Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

]2 Maragall
s'emmalaltí d'una forta disenteria que I tingué
mesos i mesos al llit o reclòs a la cambra;
però quan ne sortí era tot un altre, de cos i
d'esperit. Havia crescut molt i s'havia tornat
aixerit, enginyós, ple de talent. Pera ell l'apendre
era un joc, i aviat passà al davant dels seus
germans més grans que ell. En les hores d'esbarjo
llegia arn passió poesies, i sobre tot rondalles,
que després sabia contar molt bé als
seus germans; i tots plegats representaven
drames alegorics que ell s'inventava.
AI pare aq uestes inclinacions poetiques del
noi no li venien gens de gust, i aquí començà
la desavinença entre pare i fill. De primer va
enviar-lo als Germans Moraus pera la seva
instrucció religiosa; però l'esperit estret de
aquesta confraria topà arn la generosa naturalesa
espiritual del noi i no pogueren fer-ne
res. Llavores intervingué un oncle del noi
que tenia un important carrec administratiu,
i s'endugué I nebot a casa; però entre la seva
afició als llibres, que I duia a saquejar la biblioteca
de l'oncle, i el tracte arn l'aristocracia
del país i tota mena de gent mundana que
freqüentava la casa, l'educació del noi anava
molt malament i fou tornat a la familia.
L'any 1787 el pare Hardenberg fou nomenat
director d'unes salines i anà a establir-se
a Weissenfels, on comprà una casa arn jardí.
Allí en Frederic seguí estudiant, i després un
any a l'Institut d'Eisleben; i en 1791 fou enviat
a cursar Dret en l'Universitat de Jena,