Novalis, Enric d'Ofterdingen, vol. I, traducció de Joan Maragall (1907)

Enric d'Ojterdingen 93
en, vos deveu posara cantar pera encoratjar-vos,
i que la musica ha de fer molt bona companyia
als minaires.
- Ja teniu raó, - respongué I vell; - cantar i
tocar la citara es cosa de minaires, i no hi ha pas
cap estament en que això puga donar més plaer
que en el nostre. La musica i la dança són les
diversions més propries dels minaires: són com
una oració alegra; i el record i l'esperança d'ella
alleugereixen el treball tant pesat i escursen les
llargues hores solitaries. Si us ha de plaure, us
faré sentir desseguida una cançó que en el meu
temps de jove se solia cantar molt:
Es amo de la terra
aquell que n sab el fons
i en sa profonda falda
oblida tots els dols;
que entén el gran misteri
del lligament dels rocs
i baixa infadigable
al seu obrador fosc;
està enamorat d'ella
com un promès de nou;
l'inflamen sos encisos
com si una nuvia fos;
i va de cada dia
posant·limés a:llor:
no tem treballs ni penes,
no pot ten.ir repòs.
En tant ella, amorosa,
també li dóna tot;
li conta les histories
del temps de l'avior;
el vent sàgrat dels segles
ell sent com passa entorn
i de la llum eterna
llu I raig en la foscor.
Emprengui un carni o l'altre,