26.04.2013 Views

La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...

La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...

La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

10<br />

entreVIsta:<br />

don coscarelli<br />

“No me gusta<br />

la etiqueta<br />

serie B”<br />

John Dies at the End es tu primer<br />

largometraje en casi diez años.<br />

¿Por qué te ha llevado tanto<br />

tiempo volver al cine tras Bubba<br />

Ho-Tep (2002)?<br />

Cuando haces cine in<strong>de</strong>pendiente<br />

el problema suele ser que la<br />

financiación lleva bastante tiempo.<br />

Después <strong>de</strong> Bubba Ho-Tep,<br />

rodé el primer episodio <strong>de</strong> la<br />

serie Masters of horror y luego<br />

pasé dos años tratando <strong>de</strong> levantar<br />

una secuela <strong>de</strong> Bubba Ho-Tep<br />

que, <strong>de</strong>sgraciadamente, no llegó<br />

a materializarse. Hasta que me<br />

hice con los <strong>de</strong>rechos <strong><strong>de</strong>l</strong> libro<br />

que adapta John Dies at the End,<br />

película que me llevó tres años<br />

completar.<br />

Tu nueva película adapta la novela<br />

<strong>de</strong> culto <strong>de</strong> Jason Pargin.<br />

¿Cómo llegó a ti el proyecto?<br />

Leí el libro en 2007 y es curioso<br />

porque podría <strong>de</strong>cir que John<br />

Dies at the End es la primera película<br />

que se hizo gracias a la<br />

intervención <strong>de</strong> un robot. Uno<br />

<strong>de</strong> mis placeres culpables es la<br />

literatura sobre zombies y resulta<br />

que estaba leyendo uno<br />

que había adquirido a través <strong>de</strong><br />

Amazon. Un día, en mi correo<br />

electrónico, recibí uno <strong>de</strong> esos<br />

e-mails automáticos que te envían,<br />

en el que me <strong>de</strong>cían que,<br />

si me había gustado ese libro <strong>de</strong><br />

zombies, <strong>de</strong>bería comprar John<br />

Dies at the End. y el robot no se<br />

equivocaba: el libro me gustó y<br />

<strong>de</strong>cidí contactar con el escritor y<br />

adquirir los <strong>de</strong>rechos para adaptarlo<br />

al cine.<br />

Hablemos <strong>de</strong> Phantasma, una<br />

película que a día <strong>de</strong> hoy sigue<br />

teniendo algo único, una mezcla<br />

<strong>de</strong> elementos que hace que no<br />

se parezca a casi nada. ¿Cómo<br />

se gestó el guión?<br />

Me interesaba mucho el cómo<br />

en las películas se trata la muer-<br />

te y el hecho <strong>de</strong> morir. No sé en<br />

España, pero en América, cuando<br />

alguien muere, el cadáver es<br />

entregado a una persona extraña<br />

que se lleva el cadáver a un<br />

laboratorio en el que le hacen<br />

cosas al cuerpo que tú no ves<br />

y luego, cuando el cuerpo vuelve<br />

a estar visible, en el funeral,<br />

no lo ves exactamente como el<br />

cuerpo que se llevaron. Ese proceso<br />

se me antojaba misterioso,<br />

y pensé que una funeraria podía<br />

ser un buen lugar para una película<br />

<strong>de</strong> terror. Quería hablar <strong>de</strong><br />

uno <strong>de</strong> esos miedos recurrentes<br />

que todos tenemos, el miedo a<br />

morir y a no saber qué ocurre<br />

<strong>de</strong>spués <strong>de</strong> eso. y enfoqué ese<br />

tema <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la perspectiva <strong><strong>de</strong>l</strong><br />

chico protagonista.<br />

A Phantasma a menudo se le ha<br />

colgado la etiqueta <strong>de</strong> “cine <strong>de</strong><br />

culto”. ¿Qué te parece este calificativo?<br />

¡Me encanta! Creo que el culto<br />

es una cosa maravillosa, porque<br />

significa que hay gente a la que<br />

le apasiona la película, y eso es<br />

genial. Lo que no me gusta, en<br />

cambio, es cuando se habla <strong>de</strong><br />

“serie B”, que sí es una etiqueta<br />

que me parece algo peyorativa.<br />

¿Qué proyectos tienes en un futuro<br />

inmediato?<br />

No tengo mucha i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> lo que<br />

va a venir a continuación. Me<br />

gustaría hacer una nueva entrega<br />

<strong>de</strong> Phantasma antes <strong>de</strong> que<br />

los intérpretes sean <strong>de</strong>masiado<br />

mayores.<br />

¿Cuál es tu película favorita, <strong>de</strong><br />

las que has rodado?<br />

Bueno, eso es como si te preguntan<br />

cuál es tu hijo favorito. No<br />

lo sé, la verdad. Mi hijo bastardo<br />

vendría a ser El señor <strong>de</strong> las bestias,<br />

pero amo Phantasma y Bubba<br />

Ho-Tep. y estoy muy orgulloso<br />

<strong>de</strong> John Dies at the End.<br />

Una versión extendida<br />

<strong>de</strong> la entrevista podrá<br />

leerse en <strong>La</strong> Paz Mundial<br />

www.lapazmundial.com<br />

DIARI DEL FESTIVAL<br />

Dissabte 6 d’octubre 2012<br />

ÚLTIMA SALIDA<br />

BRIGADOON<br />

No sé si vosaltres us ho empasseu,<br />

això que el quarter general<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> festival és a l’hotel Melià!<br />

No ho tindríeu tan clar si us ensenyés<br />

l’escafandre que m’obliguen<br />

a dur i aquests guants que<br />

no em <strong>de</strong>ixen escriure bé. Aquí,<br />

a les profunditats marines, en<br />

aquesta cova on els pòsters <strong>de</strong><br />

les pel·lícules cauen tota l’estona<br />

<strong>de</strong> les parets, els meus únics<br />

amics tenen noms com Cthulhu<br />

i yog-Sothoth, que ara mateix<br />

s’estan disfressant d’éssers humans<br />

normals i corrents per a<br />

assistir, aquesta nit, a la primera<br />

sessió <strong><strong>de</strong>l</strong> Premi Brigadoon<br />

- Paul Naschy. Vuit curts que<br />

aspiren a romandre a les vostres<br />

retines malaltes.<br />

L’altre premi, el Nosferatu que<br />

cada any s’atorga a una icona<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> gènere, enguany serà lliurat<br />

a Teresa Gimpera, aquella noia<br />

d’Igualada que Vicente Aranda<br />

va fer <strong>de</strong>butar amb Fata Morgana.<br />

Gimpera iniciava una llarga<br />

trajectòria en la qual, sobretot<br />

durant la dècada <strong><strong>de</strong>l</strong>s anys setanta,<br />

va participar en molts<br />

films <strong>de</strong> gènere. Un d’ells és <strong>La</strong><br />

tumba <strong>de</strong> la isla maldita, que es<br />

projectarà avui i serà la primera<br />

<strong>de</strong> les pel·lícules que integrarà<br />

l’homenatge a la qui fou musa<br />

<strong>de</strong> la gauche divine barcelonina.<br />

Una altra dona <strong><strong>de</strong>l</strong> fantàstic ibèric<br />

amb majúscules, que ens va<br />

<strong>de</strong>ixar el passat mes <strong>de</strong> febrer,<br />

és Lina Romay, senyora <strong>de</strong> Jesús<br />

Franco i protagonista <strong>de</strong> moltíssims<br />

films <strong>de</strong> l’oncle Jess. El cicle<br />

que se li <strong>de</strong>dica comença aquesta<br />

nit amb Lorna... The Exorcist.<br />

Avui és el dia <strong><strong>de</strong>l</strong> documental.<br />

David Muñoz en presenta un sobre<br />

Macario Gómez, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s més<br />

grans cartellistes <strong>de</strong> cinema espanyols,<br />

que presentarà el film<br />

acompanyat <strong>de</strong> Muñoz. El crític<br />

José Manuel Serrano Cueto presenta<br />

Contra el tiempo, una carta<br />

d’amor a alguns il·lustres secundaris<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> nostre cinema <strong>de</strong> gènere,<br />

com ara Antonio Mayans<br />

o Lone Fleming, que també serà<br />

a la projecció. I la cosa no s’acaba<br />

aquí: hi ha, d’altra banda, un<br />

documental sobre Holocausto<br />

caníbal, la pel·lícula <strong>de</strong> Ruggero<br />

Deodato, i un altre sobre l’omnipresent<br />

Jesús Franco, <strong>de</strong> qui parlàvem<br />

fa un moment. Em <strong>de</strong>manen<br />

que “talli el rotllo”, i no us<br />

he parlat <strong><strong>de</strong>l</strong>s curts finalistes al<br />

premi TAC 2012, ni d’una sessió<br />

especial, també <strong>de</strong> curts, amb<br />

la presència <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus autors, ni<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong>s 15 anys <strong>de</strong> la productora <strong>de</strong><br />

baix pressupost The Asylum, <strong>de</strong><br />

la qual avui es projecta The Haunting<br />

of Whaley House, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />

seus últims films...<br />

Toni Junyent

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!