l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

266 L’ENSENYAMENT SECUNDARI A CERVERA DURANT EL PERÍODE CLARETIÀ (1887-1933)
________________________________________________________________________
sioners per la seva “celosa e inteligente dirección” i els alumnes per la seva
aplicació i aprofitament.
Desacord entre l’Ajuntament i els pares claretians
Abans de finalitzar aquell curs, els Pares missioners instaren reiteradament
l’Ajuntament perquè complís les condicions estipulades en el contracte,
entre les quals hi havia l’obligació de proporcionar un edifici escolar
proper a l’edifici universitari. En el cas que això no fos possible, els pares
missioners no podrien impartir classes d’ensenyament secundari. Ja que
resultava molt difícil de complir, l’Ajuntament va oferir en el seu lloc un antic
col·legi major universitari, anomenat de Santa Cruz o Estudivell, situat a
l’altre extrem de la ciutat, que per la seva llunyania va ser desestimat 30 .
Com a alternativa, els pares missioners s’oferien a continuar fent
classes amb la condició que se’ls permetés utilitzar els baixos d’un edifici
immediat a una de les torres de la universitat –sols els separava un estret
carrer- que havia estat seu de la impremta universitària, immoble conegut
amb el nom de la “Estampa” i que en aquell temps era propietat de Gustavo
de Bofill, el qual es mostrava disposat a llogar-lo, si bé era necessari realitzar
quantioses obres de reparació. Aquesta proposta no va poder ser acceptada
per falta, una vegada més, de recursos econòmics.
Una mostra d’aquests temors la constatem en la publicació cerverina
El eco de Cervera. Aquesta publicació que s’autodefinia com a “política
independent, d’interessos morals i materials”, dedicava la seva editorial, del
dia 3 de maig d’aquell any 1890, al problema que originaria la supressió de
l’ensenyament secundari a Cervera. Afirmava que era de difícil solució ja
que, davant de les exigències dels pares missioners, es trobava la impossibilitat
d’índole econòmica de l’Ajuntament 31 .
Afegia l’editorial que la ciutat de Cervera havia fet molt per la congregació
claretiana i encara estaria disposada a fer més si “acertasen a
complacerla en sus justas y moderadas peticiones”. Adduïa “ellos saben
mejor que nosotros como en ciertas ocasiones se enajenan simpatías y se
tuercen corrientes de afecto que una vez desviadas no vuelven jamás a
circular por el mismo cauce”.
Finalitzava amb la recomanació de comunicar-lo a “quien corresponda”
en clara referència al pare general de la congregació i al bisbe ad-
30 AHCC, FM, Consells, 1890, s.f.
31 AHCC, El eco de Cervera.