Sant Pere de Casserres Mites i llegendes - CapGros.com

La plaça del centre
d’acolliment ens
condueix a l’edifici
d’entrada de tot el
recinte de Sant Pere
de Casserres.
La carena de
Casserres forma una
península rodejada pel
meandre més espectacular
que dibuixa el
riu Ter.
cultura, ja que van ser “els senyors del cor”
qui ens van salvar els llibres. Els escribes
incansables van donar prosperitat a aquest
monestir durant uns 60 anys a cavall entre
el s. XI i XII. Després del tancament del sant
edifi ci, es va inaugurar un llarg període de
semiabandó que no va ser manllevat per
buscadors de tresors i descobridors d’altres
mons. “Està perfectament documentada la
relació del monestir amb ritus esotèrics”,
assegura Pladevall.
L’historiador és la memòria viva d’aquest
racó de món i des del seu apartament al
centre de Barcelona, entre munts de llibres
i papers plens de notes, explica alguns dels
secrets del monestir. “A partir dels anys
setanta s’hi celebraren ritus esotèrics i
alguna missa negra. Aquí acudia gent
convençuda que es podien enregistrar
veus de morts amb magnetòfons. Venien
de nit i intentaven captar-les”.
A Sant Pere de Casserres també hi acudien
els amants de les misses negres. “El 3 de
novembre de 1973-4 –no ho recordo bé,
detalla l’historiador–, un grup d’entusiastes
de Satanàs i Belcebub es va reunir a l’altar.
Van col·locar dos projectors de colors, una
dona despullada sobre la qual van deixar
caure la sang de dues gallines degollades,
una de blanca i una de negra”, assegura
Pladevall citant la versió d’un testimoni
que hi assistí. “En aquests ritus mai ningú
hi va veure cap dimoni, més aviat alguna
‘dimònia’. Eren signes d’aquells temps, els
setanta, un pèl bojos”.
Llegendes
No hi ha lloc antic sense la seva llegenda
i la de Sant Pere de Casserres és coneguda
per tothom. Segons la creença popular, el
monestir va ser alçat allí on va caure morta la
mula que transportava el cadàver de l’infant
dels vescomtes de Rupit. De fet, la seva
tomba i el seu cadàver van actuar de reclam
perquè molts excursionistes i curiosos feien
fotografi es del cos visible a la tomba dreta
de l’altar. Avui aquest cadàver ja no hi és. El
66 67