple vista que no són gaire nets, sovint arriben tard i molts<br />
vehicles són antiquats i a dures penes compleixen les normatives vigents.<br />
PARES I FILLS<br />
«Molts joves no tenen respecte als grans<br />
i estan acostumats a fer el que volen»<br />
Avui dia, com ja sabem, la relació entre pares i fills ha<br />
canviat molt de com era abans. Fa anys, per exemple,<br />
els pares no permitien que se’ls aixequés la veu i molt<br />
menys que els faltessin al respecte. Aquest canvi pot ser<br />
degut al comportament dels fills, ja que molts no tenen<br />
respecte als grans i estan acostumats a fer el que volen.<br />
També els pares tenen part de culpa, ja que de vegades<br />
són massa permissius i li donen massa llibertat als seus<br />
fills per l’edat que tenen. Encara que de vegades també<br />
poden ser massa exigents i fins i tot poden arribar a ser<br />
injusts.<br />
Moltes vegades la qüestió de tenir o no llibertat dóna peu<br />
a tenir molts conflictos amb els pares, ja que si per exemple<br />
els teus amics tene més llibertat en general que tu, et pots<br />
sentir frustrat però no poder fer el que vols.<br />
Llavors a partir d’aquí comencen els conflictos i les<br />
conductes incivilitzades, com per exemple parlar malament,<br />
etc.<br />
Però encara que hi hagi tots aquests problemes en la<br />
relació entre pare i fill, penso que aquesta pot millorar si<br />
tant uns com altres posessin de la seva part, és a dir, es<br />
tinguessin més confiança, expresessin els seus punts de<br />
vista i que es respectessin, saber escoltar i parlar en un<br />
ambient adequat.<br />
Sandra Lozano Cañero<br />
39<br />
FACEBOOK<br />
Ana Navarro<br />
«És una de les pàgines web més<br />
visitades del món»<br />
Tots nosaltres coneixem molt be el famós programa de<br />
Facebook, oi?<br />
En el seu origen era una web creada per estudiants de la<br />
universitat de Harvard, però actualment està obert a<br />
qualsevol persona que tingui correu electrònic. Els usuaris<br />
poden participar en qualsevol red social, depenent de la<br />
seva situació geogràfica, treball, i moltes coses mes.<br />
Quan va aparèixer ningú li prestava atenció, en canvi ara<br />
es una de les pagines web mes utilitzades del mon. En<br />
molt poc temps s’ha convertit en un passatemps tant per<br />
a joves com per a adults.<br />
Te moltíssimes utilitats: agregar els teus amics, i també de<br />
buscar-ne nous per tot el mon, te correu, jocs, xat, tests,<br />
qüestionaris, horòscops i moltes coses més. També hi pots<br />
penjar fotografies i deixar missatges al mur, i a més, si<br />
vols, pots fer que siguin privats.<br />
Actualment la seva popularitat esta pujant mes que el<br />
MSN o fins i tot el Fotolog, no es increïble?<br />
Però com tota web actual ser tan coneguda, comporta<br />
critiques, que no fan mes que dir coses dolentes o potser<br />
certes, però totes elles fent referència a la falta de privacitat<br />
i al fàcil accés per a menors. Totes elles fan que la gent<br />
vagi parlant i perjudicant una mica la web. Però com tot, a<br />
què faràs cas? A una opinió o a una diversió?<br />
Ona Parellada i Zhanna Koshel
I tu, què en penses?<br />
L’ESPAI DE TOTS<br />
El blog és un mètode d’intercomunicació molt<br />
popular i utilitzat majoritàriament pels joves, encara<br />
que també és utilitzats pels adults.<br />
Si tens un fotolog, has de seguir unes regles, ja que<br />
si no les compleixes te’l poden tancar. Per exemple,<br />
una d’aquestes regles és no penjar<br />
fotografies massa provocatives<br />
perquè les podria veure tothom que<br />
entrés en el teu compte. Tampoc pots<br />
insultar a altres membres del fotolog<br />
ni penjar fotografies que afectin els<br />
sentiments d’altres, ja que els altres<br />
membres et poden denunciar i tancarte’l<br />
per sempre.<br />
D’altra banda, el fotolog és<br />
recomanable en alguns casos; com tot,<br />
té els seus peròs i els seus contres.<br />
Uns dels beneficis és que pot facilitar-nos el contacte<br />
amb els teus amics i informar-te de les coses que<br />
els agraden, et permet veure les seves fotos , deixarlos<br />
comentaris, fer més amics de la teva ciutat o,<br />
fins i tot, d’altres ciutats del món.Però també té<br />
alguns aspectes negatius; tota informació que dónes,<br />
les fotos...,la pot veure qualsevol que vulgui. D’altra<br />
banda també ens podem trobar amb alguns<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
‘’el fotolog,<br />
un bon<br />
mètode per<br />
expressar les<br />
nostres<br />
idees’’<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
12345678901234567890123456789012123<br />
40<br />
per Sara Sánchez i Ana Moreno<br />
Segurament, molt de vosaltres ja coneixeu el món del fotolog, un espai on podeu<br />
penjar fotografies, comentar el dia a dia, expressar-vos i comunicar-vos.<br />
problemes tècnics, com per exemple la dificultat a<br />
l’hora de penjar una fotografia que ens agradi o bé<br />
d’actualitzar. A més,la qualitat de les fotos no sempre<br />
es la desitjable i això és el que mes ens amoïna als<br />
membres d’aquest espai. Per tant són problemes<br />
que s’haurien de solucionar.<br />
El servei és gratuït, però fa un temps<br />
s’ha introduït el Gold member,<br />
procediment en el qual s’ha de pagar<br />
una quantitat de diners per a poder<br />
tenir més privilegis,com pot ser pujar<br />
més d’una foto al dia, comentar en<br />
espais que tinguin mes de 20<br />
comentaris...i moltes més coses.<br />
Nosaltres pensem que el fotolog és<br />
una bona elecció per poder<br />
comunicar-te amb els teus amics o gent d’altres<br />
països, fins i tot, de diferents continents mitjançant<br />
fotos, comentaris, i sobretot sense necessitat de<br />
pagar res, encara que es perdi una mica la privacitat<br />
perquè tothom pot veure les teves fotos sense<br />
conèixer-te.
I tu, què en penses?<br />
La injusta justícia per Oscar Blanco Acuña<br />
És indiscutible que el sistema judicial<br />
espanyol rep innombrables crítiques<br />
per un suposada manca de “duresa” a<br />
l’hora d’aplicar condemnes, sobretot per<br />
als delictes de gran repercussió o greus,<br />
com , assassinats, violacions, terrorisme...<br />
A més, la crítica tòpica al voltant de la<br />
justícia es localitza el problema únicament<br />
a Espanya, prova<br />
d’això és la frase que<br />
tots hem sentit: “ Esto,<br />
solo pasa en España”.<br />
Però la idea que, potser,<br />
no està tan generalitzada<br />
es que aquesta suposada<br />
ineficàcia judicial és un<br />
problema europeu, ja<br />
que Espanya és un dels<br />
països europeus en que<br />
s’aplica la pena màxima<br />
de presó de durada més<br />
llarga (30 anys). El<br />
problema judicial<br />
existeix però no només<br />
a Espanya.<br />
L’exemple que posa de<br />
manifest aquesta realitat<br />
és el delicte més<br />
mediàtic a escala<br />
europea dels últims dies<br />
o, fins i tot, setmanes, el<br />
cas conegut<br />
popularment com el del<br />
“monstre d’Amstetten”.<br />
Pels poc informats aquest cas és el d’un<br />
home de 74 anys que va retenir 24 anys la<br />
seva filla, violant-la i forçant-la a donar a<br />
llum 7 fills. Els càrrecs presentats per la<br />
41<br />
fiscalia són esclavitud, violació, segrest,<br />
coacció, incest i assassinat. L’acusat no<br />
reconeix l’assassinat, i en cas que no en<br />
fos declarat culpable d’aquest delicte, la<br />
seva condemna es situaria entre els 10 o<br />
15 anys ja que a Àustria les condemnes<br />
no s’acumulen si no que s’aplica la de<br />
més durada, segrest en aquesta ocasió.<br />
El cas és bastant<br />
explicatiu i, segons el<br />
meu parer, mostra la<br />
poca justícia a l’hora<br />
d’empresonar els<br />
culpables de delictes<br />
tan cruels i greus com<br />
aquest.<br />
Per tant, opino que<br />
s’ha de reconfigurar<br />
un sistema poc efectiu<br />
en el qual els<br />
delinqüents ni es<br />
reformen ni reben un<br />
càstig suficient i, per<br />
culminar el triomf,<br />
viuen dels impostos<br />
dels contribuents uns<br />
quants anys.<br />
Es necessària la<br />
recerca de noves<br />
propostes de reforma<br />
del codi penal i,<br />
sobretot, del sistema<br />
penitenciari. En aquest<br />
sentit, i des de la falta de coneixement i la<br />
modèstia, voldria opinar al voltant de les<br />
possibles solucions als defectes i<br />
problemes actuals en aquest aspecte.
I tu, què en penses?<br />
Crec que els punts ha seguir haurien de<br />
ser: primerament, un augment de la pena<br />
màxima, no crec que sigui suficient la que<br />
hi ha actualment per tractar en profunditat<br />
els casos de delinqüents amb més delictes<br />
comesos els quals han de rebre una<br />
reeducació per evitar la seva reincidència;<br />
en segon lloc, una menor possibilitat de<br />
reducció de condemnes; per exemple en<br />
els casos en que se superi la pena màxima<br />
s’hauria de complir la pena màxima<br />
completament, ja que els crims comesos<br />
solen ser molts o molt greus; i per últim<br />
unes noves activitats programades per la<br />
reeducació dels presos i per tal que facin<br />
feines útils i es puguin guanyar així la seva<br />
manutenció fent de mà d’obra en les obres<br />
públiques i als activitats programades i<br />
dirigides per l’Estat.<br />
Primer de tot m’agradaria fer una petita introducció<br />
sobre els jocs d’atzar per a poder expressar bé la<br />
meva opinió i que les persones que la llegeixin, puguin<br />
arribar a plantejar també la seva pròpia opinió.<br />
Dins els jocs d’atzar podem distingir els jocs que es<br />
fan amb les cartes, jocs de daus, loteria. A la<br />
península Ibèrica són molt populars els jocs d’atzar<br />
un dels més populars és la loteria primitiva.<br />
Ara bé, quines probabilitats tenim que ens pugui tocar<br />
el primer premi en aquest jocs? La resposta a aquesta<br />
pregunta pot anant variant però gaire bé sempre les<br />
possibilitats són molt baixes, les persones normalment<br />
ens juguem molts diner durant tota la nostra vida i en<br />
algunes ocasions no ens arriba a tocar mai.<br />
Realment val la pena jugar-se els diners? Hi ha teories<br />
que ens podrien ajudar a guanyar el primer premi<br />
Jocs d’atzar<br />
42<br />
«S’ha de reconfigurar un sistema poc<br />
efectiu en el qual els delinqüents ni es<br />
reformen ni reben un càstig suficient i,<br />
per culminar el triomf, viuen dels<br />
impostos dels contribuents uns quants<br />
anys.»<br />
Per finalitzar la meva reflexió conclouré<br />
exposant la meva creença que uns certs<br />
canvis en el comportament del sistema<br />
judicial i de les activitats portades a terme<br />
en els centres penitenciaris causaria<br />
millores en la eficiència dels resultats<br />
aconseguits envers els individus sotmesos<br />
a les tasques de càstig i, sobretot, de<br />
reeducació aconseguint un descens<br />
notable de l’índex de criminalitat.<br />
Per Leticia González<br />
però realment es molt difícil i necessitaríem invertir<br />
tot el temps possible de la nostra vida i això ens<br />
seria impossible.<br />
Personalment crec que jugar a aquest jocs<br />
excessivament es una bajanada, perquè ens podem<br />
arribar a gastar diners, que poden ser necessaris<br />
per a altres coses. La il·lusió no es te perquè perdre,<br />
però degut a les baixes possibilitats que ens toqui,<br />
veig que fer-ho de vegades estaria bé, però fer-ho<br />
de manera continua i gastant grans quantitats de<br />
diners, pot arribar a ser una bestiesa que ens pot<br />
afectar de manera negativa a la nostra vida.<br />
Com a conclusió voldria dir que jugar no es negatiu<br />
però tot a la seva justa mida, qui no ho cregui així<br />
molta sort en la seva decisió, ja que en aquest<br />
terreny no hi seria de més creure-hi una mica.
I tu, què en penses?<br />
Hauria de moure tants milions? Per<br />
Alejandro Vitabar<br />
El futbol, esport per<br />
excel·lència arreu del<br />
món, mou passions i<br />
sentiments, però hauria de<br />
moure tant diners? Una persona que corre darrere<br />
d’una pilota hauria de tenir aquest sous desorbitats?<br />
I entrenadors que estan assegut<br />
en la banqueta donant ordres i<br />
criden i criden, haurien també<br />
de guanyar tant? Ha deixat el<br />
futbol de ser un esport per ser<br />
un negoci? Jo crec que si.<br />
Ara els clubs produeixen<br />
bufandes, gots, tasses,<br />
samarretes, guants, rellotges i<br />
fins i tot produeixen jugadors<br />
únicament per vendre. Els clubs més grans i<br />
importants del món ja no competeixen per guanyar<br />
la champions ligue o la lliga, ara mateix<br />
competeixen per qui vendrà més samarretes. Un clar<br />
exemple de tot el que dic és el FC Barcelona. Aquest<br />
equip està patrocinat per Nike, Coca-Cola, Audi,<br />
Telefònica entre altres coneguts.<br />
També existeixen els anomenats jugadors<br />
publicitaris. Un clar exemple és David Beckham,<br />
aquest home guanya uns vint milions d’euros anuals<br />
solament per publicitat i el vint per cent d’aquest<br />
diners són per l’equip propietari... un altre negoci.<br />
El pressupost d’un equip mundialment conegut ara<br />
mateix és sobre uns 400 milions d’euros, diners per<br />
alimentar dues Àfriques. Se’l gasten principalment<br />
en millorar les seves instal·lacions de l’estadi, en<br />
contractar persones perquè facin tasques concretes<br />
i, sobretot, en jugadors .Però, també, alguns clubs<br />
destinen una part del seu benefici per a crear escoles<br />
43<br />
de futbol arreu del món.<br />
El Real Madrid va<br />
crear escoles en països<br />
com Estats Units,<br />
Mèxic, Xile, Marroc entre altres,però, Israel i<br />
Palestina van crear una escola específica per a que<br />
aquestos nens, els<br />
països dels quals estan<br />
«El pressupost d’un equip<br />
mundialment conegut ara<br />
mateix és sobre uns 400 milions<br />
d’euros»<br />
en enfrontaments<br />
politics, tinguin<br />
l’oportunitat de conèixer<br />
el seu país veí. Però el<br />
Real Madrid rep uns<br />
diners per part del<br />
govern.<br />
La meva opinió és que el futbol ha passat de ser un<br />
esport a ser un negoci, el major negoci del món. I<br />
desprès diuen que hi ha crisi...
I tu, què en penses?<br />
LLEI DE L’AVORTAMENT:<br />
SI O NO?<br />
per Beatriz Rodríguez i Victoria Stefanova<br />
Esteu informats sobre la nova llei de l’avort? Sabeu en què consisteix?<br />
Aquesta llei permet a les noies de 16 anys avortar sense el<br />
consentiment ni el permís dels seus pares.<br />
Al PSOE, aquesta llei li va semblar correcta i l’ha fet vigent fa<br />
poc. Doncs bé, aquest acte ens sembla deplorant i incorrecte, ja<br />
que pensem que majoritàriament les noies d’aquesta edat no estan<br />
suficientment capacitades com per a prendre aquesta mena de<br />
decisions sense consultar-ho amb els pares, ja que són ells els<br />
responsables de tots els actes dels seus fills, fins que siguin majors<br />
d’edat.<br />
A més, aquesta llei incita més la joventut a l’hora de tenir relacions<br />
sexuals que no prenguin precaucions, ja que s’ho prenen amb<br />
tranquil·litat en saber que els seus pares no tenen per què<br />
assabentar-se i que elles mateixes poden prendre la decisió de<br />
poder avortar. Portarà moltes conseqüències? Doncs pensem que<br />
sí; dissortadament, tots els actes que fem tenen conseqüències. No es castiga a ningú per una imprudència,<br />
sinó que hem d’aprendre que hem de ser responsables dels nostres actes.<br />
No veiem normal que per anar a una excursió de l’escola els pares hagin de signar una autorització i per a<br />
que les seves filles avortin no.<br />
També pensem que aquesta nova llei aportarà un augment elevat d’avortaments.<br />
És impossible que el govern , sigui el partit que sigui, proposin una llei que tingui satisfet a tot el país, ja que<br />
cadascú té la seva forma de pensar i les seves creences.<br />
44
I I tu, tu, què què en en penses?<br />
SOCIETATS D’UN ALTRE MÓN<br />
Alguna vegada has passat gana<br />
durant unes hores? Has dormit al<br />
terra per alguna circumstància?<br />
Alguna vegada t’has sentit tancat en un<br />
món del qual no pots sortir?<br />
Totes aquestes experiències, alguna<br />
vegada les hem sentit nosaltres, però, totes<br />
aquestes coses les viuen dia a dia les<br />
societats pobres, societats que no tenen<br />
cap tipus d’atenció per<br />
part dels països<br />
desenvolupats.<br />
Com podem consentir<br />
l’existència de societats<br />
en què els nens no se’ls<br />
dona una educació? Com<br />
podem consentir que hi<br />
hagi societats en què el<br />
respecte a la dona encara<br />
no existeix?<br />
Aquestes i més coses són les que perduren<br />
en societats africanes,en les quals dia a<br />
dia veiem morir més persones per culpa<br />
de les condicions, la pobresa i la falta<br />
d’oportunitats. És una llàstima que alguns<br />
tinguin tant i d’altres tan poc, que hi hagi<br />
homes que es van enriquint i que no pensin<br />
en cap moment en els que realment els<br />
necessiten. Totes aquestes persones de<br />
les quals estem parlant, no poden tenir una<br />
alimentació digna, els nens no poden tenir<br />
una educació, un treball amb un sou bàsic<br />
per cobrir costos. No poden fer una vida<br />
normal, una vida com la que portem<br />
nosaltres, plena de camins a escollir,<br />
simplement gaudir d’una vida digna.<br />
«No podem entendre<br />
com en un món que ha<br />
anat desenvolupant-se al<br />
llarg del temps hi hagi<br />
tantes diferències i<br />
desigualtats entre els<br />
seus components.»<br />
45<br />
Per Noelia Sànchez i Lucía Romero<br />
No podem entendre com en un món que<br />
ha anat desenvolupant-se al llarg del temps<br />
hi hagin tantes diferències i desigualtats<br />
entre els seus components. Parem-nos a<br />
pensar per un moment. Què es el que ens<br />
falta a nosaltres? Tenim una vida plena<br />
d’oportunitats, un lloc on dormir,<br />
menjar,tenim atenció sanitària...<br />
Per molt que hi hagin associacions fetes<br />
per ajudar a aquest països del tercer món<br />
encara tenen pobresa,<br />
encara hi moren<br />
persones, encara hi ha<br />
falta d’alimentació i<br />
malalties.<br />
Per molt que hi hagin<br />
associacions fetes per<br />
ajudar a aquest països del<br />
tercer món encara tenen<br />
pobresa, encara hi<br />
moren persones, encara<br />
hi ha falta d’alimentació i<br />
malalties.<br />
Aquestes ONG ajudaran, però ells no ho<br />
poden fer sols, tots hauríem de<br />
col·laborar.<br />
Si cada un de nosaltres poséssim de la<br />
nostra part, es podria millorar la situació<br />
d’aquestes persones, però el problema de<br />
la nostra societat d’avui en dia es<br />
l’egoisme i l’egocentrisme, una societat<br />
que pensa únicament en el seu benestar,<br />
però ara per un moment poseu-vos en la<br />
situació d’aquest milers de famílies que<br />
pateixen aquest problemes, no us agradaria<br />
que algú us donés la seva ajuda?<br />
Oscar Blanco Acuña
I tu, què en penses?<br />
El sexe i els joves<br />
«sexe prematur, risc segur»<br />
Des de ben petits, a la majoria de les cases,<br />
actualment, es parla més de sexe, hi ha<br />
més comunicació, i els pares es mostren més<br />
oberts en aquest tipus de temes,<br />
quan ja tenim una edat per saber<br />
sobre el sexe, i no com abans,<br />
que eren temes «tabú». La<br />
majoria de joves hem tingut una<br />
educació bastant àmplia en<br />
aquest aspecte, tant en la família<br />
com en l’escola, i ens han ajudat a poder<br />
formar-nos mentalment, i relacionar-nos amb<br />
ell. Per què jo crec, que<br />
no es un tema per no<br />
parlar-ne, si no al revés,<br />
que se n’ha de parlar, per<br />
aconseguir informació, i<br />
saber què és, i sobre tot<br />
no cometre errors, per<br />
què es un tema bastant<br />
complicat com perquè es<br />
prengui a la lleugera, com<br />
la majoria de gent fa. Per<br />
aquesta raó, molta gent ho<br />
practica molt d’hora, i sense precaució, o si,<br />
però sense cap informació de res, i es després<br />
quan vénen les lamentacions i les<br />
preocupacions. Jo crec que l’amor no te edat,<br />
pots enamorar-te tant als 16 com als 56, que<br />
no té per què tenir cap problema. Però, i el<br />
sexe? Té edat?<br />
Per molt que diguem, que estem preparats, que<br />
sí que tenim constància dels riscos de tot<br />
plegat, en realitat no és així. Això no implica,<br />
però, que cadascú faci el que vulgui amb la<br />
seva vida, però cada vegada la societat es fa<br />
«gran» massa aviat, i això no porta res de bo,<br />
abans, a l’època dels nostres pares i avis, era<br />
tot molt diferent.També estic d’acord que eren<br />
coses i situacions molt exagerades, però jo<br />
«La vida no és cap<br />
cursa per veure qui<br />
es fa adult abans»<br />
46<br />
crec que no he de ser ni tant ni tan calb, no?<br />
Avui en dia, generalitzant, els nois i noies<br />
neixen amb el preservatiu sota el braç, i no<br />
amb la barra de pa, com diuen.<br />
Cadascú tria la seva vida, ho<br />
torno a dir, perquè crec que és<br />
la qüestió més important. Però<br />
penso que els adolescents, que<br />
«fa un any com a molt» que ho<br />
són (d’entre els 13 i 15 anys),<br />
no estan ni física ni mentalment preparats per<br />
això, que fan les coses sin pensar-les dues<br />
vegades, i es creuen<br />
que són adults i actuen<br />
com a tal. És clar, que<br />
estic generalitzant, i<br />
que h i haurà persones<br />
que estaran d’acord<br />
amb mi, i d’altres que<br />
no. Però jo crec que<br />
tenen tota la vida, per<br />
fer tot el que volen i<br />
més, no tenen per que<br />
córrer, la vida no és<br />
capcursa per veure qui es fa adult abans, si nó<br />
que les coses es fan amb calma, i hi ha un<br />
moment per a cada situació a la vida.<br />
Jo, per exemple, ni sóc adulta, ni tampoc tinc<br />
una experiència màxima, però per això mateix,<br />
si voleu un consell, penseu les coses antes de<br />
fer-les, teniu tota una vida, podeu cometre<br />
errors, i rectificar-los, viviu-la. Preneu-vos<br />
les coses amb mes calma, ningú us traurà la<br />
vostra oportunitat, i segur que així os evitareu<br />
problemes i disgustos. Quan passi el temps,<br />
si seguiu aquests consells, ho agraireu.<br />
Cristina Molina
I tu, què en penses?<br />
«TOP MANTA» Per Andrea Gómez<br />
El fenomen de la venda de còpies il·legals de discos, conegut com top manta, i la difusió d'obres<br />
musicals i cinematogràfiques en Internet planteja grans problemes de la defensa del copyright i<br />
dels drets d'autor, els defectes del mercat i, sobretot, les tribulaciones d'una indústria que durant<br />
molt temps ha gaudit dels beneficis d'una doble posició dominant, sobre els creadors i sobre els<br />
consumidors.<br />
És cert que el «TOP MANTA» és una activitat il·legal , que no s’ha perdut de vista des de la seva aparició<br />
i la seva explosió en els últims anys. Però crec que és un clar símptoma d'un problema més ampli que l’afany<br />
de guanyar diners respecte els que és dediquen a aquesta activitat delictiva.I que realment no es pensa en els<br />
consumidors, que encara que no ho sembli<br />
som una part important del mercat ja que<br />
si no consumim res es pot donar a la venta.<br />
ALEX UBAGO, "SE ESTÁN<br />
CARGANDO LA MÚSICA"<br />
El top manta "Es algo que poco a<br />
poco se está cargando la música, junto<br />
a ciertos portales de Internet que te<br />
permiten bajarte la música gratis. Son<br />
fraudes que no parecen ser demasiado<br />
graves, pero hay que concienciarse de<br />
que se está comerciando con nuestra obra y nuestras ideas. Hay que poner soluciones por parte de los<br />
compradores, las compañías y los comerciantes. Creo que es una cuestión de valorar más las ideas y<br />
darle valor a un disco"<br />
ALASKA: "ME HE COMPRADO MUCHOS DISCOS EN EL TOP MANTA"<br />
"Un artista se lleva muy poco dinero por disco, vamos a poner un euro, así que tampoco perdemos<br />
tanto. Desde luego es algo que te corresponde y te lo están quitando pero considero que alguien que<br />
compra en la manta es porque no tiene interés por mis discos, con sus portadas tan cuidadas, la hoja<br />
interior con todas las letras... Así que estamos vendiendo un disco que nunca venderíamos. Si los discos<br />
fueran más baratos y se cuidaran más las portadas, hay gente a la que no le importaría pagar un poco<br />
más por mayor calidad. Siempre estará aquel cazurro al que le dé igual fotocopiarse un libro por ahorrar<br />
un euro. Y la verdad, me he comprado discos como el de Papá Levante o Las Ketchup en el top<br />
manta".<br />
MIGUEL BOSE: "LA PIRATERÍA ES UN ASALTO A MANO ARMADA"<br />
http://www.libertaddigital.com/opinion/editorial/el-top-manta-y-la-sgae-13576/<br />
47
I tu, què en penses?<br />
Actualmente está muy de moda el término «La<br />
igualdad entre hombres y mujeres». Parece<br />
que ahora nos damos cuenta de que hay ciertas<br />
diferencias y lo hacemos público por todos los<br />
medios de comunicación. Pero lo que se debería<br />
hacer es dejar que las cosas siguieran su curso, y<br />
no tocarlas tanto o intentar darles un cambio tan<br />
radical.<br />
Muchos dicen que la mujer ha estado en un estado<br />
de inferioridad durante muchos años y que ahora<br />
ha empezado a ganar dignidad o igualdad respecto<br />
a los hombres. Pero eso no es del todo cierto. Por<br />
ejemplo, si nos remontamos a la Prehistoria, donde<br />
los hombres eran cazadores y las mujeres<br />
recolectoras seguramente que muchos de aquellos<br />
hombres habrían dado cualquier cosa para dejar<br />
de correr lanza en mano persiguiendo a un animal<br />
para pasar a coger frutos de un árbol. También<br />
podemos echar un vistazo a todas las guerras que<br />
ha habido a lo largo de la historia. ¿Quién luchaba<br />
en ellas? De la misma forma, podemos encontrar a<br />
mucha gente que dice que las mujeres han estado<br />
toda su vida realizando las tareas del hogar y<br />
cuidando a sus hijos. Esas personas piensan que<br />
ese trabajo es indigno e inferior pero también le<br />
podrían preguntar a un hombre si le gusta trabajar<br />
ocho horas delante de un ordenador, en una<br />
empresa. Seguro que ese hombre arde en deseos<br />
de ocupar el lugar de su mujer, limpiando la casa o<br />
bien preparando la comida a sus hijos. Si nos fijamos<br />
en los diccionarios, lo más probable es que nos<br />
topemos con una mentira. Al buscar la palabra<br />
machismo veremos que dice que es la idea que tiene<br />
una persona que cree que los hombres son<br />
superiores a las mujeres, pero si por el contrario<br />
buscamos la palabra feminismo observaremos que<br />
dice que intenta conseguir una igualdad entre el<br />
hombre y la mujer, cuando en realidad es lo opuesto<br />
al machismo.<br />
Hombres y Mujeres Per Raúl Sáez<br />
48<br />
Hoy en día también se habla mucho de la violencia<br />
doméstica, pero solamente se cuentan los casos en<br />
los que un hombre maltrata o mata a su mujer. Pero<br />
el caso contrario aparece a duras penas, aunque<br />
seguramente los habrá, y muchos. Tal vez no se<br />
publican esas noticias porque no venden tanto o a<br />
la gente le parece mal que existan.<br />
Además, hace unos años, ahora ya no tanto, se<br />
empezó a decir mucho lo de «la primera mujer que<br />
ha viajado la Luna, que ha inventado tal, que ha<br />
hecho tal cosa…» Pero si retrocedemos unos<br />
cuantos años más observaremos que no ocurría lo<br />
mismo en el caso del hombre, no se insistía en que<br />
era una persona del sexo masculino aquel que había<br />
hecho una cosa extraordinaria.<br />
Podría seguir hablando de muchos casos absurdos,<br />
como los aquí explicados, pero nunca acabaría y al<br />
final no sacaríamos nada en claro.<br />
Sabemos que hay algunas diferencias entre sexos,<br />
como que las mujeres tienen más flexibilidad, los<br />
hombres más fuerza… pero siempre encontraremos<br />
alguna excepción a la regla. Todas esas diferencias<br />
son mínimas, y en mi opinión no tienen importancia<br />
alguna. Lo que se tiene que hacer es respetar a las<br />
personas, no al sexo contrario, sino a las personas,<br />
indiferentemente de si son hombres o mujeres.<br />
Podemos encontrar a una mujer idiota, así como un<br />
hombre muy inteligente, o una mujer muy inteligente<br />
y un hombre que no sabe absolutamente nada. Pero<br />
lo que nunca debemos hacer es fabricar dos bolsas:<br />
una llena de mujeres y otra repleta de hombres. Lo<br />
que se debe hacer es crear muchas bolsitas, en el<br />
interior de las cuales habrá una persona, con todas<br />
sus características.
I tu, què en penses?<br />
Manca d’educació cívica<br />
« Hem de saber posar-nos en el lloc de qui ho ha de netejar»<br />
Des del dia que ens van fer recollir la brutícia<br />
que hi ha al pati de l’institut, m’ho penso molt<br />
abans de llençar una brossa al terra del carrer, perquè<br />
fa una mica de fàstic haver d’agafar la deixalla d’uns<br />
altres. Hem de saber posar-nos en el lloc de qui ho<br />
ha de netejar, encara que hi ha gent que digui que<br />
els paguen per fer-ho. Però això no és cap excusa,<br />
perquè el personal de neteja no ha estat contractat<br />
per aquest tipus de feina, sinó per netejar l’inevitable,<br />
com escombrar la fullaraca dels arbres o les coses<br />
que arrossega el vent quan bufa molt, i no per recollir<br />
la bossa de patates que algun gandul a qui no li venia<br />
de gust buscar una paperera l’ha llençat a terra.<br />
«Com podem esperar un món net i sense soroll amb<br />
aquesta societat en què vivim?»<br />
D’altra banda hi ha el tema de la contaminació acústica. Hi ha persones que<br />
començen a cantar quan són les tres de la matinada, perquè estan beguts. Haurien<br />
de pensar una mica i deixar dormir la gent. Em sembla molt bé que surtin de festa<br />
(jo també ho faig) però no em poso a cridar en mig del carrer, perquè és una<br />
manca de respecte cap als altres. Un exemple d’aquestes situacions és quan es fa<br />
“botellón” o d’altra banda els bars musicals, cosa que dificulta el descans dels<br />
veïns que viuen a prop d’un d’aquests locals. Per què no fan com amb les fàbriques,<br />
que les posen totes juntes i fora de l’abast de les orelles de la gent?<br />
Com a conclusió, podríem dir que algunes persones no s’adonen que vivim en un món ple de porqueria<br />
fins al coll i amb sorolls tan molestos com el d’una ungla esgarrapant una pissarra. Però el cas es que n’hi<br />
ha que pensen: “Com ja hi ha algú que m’ho fa tot per què m’he de preocupar?” o “Tampoc molesta tant<br />
aquest soroll” En definitiva, com podem esperar un món net i sense soroll amb aquesta societat en què<br />
vivim?<br />
49<br />
Andrea Ferrer
I tu, què en penses?<br />
Opinem sobre la pena de mort<br />
En el número anterior de l’Heura us vam oferir un reportatge sobre la pena de mort, on tractàvem<br />
la seva història, els diferent mètodes que s’han utilitzat... Ara que us heu llegit l’article volem<br />
que opineu sobre aquesta mena de càstig tan controvertit. Hem fet les següents preguntes a<br />
alguns alumnes de 3r i 4t i a alguns profes demanant la seva opinió. I aquestes són algunes<br />
respostes que n’hem obtingut:<br />
· Estàs d’ acord amb l’aplicació de la pena<br />
de mort?<br />
- Sí, però només haurien d’utilitzar aquest mètode<br />
per als pederastes, violadors i assassins. (Jordi<br />
Martínez, Allison Schelling i Alex Pica, 4t).<br />
- No, ningú te dret a matar a una altra persona<br />
encara que aquesta hagi comés un crim. (Montse<br />
Buisan, professora de Llatí).<br />
- No, perquè si jo mates no m’agradaria que em<br />
matessin. (Andrea Casal i Miguel Flores; 3r).<br />
- No, crec que ningú te dret a aplicar aquest<br />
tipus venjança. (Germán Rodríguez, 3r).<br />
- No, perquè en cas d’error es pot matar a gent<br />
innocent. (Alex Ojeda i Marta Diaz, 3r).<br />
- No, ningú pot fer-se propietari de la vida d’un<br />
altre. (Maria González, professora de Castellà).<br />
- No, ningú ha de decidir sobre la vida dels<br />
altres. (Anna Hernández, Professora de<br />
Matemàtiques).<br />
«Ningú pot fer-se propietari de la<br />
. vida d’un altre»<br />
· Creus convenient el programa de reinserció<br />
social?<br />
- No, perquè la gent normalment no canvia, en alguns<br />
casos reincideixen. (Marta Diaz(3r), Allison Schelling<br />
(4t) i Montse Buisan, professora de llatí).<br />
- Sí, depèn del grau del delicte. (Jordi Martínez i Alex<br />
Pica, 4t).<br />
- Sí, si els hi pot servir d’ajuda. (Alex Ojeda,3r).<br />
- Sí, s’ha de donar una altra oportunitat a aquestes<br />
persones. (Maria González, professora de castellà).<br />
- SÍ, perquè ajudes aquestes persones que han comés<br />
un error. (Andrea Casal, Miguel Flores i German<br />
Rodríguez, 3r).<br />
-Sí, però el actual sistema no funciona. S’han de plantejar<br />
millores. (Anna Hernández, professora de mates).<br />
La conclusió a la que hem arribat és que la majoria de gent no està d’acord amb la pena de mort com a<br />
condemna, pensa que el programa de reinserció social es una bona idea però que no es porta a terme<br />
correctament i també que hi ha altres alternatives com la cadena perpetua o mentre la compleixen el fet de<br />
realitzar obres social, perquè s’està molt bé a la presó sense fer res. Finalment volem donar les gràcies a les<br />
persones que han col·laborat amb nosaltres en aquesta enquesta.<br />
50<br />
Andrea Ferrer i Estefania Benito
I tu, què en penses?<br />
¿Crees que se ha perdido la vergüenza?<br />
Pues la verdad es que sí. Sólo con mirar a nuestro<br />
alrededor podremos observar la gran cantidad<br />
de desvergonzados que hay rondando por nuestro<br />
planeta. Las personas no tienen otro objetivo que<br />
perjudicar al prójimo para beneficiarse de ello.<br />
También cabe destacar que cada día se dicen una<br />
gran infinidad de mentiras que, de vez en cuando,<br />
llegan a ser fatales dependiendo de quien las formula.<br />
Y lo peor de todo es que se dicen con total<br />
seguridad, sin un deje de preocupación.<br />
Con esto quiero decir que las personas, todas ellas,<br />
son seres egoístas, que no piensan en los demás.<br />
Les da absolutamente igual dañar a sus congéneres<br />
y por esa razón se crean esas situaciones tan<br />
embarazosas que afectan de vez en cuando a la gente<br />
que, con toda la desfachatez del mundo, empieza a<br />
decir todo un sinfín de falsedades sin sentido, pero<br />
con una intención bien definida. El remedio a todo<br />
esto hubiera sido que los seres humanos hubieran<br />
nacido con un poco más de cerebro, para poder<br />
pensar mejor lo que se debe hacer. Pero aún así<br />
supongo que poca cosa hubiera mejorado. Los<br />
individuos que mienten y cuyas mentiras son<br />
trascendentales para mucha gente son seres muy<br />
inteligentes, con una gran capacidad para pensar a<br />
gran velocidad. Por tanto, si dispusieran de más<br />
inteligencia, más mentirosos y más astutos serian.<br />
Y es que el mundo actual se mueve gracias a las<br />
mentiras, a los timos, a los sobornos, etc. Si todos<br />
estos elementos (y muchos otros) no existieran<br />
tendríamos una vida muy diferente, demasiado<br />
alejada de nuestra realidad, por lo que ahora mismo<br />
no nos la podríamos imaginar.<br />
51<br />
Per Raúl Sáez<br />
Si seguimos hablando de la carencia de vergüenza,<br />
no acabaríamos nunca. Podríamos ir mencionando<br />
a muchas personas entre las cuales destacan, está<br />
claro, los políticos y demás autoridades importantes,<br />
que se supone que luchan día tras día para hacer de<br />
nuestro planeta un sitio mejor donde poder vivir.<br />
Pero mejor dejaremos de hablar de esto ya que<br />
sino sólo hará que aparecer la palabra hipocresía,<br />
que en la mayoría de los casos explica muchas de<br />
las cosas que pasan. Tan sólo diré que los periodistas<br />
juegan un papel importantísimo en esta vida, ya que<br />
gracias a ellos se modifica la verdad y se transmite<br />
a toda la sociedad la gran cantidad de habladurías e<br />
infamias que se difunden por todos los lugares de la<br />
Tierra.<br />
Ya para acabar digo que nadie se puede escapar<br />
de la sociedad actual, en la que los seres que la<br />
constituyen parecen más animales que personas,<br />
siempre luchando para ser el mejor, el más rico, el<br />
que pueda controlarlo todo.
I I tu, què en tu, penses? què en penses?<br />
Els universitaris catalans viuen un any mogut a<br />
causa de les protestes contra el Pla Bolonya i<br />
la Llei d’universitats. La queixa generalitzada dels<br />
estudiants és que el pla facilita la privatització de la<br />
universitat pública catalana amb l’encariment de les<br />
taxes i dificulta, amb l’augment de les pràctiques,<br />
la conciliació dels estudis amb el món laboral.<br />
Bolonya és un nou sistema que divideix la carrera<br />
universitària en dos cicles: un primer grau generalista<br />
on s’aprenen els coneixements<br />
bàsics, i un segon, el màster<br />
especialista on adquireixes<br />
encara més coneixements. A<br />
aquest últim, el professor<br />
s’apropa al alumne, amb menys<br />
pes de classes magistrals i més<br />
de tutories i practiques, i grups<br />
més reduïts. A l’actualitat, els<br />
crèdits universitaris són de dues<br />
hores per classes. Amb Bolonya, és per hores de<br />
dedicació de l’alumne.<br />
No estic ni a favor ni en contra d’aquest nou pla, ja<br />
que té les seves parts positives i les negatives, com<br />
moltes coses. Per a mi el canvi és molt positiu. És<br />
normal que gran part dels estudiants es queixin respecte<br />
aquest projecte, tothom té dret a estudiar la<br />
carrera que vol. Fins ara, continuar estudiant era<br />
més o menys assequible per a una gran part de la<br />
població, però, ara amb el Pla Bolonya, la quantitat<br />
de gent que podrà continuar amb els seus estudis<br />
disminuirà ja que no podran compaginar estudis i<br />
treball. Abans si et graduaves a Espanya, o a<br />
qualsevol lloc, només podies fer servir el certificat<br />
en aquest país, en canvi, amb el pla Bolonya el que<br />
es vol fer és que es pugui fer servir en tots els països<br />
PLA BOLONYA<br />
Avantatge o desavantatge?<br />
52<br />
Per Ana Sorribas Carpani<br />
europeus. Aquesta és una gran oportunitat per als<br />
estudiants, ja que tenen més possibilitats alhora de<br />
buscar un bon treball i culturitzar-se més.<br />
Un altre aspecte positiu i a la vegada negatiu, es que<br />
el professor està més per tu la qual cosa indica que<br />
pots aprendre encara més però també això implica<br />
un dèficit en l’autonomia de l’alumne. Per altra banda,<br />
aquest projecte vol que els estudiants passin més<br />
hores a les classes, cosa que perjudica notablement<br />
als estudiants que han de<br />
treballar per poder pagar-se<br />
els estudis. Tanmateix, els<br />
estudiants fills de les classes<br />
benestant no els perjudica<br />
gens perquè no els fa falta<br />
treballar per poder pagar-se<br />
els estudis. A part d’això, el<br />
grau aniria enfocat a assolir<br />
uns coneixements bàsics per<br />
a l’exercici professional<br />
d’una carrera, i el postgrau a tenir uns coneixements<br />
específics molt complets que permetessin assolir una<br />
especialització real i un treball més qualificat encara.<br />
Aquest postgrau serà privat, per tant només els<br />
estudiants amb poder adquisitiu podran acabar<br />
d’especialitzar-se en la seva vocació.<br />
«El Pla Bolonya vol que els<br />
estudiants passin més hores a<br />
les classes, cosa que perjudica<br />
notablement als estudiants que<br />
han de treballar per poder<br />
pagar-se els estudis».<br />
En definitiva, com qualsevol projecte té el seus<br />
aspectes positius i negatius, però, els objectius que<br />
planteja ens pot ajudar molt al futur ja que si no trobes<br />
un bon treball al teu país no hi haurà problema a<br />
l’hora de que marxis a un altre dintre de la Unió<br />
Europea, la qual cosa abans no era possible. Tot i<br />
així, entenc les protestes dels estudiants amb menys<br />
possibilitats econòmiques ja que aquest pla els<br />
dificultarà l’accés als estudis.
I tu, què en penses?<br />
Es va acostant l’estiu ràpidament i la gent està<br />
obsessionada per una sola cosa: aprimar.<br />
Aprimar per a poder entrar en el bikini de l’any<br />
anterior. I dic jo: No és un poc tard per a començar<br />
a preocupar-se aquestes altures del nostre cos?<br />
Perquè voler aprimar 10 quilos en 1 mes la veritat<br />
és que és una burrada, i pot ser fins i tot perjudicial<br />
per a la nostra salut.<br />
Aquestes coses es pensen al setembre, ens podem<br />
apuntar a un gimnàs o és fa dieta, si<br />
és que ens preocupa tant el que<br />
pugui pensar la gent. Però fer-lo<br />
mancant un mes només? Això es<br />
una imprudència. Durant tot<br />
l’hivern, els jerseis i robes gruixudes<br />
ens fan pensar que és la roba la qual<br />
engreixa, però quan ens posem la<br />
roba d’estiu veiem la veritat. La<br />
veritat està aquí fora. I la panxa<br />
també.<br />
És en aquest moment en el qual<br />
aquesta persona agafa complex i<br />
La famosa operació bikini<br />
53<br />
pretén aprimar amb dietes angoixants i exercicis. Li<br />
entra mala llet, ja se sap que menjar poc no és bo<br />
per a la salut mental (i física). El cas és que quan<br />
arriben aquestes dates veiem gent pel passeig<br />
del mar fent les seves carreres, les seves<br />
sessions de fúting i altres exercicis acabats en<br />
«ing» per a aconseguir perdre tots aquests<br />
quilos, que per molt que s’esforcin no<br />
s’envaniran, perquè si no es perden d’una<br />
manera saludable, desprès s’agafen amb més<br />
facilitat i a sobre s’agafen més.<br />
Mai podrem estar com aquesta model que surt<br />
a la <strong>revista</strong>. Més que res perquè la platja és un<br />
lloc antiestètic, excepte per a la gent que té cossos<br />
excepcionals ja que es replet d’imperfeccions.<br />
Encara que es el lloc perfecte per a perdre<br />
complexos. Així que la conclusió és que si vols<br />
aprimar i posar-te un bon cos per a l’estiu ho o<br />
comences al setembre o oblida’t perquè vas a sofrir<br />
aquest mes inútilment... I sinó caps en el bikini una<br />
opció que pots triar es el nudisme no?<br />
Per Leticia González
Avui dia Internet s’ha convertit<br />
en la principal eina que<br />
l’utilitzen milions de persones<br />
arreu del món. I aquest fet està influint en la població<br />
jove sens dubte, ja que alhora de estudiar i fins i tot<br />
divertir-se ja no saben què fer sense utilitzar<br />
l’ordinador.<br />
En l’àrea de l’estudi és encara més complicat.<br />
Enciclopèdies, diccionaris, llibres de consulta... ¿On<br />
han anat a parar? No tan sols ja no saben utilitzar<br />
aquest material, sinó que els han oblidat per complet.<br />
Aquesta generació a canviat la biblioteca per<br />
navegar per la xarxa.<br />
A més a més Internet no és gens segur, és una nova<br />
finestra per la qual entra massa excés d’informació<br />
i no sabem de quina ens podem refiar.<br />
Un exemple són els xats o fòrums que és on el jovent<br />
passa més temps. Aquests llocs solen ser llocs on hi<br />
reina la mentida i la vulnerabilitat, entre nens on sol<br />
I tu, què en penses?<br />
XARXA INVISIBLE<br />
Enciclopèdies, diccionaris,<br />
llibres de consulta...<br />
¿On han anat a parar?<br />
54<br />
deurien de entrar adults i<br />
també cada vegada més hi ha<br />
més delictes per aquest canal.<br />
I no tan sols hi ha aquests perills, un dels altres temors<br />
dels usuaris és la compra i venda per Internet. Molts<br />
fraus que han tingut com a escenari la xarxa s’han<br />
fet resó per molts mitjans de comunicació i creen<br />
desconfiança entre els usuaris, perquè al ser una nova<br />
eina, l’ordinador, és encara un enigma per a molta<br />
gent i no saben com buscar pàgines segures per fer<br />
les seves compres.<br />
També, per últim voldria afegir que encara i tenint<br />
cura de tot el que ja he dit, hi ha altres perills del<br />
cantó de la gent que utilitza el Internet per fer mal.<br />
Com els hackers, que són aquelles persones que<br />
roben contrasenyes i que envien virus a altres<br />
ordinadors, que fan que persones inexpertes acabin<br />
amb el ordinador trencat en el millor dels casos i amb<br />
usurpació d’identitat en el pitjor dels casos.<br />
Potser ens hauríem de plantejar si Internet ens aporta<br />
més coses negatives que<br />
positives. I si nosaltres<br />
podríem aportar d’alguna<br />
manera a que no passessin<br />
algunes de les coses ja<br />
descrites.<br />
Sara Serrano Manresa
I tu, què en penses?<br />
NENS A LA CARTA<br />
La selecció genètica dels fills és una oportunitat o bé un disbarat?<br />
La selecció genètica és la proposta d’una clínica de<br />
Los Ángeles (EEUU) que ofereix als futurs pares la<br />
possibilitat de triar el sexe del seu nadó o alguns<br />
dels seus trets físics com el color del cabell o dels<br />
ulls. Realment la selecció genètica no és cap novetat;<br />
de fet, en moltes clíniques s’ha realitzat per a<br />
descartar malalties i salvar vides com és el cas de<br />
les cèl·lules mares que provenen del cordó umbilical<br />
aplicades per al transplant de medul·la. Gràcies als<br />
embrions seleccionats poden curar als seus germans<br />
malalts.<br />
És ètic ajudar que neixin éssers humans i després<br />
destruir-los perquè no tenen determinats requisits<br />
genètics? Per una banda, hi ha els interessos de les<br />
empreses que ofereixen aquest servei i, per altra<br />
banda el dolor de les famílies que tenen algun fill<br />
malalt i amb aquesta tècnica seria l’única manera de<br />
poder curar la seva malaltia.<br />
55<br />
Podem veure com es pot aplicar per evitar malalties<br />
hereditàries en nou nats, o bé per triar el sexe, els<br />
colors dels ulls... tots dos casos són diferents i per<br />
això hi ha una gran polèmica: en quins casos, i en<br />
quins no, es considera correcta la seva utilització?<br />
En el cas de la tria d’alguns trets físics podem<br />
qüestionar la moralitat d’aquesta pràctica ja que trien<br />
als nens com si fos un producte en el prestatge d’un<br />
supermercat. Jo crec que és una barbaritat aprofitarse<br />
d’aquesta tècnica per triar trets físics. La gent<br />
s’ho prendria com un joc en el que cada persona<br />
triaria el que ella creu que és més estètic. A més<br />
dels perill que podria comportar l’aplicació<br />
d’aquesta tècnica, també podria generar una mena<br />
de racisme, en el que només els nens perfectes els<br />
considerarien vàlids.<br />
En canvi en el cas d’utilitzar l’aplicació adreçada al<br />
guariment d’algunes malalties jo penso que és<br />
totalment diferent, encara que els col·lectius<br />
religiosos estiguin encontra. No es pot comparar<br />
d’utilització d’aquesta tècnica aplicant-la al gust del<br />
color dels ulls.<br />
En definitiva, la selecció genètica és un bon mètode<br />
per que ens facilitaria la cura de moltes malalties, i<br />
en cap cas s’hauria d’utilitzar per a la tria de trets<br />
físics que nosaltres considerem més estètics per al<br />
nadó.<br />
Cristina Tejedera
Eclipsi, de Stephenie Meyer<br />
Segur que tots heu sentit parlar sobre<br />
Crepuscle, la pel·lícula que tracta sobre un<br />
amor perillós de vampirs, i una noia que<br />
s’enamora bojament d’un d’ells. Aquest llibre<br />
és la tercera part d’aquesta sorprenen saga, i<br />
voldríem parlar una mica sobre l’apassionant<br />
història.<br />
En Eclipsi, ja ha tornar<br />
més o menys tot a la<br />
normalitat, encara que<br />
tenen, sobre d’ells la<br />
vista dels Vulturis, i<br />
encara no han trobat a<br />
Victòria, la vampiressa<br />
que volia matar a Bella,<br />
per venjança. Així doncs,<br />
la intervenció dels<br />
neòfits a la història, que<br />
són els essers que crea<br />
ella, per a<br />
fer un exercit contra la<br />
família Cullen, i en<br />
concret amb Bella, li<br />
donen a tot plegat una situació bastant intrigant<br />
i interessant, i una mica de joc, igual que<br />
l’aliança que tenen els vampirs, i els licantrops<br />
per a poder lluitar amb els neòfits.<br />
Desconnecta’t<br />
Crítiques Literaries<br />
56<br />
És digne de mencionar també el trio amorós<br />
que s’hi inclou, ja que Bella s’assabenta que<br />
està enamorada de Jacob, el licantrop, quan<br />
ella li demana un petó. Però tot i així, té clar<br />
que no pot viure sense l’Edward, encara que<br />
això impliqui deixar la seva vida, i a les<br />
persones que estima, inclòs en Jacob.<br />
La meva opinió sobre la<br />
saga és molt bona,<br />
perquè m’agrada molt<br />
tota la trama de la<br />
història entre vampirs i<br />
licantrops, i<br />
enamoraments pel mig,<br />
i sobre tot la nova<br />
imatge de «vampirs<br />
vegetarians» que no<br />
mengen sang humana, i<br />
que poden viure amb<br />
Cristina Molina Soler
Desconnecta’t<br />
Personalitat vs Forma de vestir<br />
Per Beatriz Rodríguez i Lucía Romero<br />
Els altres poden saber com som segons la roba que portem? Així com la nostra<br />
personalitat pot mostrar tots els trets que ens caracteritzen, la forma de vestir<br />
també la pot exterioritzar.<br />
La vestimenta és una forma d’expressió que ens pot informar de moltes coses, com el<br />
gust per la moda, el reflex d’una cultura específica, o fins i tot si ens preocupem pel<br />
nostre aspecte.<br />
Per exemple, les persones alegres, amb<br />
molta personalitat es vesteixen amb colors<br />
vius i forts. No els importa cridar l’atenció,<br />
se senten feliços i així ho percep l’exterior.<br />
En canvi, a les persones tímides no els<br />
agrada fer-se notar. Porten roba ampla,<br />
que no marqui la figura i amb colors poc<br />
cridaners.<br />
Si ets una persona generosa segur que<br />
sempre portes molts complements, joies,<br />
bosses de mà, gorres i colors molt<br />
estampats.<br />
La gent que és precavida no es partidària<br />
de les extravagàncies ni de les<br />
incorreccions, sempre porten la seva<br />
roba en perfecta combinació amb els<br />
complements.<br />
57<br />
Els que estan molt segurs de si mateixos<br />
ho demostren mostrant parts del seu cos.<br />
Acostumen a portar robes curtes i colors<br />
cridaners, com el vermell. Es mostren tal<br />
i com són, en cara que no tinguin una<br />
figura espectacular.
Desconnecta’t<br />
L’ambició en una persona es mostra<br />
de manera clara a l’hora de vestir;<br />
normalment, les persones ambicioses<br />
aposten per mànigues llargues i no es<br />
preocupen si tenen un aspecte passat<br />
de moda.<br />
58<br />
D’altra banda, les persones creatives<br />
no perden massa temps a mirar-se al<br />
mirall als matins. Opten per portar<br />
sempre els mateixos colors i solen portar<br />
un estil de roba molt personal, que<br />
no canvien per res.<br />
Potser que et trobis identificat amb aquestes definicions, o tot el contrari, però a<br />
vegades, la millor opció es vestir com tu et sentis més còmode; siguis com siguis.
Desconnecta’t<br />
«Una pareja de tres» ha arribat a la gran<br />
pantalla protagonitzada per Owen Wilson,<br />
Jennifer Aniston, Alan Arkin, Eric Dane, Haley<br />
Bennet y Lisa Varga sota la direcció de David<br />
Frankel.<br />
«Una pareja de tres»<br />
La pel·lícula està basada en les memòries de<br />
John Grogan, un columnista de Philadelphia.<br />
Gira entorn la seva convivència durant tres anys<br />
amb el seu gos Marley. La historia narra com<br />
la família de Grogan va aprendre del seu petit<br />
gosset el veritable sentit de la vida. Grogan va<br />
decidir adoptar el gos abans de tenir un fill, i va resultar que l’animal era hiperactiu i molt entremaliat, la<br />
qual cosa provoca autèntics desastres.<br />
A simple vista, qualsevol amb dos dits de front diria que aquesta pel·lícula és la típica comèdia romàntica,<br />
sobretot tenint en compte als dos actor protagonistes, però per sort no es així.<br />
I és que el nou treball de David Frankel, responsable de «El diablo viste de Prada», ens brinda amb «Una<br />
parella de tres» un curiós popurri de generes, la pel·lícula deambula amb un considerable encert. Certament,<br />
«Una pareja de tres» s’ inicia com una comèdia romàtica prototípica, amb una parella de joves que acaben<br />
de contraure en matrimoni, que acullen un gos davant el pànic del l’espòs davant que la seva esposa<br />
vulgui tenir el seu primer fill.<br />
A partir d’aquest moment, la pel·lícula adopta una disfressa per a tots els públics amb una tirallonga de<br />
seqüències còmiques més o menys afortunades, i així segueix fins al seu primer terç de metratge.<br />
Però en el moment en el qual el personatge interpretat per Owen Wilson comença a exercir de columnista,<br />
el seu director els ofereix un inesperat muntatge -tècnicament, l’única cosa destacable de la pel·lícula-, en<br />
el qual resumeix les seves primeres anècdotes a través d’imatges de vídeo casolà accelerades, i és<br />
precisament en aquest punt en el qual l’espectador es troba amb alguna cosa inesperada, un besllum de<br />
qualitat.<br />
A partir d’aquí, amb el pas dels anys i l’augment de la família, «Una pareja de tres» es desvincula<br />
completament de la seva etiqueta original i ens submergeix en un drama familiar on el sacrifici, el treball, el<br />
canvi de rols que tenen cabuda dintre d’una relació de parella segueixen com a principal argument, captant<br />
comprensivament el nostre interès i oferint-nos unes interpretacions sorprenentment plausibles dels seus<br />
dos protagonistes, a més de la sempre interessant relació entre els personatges de Owen Wilson i Eric<br />
Dane, ombra de l’i si..? del nostre protagonista. Així transcorre l’extens metratge d’una interessant pel·lícula<br />
que, poc narra la història de la seva mascota.<br />
59<br />
Leticia González Baca
Desconnecta’t<br />
CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA:<br />
«MENTIRAS Y GORDAS»<br />
Mentiras y gordas és una pel·lícula dels directors<br />
Alfonso Albacete i David Mekes, tracta, com diu<br />
el seu títol, d’una gran mentida com a nucli<br />
principal de la vida dels personatges, uns joves<br />
que comencen el seu estiu a Alicant entre alcohol,<br />
drogues, sexe i moltes ganes de pesar-ho bé nit<br />
rere nit, però al l’alba apareixen el «bajón», la<br />
realitat, els sentiments, la reflexió i el transfons<br />
del món superficial de cada un dels personatges.<br />
Mentiras y gordas és la pel·lícula on es tracten tots<br />
els temes referents a la joventut. Te grans actors<br />
coneguts, com Hugo Silvas, Ana de Armas, Yon<br />
González, Ana María Polvorosa o Mario Casas, que<br />
atrauen amb la seva fama a veure la pel·lícula a tots el<br />
cinemes d’Espanya.<br />
És una pel·lícula amb molts ingredients, com el sexe o<br />
les drogues, que tots els personatges prenen i que són<br />
com el seu pà de cada dia, o com l’homosexualitat, i<br />
els problemes que tenen l’intentar assumir la seva orientació sexual. Potser a cap pel·lícula han estat tan be<br />
representats aquets aspectes, encara que des del meu punt de vista els directors i guionistes han exagerat<br />
massa els esdeveniments, ja que hi ha escenes molt pujades de to, o escenes en que es veuen com tots els<br />
personatges prenen grans quantitats de drogues, malgrat tot cal admetre que és una pel·lícula que no es<br />
queda curta i que mostra tota la realitat de la joventut d’avui dia. A més els continguts d’aquesta pel·lícula,<br />
és a dir, el sexe, les drogues i l’homosexualitat en joves i adolescents, com ja he dit abans, no han estat<br />
representats mai tan bé a altres pel·lícules i molt menys pel·lícules vistes al cinema.<br />
La pel·lícula té un final imprevist i que ningú no s’espera, fet que fa que sigui una pel·lícula recordada, a<br />
més el fet que uns dels protagonistes mori, fa que ten adonis, al sortir del cinema, que tot el que has vist a<br />
pel·lícula no fa més que mostrar la vida real i que tot el que succeeix a les nits a discoteques i a afters.<br />
60<br />
Marta Casares
Desconecta’t Desconnecta’t<br />
61<br />
Per Ana Sorribas Carpani<br />
El passat onze i dotze d’Octubre es va celebrar a Barcelona l’Extreme Sports Festival. Va superar amb<br />
escreix les expectatives previstes de gent que hi aniria. A la seva primera edició del festival, impulsat pel<br />
Ajuntament de Barcelona i L’institut Barcelona Esports, s’ha erigit en el primer gran esdeveniment d’esports<br />
urbans de la península i el segon a nivell europeu.<br />
Tothom que hi va anar va poder gaudir dels increïbles espectacles que aquest esdeveniment oferia. No<br />
obstant això, del tot perfecte no va ser. Persones conegudes que practiquen alguns dels esports abans<br />
mencionats pensen que encara haurien d’haver invertit mes diners alhora de fer els parcs.<br />
Per aquestes raons, es que van decidir tornar<br />
a fer-ho a Barcelona. L’esdeveniment tindrà<br />
lloc el dia sis i set de Juny.<br />
La gent tindrà una altra vegada l’oportunitat<br />
de veure en acció alguns dels millors riders del<br />
moment. Hi hauran tota mena d’exhibicions,<br />
com de Skateboard; BMX; Inline; FMX;<br />
Wakeboard; Ski; Snowboard i Longboard.<br />
Podràs gaudir de les actuacions de 200 pros<br />
(professionals a la seva especialització) i de 500<br />
amateurs (principiants).<br />
Si t’agraden els esports amb adrenalina no et pots perdre aquest esdeveniment. Es un bon lloc<br />
per anar amb els teus amics i passar-ho bé. Les entrades podràs aconseguir-les al Servicaixa.
Desconnecta’t<br />
VERANO EN IBIZA<br />
Sóc propensa a llegir històries<br />
d’amor, però aquesta sens dubte<br />
és una de les millors que he llegit mai.<br />
L’autora ens vol transmetre totes les<br />
emocions que la protagonista sent al<br />
llarg de la trama.<br />
El tema de la novel·la, tot i ser molt<br />
idíl·lic, com és un enamorament<br />
d’estiu, fa que les noies somiïn amb<br />
aquest estrany succés, que molt<br />
desgraciadament poques vegades<br />
ocorre a la vida real.<br />
La protagonista de la trama és Izzy ,<br />
una noia de setze anys que s’ha<br />
enamorat d’un noi de vint-i-sis. Tot i<br />
que sembli mentida el romanç va<br />
agafant pes fins que arriba un moment<br />
que no poden estar un sense l’altre.<br />
Però Izzy no va ser suficient sincera<br />
amb en Rex des d’un començament,<br />
ja que va pensar que si li deia la seva<br />
veritable edat no s’interessaria en ella.<br />
I amb aquests gestos la autora en<br />
reflexa la inseguretat i la poca autoestima<br />
que te la nostra jove protagonista.<br />
Com tot en la vida arriba el moment de<br />
despertar dels somnis, i el despertar de<br />
l’Izzy va ser quan la seva germana gran<br />
s’assabenta que es veu amb aquest noi<br />
d’amagat.<br />
La seva germana, que és la gran confident<br />
de la protagonista, l’ajuda a dir-li la veritat al<br />
noi, que quan la sap trenca amb ella, però no<br />
perquè no l’estimi, sinó perquè en saber de<br />
la seva joventut vol que visqui la vida com<br />
qualsevol noia de la seva edat i que no es<br />
lligui a un sol home o a Eivissa.<br />
L’Autora, Anna-Louise Weatherley, ha escrit<br />
algunes novel·les més per adolescents. Un<br />
dels llibres que ha publicat, «El chico<br />
equivocado», es troba dins de la mateixa<br />
col·lecció, anomenada «Girls in love», també<br />
de la coneguda editorial Anaya.<br />
També ha escrit articles en la famosa <strong>revista</strong><br />
anglesa More, ja que pel que es pot veure hi<br />
té la mà trencada .<br />
62<br />
Sara Serrano Manresa
Desconnecta’t<br />
Les tendències d’aquest estiu 09 porten amb si mateixes diversos estilismes<br />
perquè sempre vagis guapa i a la moda. Des la moda dels anys 70 i floral fins a<br />
roba d’un estil més canyer. Pdràs utilitzar qualsevol estil, i encara així estaràs a la<br />
moda.<br />
Tot es acceptable si al menys tens el teu armari ple de colors i ensenyes les cames.<br />
Shorts<br />
Els shorts mai han passat de moda, però<br />
aquest any els tornarem a utilitzar igual o<br />
més que abans, d’una manera molt particular.<br />
Tallats, amb costures, de colors, de tot tipus<br />
de teixits...Han de passar a ser una peça<br />
bàsica al teu armari!<br />
Moltes de les cares més conegudes de<br />
Hollywood ja els porten.<br />
63<br />
Per Ana Sorribas i Lucía Romero
Armilles<br />
Un altre clàssic bàsic des fa dècades.<br />
Aquesta temporada es presenten armilles<br />
estampats, a ratlles, amb rodones, calats,<br />
amb pedreria i sobretot de molts colors.<br />
Com podeu veure aquest estiu el que més<br />
predominarà son els colors vius.<br />
Desconnecta’t<br />
Vestits curts<br />
Si vols presumir de cames, no et preocupis,<br />
aquesta temporada podràs trobar a tot arreu<br />
vestis curts, de tot tipus de colors i estampats<br />
que encaixin amb la teva personalitat. Escull<br />
el model més favoridor. Però si el teu no es<br />
ensenyar cames, també et pots decantar per<br />
portar el teu vestit amb leggins o amb alún<br />
texà a sota.<br />
Aquestes son algunes idees per que tu puguis combinar la roba com vulguis. Com<br />
que ja us hem explicat els colors i les peces de roba bàsiques per aquest estil, ara<br />
es el teu torn!<br />
Crea el teu propi estil a partir d’aquests consells i no deixis en cap moment apartada<br />
la teva personalitat.<br />
64
Desconnecta’t<br />
ELS MILLORS ACUDITS per Carlos Bach<br />
El amo d’una oficina descobreix el seu treballador tot mamat…<br />
- Sr. Josep, ja sap que no es pot beure begudes alcohòliques a hores de feina…<br />
- Si ho sé, en aquest moment no estava treballant…<br />
Una velleta de 96 anys entra tremolant a un sex-shop. L’angelical velleta pregunta:<br />
-És a-a-quí o-on ve-ve-nen els con-sola-do-dors ultra-aa 2002 de 7 ve-lo-ci-tats su-súper popotència<br />
i ca-canvis amb tec-no-logia ja-ja-ponesa de dar-darrera ge-generació amb pi-piles i<br />
gra-graduals?<br />
El venedor li respon: -Sí!!!<br />
Llavors la velleta pregunta:<br />
-E-em po-podira dir co-com s’a-apagaaa?<br />
Quan arriba el cambrer amb la sopa, el client veu que té el dit gros a dins el<br />
plat, i l’hi recrimina:<br />
- Cambrer, com és que te el dit dins la meva sopa?<br />
El cambrer respon:<br />
- És que el tinc inflamat, i el metge m’ha recomanat escalfor.<br />
EL client torna contestar:<br />
- I per què no se’l fica al cul?.<br />
Últimes notícies: s’ha estavellat un avió al cementiri de Huelva. Bombers procedents de Lepe han<br />
rescatat més de 10.000 cadàvers en el lloc del sinistre. Seguirem informant.<br />
Què li diu Tarzan a un ratoli?... Tan petit i amb bigoti!<br />
I que li diu el ratolí a Tarzan:... Tan ganàpia i amb bolquers!<br />
ENIGMA MATEMÀTIC<br />
La família<br />
Tinc tantes germanes com germans, però les meves germanes tenen la meitat de germanes que de<br />
germans. Quants som?<br />
65
Desconnecta’t<br />
Desconecta’t<br />
“Llibertat/fam”per Oscar Blanco Acuña<br />
Després de tres anys de sequera<br />
productiva del grup, “HPS”<br />
(hablando en plata squad) ha<br />
estrenat el seu cinquè treball. “Libertad/<br />
hambre” és el nom del nou doble CD dels<br />
malaguenys. És a la venta des del 24<br />
d’abril. Aquest disc serà un dels més<br />
importants d’aquest any en el panorama<br />
del rap espanyol i de ben segur se’n<br />
parlarà i molt entre la gent relacionada amb<br />
el génere.<br />
S’han de destacar els<br />
esforços de<br />
Rayka,Sicario, Narco y<br />
Capaz, que han<br />
aconseguit crear 33<br />
cançons (alta xifra) d’un<br />
gran nivell. D’altra banda,<br />
en l’àmbit de l’anàlisi de<br />
les peces musicals<br />
pròpiament és<br />
espectacular la reforma del so clàssic<br />
d’”HPS” aconseguida per Big Hozone i<br />
la resta de productors que han aportat molt<br />
bons beats per els temes.<br />
Aquest fet provoca que els temes siguin<br />
més agradables d’escoltar, pel gran públic<br />
que no acostuma a escoltar música del<br />
gènere, i produeix un gran avenç melòdic<br />
respecte amb els anteriors discos del grup<br />
malagueny.<br />
66<br />
També és destacable una millora de les<br />
estructures, mètriques i flows dels 4 MC’s.<br />
El més encertat de tots és en Sicario que<br />
s’adapta a tots els ritmes; amb rimes molt<br />
variades, lluny de ser previsibles o en una<br />
estructura molt tancada i, a més,<br />
combinant sempre rimes consonants amb<br />
assonants.<br />
«“El castigo de los<br />
débiles”,”colt 42” o<br />
“te voy a hundir”<br />
són, potser i segons<br />
el meu parer, les tres<br />
millors cançons del<br />
doble CD»<br />
Tanmateix, el grup<br />
manté la crítica i l’estil<br />
cru de les seves lletres<br />
que els caracteritzen i<br />
imprimeixen el seu<br />
segell a totes les seves<br />
cançons incloent-hi<br />
també les d’aquest<br />
cinquè treball.<br />
És oportú i necessari<br />
destacar algunes<br />
cançons, com “el castigo de los<br />
débiles”,”colt 42” o “te voy a hundir” que<br />
són, potser i segons el meu parer, les tres<br />
millors del doble compact, tot i que totes<br />
les cançons estan treballades i no existeix<br />
la sensació que algunes cançons sobrin<br />
o no arribin al nivell general.<br />
Ja ho sabeu, els amants del bon<br />
rap hardcore, si voleu comprarvos<br />
cap disc, us convé pagar els<br />
14’95• que val el CD,<br />
localitzable a establiments<br />
especialitzats.
Desconnecta’t<br />
PREGUNTES SENSE RESPOSTA<br />
Per molt que ho rumieu, aquestes preguntes no tindran respostes, però ho podeu comprovar o<br />
pensar.<br />
Fins on es renta la cara un calb?<br />
Cap on marca la brúixola quan estem en el Pol Nord?<br />
Per que quan mirem cap a d’alt obrim la boca?(comproveu això)<br />
TROBA LES 10 DIFERÈNC<strong>IES</strong><br />
Té dents i no mossega,<br />
és petita com un ratolí,<br />
si la fas girar funciona,<br />
tant de dia com de nit.<br />
ENDEVINALLES<br />
Per Cristina Tejedera<br />
67<br />
Com un ham gegantí sóc<br />
intentant peixos pescar.<br />
No arribo mai a la mitja dotzena<br />
car sóc sempre a cada mà.
Desconnecta’t<br />
Troba les 10 diferències del Leo Messi<br />
Sopa de lletres de futbolistes<br />
68
Desconnecta’t<br />
Solució de la sopa de lletres<br />
SUDOKU:<br />
SUDOKU:<br />
Descobreix si ets capaç de resoldre aquests sudoku!<br />
69<br />
Sergio Quirante<br />
Per Marta Casares
ÀR<strong>IES</strong> (21/03-19/04)<br />
HORÒSCOP<br />
COLOR: Vermell. Aquest color representa impulsivitat,<br />
arrogància, vitalitat i fins i tot fortalesa. Les persones<br />
Àries no fa falta conèixer el seu interior, ja que amb<br />
aquest color se sap com és aquesta persona sense<br />
presentació.<br />
ESPORT: Motociclisme. Aquest esport representa, per<br />
un costat, el risc, i per l’altre l’emoció que comporta<br />
competir. Sempre els agrada lluitar per guanyar i que<br />
els aplaudeixin quan alguna cosa els surt bé.<br />
PROFESSIÓ: Militar<br />
TAURE (20/04-20/05)<br />
COLOR: Blau. Aquest color representa l’equilibri, la<br />
seguretat i la fermesa. El blau és considerat un color<br />
fred i per això s’identifica amb la personalitat reservada<br />
i introvertida dels Taure.<br />
ESPORT: Judo.Aquest esport representa com són de<br />
lluitadors els Taure, ja que els agrada la lluita cos a cos.<br />
La tenacitat i la perseverança que té aquest esport<br />
s’identifica amb els Taure.<br />
PROFESSIÓ: Comerciant<br />
BESSONS (21/05-20/06)<br />
COLOR: Groc. Aquest representa la seva personalitat:<br />
lluminosa, atrevida i molt alegre. A vegades, és un color<br />
prohibit per als supersticiosos a l’hora de vestir-se. Però<br />
per a un Bessó no hi ha res prohibit.<br />
ESPORT: Golf. Aquest esport representa a persones que<br />
no els agrada suar ni esforçar-se gaire. Practiquen<br />
esports basant-se més en l’estètica i sempre ressaltant<br />
el seu saber estar. El golf s’identifica amb les seves<br />
qualitats.<br />
PROFESSIÓ: Publicitari/a<br />
Desconnecta’t<br />
70<br />
CRANC (21/06-22/07)<br />
COLOR: Vermell. Aquest color representa la vida i la<br />
força de seu caràcter, expressant el seu interior l’alegria<br />
que tenen. Desperta les seves inquietuds i fa que no caigui<br />
en el pessimisme.<br />
ESPORT: Natació. Aquest esport és una mica solitari.<br />
La natació és l’esport que més identifica a les persones<br />
cranc, ja que nedant no escolta ni veu a ningú.<br />
PROFESSIÓ: Infermer/a<br />
VERGE (23/07-22/08)<br />
COLOR: Verd. Aquest color representa la vitalitat i<br />
l’optimisme de les persones verges. Són amants de la<br />
naturalesa i una mica hipocondriaques aquest color els<br />
relaxa i els fa sentir-se bé.<br />
ESPORT: Escacs. Aquest esport representa el caràcter<br />
de les persones verges, perquè sempre estan analitzant,<br />
pensant i buscant estratègies. Aquestes persones tenen<br />
molt prestigi intel·lectual.<br />
PROFESSIÓ: Crític/a<br />
LLEÓ (23/07-22/08)<br />
COLOR: Magenta. Aquest color representa l’energia i<br />
la sensibilitat que tenen les persones lleó. Les persones<br />
lleó son molt actives i afectuoses.<br />
ESPORT: Volei. aquest esport representa l’afectivitat que<br />
necessiten las persones lleó, per això els agrada estar en<br />
equip.<br />
PROFESSIÓ: mainader/a
Desconnecta’t<br />
BALANÇA (23/09- 21/10)<br />
COLOR: Gris. Aquest color representa el caràcter<br />
detallista fermesa dels balança. No els agrada destacar i<br />
tampoc ho necessiten. Aquest color els fa passar<br />
desapercebuts i els proporciona la fortalesa i l’equilibri<br />
que necessiten.<br />
ESPORT: Hípica. Aquest esport identifica a les persones<br />
balança perquè són persones que no els agrada lluitar<br />
cara a cara. Aquestes persones busquen el plaer busquen<br />
el placer i el prestigi sense cridar la atenció.<br />
PROFESSIÓ: Advocat/a<br />
ESCORPÍ (22/10-21/11)<br />
COLOR: Blau. Aquest color representa a persones<br />
contemplatives i que s’enfonsen en els seus pensaments.<br />
Aquest és un color molt fred que no deixa veure els<br />
sentiments dels escorpins.<br />
ESPORT: Piragüisme. Aquest esport identifica a<br />
persones amants de la naturalesa. Permet que els<br />
escorpins puguin expressar les seves emocions sense<br />
contenir-les. Els escorpins adoren la soledat i llocs on<br />
poder aïllar-se dels problemes.<br />
PROFESSIÓ: Enginyer/a<br />
CAPRICORN (22/11-20/1)<br />
COLOR: Marró clar. Aquest color representa la<br />
prudència acostant-se al timidesa. A els capricorns tenen<br />
un estil molt modest i normalment passen desapercebuts<br />
ESPORT: Marató. Aquest esport representa com és la<br />
vida d’un capricorn. No expressa els seus sentiments.<br />
Per a ells el seu repte es arribar sigui com sigui. Només<br />
pensa en la meta i mai es dona per vençut.<br />
PROFESSIÓ: Administratiu/iva<br />
SAGITARI (23/11-21/12)<br />
COLOR: Verd. Aaquest color representa a persones amb<br />
esperit lliure i els encanta ser els protagonistes. És un<br />
color càlid que fa aflorar les seves passions.<br />
ESPORT: Tenis. Aquest esport representa a persones<br />
individuals a les quals no els agrada dependre de ningú.<br />
És un esport amb prestigi, els sagitaris els agrada que el<br />
seu esforç sigui valorat i si és recompensat millor.<br />
PROFESSIÓ: Escriptor/a<br />
71<br />
PEIXOS (20/02-20/03)<br />
COLOR: Violeta. Aquest color representa prudència,<br />
reflexió, originalitat i creativitat. És un color apagat, que<br />
s’identifica amb complaença i solidaritat dels peixos amb<br />
la resta de la gent.<br />
ESPORT: Basket. Aquest esport representa la solidaritat<br />
i el companyerisme , dues qualitats molt desenvolupades<br />
en les persones d’aquest signe. És un joc molt vistos i<br />
alegre, i per aquest motiu s’identifica amb les persones<br />
peix.<br />
PROFESSIÓ: Artista<br />
AQUARI (20/01-19/02)<br />
COLOR: Blanc. Aquest color representa la vida, l’alegria<br />
i la puresa dels seus pensaments. Els aquari sempre estan<br />
disposats a aprendre noves coses que els aporti alguna<br />
cosa a la vida.<br />
ESPORT: Tir amb arc. Aquest esport representa<br />
originalitat ja que no fan els que fan els demés i amb això<br />
aconsegueixen ser sorprenents i originals. Tampoc els<br />
agrada el exercici físic per això és un esport tranquil<br />
ideal per a ells.<br />
PROFESSIÓ: Professor/a<br />
Per Cristina Tejedera i Ana R. Moreno
INGREDIENTS:<br />
(Per a 6-8 persones)<br />
- 1 Kg. de pomes<br />
- 50gr. de mantega desfeta<br />
- 100gr. de farina<br />
- 150gr. de sucre<br />
- 2 ous<br />
- ½ sobre de llevat Royal<br />
Desconnecta’t<br />
PASTIS DE POMA<br />
ELABORACIÓ:<br />
Barregem els ous, la mantega i el sucre fins obtenir una crema fina.<br />
Seguidament i a poc a poc afegim la farina i el llevat.<br />
Ratllem les pomes (reservant una per a guarnir) i les afegim a la massa.<br />
Continuem treballant fins que quedi ben lligat.<br />
Untem un motlle rodó amb mantega i li posem la massa. El guarnim amb<br />
mitges llunes de poma i li posem una mica de sucre per sobre.<br />
El posem al forn calent a 180º uns 40-45minuts. Abans de treure’l punxem<br />
amb un escuradents, per comprovar que surti sec.<br />
*També podem canviar les pomes per peres o qualsevol fruita que ens agradi més,<br />
tenint en compte que hem de posar la mateixa fruita a dins de la massa que<br />
de guarniment.<br />
72<br />
Andrea Gomez
Desconnecta’t<br />
CARLOS BAUTE<br />
Sabes que estoy colgando en tus manos<br />
Así q no me dejes________<br />
Sabes que estoy colgando en tus ________.<br />
Te envio poemas de mi__________<br />
Te envio canciones de 4.40<br />
Te envio las fotos cenando en ________<br />
__ cuando estuvimos por _________<br />
Y ___ me recuerdes__ tengas presente<br />
Que __ corazón está _______ en tus ____<br />
_____ , cuidado que mi corazón está______ en tus<br />
_______<br />
AMAIA MONTERO<br />
Quiero crecer, quiero saber,<br />
que dormiré a la verita_____<br />
quiero ________ del miedo<br />
Y ______ de una vez<br />
los _____ que tiene la_____<br />
quiero ____ a la ________<br />
Y caminar _______ cerca del _______<br />
________ siempre a tu________<br />
esta_____ de ______<br />
no ______ acabar.<br />
LES LLETRES DESAPAREGUDES<br />
Algunes paraules de les següents cançons han desaparegut, ets capaç de completar aquestes cançons?<br />
73<br />
LA QUINTA ESTACIÓN<br />
Que hoy te____<br />
Y aunque lo ___ no se ___ olvida<br />
Que ____ tú el que no creía ___ las ______<br />
Que _____ siendo la misma ____ que entre tus<br />
sábanas ___ perdía<br />
Y a fin de ____ no soy ____ de aquella _______<br />
Que te _____<br />
LA OREJA DE VAN GOGH<br />
Seré tu ____ , seré un ______<br />
una farola ____ se enciende al ______<br />
______ mariposa , la estrella _______<br />
que viene _____ y muy solita se ______<br />
seré el ______ de un ______ en ___ mar<br />
un viejo ______ sobre como _______<br />
seré _______ porque ___ soy tu _______<br />
Sandra Lozano
Racó literari<br />
EL TIGRE DE LLAUTÓ – SEGONA PART<br />
Quan el vaig veure, em vaig espantar. Però després em vaig adonar de que el Dr. Mengele era<br />
amable i molt bona persona. Primer, vam xerrar sobre els últims anys de la meva vida, de les meves<br />
aficions i totes aquestes coses. Quan la xerrada de protocol va haver acabat, em va explicar quina era la<br />
seva missió a Auschwitz i què hauria de fer ell. Jo formaria part d’una mena d’equip mèdic d’investigació<br />
juntament amb 3 persones més.<br />
Els primers mesos vam fer experiments senzills; col·locàvem petits trossets de pell o unes gotes de<br />
sang en diferentes substàncies per veure com reaccionaven i les miràvem amb el microscopi i també fèiem<br />
proves psicològiques a alguns presoners, que no sé per què estaven morts de por.<br />
Al llarg d’aquest temps em va semblar una feina divertida i molt dinàmica: ara ves a buscar unes<br />
mostres allà, ara mira aquestes proves, ara ves a buscar tants presos al camp, etc. Però al llarg del temps<br />
se’m va tornar monòtona i cíclica. Pràcticament havia un horari (encara que no establert) del que havíem<br />
de fer. Però el pitjor no era això, sinó que va arribar després.<br />
Mengele ens va convocar a tots quatre i ens va explicar que a partir d’aquell dia la nostra feina<br />
canviaria perquè ja estàvem preparats. Ens va explicar que amb les proves que fèiem no podíem confirmar<br />
cap teoria ni afirmar amb rotunditat cap fet. Va contar-nos quin era el motiu de la seva missió a Auschwitz.<br />
Era un pla descabellat que semblava de ciència-ficció. Volia crear el Supersoldat. Ens va explicar que els<br />
presos eren com rates de laboratori humanes i que els faríem servir per a experiments. Jo vaig pensar que<br />
seríen proves físiques com córrer durant un temps o poder aguantar sense respirar una estona. Per tant, tot<br />
i que la idea del supersoldat era una mica extranya, nosaltres vam seguir amb la nostra feina. El primer<br />
experiment que vaig fer juntament amb el senyor Mengele va ser horrorós.<br />
Em va cridar perquè l’ajudés a prendre la pressió i la temperatura d’una cambra cada pocs<br />
segons. Al cap d’uns quinze minuts, va dir que ja havíem acabat. Aquella experiència emb va semblar poc<br />
fructífera, perquè calcular la pressió i la temperatura era cosa fàcil. Però quan Mengele va haver esperat<br />
uns minuts a que es refredés la cambra, va obrir la porta. De dins va sortir una bafarada d’aire pudent i<br />
atrapat, com si hagués estat estancat en un llac podrit molt calent. Però el que em va regirar l’estómac no<br />
va ser l’aire putrefacte, sinó el que va caure a terra. Era un home prim i pàl·lid; un pres, per ser més<br />
exactes. Tenia els ulls blancs i els cos vermell roent; sagnava. Estava banyat en sang. Em vaig estrényer en<br />
veure’l. Vaig intentar salvar-lo però ja era massa tard. La pell del cadàver es desfeia en tocar-la. Semblava<br />
que n’haguessin fet un puré i li haguessin escampat per sobre.<br />
74<br />
Joves artistes
Joves artistes<br />
Ràpidament, vaig córrer a vomitar al bany. Tot i haver vist coses horrendes al Park-Klinik durant<br />
la meva etsança com a metge, allò em va trastornar durant dies que no vaig poder aculcar l’ull. Va ser<br />
massa per a mi.<br />
Quan vaig tornar a la feina, vaig demanar una explicació al Dr. Mengele. Em va dir que l’home ja<br />
havia mort quan el va introduïr dins la cambra. Jo no m’ho acabava de creure. No obstant, vaig seguir fent<br />
les meves tasques menors.<br />
Em va sorprende que el Dr. Mengele es posés tant eufòric quan un dia van arribar tres bessons<br />
jueus. Mengele va embogir i se li van deorbitar els ulls. No era el mateix de sempre.<br />
FINAL DE LA SEGONA PART DE EL TIGRE DE LLAUTÓ<br />
Gerard Culla Belmonte<br />
75