l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

ALBERT LLONA PORREDON
________________________________________________________________________
3.3. Els últims anys (1896-1906)
Un seguit de negociacions realitzades entre l’Ajuntament de Cervera
i la congregació dels missioners claretians va permetre un acord per tal que
els esmentats eclesiàstics iniciessin el curs 1896-97. Va arribar-se a aquest
feliç resultat gràcies a la intervenció del bisbe administrador apostòlic de la
diòcesi de Solsona, segons reconeixien les mateixes autoritats municipals 46 .
Ja a principis del mes de gener de 1896, El Heraldo de Cervera –
“periódico independiente, eco i defensor de los intereses regionales”- donava
la notícia que els pares missioners es farien responsables del col·legi
d’ensenyament secundari a partir del curs 1896-97. Afegia que aquest acord
significava una important millora en la qualitat de l’ensenyament ja que contava
amb un competent quadre de professors 47 .
En números següents, l’esmentada publicació publicava el discurs
que Ramon Arrufat havia llegit en la vetllada que el col·legi cerverí va oferir
al bisbe administrador apostòlic de Solsona amb motiu de la seva visita
pastoral realitzada a finals de l’any 1895. Comentarem pel seu interès, de
forma resumida, el seu contingut.
L’orador, després de fer un balanç dels quatre darrers anys, durant
els quals havia dirigit el col·legi es lamentava que les actuals circumstàncies
d’eventualitat podrien conduir irremeiablement a la desaparició del centre
d’ensenyament. Afegia “que si bien Cervera no podía aspirar a ser un ciudad
fabril, porque Dios no le concedió abundancia de aguas, ni podría cifrar
su riqueza en los productos de sus campos como tampoco en el comercio
porque no es el genio mercantil la llama que brilla en la frente de sus hijos,
en cambio si que, gracias a la religiosidad proverbial de sus habitantes,
Cervera era por antonomasia la ciudad de las iglesias, de los sacerdotes y
de las funciones religiosas”.
Senyalava que la missió providencial de Cervera era l’ensenyament,
ja que la ciència trobava en la ciutat “circunstancias climatológicas tan especiales
que dejaban ver claramente el dedo de Dios” per la qual cosa demanava
l’establiment d’una universitat catòlica.
Intervingué, a continuació, el senyor bisbe i digué que no desesperessin
els cerverins a reconquerir glòries passades (In spem milioris aevi), ja
46 AHCC, FM, Consells, 1896, s.f.
47 AHCC, El Heraldo de Cervera.
273