l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

ALBERT LLONA PORREDON
________________________________________________________________________
tada determinaven un augment de la misèria i d’un important desassossec
social. Amb tot, varen ser les conseqüències de la guerra al nord d’Àfrica i
les posteriors responsabilitats pel desastre d’Annual que apuntaven el Govern,
l’exèrcit i el mateix rei, les que provocaren que el general Miguel Primo
de Rivera encapçalés un cop d’Estat i instaurés una dictadura militar.
A l’inici del període, el marc legal vigent era l’establert pel Reial decret
de 5 de febrer de 1886 del liberal Eugenio Montero Rios. L’objectiu immediat
era derogar l’anterior decret del Ministre conservador Alejandro Pidal
y Mon en allò que feia referència als centres privats, també anomenats assimilats.
En el preàmbul del decret als adjectivava com a privilegiats no tan
sols respecte als anomenats centres lliures sinó també respecte als centres
oficials, ja que els primers gaudien de les mateixes prerrogatives que els
oficials quant a examinar als seus alumnes tramitant els corresponents certificats
d’aptitud de les assignatures. Aquest guirigall era encara més greu
quant a la col·lació de graus i títols professionals ja que per obtenir-los deixava
de ser indispensable l’aprovació oficial de les assignatures. És a dir,
els instituts es veien obligats a expedir els títols oficials d’uns estudis les
assignatures de les quals s’havien aprovat en centres privats 16 . Com a colofó
final l’esmenta’t decret instava a la legalitat dels decrets de 1874.
La caiguda parlamentària del govern de Cánovas i l’ascens de Sagasta,
l’any 1892, va comportar uns desigs de canvi en l’ensenyament que
resten materialitzats amb el Decret de 16 de setembre de 1894, era ministre
de Foment Alejandro Groizard 17 .
L’article primer d’aquest Reial decret disposava que els estudis que
havien de constituir l’ensenyament secundari es dividien en dos períodes
anomenats: estudis generals i estudis preparatoris. Els primers serien de
cultura general, la seva durada seria de quatre anys des dels deu fins als
catorze i es considerarien com una ampliació dels estudis primaris. Els segons,
amb una durada de dos anys, tindrien com a finalitat preparar els
alumnes per l’ensenyament superior. La seva durada era de dos anys i
constituirien una ampliació i perfeccionament dels coneixements adquirits
anteriorment.
Les matèries objecte dels estudis generals serien les següents:
− Llatí i Castellà
− Francès
16 Colección Legislativa de España, Tomo CLV, pàgs. 559-600.
17 Colección Legislativa de España, Tomo CLV, pàgs. 624-655.
255