l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

ALBERT LLONA PORREDON
________________________________________________________________________
Per altra part, desapareixia del pla d’estudis anterior, el Dret,
l’Economia Política i la Comptabilitat. Quant a Teoria i Història de l’Art, la
Fisiologia i Higiene i la Tècnica Industrial i Agrícola es refondrien en aquelles
assignatures que eren el seu principi i fonament. La Gimnàstica i el Dibuix
serien voluntàries i, finalment, les Matemàtiques s’estudiarien durant
els sis primers cursos.
A mitjans de l’any següent, un nou Reial decret, era ministre
d’Instrucció Pública i Belles Arts Antonio García Alix, considera que el període
de set anys per a cursar el batxillerat vigent durant el curs anterior era
massa llarg (cosa que dificultava a molts joves que desitjaven cursar una
carrera no universitària poder aconseguir el grau de batxiller) i va establir-se
que la duració fos novament de sis anys 22 .
Es considerava que l’estudi de la Llengua Castellana era de la màxima
importància, per la qual cosa es cursaria en cinc dels sis cursos, i també
es consideraven com importants les assignatures de Matemàtiques i
Geografia. A més es separava la Física de la Química i s’introduïa novament
el Dret, per ser molt enriquidor. Dins les anomenades llengües vives,
es potenciaria l’estudi del Francès i de l’Anglès o l’Alemany.
Malgrat això, el mes d’agost d’aquell mateix any 1901, un nou Reial
decret era ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts Álvaro de Figueroa,
introduïa nous canvis, alguns d’ells importants. En l’article primer s’acordava
que els instituts d’ensenyament secundari s’anomenarien instituts generals i
tècnics i en ells s’impartirien els ensenyaments següents: estudis generals
del grau de batxiller, estudis elementals i superiors de magisteri
d’ensenyament primari, estudis elementals d’Agricultura, estudis elementals
d’Indústries, estudis elementals de Comerç, estudis elementals de Belles
Arts i ensenyaments nocturns per a obrers 23 .
Se suprimia l’assignatura de Religió com a matèria obligatòria per
obtenir el grau de batxiller. No obstant, això seria potestatiu per part de
l’alumne matricular-se. Amb tot s’establia que dins de la plantilla de personal
de cada institut, a més dels catedràtics i professors necessaris de Religió, hi
hagués un capellà.
Dos anys més tard, el 1903, havent ja arribat Alfons XIII a la majoria
d’edat, apareix un nou pla d’estudis 24 . En l’exposició de motiu, es diu que no
22 UTANDE IGUALADA, M., Planes de estudio de Enseñanza media, pàgs. 357-369.
23 UTANDE IGUALADA, M., Planes de estudio de Enseñanza media, pàgs. 389-400.
24 UTANDE IGUALADA, M., Planes de estudio de Enseñanza media, pàgs. 417-439.
259