26.04.2013 Views

Revista febrer.pub - Institut Comte de Rius

Revista febrer.pub - Institut Comte de Rius

Revista febrer.pub - Institut Comte de Rius

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Els alumnes <strong>de</strong> 1r <strong>de</strong>l CFGS <strong>de</strong> Desenvolupament i Aplicació <strong>de</strong> Projectes <strong>de</strong> Construcció,van fer<br />

el dia 11 <strong>de</strong> <strong>febrer</strong> una visita arquitectònica guiada pels professors J. Miquel Ibàñez i Joan Martí, al casc antic<br />

<strong>de</strong> Tarragona.<br />

Dintre <strong>de</strong> la zona amurallada, es va veure i entendre la construcció romana <strong>de</strong>l Circ, i com les intervencions<br />

recents, per tal que quedi al <strong>de</strong>scobert per mostrar-lo al poble i al viatger, han influït en les edificacions<br />

actuals, i avui habita<strong>de</strong>s. La integració <strong>de</strong> la Plaça <strong>de</strong>l Fòrum amb la mo<strong>de</strong>rnitat es caracteritza per l´eix<br />

que mostra l´antiguitat <strong>de</strong> la pedra silenciosa i un tant <strong>de</strong>teriorada pel pas <strong>de</strong>l temps (si puguéssim sentir tot<br />

allò que ens diu……..).<br />

Per altra banda, les construccions més recents (s. XVII i XVIII ), ens parlen algunes d´elles, <strong>de</strong>l progrés<br />

que la ciutat acumulava gràcies als afamats comerciants i tarragonins notables; avui ocupa<strong>de</strong>s per institucions<br />

públiques al servei <strong>de</strong>l ciutadà, que <strong>de</strong> pas són centre <strong>de</strong> mira<strong>de</strong>s per a tot aquell a qui l´agrada observar.<br />

Seguint el camí, vàrem fer cap a la Plaça <strong>de</strong> la Catedral i els seus voltants. Conjunt arquitectònic d´alt<br />

valor digne d´anàlisi per realitzar uns quants doctorats en Història <strong>de</strong> l´Arquitectura i Construcció. És un <strong>de</strong>sordre<br />

que el temps va or<strong>de</strong>nant. Allí s´hi pot veure la materialitat en estat pur, totalment <strong>de</strong>spullada i adoptant<br />

tot tipus <strong>de</strong> formes mo<strong>de</strong>la<strong>de</strong>s per la mà <strong>de</strong> l´home que ja ha <strong>de</strong>saparegut.<br />

Gràcies a les explicacions <strong>de</strong>l professor J. Miquel Ibàñez, que coneix Tarragona com la seva emprenta,<br />

vàrem gaudir imaginant tornar segles enrere.<br />

Ja era fosc i teníem els cossos glaçats <strong>de</strong>l fred que feia…Vam <strong>de</strong>cidir entrar a un local i prendre quelcom<br />

calent... , ens ho mereixíem.<br />

Joan Martí. Departament d’Edificació i Obra Civil<br />

Abrasius. Demostració<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>sbarbat<br />

Comprovació<br />

perpendicularitat Plegadora.<br />

Demostració<br />

Conferència<br />

Refrigerants<br />

Taller<br />

d’Ajustatges<br />

FEBRER 2010<br />

www.iescomte<strong>de</strong>rius.cat Núm 14<br />

.


Coordinació Fina Costa<br />

Coord. Fotogràfica JM. Lledós<br />

Disseny i Fina Costa i<br />

Maquetació Josep M. Lledós<br />

Col.laboradors<br />

Josep M. Aleu<br />

Narcís Almena<br />

Isabel Berenguer<br />

Carme Calaf<br />

Marisa Casanova<br />

Pilar Co<strong>de</strong>ra<br />

Fina Costa<br />

Nohemí Duque<br />

Stefan Galve<br />

Joan Martí<br />

Lour<strong>de</strong>s Tablado<br />

Alumnes <strong>de</strong> 1r <strong>de</strong> CFGS <strong>de</strong> Desenvolupament i Aplicació <strong>de</strong> Projectes <strong>de</strong><br />

Construcció amb el professor J. Miquel Ibañez.<br />

L’IMPORTANT ÉS EL QUE NO DIC…<br />

Que l’ensenyament actual no és com el <strong>de</strong> fa uns anys (molts,<br />

segurament) és una evidència tan rotunda que no cal ni plantejar-se-la.<br />

Els temps han canviat, la societat ha canviat i, per<br />

tant, els factors que acompanyen l’ensenyament <strong>de</strong>ls nens i<br />

<strong>de</strong>ls joves, forçosament ha canviat.<br />

També resulta evi<strong>de</strong>nt que si bé en els centres d’infantil i<br />

primària la tasca educadora segueix sent la mateixa (molt més<br />

incrementada, això sí, per la cessió feta per les famílies), no és<br />

menys cert que els centres <strong>de</strong> secundària han hagut <strong>de</strong> fusionar<br />

la seva tradicional tasca d’ensenyament (instructiva) amb<br />

la tasca educativa (formativa).<br />

A més, sembla que aquests canvis socials no han vingut acompanyats<br />

d’un nou plantejament seriós <strong>de</strong> l’ensenyament. I,<br />

potser hi ha molta raó en aquesta afirmació, tot i que, caldria<br />

aprofundir en els factors <strong>de</strong>terminants, per <strong>de</strong>finir en quina<br />

mesura cada factor ha intervingut, i intervé, en el fracàs (si<br />

l’hi ha). Jo només ho faré <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la perspetiva <strong>de</strong>l professor.<br />

Crec que la nostra tasca, per damunt <strong>de</strong> tot, és aportar el nostre<br />

granet a l’educació <strong>de</strong>ls nostres joves, sempre <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nostre<br />

apropament com a persones, per mirar <strong>de</strong> formar i<br />

d’instruir, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva situació inicial.<br />

Narcís Almena. Professor <strong>de</strong> llengua<br />

En èpoques <strong>de</strong> crisi, com ara, aquestes empreses petites són les primeres a caure i arrossegar a<br />

d’altres en la seva mateixa situació. El missatge que ens arriba <strong>de</strong> la Unió Europea és que cal emprendre,<br />

cal crear noves empreses que aportin valor afegit, que siguin innovadores, que no tinguin<br />

por a créixer i a crear nous llocs <strong>de</strong> treball. Des <strong>de</strong> l’Ajuntament <strong>de</strong> Tarragona pensem que el jovent<br />

és un sector clau perquè probablement la inserció al mercat laboral és ara més difícil i per tant,<br />

l’opció <strong>de</strong> crear una empresa o un negoci propi té més vigència que mai. També sabem que hi ha<br />

molts prejudicis al voltant d’aquest tema; per exemple, comentaris que he pogut escoltar aquests<br />

darrers dies acompanyant els monitors als tallers pels IES com: “ser empresari és treballar molt”,<br />

“és tenir massa responsabilitat”, o “calen molts diners per començar”. A mi em preocupa que la crisi<br />

econòmica estigui indirectament <strong>de</strong>smotivant el nostre jovent i adormint les seves il·lusions.<br />

Ara és més important que mai construir nous escenaris <strong>de</strong> futur, apostar per la innovació i creure i<br />

donar suport a les noves empreses. I el nostre jovent no pot ser aliè a aquesta tendència europea, no<br />

po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>ixar-los al marge ni pretendre que el món actual sigui igual que fa 5 anys. Els mercats <strong>de</strong><br />

treball estan canviant dràsticament i el que està clar és que ja no tornaran a ser el que van ser fa uns<br />

anys. Qui estigui estudiant per ser mecànic, que vagi pensant en què sap fer <strong>de</strong> diferent <strong>de</strong>ls tallers<br />

que té pel voltant, o el fuster, o l’informàtic, el mateix dissenyador gràfic. La clau és innovar, i oferir<br />

productes o serveis amb valor afegit, no per sobresortir, que també, sinó per sobreviure. Per acabar,<br />

els tallers <strong>de</strong> sensibilització pretenen això, sensibilitzar sobre la possibilitat real <strong>de</strong> construir el<br />

teu futur laboral per la via <strong>de</strong> l’autoocupació, creant el teu propi lloc <strong>de</strong> treball o la teva empresa,<br />

associant-te amb amics o familiars o sol/a; però el que és més importat, amb el suport <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament <strong>de</strong> Tarragona, que ofereix un servei gratuït d’assessorament per a persones emprenedores<br />

en el Viver d’empreses Pau Delclòs.<br />

Marga Bonamusa. Conselleria d’empreses, formació i consum.<br />

Ajuntament <strong>de</strong> Tarragona<br />

Pàg. 2 Pàg.11


POESIA<br />

La poesia d’Olga Xirinacs és una amalgama <strong>de</strong> tons, d’olors, <strong>de</strong><br />

colors, <strong>de</strong> música, <strong>de</strong> referències pictòriques que conflueixen per<br />

evocar l’alè més vitalista <strong>de</strong>l caràcter mediterrani.<br />

Tots els elements <strong>de</strong> la terra hi són presents, tots els moments <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>scrits, totes les sensacions<br />

<strong>de</strong>l cos intuï<strong>de</strong>s. I, darrera cada paraula, l’evidència d’una experiència viscuda intensament i l’afany<br />

per <strong>de</strong>ixar-ne l’empremta eterna ( “cada nit,/ princesa nua, t’escriuré a la pell/ les paraules que tu<br />

m’has ensenyat.”). I la ciutat –“princesa nua”- es troba a l’inici <strong>de</strong> cada vers, <strong>de</strong> cada imatge, present<br />

per justificar-ne la seva <strong>de</strong>pendència ( “Depenc <strong>de</strong> cos i pedra / i les arrels se’m nuen al cervell”) i el<br />

seu retorn cíclic i necessari (“ Tots els camins que has fet tornen a tu / per terra i mar en una tarda<br />

estesa.”). I, tanmateix, més enllà <strong>de</strong>l mar, més enllà <strong>de</strong>l poble que l’ha acollida i <strong>de</strong>ls indrets europeus<br />

<strong>de</strong>scoberts, la seva poesia es <strong>de</strong>sborda i envaeix tots els racons <strong>de</strong> l’ànima, convertint en art tota cosa<br />

anomenada.<br />

Marta Matas i Fina Costa<br />

El Punt, 16 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 2009<br />

NARRATIVA<br />

Quim Monzó s’ha <strong>de</strong>dicat a fixar en aquest recull <strong>de</strong> contes alguns<br />

<strong>de</strong>ls episodis <strong>de</strong> l’imaginari amorós contemporani, però no<br />

en clau <strong>de</strong> codi i<strong>de</strong>alitzant sinó d’indagació. La pregunta és la <strong>de</strong>l<br />

títol: El perquè <strong>de</strong> tot plegat. El punt <strong>de</strong> partida, la perplexitat.<br />

En aquest llibre, la capacitat <strong>de</strong> síntesi <strong>de</strong> Quim Monzó arriba a la<br />

seva màxima puresa: els seus relats, aparentment simples i esquemàtics,<br />

són una enèrgica exhibició <strong>de</strong> mestratge, i es complementen<br />

per formar un tot que ens mostra amb implacable precisió l'eterna<br />

incertesa humana. El perquè <strong>de</strong> les coses ha estat un <strong>de</strong>ls<br />

millors èxits <strong>de</strong> crítica i <strong>de</strong> ven<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la literatura catalana <strong>de</strong>ls<br />

últims anys.<br />

Un llibre que confirma la qualitat d’un autor que la crítica internacional<br />

ha comparat amb Kafka, Borges i Rabelais.<br />

Pilar Co<strong>de</strong>ra. Responsable <strong>de</strong> la Biblioteca<br />

REPRESENTACIONS TEATRALS<br />

Dijous 28 <strong>de</strong> gener, en la Setmana <strong>de</strong> sant Joan Bosco, els alumnes <strong>de</strong> 1r i 2n <strong>de</strong> BAT van representar<br />

dues obres <strong>de</strong> teatre.<br />

Alícia ja no viu aquí, creada i dirigida per la professora Isabel Berenguer, i que tractava el tema <strong>de</strong>ls<br />

maltractaments a les dones.<br />

Pàg. 4 Pàg. 9<br />

Els personatges: Míriam Salvadó, Genís Galve, Ana Pilar, David Càr<strong>de</strong>nas, Teresa Sánchez,<br />

Ainoha González, Montse Olivar, Jordi Grau, Oriol Ribé, Albert Torres, Ricard Curieses,<br />

Laia Pérez, Esther Hurtado<br />

Grup <strong>de</strong> suport: Yasmina Alonso, Sergi Cerrato<br />

I La casa <strong>de</strong> Bernarda <strong>de</strong> Alba, <strong>de</strong> Fe<strong>de</strong>rico García Lorca, dirigida pel professor Narcís Almena,<br />

una obra clàssica <strong>de</strong>l teatre poètic <strong>de</strong>l creador andalús, on tracta el tema <strong>de</strong> la repressió <strong>de</strong> les dones<br />

andaluses <strong>de</strong>l segle XX.<br />

Els personatges:<br />

Bernarda Alba – Ester Hurtado<br />

Angustias – Mar Araujo<br />

Poncia – Judit Moreno<br />

Magdalena – Enric Morán<br />

A<strong>de</strong>la – Marina Domènech<br />

Pru<strong>de</strong>ncia – Esther Alcañiz<br />

Pepe el Romano - Alejandro Gil<br />

El grup <strong>de</strong> suport:<br />

Narradors Javi Llop, Noelia Arjona,<br />

Ferran Jardí, Cristian Fernán<strong>de</strong>z.<br />

Apuntadores Georgina Bianchi, Laura Blázquez, Laura Ocaña.<br />

A més, vam tenir tres actuacions magnífiques: MÀGIA amb la Melanie Cacho, BALL amb la Mari<br />

Carmen Cabello i FLAMENC amb la Mar Araujo i l’Iván Medina, acompanyats amb la guitarra <strong>de</strong>l<br />

Rafa López.<br />

Isabel Berenguer i Narcís Almena. Professors <strong>de</strong> Llengua i Literatura


TALLERS DE SENSIBILITZACIÓ<br />

PER A L’EMPRENEDORIA JUVENIL<br />

L’Ajuntament <strong>de</strong> Tarragona, a través <strong>de</strong> la Conselleria d’empreses, formació, ocupació i consum, ha<br />

volgut fer un pas endavant en la millora <strong>de</strong> l’ocupabilitat juvenil <strong>de</strong> la ciutat organitzant una sèrie <strong>de</strong><br />

tallers <strong>de</strong> sensibilització per a la creació d’empreses. Aquest projecte, finançat pel Departament <strong>de</strong><br />

Treball <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya i pel Fons Europeu, es centra en els joves que cursen estudis<br />

<strong>de</strong> formació professional per motivar-los cap a la creació <strong>de</strong>l seu propi negoci.<br />

En el context actual <strong>de</strong> crisi econòmica, la creació d’una empresa o <strong>de</strong> la pròpia ocupació s’ha <strong>de</strong><br />

contemplar com una alternativa real per al <strong>de</strong>senvolupament professional <strong>de</strong> les persones. Experts <strong>de</strong><br />

la Unió Europea han expressat clarament que a Espanya s’ha <strong>de</strong> produir una reconversió <strong>de</strong>l teixit<br />

empresarial. És necessari impulsar una nova generació <strong>de</strong> persones emprenedores que siguin capaces<br />

<strong>de</strong> crear empreses innovadores i amb capacitat <strong>de</strong> creixement. El problema que tenim a Catalunya és<br />

que si bé la taxa d’emprenedoria és superior a les taxes europees i espanyola, ens trobem amb empreses<br />

que neixen petites i que no volen <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser petites. Hi ha por a créixer, a contractar més<br />

gent, a perdre el control. Aquesta manca <strong>de</strong> voluntat <strong>de</strong> creixement fa que les empreses ,que en èpoques<br />

<strong>de</strong> vaques grasses podrien augmentar <strong>de</strong> tamany i enfortir-se, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixin mantenir-se petites i<br />

no obrir nous mercats ni innovar amb nous productes.<br />

Alumnes que van participar en el taller amb les profesores Nohemí D. i Carme C.<br />

Pàg. 10<br />

Dijous 11 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, els alumnes <strong>de</strong> 1r <strong>de</strong> batxillerat (A i B) van anar al Museu <strong>de</strong> la ciència<br />

Cosmocaixa <strong>de</strong> Barcelona.<br />

Durant més <strong>de</strong> dues hores van visitar lliurement les diferents sales <strong>de</strong>l museu, mentre anaven<br />

completant un dossier <strong>de</strong> treball que se’ls havia proporcionat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nostre centre.<br />

A les 13 h van assistir a la projecció <strong>de</strong> la pel·lícula: “Génesi, <strong>de</strong>l Big Bang a l’exploració espacial”<br />

que va tenir lloc en el planetari <strong>de</strong>l mateix museu.<br />

Els professors acompanyants: J.M.Aliaga, R.Padilla i L.Tablado feliciten els alumnes que van<br />

participar en la visita, pel seu comportament i per l’interès que van mostrar en les activitats.<br />

L’alumna Yasmina Alonso <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> batxillerat A rep un val per un esmorzar<br />

complet al bar <strong>de</strong>l centre (4 ecopunts)<br />

Aquest any ja hem recollit més <strong>de</strong> 60 litres<br />

d’oli. Un fort agraïment a tots els<br />

col·laboradors <strong>de</strong> la campanya No més<br />

oli per l’aigüera; i encoratgem als que<br />

encara no ho feu a col·laborar en aquesta<br />

iniciativa. Recor<strong>de</strong>u que les petites accions<br />

envers el medi també són importants.<br />

Així mateix, us recor<strong>de</strong>m que segueix vigent<br />

el programa d’ecopunts per bescanviar<br />

per regals. Per rebre els ecopunts heu<br />

<strong>de</strong> contactar amb la professora responsable<br />

<strong>de</strong>l projecte (Lour<strong>de</strong>s Tablado) o<br />

apuntar-vos a la llista que hi ha a consergeria<br />

quan porteu l’oli.<br />

Pàg. 3


Gerard Piqué i Bernabeu (Barcelona, 2 <strong>de</strong> <strong>febrer</strong><br />

<strong>de</strong> 1987) juga <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa al Futbol Club Barcelona.<br />

Es va formar a les categories inferiors <strong>de</strong>l<br />

club, i abans <strong>de</strong> tornar al Barça al 2008, va jugar<br />

al Manchester United i al Real Zaragoza. De la<br />

mà <strong>de</strong> Pep Guardiola, Piqué es va convertir en un<br />

<strong>de</strong>ls actius més importants per a la <strong>de</strong>fensa blaugrana.<br />

En quin moment i per què vas <strong>de</strong>scobrir que et <strong>de</strong>dicaries<br />

al futbol?<br />

Seriosament als 16 anys. Sempre és allò que m’ha agradat<br />

més fer: jugar al futbol. El meu avi va ser durant una pila<br />

d’anys vicepresi<strong>de</strong>nt econòmic <strong>de</strong>l Barça i això em va<br />

marcar molt.<br />

Ets conscient que ets un ídol per a una gran majoria <strong>de</strong> joves i la responsabilitat que això comporta?<br />

Tot plegat em fa una mica <strong>de</strong> por. Els nois i les noies observen tots els meus gests i tots els meus<br />

comentaris i intenten imitar-me. És per això, que jo tinc cura per dir i fer allò més correcte. És<br />

la meva responsabilitat. A més, tinc clar que tot això pot canviar. Em sembla que tinc els peus a<br />

terra.<br />

Com és un dia normal per a un esportista d’èlit ?<br />

Entrenar, menjar, <strong>de</strong>scansar i dormir les hores necessàries. No hi ha temps per a res més. Jo<br />

procuro <strong>de</strong>dicar un temps a la família i als amics, i normalment ho aconsegueixo.<br />

Has <strong>de</strong>ixat alguna cosa pel camí per culpa <strong>de</strong>l futbol ?<br />

Doncs, sí. Principalment els estudis. També alguna coseta més, però ha valgut la pena l’elecció<br />

que vaig fer en el seu moment.<br />

En qui t’emmiralles professionalment? Quins són els teus referents?<br />

Intento copiar i aprendre <strong>de</strong> tots els jugadors bons que en són molts. El meus referents són,<br />

sens dubte, Fernando Hierro i Franz BecKenbauer.<br />

Sembla que, malgrat la teva joventut, ho has aconseguit quasi bé tot. En aquest moment d’èxit,<br />

quines són les teves aspiracions?<br />

No vull parar-me .Tinc la pretensió d’anar sempre cap d’alt . Sempre hi ha alguna cosa nova<br />

per aconseguir. La meva mirada sempre va cap endavant.<br />

Com es prepara un Barça– Madrid?<br />

Es prepara sol. La concentració ha <strong>de</strong> ser màxima i s’ha <strong>de</strong> mantenir el cap fred.<br />

Quines qualitats o predisposicions s’han <strong>de</strong> tenir per ser un bon futbolista?<br />

S’ha <strong>de</strong> ser una persona estable emocionalment, amb un entorn propici, <strong>de</strong>dicar-hi moltes hores,<br />

ser disciplinat i tenir un bon físic. De totes maneres crec que les qualitats idònies per ser un jugador<br />

important són congènites.<br />

Un bon consell que sempre t’ hagi funcionat<br />

Quan les coses no van bé, respira a fons, agafa impuls i cap endavant.<br />

Fina Costa<br />

( Entrevista realitzada el 5 <strong>de</strong> <strong>febrer</strong> <strong>de</strong> 2010)<br />

Pàg. 6 Pàg. 7<br />

Allò que més t’agrada i et <strong>de</strong>sagrada <strong>de</strong> la societat<br />

actual<br />

La facilitat d’accés a la informació i la manca<br />

<strong>de</strong> solidaritat.<br />

Una olor per recordar sempre<br />

La colònia <strong>de</strong> la meva mare<br />

Un llibre<br />

“El hòbbit o Viatge d’anada i tornada” <strong>de</strong> Tolkien.<br />

Un estat d’ànim<br />

Sense cap mena <strong>de</strong> dubte, l’alegria.<br />

Un <strong>de</strong>sig<br />

Guanyar la Champions al Bernabeu<br />

El personatge més admirat<br />

Michael Jordan . És el mite.<br />

RECOLLIDA D’ALIMENTS<br />

Tipus <strong>de</strong> música que escoltes<br />

Generalment escolto música negra.<br />

Durant les darreres setmanes <strong>de</strong>l primer trimestre, es va<br />

organitzar a l´ <strong>Institut</strong> -en col·laboració amb Cáritas-, una<br />

campanya <strong>de</strong> recollida d´ aliments.<br />

La col·laboració amb aquesta activitat ens ha aportat satisfacció,<br />

perquè hem contribuït a educar els joves amb valors<br />

com la solidaritat. Amb l´ esforç <strong>de</strong> tots, po<strong>de</strong>m aspirar<br />

a una societat més justa i igualitària.<br />

A la direcció <strong>de</strong> l´ <strong>Institut</strong>, l´ AMPA, professors, personal<br />

no docent, pares i alumnes, MOLTES GRÀCIES, en<br />

nom <strong>de</strong> totes les persones que han rebut el vostre ajut.


SORTIDA LITERÀRIA A BARCELONA<br />

Dimecres 16 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre vam fer una sortida curricular a Barcelona, amb els alumnes <strong>de</strong> 1r <strong>de</strong><br />

BAT i <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> BAT (<strong>de</strong> Literatura catalana), per treballar alguns aspectes d’obres emblemàtiques<br />

<strong>de</strong> la literatura catalana, castellana i universal, in situ.<br />

Carrer <strong>de</strong> Perot lo Lladre<br />

Vam llegir i comentar obres <strong>de</strong> la<br />

Barcelona literària, <strong>de</strong> la República a<br />

la postguerra: George Orwell, Carmen<br />

Laforet, Mercè Rodoreda, Juan<br />

Marsé, Eduardo Mendoza.<br />

Concretament vam recórrer alguns <strong>de</strong>ls llocs per on va<br />

passar el protagonista <strong>de</strong> la més “formosa” història <strong>de</strong><br />

“caballeros andantes nunca contada”: el Ingenioso Hidalgo<br />

y Caballero don Quijote <strong>de</strong> la Mancha (1605-1615), <strong>de</strong><br />

Miguel <strong>de</strong> Cervantes. La seva rebuda a la ciutat, la seva<br />

entrevista amb Perot lo Lladre, i la seva <strong>de</strong>rrota a la platja i<br />

tornada a la seva Manxa estimada, per morir al seu llit.<br />

“[...] me passé <strong>de</strong> claro a Barcelona, archivo <strong>de</strong><br />

cortesía, albergue <strong>de</strong> los estrangeros, hospital <strong>de</strong> los pobres,<br />

patria <strong>de</strong> los valientes [...], en sitio y en belleza única”.<br />

“[...] que no t’atrapin, vola<br />

amunt, escales amunt, cap al teu terrat, cap al teu colomer..., vola, Colometa. Vola, vola,<br />

amb els ulls rodonets i el bec amb els fora<strong>de</strong>ts [...]”<br />

Ens va tocar un dia gris i fred, amb estones d’un solet magnífic, a la Plaça Catalunya, i a<br />

alguns <strong>de</strong>ls carrerons <strong>de</strong> la ciutat.<br />

Isabel Berenguer, Narcís Almena i Stefan Galve<br />

Professors <strong>de</strong> Llengua i Literatura<br />

Pàg. 8<br />

Adrià , Guillem , David, Rafa, Estelio, M. Carmen<br />

amb els professors Narcís A. i Marisa C.<br />

Els alumnes <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> BAT d’Història <strong>de</strong> l’Art, acompanyats<br />

<strong>de</strong>l professors Narcís Almena i Marisa Casanova,<br />

van visitar, dimecres 27 <strong>de</strong> gener, la Sala<br />

d’Exposicions <strong>de</strong> Caixa Tarragona, per gaudir <strong>de</strong> l’<br />

exposició: Egipte, el pas a la eternitat.<br />

Entre tombes, rituals i mòmies, vam veure les peces<br />

exposa<strong>de</strong>s, totes originals, i 55 fotografíes <strong>de</strong>l <strong>de</strong>scobriment<br />

<strong>de</strong> la tomba <strong>de</strong> Tutankamon per Howar Carter,<br />

amb maqueta inclosa .<br />

Després vam visitar el Museu-Necròpolis Paleocristiana,<br />

per <strong>de</strong>scobrir el “món <strong>de</strong> la mort” <strong>de</strong> la Tarragona<br />

romana <strong>de</strong>l segle III.<br />

Els alumnes van conèixer dues manifestacions artístiques<br />

ben diferencia<strong>de</strong>s, però a l’hora ben interesants.<br />

Metereològicament parlant, ens va acompanyar<br />

l’Anticicló d’hivern, que aquests dies planeja sobre<br />

l’àrea <strong>de</strong> la costa <strong>de</strong>Tarragona, la qual cosa ens va proporcionar<br />

un dia fred però magníficament assolejat;<br />

d’aquesta manera en el <strong>de</strong>splaçament d’un lloc a<br />

l’altre, vam fer una bona passejada pel parc <strong>de</strong> la ciutat<br />

Pàg. 5<br />

Marisa Casanova. Professora d’Història

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!