Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ojterdingen 97
- Quin tuf que hi ha aquí dins, tant encofornat
I Q!!e malament s'hi respira I A fòra fa un bell
clar de lluna i me plauria molt anar un xic més
a passeig. Avui, de dia, he vist per aqui a la vora
unes cavernes molt curioses. Pot-ser algú de
vosaltres se n'hi voldria anar a donar un volt
arn mi; i si ns emportem llum crec que podrem
facilment visitar-les.
Els que eren del poble ja les hi sabien aquelles
coves, però mai havien gOiat baixar-hi: més
aviat creien en paoroses rondalles de dracs i
altres monstres que deien que hi havia a dintre.
Alguns fins arribaven a assegurar quels
havien vistos, i es feien forts en que a l'entrada
s'hi trobaven òssos d'homes i besties devorats
pels dracs. Altres deien que hi habitava una fantasma,
perquè algunes vegades de lluny s' hi
havia vist una extranya figura humana, i a mitja
nit s'hi sentien unes grans canturies.
El vell no semblà donar-los gaire credit i, tot
rient, els digué que anant amb un minaire com
ell per defensor no havien de tenir cap por, perquè
ls monstres tot just el veurien que ja fugirien
tots espantats; iqueen quanta la fantasma,
essent cantadora, no podia esser sinó cosa bona.
La curiositat féu que molts s'animessin a acceptar
el convit. L'Enric també volgué acompanyar-los,
i sa mare, a ¡'ultim, li donà llicencia
després d'hav.er fet prometre an el vell que tindria
molt compte en que I noi no prengués mal.
Els marxants se resolgueren igualment. Tots
feren bona provisió de teies pera poder-se llumenar,
i a més alguns prengueren escales,
perxes, cordes i tota mena d'eines de defensa, i
tots plegats emprengueren la marxa cap al puig.
El vell anava al davant arn \'l