La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...
La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...
La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Prado 20:30<br />
www.sitgesfilmfestival.com<br />
Dissabte 6 d’octubre <strong>de</strong> 2012 · Número 3<br />
Pàg. 11<br />
danielle harris<br />
Pàg. 10<br />
don coscarelli<br />
Pàg. 05<br />
insensibles<br />
Pàg. 07<br />
F
2<br />
el diari <strong><strong>de</strong>l</strong> FesTiVal<br />
COORDINACIÓ<br />
Violeta Kovacsics<br />
REDACCIÓ<br />
Gerard Casau, Toni Junyent, Àlex<br />
Vicente, Pau Teixidor<br />
MAQUETACIÓ<br />
Juan Carlos Gómez, Sonja Albertin,<br />
Francisco Valenciano<br />
(Estudio Fénix)<br />
FOTòGRAFS<br />
Miguel Àngel Chazo, Jesús Paris<br />
IL·LUSTRACIÓ<br />
Guillem Dols, Deamo Bros.<br />
VOLUNTÀRIA<br />
Patricia Salvatierra<br />
COL·LABORACIÓ<br />
Natalia Marín, Deborah<br />
Camanyes, Paco Galindo<br />
inFormació TransPorTs<br />
TREN FANTÀSTIC!<br />
Del 4 al 14 d’octubre (ambdós inclosos)<br />
Tren directe Sitges – Barcelona (Sants)<br />
Sortida <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Sitges: 1:30h <strong>de</strong> la matinada.<br />
Són vàlids els abonaments <strong>de</strong> Renfe i ATM.<br />
Són vàlids els bitllets i abonaments<br />
<strong>de</strong> Renfe i ATM, a<strong>de</strong>quat al nombre <strong>de</strong><br />
zones <strong><strong>de</strong>l</strong> trajecte realitzat.<br />
El Tren Fantàstic sortirà puntualment<br />
a la 1:30h, sense excepcions. En cas <strong>de</strong><br />
retard en les projeccions nocturnes, la<br />
sortida d’aquest tren no es modificarà.<br />
Consulteu tots els horaris, para<strong>de</strong>s i<br />
preus a www.rodalies<strong>de</strong>catalunya.cat<br />
o bé al 900 41 00 41<br />
El <strong>Festival</strong> no és responsable <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
possibles canvis d’horaris d’aquests<br />
serveis <strong>de</strong> transports. Els possibles<br />
canvis en les projeccions <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Festival</strong><br />
no afectaran ni modificaran l’horari<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s serveis <strong>de</strong> transports.<br />
BUS DIÜRN I NOCTURN<br />
Monbús<br />
Consulteu tots els horaris, para<strong>de</strong>s<br />
i preus:<br />
93 893 75 11 / www.monbus.cat<br />
BUS URBÀ DE SITGES<br />
Consulteu horaris i para<strong>de</strong>s a:<br />
Transports Comtal: 902 302 025<br />
inFormació i Venda d’enTra<strong>de</strong>s<br />
Compra les teves entra<strong>de</strong>s anticipa<strong>de</strong>s<br />
a través <strong>de</strong> Telentrada <strong>de</strong> Catalunya<br />
Caixa, per internet a (www.<br />
telentrada.com), per telèfon trucant<br />
al 902 10 12 12 o en qualsevol oficina<br />
<strong>de</strong> Catalunya Caixa.<br />
PREUS (IVA inclós)<br />
8,50€: Secció Oficial Fantàstic a Competició,<br />
Secció Oficial Fantàstic Panorama,<br />
Secció Oficial Fantàstic Galas,<br />
Secció Oficial Noves Visions, Secció<br />
Anima’t, Secció Seven Chances, Sitges<br />
Family, Sessions Especials<br />
6,50€: Secció Retrospectiva i Homenatges<br />
(Sitges Clàssics), menors <strong>de</strong> 14<br />
anys per a la secció Sitges Family<br />
7,50€: Sessions Anima’t Curts, sessió<br />
SOFC Curts i sessió SOFP Curts<br />
10,50€: Maratons, Programa doble i<br />
Sessions 3D<br />
12,50€: Maratons <strong><strong>de</strong>l</strong> 14 d’octubre,<br />
Gala d’Inauguració i Gala <strong>de</strong> Cloenda<br />
4,50€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)<br />
Localitat numerada (LN)<br />
Les sessions <strong>de</strong> tarda i nit <strong>de</strong> l’Auditori<br />
disposen d’un nombre limitat <strong>de</strong><br />
butaques numera<strong>de</strong>s. Amb aquesta<br />
entrada, per només 2€ més, no hauràs<br />
<strong>de</strong> córrer per aconseguir una bona<br />
localització.<br />
ABONAMENTS FANTÀSTICS*<br />
Abonament 20 entra<strong>de</strong>s: compra <strong>de</strong><br />
20 entra<strong>de</strong>s per a 20 sessions diferents<br />
i s’aplicarà un <strong>de</strong>scompte <strong><strong>de</strong>l</strong> 20%.<br />
Abonament 10 entra<strong>de</strong>s: compra <strong>de</strong><br />
10 entra<strong>de</strong>s per a 10 sessions diferents<br />
i s’aplicarà un <strong>de</strong>scompte <strong><strong>de</strong>l</strong> 10%.<br />
CARNETS AMB DESCOMPTE*<br />
20% <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte en la compra<br />
d’entra<strong>de</strong>s als clients <strong>de</strong> Catalunya<br />
Caixa, vàlid per la compra a través<br />
<strong>de</strong> Telentrada i amb un límit<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 5% <strong>de</strong> l’aforament <strong>de</strong> la sala.<br />
20% <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte en la compra d’entra<strong>de</strong>s<br />
pels titulars <strong><strong>de</strong>l</strong> Carnet Biblioteques,<br />
Carnet Jove, Targeta Cinesa<br />
Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci<br />
i Cultura, Targeta Amiga Desigual,<br />
Club TR3SC, Club UOC, RACC Master,<br />
RAKK 4u, acreditats Special Olympics,<br />
Amics JoTMBé i majors <strong>de</strong> 65 anys.<br />
Els <strong>de</strong>scomptes no són acumulables.<br />
El titular haurà <strong>de</strong> mostrar el DNI i<br />
el seu carnet <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte a les taquilles.<br />
* Excepcions <strong><strong>de</strong>l</strong>s abonaments Fantàstics<br />
i <strong><strong>de</strong>l</strong>s carnets <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte: els<br />
<strong>de</strong>scomptes no són aplicables a les<br />
gales d’Inauguració i <strong>de</strong> cloenda, maratons<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> 14 d’octubre, Abonament<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
Matinée, Abonament Auditori, Butaca<br />
VIP i Localitat Numerada.<br />
VENDA D’ENTRADES<br />
Pots comprar les teves entra<strong>de</strong>s anticipa<strong>de</strong>s<br />
a través <strong>de</strong> Telentrada <strong>de</strong> Catalunya<br />
Caixa, per internet a www.<br />
telentrada.com, per telèfon trucant al<br />
902 10 12 12 o en qualsevol oficina <strong>de</strong><br />
Catalunya Caixa.<br />
Del 4 al 14 d’octubre també les podràs<br />
adquirir a les taquilles <strong>de</strong> l’Auditori<br />
situa<strong>de</strong>s a l’Hotel Meliá Sitges (c/ Ramon<br />
Dalmau, s/núm) i a les taquilles<br />
Jardins Retiro situa<strong>de</strong>s als Jardins <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Retiro (c/ Àngel Vidal, 17).<br />
Comissions:<br />
Sessions d’inauguració i <strong>de</strong> cloenda:<br />
Internet, telèfon i oficines: 2€<br />
Resta d’entra<strong>de</strong>s: Internet, telèfon i<br />
oficines: 1€<br />
RECOLLIDA D’ENTRADES<br />
Imprimeix les teves entra<strong>de</strong>s amb el<br />
sistema Print at home <strong>de</strong> Telentrada<br />
i evita cues. Aquesta opció incorpora<br />
tres sistemes <strong>de</strong> seguretat: i<strong>de</strong>ntificació<br />
nominativa, codi <strong>de</strong> barres i codi QR.<br />
TAQUILLES DEL FESTIVAL<br />
Es podran adquirir entra<strong>de</strong>s per a tots<br />
els cinemes i sessions a:<br />
Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges -<br />
Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dalmau,<br />
s/núm. Horari: Des <strong>de</strong> les 9 h i fins<br />
l’inici <strong>de</strong> l’última sessió <strong>de</strong> pagament<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s cinemes Auditori o Tramuntana.<br />
Taquilla Jardins Retiro. Carrer Àngel<br />
Vidal 17 (també accés pel carrer Jesús).<br />
Horari: Des <strong>de</strong> les 9 h i fins l’inici<br />
<strong>de</strong> l’última sessió <strong>de</strong> pagament <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
cinemes Retiro o Prado.<br />
Molt important: Les entra<strong>de</strong>s per a<br />
les sessions que comencin abans <strong>de</strong><br />
les 9h a qualsevol <strong><strong>de</strong>l</strong>s espais s’hauran<br />
adquirir/recollir anticipadament<br />
(Print at home / caixers Catalunya<br />
Caixa / oficines Catalunya Caixa / a les<br />
taquilles (segons horari).<br />
Observacions: Forma <strong>de</strong> pagament<br />
aceptada en efectiu i targeta. Es donarà<br />
prioritat a la venda d’entra<strong>de</strong>s per<br />
a les sessions immediates. Queda prohibit<br />
l’accés a la sala un cop començada<br />
la sessió. Únicament es contemplarà<br />
el canvi o <strong>de</strong>volució <strong>de</strong> l’import<br />
<strong>de</strong> l’entrada en el cas <strong>de</strong> cancel·lació<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>/<strong><strong>de</strong>l</strong>s llargmetratge/s anunciat/s en<br />
la programació.<br />
Es recomana consultar la <strong>de</strong>scripció<br />
<strong>de</strong> les pel·licules abans d’adquirir les<br />
entra<strong>de</strong>s.
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
el cuerPo, Pel·lícula d’inauguració, al reTiro<br />
roda <strong>de</strong> Premsa <strong>de</strong> yim Pil-sung<br />
l’equiP d’among Friends<br />
els germans PasTor a la Trobada sobre l’aPocaliPsi<br />
jamie bradshaw, direcTor <strong>de</strong> bran<strong>de</strong>d<br />
don coscarelli reP la màquina <strong><strong>de</strong>l</strong> TemPs<br />
3
4<br />
S.O.F. PANORAMA<br />
RETIRO 23:00<br />
american<br />
mary<br />
Personatges tan diferents com<br />
Pedro Almodóvar, Jennifer Lynch<br />
i Ryan Murphy, showrunner <strong>de</strong> la<br />
sèrie Nip/Tuck, tenen una cosa en<br />
comú: quan es tracta <strong>de</strong> trobar<br />
arguments rocambolescos i fronterers<br />
amb la distòpia terrorífica,<br />
tots tres saben que la cirurgia<br />
estètica i l’amputació corporal<br />
acaben sent excel·lents alia<strong>de</strong>s.<br />
Jen i Sylvia Soska, germanes bessones<br />
cana<strong>de</strong>nques i aficiona<strong>de</strong>s<br />
al gènere <strong>de</strong>s que eren gairebé tan<br />
petites com el nadó <strong>de</strong> Rosemary,<br />
s’apunten ara a l’horror cosmètic<br />
amb un segon llarg, <strong>de</strong>sprés d’un<br />
curt amb un títol tan <strong>de</strong>finitori <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
seu estil i interessos temàtics com<br />
Dead Hooker in a Trunk.<br />
American Mary segueix el tortuós<br />
camí d’una estudiant <strong>de</strong> medicina<br />
ofegada pels <strong>de</strong>utes als quals<br />
empeny el sistema universitari<br />
nord-americà. A punt d’entrar<br />
en la més absoluta ruïna i <strong>de</strong>sencantada<br />
amb el professorat<br />
universitari a qui, en una època<br />
no tan llunyana, fins i tot va admirar,<br />
Mary <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix endinsar-se<br />
en el món <strong>de</strong> la cirurgia plàstica<br />
clan<strong>de</strong>stina. <strong>La</strong> seva clientela? Artistes<br />
<strong>de</strong> performance aficionats a<br />
transformar el seu cos més enllà<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s límits que imposa la legalitat,<br />
els quals sotmetrà a transformacions<br />
nocturnes.<br />
Mary aconsegueix així tirar endavant<br />
la seva vida. Però en cap moment<br />
no li ha passat pel cap que<br />
la seva nova ocupació li podria<br />
provocar efectes psicològics més<br />
nocius que assistir a una matança<br />
massiva i <strong>de</strong>sprés veure una marató<br />
<strong>de</strong> comèdies amb Sandra Bullock.<br />
Injustament ignorada per<br />
la majoria <strong>de</strong> certàmens (les seves<br />
responsables es van <strong>de</strong>clarar<br />
públicament <strong>de</strong>cebu<strong>de</strong>s d’haver<br />
estat <strong>de</strong>scarta<strong>de</strong>s per Toronto),<br />
American Mary serà projectada a<br />
Sitges <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> provocar crits<br />
d’espant al Frightfest <strong>de</strong> Londres.<br />
El director <strong><strong>de</strong>l</strong> nostre festival, Ángel<br />
Sala, l’ha assenyalada com<br />
una <strong>de</strong> les cintes <strong>de</strong> la present<br />
edició que serien mereixedores <strong>de</strong><br />
generar un autèntic culte al seu<br />
voltant. Esteu avisats!<br />
ANIMA’T<br />
RETIRO 16:15<br />
berserK.<br />
The gol<strong>de</strong>n<br />
age arc 1.<br />
The high<br />
King’s egg<br />
En el último Salón <strong><strong>de</strong>l</strong> Manga<br />
<strong>de</strong> Barcelona, los chicos <strong>de</strong> Glénat<br />
EDT nos sorprendieron con<br />
la recuperación <strong>de</strong> Berserk, una<br />
saga épica <strong>fantástica</strong> creada a finales<br />
<strong>de</strong> los 80 por Kentaro Miura.<br />
Glénat empezó a reeditar los<br />
tomos que ya habían aparecido<br />
en España, a<strong>de</strong>más <strong>de</strong> ponernos<br />
al día con el material aún inédito<br />
en los quioscos. Los seguidores<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> manga están <strong>de</strong> enhorabuena,<br />
puesto que Sitges proyecta hoy la<br />
primera <strong>de</strong> las tres partes <strong>de</strong> la<br />
ambiciosa adaptación cinematográfica<br />
que ha llevado a cabo Toshiyuki<br />
Kubooka, actualizando así<br />
la versión televisiva que se hizo<br />
a finales <strong>de</strong> los noventa. <strong>La</strong> mala<br />
noticia es que para ver las dos entregas<br />
restantes <strong>de</strong> la saga habrá<br />
que esperar. <strong>La</strong> segunda llegó a<br />
los cines japoneses este verano y<br />
la tercera lo hará a finales <strong>de</strong> año.<br />
Aunque, siendo positivos, ¿quién<br />
pue<strong>de</strong> resistirse al placer que produce<br />
un buen cliffhanger?<br />
Ambientada en un universo medieval<br />
con elementos fantásticos,<br />
Berserk cuenta la historia <strong>de</strong> Gatsu,<br />
un joven mercenario que, tras<br />
ser <strong>de</strong>rrotado en un duelo, se ve<br />
obligado a unirse a la Banda <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Halcón, li<strong>de</strong>rada por el enigmático<br />
Griffith, un misterioso personaje<br />
cuyas intenciones no son<br />
tan claras como parecen. Muy<br />
bien recibida por los fans que ya<br />
han podido verla, esta fiel adaptación<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> manga <strong>de</strong> Kentaro Miura,<br />
más adulta, oscura y violenta que<br />
la serie televisiva, no escatima en<br />
vísceras ni en gráficas escenas <strong>de</strong><br />
sexo. Estad avisados, y prestad<br />
atención también a la hermosa<br />
banda sonora compuesta por<br />
Shiro Sagisu y Susumu Hirasawa.<br />
NOVES VISIONS - FICCIÓ<br />
PRADO 22:45<br />
la araÑa<br />
VamPiro<br />
Va ser un <strong><strong>de</strong>l</strong>s grans <strong>de</strong>scobriments<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> prestigiós <strong>Festival</strong><br />
<strong>de</strong> Cinema In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> Buenos<br />
Aires (BAFICI), on va obtenir<br />
els guardons al millor actor (per<br />
a la jove estrella local Martin<br />
Piroyanski, vist a XXY <strong>de</strong> Lucía<br />
Puenzo) i a la millor pel·lícula<br />
argentina. El director Gabriel<br />
Medina, que <strong>de</strong>butà amb la molt<br />
prometedora Los paranoicos, continua<br />
<strong>de</strong>spuntant com un director<br />
amb futur. En la seva segona<br />
entrega, Medina recorre territoris<br />
limítrofes amb el cinema <strong>de</strong> gènere,<br />
als quals acce<strong>de</strong>ix a través<br />
d’un paisatge tirant a quotidià, a<br />
la manera <strong><strong>de</strong>l</strong> que va fer Gus van<br />
Sant a Gerry o el seu compatriota<br />
Fabián Bielinsky a la molt <strong>de</strong>stacable<br />
El aura, amb la qual comparteix<br />
protagonista, el veterà<br />
Alejandro Awada.<br />
A <strong>La</strong> araña vampiro, pare i fill busquen<br />
un lloc on po<strong>de</strong>r refugiar-se.<br />
El jove té atacs <strong>de</strong> pànic i el seu<br />
progenitor <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix que l’aïlla-<br />
ment serà la millor solució per a<br />
tranquil·litzar-lo. Però aquest jove<br />
urbanita tindrà problemes per a<br />
viure en l’entorn salvatge triat<br />
pel seu pare, en el qual una gran<br />
aranya irromprà en forma d’amenaça<br />
tangible, com si fos la traducció<br />
visible <strong><strong>de</strong>l</strong> paisatge interior<br />
d’uns protagonistes que hauran<br />
d’aprendre a superar-se a si mateixos.<br />
Medina aborda assumptes<br />
tan clàssics com el pas a la maduresa<br />
i les relacions paterno-filials,<br />
i reflexiona sobre aspectes tan<br />
contemporanis com ara la masculinitat<br />
ferida en temps <strong>de</strong> neurosi<br />
i fragilitat. Però alhora dissenya<br />
una mena <strong>de</strong> road movie a peu,<br />
una buddy movie entre familiars<br />
pròxims i una pel·lícula d’aventures<br />
en què el contacte amb la naturalesa<br />
salvatge serveix <strong>de</strong> ritual<br />
iniciàtic i experiència transformadora.<br />
Malgrat la seva aparença<br />
inicial, la complexitat <strong><strong>de</strong>l</strong> resultat<br />
acaba saltant a la vista. Més que<br />
una pel·lícula <strong>de</strong> gènere, <strong>La</strong> araña<br />
vampiro és un film <strong>de</strong> gèneres.<br />
SITGES FAMILy<br />
RETIRO 10:15<br />
aFTer<br />
school<br />
midnighTers<br />
Recor<strong>de</strong>u aquells mo<strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
anatòmics que acumulaven pols<br />
en un racó <strong>de</strong> la classe <strong>de</strong> ciències?<br />
Alguna vegada vau interrogar-vos,<br />
entre una lliçó sobre la<br />
fotosíntesi i una altra sobre el sistema<br />
nerviós, a què es <strong>de</strong>dicaven<br />
aquests cossos artificials quan<br />
marxàvem a casa?<br />
<strong>La</strong> resposta arriba en forma d’esbojarrada<br />
cinta d’animació japo-<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
nesa, en què un mo<strong><strong>de</strong>l</strong> anatòmic<br />
d’una elitista escola privada<br />
cobra vida passada la mitjanit<br />
i s’acaba aliant amb tres nenes<br />
entremalia<strong>de</strong>s amb ganes <strong>de</strong><br />
viure aventures per a trobar tres<br />
medalles amaga<strong>de</strong>s per les aules<br />
i passadissos <strong>de</strong> l’escola. Segons<br />
una llegenda urbana estesa per<br />
tota la ciutat, qui les aconsegueixi<br />
reunir veurà com es fa realitat<br />
el seu <strong>de</strong>sig més preuat.<br />
After School Midnighters , estrenada<br />
amb èxit aquest estiu passat<br />
al Japó, ha estat escollida per<br />
a representar el país en la cursa<br />
<strong>de</strong> l’Oscar d’animació. Al darrere<br />
<strong>de</strong> la proposta hi ha el nom d’Hitoshi<br />
Takeyiko, que ja va encarregar-se<br />
<strong>de</strong> dirigir un curt d’animació<br />
amb el mateix títol l’any 2007,<br />
que ha donat origen a aquesta<br />
versió en llarg, pensada per a tota<br />
la família.<br />
Els fans <strong>de</strong> l’anime tenen cita<br />
obligatòria amb una pel·lícula<br />
que obre la porta a un món molt<br />
menys infantil <strong><strong>de</strong>l</strong> que podria<br />
semblar a primera vista, en el<br />
qual sobresurt un disseny <strong>de</strong> personatges<br />
que s’allunya <strong><strong>de</strong>l</strong>s paràmetres<br />
habituals en l’animació<br />
japonesa per abraçar un estilitzat<br />
minimalisme visual, com també<br />
uns diàlegs musculats per la inusual<br />
influència <strong>de</strong> l’slapstick.<br />
S.O.F. COMPETICIÓ<br />
AUDITORI 08:30, 20:15<br />
aFTershocK<br />
En una edició marcada per<br />
l’apocalipsi, on la natura gaudirà<br />
<strong>de</strong> l’in<strong>de</strong>scriptible plaer <strong>de</strong> venjar-se<br />
contra el seu etern enemic,<br />
no podia faltar una cinta <strong>de</strong> catàstrofes<br />
amb un <strong><strong>de</strong>l</strong>s fenòmens<br />
estel·lars <strong><strong>de</strong>l</strong> gènere: terratrè-
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
mols! L’escala <strong>de</strong> Richter tornarà<br />
a batre rècords històrics amb<br />
aquesta espectacular cinta <strong>de</strong><br />
terror dirigida per Nicolás López<br />
(Santos, Sitges 2008) i coescrita,<br />
interpretada i produïda per Eli<br />
Roth (Hostel, Hostel 2), qui ja fa<br />
temps que s’està construint una<br />
sòlida carrera com a productor.<br />
Amb aquests dos vàndals com a<br />
capitans <strong>de</strong> la nau, la diversió i el<br />
cinisme més extrem no faltaran a<br />
la seva cita amb l’horror.<br />
En plenes vacances a Xile, on<br />
el seu objectiu és lligar amb les<br />
boniques noies autòctones, un<br />
turista americà nerd (Roth) i els<br />
seus amics es veuran immersos<br />
en una <strong>de</strong> les pitjors experiències<br />
que el <strong>de</strong>stí els ha preparat. Quan<br />
la terra comença a tremolar tot<br />
s’ensorra i arreplega in<strong>de</strong>fectiblement<br />
tothom que troba al seu<br />
pas, els protagonistes d’aquesta<br />
esbojarrada història són en una<br />
soterrada discoteca <strong>de</strong> moda <strong>de</strong><br />
Valparaíso. Però escapar a la superfície<br />
serà només el principi.<br />
López ha trobat en la terra <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
seus orígens l’escenari perfecte<br />
per fer tremolar els espectadors<br />
amb una història inspirada en els<br />
fets que van colpejar el país l’any<br />
2010. Els protagonistes d’aquesta<br />
disaster movie amb abundants<br />
pinzella<strong>de</strong>s <strong>de</strong> gore hauran <strong>de</strong> fer<br />
front a la <strong>de</strong>vastació, la mort i la<br />
<strong>de</strong>pravació més absoluta.<br />
Amb la presència <strong>de</strong> l’equip<br />
S.O.F. COMPETICIÓ<br />
AUDITORI 22:45<br />
insensibles<br />
Disfressat <strong>de</strong> thriller històric i<br />
embolcallat amb una factura <strong>de</strong><br />
categoria, Insensibles es <strong>de</strong>stapa<br />
com una <strong>de</strong> les sorpreses més<br />
agradables <strong><strong>de</strong>l</strong> fantàstic <strong>de</strong> qualité.<br />
Amb una narració en paral·lel<br />
sobre dues històries que passen<br />
en èpoques diferents (la Guerra<br />
Civil i l’actualitat), la primera<br />
pel·lícula <strong>de</strong> Juan Carlos Medina<br />
es confirma com una barreja estimulant<br />
<strong>de</strong> gèneres.<br />
En un poble apartat <strong><strong>de</strong>l</strong> Pirineu,<br />
l’any 1931 neix una generació<br />
<strong>de</strong> nens amb una estranya malaltia:<br />
són insensibles al dolor<br />
físic. Agressius i irresponsables,<br />
aquests infants creixen amb<br />
una percepció trastornada <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
valors humans; són un perill<br />
incontrolable. Mentrestant, en<br />
l’actualitat un neurocirurgià<br />
brillant (Àlex Bren<strong>de</strong>mühl, que<br />
fa doblet al festival amb El Bosc)<br />
S.O.F. GALES<br />
AUDITORI 18:15<br />
maniac<br />
El Maniac <strong>de</strong> 1981 és, per molts<br />
motius, una pel·lícula irrepetible.<br />
El primer film comercial <strong>de</strong> William<br />
Lustig (abans havia fet incursions<br />
en el cinema pornogràfic)<br />
anava molt més enllà <strong><strong>de</strong>l</strong> simple<br />
terror per erigir-se en un retrat<br />
anímic <strong><strong>de</strong>l</strong> Nova york <strong>de</strong> principis<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s anys vuitanta. A través <strong>de</strong> la figura<br />
d’un assassí en sèrie, Maniac<br />
supurava una autenticitat gairebé<br />
documental i transmetia una sensació<br />
<strong>de</strong> perill constant, l’atmosfera<br />
viciada <strong>de</strong> carrerons i avingu<strong>de</strong>s<br />
poblats per ionquis i putes.<br />
Alexandre Aja i Gregory <strong>La</strong>vasseur<br />
eren perfectament conscients<br />
d’això quan van començar a rumiar<br />
aquest remake, i per aquesta<br />
raó el Maniac que ha dirigit<br />
Franck Khalfoun presenta unes<br />
diferències molt notables que el<br />
distancien <strong><strong>de</strong>l</strong> seu mo<strong><strong>de</strong>l</strong>. Si bé<br />
és cert que la línia argumental<br />
és pràcticament idèntica (un psicòpata<br />
viu envoltat <strong>de</strong> maniquins,<br />
que <strong>de</strong>cora amb les cabelleres <strong>de</strong><br />
les seves víctimes; però la seva<br />
rutina canviarà quan es faci amic<br />
d’una jove fotògrafa) i que hi ha<br />
nombroses pica<strong>de</strong>s d’ullet als ins-<br />
que necessita un trasplantament<br />
urgent, <strong>de</strong>scobreix respostes sobre<br />
el seu origen en aquell grup<br />
<strong>de</strong> nens.<br />
Amb aquesta premissa, es <strong>de</strong>senvolupa<br />
una història a cavall entre<br />
el suspens i el terror fantàstic<br />
(alguns ja la comparen amb El<br />
laberinto <strong><strong>de</strong>l</strong> Fauno). Insensibles<br />
no ce<strong>de</strong>ix als cànons més correctes,<br />
sinó que afronta amb duresa<br />
i contundència la violència i el<br />
terror. Però qui vulgui anar més<br />
enllà, trobarà en la tràgica i dura<br />
vida d’aquests nens la metàfora<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>stí col·lectiu d’una generació<br />
perduda per les petja<strong>de</strong>s d’odi<br />
i intolerància genera<strong>de</strong>s per la<br />
Guerra Civil.<br />
Amb la presència <strong>de</strong> l’equip<br />
tants més icònics <strong><strong>de</strong>l</strong> clàssic <strong>de</strong><br />
Lustig, l’agosarat tractament formal<br />
ens duu a parlar d’una obra<br />
radicalment distinta.<br />
Khalfoun posa la càmera a l’altura<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s ulls <strong>de</strong> l’assassí. Més ben dit,<br />
fica la càmera dins els ulls <strong>de</strong> l’assassí.<br />
Una subjectivitat límit trencada<br />
només pels pertorbadors instants<br />
en què un mirall ens retorna<br />
la mirada <strong>de</strong> l’esguard <strong>de</strong> l’abisme:<br />
són els ulls d’Elijah Wood, que<br />
canvia radicalment el seu registre<br />
angelical per ficar-se en la pell <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
personatge que va immortalitzar<br />
l’enyorat Joe Spinell.<br />
Cal <strong>de</strong>stacar també la magnífica<br />
banda sonora firmada per Rob,<br />
una carícia <strong>de</strong> sintetitzadors que<br />
no es troba gaire lluny <strong><strong>de</strong>l</strong>s aires<br />
<strong>de</strong> malenconia vintage <strong>de</strong> Drive.<br />
L’element que es manté més fi<strong><strong>de</strong>l</strong><br />
respecte a l’original és la violència<br />
extrema. Si el Maniac <strong>de</strong> 1981<br />
va suposar per a molts la <strong>de</strong>scoberta<br />
<strong>de</strong> Tom Savini, ara són els<br />
genis <strong>de</strong> KNB els encarregats <strong>de</strong><br />
fer vessar bu<strong><strong>de</strong>l</strong>ls a dojo.<br />
Entrega <strong>de</strong> la Màquina <strong><strong>de</strong>l</strong> Temps<br />
a Elijah Wood i William Lustig<br />
S.C. NEO CULTE FOCUS<br />
PRADO 13:15<br />
PhanTasma<br />
El pes <strong>de</strong> la història no ha<br />
caigut en va sobre Phantasma:<br />
5<br />
avui és consi<strong>de</strong>rada una genuïna<br />
cinta <strong>de</strong> culte. Don Coscarelli va<br />
dirigir, escriure, produir i rodar<br />
Phantasma el 1977, amb només<br />
20 anys, encara que finalment,<br />
<strong>de</strong>gut a problemes <strong>de</strong> finançament,<br />
es va estrenar el 1979.<br />
El film va ser una autèntica alenada<br />
d’aire fresc entre els nombrosos<br />
títols <strong>de</strong> finals <strong><strong>de</strong>l</strong>s 70 que,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’èxit aclaparador <strong>de</strong><br />
The Texas Chainsaw Massacre o I<br />
Spite on Your Grave, van explotar<br />
el filó <strong>de</strong> la venjança i la violència<br />
extrema. Si bé és cert que aquestes<br />
pel·lícules van assentar els fonaments<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> cinema <strong>de</strong> terror <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
80, es corria el risc d’homogeneïtzar<br />
i simplificar el gènere. Phantasma,<br />
però, ofereix un producte<br />
híbrid, on el terror s’alterna amb
6<br />
l’oníric i el surreal, incloent-hi<br />
pinzella<strong>de</strong>s <strong>de</strong> ciència ficció.<br />
El guió, encara que imperfecte,<br />
és una peça plena d’espurnes<br />
genials i <strong>de</strong>talls que formaran<br />
part <strong>de</strong> l’imaginari terrorífic per<br />
sempre (aquella bola voladora<br />
i assassina!). Cal <strong>de</strong>stacar, així<br />
mateix, una certa influència <strong>de</strong><br />
Dario Argento i el giallo italià,<br />
tant en la textura i escenografia<br />
com en la utilització <strong>de</strong> la banda<br />
sonora com a element climàtic.<br />
Més enllà <strong>de</strong> la seva qualitat real<br />
com a peça cinematogràfica, és<br />
una d’aquestes pel·lícules que,<br />
vista en el moment i en el lloc<br />
a<strong>de</strong>quats, pot portar a un adolescent<br />
curiós a <strong>de</strong>dicar-se al boig<br />
món <strong>de</strong> fer pel·lícules, perquè si<br />
alguna cosa és Phantasma, com<br />
podria ser-ho també Evil Dead, és<br />
una pel·lícula <strong>de</strong> pura artesania.<br />
Amb la presència <strong>de</strong> Don Coscarelli<br />
NOVES VISIONS - DISCOVERy<br />
PRADO 11:15<br />
mi loco<br />
erasmus<br />
“Te aseguro que hacer una película<br />
como la que <strong>de</strong>cidimos hacer es<br />
<strong>de</strong> locos. De locos <strong>de</strong> frenopático. De<br />
pensar que el día menos pensado podía<br />
aparecer una furgoneta con dos<br />
gorilas y una camisa <strong>de</strong> fuerza y a la<br />
mierda todo. Terapia <strong>de</strong> grupo entre<br />
semana y documentales <strong>de</strong> fauna y<br />
flora los fin<strong>de</strong>s”. Son palabras <strong>de</strong><br />
Dídac Alcaraz, el protagonista <strong>de</strong><br />
Mi loco Erasmus, que narra, en la<br />
página web <strong>de</strong> la película, su experiencia<br />
en el <strong>de</strong>but como director<br />
<strong>de</strong> Carlo Padial. Si no te suena el<br />
nombre: es uno <strong>de</strong> los cerebros <strong>de</strong><br />
Go, Ibiza, Go!, el magazine <strong>de</strong> actualidad<br />
y entrevistas más lisérgico<br />
<strong>de</strong> la red. Si sigues sin saber <strong>de</strong><br />
lo que hablo, busca el nombre <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
programa en youTube.<br />
Mi loco Erasmus es una adaptación<br />
muy libre <strong><strong>de</strong>l</strong> segundo libro <strong>de</strong> Padial,<br />
Erasmus, orgasmus y otros problemas.<br />
Su protagonista es Dídac,<br />
el colgado al que hemos citado<br />
antes, que preten<strong>de</strong> filmar el documental<br />
<strong>de</strong>finitivo sobre los estudiantes<br />
Erasmus que pululan por<br />
Barcelona. Pero pronto <strong>de</strong>scubre<br />
que esto <strong><strong>de</strong>l</strong> proceso creativo es<br />
jodido y que la expresión “capturar<br />
la verdad” es poco más que una<br />
frase hueca o un chiste <strong>de</strong> esos que<br />
no tiene puñetera gracia. Padial<br />
se acerca al fenómeno Erasmus<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> una óptica <strong>de</strong>smitificadora,<br />
divertida y <strong>absurda</strong>, más cerca <strong>de</strong><br />
algunas series <strong>de</strong> comedia norteamericana<br />
que <strong>de</strong> algunas películas<br />
que han tratado el tema <strong>de</strong> forma<br />
más circunspecta, y le brinda<br />
al ayatolá <strong><strong>de</strong>l</strong> post-humor Miguel<br />
Noguera su primer papel (casi)<br />
protagonista. <strong>La</strong> película más <strong>de</strong>scacharrante<br />
<strong>de</strong> lo que va <strong>de</strong> siglo.<br />
Al fin y al cabo, sus responsables<br />
son Los Pioneros <strong><strong>de</strong>l</strong> Siglo XXI.<br />
S.O.F. COMPETICIÓ<br />
AUDITORI 10:30<br />
blood-c:<br />
The lasT<br />
darK<br />
Noche en un vagón <strong><strong>de</strong>l</strong> metro<br />
<strong>de</strong> Tokio. Unos tratan <strong>de</strong> dormir,<br />
otros juegan con su móvil. De<br />
repente, un pasajero comienza a<br />
convulsionarse, hasta convertirse<br />
en un monstruo que, sediento<br />
<strong>de</strong> sangre, ataca al resto <strong>de</strong><br />
viajeros. El caos se <strong>de</strong>sata en el<br />
vagón y todos huyen. Todos, excepto<br />
una joven <strong>de</strong> pelo oscuro<br />
y ojos rojos que ataca a la criatura.<br />
Así comienza Blood-C: The<br />
<strong>La</strong>st Dark, la nueva película <strong>de</strong> la<br />
famosa saga <strong>de</strong> animación protagonizada<br />
por Saya, la cazadora<br />
<strong>de</strong> vampiros. El año pasado esta<br />
tomó un camino distinto al comenzar<br />
<strong>de</strong> nuevo la historia con<br />
una serie <strong>de</strong> 12 episodios llamada<br />
Blood-C, y <strong>de</strong>jando el diseño<br />
<strong>de</strong> personajes al archiconocido<br />
grupo <strong>de</strong> mangakas CLAMP. Ellos<br />
han continuado el trabajo con<br />
esta película dirigida por Naoyoshi<br />
Shiotani que hoy se estrena<br />
en Sitges. Aunque el filme es una<br />
continuación directa <strong>de</strong> la serie<br />
–la acción se <strong>de</strong>sarrolla seis meses<br />
<strong>de</strong>spués <strong>de</strong> lo ocurrido en el<br />
último episodio–, parece haberse<br />
querido <strong>de</strong>smarcar <strong><strong>de</strong>l</strong> estilo<br />
<strong>de</strong> ésta para volver a retomar el<br />
espíritu original <strong><strong>de</strong>l</strong> primer OVA.<br />
Blood-C: The <strong>La</strong>st Dark es todo un<br />
regreso a los orígenes <strong>de</strong> la saga<br />
ambientada en ese futuro cercano<br />
don<strong>de</strong> la sociedad vive acosada<br />
por po<strong>de</strong>rosas corporaciones<br />
y pactos con el lado oscuro, que<br />
nos trae el estudio <strong>de</strong> animación<br />
Production I.G: una nueva ración<br />
<strong>de</strong> anime sangriento y visceral.<br />
CineAsia<br />
S.O.F. COMPETICIÓ<br />
AUDITORI 14:00<br />
moTorway<br />
No cal que us poseu el cinturó.<br />
No servirà <strong>de</strong> res. Motorway ja<br />
és a Sitges i ha arribat <strong>de</strong>rrapant.<br />
Aquesta espectacular cinta d’acció<br />
ma<strong>de</strong> in Hong Kong és pura<br />
adrenalina hiperrevolucionada<br />
i ha aconseguit la pole <strong>de</strong> sortida<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s films més frenètics <strong>de</strong> la<br />
temporada. Un any <strong>de</strong>sprés que<br />
Drive s’emportés tot el que tenia<br />
al davant, els amants <strong>de</strong> la velocitat<br />
i les piruetes impossibles ja es<br />
po<strong>de</strong>n fregar les mans.<br />
Però aquesta no és la clau a l’hora<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir Motorway, sinó el<br />
fet provi<strong>de</strong>ncial que la cinta ens<br />
arribi directament <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la factoria<br />
Milkyway. Oh, Déu, gràcies<br />
per existir! Si pensàveu que el festival<br />
us <strong>de</strong>ixaria orfes i no inclouria<br />
en la programació d’enguany<br />
un film <strong>de</strong> Johnnie To, és que no<br />
ens coneixeu prou. Produïda pel<br />
mestre <strong>de</strong> Hong Kong i dirigida<br />
per Seoi Chang (Dog Bite Dog,<br />
Acci<strong>de</strong>nt), Motorway conté tots<br />
els elements propis <strong><strong>de</strong>l</strong> cinema<br />
<strong>de</strong> To: una violència acarnissada,<br />
drames personals convertits en<br />
autèntiques tragèdies gregues i<br />
una visió <strong><strong>de</strong>l</strong> món melancòlica.<br />
Un policia novell que acaba d’entrar<br />
en una unitat especial <strong>de</strong> la<br />
policia, que disposa <strong><strong>de</strong>l</strong>s millors<br />
pilots per a les persecucions més<br />
perilloses, afrontarà el seu primer<br />
cas al costat d’un policia veterà<br />
traumatitzat per un acci<strong>de</strong>nt<br />
que gairebé li va costar la vida; la<br />
clàssica història <strong>de</strong> mestre i <strong>de</strong>ixeble,<br />
en la qual el safety car està<br />
preparat per a entrar a la pista en<br />
qualsevol moment.<br />
Si <strong>de</strong>sprés d’aquest punt <strong>de</strong> partida<br />
hi afegim un Anthony Wong<br />
en el paper <strong><strong>de</strong>l</strong> policia que s’haurà<br />
d’enfrontar a una tríada sense<br />
escrúpols, el resultat pot acabar<br />
sent orgàsmic. Trets a dojo, olor<br />
<strong>de</strong> goma cremada, gas pitjat a<br />
fons i unes persecucions que podria<br />
haver signat Michael Mann.<br />
Amb la presència<br />
<strong>de</strong> Seoi Chang<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
NOVES VISIONS - NO FICCIÓ<br />
PRADO 20:30<br />
room 237<br />
Stephen King nunca dio su<br />
visto bueno a la adaptación que<br />
Kubrick hizo <strong>de</strong> El resplandor –incluso<br />
le encargó a su amigo Mick<br />
Garris una nueva versión– y, una<br />
vez hayamos visto Room 237, podremos<br />
teorizar que quizá King vio<br />
en la película cosas que no quería<br />
que se vieran o que le disgustaron<br />
profundamente. Rincones <strong>de</strong> su<br />
mente que ni él creía haber plasmado<br />
en el libro. Lo cierto es que<br />
el filme <strong>de</strong> Kubrick, erigido sobre<br />
la diabólica arquitectura <strong><strong>de</strong>l</strong> hotel<br />
Overlook, con esos planos generales<br />
enormes que sin saber muy<br />
bien por qué nos ponen la piel <strong>de</strong><br />
gallina, siempre ha tenido algo<br />
ominoso. Como si hubiera cosas<br />
más allá <strong>de</strong> sus ángulos y <strong>de</strong> las<br />
puertas cerradas con llave.<br />
Se habló mucho <strong>de</strong> este documental,<br />
que significa el <strong>de</strong>but en<br />
el largo <strong>de</strong> su director, Rodney Ascher,<br />
tras su estreno en Sundance<br />
y su paso por Cannes. Con razón,<br />
porque el mosaico caleidóscopico<br />
<strong>de</strong> teorías sobre El resplandor<br />
que Ascher recoge logra un efecto<br />
muy extraño: no sabemos si<br />
<strong>de</strong>beríamos quedar fascinados o<br />
tomárnoslo a broma. Room 237<br />
recoge entrevistas a un nutrido<br />
grupo <strong>de</strong> estudiosos, intelectuales<br />
y fans <strong>de</strong> la película que afirman<br />
que trata, entre otras cosas,<br />
sobre el Holocausto, el genocidio<br />
<strong>de</strong> los nativos americanos, la conquista<br />
<strong>de</strong> la Luna, la existencia <strong>de</strong><br />
extraterrestres o la represión sexual.<br />
Después <strong>de</strong> Room 237 no volveréis<br />
a ver El resplandor con los<br />
mismos ojos, eso os lo po<strong>de</strong>mos<br />
garantizar.
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
S.O.F. PANORAMA COMPETICIÓ / SESSIONS ESPECIALS<br />
RETIRO 01:00<br />
monster marató<br />
sTorage 24 + Thale +<br />
The dinosaur ProjecT + F<br />
Hay monstruos y monstruos.<br />
Los hay que tienen buen aspecto,<br />
como el ser mitológico <strong>de</strong> Thale,<br />
la huldra. El propio nombre <strong>de</strong><br />
The Dinosaur Project ya no <strong>de</strong>ja<br />
lugar a dudas sobre lo que nos<br />
encontraremos allí. y luego están<br />
los aliens <strong>de</strong> toda la vida, que<br />
atacan Londres en Storage 24, el<br />
segundo largometraje <strong><strong>de</strong>l</strong> inglés<br />
Johannes Roberts.<br />
A Roberts, que abrirá y cerrará<br />
esta larga sesión nocturna, le<br />
interesan los espacios cerrados.<br />
Tanto en F como en Storage 24,<br />
su estrategia pasa por ubicar a<br />
MIDNIGHT X-TREME<br />
AUDITORI 01:00<br />
Piranha 3dd + sTiTches +<br />
new Kids niTro<br />
Perdre la virginitat no hauria<br />
<strong>de</strong> ser pas traumàtic. Però<br />
pregunteu-ho a la Shelby, la<br />
jove que protagonitza una <strong>de</strong><br />
les escenes més salvatges i <strong>de</strong>mencials<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> Sitges 2012. <strong>La</strong> trobarem<br />
a Piranha 3DD, continuació<br />
d’aquell festival hedonista i<br />
passat <strong>de</strong> voltes que Alexandre<br />
Aja ens va regalar ara fa dos<br />
anys. Noies en biquini, humor<br />
negre, sang a dojo i un David<br />
una serie <strong>de</strong> personajes en un<br />
lugar conflictivo y enfrentarlos a<br />
situaciones <strong>de</strong> tensión creciente.<br />
En Storage 24 el enemigo es un<br />
bichejo hambriento que acorrala<br />
a un grupo <strong>de</strong> treintañeros en<br />
un almacén. En F, en cambio, el<br />
escenario es mucho más cotidiano:<br />
un colegio asaltado por unos<br />
chavales con muy malas pulgas<br />
que matan a quien se les pone<br />
por <strong><strong>de</strong>l</strong>ante.<br />
<strong>La</strong> noruega Thale sigue por la<br />
senda <strong>de</strong> la claustrofobia. Su<br />
director, Alexan<strong>de</strong>r L. Noordas,<br />
ubica en una cabaña a dos co-<br />
Hasselhoff que fa d’ell mateix<br />
en una grotesca i crepuscular<br />
interpretació.<br />
A continuació coneixerem Stitches,<br />
un pallasso ressuscitat que<br />
té sexe brut a la caravana on<br />
malviu i maquina una venjança<br />
sagnant contra els nois que, sis<br />
anys enrere, el van portar a la<br />
tomba. El còmic irlandès Ross<br />
Noble dóna vida a aquest personatge<br />
impagable, en la nova<br />
legas y a una chica en cueros y<br />
alterna los <strong>de</strong>scubrimientos que<br />
allí se producen con enigmáticos<br />
flashbacks que nos irán revelando<br />
la macabra historia que allí tuvo<br />
lugar. y con The Dinosaur Project,<br />
viajaremos ni más ni menos que<br />
a la selva <strong><strong>de</strong>l</strong> Congo, acompañando<br />
a un equipo <strong>de</strong> reporteros a<br />
la caza <strong>de</strong> un monstruo marino.<br />
El filme <strong>de</strong> Sid Bennett empieza<br />
como una película <strong>de</strong> aventuras<br />
que emplea el found-footage para<br />
evolucionar hacia un survival<br />
horror tocado por el signo <strong>de</strong> la<br />
paranoia.<br />
pel·lícula <strong>de</strong> Conor McMahon,<br />
que va visitar Sitges l’any 2004<br />
amb Dead Meat. I si l’any passat<br />
vau veure New Kids Turbo, els<br />
protagonistes <strong>de</strong> la darrera pellícula<br />
<strong>de</strong> la marató no necessiten<br />
presentació. Són la mateixa<br />
colla d’inadaptats socials, que<br />
aquesta vegada se les hauran<br />
amb una allau <strong>de</strong> zombies. Si la<br />
primera entrega ja no tenia cap<br />
ni peus, aquesta encara menys.<br />
SESSIONS ESPECIALS / S.C. NEO CULTE FOCUS<br />
PRADO 01:00<br />
slice and dice: The<br />
slasher Film ForeVer +<br />
maniac coP 2 +<br />
class oF 1984<br />
Como bien sabréis, este año<br />
Sitges hace foco en el cine <strong>de</strong><br />
culto, un concepto que siempre<br />
ha planeado alre<strong>de</strong>dor <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
<strong>Festival</strong> pero que, en muchas<br />
ocasiones, cuesta horrores <strong>de</strong>finir.<br />
Nuestro objetivo es, precisamente,<br />
reflexionar sobre<br />
aquello que hace que una película<br />
pue<strong>de</strong> ser consi<strong>de</strong>rada<br />
“<strong>de</strong> culto”, y cómo estos factores<br />
han ido cambiando con el<br />
tiempo ¿Qué mejor manera <strong>de</strong><br />
meterse en harina, entonces,<br />
que una maratón como la que<br />
hemos preparado esta noche?<br />
Calum Wad<strong><strong>de</strong>l</strong>l, experto en la<br />
realización <strong>de</strong> contenidos adicionales<br />
para las ediciones en<br />
DVD y Blu-Ray <strong>de</strong> compañías<br />
tan prestigiosas como Arrow<br />
Films, ha indagado en la historia<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> slasher en el documental<br />
Slice and Dice: The Slasher<br />
Film Forever. El filme, ameno y<br />
repleto <strong>de</strong> jugosas revelaciones<br />
y anécdotas, recoge <strong>de</strong>claraciones<br />
<strong>de</strong> multitud <strong>de</strong> nombres<br />
<strong>de</strong>stacados <strong>de</strong> este subgénero,<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> Tobe Hooper a Tom Holland,<br />
pasando por Corey Feldman,<br />
Fred Olen Ray o la bella<br />
Emily Booth. Una buena oportunidad,<br />
en <strong>de</strong>finitiva, para<br />
<strong>de</strong>scifrar el enigma que se escon<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>trás <strong>de</strong> tantas persecuciones<br />
por calles y bosques,<br />
puñal (o motosierra) en mano.<br />
A continuación, William Lustig<br />
nos presentará la que, en sus<br />
propias palabras, es su mejor<br />
película: Maniac Cop 2. <strong>La</strong> segunda<br />
entrega <strong>de</strong> las andanzas<br />
<strong>de</strong> Matthew Cor<strong><strong>de</strong>l</strong>l, el policía<br />
<strong>de</strong> mentalidad férrea y cuerpo<br />
corrupto, amplifica el cruce<br />
entre terror y acción que caracterizaba<br />
la primera parte y<br />
<strong>de</strong>ja para el recuerdo secuencias<br />
tan memorables como la<br />
masacre en la comisaria <strong>de</strong><br />
policía o aquella en que una<br />
<strong>de</strong> las protagonistas, esposada<br />
a un volante, <strong>de</strong>be recuperar<br />
el control <strong>de</strong> un coche en<br />
marcha. Una modélica serie B<br />
redon<strong>de</strong>ada por un reparto en<br />
el que figuran Bruce Campbell,<br />
Robert Davi y Michael Lerner.<br />
Por último, Class of 1984, un<br />
clásico don<strong>de</strong> los haya <strong>de</strong> la temática<br />
<strong>de</strong> adolescentes convulsos.<br />
Unos cuantos años antes<br />
<strong>de</strong> que Michelle Pfeiffer intentase<br />
domesticar a un puñado<br />
<strong>de</strong> niggas recitándoles versos<br />
<strong>de</strong> Dylan, Perry King se las tuvo<br />
que ver con unos punks ultraviolentos<br />
dispuestos a liarla<br />
en clase. Roddy McDowall no<br />
se anda con chiquitas y, ante<br />
la escasa predisposición <strong>de</strong> los<br />
muchachos, les saca la pistola:<br />
“Learn or Die!”.<br />
Amb la projecció <strong>de</strong> Especial<br />
BBC – Dr Who: Series 7 -<br />
Episo<strong>de</strong> 1 (Asylum of the Daleks)<br />
7
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
entreVIsta: juan carlos medina<br />
“En<br />
Insensibles,<br />
los nazis<br />
son los<br />
portadores <strong>de</strong><br />
una herencia<br />
histórica<br />
maligna”<br />
<strong>La</strong> tira De GUiLLeM DOLS<br />
Insensibles es un filme escrito por<br />
ti y Luiso Ber<strong>de</strong>jo. ¿Cuándo os conocéis<br />
y cómo surge la escritura<br />
<strong>de</strong> dicho guión?<br />
Conocí a Luiso en el 2001 en el <strong>Festival</strong><br />
<strong>de</strong> Cine <strong>de</strong> Alcalá <strong>de</strong> Henares<br />
(Madrid) don<strong>de</strong> ambos competíamos<br />
con nuestros respectivos<br />
cortometrajes. Entre 2003 y 2004,<br />
tras dirigir mi tercer cortometraje,<br />
empecé a escribir los primeros<br />
borradores <strong>de</strong> Insensibles. Mis primeras<br />
versiones eran <strong>de</strong>masiado<br />
largas y confusas, quizá por querer<br />
contar <strong>de</strong>masiadas cosas al<br />
mismo tiempo. Cuando leí ciertos<br />
guiones que Luiso había escrito<br />
quedé <strong>de</strong>slumbrado. Como nos<br />
hicimos amigos y compartíamos<br />
el mismo universo mental y cinematográfico,<br />
<strong>de</strong>cidí hablarle<br />
<strong>de</strong> Insensibles. <strong>La</strong> i<strong>de</strong>a le llamó la<br />
atención <strong>de</strong> inmediato. Me dijo<br />
que le parecía genial, pero que<br />
necesitaba trabajo para sacarle lo<br />
mejor. En ese momento las i<strong>de</strong>as<br />
que aportó Luiso a la historia me<br />
parecieron increíbles y nos pusimos<br />
manos a la obra. Tras varios<br />
meses <strong>de</strong> trabajo en conjunto,<br />
surgió Insensibles.<br />
¿Qué i<strong>de</strong>as aportáis en concreto<br />
cada uno <strong>de</strong> vosotros?<br />
Insensibles es nuestro bebé en<br />
común. No hay una paternidad<br />
distinta para ciertas i<strong>de</strong>as <strong>de</strong>ntro<br />
<strong>de</strong> la película. Creo que todo<br />
forma un conjunto homogéneo<br />
en el cual tanto Luiso como yo<br />
po<strong>de</strong>mos reconocernos. Me interesaba<br />
mucho el tema <strong><strong>de</strong>l</strong> dolor,<br />
casi en su acepción metafísica o<br />
religiosa. ¿Por qué el dolor y el<br />
mal existen si se supone que el<br />
universo esta regido por un Dios<br />
bueno y todopo<strong>de</strong>roso? Creo que<br />
es la pregunta filosófica número<br />
uno. Pero no quería hacer una película<br />
sobre metafísica o religión.<br />
Necesitaba una metáfora física,<br />
corporal, algo que permitiera encarnar<br />
estas cuestiones para hacer<br />
una película extremadamente<br />
concreta. Así que cuando oí hablar<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> síndrome <strong>de</strong> Nishida, o<br />
síndrome <strong>de</strong> insensibilidad congénita<br />
al dolor con anhidrosis, una<br />
enfermedad que priva a los niños<br />
<strong>de</strong> la capacidad a sentir el dolor<br />
y llorar, supe que había encontrado<br />
la metáfora a<strong>de</strong>cuada. A partir<br />
<strong>de</strong> ahí, Luiso y yo trabajábamos<br />
aportando i<strong>de</strong>as, estructurando<br />
la historia para lograr que cogiera<br />
su fuerza <strong>de</strong>finitiva.<br />
<strong>La</strong> combinación <strong>de</strong> géneros y sucesos<br />
es ágil y dinámica, un tono<br />
que luce durante todo el filme.<br />
¿Des<strong>de</strong> el principio te marcas<br />
esta tónica en su realización o<br />
es algo que nace en el transcurso<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> montaje?<br />
Precisamente por su <strong>de</strong>nsidad<br />
narrativa, dramática, temática, y<br />
por la dificultad <strong>de</strong> hilvanar todos<br />
esos niveles, Insensibles es una<br />
película extremadamente preparada<br />
antes <strong><strong>de</strong>l</strong> rodaje. A<strong>de</strong>más <strong>de</strong><br />
un trabajo meticuloso en el guión<br />
me pasé meses diseñando cada<br />
plano <strong>de</strong> la película y plasmándolos<br />
en el story board. Lo que <strong>de</strong>seaba<br />
conseguir era una película<br />
frontal, dura, oscura y cargada<br />
<strong>de</strong> energía, pero también sobria<br />
y elegante. Para mí, estaba claro<br />
que la potencia <strong><strong>de</strong>l</strong> guión pedía<br />
a gritos cierta austeridad en<br />
la puesta en escena. Aun así, la<br />
<strong>de</strong>nsidad <strong>de</strong> la historia era tal que<br />
había un número <strong>de</strong> planos <strong><strong>de</strong>l</strong>irante<br />
que rodar y fue muy difícil<br />
conservar el rumbo. También tuve<br />
que improvisar sobre la marcha. A<br />
veces hay cosas que no funcionan<br />
y únicamente te das cuenta cuan-<br />
do ruedas; a la vez que aparecen<br />
oportunida<strong>de</strong>s en el set que no<br />
hubieras podido sospechar y hay<br />
que saber atraparlas.<br />
Uno <strong>de</strong> los gran<strong>de</strong>s aciertos <strong>de</strong> la<br />
película es la entrada <strong><strong>de</strong>l</strong> doctor<br />
alemán en el centro psiquiátrico.<br />
Una combinación fabulosa, la <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
ocultismo y el Tercer Reich, poco<br />
explotada en el cine fantástico.<br />
Derek es un actor prodigioso. Lo<br />
<strong>de</strong>scubrí en Soldier of Orange y<br />
luego lo volví a ver, con mucho<br />
placer, en El libro negro. En Insensibles<br />
ha hecho un trabajo fenomenal,<br />
ya que era la primera vez<br />
en su vida que hacía una película<br />
en castellano. ¡y ha aprendido el<br />
idioma solo para su papel! Respecto<br />
a los nazis y el ocultismo,<br />
Spielberg exploró el tema brillantemente<br />
en Indiana Jones en busca<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> arca perdida y en Indiana Jones<br />
y la última cruzada, pero todavía<br />
queda mucho por explorar. Los<br />
nazis son un símbolo <strong><strong>de</strong>l</strong> mal y <strong>de</strong><br />
la oscuridad absoluta y en Insensibles<br />
son los portadores <strong>de</strong> una herencia<br />
histórica maligna. Aparte<br />
<strong>de</strong> esclavizar el resto <strong>de</strong> la especie<br />
humana, el proyecto <strong>de</strong> los nazis<br />
era <strong>de</strong>struir todas las creencias y<br />
culturas y reemplazarlas por un<br />
sistema <strong>de</strong> creencias propio inspirado<br />
en la mitología nórdica o<br />
escandinava. Una nueva teología<br />
don<strong>de</strong> la “raza aria” fuera el centro<br />
absoluto. Jamás en la historia<br />
el totalitarismo ha llegado a una<br />
expresión tan <strong>de</strong>spiadada y absoluta.<br />
Creo que en una época tan<br />
revisionista como la nuestra no<br />
está <strong>de</strong> más recordar que Hitler<br />
fue el principal aliado <strong>de</strong> nuestro<br />
dictador nacional y que España<br />
fue el laboratorio don<strong>de</strong> se experimento<br />
y preparó la Segunda Guerra<br />
Mundial. El pueblo español<br />
sirvió <strong>de</strong> conejillo <strong>de</strong> indias a los<br />
nazis para el horror que vendría<br />
<strong>de</strong>spués.<br />
¿Cómo es el trabajo con los niños?<br />
El trabajo con los niños fue sin<br />
duda una <strong>de</strong> las cosas más difíciles<br />
<strong>de</strong> la película. Para empezar,<br />
el casting fue extremadamente<br />
largo y difícil. Creo que ya es muy<br />
difícil encontrar a un niño con<br />
dotes interpretativas, carisma,<br />
inteligencia y disciplina necesaria<br />
9<br />
como para po<strong>de</strong>r interpretar un<br />
papel exigente y complicado en<br />
una película. Pero cuando tienes<br />
un niño y una niña protagonistas<br />
y que a<strong>de</strong>más necesitas cuatro actores<br />
porque tienes que cubrir a<br />
los niños en dos eda<strong>de</strong>s distintas,<br />
ahí el reto se vuelve todavía muy<br />
complicado. Efectivamente, los<br />
personajes infantiles <strong>de</strong> la película<br />
viven situaciones extremas y<br />
muy duras. Psicológicamente, en<br />
algunas ocasiones, fue muy duro<br />
incluso para nosotros sacarles<br />
esas escenas. Mi manera <strong>de</strong> trabajar<br />
con ellos, siempre ha estado<br />
basada en mi firme creencia <strong>de</strong><br />
que los niños son tan inteligentes<br />
como los adultos o más. Creo que<br />
lo que <strong>de</strong>fine principalmente a<br />
los niños es su increíble sensibilidad,<br />
algo que per<strong>de</strong>mos al hacernos<br />
mayores ya que el mundo y<br />
la gente ya no son “nuevos” para<br />
nosotros. Creo que esta cualidad<br />
hace que los niños sean verda<strong>de</strong>ros<br />
espejos emocionales.<br />
En el apartado <strong>de</strong> maquillaje y<br />
FX, me gustaría <strong>de</strong>tenerme en el<br />
personaje <strong>de</strong> Berkano y su transformación,<br />
física y psicológica:<br />
¿está realizada en el set sobre el<br />
cuerpo <strong>de</strong> Tomás Lemarquis?<br />
<strong>La</strong> historia <strong>de</strong> Berkano es la historia<br />
<strong>de</strong> la creación <strong>de</strong> un monstruo.<br />
Para lograr esa transformación<br />
DDT hizo un fabuloso<br />
trabajo <strong>de</strong> diseño y <strong>de</strong> maquillaje<br />
sobre el set. En la etapa final,<br />
Lemarquis tenía que atravesar<br />
un proceso <strong>de</strong> maquillaje <strong>de</strong> seis<br />
horas. Media jornada <strong>de</strong> rodaje!<br />
Cuando tienes un plan <strong>de</strong> trabajo<br />
apretado ¡no te pue<strong>de</strong>s permitir<br />
un lujo así. Como íbamos cortos<br />
<strong>de</strong> tiempo Lemarquis tuvo la abnegación<br />
y el valor <strong>de</strong> irse a dormir<br />
una noche con el maquillaje<br />
puesto. ¡No te digo la cara <strong>de</strong> los<br />
empleados <strong><strong>de</strong>l</strong> hotel cuando le<br />
vieron! Para él fue muy duro pero<br />
su sacrificio permitió cumplir<br />
con el plan <strong>de</strong> rodaje. <strong>La</strong>s escenas<br />
están a la altura <strong><strong>de</strong>l</strong> esfuerzo que<br />
hizo. Lemarquis es un gran actor,<br />
entregadísimo a su trabajo. He<br />
visto poca gente capaz <strong>de</strong> tanto<br />
trabajo, tanta disciplina y tanta<br />
concentración.<br />
Diego López
10<br />
entreVIsta:<br />
don coscarelli<br />
“No me gusta<br />
la etiqueta<br />
serie B”<br />
John Dies at the End es tu primer<br />
largometraje en casi diez años.<br />
¿Por qué te ha llevado tanto<br />
tiempo volver al cine tras Bubba<br />
Ho-Tep (2002)?<br />
Cuando haces cine in<strong>de</strong>pendiente<br />
el problema suele ser que la<br />
financiación lleva bastante tiempo.<br />
Después <strong>de</strong> Bubba Ho-Tep,<br />
rodé el primer episodio <strong>de</strong> la<br />
serie Masters of horror y luego<br />
pasé dos años tratando <strong>de</strong> levantar<br />
una secuela <strong>de</strong> Bubba Ho-Tep<br />
que, <strong>de</strong>sgraciadamente, no llegó<br />
a materializarse. Hasta que me<br />
hice con los <strong>de</strong>rechos <strong><strong>de</strong>l</strong> libro<br />
que adapta John Dies at the End,<br />
película que me llevó tres años<br />
completar.<br />
Tu nueva película adapta la novela<br />
<strong>de</strong> culto <strong>de</strong> Jason Pargin.<br />
¿Cómo llegó a ti el proyecto?<br />
Leí el libro en 2007 y es curioso<br />
porque podría <strong>de</strong>cir que John<br />
Dies at the End es la primera película<br />
que se hizo gracias a la<br />
intervención <strong>de</strong> un robot. Uno<br />
<strong>de</strong> mis placeres culpables es la<br />
literatura sobre zombies y resulta<br />
que estaba leyendo uno<br />
que había adquirido a través <strong>de</strong><br />
Amazon. Un día, en mi correo<br />
electrónico, recibí uno <strong>de</strong> esos<br />
e-mails automáticos que te envían,<br />
en el que me <strong>de</strong>cían que,<br />
si me había gustado ese libro <strong>de</strong><br />
zombies, <strong>de</strong>bería comprar John<br />
Dies at the End. y el robot no se<br />
equivocaba: el libro me gustó y<br />
<strong>de</strong>cidí contactar con el escritor y<br />
adquirir los <strong>de</strong>rechos para adaptarlo<br />
al cine.<br />
Hablemos <strong>de</strong> Phantasma, una<br />
película que a día <strong>de</strong> hoy sigue<br />
teniendo algo único, una mezcla<br />
<strong>de</strong> elementos que hace que no<br />
se parezca a casi nada. ¿Cómo<br />
se gestó el guión?<br />
Me interesaba mucho el cómo<br />
en las películas se trata la muer-<br />
te y el hecho <strong>de</strong> morir. No sé en<br />
España, pero en América, cuando<br />
alguien muere, el cadáver es<br />
entregado a una persona extraña<br />
que se lleva el cadáver a un<br />
laboratorio en el que le hacen<br />
cosas al cuerpo que tú no ves<br />
y luego, cuando el cuerpo vuelve<br />
a estar visible, en el funeral,<br />
no lo ves exactamente como el<br />
cuerpo que se llevaron. Ese proceso<br />
se me antojaba misterioso,<br />
y pensé que una funeraria podía<br />
ser un buen lugar para una película<br />
<strong>de</strong> terror. Quería hablar <strong>de</strong><br />
uno <strong>de</strong> esos miedos recurrentes<br />
que todos tenemos, el miedo a<br />
morir y a no saber qué ocurre<br />
<strong>de</strong>spués <strong>de</strong> eso. y enfoqué ese<br />
tema <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la perspectiva <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
chico protagonista.<br />
A Phantasma a menudo se le ha<br />
colgado la etiqueta <strong>de</strong> “cine <strong>de</strong><br />
culto”. ¿Qué te parece este calificativo?<br />
¡Me encanta! Creo que el culto<br />
es una cosa maravillosa, porque<br />
significa que hay gente a la que<br />
le apasiona la película, y eso es<br />
genial. Lo que no me gusta, en<br />
cambio, es cuando se habla <strong>de</strong><br />
“serie B”, que sí es una etiqueta<br />
que me parece algo peyorativa.<br />
¿Qué proyectos tienes en un futuro<br />
inmediato?<br />
No tengo mucha i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> lo que<br />
va a venir a continuación. Me<br />
gustaría hacer una nueva entrega<br />
<strong>de</strong> Phantasma antes <strong>de</strong> que<br />
los intérpretes sean <strong>de</strong>masiado<br />
mayores.<br />
¿Cuál es tu película favorita, <strong>de</strong><br />
las que has rodado?<br />
Bueno, eso es como si te preguntan<br />
cuál es tu hijo favorito. No<br />
lo sé, la verdad. Mi hijo bastardo<br />
vendría a ser El señor <strong>de</strong> las bestias,<br />
pero amo Phantasma y Bubba<br />
Ho-Tep. y estoy muy orgulloso<br />
<strong>de</strong> John Dies at the End.<br />
Una versión extendida<br />
<strong>de</strong> la entrevista podrá<br />
leerse en <strong>La</strong> Paz Mundial<br />
www.lapazmundial.com<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
ÚLTIMA SALIDA<br />
BRIGADOON<br />
No sé si vosaltres us ho empasseu,<br />
això que el quarter general<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> festival és a l’hotel Melià!<br />
No ho tindríeu tan clar si us ensenyés<br />
l’escafandre que m’obliguen<br />
a dur i aquests guants que<br />
no em <strong>de</strong>ixen escriure bé. Aquí,<br />
a les profunditats marines, en<br />
aquesta cova on els pòsters <strong>de</strong><br />
les pel·lícules cauen tota l’estona<br />
<strong>de</strong> les parets, els meus únics<br />
amics tenen noms com Cthulhu<br />
i yog-Sothoth, que ara mateix<br />
s’estan disfressant d’éssers humans<br />
normals i corrents per a<br />
assistir, aquesta nit, a la primera<br />
sessió <strong><strong>de</strong>l</strong> Premi Brigadoon<br />
- Paul Naschy. Vuit curts que<br />
aspiren a romandre a les vostres<br />
retines malaltes.<br />
L’altre premi, el Nosferatu que<br />
cada any s’atorga a una icona<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> gènere, enguany serà lliurat<br />
a Teresa Gimpera, aquella noia<br />
d’Igualada que Vicente Aranda<br />
va fer <strong>de</strong>butar amb Fata Morgana.<br />
Gimpera iniciava una llarga<br />
trajectòria en la qual, sobretot<br />
durant la dècada <strong><strong>de</strong>l</strong>s anys setanta,<br />
va participar en molts<br />
films <strong>de</strong> gènere. Un d’ells és <strong>La</strong><br />
tumba <strong>de</strong> la isla maldita, que es<br />
projectarà avui i serà la primera<br />
<strong>de</strong> les pel·lícules que integrarà<br />
l’homenatge a la qui fou musa<br />
<strong>de</strong> la gauche divine barcelonina.<br />
Una altra dona <strong><strong>de</strong>l</strong> fantàstic ibèric<br />
amb majúscules, que ens va<br />
<strong>de</strong>ixar el passat mes <strong>de</strong> febrer,<br />
és Lina Romay, senyora <strong>de</strong> Jesús<br />
Franco i protagonista <strong>de</strong> moltíssims<br />
films <strong>de</strong> l’oncle Jess. El cicle<br />
que se li <strong>de</strong>dica comença aquesta<br />
nit amb Lorna... The Exorcist.<br />
Avui és el dia <strong><strong>de</strong>l</strong> documental.<br />
David Muñoz en presenta un sobre<br />
Macario Gómez, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s més<br />
grans cartellistes <strong>de</strong> cinema espanyols,<br />
que presentarà el film<br />
acompanyat <strong>de</strong> Muñoz. El crític<br />
José Manuel Serrano Cueto presenta<br />
Contra el tiempo, una carta<br />
d’amor a alguns il·lustres secundaris<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> nostre cinema <strong>de</strong> gènere,<br />
com ara Antonio Mayans<br />
o Lone Fleming, que també serà<br />
a la projecció. I la cosa no s’acaba<br />
aquí: hi ha, d’altra banda, un<br />
documental sobre Holocausto<br />
caníbal, la pel·lícula <strong>de</strong> Ruggero<br />
Deodato, i un altre sobre l’omnipresent<br />
Jesús Franco, <strong>de</strong> qui parlàvem<br />
fa un moment. Em <strong>de</strong>manen<br />
que “talli el rotllo”, i no us<br />
he parlat <strong><strong>de</strong>l</strong>s curts finalistes al<br />
premi TAC 2012, ni d’una sessió<br />
especial, també <strong>de</strong> curts, amb<br />
la presència <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus autors, ni<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s 15 anys <strong>de</strong> la productora <strong>de</strong><br />
baix pressupost The Asylum, <strong>de</strong><br />
la qual avui es projecta The Haunting<br />
of Whaley House, un <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
seus últims films...<br />
Toni Junyent
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
entreVIsta:<br />
danielle harris<br />
“El cine <strong>de</strong><br />
terror és<br />
l’experiència<br />
més exigent<br />
per a un actor”<br />
Després <strong>de</strong> 54 pel·lícules que<br />
l’han consagrat com la reina <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
crit, és a Sitges amb el seu <strong>de</strong>but<br />
com a directora, Among Friends,<br />
que també s’inscriu en el terror.<br />
No se’n cansa mai?<br />
Hi ha moltes scream queens que<br />
no són gaire fans <strong><strong>de</strong>l</strong> gènere,<br />
però a mi m’encanta. Rodar una<br />
pel·lícula <strong>de</strong> terror és l’experiència<br />
més exigent que existeix per<br />
a un actor. Les actrius que volen<br />
fer drames perquè es pensen que<br />
són més respectables no han entès<br />
res.<br />
No s’ha sentit mai encasellada?<br />
Per a mi, ser una musa <strong><strong>de</strong>l</strong> terror<br />
ha estat una benedicció. He tingut<br />
molts obstacles per trobar papers,<br />
però més per haver sigut actriu<br />
infantil que per una altra cosa. <strong>La</strong><br />
transició per trobar papers adults<br />
va ser difícil, però no penso que<br />
tingués res a veure amb el gènere.<br />
Sóc baixeta i semblo jove, però alhora<br />
fa segles que treballo, o sigui<br />
que la gent no sap ben bé quina<br />
edat tinc ni quins papers m’haurien<br />
<strong>de</strong> proposar. No sóc la clàssica<br />
tia bona, però tampoc la loser que<br />
no lliga gens. He perdut molts papers<br />
perquè els directors no sabien<br />
què fer amb mi.<br />
Dels papers que ha perdut, quins<br />
li ha sabut més greu no obtenir?<br />
Vaig ser finalista per al paper <strong>de</strong><br />
<strong>La</strong>ura Prepon a la sèrie Aquellos<br />
maravillosos 70 i per al <strong>de</strong> Neve<br />
Campbell a Tots cinc. Podria haver<br />
tingut la seva carrera! I, alhora,<br />
què està fent ara? Poca<br />
cosa. Quan era més petita també<br />
vaig estar a punt <strong>de</strong> ser la filla <strong>de</strong><br />
Michael Douglas a Atracció fatal...<br />
i la <strong>de</strong> Tom Cruise a Nascut<br />
el quatre <strong>de</strong> juliol. Però la meva<br />
mare no em va <strong>de</strong>ixar fer-la, perquè<br />
hi havia una escena que li va<br />
semblar poc a<strong>de</strong>quada per a una<br />
nena <strong>de</strong> la meva edat. No li tinc<br />
rancúnia, però alhora em sembla<br />
estrany que no em <strong>de</strong>ixés fer això<br />
i, en canvi, acceptés que Michael<br />
Myers em perseguís com un boig<br />
a Halloween 4...<br />
Li va provocar algun tipus <strong>de</strong> seqüela<br />
psicològica?<br />
Cap ni una. Era una nena molt<br />
madura, havia treballat <strong>de</strong>s <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
cinc anys i sabia diferenciar realitat<br />
i ficció. Quan hi penso, em<br />
sorprén que fes coses que ara,<br />
d’adulta, no faria <strong>de</strong> cap manera.<br />
Els directors em feien córrer<br />
davant d’un cotxe a tota velocitat,<br />
saltar d’una taulada a metres<br />
d’alçada i coses amb què em podria<br />
haver matat.<br />
En què pensa per cridar <strong>de</strong> forma<br />
tan convincent a la pantalla?<br />
No necessito preparació perquè<br />
ja tinc força pràctica, però he<br />
d’anar amb compte perquè <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s<br />
em quedo afònica el segon<br />
dia <strong>de</strong> rodatge. No em fan por<br />
gaires coses, però tinc una fòbia<br />
molt estranya: tinc terror als peixos,<br />
ja siguin vius o morts. M’encantà<br />
banyar-me a l’oceà, però la<br />
i<strong>de</strong>a que se m’acosti un peix em<br />
paralitza.<br />
Si pogués triar, quin seria el paper<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s seus somnis?<br />
He estat a punt <strong>de</strong> fer-ne un <strong>de</strong><br />
petit a la nova pel·lícula <strong>de</strong> Tarantino,<br />
Django Unchained. Espero<br />
que em doni una altra oportunitat<br />
en el futur. Però el meu director<br />
favorit segueix sent Tony Scott,<br />
que en pau <strong>de</strong>scansi. Em va donar<br />
el paper <strong>de</strong> filla <strong>de</strong> Bruce Willis a<br />
L’últim boy scout. Però no em vaig<br />
entendre gaire bé amb Willis, que<br />
no <strong>de</strong>ixava <strong>de</strong> molestar-me, <strong>de</strong> tirar-me<br />
objectes i <strong>de</strong> dir-me coses<br />
dolentes. Amb Sylvester Stallone,<br />
amb qui vaig coincidir a Daylight,<br />
tot va anar millor. I he fet papers<br />
a moltes sèries, com Roseanne, Urgencias<br />
o fins i tot El ala oeste <strong>de</strong><br />
la Casa Blanca. Va ser només un<br />
paper <strong>de</strong> <strong>de</strong>u frases, però estava<br />
disposada a tot per treballar amb<br />
Aaron Sorkin.<br />
11<br />
la columna <strong><strong>de</strong>l</strong> críTic<br />
<strong>La</strong> <strong>ilusión</strong> <strong>fantástica</strong><br />
y <strong>absurda</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>payaso</strong><br />
<strong>La</strong> obra <strong>de</strong> Jerry Lewis, uno <strong>de</strong><br />
los gran<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la comedia, uno<br />
<strong>de</strong> los mejores inventores <strong>de</strong><br />
formas cinematográficas en los<br />
años sesenta según acertada<br />
<strong>de</strong>finición <strong>de</strong> Jean-Luc Godard,<br />
participa, como ocurre en varias<br />
comedias <strong>de</strong> Howard Hawks,<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> elemento fantástico en calidad<br />
<strong>de</strong> nutriente, aunque, como<br />
escribió Noël Simsolo en su libro<br />
sobre el director y actor, “las fábulas<br />
que nos propone el poeta<br />
son constreñidas a la inversión:<br />
en ellas el absurdo se hace lógica y<br />
la lógica es trastornada sin respeto<br />
alguno. Igualmente es barrida<br />
toda verosimilitud”.<br />
<strong>La</strong> verosimilitud, eterno <strong>de</strong>bate<br />
<strong>de</strong> la ficción. El gag <strong><strong>de</strong>l</strong> ascensor<br />
<strong>de</strong> Tres en un sofá, parejo al<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> pequeñísimo camarote ocupado<br />
por los hermanos Marx y<br />
una quincena más <strong>de</strong> personajes<br />
en Una noche en la Ópera, es un<br />
momento <strong>de</strong> pura fantasía: cincuenta<br />
personas saliendo alegremente<br />
<strong>de</strong> la cabina <strong>de</strong> un ascensor,<br />
un espacio en el que no<br />
caben más <strong>de</strong> diez. <strong>La</strong> acumulación<br />
como gag, cierto, pero también<br />
como <strong>de</strong>spojo <strong>de</strong> la ficción<br />
“creíble”, como manifiesto <strong>de</strong> lo<br />
inverosímil; es <strong>de</strong>cir, en el contexto<br />
<strong>de</strong> la comedia, manifiesto<br />
<strong>de</strong> lo fantástico.<br />
En manos <strong>de</strong> Lewis y Frank Tashlin,<br />
la rebelión <strong>de</strong> los objetos,<br />
elemento transgresor y lírico <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
género, se convierte en ejercicio<br />
subversivo y fantástico: la lucha<br />
con la <strong>de</strong>scontrolada y serpenteante<br />
manguera en la magistral<br />
secuencia <strong>de</strong> Yo soy el padre y la<br />
madre, los toques <strong>de</strong> cartoon <strong>de</strong><br />
Caso clínico en la clínica –el pie<br />
<strong>de</strong> Lewis convertido en freno <strong>de</strong><br />
una ambulancia también <strong>de</strong>scontrolada–<br />
y, en este mismo<br />
filme, la <strong>de</strong>strucción total <strong><strong>de</strong>l</strong> interior<br />
<strong>de</strong> un supermercado.<br />
En El ceniciento, dirigida por Tashlin<br />
pero proyecto muy personal<br />
<strong>de</strong> Lewis, el cuento <strong>de</strong> Perrault<br />
es presentado con inversión <strong>de</strong><br />
sexos en toda regla: la cenicienta<br />
es ceniciento y el hada madrina<br />
ostenta sexo masculino, otra inversión<br />
radical y lewisiana que<br />
nos acerca a la magnitud <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
fantástico como género en el<br />
que, al igual que ocurre con el<br />
musical, todo es permitido. y<br />
qué <strong>de</strong>cir <strong>de</strong> la célebre secuencia<br />
<strong>de</strong> El terror <strong>de</strong> las chicas en la que<br />
Lewis, en una <strong>de</strong>cisión inusual<br />
–¿<strong>fantástica</strong>?– aleja la cámara en<br />
travelling con grúa para mostrar<br />
la falsedad <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>de</strong>corado <strong>de</strong> la<br />
escuela <strong>de</strong> señoritas, haciendo<br />
entonces que lo fantástico (el<br />
propio <strong>de</strong>corado cinematográfico)<br />
se <strong>de</strong>spoje a sí mismo hasta<br />
alcanzar un carácter <strong>de</strong> revelación<br />
casi documental. y, por<br />
supuesto, El profesor chiflado,<br />
aunque sea, paradójicamente,<br />
su película más <strong>fantástica</strong> por<br />
tema –adapta la novela <strong>de</strong> Stevenson<br />
sobre Jekyll y Hy<strong>de</strong>– pero<br />
no así por su puesta en escena,<br />
y <strong>La</strong>s joyas <strong>de</strong> la familia, película<br />
en la que Lewis asume diversas<br />
i<strong>de</strong>ntida<strong>de</strong>s: el disfraz y la máscara,<br />
trasunto <strong><strong>de</strong>l</strong> fantástico, <strong>de</strong><br />
Fantômas a Lon Chaney, y <strong>de</strong> la<br />
comedia, <strong>de</strong> Buster Keaton a Peter<br />
Sellers.<br />
El clown, y Lewis lo ha sido en<br />
todas sus películas, es el elemento<br />
más perturbadoramente<br />
fantástico <strong>de</strong> todo espectáculo<br />
<strong>de</strong> circo. y si lo fantástico<br />
linda también con lo absurdo,<br />
nada mejor que esta <strong>de</strong>finición<br />
<strong>de</strong> Lewis vertida en su libro <strong>de</strong><br />
memorias: “El <strong>payaso</strong>, sí, el tipo<br />
capaz <strong>de</strong> hacer reír a los <strong>de</strong>más a<br />
su pesar, el que proporciona placer<br />
creando una <strong>ilusión</strong> <strong>absurda</strong>”.<br />
Quim Casas<br />
El documental Method to<br />
the Madness of Jerry Lewis<br />
se proyecta hoy. Prado 18:15
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
20 anYs De VoLUntarIat a sItGes<br />
1992<br />
1999 2009<br />
El <strong>Festival</strong> crea una<br />
llibreria d’ebooks<br />
El <strong>Festival</strong> ha estrenat Sitges<br />
Books, la seva llibreria digital,<br />
que ofereix un catàleg <strong>de</strong> 1.600<br />
llibres electrònics <strong>de</strong> 82 editorials<br />
diferents. Aquesta iniciativa<br />
respon a l’interès <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Festival</strong><br />
per ser present també en els<br />
nous formats <strong>de</strong> difusió cultural<br />
i compartir continguts, en<br />
aquest cas editorials.<br />
Sitges Books és un servei permanent<br />
i continuat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Festival</strong>,<br />
que no es limita als <strong>de</strong>u<br />
dies <strong><strong>de</strong>l</strong> certamen. Els 1.600 títols<br />
inicials <strong>de</strong> la llibreria creixeran<br />
progressivament amb<br />
nous ebooks. <strong>La</strong> llibreria ofereix<br />
títols <strong>de</strong> ficció, literatura,<br />
humanitats i assaig. Té dues<br />
versions: una en català i una<br />
altra en castellà, que en tots<br />
dos casos presenta les mateixes<br />
obres. A més <strong>de</strong> títols en<br />
català i castellà, en té també<br />
en anglès, francès i alemany.<br />
<strong>La</strong> llibreria ofereix cerques per<br />
obres, autor, gènere, preu, data<br />
<strong>de</strong> publicació o valoració <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
lectors. <strong>La</strong> seva estructura està<br />
adaptada per a compartir els<br />
13<br />
seus títols a les xarxes socials.<br />
<strong>La</strong> plataforma és el resultat <strong>de</strong><br />
l’acord entre el Sitges – <strong>Festival</strong><br />
<strong>Internacional</strong> <strong>de</strong> Cinema<br />
Fantàstic <strong>de</strong> Catalunya i Digital<br />
Books –impulsora <strong>de</strong> la plataforma<br />
Amabook, nascuda ara<br />
fa tres anys–, mitjançant el qual<br />
aquesta companyia aporta l’entorn<br />
tecnològic i la gestió operativa<br />
a la nova llibreria.<br />
<strong>La</strong> llibreria <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Festival</strong> <strong>de</strong>stacarà<br />
cada setmana, durant tot<br />
l’any, set títols en el seu sli<strong>de</strong>r<br />
frontal. Els llibres que han estrenat<br />
aquest espai són Abraham<br />
Lincoln, cazador <strong>de</strong> vampiros<br />
(Seth Grahame-Smith), <strong>La</strong><br />
mala dona (Marc Pastor), <strong>La</strong> jauría<br />
(Jason Starr), El hombre lobo<br />
y otras bestias (Francisco Pérez-<br />
Abellán), Memorias <strong>de</strong> un exorcista<br />
(Gabriele Amorth i Marco<br />
Tosatti), Si els morts no ressusciten<br />
(Philipp Kerr) i L’home obra<br />
(Cody McFadyen).<br />
http://sitgesbooks.com (català)<br />
http://es.sitgesbooks.com<br />
(castellà)
14<br />
08:30 AUDITORI<br />
aFTershocK<br />
Nicolas López. Xile, 2012. 90’<br />
08:30 RETIRO<br />
eXcision<br />
Richard Bates Jr. EUA, 2012. 81’<br />
09:15 PRADO<br />
jacK and diane<br />
Bradley Rust Gray. EUA, 2012. 105’<br />
10:15 RETIRO<br />
aFTer school midnighTers<br />
Hitoshi Takekiyo. Japó, 2012. 94’<br />
10:30 AUDITORI<br />
blood-c: The lasT darK<br />
Naoyoshi Shiotani. Japó, 2012. 106’<br />
11:15 PRADO<br />
mi loco erasmus<br />
Carlo Padial. Espanya, 2012. 93’<br />
12:00 RETIRO<br />
john dies aT The end<br />
Don Coscarelli. EUA, 2011. 99’<br />
12:30 AUDITORI<br />
TwilighT eVenT<br />
13:15 PRADO<br />
PhanTasm<br />
don coscarelli. eua, 1979. 91’<br />
14:00 AUDITORI<br />
moTorway<br />
Soi Cheang. Hong Kong, 2012. 89’<br />
14:00 RETIRO<br />
CURTS D’ANIMACIÓ A<br />
COMPETICIÓ I<br />
15:15 PRADO<br />
noVa auToria<br />
16:00 AUDITORI<br />
iron sKy<br />
Timo Vuorensola. Finlàndia,<br />
Austràlia, Alemanya, 2012. 93’<br />
16:15 RETIRO<br />
berserK. The gol<strong>de</strong>n age<br />
arc i. The high King´s egg<br />
Toshiyuki Kubooka. Japó, 2011. 75’<br />
18:00 RETIRO<br />
gangs oF wasseyPur ii<br />
Farhan Akhtar. Índia, 2012. 160’<br />
18:15 AUDITORI<br />
maniac<br />
Franck Khalfoun. França, EUA,<br />
2012. 90’<br />
18:15 PRADO<br />
meThod To The madness oF<br />
jerry lewis<br />
Gregg Barson. EUA, 2011. 116’<br />
20:15 AUDITORI<br />
aFTershocK<br />
Nicolas López. Xile, 2012. 90’<br />
20:30 PRADO<br />
room 237<br />
Rodney Ascher. EUA, 2012. 104’<br />
Programació<br />
DEMÀ AVUI - DISSABTE 6<br />
21:00 RETIRO<br />
comPliance<br />
Craig Zobel. EUA, 2012. 90’<br />
22:45 AUDITORI<br />
insensibles<br />
Juan Carlos Medina. Espanya,<br />
França, Portugal, 2012. 105’<br />
22:45 PRADO<br />
o duPlo. 25’<br />
la araÑa VamPiro<br />
Gabriel Medina. Argentina, 2012. 92’<br />
23:00 RETIRO<br />
american mary<br />
Jen i Sylvia Soska. Canadà, 2012 .102’<br />
01:00 AUDITORI<br />
MARATÓ<br />
Zombie chic 3d. 6’<br />
Piranha 3dd. 82’<br />
sTiTches. 86’<br />
Femme FaTales: bad science. 30’<br />
new Kids niTro. 78’<br />
01:00 RETIRO<br />
MONSTER MARATÓ<br />
sTorage 24. 87’<br />
Thale. 77’<br />
The dinosaur ProjecT. 82’<br />
F. 75’<br />
01:00 PRADO<br />
esPecial bbc - dr who:<br />
series 7 - ePiso<strong>de</strong> 1 (asylum<br />
oF The daleKs). 45’<br />
slice and dice: The slasher<br />
Film ForeVer. 75’<br />
maniac coP 2. 90’<br />
class oF 1984. 98’<br />
SALA TRAMUNTANA<br />
11:00 DUES DÈCADES<br />
D’IMPACTE DE CINEMA DE<br />
GÈNERE A LA INDÚSTRIA<br />
ESPANyOLA<br />
14:00 DeAPLANETA PRESENTA<br />
“THE HOST” LA NOVA SAGA<br />
DE STEPHENIE MEyER<br />
17:00 TROBADA AMB L’ACTRIU<br />
BARBARA STEELE<br />
20:00 ESPECIAL MANIAC. AMB<br />
FRANCK KHALFOUN, WILLIAM<br />
LUSTIG I ELIJAH WOOD<br />
ESPAI FNAC<br />
15:30 NOVA ACCIÓ MADE<br />
IN HONG KONG - AMB LA<br />
PRESÈNCIA DE FRED TSUI,<br />
SHAWN yUE, SOI CHEANG<br />
(MEDIA ASIA)<br />
18:00 PRESENTACIÓ DEL<br />
LLIBRE DE “THE IMPOSSIBLE”<br />
AMB LA PRESÈNCIA DE J.A.<br />
BAyONA, DIRECTOR I DESIRÉE<br />
DE FEZ, ESCRIPTORA<br />
19:00 PRESENTACIÓ: LINEAZ<br />
DE DOLMEN EDITORIAL<br />
Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> les pel·lícules abans d'adquirir les entra<strong>de</strong>s<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
BRIGADOON<br />
11:00 CICLE THE ASyLUM<br />
15è ANIVERSARI<br />
THE HAUNTING OF WHALEY<br />
HOUSE<br />
13:00 ESTRENA DOCUMENTAL<br />
CONTRA EL TIEMPO<br />
15:00 PRESENTACIÓ TAC 2012<br />
16:00 SESSIÓ ESPECIAL<br />
DE CURTMETRATGES<br />
18:00 UN CHICO DE PORTADA<br />
19:00 ESTRENA DOCUMENTAL<br />
THE LONG ROAD BACK FROM<br />
HELL<br />
20:00 PREMI NOSFERATU:<br />
TERESA GIMPERA<br />
LA TUMBA DE LA ISLA MALDITA<br />
22:00 PREMI BRIGADOON:<br />
PAUL NASCHy<br />
23:45 SESSIÓ ESPECIAL JESÚS<br />
FRANCO<br />
DRÁCULA VS. VAMPIR<br />
00:30 HOMENATGE A LINA<br />
ROMAy<br />
LORNA... THE EXORCIST<br />
ÚlTima Projecció
DIARI DEL FESTIVAL<br />
Dissabte 6 d’octubre 2012<br />
08:30 AUDITORI<br />
roboT & FranK<br />
Jake Schreier. EUA, 2011. 90’<br />
08:45 RETIRO<br />
ciTa<strong><strong>de</strong>l</strong><br />
Ciarán Foy. Irlanda, Escòcia, 2011. 84’<br />
09:00 PRADO<br />
craZy & ThieF<br />
Cory McAbee. EUA, 2012. 52’<br />
los salVajes<br />
Alejandro Fa<strong><strong>de</strong>l</strong>. Argentina, 2012. 119’<br />
10:30 AUDITORI<br />
The imPossible<br />
J.A. Bayona. Espanya, 2012. 113’<br />
10:45 RETIRO<br />
blood-c: The lasT darK<br />
Naoyoshi Shiotani. Japó, 2012. 106’<br />
12:15 PRADO<br />
TreK naTion<br />
Scott Colthorp. EUA, 2010. 88’<br />
The caPTains<br />
William Shatner. Canadà, 2012. 96’<br />
12:45 AUDITORI<br />
PHENOMENA<br />
e.T. The eXTraTerresTrial<br />
(Versió resTaurada)<br />
Steven Spielberg. EUA, 1982. 114’<br />
12:45 RETIRO<br />
iron sKy<br />
Timo Vuorensola. Finlàndia,<br />
Austràlia, Alemanya, 2012. 93’<br />
14:45 RETIRO<br />
o aPósTolo<br />
Fernando Cortizo. Espanya, 2012. 72’<br />
15:30 PRADO<br />
<strong>de</strong>sPiTe The gods<br />
Penny Vozniak. Austràlia, 2012. 85’<br />
15:45 AUDITORI<br />
el alucinanTe mundo <strong>de</strong><br />
norman<br />
Sam Fell, Chris Butler. EUA, 2012. 92’<br />
16:30 RETIRO<br />
ace aTTorney<br />
Takashi Miike. Japó, 2012. 135’<br />
17:15 PRADO<br />
TELEVISIÓ ESPECIALS<br />
Volare<br />
Joaquim Oristrell. Espanya, 2012. 82’<br />
17:45 AUDITORI<br />
The cabin in The woods<br />
Drew Goddard. EUA, 2012. 95’<br />
19:00 RETIRO<br />
Flying swords oF dragon<br />
gaTe<br />
Tsui Hark. Hong Kong, Xina, 2011. 125’<br />
19:00 PRADO<br />
10 + 10<br />
Varis autors. Taiwan, 2011. 114’<br />
20:00 AUDITORI<br />
roboT & FranK<br />
Jake Schreier. EUA, 2011. 90’<br />
Programació<br />
DEMÀ - DIUMEngE DISSABTE 67<br />
21:15 PRADO<br />
The liFe and Times oF Paul<br />
The Psychic ocToPus<br />
Alexandre O. Philippe. EUA, 2012. 72’<br />
21:30 RETIRO<br />
maniac<br />
Franck Khalfoun. França, EUA, 2012. 90’<br />
22:15 AUDITORI<br />
The imPossible<br />
J.A. Bayona. Espanya, 2012. 113’<br />
23:00 PRADO<br />
jacK and diane<br />
Bradley Rust Gray. EUA, 2012. 105’<br />
23:15 RETIRO<br />
aFTershocK<br />
Nicolas López. Xile, 2012. 90’<br />
00:45 AUDITORI<br />
ESPECIAL HONG KONG<br />
The Viral FacTor<br />
Dante <strong>La</strong>m. Hong Kong, Xina, 2012. 122’<br />
The Four<br />
Gordon Chan. Xina, 2012. 118’<br />
01:00 RETIRO<br />
KILLER MARATÓ<br />
eXcision<br />
Richard Bates Jr. EUA, 2012. 81’<br />
girls againsT boys<br />
Austin Chick. EUA, 2012. 92’<br />
01:00 PRADO<br />
craZy & ThieF<br />
Cory McAbee. EUA, 2012. 52’<br />
The FourTh dimension<br />
Harmony Korine, Alexey Fedorchenko,<br />
Jan Kwiecinski. Polònia, Rússia, 2012 . 106’<br />
ÚlTima Projecció<br />
Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> les pel·lícules abans d'adquirir les entra<strong>de</strong>s<br />
SALA TRAMUNTANA<br />
11:30 SITGES HOUSE OF<br />
MÉLIÈS: TROBADA AMB ELS<br />
DIRECTORS DE IRON SKy,<br />
MANIAC, STORAGE 24<br />
17:15 RODANT THE<br />
IMPOSSIBLE. AMB J.A.<br />
BAyONA I TOM HOLLAND<br />
19:00 PRESENTACIÓ WAX.<br />
AMB JACK TAyLOR, JIMMy<br />
SHAW I VÍCTOR MATELLANO<br />
ESPAI FNAC<br />
16:00 EL TERROR DESPRÉS<br />
DEL DESASTRE.<br />
AMB NÍCOLAS LÓPEZ ,<br />
ELI ROTH, MARC LESTER<br />
18:00 PRESENTACIÓ COMIC<br />
“MALDITO VIERNES”. AMB<br />
PACO PLAZA, LETICIA DOLERA,<br />
HERNÁN MIGOyA I JOSEPH DÍAZ<br />
15<br />
BRIGADOON<br />
10:00 ESTRENA DOCUMENTAL<br />
NIGHTMARE FACTORY<br />
14:00 PRESENTACIÓN ALMAS<br />
OSCURAS VOD<br />
15:00 ESTRENA BRIGADOON<br />
BEYOND THE GRAVE<br />
17:00 ESTRENA DOCUMENTAL<br />
DJ XL5’S ITALIAN ZAPPIN’<br />
PARTY<br />
19:30 PREMI BRIGADOON-<br />
PAUL NASCHy<br />
21:30 TUMBAABIERTA.COM<br />
CELL COUNT<br />
23:30 ESTRENA BRIGADOON<br />
AT THE END OF THE DAY<br />
01:30 ESTRENA BRIGADOON<br />
LA CRIPTA DE LAS<br />
CONDENADAS II