epidemiologia i prevenció de les malalties transmissibles

Josep Vaqué Vaqu Rafart
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Hebron. UAB
23 oct 2012
EPIDEMIOLOGIA I PREVENCIÓ PREVENCI DE
LES MALALTIES TRANSMISSIBLES
1. Importància
Import ncia actual
2. Conceptes introductoris
3. Cadena epidemiològica
4. Propietats de l’agent l agent infecciós infecci
5. Periodes de temps
6. Taxes d'atac
7. Formes de presentació. presentaci . Epidèmies
Epid mies
8. Immunitat col·lectiva col lectiva i Ro
9. Mesures de prevenció prevenci i control
10. Objectius de la prevenció prevenci i control de les
malalties transmissibles

Principals
causes de mort
per malaltia
transmissible
OMS, 2000
1. IMPORTÀNCIA IMPORT NCIA ACTUAL
Malaltia transmissible Ordre
Infeccions agudes del
tracte respiratori inferior
Nº de morts anuals
estimades en tot el món
1 3.963.000
VIH / Sida 2 2.673.000
Malalties diarreiques 3 2.213.000
Tuberculosis 4 1.669.000
Paludisme 5 1.086.000
Xarampió 6 875.000
Tètanus 7 377.000
Tos ferina 8 295.000
Malalties de transmissió
sexual (exclós VIH)
9 178.000
Meningitis 10 171.000

Nombre estimat d’adults d adults i infants que
viuen amb el VIH a finals de 2010
North America
1.3 million
[1.0 million – 1.9 million]
Caribbean
200 000
[170 000 – 220 000]
Latin America
1.5 million
[1.2 million – 1.7 million]
Western &
Central Europe
840 000
[770 000 – 930 000]
Middle East & North Africa
470 000
[350 000 – 570 000]
Sub-Saharan Sub Saharan Africa
22.9 million
[21.6 million – 24.1 million]
Eastern Europe
& Central Asia
1.5 million
[1.3 million – 1.7 million]
East Asia
790 000
[580 000 – 1.1 million]
South & South-East South East Asia
4.0 million
[3.6 million – 4.5 million]
Total: 34,0 (31,6-35,2) milions
Oceania
54 000
[48 000 – 62 000]

70 Miles Casos en milers
60
50
40
30
20
10
0
Evolució dels casos anuals de Poliomelitis.
Tot el món, 1978-2002
78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 9900 0 01 1 02 2
Any
1.925 casos

1988
Evolució de l’Eradicació de la Poliomelitis, 1988-2002
WHO AFP surveillance database
data from 191 WHO member states
2002
Paisos lliures de Polio (Certificats) (113 p.)
No certificats però no endèmics (71 paisos)
Paisos endèmics amb virus selvatge (7 paisos)

2500
2000
1500
1000
500
Evolució dels casos de Poliomelitis a
Espanya, 1940-1989
Nombre de casos
1959: 2.130 casos
1950: 1.597 casos
1963: campanya de vacunació
amb vacuna oral, VOP
1963: 1.959 casos
1964: 193 casos
1969: 396 casos
89
0
1940 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 99
Any
-90%
Últims casos
1985: 7
1986: 0
1987: 11
1988: 4
1989: 2

Inici
Març 2009
Nº acumulat de casos
1–10
11–50
51–500
500–5000
>5000
Disseminació del virus pandèmic A(H1N1),
d’abril a juliol, 2009
11 Juny 2009: l’OMS va declarar la fase de pandèmia
6 Juliol: 135 paísos tenien casos confirmats
EE.UU, Mèxic, Canadà, Regne Unit, Xile, Argentina i Austràlia:
~76% dels casos
Abril 2009
Maig 2009
Juny 2009
Juliol 2009
Date of last report for July 2009.
WHO, 2009. Pandemic (H1N1) 2009, situation update,
http://www.who.int/csr/don/2009_07_06/en/index.html

Taxa setmanal
d’incidència de
síndrome gripal.
Pandèmia, 2009.
Sistema sentinella:
Espanya (A) i
Catalunya (B).
Dades de l’HUVH
Materno-Infantil (C)
De 16 de maig a 12
de desembre de
2009

2. CONCEPTES INTRODUCTORIS
• Colonització
• Infecció
• Malaltia infecciosa o transmissible
– Malaltia contagiosa (elevada transmissió
de persona a persona)
– Malaltia clínica
– Malaltia inaparent:
Malaltia subclínica (asimptomàtica)
Malaltia crònica
Malaltia latent/persistent

Definicions
• Colonització: Presència de microorganismes en
un hoste, que creixen i es multipliquen, però
sense produir invasió tisular ni dany
• Infecció: Entrada i multiplicació de
microorganismes en els teixits de l’hoste produint
signes i símptomes locals o sistèmics
• Malaltia infecciosa o transmissible: Conjunt de
manifestacions clíniques produides per una
infecció

Característiques diferencials de les malalties
transmissibles respecte de les cròniques
• Un cas pot ser font d'altres
• Els afectats poden adquirir immunitat
• Efecte protector indirecte: protecció dels
immunes sobre els susceptibles (immunitat
col·lectiva o de grup)
• Bones bases científiques per a les mesures
preventives i terapèutiques
• Patologia generalment aguda

3. LA CADENA EPIDEMIOLÒGICA
AGENT CAUSAL
(microorganisme)
Virus influenza A(H1N1)
TRANSMISSIÓ MEDI
AMBIENT
D
i
r
e
c
t
e
HOSTE
SUSCEPTIBLE
I
n
d ir
e
c t
e
Reservori i font Transmissió

AGENT CAUSAL
Efecte
La cadena epidemiològica: agent causal, transmissió,
hoste susceptible i medi ambient
Transmissibilitat
Infectivitat
Patogenicitat
Virulència
Inmunogenicitat
Dosi infectiva
D i
r
e
c t
e
I
n
d ir
e
c t
e
TRANSMISSIÓ
Contacte cutani o de
mucoses
Gota gruixuda i
mitjana
Vehicle comú
Via aèria (inhalatòria)
Vector
HOSTE
Susceptibilitat
Base genètica
Edat
Sexe
Exposicions
Mecanismes de
defensa innata
Inmunitat
específica
Humoral
Cel·lular
MEDI
AMBIENT
Factors
Físics
Biològics
Socials i
econòmics

Transmissió
Transmissió directa
• Contacte cutani o de mucoses
• Gota gruixuda i mitjana (>5
μm): tos, estornut (fins 1 metre)
Transmissió indirecta
• Vehicle comú (aliments, aigua,...)
• Via aèria (inhalatòria)
• Vector
Núvol de gotetes que es produeix en tosir o estornudar
Font: http://nuovainfluenza.blogspot.com/

Reservori i font
• Reservori: És la persona, animal, artròpod, planta, o
material inanimat, on el microorganisme viu i s’hi multiplica
Hepatitis B, el reservori és l’home
Salmonella enteritidis, el reservori són les aus
• Font de la infecció: És la persona, animal, objecte o
substancia des d’on l’agent microbià passa a un hoste. Pot
ser un hábitat ocasional en el que l’agent manté la capacitat
per reproduirse
Una xeringa amb sang contaminada amb el virus de l’Hepatitis B,
és la font
Un ou contaminat amb S. enteritidis és la font d’una toxi-infecció
alimentària

Reservori i font
• Humà
- Malalt
- Portador (individu que dissemina microorganismes)
Sa: té una infecció asimptomàtica (p.e.
Meningococ)
Incubacionari: (p.e. Xarampió)
Crònic: ha patit la malaltia (p.e. Febre tifoidea)
Passiu o contacte: pot emmalaltir (p.e.
Tuberculosi)
Els vacunats i els immunes poden ser portadors
• Animal
• Ambiental: aigues, el sol (suelo)

Microorganisme - Malaltia
Reservoris
Reservori animal R. ambiental R. humà
Campilobacter
Salmonel·losi
Rabia
Febre Q (Coxiella burnetii)
Leptospirosi
Leishmaniasi
Carbunc (Bacillus anthracis)
Psitacosi (Chlamydia psittaci)
Pesta (Yersinia pestis)
Tularemia (Francisella tularensis)
Trypanosoma cruzi
Aigues contaminades per matèria fecal
Aspergillus
Espores del tètanus
Botulisme
Legionel·losi (Legionella pneumophyla)
Listeriosi (Listeria monocytogenes)
Virus influenza H1N1, H3N2, B
Rhinovirus
Streptococcus pneumoniae
Meningitis meningoccòcica
Xarampió, Rubèola
Varicella - Herpes zoster
Hepatitis víriques A, B, C
Herpes simplex
VIH, Sífilis, Gonocòccia

4. Propietats de l'agent infecciós infecci en
relació relaci a l’hoste hoste (efecte efecte sobre l’hoste hoste)
• Transmissibilitat: Capacitat de disseminació o d’extensió de
la malaltia. Es quantifica mitjançant el número bàsic de
reproducció (R 0 ), i la taxa d’atac secundària
• Infectivitat: capacitat de penetració i multiplicació en l’hoste.
Es quantifica mitjançant la proporció d’individus que presenten
canvis serològics, tinguin o no simptomes: taxa d’atac serològica
• Patogenicitat: capacitat de produir malaltia. Es quantifica com
la proporció d’infectats que desenvolupa clínica manifesta, p.e.,
que van al metge, són hospitalitzats o van a UCI
• Virulència: capacitat de produir dany greu. Es mesura per la
taxa de letalitat o proporció de casos mortals en relació al total
d’infectats
• Immunogenicitat: capacitat d’induir immunitat específica i
duradora. Es mesura per la proporció de la població que ha
adquirit resistència (fan seroconversió i memòria immunològica)

IMPORTANT!!
Paràmetres epidemiològics que permeten
mesurar les propietats de l’agent infecciós
• Transmissibilitat: número bàsic de
reproducció (R 0 ) i taxa d’atac secundària
Infectivitat: taxa d’atac serològica
• Patogenicitat: % que van al metge, que són
hospitalitzats o que van a UCI
• Virulència: taxa de letalitat
• Immunogenicitat: proporció de la població
que ha adquirit resistència

Freqüència de malaltia clínica manifesta
(patogenicitat)
Infecció primària Percentatge aproximat
d’infectats que presenten
malaltia clínica (%)
Poliomelitis (infants) 0,1-1,0%
Virus EB (infants1,5 anys) 1,0%
Rubèola 50%
Grip (adult jove) 60%
Tos ferina, Tifoidea, Paludisme >90%
Xarampió, Gonocòccia 99%
Ràbia, VIH? 100%

Pandèmia de “Grip espanyola” 1918-1919. Tres
onades ràpides. Inglaterra i Gales
30
25
20
15
10
5
0
Taxa de Letalitat:
0,70%
Mortalitat setmanal/1000: Inglaterra i Gales
Reid AH. Armed Forces Institute of Pathology. EEUU. 2002.
3,25%
2,70%
29-jun
13-jul
27-jul
10-ago
24-ago
07-sep
21-sep
05-oct
19-oct
02-nov
16-nov
30-nov
14-dic
28-dic
11-ene
25-ene
08-feb
22-feb
08-mar
22-mar
05-abr
19-abr
Gani R, Hughes H, Fleming D, Griffin T, Medlock J, Leach S. Potential Potential
Impact of antiviral drug use during influenza pandemic. Emerg Emerg
Infect Dis 2005; 11: 1355-1362 1355 1362 (modificat).

5. PERIODES DE TEMPS EN LES
MALALTIES TRANSMISSIBLES
• Periode d'incubació
• Periode de manifestacions clíniques
• Periode de latència
• Periode de transmissibilitat

Periodes de temps en les malalties transmissibles
PL Periode de latència
PI Periode d’incubació
PT Periode de transmisibilitat
PMC Periode de manifestacions
clíniques
Primer malalt
o cas índex
PI
Transmissió
inicial o primària
Segon
malalt
PL PT
PL PT
PI
Transmissió
secundària
PMC
Transmissió
terciària
PMC
Temps

Periode d’incubació (PI), I
• És l’interval de temps entre l’inici de
l’exposició a l’agent infecciós (adquisició de
la infecció) i l’aparició del primer signe o
símptoma de la malaltia
• Des del punt de vista patogènic és el temps
necessari per a que la multiplicació dels
microorganismes en l’hoste sigui suficient per a
produir símptomes
• Durant aquest interval, l’hoste pot transmetre la
infecció

Periode d’incubació (PI), II
• És típic per a cada malaltia si be no és un número
fixe.
• Per a una mateixa malaltia pot presentar variació entre
individus, ja que depén de la dosi infectiva, de la porta
d’entrada i de la resposta de l’individu.
• Periodes:
– molt curt, de 1a 6 hores en la Toxiinfecció alimentària
per Enterotoxina estafilocòccica; tòxics químics
– curt, de 6 a 72 hores en les Salmonel·losis i Shigel·losis;
Grip: 1-3 dies; Refredat comú: 2-3 dies
– mitjà, de 8 a 14 dies en el Xarampió; Varicel·la: 14-16 d.
– llarg, de 30 a 80 dies en la Hepatitis B
– molt llarg, de 5 a 10 anys o més en la Sida

Periode de manifestacions clíniques (PMC)
• És l’interval de temps durant el qual l’hoste
presenta signes i/o símptomes de la malaltia
• Engloba els següents estadis:
− Periode prodròmic
− Periode de malaltia clínica
− Periode de declivi
− Periode de convalescència

Periode de latència (PL)
• És l’interval de temps entre el moment de
l’exposició i l’inici de la transmisibilitat.
• En aquest periode l’individu no te
capacitat d’infectar

Periode de transmissibilitat (PT)
• És l’interval de temps durant el qual es
produeix la transmissió de la infecció
• En moltes malalties la transmisibilitat s’inicia
abans de que apareixin els símptomes, p.e., en el
Xarampió, la Grip, i en les Hepatitis víriques
• En la infecció pel VIH el PL pot ser molt curt, de l’ordre de
dies o setmanes, mentres que el PI arriba a superar els 10
anys; per això un subjecte VIH+ pot transmetre el virus
durant anys abans de presentar símptomes
• En la Diftèria i en les Infeccions estreptocòcciques la
transmisibilitat comença poc després de l’exposició inicial.

Periodes de temps en infeccions
comuns, en dies
Malaltia Periode Període de Període de
transmissible d’incubació latència transmissibilitat
(dies) (dies) (dies)
Xarampió 8-13 6-9 6-7
Parotiditis 12-26 12-18 4-8
Rubèola 14-21 7-14 11-12
Tos ferina 6-10 7-10 21-23
Diftèria 2-5 14-21 2-5
Varicela 13-17 8-12 10-11
Hepatitis A 20-45 7-14 7-21
Hepatitis B 30-80 13-17 19-22
Poliomelitis 7-12 1-3 14-20
Grip 1-3 1-3 2-3
Escarlatina 2-3 1-2 14-21

Casos primaris i secundaris
• La persona que introdueix la infecció a la comunitat rep el
nom de cas primari o cas índex. Els casos infectats per
aquest s’anomenen casos secundaris, i alhora els infectats
por aquests, casos terciaris
• Els casos que apareixen durant el periode d’incubació
mínim del cas índex es consideren casos coprimaris,
doncs es presumeix que no han estat infectats pel cas primari
i que pertanyen a la mateixa generació de casos
• El cas índex i els coprimaris s’anomenen globalment casos
primaris
• Si els casos secundaris, terciaris i succesius van
apareixent de forma succesiva, es parla d’onades o
generacions de la infecció. L’interval entre cada onada es el
temps de generació

Cas index o primari
1ª generació: cas secundari
2ª generació: cas terciari
3ª generació
4ª generació
Individu susceptible
Generació de casos
El cas índex ha produit un
brot que abans d’esgotar-se
ha ocasionat 17 casos en
quatre generacions

Superdisseminadors de SARS (Sindrome
respiratori agut greu). Singapur, abril 2003
Arbre de propagació amb 5 superdisseminadors/res

6. TAXES D’ATAC ATAC
• Taxa d’atac clínica
• Taxa d’atac serològica
• Taxa d’atac primària
• Taxa d’atac secundària o de transmissió
secundària
• Taxa d’atac global
• Taxa d’atac intrafamiliar

Taxa d’atac
• Concepte molt important en l’epidemiologia de les
malalties transmissibles
• És una Proporció d’Incidència (PI) [també pot ser una
Taxa d’incidència (TI)]: proporció d’afectats entre els
exposats durant un periode concret = (nº de casos
dividit pel nº d'exposats ) x 100; s’expressa en %
• En un brot epidèmic o epidèmia es pot calcular la taxa
d’atac primària, la secundària i la global
• La taxa de transmissió secundària permet mesurar la veritable
capacitat de transmissió interhumana d’una infecció. La taxa de
transmissió intrafamiliar és una taxa de transmissió secundària
molt útil

TA =
Taxa d’atac (TA)*
Nombre de persones que han
desenvolupat la malaltia*
Nombre de persones en risc
(o exposats) durant un
periode específic de temps
* TA clínica: han desenvolupat la malaltia
* TA serològica: han desenvolupat canvi serològic
×100

Determinació d’una taxa d’atac
• Per calcular una taxa d’atac cal disposar de:
una definició de cas, basada en uns criteris
explícits de malaltia, per tal de detectar tots
els casos
uns criteris de l’exposició, per tal de detectar
tots els individus exposats
• De aquesta manera s’evitará la infraestimació i
supraestimació de la taxa

Brot de Toxi-infecció alimentària. Investigació de la
possible font de la infecció: càlcul de la taxa d’atac per a cada
aliment consumit. Disseny de cohorts retrospectives
Malaltia
Aliment Consum Si No Total Taxa d’atac RR IC 95%
Amanida Si 21 23 44 21/44 = 0,477 0,91 0,54-1,54
No 10 9 19 10/19 = 0,526
Peix amb Si 29 12 41 29/41 = 0,707 2,02 1,08-3,79
maionesa No 7 13 20 7/20 = 0,350
Pallastre Si 21 17 38 21/38 = 0,553 1,01 0,63-1,63
No 12 10 22 12/22 = 0,545
Crema Si 32 19 51 32/51 = 0,627 1,10 0,66-1,81
catalana No 8 6 14 8/14 = 0,571

Taxes d’atac en un brot amb transmissió 2ª
Brot epidèmic d’hepatitis A en els alumnes d’una escola que
durant una excursió van beure aigua d’una font contaminada
TA1ª: Nº casos primaris / total exposats
6 casos / 30 alumnes exposats = 0,2 (20%)
TA2ª: Nº casos secundaris / (total en risc - casos primaris)
8 / (30-6) = 0,333 (33,3%)
Taxa d’atac global:
(6+8) / 30 = 0,467 (46,7%)
Virus de la hepatitis A: Afecta al ser humà i rarament a ximpanzés i altres primats. Es transmet de
persona a persona per via fecal-oral. A la setmana de la infecció ja apareix a la femta. Són freqüents els
brots per aigua contaminada, per aliments contaminats (manipuladors d’aliments), i per productes com
escarola i maduixes regats amb aigua contaminada. El periode d’incubació és de 20 a 45 dies

Taxa d’atac primària (TA1ª)
• En zoonosis i malalties de font ambiental. La taxa
d’atac primària és la probabilitat de que les
persones exposades a animals infectats o a fonts
ambientals contaminades, resultin infectades
• En malalties de transmissió interhumana no
presents a la zona, població o comunitat (de
forma permanent o temporalment). La taxa d’atac
primària és la probabilitat de que les persones
exposades a contactes amb malalts, resultin
infectades (i així introdueixin la infecció a la zona)

Taxa d’atac secundària (TA2ª)
• La taxa d’atac secundària és la probabilitat de que
les persones susceptibles exposades a contactes
amb un o mes casos primaris, resultin infectades.
Indica la transmissibilitat de la malaltia entre els
contactes de malalts coneguts, o amb persones
anteriorment exposades a brots o a casos
• Per al seu càlcul es indispensable identificar els casos
infecciosos o les persones anteriorment exposades a
brots o a casos, i els susceptibles que han mantingut
un determinat tipus de contacte amb ells
• En general s’aplica a unidats reduides com vivendes i
escoles, en les que se suposa que el patró de mescla
de les persones i l’exposició son homogenis

Taxa d’atac intrafamiliar
• La taxa d’atac secundària intrafamiliar és
la probabilitat de que les persones
susceptibles que resideixen a la mateixa
llar que un cas infecciós, adquireixin la
malaltia durant el periode de
transmissibilitat d’aquest
• Aquesta taxa es molt adequada per estimar la
infectivitat de les malalties de transmissió
interhumana per contacte directe

TA 2ª =
Taxa d’atac intrafamiliar*
(taxa d’atac secundària)
Nombre de casos* en els
membres d’una llar
Nombre de persones
susceptibles que
resideixen a la llar en la
que hi ha un cas infecciós
* TA clínica: han desenvolupat la malaltia
* TA serològica: han desenvolupat canvi serològic
×100

Taxa d’atac intrafamiliar
Estudi del Dr. R. Hope Simpson. Anglaterra, 1952
Transmissió intrafamiliar Xarampió
Malaltia
Varicel·la Parotiditis
Nombre de nens que
adquiriren la infecció
Nombre de nens exposats a
un familiar amb la malaltia
201 172 82
251 238 218
Xarampió, taxa d'atac: 201/251 = 0,80 (80%)
Varicel·la, taxa d'atac: 172/238 = 0,72 (72%)
Parotiditis, taxa d'atac: 82/218 = 0,38 (38%)
Lancet 1952; 2: 549-554

7. FORMES DE PRESENTACIÓ PRESENTACI DE
LES MALALTIES TRANSMISSIBLES.
EPIDÈMIES
EPID MIES
• Casos esporàdics
• Epidèmia (brot epidèmic)
• Endèmia
• Pandèmia

Epidèmia Endèmia
Augment o excés
inesperat, transitori, d’una
malaltia en la comunitat
Nivell estable i permanent
d’una malaltia en la
comunitat

EPIDÈMIES
• De font comú (brot puntual o continu)
• De persona a persona, propagativa o progressiva
• Mixta (p.e., font comú + persona a persona)
Nº afectats
Dies
a. Tipus d’ epidèmies
Puntual Continua Propagativa Mixta

Nº casos
Nº casos
1 2
Hores/dies d’inici dels símptomes
3
Tipus d’epidèmies: 1. De font comú amb exposició
puntual; 2. De font comú amb exposició continuada; 3.
Propagativa; 4. Mixta
4

. Elements característics d’una epidèmia
Cal definir 3 elements:
• Corba epidèmica
• Periode d‘incubació
• Moment de l’exposició

Nº afectats
Corba epidèmica i periode d’incubació
Periode d'incubació Pic
Dia d'exposició Dies
Corba típica d'un brot epidèmic de font puntual:
Nº
Hores/dies d’inici dels símptomes
– forma esbiaxada (sesgada) a la dreta
– distribució lognormal (fent la transformació logarítmica la
corba adopta la distribució normal)

Nº de persones
Hora del dinar
implicat
56
50
40
30
20
10
3
Exemple: Brot epidèmic
de Gastroenteritis per
Salmonella
4 10 16 22 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120
Periode d’incubació en hores
Periodes d’incubació dels 191 assistents a un congrés mèdic afectats
en un brot epidèmic per Salmonella typhimurium. Gales, 1986
Glynn JR, Palmer SR. Incubation period, severity of disease, and infecting dose. Evidence from a
Salmonella outbreak. Am J Epidemiol 1992;1369-1377

Determinació del moment de l’exposició
Casos
10
8
6
4
2
0
Dia probable de
l’exposició
Periode d’incubació:
18 dies
1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29
Mes de Juny
Dia d’inici dels símptomes
Determinació del dia probable de l’exposició. Brot de Rubéola.
Es calcula restant el període d’incubació conegut (18 dies) del
pic de màxima freqüència de casos (25-18=7)
Pic

Exercici. Una excursió escolar
Un grup de 56 alumnes d’un col·legi (de 7-8 anys d’edat) va anar d’excursió durant tot
un dia a una zona rural on hi havia prats, boscos, camps conreats, una riera i una font
natural. Van visitar una granja d’animals. El dinar es va fer en una masia que donava
serveis als excursionistes. Ningú no es banyar a la riera ja que no estava permés i a
més feia fred. Durant l’excursió cap nen es va queixar de molesties ni de cap problema
de salut.
A partir d’unes 8 hores de tornar de l’excursió un nombrós grup de nens va començar a
presentanr símptomes diversos: febre de més de 38º, diarrea, dolor abdominal,
nàusees, vòmits, mal de cap, cansament, i altres.
Dos nens van iniciar la presentació de símptomes a les 10 hores; 6 nens entre les 12 i
les 18 hores; 8 entre less 18 i 24 hores; 5 entre les 24 i les 30 hores; 3 entre les 30 i les
36 hores; 1 nen entre les 36 i les 42 hores; 1 entre les 42 i les 48 hores, i 2 entre les 48 i
les 72 hores. En total hi va haver 28 afectats.
Després de diverses visites a urgències i a serveis mèdics, els metges van fer el
diagnòstic de brot epidèmic d’infecció gastrointestinal per Salmonella enterica. Tots els
nens amb símptomes van deixar d’anar a l’escola fins que es va produir el seu total
restabliment. Es demana construir la corba epidèmica, estimar el periode d’incubació i
calcular la taxa d’atac.
Nº
afectats
28
Càlcul de la taxa d’atac
Nº total d’alumnes que
anaren a l’excursió
56
Taxa d’atac
28/56 = 0,50 ò 50%

Nº d’alumnes afectats
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Brot epidèmic en una excursió
escolar (28 afectats sobre 56)
Corba epidèmica

Càlcul del període d’incubació
(s’utilitza el temps entre la tornada de l’excusió i l’inici dels símptomes)
Cal estimar la mediana del temps (o valor central)
Inici del
símptomes des
de la tornada
10 hores
12,1 - 18
18,1 – 24
24,2 – 30
30,1 – 36
36,1 – 42
42,2 – 48
48,1 – 72
Total
Valor mitjà
(hores)
10 hores
15
21
27
33
39
45
60
--
Nº casos
2
6
8
5
3
1
1
2
28
Nº de casos
acumulats
2
8
16
21
24
25
26
28
28
Percentatge
acumulatiu dels
casos %
7,1
28,5
57,1
75
85,7
89,3
92,9
100
--
Total d’hores
d’incubació dels casos
10 hores x 2 casos =
20 hores
15 h x 6 = 90 h
21 h x 8 = 168 h
27 x 5 = 135 h
33 x 3 = 99 h
39 x 1 = 39 h
45 x 1 = 45 h
60 x 1 = 60 h
716 hores
Mediana: el cas situat a la meitat és el nº 14, que ha succeit amb un temps de 21 hores (entre 18,1 i
24 hores).
Si s’utilitzés la mitjana aritmètica el valor seria: 716 hores/28 casos = 26 hores.
Com que la causa del brot va ser el consum d’un aliment contaminat, i com que el dinar va tenir lloc 4
hores abans de la tornada, cal sumar 4 hores al periode d’incubació abans calculat. Per tant, seria: 21 + 4
= 25 hores.

c. Causes de les epidèmies
• Factors del patògen
− Introducció d'un nou patògen; canvi en un patògen conegut
− Augment de la virulència; augment de la dosi
• Transmissió o factors de l'entorn
− Nou medi de creixement; nou mètode de dispersió
− Procediments invasius; addicció a drogues per via endov.
− Migració; exposició a nous ambients
• Factors de l'hoste
− Augment del nombre de susceptibles; grup molt
susceptible; augment de la susceptibilitat
− Viatje de susceptibles a àrees endèmiques

Dissenys epidemiològics usats en
la investigació d’una epidèmia
• Disseny de cohorts: càlcul de les
taxes d’atac i del RR
• Disseny de casos i controls: càlcul
de l’OR

Investigació immediata d’un brot epidèmic de toxi-infecció alimentària:
disseny de cohorts prospectives (càlcul de les taxes d’atac i del RR)
Malaltia
Aliment Consum Si No Total Taxa d'atac % RR IC 95%
Canalons Si 21 23 44 47,7 0,91 0,54-1,54
No 10 9 19 52,6
Peix amb Si 26 10 36 72,2 1,86 1,01-3,43
maonesa No 7 11 18 38,9
Pollastre Si 21 17 38 55,3 1,01 0,63-1,63
No 12 10 22 54,5
Pastís Si 32 19 51 62,7 1,10 0,67-1,81
No 8 6 14 57,1
L’epidèmia s’analitza com si fos un estudi de cohorts:
es disposa d’incidències (taxes d’atac) i es calculen els RR
per veure l’aliment que el te més elevat

Ull¡: no hi ha taxa d’atac ni RR
Investigació retrospectiva d’un brot epidèmic: càlcul de l’OR
Disseny de casos i controls
Malaltia
Aliment Consum Si No OR IC 95%
Peix amb Si 21 9 5,83 1,21-31,31
maionesa No 4 10
Crema Si 23 14 0,82 0,12-4,65
catalana No 6 3
Una epidèmia pot ser estudiada retrospectivament
(passats mesos o anys) mitjançant un disseny de
casos i controls: cal estimar l’OR de cada hipotètic
factor, ja que no es disposa de les taxes d’atac

!! IMPORTANT ¡¡
Dissenys epidemiològics usats en la
investigació d’una epidèmia
• Immediata a la seva presentació:
−Disseny de cohorts: càlcul de les taxes d’atac i del RR
• Amb posterioritat a la seva presentació (p,e, més de 6
mesos després: investigació retrospectiva)
−Disseny de casos i controls: càlcul d’ORs
• Investigació immediata i extensa d’una epidèmia
−Es poden usar els 2 dissenys en simultaneitat:
Disseny de cohorts: per a calcular les taxes d’atac i
el RR
Disseny de casos i controls: per a valorar possibles
factors implicats, càlcul d’ORs

8. IMMUNITAT COL·LECTIVA
COL LECTIVA
I Ro
És la resistència d'una comunitat a la
infecció, degut a que la presència
d'individus immunes en ella produeix una
notable disminució de la probabilitat de que
un individu infectat contacti amb un de
susceptible (Fox, 1971)

Individu:
Susceptible
Infectat
Immune
PROBABLE
EPIDÈMIA
IMMUNITAT
COL·LECTIVA
Esquema de la immunitat col·lectiva
Molts susceptibles: PERILL D'EPIDÈMIA
Molts immunes: BLOQUEIG DE LA TRANSMISSIÓ

a. Número bàsic de reproducció R 0
R 0 : És la mitjana de casos secundaris que
produeix un cas primari en ser introduit en una
població de susceptibles
p.e. Xarampió, R 0 = 15; Rubèola, R 0 = 8
Si R 0 =1 : nivell endèmic
Si R 0 < 1 : bloqueig de la infecció o control
Si R 0 > 1 : pot aparèixer una epidèmia

R 0
“Nombre d’infeccions secundàries generades
per un individu infecciós o cas típic, en una
població en equilibri demogràfic, en la que la
majoria d’individus són susceptibles”
R 0 < 1 Control
R 0 > 1 Epidèmia

La transmissió d’una infecció depén del número
bàsic de reproducció (R 0) de l’agent infectiu
R 0 = 4
R 0 = 1
R 0 = 0,5
(No arriba a
produir cap
cas)
Brot
epidèmic
Endèmia
Control
1 cas primari Casos secundaris Resultat

Utilitat del R 0
R0 : Permet quantificar la transmissibilitat, força de
disseminació o contagiositat d’una infecció.
És una mesura composta: s’obté a partir de
diversos paràmetres.
Es un concepte diferent dels explicats anteriorment:
• Infectivitat o invasivitat: taxa d’atac serològica %
• Patogenicitat: visites %, hospitalitzacions %, UCI %
• Virulència: letalitat %
• Immunogenicitat: individus amb immunitat %

Importància del R 0
R 0 : És un paràmetre crític en l’epidemiologia de
les malalties transmissibles
1. Permet quantificar la transmissibilitat d’una
infecció, es dir, saber si una malaltia pot tenir èxit
en la disseminació o no
2. Permet determinar el nivel de vacunació
necessari per a l’eradicació de la infecció (Pc%)
3. Permet determinar la proporció de susceptibles
(1-p) quan la infecció és endèmica (estable)

Determinants del número bàsic
de reproducció R 0
R 0 = β × c × d
R0 = Taxa d’atac × Nº contactes/u.t. × Durada/u.t.
• Taxa d’atac o probabilitat de
transmissió en un contacte : β
• Nombre de contactes amb susceptibles
per unitat de temps : c
• Periode de transmissibilitat (PT) o
duració de la infecciositat, expressada
en la unitat de temps : d

R 0 = Taxa d’atac × Nº contactes/unitat de temps × Durada/u.t.
Transmissió del Xarampió
R 0 : exemples
R 0 = β × c × d
Cas en una escola R0 = 0,80 × 20 contactes/setmana × 1 setm = 16
Transmissió del Paludisme
Cas en una població
Transmissió del VIH
R0 = 0,90 × 10 contactes/setmana × 3 setm = 27
Compartir agulles R0 = 0,01 × 10 contactes/mes ×5 mesos= 5
Relació sexual homo R0 = 0,008 × 25 contactes/mes ×5 mesos= 1
Relació sexual hetero R0 = 0,01 × 80 contactes/mes ×5mesos= 4
Transfusió R0 = 0,95 × 5 × 1 = 5

Parámetros de transmisibilidad del virus influenza A en
diferentes escenarios: situación basal interepidémica (gripe
estacional), y pandemias de 1918-1919, 1957 y 1968
Estimaciones para Inglaterra y Gales, extrapolables a Europa occidental.
Para cada pandemia se indica el subtipo viral causal. En la pandemia de
1918-1919 se produjeron tres olas epidémicas rápidas y sucesivas
Parámetro
Tasa de ataque
clínica, %
Tasa de ataque
serológica, %
Situación
basal
1918-1919,
A(H1N1),
primera
ola
1918-1919,
A(H1N1),
segunda
ola
1918-1919,
A(H1N1),
tercera ola
1957,
A(H2N2)
1968,
A(H3N2)
25 5 9 4 31 21
50 79 61 69 67 65
R0 1,39 2,00 1,55 1,70 1,65 2,2
Letalidad, % - 0,70 3,25 2,70 - -
Adaptado de: Gani R, Hughes H, Fleming D, Griffin T, Medlock J, Leach S. Potential impact of
antiviral drug use during influenza pandemic. Emerg Infect Dis. 2005; 11: 1355-1361.

9. MESURES DE PREVENCIÓ PREVENCI i CONTROL
DE LES MALALTIES TRANSMISSIBLES
Mesures generals
− MILLORAR LA RESISTÈNCIA ALS RISCOS INFECCIOSOS
− MILLORAR LA QUALITAT SANITÀRIA AMBIENTAL
− DISPOSAR D’UN BON SISTEMA SANITARI i DE SALUT PÚBLICA
− VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA. MDO
Mesures específiques
1. Inactivació de l’agent infecciós
2. Trencament/bloqueig del mecanisme de transmissió
3. Augment de la resistència de l’hoste
4. Accions sobre l’ambient

Actuació sobre la cadena
epidemiològica
1. Agent
etiològic /
Reservori
2. Mecanisme de
transmissió
4.Medi ambient
3.Hoste
susceptible

10. OBJECTIUS DE LA
PREVENCIÓ PREVENCI i CONTROL DE LES
MALALTIES TRANSMISSIBLES
1. CONTENCIÓ
2. CONTROL
3. ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA
4. ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ
5. ERADICACIÓ
6. EXTINCIÓ

Prevenció Prevenci Prevenció i control ontrol de les malalties
malalties
transmissibles. transmissibles. Conceptes
Conceptes
1. CONTENCIÓ: Evitació de l’entrada d’un agent infecciós en un
territori i trencament de les cadenes inicials de transmissió
2. CONTROL: Disminució marcada de la incidència de la malaltia
en una àrea territorial concreta
3. ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA: La malaltia ha estat
eliminada, es dir, ha desaparegut en un territori o regió
4. ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ: Ha estat eliminada la
circulació de l’agent causal en un territori o regió
5. ERADICACIÓ: Ha estat eliminada la circulació de l’agent
causal a tot el món
6. EXTINCIÓ: El microorganisme causal de la malaltia ha estat
eliminat en la natura, en el laboratori i en tot tipus de mostres
mèdiques i biològiques

Prevenció Prevenci Prevenció i control ontrol de les malalties
malalties
transmissibles. transmissibles. Exemples
Exemples
1. CONTENCIÓ: Grip aviària
2. CONTROL: Malalties diarreiques a Europa
3. ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA:
Poliomelitis a Europa, últim cas: Nov. 1998
4. ELIMINACIÓ DE LA INFECCIÓ: Poliomelitis
a Europa, certificat d’eliminació: Juny 2002
5. ERADICACIÓ: Verola (Poxvirus; desembre
1979)
6. EXTINCIÓ: No en tenim cap exemple

Si us plau, preguntes
i dubtes