l'ensenyament secundari a cervera durant el període claretià (1887 ...

ALBERT LLONA PORREDON
________________________________________________________________________
expedient. En no haver-hi recursos suficients, aquest càrrec de professor
ajudant, de moment seria gratuït i honorífic.
Així mateix, disposava que el claustre de professors es reuniria
sempre que hi hagués assumptes relacionats amb les reformes de
l’ensenyament, el règim intern del centre, l’elaboració d’informes, la celebració
de consells de disciplina i l’elaboració de dictàmens sobre les faltes dels
subalterns.
Els instituts haurien de tenir un laboratori de física, un de química,
un altre d’història natural i anatomia, un altre de geografia, de material de
dibuix i cal·ligrafia, un gimnàs, un museu de reproduccions per a la història,
l’arqueologia i l’art i per últim una biblioteca.
Les qualificacions es farien sobre les bases següents: conducta en
irreprotxable, bona, regular i dolenta; aptitud en superior, bona, regular i
dolenta; aprofitament en excel·lent, bo, suficient i escàs. Es disposava també
que, provisionalment, els tipus d’ensenyament serien: oficial, privat i lliure.
L’ensenyament domèstic restava suprimit al considerar que existia el
lliure.
Així doncs, podem afirmar que la reforma Groizard no tan sols constitueix
una aposta pedagògica moderna sinó que el model educatiu que
plantejava era el d’un batxillerat que havia de generalitzar la cultura i, a la
vegada, preparar l’alumne per a l’accés a l’ensenyament universitari.
La discussió en seu parlamentària no va estar exempta de polèmica.
El sector conservador va arribar a dir que assignatures com Fisiologia podien
esdevenir en pornografia com també la Sociologia podia conduir a
l’alumne cap a un relativisme moral. Amb tot, la reacció més important va
provenir de l’Església 18 .
Efectivament, la supressió de l’assignatura de Religió va provocar
tensions amb l’Església. Després d’una amplia discussió en el Parlament i
fruit del consens al qual van arribar es va redactar el Reial decret de 25 de
gener de 1895, pel qual no solament s’incorporava el seu ensenyament al
nou batxillerat sinó que també es creava una càtedra de Religió en els instituts
d’ensenyament secundari 19 .
18 DE PUELLES BENÍTEZ, M., Educación e ideología en la España Contemporánea, pàg. 220.
19 UTANDE IGUALADA, M., Planes de estudio de Enseñanza media, pàgs. 259-265.
257