En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

Unitat didàctica
1r ESO
Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)

En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes
Grup d’Estudis de la Naturalesa
GEN-GOB Eivissa
Unitat didàctica basada en la publicació
En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes
d’Antoni Manonelles amb il·lustracions
de Rita Bretones
Autors: Antoni Manonelles i Neus Palau
Juny 2008
Unitat didàctica
2

En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes
1. INTRODUCCIÓ A L’OBRA
• Sinopsi
Guia de lectura
Eivissa any 1571
A bona part del que avui són ses Feixes s’hi estén un gran aiguamoll ple
d’amfibis, peixos i aus aquàtiques...
Aprofitant la construcció de les noves muralles de Vila, en Fernando
Sanoguera, governador de l’illa, pretén, junt amb altres polítics i amics,
dessecar l’aiguamoll amb l’excusa d’acabar amb les febres tercianes.
En Lluc Daifa, un al·lot d’onze anys, és l’única persona que s’estima els
animals que hi campen.
Ell buscarà la manera d’aconseguir el que a tothom sembla impossible:
convertir un aiguamoll insalubre en una font de riquesa i, a la vegada,
salvar els animals que hi viuen.
Un mussol que canta de dia, unes estranyes vies a l’herba, caragols
inesperats, la rondaina d’un vell catiu, un canyer d’on surt por, palmers i un
enorme calàpet el conduiran cap allò que sembla la solució.
Però quan tot comença a anar bé el governador troba una antiga llei i
imposa una prova impossible...
• Comentari de l’obra
>
Aquesta pregunta, aquest dilema, és sens dubte la qüestió i, alhora, el fil
conductor de En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes. Un conte dirigit
principalment a un públic preadolescent però que, tanmateix, ens permet
una lectura a nivell d’adult.
La història amb tinys d’aventura s’ambienta a l’Eivissa de mitjan S. XVI, tot
mesclant fets i personatges reals amb altres d’imaginaris, per tal de recrear
una trama localista quant al llenguatge, els indrets i els elements materials,
però a la vegada globalitzant quant a la interrelació home-natura i els
conflictes d’interessos que això planteja.
Una obra on David venç Goliat i on s’explica una d’aquestes rares ocasions
en què es fa possible compaginar profitosament els interessos d’home i
natura. Un llibre marcadament didàctic que pretén conscienciar envers la
conservació d’un espai concret damunt del qual, tot salvant la distància en
el temps, segueixen penjant en l’actualitat semblants interessos i riscs als
que s’expliquen a la narració.
L’obra pretén donar a conèixer un ecosistema de plantes i animals, però
també un particular “ecosistema” de tècniques, objectes, mots, llenguatge i
tipus humans que conformen una realitat alhora passada i tanmateix de
candent actualitat. Una obra, en fi, que pretén que el lector conegui per a
què pugui estimar i, a la fi, actuar en conseqüència.
3

2. OBJECTIUS GENERALS
• Identificar problemes mediambientals.
• Ampliar coneixements envers les zones humides.
• Ampliar coneixements sobre la flora i la fauna de les zones humides.
• Reflexionar sobre la relació positiva i negativa entre l’home i la natura.
• Fomentar la curiositat i l’interès per la lectura.
• Comprendre el significat, l’estructura i els elements bàsics de les
narracions i diàlegs de l’obra.
• Descobrir aquest llibre com a font de coneixements i d’enriquiment
personal.
• Fomentar l’interès per la cultura local.
• Conèixer la varietat dialectal pròpia de les Pitiüses.
3. CONTINGUTS
a) CONCEPTUALS
• Vocabulari relacionat amb la natura i l’agricultura.
• Flora i fauna de les zones humides.
• Sistemes d’aprofitament de l’aigua.
• Varietat dialectal de les Pitiüses.
b) PROCEDIMENTALS
• Identificació de la flora i fauna de les zones humides.
• Coneixement de la importància de la biodiversitat.
• Coneixement i experimentació dels sistemes d’aprofitament de l’aigua.
• Expressió oral i escrita adequada, fent ús del vocabulari de la natura i
de l’agricultura.
• Assistència a una xerrada introductòria a la visita.
• Visita guiada a l’ecosistema de ses Feixes.
• Identificació dels trets dialectals.
• Situació de la varietat dialectal dins del mapa lingüístic català.
• Realització d’activitats de comprensió lectora i d’expressió oral i escrita.
• Lectura comprensiva.
c) ACTITUDINALS
• Respecte als ecosistemes i a la biodiversitat.
• Valoració de la importància de l’aigua per als éssers vius.
• Rebuig cap a les activitats humanes que amenacen la sostenibilitat de
l’aigua com a recurs.
• Valoració de l’aigua com a bé escàs i de les mesures adreçades al seu
estalvi.
• Interès i respecte per la varietat dialectal pròpia.
• Curiositat pel coneixement de mots i expressions dialectals.
• Interès per la lectura.
• Interès per la cultura local.
4. ACTIVITATS
4

COMPRENSIÓ LECTORA
1. Respon les següents preguntes:
LLENGUA
Capítol 1
A quin segle s’ambienta el relat?
Quins són els membres de la família?
Quantes i quines habitacions té can Daifa?
Quin animal acompanya en Lluc?
Capítol 2
On treballa en Lluc i quina feina hi fa?
Com es diu el millor amic d’en Lluc?
Què és la Universitat?
Capítol 3
Quins són els animals que cuida en Lluc?
Què li passa a la garseta blanca?
Què fa en Lluc amb la solsera?
Què dóna en Lluc per menjar a la garseta blanca?
Capítol 4
Com es diuen els animals d’en Lluc? Sabries dir per què?
Quina au troba en Lluc al Puig d’en Valls?
Què són les vies?
Què troba en Lluc al costat del Ginjoler?
Com són els caragolins de Barruguet?
Què són les tercianes?
Capítol 5
Què va fer a Vila la família de can Daifa?
Què dóna n’Andreu a en Lluc i què hi fa en Lluc, amb allò?
Què és Yabisa?
Capítol 6
Què és una polla d’aigua?
Què és un canar?
Quin objecte de ferro troba en Lluc?
Cita alguns dels amics d’en Lluc.
Capítol 7
Qui eren els mestres en l’ús de l’aigua?
És pot hortar un aiguamoll? Per què?
Què volen fer els jurats i el governador a l’aiguamoll?
Què és una feixa?
5

Capítol 8
On fa en Lluc l’hort Secret?
Què és un planter?
Què hi sembra en Lluc, a l’hort Secret?
Quins animals ataquen l’hort de n’Andreu?
Capítol 9
Com són les verdures de l’hort de n’Andreu?
I les de l’hort d’en Lluc?
Quina classe de cabots hi ha?
Capítol 10
Què és l’arrop?
Què decideixen fer per a què l’aigua arribi pertot arreu?
Què és un claper?
Què vol fer el blonco d’en Lluc?
Capítol 11
Qui és en Fernando Sanoguera?
Què vol dur a l’illa el governador?
Què és Liorna?
Capítol 12
Què és l’Ordinació Reial?
On estava escrita l’Ordinació Reial?
Què diu l’Ordinació Reial?
Capítol 13
Què fa el pregoner?
Qui va a veure el governador per fer-li la proposta?
Què provoca les tercianes segons el metge?
Quin objecte hi ha damunt la taula del governador?
Capítol 14
Quins animals porten a l’aiguamoll?
Què són les teies?
Què construeix n’Andreu a l’hort?
Capítol 15
En què consisteix la prova?
Què fa en Potes?
Capítol 16
Cita tres menjars de la celebració.
Qui fa la primera ballada?
6

2. QUI ÉS QUI?
Relaciona cadascuna d’aquestes frases amb un personatge del llibre:
He dit!
Sa feina en diumenge, el diantre se la
menja.
Ses tercianes no vénen pes dimoni ni pes
mals esperits. Les encomanen es
moscards.
Aquí no vull ni horts ni punyetes! Me
n’enfot d’allò que digui sa gent.
Però, què puc fer per a què aquesta terra
aprofiti a sa gent i as animals?
3. Ordena els següents fragments segons l’ordre lògic de la narració:
Daifa, Daifa, Lluc! –cridava, mentre s’atracava corrent–.
Sabeu què diuen per Vila?
-No, no ho sé mica.
-Idò, que es nou governador vol dessecar tot s’Aiguamoll. Que bé, no?
-Sí, sí –contestà en Lluc amb poques ganes–, però d’on traurà tanta terra?
-Diuen que en farà servir de sa que estan portant per reomplir ses noves
murades que fan a Vila.
No era possible, no podia ser tan fàcil. No era que allò des bescuit i sa llet fos
res de l’altre món, ell ho havia afinat moltes voltes fent sopes amb pa. El que
passava era que ara, per primera vegada, se li havia acudit que, tal volta, allò
també podia funcionar en una altra banda. Tenia sa solució as problema davant
es seu nas i, fins aquell moment, no se n’havia acatat? Era allò, allò mateix era
el que havia de fer a s’Aiguamoll!
Damunt s’esquena des gorrinet i, just as moment que as rellotge hi queia es
darrer granet d’arena, sa cosa badà una boca enorme. De dins sortí una llengua
llarguíssima que d’una estropada s’enganxà as moscard, el salpà i se’l menjà.
Dins sa cuina negra, ben tapat amb una flassada fosca i vella, en Lluc encara
dormia calentoi. Es seu matalàs, farcit de palla, era en terra, però ben atracadet
a sa caliuada des foc de sa nit anterior. As seu costat, dins un catre, sa majora,
na Maciana, roncava a les totes, però això no molestava ni poc ni molt ni mica
s’al·lot.
-Posat que jo accept no dessecar s’Aiguamoll amb sa condició que no hi haja
més moscards, em pareix de justícia que es faci una prova en acabar ses dues
setmanes. Ho dic per tal de comprovar si és ver que això s’ha complit. No
trobau senyors, que és de justícia?
7

-Però! Però que redepunyetes és allò! –digué, sense pensar que parlava tot sol.
Mirava es Prat sense acabar-se de creure el que estava vent. Ell s’hi havia
passat mitja vida, i mai no havia vist res d’allò que ara es seus ulls veien amb
claredat.
-Que redefotris són tot aquest munt de vies?
Mentrestant, cada dia s’hi arreplegava gent per mirar-se s’hort de s’Aiguamoll.
Tot allò que havia sét malafiança i, fins i tot, befa, ara ja era mirat amb uns
altres ulls. I, si abans hi anaven quatre o cinc persones cada dia, ara allò
pareixia un riu de gent. Una gentada que hi anava per admirar sa feixa llarga i
estreta que era un hort que es regava tot sol.
4. Al llibre apareixen expressions que han caigut en desús o que ja
s’utilitzen poc, però que donen molta vida a l’obra. Digues d’una altra
manera cadascuna d’aquestes expressions:
- A les totes
- Somiar truites
- Fil per randa
- Com posar oli en un llum
- Mala fi pogués fer
- Fer-se es desmenjat
- Beure’s l’enteniment
- Mut com un cap paret
- Trabucar des cap
- Estar més nic que ses abelles grogues
- Fer ulls de congre
- Fer nosa
- Embolicar es palangre
- A tot rompre
- Negre com es cul de s’olla
- Fer a vici
- Obrir es ulls com a salers
- Estrènyer es cul
- Esperar com es gat sa coca
8

5. Com que la història passa al segle XVI, és normal que, pel que fa al
vocabulari, t’hagis trobat amb paraules d’un altre temps. Cerca el
significat d’aquestes paraules i redacta un relat o més on apareguin les
següents paraules. Pots preguntar-ho a familiars o coneguts:
Llavanera
formigons
tantost
frissar
ensumar
afinar
esporgar
tabanada
joc del tio
frimolada
solc
entaular
devessell
mala fiança
escurar
trona
llesca
buina
caramull
colla
falconada
estantissar-se
xopollar
sèquia
còvec
senalló
senalla
cistelló
empipar-se
emprenyar-se
carrerany
ufanós
piconat
ensouada
pelaperxes
befa
6. Escriu l’equivalent actual dels següents mots:
calar
badar
arregirar-se
traginar
emprar
atracar
folgar-se
avesar-se
adobar
conhortar
bategar
galana
esglai
enlletrat
remugar
franc
porfediar
garrit
escarnir
enfelimar
xaire
gatzara
9
marjal
perficar
dita
malgarbat
uc
emblanquinar
caramelles
escaure
sangonera
abocar
ferest
renec

7. Classifica els següents mots dins l’apartat corresponent:
ratapinyada – solsera – jonc – espiocs – formigons – arrop – polla d’aigua – càvec –
bescuit – canyet – cabot – aixada-ampla – bunyols – burrida – llisa – parra – bova –
moscard – guisat – xaponet – frita – llimac – pinya de col – cuc de Sant Antoni – raor –
bou – ginjoler – sèmola – savina – calàpet – alls
ANIMAL PLANTA/ARBRE ESTRI MENJAR
EXPRESSIÓ ESCRITA
1. Passa el següent text a català estàndard
>
2. Passa el següent text a la forma dialectal d’Eivissa
>
10

3. Fes una redacció amb el títol: “El futur de ses Feixes”.
EXPRESSIÓ ORAL
1. Escenifica amb els teus companys i companyes els següents
passatges del llibre:
a) En Lluc Daifa arriba a ca seva amb les verdures i les ensenya a sa família.
b) Discussió entre el governador, els jurats i l’assessor sobre els horts que es fan
a ses Feixes i com fer fora els pagesos.
c) El metge i el jurat de mà de fora expliquen als pagesos la prova i el que
decideixen fer.
11

CIÈNCIES NATURALS
1. Classifica els animals que surten al conte en:
AMFIBIS MAMÍFERS AUS INSECTES PEIXOS
2. Explica quins ecosistemes surten al conte i enumera plantes i animals
que apareixen a cadascun.
3. De la següent relació d’animals, quins són domèstics?
Sabries dir quins han estat introduïts per l’ésser humà?
garseta blanca ratapinyada bou
vaca calàpet garsa
granota moscard olibassa
llobarro mussol anguila
llisa ovella caragol
porc geneta eriçó
4. Explica la diferència entre un calàpet i una granota.
5. Explica quins perills corren en l’actualitat ses Feixes.
6. Explica per què ses Feixes són un ecosistema tan especial i valuós.
12

Exercici
Explica breument la seqüència d’aquesta làmina de dibuixos
13

Exercici
Mira el dibuix i explica com funcionava el sistema de reg de ses Feixes
14

Exercici pràctic
Aiguamoll i feixa a classe
Objectiu:
El present exercici pràctic pretén demostrar d’una forma senzilla el sistema de
funcionament d’una feixa i l’avantatge que aquest suposa per a l’agricultura en
ecosistemes saturats d’aigua.
Material necessari:
• 2 recipients de plàstic de la mateixa mida
• 1 recipient de plàstic de mida més gran (capaç de contenir un dels anteriors)
• Terra
• Llavors de creixement ràpid (per exemple alfals)
Procediment:
1 - Practicar petites perforacions al lateral i a la part inferior d’un dels dos recipients de
plàstic.
2 - Introduir la mateixa quantitat de terra a cadascun dels 2 recipients.
3 - Ficar el recipient foradat dins del recipient major.
4 - Sembrar les llavors.
Figura 1 Figura 2
15

5 - Regar el recipient no foradat fins que l’aigua arribi a un nivell d’aproximadament ½
cm per sobre la terra (figura 1).
6 - Regar lleugerament la terra del 2n recipient i acabar d’omplir d’aigua el recipient
contenidor fins arribar a aproximadament la ½ de l’alçada de la terra (figura 2).
7 - Afegir aigua regularment al primer recipient,
per tal que l’aigua mai no arribi a deixar de
cobrir la terra, i afegir aigua cada vegada
que sigui necessària al recipient gran per tal
de mantenir el nivell d’aigua
constant.
Observar què passa a un i altre recipient,
anar comentant com reaccionen les plantes
d’un i d’altre i comparar-ho amb el sistema
de cultiu de ses Feixes.
16

Trivial Lluc Daifa
Pregunta Resposta
1. Quin animal és en Potes? Calàpet
2. Quin animal és en Siulo? Bou
3. Quin animal és na Roja? Vaca
4. Quin animal cura en Lluc? Garseta blanca
5. De què hi ha cabots? De moscard i de granota
6. Què és una polla d’aigua? Una au aquàtica
7. Què és una solsera? Una planta
8. Quants tipus de canyes hi ha a ses Feixes? Dos
9. Què és un jonc? Una planta
10. Què és la bova? Una planta
11. Quin animal és més gros: granota o calàpet? Calàpet
12. Digues un altre nom per a calàpet? Gripau, tòtil, sàput
13. Quina au és més grossa: el mussol o l’olibassa? Olibassa
14. De quin color són els caragolins de Barruguet? Negre
15. Cita dos animals que es puguin convertir en boles. Eriçó, cuc de Sant Antoni
16. Què és un ginjoler? Arbre
17. Què és un catre? Llit plegable
18. Quin sinònim d’oncle s’usa a Eivissa? Blonco
19. Com es diu el calàpet d’en Lluc? Potes
20. Què és una barsa? Bossa amb tapadora
21. De què està feta una barsa? D’espart
22. Què són llevant i migjorn? Punts cardinals/ noms de vents
23. Digues una altra paraula per designar l’est. Llevant
24. Digues una altra paraula per designar el sud. Migjorn
25. Què és un canar? Un canyer
26. Al costat de quina església està la Universitat? La catedral / Santa Maria
27. Quina planta aquàtica fa “puros”? Bova
28. Digues el nom d’un animal que primer té coa i després potes. Granota / calàpet
29. Què és un mac? Pedra grossa
30. Què és un còdol? Pedra rodona
31. Quin nom rep a Eivissa la malària? (Febres) Tercianes
32. Quin insecte encomana les febres tercianes? Moscard
33. De quin color són els cucs de Sant Antoni? Gris
34. Quin animal té nom d’un poble d’Eivissa? Cuc de Sant Antoni
35. Què és un gínjol?
1 - Una fruita
2 - Una verdura
3 - Un insecte
4 - Un lloc d’enterrament 1
36. Quants de pinyols té un gínjol?
1 - 1
2 - 3
3 - Molts
4 - Cap perquè és un animal 1
17

Pregunta Resposta
37. Digues un sinònim de donar-se Rendir-se
38. Quan vas acanat, vas...
1 - Adormit
2 - Amb estrenyiment
3 - Apressurat
4 - A quatre potes com els cans 3
39. Què és un diner? Moneda
40. Què és un sou? Moneda
41. Una medina és…
1 - Un tipus d’embarcació
2 - Un tipus d’espelma
3 - Una ciutat
4 - Una persona que menja al migdia 3
42. Què és un catiu?
1 - Un insecte
2 - Un habitant de la regió de Catània
3 - Un esclau 3
4 - Un ca que és oncle
43. Què és més gran?
1 - Una braça
2 - Una polzada
3 - Un palm 1
44. Quina forma té un càvec? Triangular
45. Digues el nom de dues eines per cavar Exemples: escoda, aixada,
càvec, xaponet, espiocs...
46. Què és un sabut?
1 - Un amfibi
2 - Una persona culta
3 - Una persona sana
4 - Un tipus d’embut 2
47. Què és el llimac? Una alga
48. Quina alga es pot trobar a les sèquies de ses Feixes? Llimac
49. Quin altre nom reben els espiocs? Ganxos
50. Quin nom rep un tros de terra llarg i pla?
1 - Feixa
2 - Plana
3 - Planella
4 - Macarritu 1
51. Què és una feixa?
1 - Tros de terra llarg i pla
2 - Una peça de vestir
3 - Un grapat de coses
4 - Una data 1
18

Pregunta Resposta
52. Si vas errat...
53. Femar és…
1 - Vas perdut
2 - Vas tort
3 - T’equivoques
4 - Per comptes de sabates portes ferradures 3
1 - Tenir fam
2 - Lligar una cosa
3 - Adobar els camps
4 - Estimar-se molt la mar 3
54. Dejorn i embrunit són...
1 - Noms d’animals
2 - Parts del dia
3 - Antics noms d’estacions
4 - Noms finlandesos 2
55. Què és porfediar?
1 - Acabar-se el menjar
2 - Dubtar
3 - Discutir
4 - Fer por de dia 3
56. Què és una llosa? Pedra grossa i plana
57. Quin nom rep la larva del moscard? Cabot
58. Què diu n’Andreu Daifa per acabar les converses? He dit!
59. Amb què es bullen les fruites per fer arrop? Amb suc de raïm
60. Què és una fibla?
1 - Una au aquàtica
2 - Un tornado
3 - Una sèquia coberta
4 - Un fill mollarec 3
61. Què és un claper?
1 - Un munt de clapes
2 - Un llinatge
3 - Un munt de pedres
4 - Un toc de castanyola 3
62. De què està fet un pergamí?
1 - De pell
2 - De paper gruixat
3 - D’un tipus de fusta molt prima
4 - De gaminura 1
63. Per a què serveix un pergamí? Per escriure
64. Qui va a Liorna... No torna
19

Pregunta Resposta
65. Liorna és…
1 - Un embolic
2 - El nom d’un país
3 - El nom d’una ciutat
4 - La femella del lleó 3
66. A quin país es troba Liorna?
67. Un pregoner és…
Itàlia
1 - El que prega
2 - El que crida les notícies
3 - El que es fa pregar
4 - El que arriba abans de gonar 2
68. Quin parentiu és majora?
69. Què és esflocar-se?
Àvia
1 - Anar-se’n ràpidament
2 - Patinar per un pendent
3 - Desfer-se un floc
4 - Una manera bastant bruta de mocar-se 1
70. Amb quin instrument mesuraren el temps a la prova?
71. Què és malustrejar?
1 - Usar molt sovent una cosa
2 - Fer mal ús d’alguna cosa
3 - Buscar una cosa
Rellotge d’arena
4 - Pescar ostres dolentes
72. Què és avenir-se?
1 - Venir prompte
2 - Avorrir-se
3 - Desaparèixer
2
4 - Estar d’acord 4
73. Agalipar és…
1 - Coure amb aigua i pa
2 - Emmalaltir
3 - Posar bé
4 - Fer-se un fart de pa 3
74. Quina forma té una aixada ampla rectangular/quadrada
75. Vertader o fals: a ses Feixes hi ha moltes eres Fals
76. Vertader o fals: actualment ses Feixes s’estenen en dues àrees
anomenades es prat de Vila i es prat de ses Monges. Vertader
77. Dels següents animals, quin no apareix a la història d’en Lluc Daifa?
1 - Anguila
2 - Moscard
3 - Geneta
4 - Ovella 3
20

Pregunta Resposta
78. Vertader o fals: en Potes és una granota grossa. Fals
79. Vertader o fals: les febres tercianes i la malària són la mateixa malaltia Vertader
80. Vertader o fals: a ses Feixes creixen tres tipus diferents de canyes Fals
81. Vertader o fals: en Lluc Daifa té un germà anomenat Mateu Fals
82. Vertader o fals: can Daifa es troba al Puig des Molins Fals
83. Quin dels següents personatges sabia que els moscards encomanaven
les febres tercianes:
1 - En Lluc Daifa
2 - En Fernando Sanoguera
3 - El metge
4 - L’assessor 3
84. Vertader o fals: les larves de moscard i les granotes immadures
es diuen cabots Vertader
85. Vertader o fals: a l’illa de Menorca també existeix un sistema d’irrigació
com el de ses Feixes d’Eivissa Fals
86. El personatge del governador Fernando Sanoguera és:
1 - Real
2 - Imaginari
3 - No es pot saber 1
87. El personatge d’en Lluc Daifa és:
1 - Real
2 - Imaginari
3 - No es pot saber 2
88. Vertader o fals: a ses Feixes creixen molt bé la major part dels arbres fruiters Fals
89. Vertader o fals: un ginjoler és un tipus d’arbre fruiter Vertader
90. Vertader o fals: quan se senten en perill, els calàpets es defensen
inflant-se Vertader
91. Vertader o fals: ses Feixes solen tenir una forma quadrada o circular Fals
92. Com s’anomenen les construccions d’obra que donen accés a ses Feixes?
1 - Portalada d’hort
2 - Portal de feixa
3 - Portalada feixera
4 - Porteria d’obra 2
93. Vertader o fals: el mart és un mamífer molt abundant al prat de ses Monges Fals
94. La Barra és:
1 - Una zona del Puig d’en Valls
2 - Un barri de la ciutat d’Eivissa
3 - Una zona del port d’Eivissa
4 - Un tipus de pa 3
21

Pregunta Resposta
95. Quants capítols té el conte En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes?
1 - 8
2 - 15
3 - 16
4 - No es pot saber 3 =16
96. Ses Feixes són al municipi de Sant Josep de sa Talaia? Fals
97. Qui imposa la prova?
1 - En Lluc Daifa
2 - En Fernando Sanoguera
3 - L’Assessor
4 - El Metge 2
98. Vertader o fals: finalment el governador no es va presentar a la prova Fals
99. Vertader o fals: l’animal de la prova era un porc Vertader
100. Qui es menja el moscard de la prova?
1 - Ningú
2 - En Potes
3 - En Fernando Sanoguera
4 - Un dels soldats que tenia molta gana 2
101. De qui depèn el futur de ses Feixes?
1 - Dels polítics
2 - Dels empresaris
3 - Dels ecologistes
4 - De Tots 4
22

Bibliografia recomanada per temàtiques
Temàtica: Evolució de la badia d’Eivissa i els seus voltants. La ciutat, Dalt Vila i La
Marina.
COSTA RAMON, A. La ciutat i badia d’Eivissa. Editorial Mediterrània. Eivissa, 1996.
Temàtica: La transformació de la ciutat d’Eivissa.
Les finques i les cases de l’eixample.
FERRER ABÁRZUZA, A.; PLANELLS RIPOLL, J.; SERRA RODRÍGUEZ, J.J.
De camp a ciutat. Les finques i les cases de l’eixample de la ciutat d’Eivissa.
Editorial Mediterrània Eivissa. Eivissa, 2005.
Temàtica: Les muralles d’Eivissa i la seua evolució.
COBOS, F.; CÀMARA, A. De la fortificació de Yviça.
Editorial Mediterrània Eivissa. Eivissa, 2008.
Temàtica: Toponímia de la costa de Vila.
RIBES i MARÍ, E. La toponímia costanera del municipi d’Eivissa.
Editorial Mediterrània Eivissa. Eivissa, 2006.
Temàtica: Medi i societat. Coneixement de la varietat dialectal de l’illa d’Eivissa.
Novel·la ambientada en el segle XVI.
MANONELLES BOLLE, A. En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes. Grup d’Estudis de
la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa). Gràfiques Pitiüses. Eivissa, 2007.
Temàtica: Evolució de la vegetació, el clima i les zones humides a Eivissa
(estudi paleoecològic).
Història: evolució de la badia i de la ciutat d’Eivissa i els seus voltants.
Medi natural.
Funcionament de ses Feixes.
Propostes de desenvolupament de ses Feixes.
Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa).
Vila: una ciutat, un patrimoni. L’exemple de ses Feixes.
Eivissa, 2008 (pendent d’edició).
23

Temàtica: Estudi de l’evolució històrica i anàlisi del paisatge agrari del pla de Vila a
l’Edat Mitjana.
GONZÁLEZ VILLAESCUSA, R.; KIRCHNER, H. Capítol V de: El curs de les Aigües.
Treballs sobre els pagesos de Yabisa (290-633H / 902-1235dC).
Número 3 de Quaderns d’arqueologia pitiüsa.
Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, E. I Patrimoni.
Servei Tècnic d’Arqueologia. Gráficas Margen. Eivissa 1997.
Temàtica: Coneixement general de l’entorn de ses Feixes.
TUR RAMIS, J. Ses Feixes. Article a dins el Vè Quadern del TEHP.
TEHP. Can Imprès Impremta. Eivissa 1992
QUADERNS DIDÀCTICS DE SES FEIXES
GEN-GOB Eivissa
Ses Feixes, un aiguamoll humanitzat al peu de la ciutat
- Geomorfologia
- Evolució històrica
- Patrimoni cultural
- Medi natural. Les zones humides
- Ses Feixes avui
Web: http://www.gengob.org/docs/sf.pdf
Ses Feixes, un aiguamoll humanitzat al peu de la ciutat
QUADERN DE L’ALUMNE
Web: http://www.gengob.org/docs/sfe.pdf
Ses Feixes, un aiguamoll humanitzat al peu de la ciutat
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
- Introducció
- Com treballar l’itinerari?
- On aprendre més sobre ses Feixes?
- Anar a ses Feixes
- I nosaltres, què podem fer per ses Feixes?
Web: http://www.gengob.org/docs/sfo.pdf
GEN. Secció Insular del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
(GOB), l’associació ecologista de les Balears. Entitat declarada d’Utilitat Pública
C/ Major, 20. Can Llaudis –Dalt Vila– 07800 Eivissa. Apartat de correus 1189
Telèfon/fax: 971 390674 - www.gengob.org - Correu electrònic: gen@gengob.org
24