AUTO J. PIELLA, S.L. - Comissió Sant Antoni Abat de Canovelles

32 publicitaT 33
Espurnes d’una vida
De pell morena, Robert és un nen
fort, sa, el cabell tallat curt, molt curt,
potencia la negror d’uns ulls penetrants
que mal dissimulen un tarannà
camaleònic. Surt del col•legi una mica
abans que els fills d’on treballa la mare,
encarregada d’acompanyar-los als
esports, (bàsquet , ball, natació).
En Robert es manté al marge (no paga
per participar) observa assegut amb
interès el bàsquet, ha après a dominar
la pilota amb la mirada, seria capaç
d’encistellar. De la mateixa manera
es llença de cap a la piscina com
un competidor més. L’hora del ball,
s’atreveix a seguir amb el cos el ritme
musical, es mou amb perfecció al
sentir les primeres notes. Hom queda
bocabadat en contemplar la flexibilitat
dels natius per la dansa, em recorda la
màgia de la flama de foc.
Robert és un projecte de tot i de
res, rebutjat d’un cercle que marca
taxativament un nivell social.
ROBERT UN NEN DE NOU ANYS
Menja a la caseta del servei,
gormanderies que han sobrat de la
taula dels senyors, la boca d’en Robert
no es tanca davant de tot el que si pot
posar. Un altre tema són els jocs,
comparteixen sota la voluntat dels que
poden escollir imposar decidir, si alguna
vegada el deixen ser primer sembla
suplicar el permís.
Robert hauria de poder treure un títol
universitari valorat arreu del món, la
dominació “licenciado” no és penyora
de feina ben retribuïda i molt menys
li serà reconegut si surt del país. La
“plata” que la mare ha de guanyar
perquè entri a la universitat és una
dificultat més que la majoria no poden
salvar.
Aquesta és una realitat d’una Veneçuela
que es diu democràtica, que ho gasta
tot en paraules i nefastes obres,
abusant de d’ignorància i carregant el
mort a d’altres.
M. Glòria Puig