AUTO J. PIELLA, S.L. - Comissió Sant Antoni Abat de Canovelles

d e c a n o v e l l e s
juliol-agost-setembre 2008 + núm. 48 + any XIII www.lacomi.org
Una primavera plena de MIL•LENARI
La Comissió informa (p. 7 a 12) - El Mil•lenari informa (p. 51)
AUTO J. PIELLA, S.L.
C. Sant Eudald, 8
Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088
Fax 938 403 108
08420 CANOVELLES

Edita
Director
Sots-Directora
Publicitat
Col.laboradors
EL CAMPANAR
Comissió sant antoni abat
toni Calderon
GLÒRIA Cot
Joan Calderón
roman marin
Joan arredondo
FranCesC ayats
anna Corts
Celia díaz
teresa gomà
rosa grataCós
Pere Julià
Jordi lloreda
isabel martos
anita miralles
mireia Plans
àngel ProFitós
m.glÒria Puig
nÚria ProFitós
XaVier PuJadas
àngel sànChez
m.Ángeles sÁnChez
diStribució gratuïta a SociS i anunciantS
Dipòsit Legal: B-5365/96
GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa
responsable del contingut dels articles, opinions o missatges
comercials inclosos en la revista.
Sumari
Portada
Publicitat
Sumari
Editorial
Publicitat
La Comissió Informa
Publicitat
10 minuts per pensar
Publicitat
La màgia dels números
Publicitat
Activitats de la Comissió
Publicitat
Calaix de ciència
Publicitat
Natura i Bellesa
Meteorologia
Notícies del poble
Cartes al director
Publicitat
Eines de pagès
Publicitat
Espurnes d’una vida
Publicitat
Canovelles casa a casa
Publicitat
Idees
Publicitat
La cuina de l’àvia
Publicitat
Poesia en català
Publicitat
Apunts d’economia
Publicitat
Curiositats
Publicitat
Coses del Camp
Publicitat
Plantes
Publicitat
El Mil·lenari informa
Publicitat
Astronomia a l’abast
Agenda
Publicitat
1
2
3
4-5
6
7-12
13-14
15
16
17
18-20
21
22
23
24
25
26-27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55-56
Si deSitja donar a conèixer
el Seu comerç o la Seva empreSa:
GENT de Canovelles
tel. publicitat: 93 846 41 56
apartat correuS 196 - 08420 canovelleS
03

04 editoriaL
NI DESDOBLAMENT DE LA C17, NI RONDA DEL VALLÈS
A CANOVELLES
Quan semblava que l’avantprojecte
de construcció del 4t cinturó anunciat
l’octubre ’06 s’havia esmorteït,
una nova amenaça ens alertà el
proppassat 11 d’abril. La presentació
de l’avantprojecte del Pla Territorial
metropolità de Barcelona (PTMB) ens
torna a perjudicar d’allò més i el traçat
antic que ens creuava d’oest a est, ara
s’ha convertit en una doble amenaça:
el desdoblament de la C17 i la Ronda
del Vallès –antic Quart Cinturó-, per la
zona del bosc de Can Comes i la Domus
d’Olivet.
Per a nosaltres, tant perjudicial era el
primer avantprojecte, com el que ens
ocupa i preocupa en aquests moments;
la trinxada de territori i patrimoni era
i és tan greu fa un any i mig com ara
mateix. La diferència, a casa nostra,
rau en l’actitud dels agents implicats
i aquesta sensibilitat actual ens fa ser
optimistes cara a la definició d’aquesta
nova proposta d’infraestructures, que
ens volen imposar des de fora. En el
darrer any la nostra Entitat ha estat
al capdavant d’algunes propostes
d’oposició, algunes amb molt bons
resultats i altres que han quedat al
calaix, però en alguns moments sense
una clara implicació col•lectiva i això
davant agressions que poden hipotecar
el nostre creixement i sobretot el nostre
futur, ens ha desencoratjat.
Com us dèiem, les coses han canviat
substancialment, els qui han de conduir
el procés d’oposició han assumit les
seves responsabilitats i ara podem
lluitar, tots junts, amb més vigor i amb
l’esperança d’aturar projectes viaris
sense cap sentit pel nostre municipi.
El gener del 2007, la Comissió va
presentar el seu manifest en contra del
Quart Cinturó; ara us presentarem els
nostres raonaments opositors, molts
dels quals són els mateixos que els
d’antuvi, perquè el mal que volen evitar
té moltes similituds amb l’agressió de
l’anterior avantprojecte.
Valoracions genèriques:
· Per les facultats que li són
conferides pels estatuts, la Junta
Directiva de la Comissió Sant Antoni
Abat, no accepta l’avantprojecte del Pla
Territorial metropolità de Barcelona (PTMB)
i sobretot la seva potencial afectació sobre
el territori de Canovelles.
· Una agressió d’aquest tipus de ben
segur trencaria l’equilibri mediambiental,
patrimonial i social d’una Canovelles
immersa en un procés de creixement
molt important i ens abocaria a la
fragmentació.
· Uns vials de tal magnitud, com els
que es plantegen, només comportarien la
destrucció del poc espai natural que li resta
al poble.
· No som contraris al
desenvolupament econòmic, que
hipotèticament aporten les noves
infraestructures, però si que cal un criteri
basat en el creixement sostenible i en el
respecte al medi i al patrimoni.
· Més enllà del nostre municipi
i observant el contingut del Pla
territorial, no volem que la nostra
Comarca esdevingui en un futur
proper un desgavell urbanístic, com
malauradament tenim exemples en el
nostre País.
· Contradictòriament, arreu del
País proliferen les campanyes de
reforestació. Nosaltres que encara en
tenim algunes –la serra de Bellulla, el
bosc de Can Comes, el bosc de Can
Serra, el torrent de Can Canyelles, etc.-
ens les volen eliminar.
També proposem alternatives:
· Ens qüestionem el desdoblament de la
C17, perquè aquesta nova via situada
a pocs metres cap a l’oest de l’actual
traçat no evita la congestió de trànsit –raó
esgrimida pels ideòlegs del Pla-. El
volum de trànsit que circula per la C17,
en el tram comprès entre Lliçà de Vall,
Granollers i Canovelles és irregular i
correspon a diferents franges horàries,
essent les més delicades entre les 7,30
i les 9,30 del matí i que és provocat per
l’enllaç entre la C17 i l’AP7, a l’alçada de
Mollet del Vallès –al costat de l’Escola
de Policia de Catalunya-. En aquesta
connexió convergeixen tres vies: els
que de la C17 volen accedir a l’A7, els
que surten del polígon industrial Sector
Mollet i volen enllaçar amb la C17 o AP7
i, finalment, els que surten de Parets
direcció Barcelona o AP7.
Molts dels vehicles que fan servir
l’AP7 i que el seu destí és la zona sud
de Barcelona, agafen aquesta via per no
pagar el peatge de Mollet.
Per això les nostres propostes són:
Millora de l’enllaç de la C17 amb l’AP7 i
l’alliberament del peatge de Mollet.
Per altra banda, i en el suposat cas
que es demostri que la Vall del Tenes
té un problema de mobilitat greu, ja
Editorial
05
hi ha una reserva de sòl per aquesta
infraestructura, des de fa anys i no és
precisament en el terme de Canovelles.
· Pel que fa referència a la Ronda del
Vallès i a les connexions gegantines,
amb el desdoblament de la C17, sobre
la Domus d’Olivet i des d’un punt de
vista de mobilitat, creiem innecessària la
consecució d’un vial d’alta velocitat, que fa
gairebé trenta anys del qual se’n parla
i que segons un estudi recentment
publicat per la Cambra de Comerç
de Barcelona, principal impulsora
d’aquesta infraestructura, l’any
2033 assolirà la congestió absoluta.
Conseqüentment demanem la millora
de la xarxa viària actual i l’alliberament
dels peatges des de la Jonquera i fins a
Barcelona.
Des de la Comissió, després d’aquestes
valoracions i propostes, només ens cal
oferir-nos per tot allò que calgui, com ja vam
fer fa més d’un any, per tal de frenar aquest
desolador futur. El nostre Ajuntament, la
Plataforma contra el Quart Cinturó per
Canovelles i totes les forces vives del
nostre municipi tenen el nostre suport
incondicional.
A hores d’ara a Canovelles ens trobem
immersos en la celebració del nostre
Mil•lenari i no podem permetre’ns que
ens facin un regal enverinat com el
PTMB. Sempre hem estat convençuts
que el Mil•lenari ha de servir per
cohesionar i reforçar la identitat
canovellina; doncs bé, ara torna a ser
hora de mostrar-nos ferms i treballar
tots junts, sobretot l’Ajuntament, amb la
col•laboració de la Plataforma, partits,
associacions i poble per DIR NO A LA
RONDA DEL VALLÈS i AL DESDOBLAMENT
DE LA C17 –altrament dita Autovia de la
Vall del Tenes-.

06 publicitaT
En aquest lliurament ens centrarem en l’èxit de participació i l’emoció desfermada per la
14a marxa MONTSERRAT-CANOVELLES. També repassarem les caminades del programa
CAMINANT AMB EL MIL•LENARI.
Activitat Data
Curs de Balls de Saló abril a juny
Curs de Sardanes abril a juny
Secció de Colla de ball de Gitanes abril a juny
Caminada. “Riells del Montseny”. 6 d’abril
Caminada. “Santuari de Bellmunt” 13 d’abril
Caminada. “Santuari de Cabrera” 20 d’abril
14a marxa Montserrat - Canovelles 26 d’abril
Ball de Gitanes. “7a festa solidària contra el càncer” 17 de maig
Ball de Gitanes. “Dia de la Madre. Hogar Extremeño” 31 de maig
Mil•lenari. “Caminant amb el Mil•lenari” maig i juny
Marxa. “Travessa Núria - Toès” 8 de juny
Mil•lenari. “Baixada de la Flama del Canigó i Revetlla de Sant Joan” 23 de juny
Mil•lenari. “Mercat Medieval i obra de teatre: Història de Canovelles” 27, 28 i 29 de juny
En aquesta ocasió, només ens
dedicarem a repassar tres grans
esdeveniments: l’Aplec del Mil•lenari, la 14a
marxa Montserrat-Canovelles i les excursions
interpretatives “Caminant amb el Mil•lenari.
Canovelles Quatre Quarters”.
La primera pertany a l’anterior trimestre,
però per manca d’espai no vam poder
tractar-la en el darrer número; la segona
La comissió informa
correspon a l’actual trimestre i per la
seva significació emotiva val la pena
dedicar-li un bon espai i la darrera
és una de les propostes de la nostra
Entitat, conduïda per en Pere Julià.
VII
Les activitats del mes de juny i
concretament les de la setmana que va
de Sant Joan a Sant Pere les tractarem
monogràficament en el proper número

VIII la comissió informA La comissió informa
IX
de la tardor, donat que són les que
pertanyen a l’anomenada Setmana Gran del
Mil•lenari de Canovelles.
El diumenge 23 i el dilluns de Pasqua
24, L’APLEC DE CANOVELLES va arribar
puntual a la seva cita anual; però
enguany va tenir un caràcter molt
especial en celebrar-se dins els
actes del Mil•lenari de Canovelles. Cal fer
esment de l’exposició “Canovelles,
quatre quarters en miniatura” que es
presentà a Can Palots en homenatge
a la Canovelles vella, a la Canovelles
pagesa.
La tasca de reproducció, a escala 1:100
de totes les masies que han confegit
la personalitat actual de la nostra Vila,
ha estat possible gràcies a la feina
il•lusionant de: Margarida Permanyer,
Olga Delgado, Miquel Àngel Castellà,
Aleix Castells, Joan Ramon, Francesc
Ayats i Xavier Alonso.
Aquests artistes han estat treballant
durant cinc anys per tal de reproduir
el paisatge rural de l’antiga divisió
territorial de Canovelles, fonamentada
en els seus quatre Quarters: Nord,
Llevant, Ponent i Migdia.
“Canovelles, quatre quarters en miniatura” va ser
l’any 2003, el primer projecte dedicat
al nostre Mil•lenari i es fonamentà en
la tasca d’investigació del nostre gran
amic Pere Julià.
La gran exposició del Mil•lenari, amb
la seva seixantena de masies vol ser un
homenatge a la nostra història i també
un clam a la conservació del nostre
Patrimoni arquitectònic i social.
Aquesta exposició ha estat oberta fins
el diumenge 29 de juny i per la qual han
passat centenars de persones.
Les altres propostes d’aquest Aplec van
estar: la 18a Cursa de Fons, la Missa en
honor a la Mare de Déu de Bellulla, la
demostració de Cultura Popular, a l’Era
de Can Castells, amb la participació de
la colla Bastonera, la Colla Gegantera i
la nostra Colla de Ball de Gitanes, amb
la cloenda d’una sardana gegant que
va comptar amb més de dos-cents
balladors. Des de l’organització vam
fixar-nos una fita molt significativa: la
participació d’un nombre de balladors
de la Sardana del Mil•lenari mai vist a
Canovelles... i ho vam aconseguir.
Per la tarda, la típica arrossada de
l’Aplec, amb el repartiment de dues
mil racions i el ball de tarda amb el
Grup Miven que va tancar un Aplec
extraordinari.

X la comissió informA
El 26 d’abril, la 14a marxa MONTSERRAT
– CANOVELLES va arribar, i com podeu
observar amb un canvi d’itinerari
motivat pel Mil•lenari de Canovelles.
L’equip organitzador del nostre Centre
Excursionista va decidir fer aquest
canvi, per tal d’afegir-se als actes de
celebració d’aquest aniversari tan
especial.
El canvi d’itinerari obligava a fer la
marxa de dia i no de nit, com ha estat
habitual en les tretze edicions anteriors i
aquest fet suposava diverses incògnites
de viabilitat, com per exemple: la
logística necessària, els canvis de lloc
d’avituallament o la calor que patirien
els marxadors.
Un cop assumits els riscos, el nostre
Centre Excursionista va tirar endavant
la proposta i a tres quarts de cinc de
la matinada del 26 d’abril es convocà
a tots els participants davant del
Pavelló nou de Canovelles, per tal de
pujar a l’autocar que ens conduiria a
Montserrat.
Un minut abans de les sis del matí, els
133 marxadors que composàvem la
marxa vam sortir de l’aparcament de la
Basílica, tot agafant el camí dels Tres
Quarts.
El dia albirava... la claror rogenca a
l’horitzó deixava entreveure una jornada
molt especial, amb una arribada a
casa encara més emotiva. Els diversos
punts d’avituallament anaven passant,
amb una puntualitat exquisida. A les
set a Monistrol, a cinc minuts de les
vuit arribàvem al Camí de l’estació
de Vacarisses, l’esmorzar arribà a
mig quart d’onze a la Casa Nova de
l’Obac –en el cor del Parc de la Serra
de l’Obac-, a dos d’una i dins el Parc
de Sant Llorens del Munt, la calor
començava a fer estralls en els peus
dels marxadors. Més tard, a tres quarts
de tres arribàrem a Castellar del Vallès,
on ens van oferir el dinar. Aquest va
ser un moment que la gran quantitat
de marxadors que participàvem vam
col•lapsar a l’equip d’avituallaments.
Amb deu minuts de retard, sobre el
temps previst, arribàvem a Caldes de
Montbui, eren les cinc i deu de la tarda i
havíem deixat enrera el tram més feixuc
de tota la travessa. El pas pel Castell de
La comissió informa
Sentmenat, el recordarem per la calor
sufocant.
En el darrer avituallament, situat al Parc
del Rieral, el retard era de vint minuts,
eren tres quarts de vuit del vespre; però
no importava, la gent que ens esperava
a Canovelles, no tenia pressa...
A tres quarts de nou del vespre,
gairebé quinze hores després de sortir
de Montserrat, enfilàvem el carrer
Església, flanquejats pels timbals de la
Colla de Diables de Canovelles, i davant
de Can Valls, el Casal “El Campanar”,
Casa Nostra i la plaça de l’Església, el
públic aplaudia als cansats participants.
L’emoció que tots tinguérem va ser
indescriptible i, als més veterans,
ens transportà a la primera edició,
on l’arribada a Montserrat va ser
apoteòsica.
Un cop arribats, els nostres
responsables van oferir el Ciri encès
a Mossèn Manel que ens esperava a
l’altar acompanyat per la Coral Rosa
XI

XII la comissió informA
de Bardissa i amb l’atenta mirada del
nostre Alcalde Josep Orive.
L’ofrena va ser emotiva. Mai en les
tretze edicions anteriors havia estat tan
ben tractat el nostre oferiment i aquest
fet ens enorgulleix d’allò més.
Després de l’Ofrena, un recital de
música tradicional catalana ben
interpretat per la Coral, va cloure un
acte ple d’emoció i seguit per centenars
de persones que ocupaven l’església i
la plaça.
Aquesta gran jornada va acabar amb un
pica-pica i el lliurament dels records.
La darrera proposta, vinculada al
Mil•lenari de Canovelles, ha estat CAMINANT
AMB EL MIL•LENARI. CANOVELLES,
QUATRE QUARTERS, conduïda pel nostre
historiador local Pere Julià.
Aquestes passejades, pel nostre poble,
van comptar amb dos grups de vint
persones cadascun, que durant tres
diumenges alterns van poder conèixer
els secrets més ben guardats del nostre
poble; van iniciar-se l’11 de maig i van
finalitzar el diumenge 15 de juny.
Curiosament i coincidint amb l’inici
d’aquesta activitat d’excursionisme
interpretatiu, van arribar les necessàries
pluges que han apaivagat la sequera
que patíem; ara bé, aquest fet necessari
va perjudicar el desenvolupament dels
continguts i els trajectes proposats,
però l’adaptabilitat d’en Pere va fer que
el resultat final fos el dissenyat.
Durant aquestes tres diumenges,
els participants van poder veure
fotografies, documents i plànols
inèdites del fons privat d’en Pere i
a la vegada poder observar masies,
torrents, arbres, pedres de terme, la
Domus d’Olivet i altres elements de la
nostra geografia particular.
Toni Calderon
Publicitat
13

14 publicitaT 15
10 minuts per pensar
Un nou conte, un nou tema, una nova
sensació, uns nous...”deu minuts per
pensar”...
Camino pel meu camí, és una ruta amb un sol
carril: el meu.
VAL LA PENA CANVIAR PER ALGÚ?
A la meva esquerra, hi ha un mur etern que separa
el meu camí del camí d’algú que transita al meu
costat.
Un dia, mentre camino, veig un forat, miro a través
d’ell i veig a una persona, una dona, i és preciosa...
ens somriem, però ella segueix el seu camí.
Jo, començo a accelerar el meu pas, amb les
ganes de trobar-me amb un altre forat pel qual
poder observar-la una vegada més. El veig, ens
mirem. Però ella torna a seguir el seu camí.
Jo, corro encara més ràpid que abans, amb el
DESIG de trobar-me una porta, per a poder creuarla
i trobar-me amb ella.
Finalment la trobo, l’obro, ella fa un gest de desig,
un gest que em fa pensar que m’estima. Finalment,
decideixo creuar la porta, molt estreta...
Passo una mà, l’espatlla, encongeixo la panxa,
gairebé aconsegueixo passar el meu cap...
Però la meva orella esquerra es queda enganxada.
Empenyo. No hi ha manera.
Així que no tinc una altra opció (tinc la dona que
sempre havia somiat a l’altre cantó de la porta),
trec la meva navalla de la butxaca i em tallo
l’orella.
Després d’alliberar aquesta part em passa el
mateix, primer l’espatlla contrària (em tallo el braç,
tinc la dona que sempre havia somiat a l’altre
costat), em torna a passar el mateix amb el peu
dret (també me’l tallo, tinc a l’altre costat la dona
que sempre havia somiat).
Quan finalment aconsegueixo passar, em trobo
amb la meva estimada.
- aquí estic. Per fi he passat. Em vas mirar, et vaig
mirar, em vaig enamorar. He pagat tots els preus
per tu, i ho he fet perquè puguem estar junts per
sempre.
Ella em va mirar mentre se li escapava una
ganyota.
- així no, així no vull...a mi m’agradaves molt més
abans.
Val la pena canviar per algú, si quan ho
fas, ja no li agrada com ets?
Mireia Plans

16 publicitaT 17
La màgia dels números
INTRODUCCIÓ A LA NUMEROLOGIA
Col•leccionable núm. 17 CICLE DE VIDA núm. 5
Any inspirat que portarà noves
oportunitats. Aquí estan els canvis que
desitjava l’any anterior. Com en l’any 1
és molt possible que aquest any porti
algun canvi important en la seva vida
familiar o professional. Aquest és un
període fluctuant en el qual se sentirà
inquiet i ple d’energia, un període que
demanda i porta activitat, comunicació
i que li anima a usar el seu talent i a
agafar qualsevol oportunitat que se li
presenti, àdhuc aquelles que li semblin
arriscades. Possibilitat d’acords,
compromisos o obligacions a llarg
termini.
Tractarà de buscar un nou medi
ambient. Aquesta Vibració indica i
afavoreix canvis d’ocupació, iniciar
noves activitats o viatjar, dintre o fora
del país. Adapti’s als canvis i alts i
baixos que porta aquesta Vibració.
Esdeveniments inesperats poden
trastornar els seus plans. Segueixi la
corrent vibratòria i tregui-li el millor
partit possible. No es tanqui ni s’aferri a
les coses. Una ment oberta i alerta per
a captar totes les oportunitats que se li
presentin li permetrà controlar aquest
inquiet període i no permetre que els
esdeveniments el desbordin.
Cuiti els seus nervis, ja que la seva
sensibilitat estarà a flor de pell i pot
tenir reaccions brusques i agressives.
En general aquest serà un any
interessant en el qual necessita
audàcia, iniciativa i equilibri per a arribar
a l’èxit. De vostè dependrà que sigui un
dels seus millors anys.
Isabel Martos

18 publicitaT 19
Publicitat

20 publicitaT 21
Activitats de la comissió
saRdanes (A partir del Setembre)
Dimecres, de 20.30 a 21.30h “El Campanar”
Informació: Jordi 627 03 13 73
Gitanes (A partir del Setembre)
Dilluns, de 19.30 a 21.30h “El Campanar”
Informació: Margarita 659 22 28 01
Relacions ciutadanes
ET NECESSITEM per TREBALLAR
amb el moviment associatiu de
Canovelles, perquè també és el
nostre objectiu VINE AMB NOSALTRES...
Informació: Sunsion 93 849 47 39
a/e: re _ ciutadanes@lacomi.org
www.lacomi.org
a/e: gent@lacomi.org
secció excuRsionista
Vine i tots junts obrirem camí
Informació: Toni 645 96 75 65
Xavier 626 84 41 61
a/e: excursionista@lacomi.org
Balls de saló (A partir del Setembre)
Si vols aprendre a ballar, vine amb
nosaltres tots els dijous, al vespre
Informació: Miguel 647 16 08 03
Fes-te soci de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT
(només per 27€ a l’any)
Fes-te soci del CENTRE EXCURSIONISTA
(només per 12€ a l’any)
teatRe
Estem preparant noves obres vols
formar part del repartiment...?
Dimarts i dimecres 21.30-23.30h “Campanar”
Informació: Consol 93 840 10 73
a/e: teatre@lacomi.org
Per poder donar-vos d’alta a la SECCIÓ EXCURSIONISTA cal,
prèviament ser soci de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT
Si voleu fer-vos soci, adreceu-vos a:
LLIBRERIA ASGLOR -C. Indústria, 39-
Qualsevol membre de la Junta Directiva o monitors d’activitat

22 publicitaT 23
Calaix de la ciència
NOM:
Català: Arç blanc
Castellà: Espino Albar
Científic: Crataegus monogyna
FAMÍLIA: Rosàcies
ECOSISTEMA: Alzinar
ASPECTES FÍSICS
Petit arbre o arbust caducifoli de 2 a 5
m. d’alçada, de creixement lent.
Tija: Escorça de color gris clar. Branques
curtes acabades en punxa (espines).
Les espines molt nombroses són
llenyoses, fortes, punxents, de 7-10
mm. de llargada. Les rametes joves
poden ésser peludes.
Fulles: Són retallades amb un limbe
lleugerament dentat i profundament
dividit en 3 a 7 lòbuls. Els nervis laterals
en forma d’arc cap a l’exterior.
Flors: Són blanques o rosades, oloroses,
agrupades en ramell i sostingudes
per tiges desiguals, que surten a
diferents nivells. Corol•la amb 5 pètals,
nombrosos estams i un sol pistil. Floreix
de l’abril al juny.
Fruit: Són ovoides (6-10 mm.), com
petites pomes de color vermell
coronades per sèpals, amb un sol
pinyol. S’anomenen “cireretes de
pastor” i si bé són rics en vitamina C,
són farinosos i insípids. Fructifica del
setembre a l’octubre.
Llavor: Una a cada fruit. Els pinyols
contenen una mica d’àcid cianhídric.
ARÇ BLANC
ORIGEN
Original de la Península Ibèrica. Viu als
boscos humits poc densos de gairebé
tot Europa.
UTILITAT
La fusta és compacta i molt dura i
s’utilitza en fusteria .
Alimentació: El fruit es consumeix en
forma de gelees i serveix per a fer vi.
Medicinal: La infusió de poncelles es
considerada un excel·lent tònic del
cor, regulador de la pressió sanguínia,
sedant i antiespasmòdic.
CURIOSITATS
Des de l’antiguitat ha estat considerat
un arbre màgic amb poders benèfics
i usat com a talismà. Els celtes
creien que era la llar de les fades, els
grecs i romans l’associaven amb els
casaments i naixements, els cristians el
vinculen a la corona d’espines de Crist.
A Anglaterra s’ha cultivat
tradicionalment per fer de tanca viva als
marges de les pastures.
Anita Miralles

24 publicitaT 25
Natura i bellesa
RIURE, LA MILLOR RECEPTA
Quan riem, s’accionen 400 muscles del
cos i el nostre cervell allibera endorfines,
conegudes com a hormones de la
felicitat, que actuen com analgèsic contra
el dolor i la depressió.
Al riure es pot arribar a inspirar el doble
d’aire que en condicions normals. A més
reforça el cor, facilita la digestió i millora
l’estrenyiment i l’apetència sexual. També
redueix la hipertensió. A nivell emotiu i
psíquic, alleugera el cansament, l’angoixa,
la depressió i la tensió. Malauradament,
en complir anys cada cop riem menys.
Durant la infància, la mitjana de riures és
d’unes 300 vegades al dia, mentre que a
l’edat adulta, no arriba a les 30 vegades.
MAGNESI CONTRA L’ENVELLIMENT
Un estudi indica que la carència d’aquest
mineral podria originar o empitjorar
alguns mals associats a l’edat, inclosos la
diabetis i l’osteoporosis.
Font: Salut vital Glòria Cot
TRES DE CADA QUATRE CASOS D’ALZHÉIMER
ES PODEN EVITAR
Franz Riederer, cap de Neuroquímica
de la Facultat de Medicina de Würzburg
(Alemanya) afirma que controlar la
hipertensió, la diabetis, l’estat lipídic i
portar un estil de vida saludable pot reduir
fins a un 70% el risc de sofrir aquesta
malaltia. Un element que sembla incidir
negativament en el seu desenvolupament
és la depressió. Segons un estudi de la
Universitat Erasmus de Rotterdam, les
persones que han patit alguna depressió,
tenen 4 cops més possibilitats de que les
que mai han patit aquest trastorn mental
Un recent estudi als EEUU ha demostrat
que els pacients amb osteoartrosis,
caracteritzat per un intens dolor d’ossos i
d’articulacions, tractats amb acupuntura,
presenten un 75% més de millorament
que els que són tractats amb la medicina
convencional. Per a la valoració, es va
utilitzar l’índex WOMAC, una escala
que avalua les patologies de l’aparell
locomotor.

26 meteorologiA 27
Meteorologia
Primavera ’08 2n trimestre –abril, maig i juny-
AMB LA CORDA AL COLL..., ARRIBA LA PLUJA
Si recordeu el darrer article, aquesta primavera la vàrem iniciar amb una situació d’emergència molt
preocupant i a les portes de restriccions severes d’ús de l’aigua potable. Miraculosament, les pluges van
arribar i durant els mesos de maig i juny l’acumulació de pluja ha estat record en una primavera i això ha
permès aparcar la sequera.
Per altra banda les temperatures han estat molt suaus, amb les màximes més baixes des del 1995 i una
mitjana estacional també molt baixa –la més baixa des del 2004-.
Cal recordar que una situació similar la vàrem viure el juny del 1992, on veníem d’una sequera important i
la pluja del juny va trencar la mala ratxa.
En definitiva, des del 8 de maig i fins el 27 de juny hem recollit 298 mm, que ens han de servir per
reflexionar sobre la incertesa del nostre clima mediterrani.
L’ABRIL HA ESTAT SEC (39 mm) i AMB
TEMPERATURES NORMALS (+0,2ºC)
8 dies de pluja van deixar el registre
abans esmentat i cal situar els dies 17 i
18 com els més plujosos, amb 26 mm,
tot això producte d’una baixa situada al
nord-oest de la península Ibèrica que va
afectar-nos fins el dia 21.
Pel que respecte a les temperatures
cal destacar que la primera quinzena va
estar un grau per sobre de la mitjana,
amb mínimes altes i la segona, amb
màximes baixes va ser normal.
PEL MAIG S’INICIÀ UN PERÍODE DE PLUGES
QUE ES PERLLONGÀ FINS A LES DARRERIES
DEL JUNY. MAIG MOLT PLUJÓS (118 mm) i
FRESC (-0,7ºC)
Els 11 dies de pluges del maig cal
circumscriure’ls en dos grans episodis.
El primer va iniciar-se el dia 8 i fins
l’11 va deixar-nos 67 mm, com a
conseqüència d’un temporal de llevant
derivat d’una depressió mediterrània
que ens afectà plenament.
El segon gran episodi el trobem entre
els dies 22 i 26, amb un total de 42 mm,
producte de l’afectació d’una depressió
atlàntica persistent.
Maig humit,
fa al llaurador ric
Les temperatures d’aquest maig han
estat fresques, sobretot la segona
quinzena i les màximes amb una
davallada de tres graus respecte la
mitjana històrica.
EL JUNY, SEMPRE ERRÀTIC HA DESFET LA
SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA HÍDRICA. JUNY
FRESC (-1ºC) i MOLT PLUJÓS (180 mm),
EL REGISTRE MÉS IMPORTANT DES DEL
JUNY 1992 i EL 3r MÉS ABUNDÓS DELS
ENREGISTRATS
Durant aquest període hem tingut 12
dies de pluja i amb dos puntes molt
marcades, el dia 5 (43 mm) i el 17 amb
56 mm i que va provocar problemes
seriosos prop del Congost.
Ha estat un mes en el qual ens han
visitat pertorbacions actives durant tot
el període i les condicions han estat
favorables a la precipitació.
També cal referir-nos a les
temperatures, que durant la primera
quinzena han estat molt baixes,
sobretot les màximes que han estat
quatre graus per sota de la mitjana.
Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon
Teléfono 93 849 36 99
08420 CANOVELLES

XXVIII notícies del poblE
MARÇ
Resultats Eleccions Generals:
PSC-PSOE: 4.012 vots – P.P.: 1.308 vots – CiU: 1.040 vots – ICV: 236 vots -
ERC: 227 vots.
(Rev. del Vallès – 14.3.2008)
S’inaugura l’exposició de pintura a l’oli de Mireia Riera al centre cultural.
(Avui Canovelles núm. 32)
ABRIL
El president José Montilla encapçala el comitè d’Honor del Mil•lenari de
Canovelles.
(Rev. del Vallès – 4.4.2008)
Can Colomé ha estat declarada “Bé Cultural d’interes local”. Els tècnics l’han
declarat amb la màxima protecció tant l’exterior com l’interior de la casa. Els
actuals propietaris que són una immobiliària estan disposats a col•laborar en les
tasques de recuperació que obliga la llei...
(El 9 nou -07.4.2008)
Josep Orive considera que el traçat del desdoblament de l’actual C-17 de
l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, suposa la total destrucció dels espais
naturals i de més rellevància històrica del municipi.
(El 9 nou – 25.4.2008)
Èxit de participació amb 224 persones a la 1a Marató de donants de sang a
Canovelles.
(Avui Canovelles núm. 33)
MAIG
L’AAVV de Can Duran es lamentà de les molèsties ocasionades per la construcció
de la Ronda Nord, i de l’avantprojecte de la Ronda del Vallès (4t cinturó) i
desdoblament de la C-17.
La Plataforma No al 4t Cinturó a Canovelles, creu que és inadmissible la nova
proposta de l’avantprojecte de Ronda del Vallès i desdoblament de la C-17.
(Rev. del Vallès – 18.5.2008)
Tadamon és una nova associació de dones immigrants que s’han constituït al
nostre poble. La finalitat és facilitar la integració mitjançant cursos i tallers
d’alfabetització, activitats lúdiques, etc..
(El 9 nou - 26.5.2008)
La constructora de la piscina coberta ha presentat concurs de creditors, i per tant
s’ha aturat l’obra, i ha renunciat a continuar-la. Ara l’ajuntament haurà de refer el
projecte i convocar un nou concurs públic, per acabar les obres.
(El 9 nou – 23.5.2008)
El grup ICV-EuiA es va abstenir a la modificació puntual del Pla General
d’Ordenació Municipal, donat que l’emplaçament del futur col•legi estaria al costat
d’una empresa catalogada d’alt risc (manipulació amb substàncies molt tòxiques).
El regidor d’urbanisme va respondre que els informes són favorables dels diversos
departaments afectats(medi Ambient, Salut, etc).
(Avui canovelles núm. 34).
http://canovellesmilenaria.blogspot.com
Font: Revista del Vallès, El 9 Nou., Actes Ple Ajuntamnet, Avui Canovelles Pere Julià
Benvolguts,
Em complau fer-li avinent que la notícia que surt a la revista GENT DE
CANOVELLES que edita la vostre entitat que diu “L’AIGUA DE CANOVELLES ÉS
QUATRE COPS MÉS CARA QUE A LES FRANQUESES (extreta del 9Nou) no és
correcte.
La notícia al 9Nou comparava els preus corresponents al primer tram de consum
domèstic, fins aquí correcte i força encertat pel tipus de notícia que es volia donar.
Però, malauradament, el preu assignat a Canovelles (0,6457€ x m3) correspon
al subministrament per aforament i no pas al primer tram de consum domèstic,
segons consta a les nostres Ordenances Fiscals per al 2008. Atès això, entenem
que la comparació i els titulars de la notícia publicats al 9Nou no són correctes.
En favor del respecte que mereixen els vostres lectors, creiem que fora oportú
rectificar aquesta notícia.
Cordialment.
Antonio Mengual
Regidor d’Hisenda.
AJUNTAMENT DE CANOVELLES
Cartes al director
29

30 publicitaT 31
Eines de pagès
UNIVERSAL
RAMPINADORA DE MÀ
Rampí gran fet de ferro i arrossegat per un animal. Serveix per a aplegar l’herba
seca, alfals, palla, etc.
Miniatura i text: Francesc Ayats Fotografia: Toni Calderon

32 publicitaT 33
Espurnes d’una vida
De pell morena, Robert és un nen
fort, sa, el cabell tallat curt, molt curt,
potencia la negror d’uns ulls penetrants
que mal dissimulen un tarannà
camaleònic. Surt del col•legi una mica
abans que els fills d’on treballa la mare,
encarregada d’acompanyar-los als
esports, (bàsquet , ball, natació).
En Robert es manté al marge (no paga
per participar) observa assegut amb
interès el bàsquet, ha après a dominar
la pilota amb la mirada, seria capaç
d’encistellar. De la mateixa manera
es llença de cap a la piscina com
un competidor més. L’hora del ball,
s’atreveix a seguir amb el cos el ritme
musical, es mou amb perfecció al
sentir les primeres notes. Hom queda
bocabadat en contemplar la flexibilitat
dels natius per la dansa, em recorda la
màgia de la flama de foc.
Robert és un projecte de tot i de
res, rebutjat d’un cercle que marca
taxativament un nivell social.
ROBERT UN NEN DE NOU ANYS
Menja a la caseta del servei,
gormanderies que han sobrat de la
taula dels senyors, la boca d’en Robert
no es tanca davant de tot el que si pot
posar. Un altre tema són els jocs,
comparteixen sota la voluntat dels que
poden escollir imposar decidir, si alguna
vegada el deixen ser primer sembla
suplicar el permís.
Robert hauria de poder treure un títol
universitari valorat arreu del món, la
dominació “licenciado” no és penyora
de feina ben retribuïda i molt menys
li serà reconegut si surt del país. La
“plata” que la mare ha de guanyar
perquè entri a la universitat és una
dificultat més que la majoria no poden
salvar.
Aquesta és una realitat d’una Veneçuela
que es diu democràtica, que ho gasta
tot en paraules i nefastes obres,
abusant de d’ignorància i carregant el
mort a d’altres.
M. Glòria Puig

34 publicitaT 35
Canovelles - casa a casa
CAN BERNAT SERRA
Propietaris:
…...-1853- ....... Bernat Serra
.......-1862- ....... Miquel Oliveras
....... a 1867 Eulàlia Serra i Asturgo
1867 a 1931 Josep Oliveras i Serra
1931 a 1940 Rosa Roca i Sayol
1940 a 1957 Magin Blanchar i Torruella
1957 a 1959 M. Àngels Ausio i Vila
1959 a 1965 Dolors de Aguilera i Fontcuberta
1965 a 1966 Francesc Bellavista i Bot
1966 a 1969 Pere Gol i Baixeras
1969 a 1997 Llorenç Serra i Saladrigas
1997 a act. Lourdes Torner Arús
Segons l’amirallament de l’any 1862 era la casa núm. 11 del quarter de Ponent.
Situació Física:
Alçada sobre el nivell del mar: 212 metres
Coordenades: 2º16’19’’50’’’463850
41º37’34’’12’’’460959
Text: Pere Julià Dibuix: Joan Calderón

36 publicitaT 37
Idees
Les males olors en el sabater
S’eliminen aquestes olors posant uns
grans de cafè o d’anís. Si hi posem
també trossos de carbó vegetal,
eliminarem també la humitat, ja que el
carbó té una gran capacitat absorbent.
Els cítrics amb més suc
Si posem els cítrics (llimones, taronges,
mandarines, ...) al microones a màxima
potència, durant uns segons, obtindrem
molt més suc d’aquestes fruites quan
les exprimim.
Per descongelar el pa
Per evitar que el pa congelat quedi
ressec per la part exterior, quan el
retirem del congelador, el podem
embolicar en un tros de paper
absorbent de cuina humit amb aigua,
abans de posar-lo al microones.
Farina i aigua com a pegament
Si necessitem cola per enganxar paper
o cartolina i no en tenim a casa, la
podem preparar barrejant una mica de
farina amb aigua. Remenem la pasta
fins que quedi fina i ja es pot utilitzar.
Marques de cigarretes
Per eliminar la marca recent d’una
cigarreta, netejar amb un cotó mullat
amb aigua oxigenada.
Sabates i bolsos de xarol
La millor opció per a netejar-los és
mullar aquest tipus de pell amb un cotó
fluix mullat amb llet. Després fregar
lleugerament.
Gravilla en els testos
Si tenim els testos molt a prop de les
finestres i posem gravilla a la superfície,
evitarem que, amb la pluja, el fang
esquitxi i embruti els vidres.
Testos amb un aire antic
Si volem donar un aire antic als testos
del jardí, els podem pintar per la part
de fora, amb un iogurt. En poc temps
apareixerà molsa, donant un aspecte
envellit.
La roba negra més negra
Si rentem la roba negra que ha anat
perdent color, amb l’aigua de cocció
dels espinacs, recuperarem el seu to
original.
Pintar sense olor de pintura
L’olor de la pintura dura dies. Si
no marxa ventilant la casa, podem
posar uns quants plats amb aigua
freda i unes rodanxes de ceba a les
habitacions i deixar-los durant 24 hores.
Font: Mia Glòria Cot

38 publicitaT 39
La cuina de l’àvia
Ingredients per a 4 persones:
½ kg de carn de vedella tallada en filets
fins
50 g d’olives sense pinyol
1 bosseta de moixernons
1 vas de vi blanc
5 cullerades de tomàquet fregit
1 ceba
oli, sal, farina
Teresa Gomà
FRICANDO
Preparació:
Deixeu en remull els moixernons amb
aigua calenta durant 30 minuts.
Saleu la carn i enfarineu-la i fregiu-la
en una cassola de fang amb oli. Quan
estigui rosseta, retirar-la.
En el mateix oli fregir-hi una ceba
trinxada i quan estigui rossa afegirhi
el tomàquet, el vi i els moixernons
escorreguts i les olives.
Deixeu que es cogui a foc lent, amb la
cassola tapada fins que la carn estigui
ben toveta (uns 45 m) abans d’acabar la
cocció, comproveu el punt de sal.

40 publicitaT Poesia en català
XLI
MIL ANYS D’HISTÒRIA
Voldria aixecar les pedres de la història,
per trobar pergamins de seda fina,
que em transportessin als orígens dels segles,
de la memòria perduda,
d’un temps,
d’una gent,
d’un país,
d’un poble,
del nostre poble.
Voldria dibuixar
Els Quatre Quarters,
l’Església,
la Domus d’Olivet i,
tot allò que ens han negat
que romangui en el temps...
Volia fer etern aquest moment,
aquí i ara i demà i més enllà,
perquè la història esdevé present,
només quan coneixem el nostre passat.
I perquè la història configura
la nostra identitat,
perquè d’aquelles cases novelles,
amb el temps en digueren Canovelles.
I ara, ja saps qui ets?
SUMA CARMEN
Anna Corts

42 publicitaT 43
Apunts d’economia
Hi ha paraules que no es poden dir. La
del títol sí, encara que no existeixi, ni
surti al diccionari. Del fet d’accelerar
negativament, és a dir, d’anar més poc
a poc, hauríem de dir-ne “desceleració”.
Un exemple d’utilització correcta de
la paraula i la seva aplicació pràctica
el trobem als carrils de sortida de les
autopistes. L’ús en termes econòmics
de la parauleta “desceleració”,
normalment com un eufemisme de
la paraula crisi, s’ha fet habitual per
part tant dels governants com dels
representants dels poders econòmics i
financers.
La nostra economia i la dels països
i estats que ens acompanyen al
continent europeu tenen, a primers de
juny, una perspectiva de creixement
dèbil (i que es va rebaixant a cada nova
previsió) i d’inflació alta. El creixement
de l’estat espanyol al 2007 va ser del
3,8%. Les darreres previsions pel 2008
són entre l’1,5 i el 2%, i pel 2009 al
voltant d’un 1%.
Tothom qui ven (no importa el què) us
dirà que no hi ha demanda. És cert.
Hi ha qui no pot, hi ha qui no pot tant
com fa uns mesos, i hi ha qui pot però
es frena abans de fer cap compra
important.
La crisi financera, l’aturada del mercat
immobiliari, i l’augment de preu dels
carburants i d’altres productes bàsics
d’alimentació són presents a totes les
reflexions prèvies al procés de compra.
Paguem el petroli a màxims (l’increment
“DESACCELERACIÓ”
del preu del maig 07 al maig 08 ha estat
del 85%).
Els principals factors d’aquest
increment han estat el fort augment
de la demanda per part del estats
emergents en fort procés d’expansió,
el temor mundial a les possibles
restriccions a la producció i venda, i la
forta especulació propiciada tant pels
països productors com per alguns agent
econòmics occidentals, a punt per fer
diners amb qualsevol variació de preus,
sense que tingui massa importància si
és a favor o en contra,
L’augment del preu del petroli i els seus
derivats ens està provocant, a més
d’una vaga força peculiar dels autònoms
del transport, un increment de la
inflació i del dèficit exterior.
El dèficit exterior és un problema
estatal greu, com hem comentat en
altres ocasions.
Una inflació elevada, en canvi, és un
dels malsons del conjunt de l’economia
europea, que pot afectar directament a
l’evolució dels nostres tipus d’interès. A
l’hora d’escriure, el tipus de la zona euro
es mantenen al 4,00% des de fa un any,
mentre que el passat abril els EUA van
baixar un 0,25 el del dòlar, fins al 2,00%.
Com deia fa tres mesos, potser val més
que gaudim del nostre mil•lenari i de tot
el seguit d’actes que l’acompanyen, no
fos cas que no poguéssim celebrar el
bimil•lenari.
Àngel Profitós

44 publicitaT 45
Curiositats
C/MOLÍ, 36 - CANOVELLES - Tel. 93 849 39 73
C/ NOU, 13 - GRANOLLERS - Tel. 93 861 38 83
LES CURIOSES REACCIONS DEL NOSTRE COS (I)
Totes les reaccions del nostre cos tenen una
raó de ser, però no sempre son obvies
Rampa: És una contracció breu i
involuntària d’un múscul, que es posa
rígid i fa mal. És un avís que quelcom no
funciona correctament en el nostre cos.
Pot estar provocat per fatiga muscular,
després d’un esforç massa intens o
massa prolongat. El múscul no rep
prou oxigen i perd la seva capacitat de
relaxació. A vegades també pot ser per
una manca de sals minerals. En aquest
cas, els muscles poden contraure’s però
no relaxar-se...
Llàgrimes: L’ull produeix tres tipus de
llàgrimes. Les més freqüents són les que
serveixen per lubricar-lo. També produeix
llàgrimes per a defensar-se d’objectes
estranys o per exemple quan tallem una
ceba. I finalment estan les llàgrimes
emocionals, que contenen diversos
components químics i hormones. Quan
ens afecta una emoció, el cervell envia
senyals al nervi cranial per a que forci les
glàndules lacrimals a produir llàgrimes.
Així al plorar, el cos s’allibera d’aquests
components i disminueix la depressió
emocional.
Rot: Rotem per eliminar els gasos
de l’estómac que han entrat amb els
aliments. Entre l’esòfag i l’estómac, hi ha
una anella muscular que funciona com
una vàlvula: s’obra perquè passi el menjar
i després es torna a tancar. Si empassem
molt aire menjant, aquesta anella s’obra
i deixa passar l’aire que torna a pujar
per l’esòfag. Al mateix temps, s’obra el
muscle que separa la boca del esòfag i la
corrent d’aire xoca contra algun obstacle
dins de la gola, produint el típic soroll del
rot.
Font: Salud Vital
Glòria Cot

46 publicitaT Coses del camp
XLVII
ALIMENTACIÓ A L’EDAT MITJANA (i II)
La producció alimentària a Catalunya es
basava en el vi, la producció pròpia del
qual era suficient per al mercat interior,
on se n’acostumava a produir era a la
regió de Tarragona, el vi del Priorat ja
era conegut; en la provisió de carn,
l’ovella havia de venir d’Aragó, mentre
que el formatge d’ovella, el que més es
consumia aleshores, s’havia d’importar
de Mallorca, Menorca, Sicília i
Sardenya. L’oli es produïa al Pla d’Urgell,
al Baix Empordà i a les comarques
tarragonines; no sols era suficient per
proveir Catalunya, sinó que també se’n
podia exportar cap a Orient. També
es produïen avellanes i ametlles, a les
comarques tarragonines i gironines.
La producció de peix era deficitària
i se n’havia d’importar: tonyina de
Sicília, anxoves de Màlaga (soldanat de
Granada), arengs de Flandes i peix salat
comprat a castellans i portuguesos. Hi
havia abundant producció de sal, amb
salines al delta de l’Ebre i a Cardona.
Al Regne de València, el blat també
era deficitari però es podia compensar
amb l’arròs; ara bé, aquest cultiu
tenia el greu problema de provocar
ambients malsans, per això estava
prohibit conrear-ne fins a dues llegües
a l’entorn de la ciutat de València. Les
autoritats valencianes s’havien de
procurar de garantir el proveïment de
blat, que provenia sovint de Nàpols i
Sicília però també del Magribí, França,
Tortosa i Aragó. També calia preocuparse
de l’avituallament de carn, d’ací
els plets de la ciutat de València amb
d’altres municipis per l’ús de terrenys
per a pastures; sempre estava prohibit
exportar blat o carn. L’agricultura
valenciana era molt productiva i variada,
gràcies a un sistema de regadiu heretat
de l’època musulmana; per això, el
Regne de València no va arribar a
dependre tant com Catalunya i les Illes
de la producció exterior per proveir-se
d’aliments i va poder exportar-ne. La
ciutat de València sempre va procurar
fomentar i ampliar els regadius. Al País
Valencià, s’hi conreava cereal, llegum
i plantes industrials, com també canya
de sucre, segurament, introduïda pels
àrabs. En èpoques de males collites
i d’amenaça de fam, totes les ciutats
recorrien a l’extrem de segrestar
naus en alta mar carregades de blat
i requisar-ne el gra, encara que els
vaixells abordats fossin, fins i tot, del
mateix regne.
Xavier Pujadas

48 publicitaT Plantes
XLIL
Bé doncs, continuarem amb un altre
arbre que també sobrepassa el miler
d’anys. Es tracta de “Lo Parot”, una
olivera que, segons diuen, té més de
2000 anys. De fet, no es coneixen més
exemplars d’aquesta mateixa varietat,
actualment.
“Lo Parot” té una alçada de 8 m i un
perímetre de 15 m es troba a Horta
de Sant Joan (a la comarca de la Terra
Alta), un poble medieval molt ben
conservat i declarat conjunt historicartistic
d’interès nacional, poble
que també amb el centre Picasso
on els visita’ns poden gaudir de les
reproduccions de les obres que el pintor
va fer quan s’estava al poble.
D’aquest arbre tan especial, actualment,
s’està parlant de fer-ne (potser ja s’està
fent) un oli per tal de comercialitzar-lo
com a peculiaritat de la zona.
LO PAROT
Així doncs, quan Canovelles es
començava a anomenar, “Lo Parot “ ja
havia vist molta pluja, llamps, trons i
qui sap quantes coses mes. Això si, pel
que ens indiquen les troballes de Ca
l’Estrada, a casa nostra ja havia vida
humana molt abans que aquesta olivera
nasqués, i és que té molta història
CANOVELLES.
Rosa Gratacòs

50
publicitaT El mil·lenari informa LI
Som a l’equador del Mil•lenari i el
projecte s’està complint i vosaltres
en sou testimonis. Per l’Aplec vàrem
aconseguir una rotllana de gairebé 200
persones, la nostra Colla de gitanes no
para de fer actuacions. En Pere Julià
ens ha deixat bocabadats amb les seves
explicacions tot trepitjant els Quatre
Quarters de Canovelles, i els que no
heu vingut us heu perdut de tastar les
delicioses pomes en botifarra de l’avia
de Can Camp. Felicitats Margarida!!!
La caminada Montserrat-Canovelles va
ser esplèndida pels paratges que vàrem
poder gaudir a la llum del dia, i l’arribada
va recordar la de les primeres caminades
Canovelles-Montserrat que et posa la pell
de gallina quan et trobes tot un munt de
gent animant en el tram final. L’ofrena del
ciri a la nostra Verge de Bellulla, presidida
per mossèn Manel i els cants de la Coral
rosa de Bardissa varen rematar-ho i a
més d’un li va caure la llàgrima. El concert
Equinocci Folk va ser fantàstic. La trobada
de Mil Diables va ser una passada i
la Colla ha rebut felicitacions d’arreu
de Catalunya. Tenim “Un himne per
Canovelles”, un Ball i també una Història
Escrita. Un llibre que forma part de la
col•lecció que està editant l’Ajuntament i
que no pot mancar a la vostra biblioteca.
No us oblideu de comprar també
“l’Escudella” (reproducció d’una peça
de ceràmica trobada als jaciments de ca
l’Estrada si no l’heu comprat al mercat del
Mil•lenari, la trobareu al Centre Cultural
o a Can Palots. També podeu adquirir la
camisa del mil•lenari a la parada que es
muntarà als actes que se celebrin durant
aquest any.
JA DUEM 6 MESOS...
En escriure aquest article encara no s’ha
fet la baixada de la flama del Canigó ni
la Revetlla de Sant Joan. Tampoc s’ha
estrenat l’obra de teatre ni el mercat. Els
actors estan fent un gran esforç, doncs
els assaigs són diaris i van a dormir tard
per l’endemà llevar-se d’hora per anar a
treballar. Sort que s’ho estant passant
“pipa”. La trempera i la implicació de la
gent faran que també siguin un èxit. Però
això no s’ha acabat.
Al mes de Juliol tenim una Festa Major
que no pot ser menys. La imatge, un
cartell modernista del 1908, cedit per en
Pere Julià. Un vermut solidari que aquest
any incorpora música i balls de Senegal.
S’ha d’aconseguir un nou rècord: 1.000
truites. Així doncs que comenceu a
preparar el ous, de gallina es clar. I si
el Diables la varen fer grossa, la Colla
Gegantera ens prepara una plantada
de 50 gegants de les que hores d’ara
ja han donat la seva confirmació 42.
Acabarem sent un poble “gegant”. Al mes
de Setembre tindrem la celebració de la
Diada, per la que també s’estan preparant
uns actes especials. Presentació d’una
versió reduïda i il•lustrada de la història
de Canovelles, en un format pe a tots els
públics. Del 13 al 21 Festival d’Escacs
del Mil•lenari amb participació de grans
mestres. El 20, Festa de presentació dels
Cubs esportius de Canovelles al pavelló
del carrer Diagonal. Del 27 de setembre
al 4 d’octubre a la Sala Arimany de Can
Palots, si voleu veure bitxos rars no us
perdeu la Trobada de bestiari festiu i
popular infantil de Catalunya.
No deixeu de participar en tots els actes,
es la millor manera de gaudir de la festa.
LA TROBADA GEGANTERA TAMBÉ NECESSITARÀ GENT. EL VOLUNTARIAT ÉS FONAMENTAL.
APUNTAT ARA MATEIX. CAL LA TEVA PARTICIPACIÓ, PERQUÈ EL MIL•LENARI ÉS DE TOTS I TAMBÉ
TEU....
Persones i telèfons de contacte:
Cristina Visiers: 938605060 · cristinavisiers@fmhlagarriga.org
Àngel Sànchez: 630724655 · mil_lenaricanovelles@lacomi.org
Josep I. Pascual: 696249496
Àngel Sànchez

52 publicitaT 53
Astronomia a l’abast
ELS TELESCOPIS,
LES FINESTRES A LES MERAVELLES DEL COSMOS (III)
La Relació focal f/: consisteix en el
valor que s’obté de dividir el valor de
la distància focal entre el diàmetre del
telescopi. Se’l coneix com f o f/ i és una
forma de poder comparar telescopis
entre sí. S’aconsellen unes relacions
focals diferents segons el tipus de
telescopi. Una relació focal elevada
significa que podrem obtenir molts més
augments, però per contra, el camp
de la imatge serà molt menor. Segons
ens decantem per l’observació dels
planetes, els objectes del cel profund
o ambdues coses, la relació focal
serà un valor que ens ajudarà a triar
el telescopi. En el cas dels refractors,
la relació focal més recomanable es
situa en valors pròxims o iguals a 15,
excepte en el cas de refractors de molt
alta qualitat i per tant molt cars, en que
el valor serà inferior, en el cas dels
reflectors Newton aquest valor és de
uns f/6 -8 i en el cas dels catadiòptrics,
aproximadament f/10.
Els Augments: Normalment es té la
idea que quant més augments ofereix
un telescopi molt millor. I això no és
del tot cert. Més augments significa
poder veure més grans els objectes
i, per tant, més detalls, però també
augmenten l’efecte de la turbulència
i les vibracions a la imatge. Més
augments també impliquen menys
lluminositat a la imatge, ja que la llum
té que repartir-se sobre una superfície
molt més gran, i el que apreciem a
través de l’ocular solament és una
petita part de la imatge original. Per
això, si volem veure objectes a molts
augments tindrem que decantar-nos
per telescopis de més obertura, per
a que d’aquesta es pugui compensar
l’afebliment de la lluminositat a la
imatge. Aviat descobrirem que preferim
observar el firmament amb augments
baixos i quan volem veure alguna cosa
més augmentada, canviem d’ocular.
El que ens defineix els augments que
ens ofereix un telescopi, és l’ocular
que acoblem a ell. Podem calcular el
valor dels augments utilitzant aquesta
formula: A=DF(telescopi) / df(ocular).
Com podem veure, només hem de
dividir el valor de la distància focal del
telescopi entre la distancia focal de
l’ocular. Per tant, aquells oculars que
disposin d’una menor distancia focal
seran aquells que ofereixin majors
augments i a l’inrevés. També aquells
telescopis que disposin d’una distancia
focal més llarga seran aquells que
ens podran oferir més augments, un
aspecte molt interessant en el cas de
l’observació planetària.
Avui acabem amb el breu i ràpid repàs
de les principals característiques
òptiques dels telescopis, en el proper
número de “Gent de Canovelles”,
començarem a veure els diferents tipus
de telescopis per afeccionats, amb els
avantatges e inconvenients de cada
model. També parlarem de les potes
dels telescopis i del cercador.
Jordi Lloreda

LIV agendA
JULIOL
SETEMBRE
Festa Major de Canovelles 2008
Del dijous 24, fins el dilluns 28
diada naCional de Catalunya
Dijous 11, 12.00h
BALL DE GITANES Rebreu informació
BALLS DE SALÓ Rebreu informació
ELS PASTORETS Inici assaigs
CURS SARDANES Inici classes
Us hi esperem !
D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació