l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

ALBERT LLONA PORREDON
________________________________________________________________________
− La congregació podria utilitzar el terreny situat en la part posterior
de l’edifici, tancant-lo amb una paret, però deixant un espai en
la part sud com a passeig de ronda i camí de circumval·lació.
Tanmateix es podria construir un pont-passadís que comuniqués
l’edifici amb l’església de Sant Francesc de Paula.
− Atès que l’Ajuntament tenia serveis municipals situats dins del recinte
universitari i era necessari traslladar-los a un altre lloc, la
congregació es comprometia a entregar anualment a la Dipositaria
municipal la quantitat de 250 pessetes 10 .
− En el cas que la congregació, per qualsevol acte de violència o
pressió hagués d’abandonar l’edifici, l’Ajuntament li cedia tots els
drets que els correspongués per reclamar al Govern el cobrament
de la quantia de les obres i millores fetes a l’edifici.
− Suposant que la congregació per acte espontani i de lliure voluntat
deixés d’utilitzar l’edifici, cedia a favor de l’Ajuntament totes les
obres i millores fetes, l’abonament del qual podria reclamar al Govern
d’acord amb la llei abans mencionada.
Un mes després, reunit l’Ajuntament, vistes les dificultats que tenien
les autoritats per traslladar la caserna de la Guàrdia Civil i les oficines de
Correus i Telègrafs a un local nou, es va acordar acceptar l’oferiment fet per
la congregació, segons la qual a canvi d’anul·lar la clàusula que el imposava
l’obligació de satisfer 250 pessetes anuals, entregaria la suma de 12.500
pessetes, les quals serien destinades a la construcció d’un nou edifici que
aixoplugués aquestes institucions. Per una altra part, era necessari que
l’Ajuntament subministrés aigua suficient provinent de les fonts per atendre
els serveis de la congregació 11 .
A finals d’agost, després de dificultoses gestions, la caserna de la
Guàrdia Civil va restar emplaçada en una casa que el reverend Tomàs Concabella
tenia a la plaça Major, anomenada en aquells temps de la Constitució,
número 9, i per la qual l’Ajuntament estava obligat a pagar un lloguer de
320 pessetes anuals. Així mateix l’oficina de Correus i Telègrafs es va traslladar
a un immoble propietat de Josep Montiu situat a la plaça de Sant Miquel
numero 10, el lloguer anual era d’entre 320 i 350 pessetes 12 .
El vint-i-sis d’abril de 1888, un apoderat de la congregació va entregar
a les autoritats municipals la quantitat de dotze mil cinc-centes pessetes.
10 Aquests serveis municipals, que eren d’interès de l’estat, es referien a la caserna de la Guardia
Civil, l’oficina de correus i telègrafs i l’escola de nens.
11 AHCC, FM, Consells, 1887, f. 74.
12 AHCC, FM, Consells, 1887, f. 78v.
251