l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

ALBERT LLONA PORREDON
________________________________________________________________________
7.1.3. Els alumnes
En els seus inicis, els alumnes externs, els únics que hi havia, estaven
obligats a assistir els diumenges i dies festius a una conferència religiosa
celebrada durant el matí. Per una altra part, els dijous, després de les
activitats docents, tenia lloc una conferència religiosa de mitja hora. Aquesta
preocupació evangelitzadora era tan intensa que no es descuidaven
d’exhortar els alumnes a la recepció dels sants sagraments i al res del Sant
Rosari cada dia.
No tenien cap dubte que la concessió que va rebre el col·legi cerverí
de poder impartir els cursos de batxillerat sense matrícula oficial per a
aquells alumnes que desitgessin continuar els seus estudis en un seminari
va fer augmentar el nombre d’escolars i fins i tot li va donar cert prestigi.
Podem veure que en l’àmbit escolar hi havia un control i una disciplina
rigorosa. Malgrat això, els escolars se les ingeniaven per, entre altres
coses, trobar el moment de divertir-se fent burla dels transeünts que passejaven
per davant del col·legi, actuació molt comuna entre els estudiants de
totes les èpoques. Observem, per altra banda, que en l’any 1899 un alumne
va ésser expulsat del col·legi per haver assistit amb els seus pares a una
representació teatral.
És evident que la disminució en el nombre d’alumnes externs que
estudiaven el batxillerat en el col·legi claretià observada a principis del segle
XX va motivar, entre altres causes ja explicades anteriorment, el tancament
definitiu d’aquest centre d’ensenyament secundari.
Aquesta davallada en el nombre d’alumnes matriculats pot deure’s a
uns quants factors. En primer lloc hem de constatar que Cervera en aquells
anys gaudia d’un comerç pròsper i acreditat més enllà, fins i tot, de la pròpia
comarca i d’un teixit de petites però importants indústries, la majoria de les
quals varen ser posades en funcionament per persones que havien vingut a
viure a Cervera. Per altra banda la cambra de comerç i indústria no tan sols
esperonava amb insistència aquestes iniciatives privades sinó també instava
a engegar-ne de noves i a millorar i ampliar de manera considerable les
ja existents. En segon lloc, aquests comerciants i petits empresaris veien
que el batxillerat només era un mitjà per a carreres professionals: metges,
advocats, farmacèutics, ... i volien que els seus fills continuessin i milloressin
els seus negocis i, per tant, volien una educació basada en els estudis de
comerç i la pràctica mercantil.
305