l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

306 L’ENSENYAMENT SECUNDARI A CERVERA DURANT EL PERÍODE CLARETIÀ (1887-1933)
________________________________________________________________________
7.2. Aspectes interns
L’any 1887 en què els pares claretians van arribar a Cervera, ja
s’iniciaren els estudis de noviciat, seguits, poc temps després, pels ensenyaments
de Filosofia.
No és fàcil precisar les raons exactes de la vinguda dels claretians a
la ciutat de Cervera, però l’anàlisi de la informació que hem comentat anteriorment
ens permet suposar que davant les contínues peticions dels cerverins
tant al Govern de l’Estat com als diputats a Corts i altres persones influents
en els cercles polítics de Madrid, a efectes d’aconseguir un gran centre
d’ensenyament o una altra institució que pogués significar un progrés i una
millora per la població, finalment tingueren els seus fruits. Des de Madrid es
va proposar la vinguda a la ciutat dels missioners claretians, proposta que
ràpidament va ser acceptada per les autoritats municipals cerverines.
L’organització dels estudis del noviciat, com ja sabem, tenia com a
referència el concordat firmat entre el Govern espanyol i la Santa Seu l’any
1851. En aquest marc es van originar una sèrie de reglaments que desenvolupaven
les normes contingudes en l’esmentat concordat. A través
d’aquests, es va poder veure la importància que es donava a l’oratòria, potser
per la rellevància que tenia la predicació entre els membres de la congregació.
També resulta interessant observar que es considerava convenient
que tot professor d’història profana presentés els fets històrics de forma
imparcial però cristianitzats i fes apreciar la influència benèfica que
l’Església havia tingut en la societat.
Tanmateix es reconeixia que moltes coses que havia exposat Sant
Tomàs en matèria de Física no podien ser admeses en aquell moment a
causa del progrés de les ciències naturals. No obstant això el professor no
hauria d’apartar-se de la doctrina escolàstica. S’afirmava que els professors
no haurien de tenir inconvenient a seguir o admetre doctrines físiques que a
primera vista semblessin no avenir-se amb les dels textos sagrats sempre
que fossin defensades per homes prudents o catòlics sincers.
L’Ordo Studiorum Generalis constitueix un pla d’estudis metòdic que
constava de tres parts i un apèndix. A partir d’unes normes comunes de
funcionament estableix l’organigrama de la congregació explicitant els drets
i deures dels seus membres i finalitza amb la planificació i programació dels
diferents graus i assignatures. La nostra opinió és que es tracta d’un pla
exemplar, la importància del qual es fa evident si tenim en compte els més
de trenta anys de la seva vigència.