La ilusión fantástica y absurda del payaso - Festival Internacional de ...

Prado 20:30
www.sitgesfilmfestival.com
Dissabte 6 d’octubre de 2012 · Número 3
Pàg. 11
danielle harris
Pàg. 10
don coscarelli
Pàg. 05
insensibles
Pàg. 07
F

2
el diari del FesTiVal
COORDINACIÓ
Violeta Kovacsics
REDACCIÓ
Gerard Casau, Toni Junyent, Àlex
Vicente, Pau Teixidor
MAQUETACIÓ
Juan Carlos Gómez, Sonja Albertin,
Francisco Valenciano
(Estudio Fénix)
FOTòGRAFS
Miguel Àngel Chazo, Jesús Paris
IL·LUSTRACIÓ
Guillem Dols, Deamo Bros.
VOLUNTÀRIA
Patricia Salvatierra
COL·LABORACIÓ
Natalia Marín, Deborah
Camanyes, Paco Galindo
inFormació TransPorTs
TREN FANTÀSTIC!
Del 4 al 14 d’octubre (ambdós inclosos)
Tren directe Sitges – Barcelona (Sants)
Sortida des de Sitges: 1:30h de la matinada.
Són vàlids els abonaments de Renfe i ATM.
Són vàlids els bitllets i abonaments
de Renfe i ATM, adequat al nombre de
zones del trajecte realitzat.
El Tren Fantàstic sortirà puntualment
a la 1:30h, sense excepcions. En cas de
retard en les projeccions nocturnes, la
sortida d’aquest tren no es modificarà.
Consulteu tots els horaris, parades i
preus a www.rodaliesdecatalunya.cat
o bé al 900 41 00 41
El Festival no és responsable dels
possibles canvis d’horaris d’aquests
serveis de transports. Els possibles
canvis en les projeccions del Festival
no afectaran ni modificaran l’horari
dels serveis de transports.
BUS DIÜRN I NOCTURN
Monbús
Consulteu tots els horaris, parades
i preus:
93 893 75 11 / www.monbus.cat
BUS URBÀ DE SITGES
Consulteu horaris i parades a:
Transports Comtal: 902 302 025
inFormació i Venda d’enTrades
Compra les teves entrades anticipades
a través de Telentrada de Catalunya
Caixa, per internet a (www.
telentrada.com), per telèfon trucant
al 902 10 12 12 o en qualsevol oficina
de Catalunya Caixa.
PREUS (IVA inclós)
8,50€: Secció Oficial Fantàstic a Competició,
Secció Oficial Fantàstic Panorama,
Secció Oficial Fantàstic Galas,
Secció Oficial Noves Visions, Secció
Anima’t, Secció Seven Chances, Sitges
Family, Sessions Especials
6,50€: Secció Retrospectiva i Homenatges
(Sitges Clàssics), menors de 14
anys per a la secció Sitges Family
7,50€: Sessions Anima’t Curts, sessió
SOFC Curts i sessió SOFP Curts
10,50€: Maratons, Programa doble i
Sessions 3D
12,50€: Maratons del 14 d’octubre,
Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda
4,50€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)
Localitat numerada (LN)
Les sessions de tarda i nit de l’Auditori
disposen d’un nombre limitat de
butaques numerades. Amb aquesta
entrada, per només 2€ més, no hauràs
de córrer per aconseguir una bona
localització.
ABONAMENTS FANTÀSTICS*
Abonament 20 entrades: compra de
20 entrades per a 20 sessions diferents
i s’aplicarà un descompte del 20%.
Abonament 10 entrades: compra de
10 entrades per a 10 sessions diferents
i s’aplicarà un descompte del 10%.
CARNETS AMB DESCOMPTE*
20% de descompte en la compra
d’entrades als clients de Catalunya
Caixa, vàlid per la compra a través
de Telentrada i amb un límit
del 5% de l’aforament de la sala.
20% de descompte en la compra d’entrades
pels titulars del Carnet Biblioteques,
Carnet Jove, Targeta Cinesa
Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci
i Cultura, Targeta Amiga Desigual,
Club TR3SC, Club UOC, RACC Master,
RAKK 4u, acreditats Special Olympics,
Amics JoTMBé i majors de 65 anys.
Els descomptes no són acumulables.
El titular haurà de mostrar el DNI i
el seu carnet de descompte a les taquilles.
* Excepcions dels abonaments Fantàstics
i dels carnets de descompte: els
descomptes no són aplicables a les
gales d’Inauguració i de cloenda, maratons
del 14 d’octubre, Abonament
DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
Matinée, Abonament Auditori, Butaca
VIP i Localitat Numerada.
VENDA D’ENTRADES
Pots comprar les teves entrades anticipades
a través de Telentrada de Catalunya
Caixa, per internet a www.
telentrada.com, per telèfon trucant al
902 10 12 12 o en qualsevol oficina de
Catalunya Caixa.
Del 4 al 14 d’octubre també les podràs
adquirir a les taquilles de l’Auditori
situades a l’Hotel Meliá Sitges (c/ Ramon
Dalmau, s/núm) i a les taquilles
Jardins Retiro situades als Jardins del
Retiro (c/ Àngel Vidal, 17).
Comissions:
Sessions d’inauguració i de cloenda:
Internet, telèfon i oficines: 2€
Resta d’entrades: Internet, telèfon i
oficines: 1€
RECOLLIDA D’ENTRADES
Imprimeix les teves entrades amb el
sistema Print at home de Telentrada
i evita cues. Aquesta opció incorpora
tres sistemes de seguretat: identificació
nominativa, codi de barres i codi QR.
TAQUILLES DEL FESTIVAL
Es podran adquirir entrades per a tots
els cinemes i sessions a:
Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges -
Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dalmau,
s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins
l’inici de l’última sessió de pagament
dels cinemes Auditori o Tramuntana.
Taquilla Jardins Retiro. Carrer Àngel
Vidal 17 (també accés pel carrer Jesús).
Horari: Des de les 9 h i fins l’inici
de l’última sessió de pagament dels
cinemes Retiro o Prado.
Molt important: Les entrades per a
les sessions que comencin abans de
les 9h a qualsevol dels espais s’hauran
adquirir/recollir anticipadament
(Print at home / caixers Catalunya
Caixa / oficines Catalunya Caixa / a les
taquilles (segons horari).
Observacions: Forma de pagament
aceptada en efectiu i targeta. Es donarà
prioritat a la venda d’entrades per
a les sessions immediates. Queda prohibit
l’accés a la sala un cop començada
la sessió. Únicament es contemplarà
el canvi o devolució de l’import
de l’entrada en el cas de cancel·lació
del/dels llargmetratge/s anunciat/s en
la programació.
Es recomana consultar la descripció
de les pel·licules abans d’adquirir les
entrades.

DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
el cuerPo, Pel·lícula d’inauguració, al reTiro
roda de Premsa de yim Pil-sung
l’equiP d’among Friends
els germans PasTor a la Trobada sobre l’aPocaliPsi
jamie bradshaw, direcTor de branded
don coscarelli reP la màquina del TemPs
3

4
S.O.F. PANORAMA
RETIRO 23:00
american
mary
Personatges tan diferents com
Pedro Almodóvar, Jennifer Lynch
i Ryan Murphy, showrunner de la
sèrie Nip/Tuck, tenen una cosa en
comú: quan es tracta de trobar
arguments rocambolescos i fronterers
amb la distòpia terrorífica,
tots tres saben que la cirurgia
estètica i l’amputació corporal
acaben sent excel·lents aliades.
Jen i Sylvia Soska, germanes bessones
canadenques i aficionades
al gènere des que eren gairebé tan
petites com el nadó de Rosemary,
s’apunten ara a l’horror cosmètic
amb un segon llarg, després d’un
curt amb un títol tan definitori del
seu estil i interessos temàtics com
Dead Hooker in a Trunk.
American Mary segueix el tortuós
camí d’una estudiant de medicina
ofegada pels deutes als quals
empeny el sistema universitari
nord-americà. A punt d’entrar
en la més absoluta ruïna i desencantada
amb el professorat
universitari a qui, en una època
no tan llunyana, fins i tot va admirar,
Mary decideix endinsar-se
en el món de la cirurgia plàstica
clandestina. La seva clientela? Artistes
de performance aficionats a
transformar el seu cos més enllà
dels límits que imposa la legalitat,
els quals sotmetrà a transformacions
nocturnes.
Mary aconsegueix així tirar endavant
la seva vida. Però en cap moment
no li ha passat pel cap que
la seva nova ocupació li podria
provocar efectes psicològics més
nocius que assistir a una matança
massiva i després veure una marató
de comèdies amb Sandra Bullock.
Injustament ignorada per
la majoria de certàmens (les seves
responsables es van declarar
públicament decebudes d’haver
estat descartades per Toronto),
American Mary serà projectada a
Sitges després de provocar crits
d’espant al Frightfest de Londres.
El director del nostre festival, Ángel
Sala, l’ha assenyalada com
una de les cintes de la present
edició que serien mereixedores de
generar un autèntic culte al seu
voltant. Esteu avisats!
ANIMA’T
RETIRO 16:15
berserK.
The golden
age arc 1.
The high
King’s egg
En el último Salón del Manga
de Barcelona, los chicos de Glénat
EDT nos sorprendieron con
la recuperación de Berserk, una
saga épica fantástica creada a finales
de los 80 por Kentaro Miura.
Glénat empezó a reeditar los
tomos que ya habían aparecido
en España, además de ponernos
al día con el material aún inédito
en los quioscos. Los seguidores
del manga están de enhorabuena,
puesto que Sitges proyecta hoy la
primera de las tres partes de la
ambiciosa adaptación cinematográfica
que ha llevado a cabo Toshiyuki
Kubooka, actualizando así
la versión televisiva que se hizo
a finales de los noventa. La mala
noticia es que para ver las dos entregas
restantes de la saga habrá
que esperar. La segunda llegó a
los cines japoneses este verano y
la tercera lo hará a finales de año.
Aunque, siendo positivos, ¿quién
puede resistirse al placer que produce
un buen cliffhanger?
Ambientada en un universo medieval
con elementos fantásticos,
Berserk cuenta la historia de Gatsu,
un joven mercenario que, tras
ser derrotado en un duelo, se ve
obligado a unirse a la Banda del
Halcón, liderada por el enigmático
Griffith, un misterioso personaje
cuyas intenciones no son
tan claras como parecen. Muy
bien recibida por los fans que ya
han podido verla, esta fiel adaptación
del manga de Kentaro Miura,
más adulta, oscura y violenta que
la serie televisiva, no escatima en
vísceras ni en gráficas escenas de
sexo. Estad avisados, y prestad
atención también a la hermosa
banda sonora compuesta por
Shiro Sagisu y Susumu Hirasawa.
NOVES VISIONS - FICCIÓ
PRADO 22:45
la araÑa
VamPiro
Va ser un dels grans descobriments
del prestigiós Festival
de Cinema Independent de Buenos
Aires (BAFICI), on va obtenir
els guardons al millor actor (per
a la jove estrella local Martin
Piroyanski, vist a XXY de Lucía
Puenzo) i a la millor pel·lícula
argentina. El director Gabriel
Medina, que debutà amb la molt
prometedora Los paranoicos, continua
despuntant com un director
amb futur. En la seva segona
entrega, Medina recorre territoris
limítrofes amb el cinema de gènere,
als quals accedeix a través
d’un paisatge tirant a quotidià, a
la manera del que va fer Gus van
Sant a Gerry o el seu compatriota
Fabián Bielinsky a la molt destacable
El aura, amb la qual comparteix
protagonista, el veterà
Alejandro Awada.
A La araña vampiro, pare i fill busquen
un lloc on poder refugiar-se.
El jove té atacs de pànic i el seu
progenitor decideix que l’aïlla-
ment serà la millor solució per a
tranquil·litzar-lo. Però aquest jove
urbanita tindrà problemes per a
viure en l’entorn salvatge triat
pel seu pare, en el qual una gran
aranya irromprà en forma d’amenaça
tangible, com si fos la traducció
visible del paisatge interior
d’uns protagonistes que hauran
d’aprendre a superar-se a si mateixos.
Medina aborda assumptes
tan clàssics com el pas a la maduresa
i les relacions paterno-filials,
i reflexiona sobre aspectes tan
contemporanis com ara la masculinitat
ferida en temps de neurosi
i fragilitat. Però alhora dissenya
una mena de road movie a peu,
una buddy movie entre familiars
pròxims i una pel·lícula d’aventures
en què el contacte amb la naturalesa
salvatge serveix de ritual
iniciàtic i experiència transformadora.
Malgrat la seva aparença
inicial, la complexitat del resultat
acaba saltant a la vista. Més que
una pel·lícula de gènere, La araña
vampiro és un film de gèneres.
SITGES FAMILy
RETIRO 10:15
aFTer
school
midnighTers
Recordeu aquells models
anatòmics que acumulaven pols
en un racó de la classe de ciències?
Alguna vegada vau interrogar-vos,
entre una lliçó sobre la
fotosíntesi i una altra sobre el sistema
nerviós, a què es dedicaven
aquests cossos artificials quan
marxàvem a casa?
La resposta arriba en forma d’esbojarrada
cinta d’animació japo-
DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
nesa, en què un model anatòmic
d’una elitista escola privada
cobra vida passada la mitjanit
i s’acaba aliant amb tres nenes
entremaliades amb ganes de
viure aventures per a trobar tres
medalles amagades per les aules
i passadissos de l’escola. Segons
una llegenda urbana estesa per
tota la ciutat, qui les aconsegueixi
reunir veurà com es fa realitat
el seu desig més preuat.
After School Midnighters , estrenada
amb èxit aquest estiu passat
al Japó, ha estat escollida per
a representar el país en la cursa
de l’Oscar d’animació. Al darrere
de la proposta hi ha el nom d’Hitoshi
Takeyiko, que ja va encarregar-se
de dirigir un curt d’animació
amb el mateix títol l’any 2007,
que ha donat origen a aquesta
versió en llarg, pensada per a tota
la família.
Els fans de l’anime tenen cita
obligatòria amb una pel·lícula
que obre la porta a un món molt
menys infantil del que podria
semblar a primera vista, en el
qual sobresurt un disseny de personatges
que s’allunya dels paràmetres
habituals en l’animació
japonesa per abraçar un estilitzat
minimalisme visual, com també
uns diàlegs musculats per la inusual
influència de l’slapstick.
S.O.F. COMPETICIÓ
AUDITORI 08:30, 20:15
aFTershocK
En una edició marcada per
l’apocalipsi, on la natura gaudirà
de l’indescriptible plaer de venjar-se
contra el seu etern enemic,
no podia faltar una cinta de catàstrofes
amb un dels fenòmens
estel·lars del gènere: terratrè-

DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
mols! L’escala de Richter tornarà
a batre rècords històrics amb
aquesta espectacular cinta de
terror dirigida per Nicolás López
(Santos, Sitges 2008) i coescrita,
interpretada i produïda per Eli
Roth (Hostel, Hostel 2), qui ja fa
temps que s’està construint una
sòlida carrera com a productor.
Amb aquests dos vàndals com a
capitans de la nau, la diversió i el
cinisme més extrem no faltaran a
la seva cita amb l’horror.
En plenes vacances a Xile, on
el seu objectiu és lligar amb les
boniques noies autòctones, un
turista americà nerd (Roth) i els
seus amics es veuran immersos
en una de les pitjors experiències
que el destí els ha preparat. Quan
la terra comença a tremolar tot
s’ensorra i arreplega indefectiblement
tothom que troba al seu
pas, els protagonistes d’aquesta
esbojarrada història són en una
soterrada discoteca de moda de
Valparaíso. Però escapar a la superfície
serà només el principi.
López ha trobat en la terra dels
seus orígens l’escenari perfecte
per fer tremolar els espectadors
amb una història inspirada en els
fets que van colpejar el país l’any
2010. Els protagonistes d’aquesta
disaster movie amb abundants
pinzellades de gore hauran de fer
front a la devastació, la mort i la
depravació més absoluta.
Amb la presència de l’equip
S.O.F. COMPETICIÓ
AUDITORI 22:45
insensibles
Disfressat de thriller històric i
embolcallat amb una factura de
categoria, Insensibles es destapa
com una de les sorpreses més
agradables del fantàstic de qualité.
Amb una narració en paral·lel
sobre dues històries que passen
en èpoques diferents (la Guerra
Civil i l’actualitat), la primera
pel·lícula de Juan Carlos Medina
es confirma com una barreja estimulant
de gèneres.
En un poble apartat del Pirineu,
l’any 1931 neix una generació
de nens amb una estranya malaltia:
són insensibles al dolor
físic. Agressius i irresponsables,
aquests infants creixen amb
una percepció trastornada dels
valors humans; són un perill
incontrolable. Mentrestant, en
l’actualitat un neurocirurgià
brillant (Àlex Brendemühl, que
fa doblet al festival amb El Bosc)
S.O.F. GALES
AUDITORI 18:15
maniac
El Maniac de 1981 és, per molts
motius, una pel·lícula irrepetible.
El primer film comercial de William
Lustig (abans havia fet incursions
en el cinema pornogràfic)
anava molt més enllà del simple
terror per erigir-se en un retrat
anímic del Nova york de principis
dels anys vuitanta. A través de la figura
d’un assassí en sèrie, Maniac
supurava una autenticitat gairebé
documental i transmetia una sensació
de perill constant, l’atmosfera
viciada de carrerons i avingudes
poblats per ionquis i putes.
Alexandre Aja i Gregory Lavasseur
eren perfectament conscients
d’això quan van començar a rumiar
aquest remake, i per aquesta
raó el Maniac que ha dirigit
Franck Khalfoun presenta unes
diferències molt notables que el
distancien del seu model. Si bé
és cert que la línia argumental
és pràcticament idèntica (un psicòpata
viu envoltat de maniquins,
que decora amb les cabelleres de
les seves víctimes; però la seva
rutina canviarà quan es faci amic
d’una jove fotògrafa) i que hi ha
nombroses picades d’ullet als ins-
que necessita un trasplantament
urgent, descobreix respostes sobre
el seu origen en aquell grup
de nens.
Amb aquesta premissa, es desenvolupa
una història a cavall entre
el suspens i el terror fantàstic
(alguns ja la comparen amb El
laberinto del Fauno). Insensibles
no cedeix als cànons més correctes,
sinó que afronta amb duresa
i contundència la violència i el
terror. Però qui vulgui anar més
enllà, trobarà en la tràgica i dura
vida d’aquests nens la metàfora
del destí col·lectiu d’una generació
perduda per les petjades d’odi
i intolerància generades per la
Guerra Civil.
Amb la presència de l’equip
tants més icònics del clàssic de
Lustig, l’agosarat tractament formal
ens duu a parlar d’una obra
radicalment distinta.
Khalfoun posa la càmera a l’altura
dels ulls de l’assassí. Més ben dit,
fica la càmera dins els ulls de l’assassí.
Una subjectivitat límit trencada
només pels pertorbadors instants
en què un mirall ens retorna
la mirada de l’esguard de l’abisme:
són els ulls d’Elijah Wood, que
canvia radicalment el seu registre
angelical per ficar-se en la pell del
personatge que va immortalitzar
l’enyorat Joe Spinell.
Cal destacar també la magnífica
banda sonora firmada per Rob,
una carícia de sintetitzadors que
no es troba gaire lluny dels aires
de malenconia vintage de Drive.
L’element que es manté més fidel
respecte a l’original és la violència
extrema. Si el Maniac de 1981
va suposar per a molts la descoberta
de Tom Savini, ara són els
genis de KNB els encarregats de
fer vessar budells a dojo.
Entrega de la Màquina del Temps
a Elijah Wood i William Lustig
S.C. NEO CULTE FOCUS
PRADO 13:15
PhanTasma
El pes de la història no ha
caigut en va sobre Phantasma:
5
avui és considerada una genuïna
cinta de culte. Don Coscarelli va
dirigir, escriure, produir i rodar
Phantasma el 1977, amb només
20 anys, encara que finalment,
degut a problemes de finançament,
es va estrenar el 1979.
El film va ser una autèntica alenada
d’aire fresc entre els nombrosos
títols de finals dels 70 que,
després de l’èxit aclaparador de
The Texas Chainsaw Massacre o I
Spite on Your Grave, van explotar
el filó de la venjança i la violència
extrema. Si bé és cert que aquestes
pel·lícules van assentar els fonaments
del cinema de terror dels
80, es corria el risc d’homogeneïtzar
i simplificar el gènere. Phantasma,
però, ofereix un producte
híbrid, on el terror s’alterna amb

6
l’oníric i el surreal, incloent-hi
pinzellades de ciència ficció.
El guió, encara que imperfecte,
és una peça plena d’espurnes
genials i detalls que formaran
part de l’imaginari terrorífic per
sempre (aquella bola voladora
i assassina!). Cal destacar, així
mateix, una certa influència de
Dario Argento i el giallo italià,
tant en la textura i escenografia
com en la utilització de la banda
sonora com a element climàtic.
Més enllà de la seva qualitat real
com a peça cinematogràfica, és
una d’aquestes pel·lícules que,
vista en el moment i en el lloc
adequats, pot portar a un adolescent
curiós a dedicar-se al boig
món de fer pel·lícules, perquè si
alguna cosa és Phantasma, com
podria ser-ho també Evil Dead, és
una pel·lícula de pura artesania.
Amb la presència de Don Coscarelli
NOVES VISIONS - DISCOVERy
PRADO 11:15
mi loco
erasmus
“Te aseguro que hacer una película
como la que decidimos hacer es
de locos. De locos de frenopático. De
pensar que el día menos pensado podía
aparecer una furgoneta con dos
gorilas y una camisa de fuerza y a la
mierda todo. Terapia de grupo entre
semana y documentales de fauna y
flora los findes”. Son palabras de
Dídac Alcaraz, el protagonista de
Mi loco Erasmus, que narra, en la
página web de la película, su experiencia
en el debut como director
de Carlo Padial. Si no te suena el
nombre: es uno de los cerebros de
Go, Ibiza, Go!, el magazine de actualidad
y entrevistas más lisérgico
de la red. Si sigues sin saber de
lo que hablo, busca el nombre del
programa en youTube.
Mi loco Erasmus es una adaptación
muy libre del segundo libro de Padial,
Erasmus, orgasmus y otros problemas.
Su protagonista es Dídac,
el colgado al que hemos citado
antes, que pretende filmar el documental
definitivo sobre los estudiantes
Erasmus que pululan por
Barcelona. Pero pronto descubre
que esto del proceso creativo es
jodido y que la expresión “capturar
la verdad” es poco más que una
frase hueca o un chiste de esos que
no tiene puñetera gracia. Padial
se acerca al fenómeno Erasmus
desde una óptica desmitificadora,
divertida y absurda, más cerca de
algunas series de comedia norteamericana
que de algunas películas
que han tratado el tema de forma
más circunspecta, y le brinda
al ayatolá del post-humor Miguel
Noguera su primer papel (casi)
protagonista. La película más descacharrante
de lo que va de siglo.
Al fin y al cabo, sus responsables
son Los Pioneros del Siglo XXI.
S.O.F. COMPETICIÓ
AUDITORI 10:30
blood-c:
The lasT
darK
Noche en un vagón del metro
de Tokio. Unos tratan de dormir,
otros juegan con su móvil. De
repente, un pasajero comienza a
convulsionarse, hasta convertirse
en un monstruo que, sediento
de sangre, ataca al resto de
viajeros. El caos se desata en el
vagón y todos huyen. Todos, excepto
una joven de pelo oscuro
y ojos rojos que ataca a la criatura.
Así comienza Blood-C: The
Last Dark, la nueva película de la
famosa saga de animación protagonizada
por Saya, la cazadora
de vampiros. El año pasado esta
tomó un camino distinto al comenzar
de nuevo la historia con
una serie de 12 episodios llamada
Blood-C, y dejando el diseño
de personajes al archiconocido
grupo de mangakas CLAMP. Ellos
han continuado el trabajo con
esta película dirigida por Naoyoshi
Shiotani que hoy se estrena
en Sitges. Aunque el filme es una
continuación directa de la serie
–la acción se desarrolla seis meses
después de lo ocurrido en el
último episodio–, parece haberse
querido desmarcar del estilo
de ésta para volver a retomar el
espíritu original del primer OVA.
Blood-C: The Last Dark es todo un
regreso a los orígenes de la saga
ambientada en ese futuro cercano
donde la sociedad vive acosada
por poderosas corporaciones
y pactos con el lado oscuro, que
nos trae el estudio de animación
Production I.G: una nueva ración
de anime sangriento y visceral.
CineAsia
S.O.F. COMPETICIÓ
AUDITORI 14:00
moTorway
No cal que us poseu el cinturó.
No servirà de res. Motorway ja
és a Sitges i ha arribat derrapant.
Aquesta espectacular cinta d’acció
made in Hong Kong és pura
adrenalina hiperrevolucionada
i ha aconseguit la pole de sortida
dels films més frenètics de la
temporada. Un any després que
Drive s’emportés tot el que tenia
al davant, els amants de la velocitat
i les piruetes impossibles ja es
poden fregar les mans.
Però aquesta no és la clau a l’hora
de descobrir Motorway, sinó el
fet providencial que la cinta ens
arribi directament des de la factoria
Milkyway. Oh, Déu, gràcies
per existir! Si pensàveu que el festival
us deixaria orfes i no inclouria
en la programació d’enguany
un film de Johnnie To, és que no
ens coneixeu prou. Produïda pel
mestre de Hong Kong i dirigida
per Seoi Chang (Dog Bite Dog,
Accident), Motorway conté tots
els elements propis del cinema
de To: una violència acarnissada,
drames personals convertits en
autèntiques tragèdies gregues i
una visió del món melancòlica.
Un policia novell que acaba d’entrar
en una unitat especial de la
policia, que disposa dels millors
pilots per a les persecucions més
perilloses, afrontarà el seu primer
cas al costat d’un policia veterà
traumatitzat per un accident
que gairebé li va costar la vida; la
clàssica història de mestre i deixeble,
en la qual el safety car està
preparat per a entrar a la pista en
qualsevol moment.
Si després d’aquest punt de partida
hi afegim un Anthony Wong
en el paper del policia que s’haurà
d’enfrontar a una tríada sense
escrúpols, el resultat pot acabar
sent orgàsmic. Trets a dojo, olor
de goma cremada, gas pitjat a
fons i unes persecucions que podria
haver signat Michael Mann.
Amb la presència
de Seoi Chang
DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
NOVES VISIONS - NO FICCIÓ
PRADO 20:30
room 237
Stephen King nunca dio su
visto bueno a la adaptación que
Kubrick hizo de El resplandor –incluso
le encargó a su amigo Mick
Garris una nueva versión– y, una
vez hayamos visto Room 237, podremos
teorizar que quizá King vio
en la película cosas que no quería
que se vieran o que le disgustaron
profundamente. Rincones de su
mente que ni él creía haber plasmado
en el libro. Lo cierto es que
el filme de Kubrick, erigido sobre
la diabólica arquitectura del hotel
Overlook, con esos planos generales
enormes que sin saber muy
bien por qué nos ponen la piel de
gallina, siempre ha tenido algo
ominoso. Como si hubiera cosas
más allá de sus ángulos y de las
puertas cerradas con llave.
Se habló mucho de este documental,
que significa el debut en
el largo de su director, Rodney Ascher,
tras su estreno en Sundance
y su paso por Cannes. Con razón,
porque el mosaico caleidóscopico
de teorías sobre El resplandor
que Ascher recoge logra un efecto
muy extraño: no sabemos si
deberíamos quedar fascinados o
tomárnoslo a broma. Room 237
recoge entrevistas a un nutrido
grupo de estudiosos, intelectuales
y fans de la película que afirman
que trata, entre otras cosas,
sobre el Holocausto, el genocidio
de los nativos americanos, la conquista
de la Luna, la existencia de
extraterrestres o la represión sexual.
Después de Room 237 no volveréis
a ver El resplandor con los
mismos ojos, eso os lo podemos
garantizar.

DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
S.O.F. PANORAMA COMPETICIÓ / SESSIONS ESPECIALS
RETIRO 01:00
monster marató
sTorage 24 + Thale +
The dinosaur ProjecT + F
Hay monstruos y monstruos.
Los hay que tienen buen aspecto,
como el ser mitológico de Thale,
la huldra. El propio nombre de
The Dinosaur Project ya no deja
lugar a dudas sobre lo que nos
encontraremos allí. y luego están
los aliens de toda la vida, que
atacan Londres en Storage 24, el
segundo largometraje del inglés
Johannes Roberts.
A Roberts, que abrirá y cerrará
esta larga sesión nocturna, le
interesan los espacios cerrados.
Tanto en F como en Storage 24,
su estrategia pasa por ubicar a
MIDNIGHT X-TREME
AUDITORI 01:00
Piranha 3dd + sTiTches +
new Kids niTro
Perdre la virginitat no hauria
de ser pas traumàtic. Però
pregunteu-ho a la Shelby, la
jove que protagonitza una de
les escenes més salvatges i demencials
del Sitges 2012. La trobarem
a Piranha 3DD, continuació
d’aquell festival hedonista i
passat de voltes que Alexandre
Aja ens va regalar ara fa dos
anys. Noies en biquini, humor
negre, sang a dojo i un David
una serie de personajes en un
lugar conflictivo y enfrentarlos a
situaciones de tensión creciente.
En Storage 24 el enemigo es un
bichejo hambriento que acorrala
a un grupo de treintañeros en
un almacén. En F, en cambio, el
escenario es mucho más cotidiano:
un colegio asaltado por unos
chavales con muy malas pulgas
que matan a quien se les pone
por delante.
La noruega Thale sigue por la
senda de la claustrofobia. Su
director, Alexander L. Noordas,
ubica en una cabaña a dos co-
Hasselhoff que fa d’ell mateix
en una grotesca i crepuscular
interpretació.
A continuació coneixerem Stitches,
un pallasso ressuscitat que
té sexe brut a la caravana on
malviu i maquina una venjança
sagnant contra els nois que, sis
anys enrere, el van portar a la
tomba. El còmic irlandès Ross
Noble dóna vida a aquest personatge
impagable, en la nova
legas y a una chica en cueros y
alterna los descubrimientos que
allí se producen con enigmáticos
flashbacks que nos irán revelando
la macabra historia que allí tuvo
lugar. y con The Dinosaur Project,
viajaremos ni más ni menos que
a la selva del Congo, acompañando
a un equipo de reporteros a
la caza de un monstruo marino.
El filme de Sid Bennett empieza
como una película de aventuras
que emplea el found-footage para
evolucionar hacia un survival
horror tocado por el signo de la
paranoia.
pel·lícula de Conor McMahon,
que va visitar Sitges l’any 2004
amb Dead Meat. I si l’any passat
vau veure New Kids Turbo, els
protagonistes de la darrera pellícula
de la marató no necessiten
presentació. Són la mateixa
colla d’inadaptats socials, que
aquesta vegada se les hauran
amb una allau de zombies. Si la
primera entrega ja no tenia cap
ni peus, aquesta encara menys.
SESSIONS ESPECIALS / S.C. NEO CULTE FOCUS
PRADO 01:00
slice and dice: The
slasher Film ForeVer +
maniac coP 2 +
class oF 1984
Como bien sabréis, este año
Sitges hace foco en el cine de
culto, un concepto que siempre
ha planeado alrededor del
Festival pero que, en muchas
ocasiones, cuesta horrores definir.
Nuestro objetivo es, precisamente,
reflexionar sobre
aquello que hace que una película
puede ser considerada
“de culto”, y cómo estos factores
han ido cambiando con el
tiempo ¿Qué mejor manera de
meterse en harina, entonces,
que una maratón como la que
hemos preparado esta noche?
Calum Waddell, experto en la
realización de contenidos adicionales
para las ediciones en
DVD y Blu-Ray de compañías
tan prestigiosas como Arrow
Films, ha indagado en la historia
del slasher en el documental
Slice and Dice: The Slasher
Film Forever. El filme, ameno y
repleto de jugosas revelaciones
y anécdotas, recoge declaraciones
de multitud de nombres
destacados de este subgénero,
desde Tobe Hooper a Tom Holland,
pasando por Corey Feldman,
Fred Olen Ray o la bella
Emily Booth. Una buena oportunidad,
en definitiva, para
descifrar el enigma que se esconde
detrás de tantas persecuciones
por calles y bosques,
puñal (o motosierra) en mano.
A continuación, William Lustig
nos presentará la que, en sus
propias palabras, es su mejor
película: Maniac Cop 2. La segunda
entrega de las andanzas
de Matthew Cordell, el policía
de mentalidad férrea y cuerpo
corrupto, amplifica el cruce
entre terror y acción que caracterizaba
la primera parte y
deja para el recuerdo secuencias
tan memorables como la
masacre en la comisaria de
policía o aquella en que una
de las protagonistas, esposada
a un volante, debe recuperar
el control de un coche en
marcha. Una modélica serie B
redondeada por un reparto en
el que figuran Bruce Campbell,
Robert Davi y Michael Lerner.
Por último, Class of 1984, un
clásico donde los haya de la temática
de adolescentes convulsos.
Unos cuantos años antes
de que Michelle Pfeiffer intentase
domesticar a un puñado
de niggas recitándoles versos
de Dylan, Perry King se las tuvo
que ver con unos punks ultraviolentos
dispuestos a liarla
en clase. Roddy McDowall no
se anda con chiquitas y, ante
la escasa predisposición de los
muchachos, les saca la pistola:
“Learn or Die!”.
Amb la projecció de Especial
BBC – Dr Who: Series 7 -
Episode 1 (Asylum of the Daleks)
7

DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
entreVIsta: juan carlos medina
“En
Insensibles,
los nazis
son los
portadores de
una herencia
histórica
maligna”
La tira De GUiLLeM DOLS
Insensibles es un filme escrito por
ti y Luiso Berdejo. ¿Cuándo os conocéis
y cómo surge la escritura
de dicho guión?
Conocí a Luiso en el 2001 en el Festival
de Cine de Alcalá de Henares
(Madrid) donde ambos competíamos
con nuestros respectivos
cortometrajes. Entre 2003 y 2004,
tras dirigir mi tercer cortometraje,
empecé a escribir los primeros
borradores de Insensibles. Mis primeras
versiones eran demasiado
largas y confusas, quizá por querer
contar demasiadas cosas al
mismo tiempo. Cuando leí ciertos
guiones que Luiso había escrito
quedé deslumbrado. Como nos
hicimos amigos y compartíamos
el mismo universo mental y cinematográfico,
decidí hablarle
de Insensibles. La idea le llamó la
atención de inmediato. Me dijo
que le parecía genial, pero que
necesitaba trabajo para sacarle lo
mejor. En ese momento las ideas
que aportó Luiso a la historia me
parecieron increíbles y nos pusimos
manos a la obra. Tras varios
meses de trabajo en conjunto,
surgió Insensibles.
¿Qué ideas aportáis en concreto
cada uno de vosotros?
Insensibles es nuestro bebé en
común. No hay una paternidad
distinta para ciertas ideas dentro
de la película. Creo que todo
forma un conjunto homogéneo
en el cual tanto Luiso como yo
podemos reconocernos. Me interesaba
mucho el tema del dolor,
casi en su acepción metafísica o
religiosa. ¿Por qué el dolor y el
mal existen si se supone que el
universo esta regido por un Dios
bueno y todopoderoso? Creo que
es la pregunta filosófica número
uno. Pero no quería hacer una película
sobre metafísica o religión.
Necesitaba una metáfora física,
corporal, algo que permitiera encarnar
estas cuestiones para hacer
una película extremadamente
concreta. Así que cuando oí hablar
del síndrome de Nishida, o
síndrome de insensibilidad congénita
al dolor con anhidrosis, una
enfermedad que priva a los niños
de la capacidad a sentir el dolor
y llorar, supe que había encontrado
la metáfora adecuada. A partir
de ahí, Luiso y yo trabajábamos
aportando ideas, estructurando
la historia para lograr que cogiera
su fuerza definitiva.
La combinación de géneros y sucesos
es ágil y dinámica, un tono
que luce durante todo el filme.
¿Desde el principio te marcas
esta tónica en su realización o
es algo que nace en el transcurso
del montaje?
Precisamente por su densidad
narrativa, dramática, temática, y
por la dificultad de hilvanar todos
esos niveles, Insensibles es una
película extremadamente preparada
antes del rodaje. Además de
un trabajo meticuloso en el guión
me pasé meses diseñando cada
plano de la película y plasmándolos
en el story board. Lo que deseaba
conseguir era una película
frontal, dura, oscura y cargada
de energía, pero también sobria
y elegante. Para mí, estaba claro
que la potencia del guión pedía
a gritos cierta austeridad en
la puesta en escena. Aun así, la
densidad de la historia era tal que
había un número de planos delirante
que rodar y fue muy difícil
conservar el rumbo. También tuve
que improvisar sobre la marcha. A
veces hay cosas que no funcionan
y únicamente te das cuenta cuan-
do ruedas; a la vez que aparecen
oportunidades en el set que no
hubieras podido sospechar y hay
que saber atraparlas.
Uno de los grandes aciertos de la
película es la entrada del doctor
alemán en el centro psiquiátrico.
Una combinación fabulosa, la del
ocultismo y el Tercer Reich, poco
explotada en el cine fantástico.
Derek es un actor prodigioso. Lo
descubrí en Soldier of Orange y
luego lo volví a ver, con mucho
placer, en El libro negro. En Insensibles
ha hecho un trabajo fenomenal,
ya que era la primera vez
en su vida que hacía una película
en castellano. ¡y ha aprendido el
idioma solo para su papel! Respecto
a los nazis y el ocultismo,
Spielberg exploró el tema brillantemente
en Indiana Jones en busca
del arca perdida y en Indiana Jones
y la última cruzada, pero todavía
queda mucho por explorar. Los
nazis son un símbolo del mal y de
la oscuridad absoluta y en Insensibles
son los portadores de una herencia
histórica maligna. Aparte
de esclavizar el resto de la especie
humana, el proyecto de los nazis
era destruir todas las creencias y
culturas y reemplazarlas por un
sistema de creencias propio inspirado
en la mitología nórdica o
escandinava. Una nueva teología
donde la “raza aria” fuera el centro
absoluto. Jamás en la historia
el totalitarismo ha llegado a una
expresión tan despiadada y absoluta.
Creo que en una época tan
revisionista como la nuestra no
está de más recordar que Hitler
fue el principal aliado de nuestro
dictador nacional y que España
fue el laboratorio donde se experimento
y preparó la Segunda Guerra
Mundial. El pueblo español
sirvió de conejillo de indias a los
nazis para el horror que vendría
después.
¿Cómo es el trabajo con los niños?
El trabajo con los niños fue sin
duda una de las cosas más difíciles
de la película. Para empezar,
el casting fue extremadamente
largo y difícil. Creo que ya es muy
difícil encontrar a un niño con
dotes interpretativas, carisma,
inteligencia y disciplina necesaria
9
como para poder interpretar un
papel exigente y complicado en
una película. Pero cuando tienes
un niño y una niña protagonistas
y que además necesitas cuatro actores
porque tienes que cubrir a
los niños en dos edades distintas,
ahí el reto se vuelve todavía muy
complicado. Efectivamente, los
personajes infantiles de la película
viven situaciones extremas y
muy duras. Psicológicamente, en
algunas ocasiones, fue muy duro
incluso para nosotros sacarles
esas escenas. Mi manera de trabajar
con ellos, siempre ha estado
basada en mi firme creencia de
que los niños son tan inteligentes
como los adultos o más. Creo que
lo que define principalmente a
los niños es su increíble sensibilidad,
algo que perdemos al hacernos
mayores ya que el mundo y
la gente ya no son “nuevos” para
nosotros. Creo que esta cualidad
hace que los niños sean verdaderos
espejos emocionales.
En el apartado de maquillaje y
FX, me gustaría detenerme en el
personaje de Berkano y su transformación,
física y psicológica:
¿está realizada en el set sobre el
cuerpo de Tomás Lemarquis?
La historia de Berkano es la historia
de la creación de un monstruo.
Para lograr esa transformación
DDT hizo un fabuloso
trabajo de diseño y de maquillaje
sobre el set. En la etapa final,
Lemarquis tenía que atravesar
un proceso de maquillaje de seis
horas. Media jornada de rodaje!
Cuando tienes un plan de trabajo
apretado ¡no te puedes permitir
un lujo así. Como íbamos cortos
de tiempo Lemarquis tuvo la abnegación
y el valor de irse a dormir
una noche con el maquillaje
puesto. ¡No te digo la cara de los
empleados del hotel cuando le
vieron! Para él fue muy duro pero
su sacrificio permitió cumplir
con el plan de rodaje. Las escenas
están a la altura del esfuerzo que
hizo. Lemarquis es un gran actor,
entregadísimo a su trabajo. He
visto poca gente capaz de tanto
trabajo, tanta disciplina y tanta
concentración.
Diego López

10
entreVIsta:
don coscarelli
“No me gusta
la etiqueta
serie B”
John Dies at the End es tu primer
largometraje en casi diez años.
¿Por qué te ha llevado tanto
tiempo volver al cine tras Bubba
Ho-Tep (2002)?
Cuando haces cine independiente
el problema suele ser que la
financiación lleva bastante tiempo.
Después de Bubba Ho-Tep,
rodé el primer episodio de la
serie Masters of horror y luego
pasé dos años tratando de levantar
una secuela de Bubba Ho-Tep
que, desgraciadamente, no llegó
a materializarse. Hasta que me
hice con los derechos del libro
que adapta John Dies at the End,
película que me llevó tres años
completar.
Tu nueva película adapta la novela
de culto de Jason Pargin.
¿Cómo llegó a ti el proyecto?
Leí el libro en 2007 y es curioso
porque podría decir que John
Dies at the End es la primera película
que se hizo gracias a la
intervención de un robot. Uno
de mis placeres culpables es la
literatura sobre zombies y resulta
que estaba leyendo uno
que había adquirido a través de
Amazon. Un día, en mi correo
electrónico, recibí uno de esos
e-mails automáticos que te envían,
en el que me decían que,
si me había gustado ese libro de
zombies, debería comprar John
Dies at the End. y el robot no se
equivocaba: el libro me gustó y
decidí contactar con el escritor y
adquirir los derechos para adaptarlo
al cine.
Hablemos de Phantasma, una
película que a día de hoy sigue
teniendo algo único, una mezcla
de elementos que hace que no
se parezca a casi nada. ¿Cómo
se gestó el guión?
Me interesaba mucho el cómo
en las películas se trata la muer-
te y el hecho de morir. No sé en
España, pero en América, cuando
alguien muere, el cadáver es
entregado a una persona extraña
que se lleva el cadáver a un
laboratorio en el que le hacen
cosas al cuerpo que tú no ves
y luego, cuando el cuerpo vuelve
a estar visible, en el funeral,
no lo ves exactamente como el
cuerpo que se llevaron. Ese proceso
se me antojaba misterioso,
y pensé que una funeraria podía
ser un buen lugar para una película
de terror. Quería hablar de
uno de esos miedos recurrentes
que todos tenemos, el miedo a
morir y a no saber qué ocurre
después de eso. y enfoqué ese
tema desde la perspectiva del
chico protagonista.
A Phantasma a menudo se le ha
colgado la etiqueta de “cine de
culto”. ¿Qué te parece este calificativo?
¡Me encanta! Creo que el culto
es una cosa maravillosa, porque
significa que hay gente a la que
le apasiona la película, y eso es
genial. Lo que no me gusta, en
cambio, es cuando se habla de
“serie B”, que sí es una etiqueta
que me parece algo peyorativa.
¿Qué proyectos tienes en un futuro
inmediato?
No tengo mucha idea de lo que
va a venir a continuación. Me
gustaría hacer una nueva entrega
de Phantasma antes de que
los intérpretes sean demasiado
mayores.
¿Cuál es tu película favorita, de
las que has rodado?
Bueno, eso es como si te preguntan
cuál es tu hijo favorito. No
lo sé, la verdad. Mi hijo bastardo
vendría a ser El señor de las bestias,
pero amo Phantasma y Bubba
Ho-Tep. y estoy muy orgulloso
de John Dies at the End.
Una versión extendida
de la entrevista podrá
leerse en La Paz Mundial
www.lapazmundial.com
DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
ÚLTIMA SALIDA
BRIGADOON
No sé si vosaltres us ho empasseu,
això que el quarter general
del festival és a l’hotel Melià!
No ho tindríeu tan clar si us ensenyés
l’escafandre que m’obliguen
a dur i aquests guants que
no em deixen escriure bé. Aquí,
a les profunditats marines, en
aquesta cova on els pòsters de
les pel·lícules cauen tota l’estona
de les parets, els meus únics
amics tenen noms com Cthulhu
i yog-Sothoth, que ara mateix
s’estan disfressant d’éssers humans
normals i corrents per a
assistir, aquesta nit, a la primera
sessió del Premi Brigadoon
- Paul Naschy. Vuit curts que
aspiren a romandre a les vostres
retines malaltes.
L’altre premi, el Nosferatu que
cada any s’atorga a una icona
del gènere, enguany serà lliurat
a Teresa Gimpera, aquella noia
d’Igualada que Vicente Aranda
va fer debutar amb Fata Morgana.
Gimpera iniciava una llarga
trajectòria en la qual, sobretot
durant la dècada dels anys setanta,
va participar en molts
films de gènere. Un d’ells és La
tumba de la isla maldita, que es
projectarà avui i serà la primera
de les pel·lícules que integrarà
l’homenatge a la qui fou musa
de la gauche divine barcelonina.
Una altra dona del fantàstic ibèric
amb majúscules, que ens va
deixar el passat mes de febrer,
és Lina Romay, senyora de Jesús
Franco i protagonista de moltíssims
films de l’oncle Jess. El cicle
que se li dedica comença aquesta
nit amb Lorna... The Exorcist.
Avui és el dia del documental.
David Muñoz en presenta un sobre
Macario Gómez, un dels més
grans cartellistes de cinema espanyols,
que presentarà el film
acompanyat de Muñoz. El crític
José Manuel Serrano Cueto presenta
Contra el tiempo, una carta
d’amor a alguns il·lustres secundaris
del nostre cinema de gènere,
com ara Antonio Mayans
o Lone Fleming, que també serà
a la projecció. I la cosa no s’acaba
aquí: hi ha, d’altra banda, un
documental sobre Holocausto
caníbal, la pel·lícula de Ruggero
Deodato, i un altre sobre l’omnipresent
Jesús Franco, de qui parlàvem
fa un moment. Em demanen
que “talli el rotllo”, i no us
he parlat dels curts finalistes al
premi TAC 2012, ni d’una sessió
especial, també de curts, amb
la presència dels seus autors, ni
dels 15 anys de la productora de
baix pressupost The Asylum, de
la qual avui es projecta The Haunting
of Whaley House, un dels
seus últims films...
Toni Junyent

DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
entreVIsta:
danielle harris
“El cine de
terror és
l’experiència
més exigent
per a un actor”
Després de 54 pel·lícules que
l’han consagrat com la reina del
crit, és a Sitges amb el seu debut
com a directora, Among Friends,
que també s’inscriu en el terror.
No se’n cansa mai?
Hi ha moltes scream queens que
no són gaire fans del gènere,
però a mi m’encanta. Rodar una
pel·lícula de terror és l’experiència
més exigent que existeix per
a un actor. Les actrius que volen
fer drames perquè es pensen que
són més respectables no han entès
res.
No s’ha sentit mai encasellada?
Per a mi, ser una musa del terror
ha estat una benedicció. He tingut
molts obstacles per trobar papers,
però més per haver sigut actriu
infantil que per una altra cosa. La
transició per trobar papers adults
va ser difícil, però no penso que
tingués res a veure amb el gènere.
Sóc baixeta i semblo jove, però alhora
fa segles que treballo, o sigui
que la gent no sap ben bé quina
edat tinc ni quins papers m’haurien
de proposar. No sóc la clàssica
tia bona, però tampoc la loser que
no lliga gens. He perdut molts papers
perquè els directors no sabien
què fer amb mi.
Dels papers que ha perdut, quins
li ha sabut més greu no obtenir?
Vaig ser finalista per al paper de
Laura Prepon a la sèrie Aquellos
maravillosos 70 i per al de Neve
Campbell a Tots cinc. Podria haver
tingut la seva carrera! I, alhora,
què està fent ara? Poca
cosa. Quan era més petita també
vaig estar a punt de ser la filla de
Michael Douglas a Atracció fatal...
i la de Tom Cruise a Nascut
el quatre de juliol. Però la meva
mare no em va deixar fer-la, perquè
hi havia una escena que li va
semblar poc adequada per a una
nena de la meva edat. No li tinc
rancúnia, però alhora em sembla
estrany que no em deixés fer això
i, en canvi, acceptés que Michael
Myers em perseguís com un boig
a Halloween 4...
Li va provocar algun tipus de seqüela
psicològica?
Cap ni una. Era una nena molt
madura, havia treballat des dels
cinc anys i sabia diferenciar realitat
i ficció. Quan hi penso, em
sorprén que fes coses que ara,
d’adulta, no faria de cap manera.
Els directors em feien córrer
davant d’un cotxe a tota velocitat,
saltar d’una taulada a metres
d’alçada i coses amb què em podria
haver matat.
En què pensa per cridar de forma
tan convincent a la pantalla?
No necessito preparació perquè
ja tinc força pràctica, però he
d’anar amb compte perquè de vegades
em quedo afònica el segon
dia de rodatge. No em fan por
gaires coses, però tinc una fòbia
molt estranya: tinc terror als peixos,
ja siguin vius o morts. M’encantà
banyar-me a l’oceà, però la
idea que se m’acosti un peix em
paralitza.
Si pogués triar, quin seria el paper
dels seus somnis?
He estat a punt de fer-ne un de
petit a la nova pel·lícula de Tarantino,
Django Unchained. Espero
que em doni una altra oportunitat
en el futur. Però el meu director
favorit segueix sent Tony Scott,
que en pau descansi. Em va donar
el paper de filla de Bruce Willis a
L’últim boy scout. Però no em vaig
entendre gaire bé amb Willis, que
no deixava de molestar-me, de tirar-me
objectes i de dir-me coses
dolentes. Amb Sylvester Stallone,
amb qui vaig coincidir a Daylight,
tot va anar millor. I he fet papers
a moltes sèries, com Roseanne, Urgencias
o fins i tot El ala oeste de
la Casa Blanca. Va ser només un
paper de deu frases, però estava
disposada a tot per treballar amb
Aaron Sorkin.
11
la columna del críTic
La ilusión fantástica
y absurda del payaso
La obra de Jerry Lewis, uno de
los grandes de la comedia, uno
de los mejores inventores de
formas cinematográficas en los
años sesenta según acertada
definición de Jean-Luc Godard,
participa, como ocurre en varias
comedias de Howard Hawks,
del elemento fantástico en calidad
de nutriente, aunque, como
escribió Noël Simsolo en su libro
sobre el director y actor, “las fábulas
que nos propone el poeta
son constreñidas a la inversión:
en ellas el absurdo se hace lógica y
la lógica es trastornada sin respeto
alguno. Igualmente es barrida
toda verosimilitud”.
La verosimilitud, eterno debate
de la ficción. El gag del ascensor
de Tres en un sofá, parejo al
del pequeñísimo camarote ocupado
por los hermanos Marx y
una quincena más de personajes
en Una noche en la Ópera, es un
momento de pura fantasía: cincuenta
personas saliendo alegremente
de la cabina de un ascensor,
un espacio en el que no
caben más de diez. La acumulación
como gag, cierto, pero también
como despojo de la ficción
“creíble”, como manifiesto de lo
inverosímil; es decir, en el contexto
de la comedia, manifiesto
de lo fantástico.
En manos de Lewis y Frank Tashlin,
la rebelión de los objetos,
elemento transgresor y lírico del
género, se convierte en ejercicio
subversivo y fantástico: la lucha
con la descontrolada y serpenteante
manguera en la magistral
secuencia de Yo soy el padre y la
madre, los toques de cartoon de
Caso clínico en la clínica –el pie
de Lewis convertido en freno de
una ambulancia también descontrolada–
y, en este mismo
filme, la destrucción total del interior
de un supermercado.
En El ceniciento, dirigida por Tashlin
pero proyecto muy personal
de Lewis, el cuento de Perrault
es presentado con inversión de
sexos en toda regla: la cenicienta
es ceniciento y el hada madrina
ostenta sexo masculino, otra inversión
radical y lewisiana que
nos acerca a la magnitud del
fantástico como género en el
que, al igual que ocurre con el
musical, todo es permitido. y
qué decir de la célebre secuencia
de El terror de las chicas en la que
Lewis, en una decisión inusual
–¿fantástica?– aleja la cámara en
travelling con grúa para mostrar
la falsedad del decorado de la
escuela de señoritas, haciendo
entonces que lo fantástico (el
propio decorado cinematográfico)
se despoje a sí mismo hasta
alcanzar un carácter de revelación
casi documental. y, por
supuesto, El profesor chiflado,
aunque sea, paradójicamente,
su película más fantástica por
tema –adapta la novela de Stevenson
sobre Jekyll y Hyde– pero
no así por su puesta en escena,
y Las joyas de la familia, película
en la que Lewis asume diversas
identidades: el disfraz y la máscara,
trasunto del fantástico, de
Fantômas a Lon Chaney, y de la
comedia, de Buster Keaton a Peter
Sellers.
El clown, y Lewis lo ha sido en
todas sus películas, es el elemento
más perturbadoramente
fantástico de todo espectáculo
de circo. y si lo fantástico
linda también con lo absurdo,
nada mejor que esta definición
de Lewis vertida en su libro de
memorias: “El payaso, sí, el tipo
capaz de hacer reír a los demás a
su pesar, el que proporciona placer
creando una ilusión absurda”.
Quim Casas
El documental Method to
the Madness of Jerry Lewis
se proyecta hoy. Prado 18:15

DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
20 anYs De VoLUntarIat a sItGes
1992
1999 2009
El Festival crea una
llibreria d’ebooks
El Festival ha estrenat Sitges
Books, la seva llibreria digital,
que ofereix un catàleg de 1.600
llibres electrònics de 82 editorials
diferents. Aquesta iniciativa
respon a l’interès del Festival
per ser present també en els
nous formats de difusió cultural
i compartir continguts, en
aquest cas editorials.
Sitges Books és un servei permanent
i continuat del Festival,
que no es limita als deu
dies del certamen. Els 1.600 títols
inicials de la llibreria creixeran
progressivament amb
nous ebooks. La llibreria ofereix
títols de ficció, literatura,
humanitats i assaig. Té dues
versions: una en català i una
altra en castellà, que en tots
dos casos presenta les mateixes
obres. A més de títols en
català i castellà, en té també
en anglès, francès i alemany.
La llibreria ofereix cerques per
obres, autor, gènere, preu, data
de publicació o valoració dels
lectors. La seva estructura està
adaptada per a compartir els
13
seus títols a les xarxes socials.
La plataforma és el resultat de
l’acord entre el Sitges – Festival
Internacional de Cinema
Fantàstic de Catalunya i Digital
Books –impulsora de la plataforma
Amabook, nascuda ara
fa tres anys–, mitjançant el qual
aquesta companyia aporta l’entorn
tecnològic i la gestió operativa
a la nova llibreria.
La llibreria del Festival destacarà
cada setmana, durant tot
l’any, set títols en el seu slider
frontal. Els llibres que han estrenat
aquest espai són Abraham
Lincoln, cazador de vampiros
(Seth Grahame-Smith), La
mala dona (Marc Pastor), La jauría
(Jason Starr), El hombre lobo
y otras bestias (Francisco Pérez-
Abellán), Memorias de un exorcista
(Gabriele Amorth i Marco
Tosatti), Si els morts no ressusciten
(Philipp Kerr) i L’home obra
(Cody McFadyen).
http://sitgesbooks.com (català)
http://es.sitgesbooks.com
(castellà)

14
08:30 AUDITORI
aFTershocK
Nicolas López. Xile, 2012. 90’
08:30 RETIRO
eXcision
Richard Bates Jr. EUA, 2012. 81’
09:15 PRADO
jacK and diane
Bradley Rust Gray. EUA, 2012. 105’
10:15 RETIRO
aFTer school midnighTers
Hitoshi Takekiyo. Japó, 2012. 94’
10:30 AUDITORI
blood-c: The lasT darK
Naoyoshi Shiotani. Japó, 2012. 106’
11:15 PRADO
mi loco erasmus
Carlo Padial. Espanya, 2012. 93’
12:00 RETIRO
john dies aT The end
Don Coscarelli. EUA, 2011. 99’
12:30 AUDITORI
TwilighT eVenT
13:15 PRADO
PhanTasm
don coscarelli. eua, 1979. 91’
14:00 AUDITORI
moTorway
Soi Cheang. Hong Kong, 2012. 89’
14:00 RETIRO
CURTS D’ANIMACIÓ A
COMPETICIÓ I
15:15 PRADO
noVa auToria
16:00 AUDITORI
iron sKy
Timo Vuorensola. Finlàndia,
Austràlia, Alemanya, 2012. 93’
16:15 RETIRO
berserK. The golden age
arc i. The high King´s egg
Toshiyuki Kubooka. Japó, 2011. 75’
18:00 RETIRO
gangs oF wasseyPur ii
Farhan Akhtar. Índia, 2012. 160’
18:15 AUDITORI
maniac
Franck Khalfoun. França, EUA,
2012. 90’
18:15 PRADO
meThod To The madness oF
jerry lewis
Gregg Barson. EUA, 2011. 116’
20:15 AUDITORI
aFTershocK
Nicolas López. Xile, 2012. 90’
20:30 PRADO
room 237
Rodney Ascher. EUA, 2012. 104’
Programació
DEMÀ AVUI - DISSABTE 6
21:00 RETIRO
comPliance
Craig Zobel. EUA, 2012. 90’
22:45 AUDITORI
insensibles
Juan Carlos Medina. Espanya,
França, Portugal, 2012. 105’
22:45 PRADO
o duPlo. 25’
la araÑa VamPiro
Gabriel Medina. Argentina, 2012. 92’
23:00 RETIRO
american mary
Jen i Sylvia Soska. Canadà, 2012 .102’
01:00 AUDITORI
MARATÓ
Zombie chic 3d. 6’
Piranha 3dd. 82’
sTiTches. 86’
Femme FaTales: bad science. 30’
new Kids niTro. 78’
01:00 RETIRO
MONSTER MARATÓ
sTorage 24. 87’
Thale. 77’
The dinosaur ProjecT. 82’
F. 75’
01:00 PRADO
esPecial bbc - dr who:
series 7 - ePisode 1 (asylum
oF The daleKs). 45’
slice and dice: The slasher
Film ForeVer. 75’
maniac coP 2. 90’
class oF 1984. 98’
SALA TRAMUNTANA
11:00 DUES DÈCADES
D’IMPACTE DE CINEMA DE
GÈNERE A LA INDÚSTRIA
ESPANyOLA
14:00 DeAPLANETA PRESENTA
“THE HOST” LA NOVA SAGA
DE STEPHENIE MEyER
17:00 TROBADA AMB L’ACTRIU
BARBARA STEELE
20:00 ESPECIAL MANIAC. AMB
FRANCK KHALFOUN, WILLIAM
LUSTIG I ELIJAH WOOD
ESPAI FNAC
15:30 NOVA ACCIÓ MADE
IN HONG KONG - AMB LA
PRESÈNCIA DE FRED TSUI,
SHAWN yUE, SOI CHEANG
(MEDIA ASIA)
18:00 PRESENTACIÓ DEL
LLIBRE DE “THE IMPOSSIBLE”
AMB LA PRESÈNCIA DE J.A.
BAyONA, DIRECTOR I DESIRÉE
DE FEZ, ESCRIPTORA
19:00 PRESENTACIÓ: LINEAZ
DE DOLMEN EDITORIAL
Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades
DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
BRIGADOON
11:00 CICLE THE ASyLUM
15è ANIVERSARI
THE HAUNTING OF WHALEY
HOUSE
13:00 ESTRENA DOCUMENTAL
CONTRA EL TIEMPO
15:00 PRESENTACIÓ TAC 2012
16:00 SESSIÓ ESPECIAL
DE CURTMETRATGES
18:00 UN CHICO DE PORTADA
19:00 ESTRENA DOCUMENTAL
THE LONG ROAD BACK FROM
HELL
20:00 PREMI NOSFERATU:
TERESA GIMPERA
LA TUMBA DE LA ISLA MALDITA
22:00 PREMI BRIGADOON:
PAUL NASCHy
23:45 SESSIÓ ESPECIAL JESÚS
FRANCO
DRÁCULA VS. VAMPIR
00:30 HOMENATGE A LINA
ROMAy
LORNA... THE EXORCIST
ÚlTima Projecció

DIARI DEL FESTIVAL
Dissabte 6 d’octubre 2012
08:30 AUDITORI
roboT & FranK
Jake Schreier. EUA, 2011. 90’
08:45 RETIRO
ciTadel
Ciarán Foy. Irlanda, Escòcia, 2011. 84’
09:00 PRADO
craZy & ThieF
Cory McAbee. EUA, 2012. 52’
los salVajes
Alejandro Fadel. Argentina, 2012. 119’
10:30 AUDITORI
The imPossible
J.A. Bayona. Espanya, 2012. 113’
10:45 RETIRO
blood-c: The lasT darK
Naoyoshi Shiotani. Japó, 2012. 106’
12:15 PRADO
TreK naTion
Scott Colthorp. EUA, 2010. 88’
The caPTains
William Shatner. Canadà, 2012. 96’
12:45 AUDITORI
PHENOMENA
e.T. The eXTraTerresTrial
(Versió resTaurada)
Steven Spielberg. EUA, 1982. 114’
12:45 RETIRO
iron sKy
Timo Vuorensola. Finlàndia,
Austràlia, Alemanya, 2012. 93’
14:45 RETIRO
o aPósTolo
Fernando Cortizo. Espanya, 2012. 72’
15:30 PRADO
desPiTe The gods
Penny Vozniak. Austràlia, 2012. 85’
15:45 AUDITORI
el alucinanTe mundo de
norman
Sam Fell, Chris Butler. EUA, 2012. 92’
16:30 RETIRO
ace aTTorney
Takashi Miike. Japó, 2012. 135’
17:15 PRADO
TELEVISIÓ ESPECIALS
Volare
Joaquim Oristrell. Espanya, 2012. 82’
17:45 AUDITORI
The cabin in The woods
Drew Goddard. EUA, 2012. 95’
19:00 RETIRO
Flying swords oF dragon
gaTe
Tsui Hark. Hong Kong, Xina, 2011. 125’
19:00 PRADO
10 + 10
Varis autors. Taiwan, 2011. 114’
20:00 AUDITORI
roboT & FranK
Jake Schreier. EUA, 2011. 90’
Programació
DEMÀ - DIUMEngE DISSABTE 67
21:15 PRADO
The liFe and Times oF Paul
The Psychic ocToPus
Alexandre O. Philippe. EUA, 2012. 72’
21:30 RETIRO
maniac
Franck Khalfoun. França, EUA, 2012. 90’
22:15 AUDITORI
The imPossible
J.A. Bayona. Espanya, 2012. 113’
23:00 PRADO
jacK and diane
Bradley Rust Gray. EUA, 2012. 105’
23:15 RETIRO
aFTershocK
Nicolas López. Xile, 2012. 90’
00:45 AUDITORI
ESPECIAL HONG KONG
The Viral FacTor
Dante Lam. Hong Kong, Xina, 2012. 122’
The Four
Gordon Chan. Xina, 2012. 118’
01:00 RETIRO
KILLER MARATÓ
eXcision
Richard Bates Jr. EUA, 2012. 81’
girls againsT boys
Austin Chick. EUA, 2012. 92’
01:00 PRADO
craZy & ThieF
Cory McAbee. EUA, 2012. 52’
The FourTh dimension
Harmony Korine, Alexey Fedorchenko,
Jan Kwiecinski. Polònia, Rússia, 2012 . 106’
ÚlTima Projecció
Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades
SALA TRAMUNTANA
11:30 SITGES HOUSE OF
MÉLIÈS: TROBADA AMB ELS
DIRECTORS DE IRON SKy,
MANIAC, STORAGE 24
17:15 RODANT THE
IMPOSSIBLE. AMB J.A.
BAyONA I TOM HOLLAND
19:00 PRESENTACIÓ WAX.
AMB JACK TAyLOR, JIMMy
SHAW I VÍCTOR MATELLANO
ESPAI FNAC
16:00 EL TERROR DESPRÉS
DEL DESASTRE.
AMB NÍCOLAS LÓPEZ ,
ELI ROTH, MARC LESTER
18:00 PRESENTACIÓ COMIC
“MALDITO VIERNES”. AMB
PACO PLAZA, LETICIA DOLERA,
HERNÁN MIGOyA I JOSEPH DÍAZ
15
BRIGADOON
10:00 ESTRENA DOCUMENTAL
NIGHTMARE FACTORY
14:00 PRESENTACIÓN ALMAS
OSCURAS VOD
15:00 ESTRENA BRIGADOON
BEYOND THE GRAVE
17:00 ESTRENA DOCUMENTAL
DJ XL5’S ITALIAN ZAPPIN’
PARTY
19:30 PREMI BRIGADOON-
PAUL NASCHy
21:30 TUMBAABIERTA.COM
CELL COUNT
23:30 ESTRENA BRIGADOON
AT THE END OF THE DAY
01:30 ESTRENA BRIGADOON
LA CRIPTA DE LAS
CONDENADAS II