Sant Pere de Casserres Mites i llegendes - CapGros.com

Els orígens de Catalunya es troben
a l’edat mitjana. En aquella
època, que per a molts encara
és una incògnita, els comtes
i bisbes van anar confi gurant
l’estructura territorial i política del nostre
país. En l’àmbit artístic, aquells segles ens
van llegar el romànic i el gòtic; en l’àmbit
de la vida espiritual, la vida monàstica de
quan els cenobis i els scriptorium eren els
principals centres d’irradiació cultural de
l’època. Sota la protecció dels castells i
monestirs s’agrupava la gent, i aquests enclavaments
amb el temps esdenien viles o
ciutats. I entorn d’aquests assentaments el
paisatge es transformava: el riu es convertia
en vall, i la vall en terra de conreu. Eren llocs
d’intercanvi que, de generació en generació,
prenien signifi cats diversos que, per sempre
més, formaran part de l’imaginari col·lectiu i
del sentit identitari. Un edifi ci, un poble, un
paisatge, una història comuna. Els cicles
del temps es repeteixen en la història, tot
sovint amagada en l’ombra de la llegenda.
Una llegenda que a la vall del Ter s’anomena
Sant Pere de Casserres.
Perquè va ser durant la baixa edat mitjana
que les famílies nobles de Catalunya van
decidir demostrar el seu ascendent i per
aquesta raó van construir-se llocs sagrats. Va
ser així que al s. XI, la família dels vescomtes
d’Osona van fundar el monestir de Sant
Pere de Casserres al mateix promontori
on hi havia el Castrum Serra (o Castell de
Serra) des de l’any 898, una fortifi cació
de defensa construïda arran de la incursió
àrab. Avui, dinou quilòmetres separen Vic
del monestir per la carretera que puja cap
al Collsacabra en direcció el Parador de
Turisme, però fi ns al 1969 aquest edifi ci
era pràcticament inaccessible excepte per a
excursionistes, buscadors d’or o els amants
de les misses negres.
Com afi rma l’historiador i expert en monestirs
catalans, Antoni Pladevall, “Casserres
va ser un monestir d’engegada de cavall
i parada de burro, ja que els vescomtes
d’Osona van posar moltes expectatives en
aquest edifi ci en començar-lo a construir.
Expectatives que de seguida van passar a
ser nores perquè de seguida es van mudar
a Cardona, on van fundar un gran monestir
canonical, de la mateixa família”.
La seva inaccessibilitat i falta d’importància
va facilitar dos fets únics per a una
construcció religiosa d’aquella època. La
primera, el “feminisme” del convent, ja que
aquí s’hi van voler enterrar les vescomtesses
Ermetruit, Engúncia i Almodis. Lloc
poc valorat pels seus marits vescomtes,
van ser elles les qui el van voler projectar
El centre del claustre és una gran cisterna d’aigua
cavada directament a la roca i que recull les aigües
pluvials del cenobi.
La de Sant Pere és una de les esglésies romàniques
més importants de Catalunya per la seva dimensió i
per la singularitat d’ésser més ampla que llarga.
Els panells d’informació completen l’ambientació
museística.
La taula al monestir està sempre parada. En el refetor
és on la comunitat monàstica menjava en silenci.
60 61
Osona
A Lleida
A Ripoll
C-153
Riu Ter
Vic
C-17
A Barcelona
A Olot
St. Pere de
Casserres
C-25
A la Costa
Brava