Sant Pere de Casserres Mites i llegendes - CapGros.com
Sant Pere de Casserres Mites i llegendes - CapGros.com
Sant Pere de Casserres Mites i llegendes - CapGros.com
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
i tutelar. Tant és així que, a partir <strong>de</strong> 1079,<br />
el van donar a Cluny, que en aquell temps<br />
exercia <strong>de</strong> capital <strong>de</strong>ls benedictins. A partir<br />
<strong>de</strong> llavors, <strong>de</strong>s d’aquest convent es regiran<br />
diverses possessions que l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />
Benet tenia a Catalunya, cosa que farà<br />
viure els moments <strong>de</strong> més esplendor al<br />
monestir.<br />
Així va ser fi ns al 1573, quan el rei Felip<br />
II or<strong>de</strong>na el traspàs <strong>de</strong>l convent <strong>de</strong> l’or<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> Cluny als jesuïtes, que el tindran en<br />
possessió fi ns que el 1771 passa a mans<br />
<strong>de</strong> la família Roda. Encara que amb els<br />
jesuïtes a penes hi va haver vida, la seva<br />
inaccessibilitat ha fet que el convent <strong>de</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Pere</strong> <strong>de</strong> <strong>Casserres</strong> sigui una <strong>de</strong> les<br />
proves més ben conserva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’estil <strong>de</strong><br />
vida inicial <strong>de</strong>ls benedictins. I aquesta<br />
és la seva segona gran característica:<br />
l’excel·lent estat <strong>de</strong> conservació, ja que<br />
l’edifi ci està tal <strong>com</strong> es va construir en<br />
la seva integritat, i avui és l’únic convent<br />
romànic <strong>de</strong> Catalunya on, <strong>de</strong> visita, po<strong>de</strong>m<br />
contemplar perfectament l’estil <strong>de</strong> vida <strong>de</strong>ls<br />
monjos <strong>de</strong> l’època. I encara més <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
la restauració que es va donar per acabada<br />
a l’abril <strong>de</strong>l 2002. La reconstrucció és obra<br />
<strong>de</strong>l Patronat Comarcal d’Osona, que va<br />
<strong>com</strong>prar l’edifi ci en ruïnes a la família Pla<br />
<strong>de</strong> Roda per uns 25 milions <strong>de</strong> pessetes<br />
(ells l’havien adquirit el 1774 per 64.607<br />
lliures, 5 sous i 10 diners).<br />
Misses negres<br />
Miquel Vilaseca viu a Manlleu. Per ell,<br />
“el monestir atorga a la <strong>com</strong>arca un valor<br />
misteriós i <strong>de</strong> llegenda”. Una <strong>com</strong>arca travessada<br />
pel Ter i dominada pels cingles<br />
<strong>de</strong>l Collsacabra, amb el pantà <strong>de</strong> Sau i les<br />
Guilleries traient el nas per l’est i la serra<br />
<strong>de</strong> Cabrera a ponent. Aquesta terra és un<br />
indret amagat, falcat al cor <strong>de</strong> Catalunya<br />
amb un dramatisme intens d’olor <strong>de</strong> boira i<br />
crit d’animal que arriba al món. A l’or<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />
Cluny i a <strong>Sant</strong> <strong>Pere</strong> <strong>de</strong> <strong>Casserres</strong>, li <strong>de</strong>vem la<br />
Sobre el paviment<br />
original es distingeixen<br />
algunes <strong>de</strong> les 78 tombes<br />
antropomorfes que es conserven<br />
<strong>de</strong> l’antiga necròpolis.<br />
L’antic palau <strong>de</strong>ls ves<strong>com</strong>tes<br />
<strong>de</strong> Cardona es<br />
va adaptar a usos monàstics<br />
i el museu <strong>de</strong>ixa<br />
testimoni <strong>de</strong> <strong>com</strong> vivien.<br />
64 65