Revista febrer.pub - Institut Comte de Rius

Els alumnes de 1r del CFGS de Desenvolupament i Aplicació de Projectes de Construcció,van fer
el dia 11 de febrer una visita arquitectònica guiada pels professors J. Miquel Ibàñez i Joan Martí, al casc antic
de Tarragona.
Dintre de la zona amurallada, es va veure i entendre la construcció romana del Circ, i com les intervencions
recents, per tal que quedi al descobert per mostrar-lo al poble i al viatger, han influït en les edificacions
actuals, i avui habitades. La integració de la Plaça del Fòrum amb la modernitat es caracteritza per l´eix
que mostra l´antiguitat de la pedra silenciosa i un tant deteriorada pel pas del temps (si puguéssim sentir tot
allò que ens diu……..).
Per altra banda, les construccions més recents (s. XVII i XVIII ), ens parlen algunes d´elles, del progrés
que la ciutat acumulava gràcies als afamats comerciants i tarragonins notables; avui ocupades per institucions
públiques al servei del ciutadà, que de pas són centre de mirades per a tot aquell a qui l´agrada observar.
Seguint el camí, vàrem fer cap a la Plaça de la Catedral i els seus voltants. Conjunt arquitectònic d´alt
valor digne d´anàlisi per realitzar uns quants doctorats en Història de l´Arquitectura i Construcció. És un desordre
que el temps va ordenant. Allí s´hi pot veure la materialitat en estat pur, totalment despullada i adoptant
tot tipus de formes modelades per la mà de l´home que ja ha desaparegut.
Gràcies a les explicacions del professor J. Miquel Ibàñez, que coneix Tarragona com la seva emprenta,
vàrem gaudir imaginant tornar segles enrere.
Ja era fosc i teníem els cossos glaçats del fred que feia…Vam decidir entrar a un local i prendre quelcom
calent... , ens ho mereixíem.
Joan Martí. Departament d’Edificació i Obra Civil
Abrasius. Demostració
de desbarbat
Comprovació
perpendicularitat Plegadora.
Demostració
Conferència
Refrigerants
Taller
d’Ajustatges
FEBRER 2010
www.iescomtederius.cat Núm 14
.

Coordinació Fina Costa
Coord. Fotogràfica JM. Lledós
Disseny i Fina Costa i
Maquetació Josep M. Lledós
Col.laboradors
Josep M. Aleu
Narcís Almena
Isabel Berenguer
Carme Calaf
Marisa Casanova
Pilar Codera
Fina Costa
Nohemí Duque
Stefan Galve
Joan Martí
Lourdes Tablado
Alumnes de 1r de CFGS de Desenvolupament i Aplicació de Projectes de
Construcció amb el professor J. Miquel Ibañez.
L’IMPORTANT ÉS EL QUE NO DIC…
Que l’ensenyament actual no és com el de fa uns anys (molts,
segurament) és una evidència tan rotunda que no cal ni plantejar-se-la.
Els temps han canviat, la societat ha canviat i, per
tant, els factors que acompanyen l’ensenyament dels nens i
dels joves, forçosament ha canviat.
També resulta evident que si bé en els centres d’infantil i
primària la tasca educadora segueix sent la mateixa (molt més
incrementada, això sí, per la cessió feta per les famílies), no és
menys cert que els centres de secundària han hagut de fusionar
la seva tradicional tasca d’ensenyament (instructiva) amb
la tasca educativa (formativa).
A més, sembla que aquests canvis socials no han vingut acompanyats
d’un nou plantejament seriós de l’ensenyament. I,
potser hi ha molta raó en aquesta afirmació, tot i que, caldria
aprofundir en els factors determinants, per definir en quina
mesura cada factor ha intervingut, i intervé, en el fracàs (si
l’hi ha). Jo només ho faré des de la perspetiva del professor.
Crec que la nostra tasca, per damunt de tot, és aportar el nostre
granet a l’educació dels nostres joves, sempre des del nostre
apropament com a persones, per mirar de formar i
d’instruir, des de la seva situació inicial.
Narcís Almena. Professor de llengua
En èpoques de crisi, com ara, aquestes empreses petites són les primeres a caure i arrossegar a
d’altres en la seva mateixa situació. El missatge que ens arriba de la Unió Europea és que cal emprendre,
cal crear noves empreses que aportin valor afegit, que siguin innovadores, que no tinguin
por a créixer i a crear nous llocs de treball. Des de l’Ajuntament de Tarragona pensem que el jovent
és un sector clau perquè probablement la inserció al mercat laboral és ara més difícil i per tant,
l’opció de crear una empresa o un negoci propi té més vigència que mai. També sabem que hi ha
molts prejudicis al voltant d’aquest tema; per exemple, comentaris que he pogut escoltar aquests
darrers dies acompanyant els monitors als tallers pels IES com: “ser empresari és treballar molt”,
“és tenir massa responsabilitat”, o “calen molts diners per començar”. A mi em preocupa que la crisi
econòmica estigui indirectament desmotivant el nostre jovent i adormint les seves il·lusions.
Ara és més important que mai construir nous escenaris de futur, apostar per la innovació i creure i
donar suport a les noves empreses. I el nostre jovent no pot ser aliè a aquesta tendència europea, no
podem deixar-los al marge ni pretendre que el món actual sigui igual que fa 5 anys. Els mercats de
treball estan canviant dràsticament i el que està clar és que ja no tornaran a ser el que van ser fa uns
anys. Qui estigui estudiant per ser mecànic, que vagi pensant en què sap fer de diferent dels tallers
que té pel voltant, o el fuster, o l’informàtic, el mateix dissenyador gràfic. La clau és innovar, i oferir
productes o serveis amb valor afegit, no per sobresortir, que també, sinó per sobreviure. Per acabar,
els tallers de sensibilització pretenen això, sensibilitzar sobre la possibilitat real de construir el
teu futur laboral per la via de l’autoocupació, creant el teu propi lloc de treball o la teva empresa,
associant-te amb amics o familiars o sol/a; però el que és més importat, amb el suport de
l’Ajuntament de Tarragona, que ofereix un servei gratuït d’assessorament per a persones emprenedores
en el Viver d’empreses Pau Delclòs.
Marga Bonamusa. Conselleria d’empreses, formació i consum.
Ajuntament de Tarragona
Pàg. 2 Pàg.11

POESIA
La poesia d’Olga Xirinacs és una amalgama de tons, d’olors, de
colors, de música, de referències pictòriques que conflueixen per
evocar l’alè més vitalista del caràcter mediterrani.
Tots els elements de la terra hi són presents, tots els moments de l’any descrits, totes les sensacions
del cos intuïdes. I, darrera cada paraula, l’evidència d’una experiència viscuda intensament i l’afany
per deixar-ne l’empremta eterna ( “cada nit,/ princesa nua, t’escriuré a la pell/ les paraules que tu
m’has ensenyat.”). I la ciutat –“princesa nua”- es troba a l’inici de cada vers, de cada imatge, present
per justificar-ne la seva dependència ( “Depenc de cos i pedra / i les arrels se’m nuen al cervell”) i el
seu retorn cíclic i necessari (“ Tots els camins que has fet tornen a tu / per terra i mar en una tarda
estesa.”). I, tanmateix, més enllà del mar, més enllà del poble que l’ha acollida i dels indrets europeus
descoberts, la seva poesia es desborda i envaeix tots els racons de l’ànima, convertint en art tota cosa
anomenada.
Marta Matas i Fina Costa
El Punt, 16 de novembre de 2009
NARRATIVA
Quim Monzó s’ha dedicat a fixar en aquest recull de contes alguns
dels episodis de l’imaginari amorós contemporani, però no
en clau de codi idealitzant sinó d’indagació. La pregunta és la del
títol: El perquè de tot plegat. El punt de partida, la perplexitat.
En aquest llibre, la capacitat de síntesi de Quim Monzó arriba a la
seva màxima puresa: els seus relats, aparentment simples i esquemàtics,
són una enèrgica exhibició de mestratge, i es complementen
per formar un tot que ens mostra amb implacable precisió l'eterna
incertesa humana. El perquè de les coses ha estat un dels
millors èxits de crítica i de vendes de la literatura catalana dels
últims anys.
Un llibre que confirma la qualitat d’un autor que la crítica internacional
ha comparat amb Kafka, Borges i Rabelais.
Pilar Codera. Responsable de la Biblioteca
REPRESENTACIONS TEATRALS
Dijous 28 de gener, en la Setmana de sant Joan Bosco, els alumnes de 1r i 2n de BAT van representar
dues obres de teatre.
Alícia ja no viu aquí, creada i dirigida per la professora Isabel Berenguer, i que tractava el tema dels
maltractaments a les dones.
Pàg. 4 Pàg. 9
Els personatges: Míriam Salvadó, Genís Galve, Ana Pilar, David Càrdenas, Teresa Sánchez,
Ainoha González, Montse Olivar, Jordi Grau, Oriol Ribé, Albert Torres, Ricard Curieses,
Laia Pérez, Esther Hurtado
Grup de suport: Yasmina Alonso, Sergi Cerrato
I La casa de Bernarda de Alba, de Federico García Lorca, dirigida pel professor Narcís Almena,
una obra clàssica del teatre poètic del creador andalús, on tracta el tema de la repressió de les dones
andaluses del segle XX.
Els personatges:
Bernarda Alba – Ester Hurtado
Angustias – Mar Araujo
Poncia – Judit Moreno
Magdalena – Enric Morán
Adela – Marina Domènech
Prudencia – Esther Alcañiz
Pepe el Romano - Alejandro Gil
El grup de suport:
Narradors Javi Llop, Noelia Arjona,
Ferran Jardí, Cristian Fernández.
Apuntadores Georgina Bianchi, Laura Blázquez, Laura Ocaña.
A més, vam tenir tres actuacions magnífiques: MÀGIA amb la Melanie Cacho, BALL amb la Mari
Carmen Cabello i FLAMENC amb la Mar Araujo i l’Iván Medina, acompanyats amb la guitarra del
Rafa López.
Isabel Berenguer i Narcís Almena. Professors de Llengua i Literatura

TALLERS DE SENSIBILITZACIÓ
PER A L’EMPRENEDORIA JUVENIL
L’Ajuntament de Tarragona, a través de la Conselleria d’empreses, formació, ocupació i consum, ha
volgut fer un pas endavant en la millora de l’ocupabilitat juvenil de la ciutat organitzant una sèrie de
tallers de sensibilització per a la creació d’empreses. Aquest projecte, finançat pel Departament de
Treball de la Generalitat de Catalunya i pel Fons Europeu, es centra en els joves que cursen estudis
de formació professional per motivar-los cap a la creació del seu propi negoci.
En el context actual de crisi econòmica, la creació d’una empresa o de la pròpia ocupació s’ha de
contemplar com una alternativa real per al desenvolupament professional de les persones. Experts de
la Unió Europea han expressat clarament que a Espanya s’ha de produir una reconversió del teixit
empresarial. És necessari impulsar una nova generació de persones emprenedores que siguin capaces
de crear empreses innovadores i amb capacitat de creixement. El problema que tenim a Catalunya és
que si bé la taxa d’emprenedoria és superior a les taxes europees i espanyola, ens trobem amb empreses
que neixen petites i que no volen deixar de ser petites. Hi ha por a créixer, a contractar més
gent, a perdre el control. Aquesta manca de voluntat de creixement fa que les empreses ,que en èpoques
de vaques grasses podrien augmentar de tamany i enfortir-se, decideixin mantenir-se petites i
no obrir nous mercats ni innovar amb nous productes.
Alumnes que van participar en el taller amb les profesores Nohemí D. i Carme C.
Pàg. 10
Dijous 11 de desembre, els alumnes de 1r de batxillerat (A i B) van anar al Museu de la ciència
Cosmocaixa de Barcelona.
Durant més de dues hores van visitar lliurement les diferents sales del museu, mentre anaven
completant un dossier de treball que se’ls havia proporcionat des del nostre centre.
A les 13 h van assistir a la projecció de la pel·lícula: “Génesi, del Big Bang a l’exploració espacial”
que va tenir lloc en el planetari del mateix museu.
Els professors acompanyants: J.M.Aliaga, R.Padilla i L.Tablado feliciten els alumnes que van
participar en la visita, pel seu comportament i per l’interès que van mostrar en les activitats.
L’alumna Yasmina Alonso de 2n de batxillerat A rep un val per un esmorzar
complet al bar del centre (4 ecopunts)
Aquest any ja hem recollit més de 60 litres
d’oli. Un fort agraïment a tots els
col·laboradors de la campanya No més
oli per l’aigüera; i encoratgem als que
encara no ho feu a col·laborar en aquesta
iniciativa. Recordeu que les petites accions
envers el medi també són importants.
Així mateix, us recordem que segueix vigent
el programa d’ecopunts per bescanviar
per regals. Per rebre els ecopunts heu
de contactar amb la professora responsable
del projecte (Lourdes Tablado) o
apuntar-vos a la llista que hi ha a consergeria
quan porteu l’oli.
Pàg. 3

Gerard Piqué i Bernabeu (Barcelona, 2 de febrer
de 1987) juga de defensa al Futbol Club Barcelona.
Es va formar a les categories inferiors del
club, i abans de tornar al Barça al 2008, va jugar
al Manchester United i al Real Zaragoza. De la
mà de Pep Guardiola, Piqué es va convertir en un
dels actius més importants per a la defensa blaugrana.
En quin moment i per què vas descobrir que et dedicaries
al futbol?
Seriosament als 16 anys. Sempre és allò que m’ha agradat
més fer: jugar al futbol. El meu avi va ser durant una pila
d’anys vicepresident econòmic del Barça i això em va
marcar molt.
Ets conscient que ets un ídol per a una gran majoria de joves i la responsabilitat que això comporta?
Tot plegat em fa una mica de por. Els nois i les noies observen tots els meus gests i tots els meus
comentaris i intenten imitar-me. És per això, que jo tinc cura per dir i fer allò més correcte. És
la meva responsabilitat. A més, tinc clar que tot això pot canviar. Em sembla que tinc els peus a
terra.
Com és un dia normal per a un esportista d’èlit ?
Entrenar, menjar, descansar i dormir les hores necessàries. No hi ha temps per a res més. Jo
procuro dedicar un temps a la família i als amics, i normalment ho aconsegueixo.
Has deixat alguna cosa pel camí per culpa del futbol ?
Doncs, sí. Principalment els estudis. També alguna coseta més, però ha valgut la pena l’elecció
que vaig fer en el seu moment.
En qui t’emmiralles professionalment? Quins són els teus referents?
Intento copiar i aprendre de tots els jugadors bons que en són molts. El meus referents són,
sens dubte, Fernando Hierro i Franz BecKenbauer.
Sembla que, malgrat la teva joventut, ho has aconseguit quasi bé tot. En aquest moment d’èxit,
quines són les teves aspiracions?
No vull parar-me .Tinc la pretensió d’anar sempre cap d’alt . Sempre hi ha alguna cosa nova
per aconseguir. La meva mirada sempre va cap endavant.
Com es prepara un Barça– Madrid?
Es prepara sol. La concentració ha de ser màxima i s’ha de mantenir el cap fred.
Quines qualitats o predisposicions s’han de tenir per ser un bon futbolista?
S’ha de ser una persona estable emocionalment, amb un entorn propici, dedicar-hi moltes hores,
ser disciplinat i tenir un bon físic. De totes maneres crec que les qualitats idònies per ser un jugador
important són congènites.
Un bon consell que sempre t’ hagi funcionat
Quan les coses no van bé, respira a fons, agafa impuls i cap endavant.
Fina Costa
( Entrevista realitzada el 5 de febrer de 2010)
Pàg. 6 Pàg. 7
Allò que més t’agrada i et desagrada de la societat
actual
La facilitat d’accés a la informació i la manca
de solidaritat.
Una olor per recordar sempre
La colònia de la meva mare
Un llibre
“El hòbbit o Viatge d’anada i tornada” de Tolkien.
Un estat d’ànim
Sense cap mena de dubte, l’alegria.
Un desig
Guanyar la Champions al Bernabeu
El personatge més admirat
Michael Jordan . És el mite.
RECOLLIDA D’ALIMENTS
Tipus de música que escoltes
Generalment escolto música negra.
Durant les darreres setmanes del primer trimestre, es va
organitzar a l´ Institut -en col·laboració amb Cáritas-, una
campanya de recollida d´ aliments.
La col·laboració amb aquesta activitat ens ha aportat satisfacció,
perquè hem contribuït a educar els joves amb valors
com la solidaritat. Amb l´ esforç de tots, podem aspirar
a una societat més justa i igualitària.
A la direcció de l´ Institut, l´ AMPA, professors, personal
no docent, pares i alumnes, MOLTES GRÀCIES, en
nom de totes les persones que han rebut el vostre ajut.

SORTIDA LITERÀRIA A BARCELONA
Dimecres 16 de desembre vam fer una sortida curricular a Barcelona, amb els alumnes de 1r de
BAT i de 2n de BAT (de Literatura catalana), per treballar alguns aspectes d’obres emblemàtiques
de la literatura catalana, castellana i universal, in situ.
Carrer de Perot lo Lladre
Vam llegir i comentar obres de la
Barcelona literària, de la República a
la postguerra: George Orwell, Carmen
Laforet, Mercè Rodoreda, Juan
Marsé, Eduardo Mendoza.
Concretament vam recórrer alguns dels llocs per on va
passar el protagonista de la més “formosa” història de
“caballeros andantes nunca contada”: el Ingenioso Hidalgo
y Caballero don Quijote de la Mancha (1605-1615), de
Miguel de Cervantes. La seva rebuda a la ciutat, la seva
entrevista amb Perot lo Lladre, i la seva derrota a la platja i
tornada a la seva Manxa estimada, per morir al seu llit.
“[...] me passé de claro a Barcelona, archivo de
cortesía, albergue de los estrangeros, hospital de los pobres,
patria de los valientes [...], en sitio y en belleza única”.
“[...] que no t’atrapin, vola
amunt, escales amunt, cap al teu terrat, cap al teu colomer..., vola, Colometa. Vola, vola,
amb els ulls rodonets i el bec amb els foradets [...]”
Ens va tocar un dia gris i fred, amb estones d’un solet magnífic, a la Plaça Catalunya, i a
alguns dels carrerons de la ciutat.
Isabel Berenguer, Narcís Almena i Stefan Galve
Professors de Llengua i Literatura
Pàg. 8
Adrià , Guillem , David, Rafa, Estelio, M. Carmen
amb els professors Narcís A. i Marisa C.
Els alumnes de 2n de BAT d’Història de l’Art, acompanyats
del professors Narcís Almena i Marisa Casanova,
van visitar, dimecres 27 de gener, la Sala
d’Exposicions de Caixa Tarragona, per gaudir de l’
exposició: Egipte, el pas a la eternitat.
Entre tombes, rituals i mòmies, vam veure les peces
exposades, totes originals, i 55 fotografíes del descobriment
de la tomba de Tutankamon per Howar Carter,
amb maqueta inclosa .
Després vam visitar el Museu-Necròpolis Paleocristiana,
per descobrir el “món de la mort” de la Tarragona
romana del segle III.
Els alumnes van conèixer dues manifestacions artístiques
ben diferenciades, però a l’hora ben interesants.
Metereològicament parlant, ens va acompanyar
l’Anticicló d’hivern, que aquests dies planeja sobre
l’àrea de la costa deTarragona, la qual cosa ens va proporcionar
un dia fred però magníficament assolejat;
d’aquesta manera en el desplaçament d’un lloc a
l’altre, vam fer una bona passejada pel parc de la ciutat
Pàg. 5
Marisa Casanova. Professora d’Història