La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...
La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...
La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
mols! L’escala <strong>de</strong> Richter tornarà<br />
a batre rècords històrics amb<br />
aquesta espectacular cinta <strong>de</strong><br />
terror dirigida per Nicolás López<br />
(Santos, Sitges 2008) i coescrita,<br />
interpretada i produïda per Eli<br />
Roth (Hostel, Hostel 2), qui ja fa<br />
temps que s’està construint una<br />
sòlida carrera com a productor.<br />
Amb aquests dos vàndals com a<br />
capitans <strong>de</strong> la nau, la diversió i el<br />
cinisme més extrem no faltaran a<br />
la seva cita amb l’horror.<br />
En plenes vacances a Xile, on<br />
el seu objectiu és lligar amb les<br />
boniques noies autòctones, un<br />
turista americà nerd (Roth) i els<br />
seus amics es veuran immersos<br />
en una <strong>de</strong> les pitjors experiències<br />
que el <strong>de</strong>stí els ha preparat. Quan<br />
la terra comença a tremolar tot<br />
s’ensorra i arreplega in<strong>de</strong>fectiblement<br />
tothom que troba al seu<br />
pas, els protagonistes d’aquesta<br />
esbojarrada història són en una<br />
soterrada discoteca <strong>de</strong> moda <strong>de</strong><br />
Valparaíso. Però escapar a la superfície<br />
serà només el principi.<br />
López ha trobat en la terra <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
seus orígens l’escenari perfecte<br />
per fer tremolar els espectadors<br />
amb una història inspirada en els<br />
fets que van colpejar el país l’any<br />
2010. Els protagonistes d’aquesta<br />
disaster movie amb abundants<br />
pinzella<strong>de</strong>s <strong>de</strong> gore hauran <strong>de</strong> fer<br />
front a la <strong>de</strong>vastació, la mort i la<br />
<strong>de</strong>pravació més absoluta.<br />
Amb la presència <strong>de</strong> l’equip<br />
S.O.F. COMPETICIÓ<br />
AUDITORI 22:45<br />
insensibles<br />
Disfressat <strong>de</strong> thriller històric i<br />
embolcallat amb una factura <strong>de</strong><br />
categoria, Insensibles es <strong>de</strong>stapa<br />
com una <strong>de</strong> les sorpreses més<br />
agradables <strong><strong>de</strong>l</strong> fantàstic <strong>de</strong> qualité.<br />
Amb una narració en paral·lel<br />
sobre dues històries que passen<br />
en èpoques diferents (la Guerra<br />
Civil i l’actualitat), la primera<br />
pel·lícula <strong>de</strong> Juan Carlos Medina<br />
es confirma com una barreja estimulant<br />
<strong>de</strong> gèneres.<br />
En un poble apartat <strong><strong>de</strong>l</strong> Pirineu,<br />
l’any 1931 neix una generació<br />
<strong>de</strong> nens amb una estranya malaltia:<br />
són insensibles al dolor<br />
físic. Agressius i irresponsables,<br />
aquests infants creixen amb<br />
una percepció trastornada <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
valors humans; són un perill<br />
incontrolable. Mentrestant, en<br />
l’actualitat un neurocirurgià<br />
brillant (Àlex Bren<strong>de</strong>mühl, que<br />
fa doblet al festival amb El Bosc)<br />
S.O.F. GALES<br />
AUDITORI 18:15<br />
maniac<br />
El Maniac <strong>de</strong> 1981 és, per molts<br />
motius, una pel·lícula irrepetible.<br />
El primer film comercial <strong>de</strong> William<br />
Lustig (abans havia fet incursions<br />
en el cinema pornogràfic)<br />
anava molt més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong> simple<br />
terror per erigir-se en un retrat<br />
anímic <strong><strong>de</strong>l</strong> Nova york <strong>de</strong> principis<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s anys vuitanta. A través <strong>de</strong> la figura<br />
d’un assassí en sèrie, Maniac<br />
supurava una autenticitat gairebé<br />
documental i transmetia una sensació<br />
<strong>de</strong> perill constant, l’atmosfera<br />
viciada <strong>de</strong> carrerons i avingu<strong>de</strong>s<br />
poblats per ionquis i putes.<br />
Alexandre Aja i Gregory <strong>La</strong>vasseur<br />
eren perfectament conscients<br />
d’això quan van començar a rumiar<br />
aquest remake, i per aquesta<br />
raó el Maniac que ha dirigit<br />
Franck Khalfoun presenta unes<br />
diferències molt notables que el<br />
distancien <strong><strong>de</strong>l</strong> seu mo<strong><strong>de</strong>l</strong>. Si bé<br />
és cert que la línia argumental<br />
és pràcticament idèntica (un psicòpata<br />
viu envoltat <strong>de</strong> maniquins,<br />
que <strong>de</strong>cora amb les cabelleres <strong>de</strong><br />
les seves víctimes; però la seva<br />
rutina canviarà quan es faci amic<br />
d’una jove fotògrafa) i que hi ha<br />
nombroses pica<strong>de</strong>s d’ullet als ins-<br />
que necessita un trasplantament<br />
urgent, <strong>de</strong>scobreix respostes sobre<br />
el seu origen en aquell grup<br />
<strong>de</strong> nens.<br />
Amb aquesta premissa, es <strong>de</strong>senvolupa<br />
una història a cavall entre<br />
el suspens i el terror fantàstic<br />
(alguns ja la comparen amb El<br />
laberinto <strong><strong>de</strong>l</strong> Fauno). Insensibles<br />
no ce<strong>de</strong>ix als cànons més correctes,<br />
sinó que afronta amb duresa<br />
i contundència la violència i el<br />
terror. Però qui vulgui anar més<br />
enllà, trobarà en la tràgica i dura<br />
vida d’aquests nens la metàfora<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>stí col·lectiu d’una generació<br />
perduda per les petja<strong>de</strong>s d’odi<br />
i intolerància genera<strong>de</strong>s per la<br />
Guerra Civil.<br />
Amb la presència <strong>de</strong> l’equip<br />
tants més icònics <strong><strong>de</strong>l</strong> clàssic <strong>de</strong><br />
Lustig, l’agosarat tractament formal<br />
ens duu a parlar d’una obra<br />
radicalment distinta.<br />
Khalfoun posa la càmera a l’altura<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s ulls <strong>de</strong> l’assassí. Més ben dit,<br />
fica la càmera dins els ulls <strong>de</strong> l’assassí.<br />
Una subjectivitat límit trencada<br />
només pels pertorbadors instants<br />
en què un mirall ens retorna<br />
la mirada <strong>de</strong> l’esguard <strong>de</strong> l’abisme:<br />
són els ulls d’Elijah Wood, que<br />
canvia radicalment el seu registre<br />
angelical per ficar-se en la pell <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
personatge que va immortalitzar<br />
l’enyorat Joe Spinell.<br />
Cal <strong>de</strong>stacar també la magnífica<br />
banda sonora firmada per Rob,<br />
una carícia <strong>de</strong> sintetitzadors que<br />
no es troba gaire lluny <strong><strong>de</strong>l</strong>s aires<br />
<strong>de</strong> malenconia vintage <strong>de</strong> Drive.<br />
L’element que es manté més fi<strong><strong>de</strong>l</strong><br />
respecte a l’original és la violència<br />
extrema. Si el Maniac <strong>de</strong> 1981<br />
va suposar per a molts la <strong>de</strong>scoberta<br />
<strong>de</strong> Tom Savini, ara són els<br />
genis <strong>de</strong> KNB els encarregats <strong>de</strong><br />
fer vessar bu<strong><strong>de</strong>l</strong>ls a dojo.<br />
Entrega <strong>de</strong> la Màquina <strong><strong>de</strong>l</strong> Temps<br />
a Elijah Wood i William Lustig<br />
S.C. NEO CULTE FOCUS<br />
PRADO 13:15<br />
PhanTasma<br />
El pes <strong>de</strong> la història no ha<br />
caigut en va sobre Phantasma:<br />
5<br />
avui és consi<strong>de</strong>rada una genuïna<br />
cinta <strong>de</strong> culte. Don Coscarelli va<br />
dirigir, escriure, produir i rodar<br />
Phantasma el 1977, amb només<br />
20 anys, encara que finalment,<br />
<strong>de</strong>gut a problemes <strong>de</strong> finançament,<br />
es va estrenar el 1979.<br />
El film va ser una autèntica alenada<br />
d’aire fresc entre els nombrosos<br />
títols <strong>de</strong> finals <strong><strong>de</strong>l</strong>s 70 que,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’èxit aclaparador <strong>de</strong><br />
The Texas Chainsaw Massacre o I<br />
Spite on Your Grave, van explotar<br />
el filó <strong>de</strong> la venjança i la violència<br />
extrema. Si bé és cert que aquestes<br />
pel·lícules van assentar els fonaments<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> cinema <strong>de</strong> terror <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
80, es corria el risc d’homogeneïtzar<br />
i simplificar el gènere. Phantasma,<br />
però, ofereix un producte<br />
híbrid, on el terror s’alterna amb