Sant Pere de Casserres Mites i llegendes - CapGros.com

More documents

Recommendations

Info

Els orígens de Catalunya es troben a l’edat mitjana. En aquella època, que per a molts encara és una incògnita, els comtes i bisbes van anar confi gurant l’estructura territorial i política del nostre país. En l’àmbit artístic, aquells segles ens van llegar el romànic i el gòtic; en l’àmbit de la vida espiritual, la vida monàstica de quan els cenobis i els scriptorium eren els principals centres d’irradiació cultural de l’època. Sota la protecció dels castells i monestirs s’agrupava la gent, i aquests enclavaments amb el temps esdenien viles o ciutats. I entorn d’aquests assentaments el paisatge es transformava: el riu es convertia en vall, i la vall en terra de conreu. Eren llocs d’intercanvi que, de generació en generació, prenien signifi cats diversos que, per sempre més, formaran part de l’imaginari col·lectiu i del sentit identitari. Un edifi ci, un poble, un paisatge, una història comuna. Els cicles del temps es repeteixen en la història, tot sovint amagada en l’ombra de la llegenda. Una llegenda que a la vall del Ter s’anomena Sant Pere de Casserres. Perquè va ser durant la baixa edat mitjana que les famílies nobles de Catalunya van decidir demostrar el seu ascendent i per aquesta raó van construir-se llocs sagrats. Va ser així que al s. XI, la família dels vescomtes d’Osona van fundar el monestir de Sant Pere de Casserres al mateix promontori on hi havia el Castrum Serra (o Castell de Serra) des de l’any 898, una fortifi cació de defensa construïda arran de la incursió àrab. Avui, dinou quilòmetres separen Vic del monestir per la carretera que puja cap al Collsacabra en direcció el Parador de Turisme, però fi ns al 1969 aquest edifi ci era pràcticament inaccessible excepte per a excursionistes, buscadors d’or o els amants de les misses negres. Com afi rma l’historiador i expert en monestirs catalans, Antoni Pladevall, “Casserres va ser un monestir d’engegada de cavall i parada de burro, ja que els vescomtes d’Osona van posar moltes expectatives en aquest edifi ci en començar-lo a construir. Expectatives que de seguida van passar a ser nores perquè de seguida es van mudar a Cardona, on van fundar un gran monestir canonical, de la mateixa família”. La seva inaccessibilitat i falta d’importància va facilitar dos fets únics per a una construcció religiosa d’aquella època. La primera, el “feminisme” del convent, ja que aquí s’hi van voler enterrar les vescomtesses Ermetruit, Engúncia i Almodis. Lloc poc valorat pels seus marits vescomtes, van ser elles les qui el van voler projectar El centre del claustre és una gran cisterna d’aigua cavada directament a la roca i que recull les aigües pluvials del cenobi. La de Sant Pere és una de les esglésies romàniques més importants de Catalunya per la seva dimensió i per la singularitat d’ésser més ampla que llarga. Els panells d’informació completen l’ambientació museística. La taula al monestir està sempre parada. En el refetor és on la comunitat monàstica menjava en silenci. 60 61 Osona A Lleida A Ripoll C-153 Riu Ter Vic C-17 A Barcelona A Olot St. Pere de Casserres C-25 A la Costa Brava
Aixecat de les runes El claustre va ser reconstruït després dels coneguts terratrèmols del segle XV a la zona d’Osona i la Garrotxa. La restauració va conservar alguns dels elments romànics originals. El 1998 el monestir s’obre a les visites del públic. Actualment, a part de museu, és lloc de concerts i trobades culturals. 62 63
Page 1: De portes enfora PER FÈLIX MERINO
Page 5 and 6: La plaça del centre d’acolliment

Sant Pere de Casserres Mites i llegendes - CapGros.com

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?