Sant Pere de Casserres Mites i llegendes - CapGros.com

De portes enfora
PER FÈLIX MERINO
FOTOGRAFIA: SERGIO RUIZ
Sant Pere de Casserres
Mites i llegendes
Amagat durant anys, l’únic convent benedictí
osonenc ha atret buscadors de tresors,
excursionistes i amants de la màgia negra
58 59

Els orígens de Catalunya es troben
a l’edat mitjana. En aquella
època, que per a molts encara
és una incògnita, els comtes
i bisbes van anar confi gurant
l’estructura territorial i política del nostre
país. En l’àmbit artístic, aquells segles ens
van llegar el romànic i el gòtic; en l’àmbit
de la vida espiritual, la vida monàstica de
quan els cenobis i els scriptorium eren els
principals centres d’irradiació cultural de
l’època. Sota la protecció dels castells i
monestirs s’agrupava la gent, i aquests enclavaments
amb el temps esdenien viles o
ciutats. I entorn d’aquests assentaments el
paisatge es transformava: el riu es convertia
en vall, i la vall en terra de conreu. Eren llocs
d’intercanvi que, de generació en generació,
prenien signifi cats diversos que, per sempre
més, formaran part de l’imaginari col·lectiu i
del sentit identitari. Un edifi ci, un poble, un
paisatge, una història comuna. Els cicles
del temps es repeteixen en la història, tot
sovint amagada en l’ombra de la llegenda.
Una llegenda que a la vall del Ter s’anomena
Sant Pere de Casserres.
Perquè va ser durant la baixa edat mitjana
que les famílies nobles de Catalunya van
decidir demostrar el seu ascendent i per
aquesta raó van construir-se llocs sagrats. Va
ser així que al s. XI, la família dels vescomtes
d’Osona van fundar el monestir de Sant
Pere de Casserres al mateix promontori
on hi havia el Castrum Serra (o Castell de
Serra) des de l’any 898, una fortifi cació
de defensa construïda arran de la incursió
àrab. Avui, dinou quilòmetres separen Vic
del monestir per la carretera que puja cap
al Collsacabra en direcció el Parador de
Turisme, però fi ns al 1969 aquest edifi ci
era pràcticament inaccessible excepte per a
excursionistes, buscadors d’or o els amants
de les misses negres.
Com afi rma l’historiador i expert en monestirs
catalans, Antoni Pladevall, “Casserres
va ser un monestir d’engegada de cavall
i parada de burro, ja que els vescomtes
d’Osona van posar moltes expectatives en
aquest edifi ci en començar-lo a construir.
Expectatives que de seguida van passar a
ser nores perquè de seguida es van mudar
a Cardona, on van fundar un gran monestir
canonical, de la mateixa família”.
La seva inaccessibilitat i falta d’importància
va facilitar dos fets únics per a una
construcció religiosa d’aquella època. La
primera, el “feminisme” del convent, ja que
aquí s’hi van voler enterrar les vescomtesses
Ermetruit, Engúncia i Almodis. Lloc
poc valorat pels seus marits vescomtes,
van ser elles les qui el van voler projectar
El centre del claustre és una gran cisterna d’aigua
cavada directament a la roca i que recull les aigües
pluvials del cenobi.
La de Sant Pere és una de les esglésies romàniques
més importants de Catalunya per la seva dimensió i
per la singularitat d’ésser més ampla que llarga.
Els panells d’informació completen l’ambientació
museística.
La taula al monestir està sempre parada. En el refetor
és on la comunitat monàstica menjava en silenci.
60 61
Osona
A Lleida
A Ripoll
C-153
Riu Ter
Vic
C-17
A Barcelona
A Olot
St. Pere de
Casserres
C-25
A la Costa
Brava

Aixecat de les runes
El claustre va ser reconstruït després
dels coneguts terratrèmols
del segle XV a la zona d’Osona
i la Garrotxa. La restauració va
conservar alguns dels elments
romànics originals. El 1998 el
monestir s’obre a les visites
del públic. Actualment, a part
de museu, és lloc de concerts
i trobades culturals.
62 63

i tutelar. Tant és així que, a partir de 1079,
el van donar a Cluny, que en aquell temps
exercia de capital dels benedictins. A partir
de llavors, des d’aquest convent es regiran
diverses possessions que l’orde de Sant
Benet tenia a Catalunya, cosa que farà
viure els moments de més esplendor al
monestir.
Així va ser fi ns al 1573, quan el rei Felip
II ordena el traspàs del convent de l’orde
de Cluny als jesuïtes, que el tindran en
possessió fi ns que el 1771 passa a mans
de la família Roda. Encara que amb els
jesuïtes a penes hi va haver vida, la seva
inaccessibilitat ha fet que el convent de
Sant Pere de Casserres sigui una de les
proves més ben conservades de l’estil de
vida inicial dels benedictins. I aquesta
és la seva segona gran característica:
l’excel·lent estat de conservació, ja que
l’edifi ci està tal com es va construir en
la seva integritat, i avui és l’únic convent
romànic de Catalunya on, de visita, podem
contemplar perfectament l’estil de vida dels
monjos de l’època. I encara més després de
la restauració que es va donar per acabada
a l’abril del 2002. La reconstrucció és obra
del Patronat Comarcal d’Osona, que va
comprar l’edifi ci en ruïnes a la família Pla
de Roda per uns 25 milions de pessetes
(ells l’havien adquirit el 1774 per 64.607
lliures, 5 sous i 10 diners).
Misses negres
Miquel Vilaseca viu a Manlleu. Per ell,
“el monestir atorga a la comarca un valor
misteriós i de llegenda”. Una comarca travessada
pel Ter i dominada pels cingles
del Collsacabra, amb el pantà de Sau i les
Guilleries traient el nas per l’est i la serra
de Cabrera a ponent. Aquesta terra és un
indret amagat, falcat al cor de Catalunya
amb un dramatisme intens d’olor de boira i
crit d’animal que arriba al món. A l’orde de
Cluny i a Sant Pere de Casserres, li devem la
Sobre el paviment
original es distingeixen
algunes de les 78 tombes
antropomorfes que es conserven
de l’antiga necròpolis.
L’antic palau dels vescomtes
de Cardona es
va adaptar a usos monàstics
i el museu deixa
testimoni de com vivien.
64 65

La plaça del centre
d’acolliment ens
condueix a l’edifici
d’entrada de tot el
recinte de Sant Pere
de Casserres.
La carena de
Casserres forma una
península rodejada pel
meandre més espectacular
que dibuixa el
riu Ter.
cultura, ja que van ser “els senyors del cor”
qui ens van salvar els llibres. Els escribes
incansables van donar prosperitat a aquest
monestir durant uns 60 anys a cavall entre
el s. XI i XII. Després del tancament del sant
edifi ci, es va inaugurar un llarg període de
semiabandó que no va ser manllevat per
buscadors de tresors i descobridors d’altres
mons. “Està perfectament documentada la
relació del monestir amb ritus esotèrics”,
assegura Pladevall.
L’historiador és la memòria viva d’aquest
racó de món i des del seu apartament al
centre de Barcelona, entre munts de llibres
i papers plens de notes, explica alguns dels
secrets del monestir. “A partir dels anys
setanta s’hi celebraren ritus esotèrics i
alguna missa negra. Aquí acudia gent
convençuda que es podien enregistrar
veus de morts amb magnetòfons. Venien
de nit i intentaven captar-les”.
A Sant Pere de Casserres també hi acudien
els amants de les misses negres. “El 3 de
novembre de 1973-4 –no ho recordo bé,
detalla l’historiador–, un grup d’entusiastes
de Satanàs i Belcebub es va reunir a l’altar.
Van col·locar dos projectors de colors, una
dona despullada sobre la qual van deixar
caure la sang de dues gallines degollades,
una de blanca i una de negra”, assegura
Pladevall citant la versió d’un testimoni
que hi assistí. “En aquests ritus mai ningú
hi va veure cap dimoni, més aviat alguna
‘dimònia’. Eren signes d’aquells temps, els
setanta, un pèl bojos”.
Llegendes
No hi ha lloc antic sense la seva llegenda
i la de Sant Pere de Casserres és coneguda
per tothom. Segons la creença popular, el
monestir va ser alçat allí on va caure morta la
mula que transportava el cadàver de l’infant
dels vescomtes de Rupit. De fet, la seva
tomba i el seu cadàver van actuar de reclam
perquè molts excursionistes i curiosos feien
fotografi es del cos visible a la tomba dreta
de l’altar. Avui aquest cadàver ja no hi és. El
66 67

Fitxa
tècnica
Sant Pere de
Casserres
Hivern 01/11 a
28/02. Horari d’11
a 17:30h
Primavera 01/03 a
14/06. Horari de 10
a 17:30h
Estiu 15/06 a 15/09.
Horari 10 a 19h
Tardor 16/09 a
31/10. Horari 10 a
17:30h
TANCAT: Els dilluns no
festius (dimarts en cas
de ser festiu el dilluns)i
el 25 de desembre.
Per vacances: segona
quinzena de gener.
Centre d’Acolliment
tel. 93 744 71 18
608 89 22 00
Més informació:
www.santperedecasserres.com
que poca gent sap és la raó que connecta
directament aquest indret d’Osona amb el
Maresme. Durant els setanta, un grup de
suposats devots van robar el cadàver i el
van amagar a Can Bertomeu, de Cabrera
de Mar (Maresme). Allí el van tenir durant
tant temps que la salabror del mar el va
malmetre i la mestresa del mas el va donar
sota secret de confessió al pare Massana,
jesuïta que es va encarregar de tornar-lo a
la família Pla de Roda.
Encara així, es calcula que el cos de l’infant
sobre el qual pesa la gràcia popular de tot
un convent, va estar al monestir uns deu o
onze anys. Actualment, el cadàver està en
possessió de la família Pla de Roda. Ningú
sap del cert on el guarden i encara hi ha
algú que explica haver-lo vist en forma de
fantasmagòric esperit per les rodalies del
convent en les nits fosques d’hivern.
De la ciutat al camp
La història dels llocs és la història
de la seva gent. Hi ha molts llocs on fer
nit, tots immillorables. Però entre els
que destaquen del Collsacabra, Can
Serra (www.canserra.com) guarda una
història que reedita el vell somni urbà
del retorn a la vida rural.
Fa sis anys, la Maribel i el Martí vivien
amb els seus dos fi lls, que estaven
en edat d’estudi, a Santa Perpètua de
Mogoda. Sempre havien tingut el somni
de viure a comarques i la inesperada
compra de l’empresa que el Martí havia
fundat amb dos socis va precipitar
el canvi de vida. “Vam veure un anunci
al diari i no ens hi vam pensar”.
Va ser així com van adquirir una preciosa
i esvelta masia del s. XIV amb un
milers de xais. “El canvi va ser brutal
–recorda la Maribel– perquè encara
que el Martí havia tingut bestiar a
casa de petit, la nostra experiència
era nul·la”, assegura. Encara així,
amb moltes ganes se’n van sortir i
des de fa tres anys la fi nca de 110
hectàrees els serveix d’horta, bosc
i pastura.
De la masia n’han fet una casa de
turisme rural acollidora, moderna
i plena de detalls (avís als interessats,
no us perdeu l’esmorzar que
preparen). Quan poden compten
amb l’ajuda dels dos fi lls, que
continuen vivint a Santa Perpètua,
ja que “la seva vida i els seus amics
són allí.
Malgrat les difi cultat, tant la
Maribel com el Martí estan convençuts
que el canvi ha valgut la
pena. “Quan ho vam comprar ens
agradava, ara, ens encanta. Cada
dia vas descobrint coses i sensacions
noves. T’adones de la teva
ignorància vers la naturalesa. Dels
paral·lelismes que hi ha entre les
persones i els elements de la natura.
Tenim molt per aprendre, i això,
és un bon motor per a nosaltres”.
68 69