l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

288 L’ENSENYAMENT SECUNDARI A CERVERA DURANT EL PERÍODE CLARETIÀ (1887-1933)
________________________________________________________________________
Disciplina Eclesiàstica, Escriptura i Oratòria Sagrades.
A més d’aquestes classes, durant els dijous, dies festius i dies de
vacances es feien algunes conferències sobre les matèries d’estudi. En
Llatinitat i Humanitats, les dissertacions tractaven sobre Llatí i Llengua
Francesa pels alumnes de primer i segon any i sobre Llengües Anglesa i
Germànica o Italiana per als de tercer any. En Filosofia, sobre exercicis
d’argumentació durant el curs i de repàs de Llengües i altres matèries en les
vacances. En Teologia Dogmàtica el mateix que en Filosofia. En Teologia
Moral, sobre Patologia i Oratòria Sagrada. Tots els alumnes tindrien, a més,
en aquells dies, classes de Solfeig 85 .
En els anys posteriors hi va haver algunes lleugeres modificacions
en el règim d’estudis, que es posaven de manifest en els diversos decrets,
ordenacions i estatuts. Un d’aquests va ser els “Statua pro studiis congregationis”,
editats l’any 1913. La modificació més important que decretaven els
estatuts es referia a les assignatures de la facultat de Teologia. Bàsicament
les seves deu matèries es transformaven en tretze, sense que canviessin
substancialment els continguts.
Un dels motius que aconsellava evitar una modificació profunda en
les assignatures era que estava prevista la propera publicació d’un nou codi
de Dret Canònic, que va tenir lloc l’any 1919. Però no essent suficient, atès
el ràpid creixement de la congregació, es va determinar, en el Capítol general
de Vic celebrat l’any 1922, elaborar un nou pla d’estudis.
A tal efecte es va nomenar una comissió i va crear-se la figura del
Prefecte d’estudis en la persona del pare Joan Postius. Aquest, per obtenir
informació, va fer arribar als centres, l’any 1928, un qüestionari dividit en
tres capítols: el primer sobre el règim sanitari i econòmic del col·legi, el segon
sobre el règim intel·lectual i el tercer sobre el règim moral, disciplinari i
religiós. Rebudes les respostes a l’esmentat qüestionari, es va nomenar una
nova comissió, formada pel pare Joan Postius, com a president; el pare
Juan de Dios Arévalo, de la província bética; el pare Federico Vila, de la
província catalana; el pare Gregorio Martínez de Antoñana, de la província
castellana; el pare Servus Goyeneche, professor del pontifici seminari romà
i el pare Arcadio Larraona, que no hi va poder assistir. Aquesta comissió es
85
Avisos importantes a los profesores de nuestros colegios de la congregación, Madrid, 1889.
Apèndix I.