Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

96 Novalis
dominarà J'ona selvatge
que davant seu recularà.
Com més del rei s'irà mostrant
món a través la merav.'?l1a,
més sa potencia irà ruj¡¡vant
.i més seran els lliures d'ella,
fins que la mar del castell fort
inondarà Jes buides sales,
i en ses suaus i verdes ales
ens portarà la nau a port.
Quan el vell hagué acabat, a l'Enric li semblà
com si aquella cançó ja l'hagués sentida en
alguna altra part: se la féu repetir, i l'escrigué
pera servar-se-Ja. Després el vell se n'anà, i mentrestant
els marxants enraonaven amb els altres
hostes dels avantatges de l'art del minaire i de
les seves penes i treballs. Un deia:
-Aquest vell segurament que per alguna cosa
ha vingut. Tot avui ha estat corrent pels puigs
del voltant i alguna bona senyal hi deu haver
vist. Quan torni li preguntarem.
- Sabeu què podriem demanar-li? - digué
un altre. - Que ns tr.obés una font pera la vila.
Tenim l'aigua lluny, i una bona font ens vindria
molt bé.
-Ara se m'acut-digué Ull altre-que jo podria
dir-li si s vol endur amb ell al meu noi, que
m'omple la casa de pedruscalls. Ben segur que
seria un minaire de primera. Aquest vell sembla
un sant home: podria fer-ne quelcom de bo.
Mentrestant els marxants pensaven que per
mediació del vell podrien posar-se en relacions
'molt profitoses arn la Bohemia, obtenint-ne ls
minerals a bon preu,
El vell tornà a entrar a la sala i tots se disposaven
a aprofitar-se de la seva coneixença. Més
ell digué:
l I