l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

ALBERT LLONA PORREDON
________________________________________________________________________
6.1.1. El Museu d’Història Natural
Un complement important per als estudis va ser la creació d’un museu
d’Història Nnatural en el mateix edifici universitari. L’any 1892 es va
comprar un gabinet sencer de Física i Química propietat de l’acadèmia gironina.
Va costar cinc mil pessetes i va arribar a Cervera curosament embolcallat
en vuitanta-dues grans caixes. Aquest material va constituir l’embrió
del museu. Aquest primer projecte es deu en bona part al primer director
que va tenir el col·legi: el Pare José Villaró.
El museu es va instal·lar en els seus inicis en un espai reduït del segon
pis de la torre nord de l’edifici, però les constants aportacions d’objectes
procedents de les cases de la congregació, tant d’Espanya com d’Amèrica i
fins i tot de les missions de Fernando Poo, van aconsellar dedicar-li un major
espai. Per això, es va traslladar a la sala més amplia de l’edifici,
l’anomenada “Sala Regia” que havia estat seu de la biblioteca universitària.
Els artífexs principals de l’important desenvolupament que va arribar a tenir
l’esmentat museu varen ser el pare Josep Xifré i el pare Francesc Naval.
6.1.2. El Capítol general de 1895
En el mes de setembre de 1895 va tenir lloc un important esdeveniment
en el col·legi noviciat cerverí: la celebració d’un capítol general extraordinari.
Van assistir a les sessions el pare Josep Xifré, superior general, i
els pares Climent Serrat, Llorenç Font, Josep Mata, Martí Alsina i Joan Puig,
tots ells ocupaven càrrecs de responsabilitat dins la congregació.
La principal decisió que es va prendre en aquest capítol va ser la divisió
de la congregació en dues províncies: la de Catalunya i la de Castella.
Fou elegit com a provincial per Catalunya el pare Félix A. Cepeda, mentre
que el càrrec de la província castellana va recaure sobre el pare Isaac Burgos.
Pel que fa a l’ensenyament secundari, en la sessió del dia onze de
setembre es va ratificar l’acord de l’anterior capítol sobre la inconveniència
que la congregació s’encarregués d’aquestes activitats. Així i tot, es reconeixia
que podrien donar-se unes determinades circumstàncies que obliguessin
la seva acceptació, sempre com un cas molt extraordinari.
En la mateixa sessió, es va acordar que en tots els col·legis de la
congregació, tant els alumnes interns com els externs, s’adoptarien com a
llibres de text aquelles obres publicades per membres de la congregació.
En la sessió del dia següent, es varen fer diverses observacions sobre
l’ensenyament d’algunes assignatures, anys en què havien de cursar-se
293