l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

ALBERT LLONA PORREDON
________________________________________________________________________
casa, Año cristiano i Vidas de santos, que deien “que ostentaban la genuina
educación a lo humano y a lo divino, en forma vivida y palpable”.
Dins l’apartat d’obres de caràcter recreatiu hi figuraven novel·les
“tan intencionadas” com Nada sucede acaso i Así es el mundo de Micaela
Peñaranda, “tan prácticas” com Novela de la obrera de C. de Vitis, i “tan
interesantes por sentimentales” com Víctimas y verdugos, Rosa de Tanemburgo
i El huracán de mi vida. L’afecció d’alguns lectors per aquest gènere
degué ser molt important si tenim en compte les recomanacions que el responsable
de la biblioteca del Cor de Maria feia en afirmar que les novel·les,
fins i tot les més recomanables “llegaban a trocarse en opio peligroso que
adormece el buen sentido práctico y quita de los ojos la vida real. ¡Si las
mejores no valen nada, escribía el cultísimo San Francisco de Sales!”
Durant els anys següents els fons bibliogràfics es van veure incrementats
notablement, no solament pels donatius en metàl·lic que suposem
foren destinats a la compra de nous llibres sinó també per donacions particulars
d’obres que generosament regalaven algunes famílies cerverines.
Hem de suposar, per les escadusseres notícies que tenim, que aquest servei
de préstec va ser utilitzat alguns anys més tard per un sector cada vegada
més minoritari i que va desaparèixer per complet amb motiu dels greus
esdeveniments de 1936.
Un altre fet important relatiu a aquest període va ser la fundació del
Círculo Filatélico l’any 1924 i que un any després es va anomenar Académia
misional. Hi havia una junta directiva formada per nou membres, cadascun
dels quals era responsable d’una secció: propaganda i iniciativa, secretaria i
arxiu, tresoreria i filatèlia, biblioteca, museu missional, revistes, conferències
i projectes, bibliografia i moviment missional.
6.2.4. L’orfeó i l’estació meteorològica
A principis de segle, tot i que la seva creació degué de tenir lloc alguns
anys abans, la congregació claretiana comptava amb un orfeó. Ho
sabem, a través d’una notícia que publicava el periòdic La Veu de la Segarra.
Portaveu del Centre Regionalista de Cervera i sa comarca, amb motiu de
la celebració de l’acte d’obertura del curs 1903-04, que va tenir lloc el quatre
d’octubre de 1903 a l’església de Sant Francesc de Padua. El cronista, en el
seu relat, deia que amb l’execució del Kyries y Gloria a quatre veus de Mercadante,
el “Credo y Agnus” de la missa en Si bemoll de Gorriti, el “Sanctus
y Benedictus” de Eslava junt amb el “Subtuum presidium” de Bataglia “ens
dexà en un estat tal, que no sabiam si admirar, més, les immortals partitures
299