l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

284 L’ENSENYAMENT SECUNDARI A CERVERA DURANT EL PERÍODE CLARETIÀ (1887-1933)
________________________________________________________________________
seria complet si no comentéssim també la seva dedicació a preparar futurs
missioners mitjançant els estudis eclesiàstics que es realitzaven en el seu
propi seminari.
Dividirem aquest capítol en dues parts, titulades respectivament, el
marc legislatiu i el seu desenvolupament en la pràctica.
5. EL MARC LEGISLATIU
El punt de referència d’aquest període és el concordat firmat pel
Govern espanyol amb la Santa Seu en el mes de març de 1851 i la reglamentació
d’estudis l’any següent. Aquest concordat, en l’article vint-i-vuit,
disposava la creació immediata de seminaris conciliars en les diòcesis on no
s’haguessin establert, amb la finalitat que en els dominis espanyols no hi
hagués cap església que no tingués almenys un seminari suficient per a la
instrucció del clergat.
Amb data de vint-i-vuit de setembre de 1852, una real cèdula organitzava
el pla d’estudis per als seminaris conciliars d’Espanya. Es disposava
que els estudis de llatinitat i humanitats es farien en quatre anys, després
que els alumnes haguessin acabat la instrucció primària. Els estudis de
Filosofia tindrien una durada de tres anys, els de Teologia set anys i els de
Dret canònic es farien en tres anys. S’assenyalava que per obtenir la carrera
eclesiàstica no era necessari cursar la totalitat dels esmentats estudis 83 .
El curs escolar abastava des de l’u de setembre fins a l’u de juliol i
els exàmens es celebrarien durant la primera quinzena del mes de setembre
per als alumnes que sol·licitessin ser admesos a les classes de llatinitat; per
a la resta dels alumnes serien al final de curs. Les notes serien: meritus,
benemeritus i meritissimus.
Cada any, en el dia primer de curs, hi havia missa solemne de Spiritu
Sancto, a la qual assistirien el rector del seminari, tots els catedràtics i els
alumnes. Després d’aquesta missa, tots els professors estaven obligats a
fer la professió de fe segons la fórmula del papa Pius IV. També la durien a
terme tant el rector com els catedràtics, en prendre possessió dels destins.
L’any 1889, dos anys després d’haver-se iniciat els estudis del noviciat,
es van publicar uns “Avisos importantes” dirigits als professors de la
congregació claretiana, en els quals s’advertia els docents de la necessitat
83 Colección legislativa de España, 1852, pàgs. 199-210.